La Renda Social Garantida: una mesura per reduir la pobresa extrema. Trajectòria i impacte a les Illes Balears

Paraules clau: Renda social garantida, prestacions econòmiques, exclusió social, pobresa.

Resum

Aquest article pretén abordar d’una manera breu, objectiva i clara el què és la Renda Social Garantida, que si bé es pot definir com una prestació econòmica periòdica finalista dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat econòmica i a la cobertura de les despeses bàsiques de les persones, famílies o altres nuclis de convivència que es trobin en situació de pobresa, no és una renda bàsica universal. Les autores d’aquests article ens ajuden a entendre el que és la renda social garantida i el què suposa per aquelles persones que en són perceptores.

 

Antònia Pasqual Galmés
Antònia Puiggros Rebassa

Direcció General de Planificació, Equipaments i Fomació. Conselleria d'Afers Socials i Esports.

1. Introducció

El 14 d'abril de 2016 s'aprovà a les Illes Balears la llei que regula la Renda Social Garantida. El mes d'octubre de 2014 els partits polítics amb representació parlamentària juntament amb la Xarxa per a la Inclusió Social de les Illes Balears signaren el Pacte per a la Inclusió Social.

Un dels principals objectius d'aquest marc de col·laboració era “impulsar i executar un conjunt d'actuacions dirigides a millorar les condicions dels col·lectius més vulnerables de les Illes Balears...”. Una d'aquestes mesures és la “d'implementar progressivament una renda social com a prestació de dret, que inclogui els diferents perfils socials, que s'adapti a les necessitats actuals i que estigui dotada de manera adequada”1.(BOIB, núm. 47, 2016)

Els antecedents normatius d'àmbit autonòmic d'aquesta renda social garantida, els podem trobar en el Decret 117/2001, de 28 de setembre, de regulació de la renda mínima d'inserció, en què es va concebre la Renda Mínima d'Inserció (RMI) com una prestació lligada a la inserció sociolaboral.

La Renda Social Garantida (RESOGA) s'impulsa amb l'objectiu de revisar i adequar la normativa vigent a les noves necessitats sorgides arran de l'actual conjuntura socioeconòmica on ens trobam cada vegada més persones que es troben allunyades del mercat laboral. Així, sorgeixen nous perfils d'exclusió que no s'adapten al dispositiu bàsic de la Renda Mínima d'Inserció, que és la inserció laboral. La pràctica constata que hi ha persones que difícilment poden accedir en condicions normals al mercat laboral i menys en la conjuntura actual. Així, la renda social garantida té com objectiu arribar a persones que altres prestacions com la RMI no arriben.

La RESOGA es pot definir com una prestació econòmica periòdica finalista dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat econòmica i a la cobertura de les despeses bàsiques de les persones, famílies o altres nuclis de convivència que es trobin en situació de pobresa. És per tant, una renda per als més pobres.

La RESOGA es va concebre com un dret subjectiu, és a dir, exigible davant els tribunals, per tant la seva concessió no està subjecte a la disponibilitat pressupostària.

Així, la Renda social garantida, no és una renda bàsica universal. És sabut que el debat públic sobre la Renda Bàsica Universal es cada vegada major. Tal vegada, sí es podria considerar una primera passa o passa prèvia per en un futur proper fer efectiva una Renda Bàsica com un ingrés que proporciona a cada ciutadà, de manera universal, una suma regular de diners per viure, sense condicionants ni requisits de treball, un ingrés suficient per proporcionar una vida digna i participativa dins la societat. Un ingrés aplicat amb la intenció de radicar la pobresa material dels ciutadans i ciutadanes.

En el present article el que ens interessa és conèixer què aporta la Renda Social Garantida al col·lectiu de persones pobres. També, s'analitzarà que caldria millorar de la normativa de la Renda Social Garantida per incrementar la serva eficàcia i per proporcionar de manera més efectiva una vida digna i independent per a les persones pobres.

