{"id":940,"date":"2019-01-19T08:16:40","date_gmt":"2019-01-19T06:16:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=940"},"modified":"2021-04-23T07:46:03","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:03","slug":"exclusio-social-sensellarisme-i-la-xarxa-dinclusio-social-de-mallorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/exclusio-social-sensellarisme-i-la-xarxa-dinclusio-social-de-mallorca\/","title":{"rendered":"Exclusi\u00f3 social, sensellarisme i la Xarxa d’Inclusi\u00f3 Social de Mallorca"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b> <\/b>s<\/i>ensellerisme, inclusi\u00f3 social, Housing First<\/em>, pobresa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

El terme exclusi\u00f3 social<\/em> ja fa anys que s\u2019empra dins el sistema de serveis socials i encara existeixen greus confusions i manca de definici\u00f3 del contingut. Per aquest motiu, en una primera part, s\u2019intenta clarificar aquest tema fent una an\u00e0lisi de diferents mems que estan implantats dins el nostre conscient. En segon lloc, es donen tot un seguit d\u2019idees per definir millor els termes exclusi\u00f3 social i sensellarisme<\/em>. Per acabar, es parla de manera panor\u00e0mica sobre la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS i del seu futur.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Sebasti\u00e0 Cerd\u00e0 Campomar<\/strong>
\nCap de la secci\u00f3 d'Inserci\u00f3 Social (IMAS)<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Sembla que era ahir que a la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social ens atur\u00e0vem i dedic\u00e0vem un temps a pensar d\u2019on ven\u00edem, on hav\u00edem arribat i qu\u00e8 mancava encara per erradicar una de les xacres socials del nostre temps, el sensellarisme. Per\u00f2 ja fa vuit anys que v\u00e0rem fer el primer monogr\u00e0fic sobre l\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca. El juny del 2009 es publicava el n\u00fam. 52(1)<\/span> dins l\u2019etapa anterior d\u2019aquesta revista. I ara, vuit anys despr\u00e9s, la nostra instituci\u00f3 comen\u00e7a una etapa nova i aquesta publicaci\u00f3 aprofita el primer n\u00famero amb la mateixa tem\u00e0tica, amb la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social, amb els serveis i les persones que la feim possible, cosa que, sense cap falsa mod\u00e8stia, ens umpl de goig.<\/p>\n

Hem avan\u00e7at en aquests vuit anys? La conclusi\u00f3 a la qual podem arribar \u00e9s que s\u00ed. Ara b\u00e9, dep\u00e8n de quin plantejament o objectiu sigui el que ens marquem, aquest aven\u00e7 haur\u00e0 estat positiu, o no tant. Per simplificar, podem anar als dos extrems del plantejament: el primer seria que l\u2019objectiu final \u00e9s que desaparegu\u00e9s no ja l\u2019exclusi\u00f3 social (que previsiblement n\u2019hi haur\u00e0), per\u00f2 s\u00ed el sensellarisme; el segon seria que com que existeix aquest fet, a les persones que el pateixen les hem de mantenir tan ben cuidades com sigui possible i les que puguin retornar- les a la societat. En relaci\u00f3 amb el primer objectiu, haur\u00edem de dir que hem avan\u00e7at, per\u00f2 poc, sobretot si ens comparam amb pa\u00efsos com Finl\u00e0ndia que han erradicat el sensellarisme dels carrers de les ciutats (b\u00e9, n\u2019han baixat el nombre de manera molt important). Ara b\u00e9, cal dir que, a hores d\u2019ara, a casa nostra estam en les darreres passes del proc\u00e9s de contractaci\u00f3 d\u2019un servei nou que donar\u00e0 molt de potencial a la Xarxa per erradicar el sensellarisme. \u00c9s el servei d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, que t\u00e9 dos recursos definits: el de housing first<\/em> i el housing led<\/em>, que implicar\u00e0 que unes seixanta-cinc persones que romanen al carrer o a serveis d\u2019allotjament de la Xarxa accedeixin a habitatges normalitzats. En relaci\u00f3 amb el segon objectiu, hem millorat la qualitat de vida de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i hem aconseguit inserir-ne a la societat. Per tant, s\u00ed que hem avan\u00e7at for\u00e7a en aquest objectiu. Les persones ateses tenen cobertes totes les necessitats b\u00e0siques com mana la Llei 4\/2009, d\u201911 de juny, de serveis socials de les Illes Balears(2)<\/span> i, a m\u00e9s, darrerament ens hem dotat d\u2019un servei d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral per poder treballar amb les persones ateses les seves caracter\u00edstiques i dificultats especials per accedir a un treball normalitzat.<\/p>\n

