Quan la cultura no és el problema: Microviolències institucionals en la intervenció social

Paraules clau: Treball social, interculturalitat, infància i família, microviolències institucionals, eines breus, serveis socials.

Resum:

En la pràctica quotidiana dels serveis socials és habitual que les dificultats de comunicació amb famílies i joves d’orígens diversos s’interpretin com a diferències culturals. No obstant això, l’experiència mostra que una part important d’aquestes tensions no prové de la cultura, sinó de maneres de funcionar pròpies de la institució: ritmes accelerats, informació poc clara, terminis implícits o expectatives no explicades. Aquest article parteix d’aquest punt de partida i ofereix una mirada pràctica sobre microviolències institucionals que sovint passam per alt. A partir de casos reals i del treball acumulat en l’àmbit de la infància
i la família i inclusió social, es proposen quinze eines breus i fàcils d’aplicar que poden millorar l’accessibilitat, la comprensió i la relació amb les persones usuàries. L’objectiu no és aportar un marc teòric nou, sinó compartir aprenentatges que han funcionat en la tasca professional i que poden ajudar a fer la intervenció social més clara, més humana i més justa.

Concepció Montcades Valls
Treballadora social

Servei de Suport Familiar – Dir. Insular de Serveis Socials, Infància i Familia (Institut Mallorquí d’Afers Socials)