2. La pobresa a les Illes Balears

Un dels elements de la realitat en què són més visibles els avenços o els retrocessos en el desenvolupament social de qualsevol país o territori és el grau en què la pobresa augmenta o disminueix. En termes relatius, es considera que una persona és pobra quan es troba en una situació de clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn.

La taxa de risc de pobresa i exclusió social de les Illes Balears és del 24,3 % —llindar autonòmic (Enquesta de condicions de vida, 2017). Les dades indiquen que el risc de caure en situació de pobresa és lleugerament inferior al que hi havia en plena crisi.

Així hi tot, del 2008 al 2017, la taxa de risc de pobresa ha augmentat en 4 punts percentuals (l'any 2008 era del 22,0 %, mentre que l'any 2017 és del 24,3 %), fet que porta a afirmar que a les Illes Balears la taxa de pobresa està estancada per damunt el 22% de la població. La xifra de 2017 està dos punts per davall de la mitjana nacional, i en termes absoluts, unes 270.000 persones estan en risc de pobresa o exclusió.

Davant determinades situacions de risc, les dones i els joves són especialment vulnerables, com demostra el fet que el risc de pobresa o exclusió social és més elevat entre el col·lectiu femení (25,2 %) que el masculí (23,3 %). Aquestes dades estan clarament vinculades a la vida laboral, en què les dones tenen una taxa de treball a temps parcial forçat més gran que la dels homes, més temporalitat i més dificultat per incorporar-se al mercat laboral.

Per franges d'edat, el col·lectiu de persones joves és el que registra la taxa més alta de risc de pobresa, l'any 2017 és del 36,0%, una xifra vinculada a la difícil transició del sistema educatiu cap al mercat de treball. Mentre que el col·lectiu amb menys taxa de risc de pobresa o exclusió social és el de les persones més grans de 65 anys (11,7 %), especialment entre els homes (9,2 %). Aquesta millor situació entre la gent gran és deguda al fet que el llindar de pobresa està baixant com a conseqüència de la caiguda generalitzada d'ingressos, mentre que els col·lectius amb rendes estables com els jubilats veuen millorada la seva situació respecte de la població general.

En aquest context cal remarcar la importància d'una renda per protegir a les persones que no tenen accés a les rendes del mercat laboral o que tenen una remuneració molt reduïda; un subsidi condicionat per a persones en situació de pobresa i que pretén ser una alternativa de subsistència.

3. El canvi substancial que aporta la Renda Social Garantida

De la RESOGA, cal destacar-ne que el fet de percebre la renda no implica haver de participar en programes o activitats d'inserció laboral o social, ni haver de fer cap valoració social de la situació, la qual cosa implica una diferència clara respecte d'altres programes com la RMI. Sí que implica, però, haver de complir alguns deures -com el d'aliments- prevists a l'article 142 i següents del Codi Civil, i també, requisits administratius i de situació econòmica.

Per tant, la novetat de la renda social és que les persones perceptores no s'incorporen al circuit dels serveis socials, ja que no existeix cap pla individualitzat. La renda social es destinada a col·lectius sense necessitat de tenir una problemàtica social afegida a la manca d'ingressos econòmics, sinó que simplement no tenen recursos suficients per fer front a la situació econòmica del moment.

L'increment de l'activitat econòmica que es va produir al llarg de 2016 amb el consegüent augment de la contractació, va donar lloc a una ampliació dels requisits d'accés. Així, en un primer període d'aplicació, queden cobertes les famílies sense ingressos i amb menors a càrrec. Des de gener de 2017, cobertura és ampliada a tots aquells nuclis familiars formats per dues persones o més amb uns ingressos inferiors als límits establerts anualment, i és aprovat un complement específic per a persones perceptores de pensions no contributives (BOIB núm. 164, 2016). A partir de l'1 de gener de 2018 s'hi afegeix un nou col·lectiu, el de les persones que viuen soles, de més de 45 anys, amb ingressos escassos i que no són perceptores de cap PNC (BOIB, núm. 160, 2017).

