Estratègia d’atenció al sensellarisme a Mallorca. D’un problema de gestió a un problema amb solució

1159 Visitat

Paraules clau: col·lectius vulnerables, sensellarisme, habitatge social.

Resum

Article introductori al tema monogràfic objecte d'aquesta edició de l'Alimara: el 'sensellerisme'. Algunes reflexions sobre els elements de canvi en el disseny de les polítiques públiques per tal d'afrontar aquesta problemàtica social.

Teresa Vallespir Acosta
Directora Insular d'Inclusió Social (IMAS)

Algunes consideracions prèvies

En l'habitatge és un dret universal recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i un dret
humà bàsic recollit a altres normatives estatals i autonòmiques.

Però la realitat és que les polítiques públiques d'habitatge a l'Estat Espanyol no han anat amb
la mateixa direcció i han anat més dirigides a generar activitat econòmica i creació de llocs
de feina que a garantir un dret bàsic tal com marquen les diverses normatives.

La manca d'accés a un habitatge i l'exclusió residencial és una realitat alarmant a tota Europa
i Mallorca no n'és una excepció. Mallorca s'està posicionant en els darrers anys com una de
les ciutats més atractives per al mercat immobiliari, generant això fortes pujades en els preus
de lloguer, transformació d'habitatges residencials en pisos turístics amb la corresponent
activitat econòmica, i això no es tradueix en major protecció al dret a la vivenda.

Paral·lelament, d'ençà de la darrera reforma laboral del 2012, ens trobam amb un mercat de
laboral inaccessible per a moltes persones, altament excloent i precari, amb una elevada
temporalitat, contractacions a temps parcial i descens de poder adquisitiu.

Ni el parc públic d'habitatge està garantint el dret a l'accés a l'habitatge digne, ni el mercat de
feina està complint amb la seva funció social que és la de garantir estabilitat i seguretat
econòmica a les famílies, la qual cosa fa que cada vegada sigui més habitual el perfil de
persona sense llar que demana accés a algun dels serveis d'acollida a alguns dels recursos de
la Xarxa d'Inclusió Social de Mallorca. És una situació absurda i difícil d'imaginar ara fa unes
dècades, però és amb la que ens estam trobant de cada vegada més.

Per tant, el fenòmen del sensellarisme, no és un problema d'afers socials, és sobretot
d'habitatge i en segon lloc, de mercat de treball.

Dimensió. Què vàrem trobar.
Com estam actuant

Partint del convenciment que el disseny de polítiques públiques eficients, requereix un
coneixement exhaustiu de la realitat social, des del 2015, i en el marc de l'Estratègia d'atenció
al sensellarisme de Mallorca 2017-2020, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) vé organitzant amb una periodicitat biannual, recomptes de persones sense sostre. Saber exactament quantes persones dormen al carrer i saber el per què, permet traçar alternatives eficaces i dissenyar recursos i estratègies de prevenció que impliquin el conjunt d’administracions.

L’IMAS és l'institució pública encarregada de dur a terme les polítiques d'atenció a les
persones més vulnerables, entre d'altres, les persones sense llar a qui acompanya des de la
dècada dels 2000 a partir d'un ampli catàleg de recursos i serveis adreçats a elles. Tot i així,
segons les dades del darrer recompte de persones sense sostre dut a terme al març del 2017,
a Mallorca 461 persones dormen a centres d'acollida i 219 ho fan al carrer, i ho fan en la
majoria dels casos des de fa més de 5 anys.

Aquestes dades són simptomàtiques i demostren que ens trobàvem davant un greu
problema de gestió de recursos que tenien com a única resposta l’augment de places a
centres d’acollida temporals, no donant, a llarg termini , resposta a la si tuació d'exclusió
social i residencial.

Aquests centres d’acollida temporals segueixen l’anomenat ‘model d’escala’ en què l’accés a
l’habitatge és el resultat final d’un camí ple de normes a haver de complir, relacionades amb
horaris, amb usos dels espais, amb els seus itineraris d’inserció, amb les seves addiccions, la
qual cosa dificulta molt la possibilitat de sortir de la situació de sensellarisme i promou
reiterades entrades i sortides del sistema, carrer-centre-carrer, agreujant i cronificant les
condicions de salut de les persones més vulnerables.

Aquest model falla, perquè no està dirigit a la solució. Està fracasant reiteradament amb
moltes persones en les que s'aplica.

La solució al sensellarisme no passa per augmentar places en albergs o serveis d'acollida
residencial, passa per canviar metodologies i trobar solucions estables que garanteixin l’accés
a la vivenda com a un dret humà fonamental, que s’allunyin de l’assistencialisme i fomentin
l’autonomia personal.

Com podem canviar-ho. Elements per al canvi

Aquesta legislatura a l’IMAS s’ha iniciat un canvi de model de gestió.

En el cas de les persones sense sostre, treballam per trobar solucions a un model caduc i
obsolet. El que es venia fent fins ara no solucionava res, sols gestionava la misèria del
sensellarisme. Poc eficient i molt manco eficaç. Es destinaven molts recursos a gestionar
quelcom que no funcionava, que necesitava un canvi.