L'ampliació l'any 2017 del complement específic per a persones perceptores d'una PNC ha donat lloc a dos perfils diferenciats de persones perceptores: d'una banda, les persones beneficiàries de la “Resoga famílies”, que cobreix nuclis familiars formats per dues persones o més i persones de més de 45 anys que viuen soles amb ingressos escassos i, d'altra, les persones beneficiàries del “complement de la PNC” per a persones perceptores d'una pensió no contributiva.

4. Quantia i despesa de la Renda Social Garantida.

A les Illes Balears, l'any 2018, l'import de la prestació bàsica mensual era de 431,53 €, quantitat que representa el 58,63 % del salari mínim interprofessional i el 80,02 % de l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples. L'import augmenta en funció del nombre de persones que conformen el nucli familiar: 560,99 euros per a dues persones; 647,30 euros per a tres; 690,45 per a quatre; 733,60 per a cinc, i fins a fins a un màxim de 776,58 euros.

Pel que fa al complement específic, permet que les persones perceptores de pensions no contributives puguin arribar a percebre un import mensual de 551,00 € -que resulta de la suma dels ingressos de la PNC (443,45 €) més l'import de la renda social garantida (108 €)-. Això representa el 74,87% del salari mínim interprofessional i el 102,44 % de l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples.

La despesa destinada a la Renda Social Garantida per a l'any 2018 és de 17.148.328,22 euros, la qual cosa suposa gaire bé el 10 % del total de la despesa de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. L'any 2018 es produeix una pujada important de la despesa, en part deguda al fet que una quantia de la despesa de l'exercici de 2018 correspon a imports de 2017 que s'han abonat l'any 2018 en concepte d'endarreriment. La despesa anual per titular de la prestació és de 2.231,69 euros, mentre que la despesa mitjana anual per total de persones perceptores és de 1.467,68 euros.

El 56,04 % de la despesa executada es dedica a la RESOGA famílies, i el 43,96 % restant a la RESOGA PNC, encara que el volum de persones titulars del complement de la PNC és molt més elevat que el de la RESOGA famílies.

QUADRE 1. Despesa anual de la renda social garantida (2018)Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

5. La cobertura de la renda social garantida

La renda social garantida es va començar a adjudicar el mes d'abril de 2016 i des de la seva implementació s'ha incrementat progressivament la cobertura de la població. A les Illes Balears, l'any 2018, el nivell de cobertura de les persones titulars de la renda social garantida és del 9,12 ‰. Segons el nombre de persones perceptores (titulars més membres dependents), l'índex de cobertura a les Balears és de l'13,53 ‰.

QUADRE 2. Taxa de cobertura de la renda social garantida (2018)Font: Institut Balear d'Estadística i Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

6. Característiques de les persones titulars

6.1. Modalitat de la prestació

QUADRE 3. Persones titulars segons la modalitat de la prestació (2018)Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

Pel que fa a la modalitat de les prestacions registrades en data 31 de desembre de 2018, el volum més gran correspon al complement de la PNC, amb el 77,84 % de les persones titulars, mentre que el 22,16 % restant correspon a la RESOGA famílies. El nombre de persones titulars ha augmentat pel que fa a les dues modalitats respecte a l’any 2017, però l'increment de les persones perceptores del complement de la PNC ha estat més acusat.

Cal assenyalar que, malgrat que el nombre de titulars del complement de la PNC sigui més elevat, el gruix més important de la despesa anual (el 56,04 %) es destina a la RESOGA famílies, atès que la quantia de la prestació atribuïda a la RESOGA famílies és molt més elevada.

6.2. Illa de residència
Amb relació al nombre de persones titulars per illes, el percentatge més alt recau a l'illa de Mallorca: el 85,89% del total de persones titulars, que en termes absoluts suposen 6.600 titulars. En segon lloc, destaca l'illa d'Eivissa, amb el 8,41 % del total de persones titulars, 646 persones perceptores; després Menorca, amb el 5,32 %, i Formentera, amb el 0,38 %.

Si es compara la tipologia de les prestacions per illes, en el quadre 4 s'observa que Mallorca i Menorca són les illes amb més pes de la RESOGA famílies. El 23,45 % del total de les prestacions a Mallorca i el 23,23 % del total de les prestacions a Menorca estan dirigides a cobrir despeses bàsiques de nuclis familiars i de persones de més de 45 anys que viuen soles, mentre que a Eivissa i Formentera la RESOGA famílies tan sols representa l'1,80% i 3,45% respectivament del total de les prestacions. En contrapartida Eivissa i Formentera destaquen per l'elevat percentatge de persones perceptores del complement de PNC, el 90,87 % i el 96,55%, respectivament.

QUADRE 4. Persones titulars per illes (2018)

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

6.3. Distribució per sexe
A les Illes Balears, la distribució per sexe és la següent: el 60,54 % de titulars són dones, i el 39,46 %, homes. Per modalitat de prestació, la RESOGA famílies és la que presenta el perfil més feminitzat, amb el 70,82 % de dones titulars. Pel que fa al complement de la PNC, també es manté el predomini de les dones titulars, encara que presenta una distribució més equilibrada: el 60,54 % són dones.

QUADRE 5. Persones titulars per sexe i tipus de prestació (2018)

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

 

Partint de la premissa que els titulars de la RESOGA representen l'últim esglaó social, les dades mostren que aquest esglaó té un rostre majoritàriament femení. Hi ha estudis que constaten que homes i dones patim la pobresa de manera diferent, amb causes i efectes específics. La trajectòria vital de les dones condueix a un risc més alt de patir situacions de més vulnerabilitat, conseqüència d'una trajectòria vital condicionada no només a l'accés als recursos materials (ingressos), sinó també als simbòlics (a un estatus) i relacionals (xarxes).

6.4. Distribució per grup d'edat
L'edat és una altra variable que aporta informació sobre el perfil de les sol·licituds i de les persones titulars. En el quadre següent s'observa que hi ha una gran diferència pel que fa a l'edat entre les persones perceptores de la RESOGA famílies i les perceptores del complement de la PNC.

En la RESOGA destinada a famílies s'observa una alta incidència del perfil de mitjana edat: el 56,90% de les persones sol·licitants tenen entre 35 i 54 anys. Però l'atur de llarga durada i la precarietat econòmica també afecten la població jove; així, el 15,22 % de les persones titulars tenen menys de 34 anys. L'any 2018 destaca per l'increment de les persones d'entre 55 i 64 anys, amb un pes del 22,90 %, augmentat en més de 13 punts percentuals en relació amb el 2017. Aquest increment es pot atribuir a l'ampliació de l'accés a la prestació a les persones que viuen soles més grans de 45 anys.

Amb relació al complement de la PNC, el 62,50 % de les persones titulars tenen més de 65 anys, mentre que el 37,50 % restant són menors de 65 anys. Els menors de 65 anys reben una pensió no contributiva en la modalitat de discapacitat, vinculada a persones d'entre 18 i 65 anys, mentre que la pensió no contributiva de jubilació requereix tenir més de 65 anys.

Així, les dades evidencien un percentatge molt més elevat de gent gran entre les persones perceptores del complement de la PNC, mentre que el gruix de les persones perceptores de la RESOGA famílies és de mitjana edat.

QUADRE 6. Persones titulars per grup d'edat i tipus (modalitat) de prestació (2018)

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

El perfil segons el sexe es comporta diferent per franges d'edat. En relació amb la RESOGA famílies destaca l'elevat percentatge de dones entre la població de menys de 44 anys, coincidint amb els anys de procreació i posteriors a la maternitat. El percentatge de dones disminueix a mesura que avança l'edat.

Pel que fa al complement de la PNC, les dades mostren una tendència a la inversa: a mesura que avança l'edat el perfil de les persones titulars es va feminitzant. Fins als 44 anys el perfil és clarament masculí, i a partir dels 44 les dades mostren una tendència a la inversa que s'intensifica amb els anys. Unes trajectòries laborals més curtes i intermitents de les dones expliquen el significatiu augment del percentatge de dones perceptores de més de 65 anys.