Des de fa uns mesos aquest canvi a Mallorca comença a ser una realitat. A partir de
l'avaluació de les dades que ens han donat els recomptes s'han engegat dos nous serveis
Primer la Llar (Housing First) i Llar amb suport (Housing Led), amb nous enfocaments i una
metodologia innovadora per atendre a les persones sense llar que suposen un canvi de
paradigma perquè, a diferència, del model d'escala, es comença pel final, facilitant l'accés a
un habitatge de forma permanent i estable. Es reconeix el dret a l'habitatge i a
l'autodeterminació, l'atenció es basa en les necessitats i els ritmes de cada persona. Elles són
capaces de promoure canvis per a millorar la seva vida, noltros sols els acompanyam.

Són serveis amb un fort caràcter desinstitucionalitzador i descentralitzador, en què les
persones utilitzen recursos de la comunitat, fora de les institucions que paralitzen la iniciativa
i cronifiquen les situacions d'exclusió. Ambdós serveis posen al centre el dret a una llar pròpia
i parteixen de la idea de que disposar d'un habitatge propi digne i adequat és un punt de
partida i una condició necessària per a la millora i recuperació de la persona i no el resultat
final d'un procés.

Però aquests dos serveis, no són l'únic canvi introduït.

Per a les persones sense llar, que viuen a centres d'acollida residencial, hem ampliat el catàleg
de serveis especialitzats, bé pel tractament específic de patologies invalidants, bé per afavorir
procesos de capacitació per a la inserció sociolaboral i el foment de l'autonomia personal, bé
per a l'atenció de famílies amb menors a càrrec; i per l'altra banda, hem millorat els existents,
dotant d'un major nombre de professionals i introduint nous perfils tot amb la determinació
de donar resposta i millorar la qualitat de l'atenció a les persones.

Finalment, amb l'objectiu de fer serveis més còmodes, dignes i inclusius per a les persones
acollides, hem iniciat la redacció d'un pla d'infraestructures que contemplen tant reformes,
com construcció de nous equipaments. Un pla que posa especial esment a la densitat
d'ocupació dels serveis d'acollida residencial, que dona compliment al model d'atenció
centrat en les persones, amb equipaments especialitzats per a tractaments específics i
entorns adients per a la recuperació i reinserció.

Repte de futur

En una societat avançada no ens podem permetre el luxe de tenir persones (sobre)visquent al carrer. Hem de lluitar amb polítiques progressistes que lluitin contra la desigualtat social, amb polítiques redistributives que facin arribar la riquesa que es genera en la Comunitat Autònoma a totes les capes de la societat i poder garantir un autèntic estat de benestar.

Calen polítiques públiques valentes que garanteixin els drets més fonamentals de la ciutadania i facin front a la injustícia social.

Les polítiques engegades aquesta legislatura a l'IMAS pretenen mostrar el camí a seguir en la lluita contra el sensellarisme, amb resultats esperançadors, millores substancials dels serveis i les intervencions, hem volgut fer visible el problema del dret a l’habitatge i l’exclusió residencial, hem impulsat els recomptes de persones sense sostre que dormen al carrer, com a eina no sols de planificació estratègica sinó també com a important eina de sensibilització i hem estat pioners en la posada en marxa de serveis que s'allunyen de l'assistencialisme i fomenten l'autonomia.

Però cal seguir fent feina per aconseguir que, en uns anys, en aquesta illa, ningú dormi al carrer, i això no ho podem fer sols.

Tot i que en general, les polítiques d'atenció al sensellarisme s'han desenvolupat des del camp dels serveis socials, és imprescindible que aquest fenòmen estigui també present a l'agenda política d'habitatge, econòmica i laboral. La seva continuitat dependrà en bona part d'una política articulada entre aquestes administracions. Potser els programes d'accés a habitatge, Primer la Llar i Llar amb Suport engegats a Mallorca, siguin l'oportunitat per abordar la qüestió.

You may be interested

Accessibilitat universal: una història de desconeixement i reiterat incompliment de la normativa actual
Accessibilitat
946 Visites
Accessibilitat
946 Visites

Accessibilitat universal: una història de desconeixement i reiterat incompliment de la normativa actual

alimara - 27 de novembre de 2023

Paraules clau: accessibilitat, normativa, legislació, igualtat Resum L'article destaca la importància de l'accessibilitat universal i les lleis a les Illes…

El maltractament a les persones majors: d’observadors a protagonistes. Conclusions d’una experiència educativa en un centre sociosanitari
Formació
3327 Visites
Formació
3327 Visites

El maltractament a les persones majors: d’observadors a protagonistes. Conclusions d’una experiència educativa en un centre sociosanitari

alimara - 24 de novembre de 2023

Paraules clau: Centres sociosanitaris, maltractament, adult major, professionalització, prevenció, formació Resum El maltractament a les persones majors és un problema…

Serveis socials i treball comunitari: continuam a l’espera o sortim a la recerca de la comunitat?
Acció comunitària i voluntariat
950 Visites
Acció comunitària i voluntariat
950 Visites

Serveis socials i treball comunitari: continuam a l’espera o sortim a la recerca de la comunitat?

alimara - 24 de novembre de 2023

Paraules clau: treball comunitari, serveis socials, enfocament individual, respostes assistencialistes Resum Si la intervenció social precisa de redefinicions permanents en un…