QUADRE 7. Persones titulars per grup d'edat, sexe i modalitat de prestació (2018)

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

6.5. Nombre de membres de la unitat de convivència

QUADRE 8. Persones titulars de la RESOGA famílies i nombre de membres de la unitat de convivència (2018)Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

També és d'interès conèixer els membres de la unitat de convivència de les persones titulars de la RESOGA famílies. Les unitats de convivència d'un (21,43 %), dos (20,14 %) i tres membres (21,32 %) són els perfils majoritaris. En comparació amb l'any 2017, cal destacar l'increment del nombre d'unitats d'un sol membre, que ha passat de 0 a 365; són les persones que viuen soles més grans de 45 anys amb ingressos escassos, que, a partir del mes de gener de 2018, també han tingut accés a la prestació.

6. 6. Nacionalitat

QUADRE 9. Persones titulars de la renda social garantida i nacionalitat (2018)

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

Gairebé la totalitat de les persones titulars del complement de la PNC tenen nacionalitat espanyola: el 91,94 %. Entre les persones perceptores de la RESOGA famílies aquest percentatge és notablement inferior, el 77,51 %; així i tot, les dades evidencien el predomini de la nacionalitat espanyola entre les persones perceptores.

7. Aportacions i efectes positius de la Renda Social a les Persones en situació de pobresa

La Renda Social Garantida contribueix a disminuir els efectes de la pobresa entre aquelles persones que per edat no poden rebre ingressos de treball contribuint a assolir el dret a dur una vida digna i a fer més efectiva la seva capacitat econòmica per pagar els serveis bàsics i tenir més capacitat de decisió.

Així, la Renda Social Garantida augmenta la llibertat en la presa de decisions sobre la pròpia vida de les persones en situació de vulnerabilitat i majoritàriament de les dones. Tal com afirma Llobet (2018), disposar de més diners en una societat basada en el consum dóna llibertat i augmenta les possibilitats de participació dins la societat fent més efectiu el dret de ciutadania.

El fet que la Renda Social Garantida sigui una prestació amb un perfil clarament feminitzat contribueix a disminuir la bretxa salarial atenuant la desigualtat de gènere. Augmenta així l'autonomia de les dones que pateixen pobresa severa en la mesura en que millora la seva situació material i, com a conseqüència, és un avanç per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'edat adulta.

La Renda Social Garantida contribueix a aconseguir l'envelliment actiu de la població de les Illes Balears, del que tant es parla a Unió Europea. Doncs, amb el complement de la PNC contribueix a que les dones i homes grans puguin assolir una vida digna i independent.

En definitiva, la Renda Social Garantida, augmenta l'autonomia de les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat, donat que ajuda a millorar la seva situació material i els proporciona més seguretat per afrontar al vida.

8. Reptes de futur de la Renda Social Garantida per reduir la pobresa

A les Illes Balears, la Renda Social Garantida s'ha anat implementant progressivament, ampliant-se els requisits d'accés en funció de la conjuntura econòmica i social del moment. Així, és un model de renda relativament jove que, en funció de les necessitats haurà d'incloure reformes i millores amb l'objectiu d'augmentar la seva efectivitat. A continuació es proposen una sèrie de mesures que poden incrementar el pes de la Renda Social Garantida pel que fa a la promoció de la llibertat, l'autonomia i la vida digna de les persones:

  • En primer lloc, seria convenient, augmentar el nivell d'ingressos per tal de garantir les necessitats bàsiques. El que seria ideal és que la quantia de la Renda Social Garantida arribés a superar el llindar de pobresa, fet que permetria eliminar el risc de pobresa de les persones perceptores.
  • En segon lloc, caldria ampliar els requisits d'accés per tal de garantir uns ingressos mínims a totes les persones que no tenen recursos per poder viure en dignitat.
  • Finalment, donar a la Renda Social Garantida un caràcter individual, no lligat a la conjuntura familiar proporcionaria unes històries reproductives més saludables, i una menor imposició dels rols de gènere. En aquest sentit proporcionaria més autonomia a les dones evitant la dependència material a les seves parelles.

9. A mode de conclusió

No hi ha dubtes que, la Renda Social Garantida, instaurada a les Illes Balears l'any 2016, és una prestació pionera a les Illes Balears que té els seus espais d'èxit. I que, a més, tracta de donar cobertura a aquelles persones que els actuals instruments de protecció no donen resposta, aportant així un escenari social més just.

Si ens situem dins un context europeu, la renda social garantida, en totes les seves modalitats, contribueix a què el pilar europeu de drets socials de la UE es torni una realitat en la mesura que pretén enfortir la protecció social de les persones que viuen en situació de pobresa. Cal remarcar que un dels tres eixos del pilar dels drets socials és la protecció i la inclusió social.

Un dels principis que s'inclouen dins l'eix de la protecció i la inclusió social són les pensions i prestacions per la vellesa. La modalitat de la renda social que pretén ser un complement de la pensió no contributiva contribueix també a garantir una vida digna en la vellesa en la mesura en que augmenta el nivell d'ingressos del homes i les dones grans, i d'aquesta manera recolzar l'envelliment actiu, uns dels valors fonamentals de la UE.

Per tant, es tracta d'una inversió pública de justícia social que, sens dubte, contribueix a enfortir els drets socials de la UE, defensant els drets dels ciutadans en una món de en constant evolució.

Referències bibliogràfiques

Bollain, J. (2018) Por una vida digna: de la calle a las instituciones. Sin permiso, Monográfico 6, 18-21. Recuperat de: http://www.sinpermiso.info/sites/default/files/monograficosp_2_renta_basica.pdf

Dirección General de Empleo, Asuntos Sociales e Inclusión (Comisión Europea) (2012) La aportación de la UE al envejecimiento activo y a la solidaridad entre generaciones. Recuperat de: https://publications.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/5f78f31d-1cac-4263-a76d-7077555349da/language-es

Horrach, A. (2016). La Renda Social Garantida. Revista d'Afers Socials, núm. 7, pp. 67-70.

IBESTAT ( 2018) Enquesta de condicions de vida (ECV). Año 2018. Recuperat de: https://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/societat/qualitat-condicions-vida/condicions-vida/7f786040-b066-4664-86c8-b33ce3f9bbdd

INE ( 2018) Encuesta de condiciones de vida (ECV). Año 2018. Recuperat de: http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176807&menu=ultiDatos&idp=1254735976608

Informe INSOCAT per a la millora de l’acció social. Núm.7. Gent gran: pobresa i vulnerabilitat. Setembre 2016. Recuperat de: http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2016/09/INSOCAT-7_Gent-gran-pobresa-vulnerabilitat_2016_extens.pdf

Llei 5/2016, de 13 d’abril de la Renda Social Garantida. BOIB, núm,. 47, de 14 d’abril de 2016, pp.10.396-10.409. Recuperat de: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10475/seccio-i-disposicions-generals/471

Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2017. BOIB, núm. 164, de 31 de desembre de 2016, p. 39762. Recuperat de: http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2016/164/968909

Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018. BOIB, núm. 160, de 29 de desembre de 2017, p. 42876. Recuperat de: http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2017/160/998026

Llobet, M. (2018) La dependencia de decisión de las mujeres. (Sobre renta bàsica i feminismo). Sin permiso, Monográfico 6, 11-12. Recuperat de: http://www.sinpermiso.info/sites/default/files/monograficosp_2_renta_basica.pdf

Valls, F. i Belzunegui, A. (2014) La pobreza en España desde una perspectiva de género. VII Informe sobre la exclusión y desarrollo social en Espanya 2014. Fundación Foessa. Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada. Recuperat de: http://www.foessa2014.es/informe/uploaded/documentos_trabajo/15102014141447_8007.pdf

Annexes

Persones titulars de la RESOGA segons el municipi de residència

• Informació per municipis sobre les persones titulars de la RESOGA

Leave a Comment

Your email address will not be published.