Cal dir tamb\u00e9 que el present article s\u2019entendr\u00e0 millor si pr\u00e8viament es llegeix l\u2019article del monogr\u00e0fic anterior,(3)<\/span> i tamb\u00e9 servir\u00e0 per veure que en alguns temes hem avan\u00e7at i en d\u2019altres, per desgr\u00e0cia, no ens hem mogut gaire d\u2019on est\u00e0vem. Tamb\u00e9 volem fer pal\u00e8s que, amb aquest article, pretenem refor\u00e7ar idees que ja es varen exposar en l\u2019altre i, sobretot, donar instruments per entendre millor aquesta problem\u00e0tica a la gent que no coneix l\u2019\u00e0mbit de l\u2019exclusi\u00f3 social en el seu dia a dia.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019exclusi\u00f3 social i qu\u00e8 no \u00e9s. \u001cElements i temes dels quals \u001ccal fer precisions<\/h2>\n

Els humans constru\u00efm la realitat a partir de nosaltres mateixos i de les interaccions amb els altres. A trav\u00e9s del llenguatge, feim mems per reproduir al llarg del temps aquesta realitat. El periodista Mart\u00ednez Torrijos (2014), defineix mem en refer\u00e8ncia a les teories sobre la difusi\u00f3 cultural com \u201cla unidad te\u00f3rica de informaci\u00f3n cultural, transmisible de un individuo a otro, o de una mente a otra, o de una generaci\u00f3n a la siguiente\u201d. Per tant, els mems ens organitzen el pensament i ens permeten transmetre informacions i elements culturals entre persones i entre generacions.<\/p>\n

Si no es posassin en dubte, serien sempre els mateixos. Per sort, hi ha persones que els posen en dubte i gr\u00e0cies a elles, aquests mems van canviant i adaptant-se als coneixements i realitats nous. Per tant, que hi hagi mems en el nostre proc\u00e9s cognitiu no vol dir que siguin bons o dolents, reals o irreals, sin\u00f3 que tan sols s\u00f3n frases o imatges que guardam per donar sentit a la realitat que vivim i en la qual convivim. Per tant, hi ha mems que cal repensar i actualitzar, \u00e9s a dir, idees i imatges que ens traspassam entre nosaltres a trav\u00e9s del llenguatge i que es converteixen, molt sovint, en realitats incontestables.<\/p>\n

Per tant, ara i aqu\u00ed volem tractar sobre diversos mems, frases, imatges o idees fetes que la majoria tenim interioritzades dins el nostre pensament i que conv\u00e9 repensar, posar en quarantena i (re)definir-ne millor el contingut.<\/p>\n

    \n
  • \u00a0Primer mem:<\/strong> confusi\u00f3 exclusi\u00f3 social amb pobresa, com si fossin el mateix terme<\/li>\n<\/ul>\n

    Basta fer una recerca senzilla a la xarxa per trobar xifres esfere\u00efdores i, pensam, creadores de confusi\u00f3. Esfere\u00efdores perqu\u00e8 parlen de milers i milers de pobres i, sobretot, perqu\u00e8 al costat de la paraula pobresa hi ha tamb\u00e9 la d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

    A manera d\u2019exemple i en una recerca r\u00e0pida en un cercador d\u2019Internet podem trobar:
    \n\u2022 \u201cM\u00e1s de 200.000 personas en Baleares viven en riesgo de pobreza o exclusi\u00f3n social\u201d \u00e9s el titular d\u2019un article aparegut al diari \u00daltima Hora el 16 d\u2019octubre de 2017.
    \n\u2022 \u201cUno de cada diez baleares vive en pobreza extrema\u201d, afirma un altre titular del mateix diari el 13 d\u2019octubre de 2016.
    \n\u2022 \u201cM\u00e1s de 69.000 ni\u00f1os de las islas est\u00e1n en riesgo de pobreza\u201d, afirma tamb\u00e9 un altre rotatiu de l\u2019illa, el Diario de Mallorca el 06 d\u2019abril de 2017.<\/p>\n

    Exposam aquests tres titulars d\u2019articles perqu\u00e8 s\u00f3n elements que ens serveixen per pensar, repensar i reformular el mem \u201cpobresa \u00e9s exclusi\u00f3 social\u201d \/ \u201cexclusi\u00f3 social \u00e9s pobresa\u201d.<\/p>\n

    En primer lloc, cal parlar de les xifres altes (\u201c200.000\u201d, \u201cun de cada deu balears\u201d, etc.). Per tant, aquestes xifres ens semblen molt elevades. Amb molta m\u00e9s certesa si sabem que normalment es basen en estad\u00edstiques sobre enquestes en les quals es demana a la poblaci\u00f3 sobre els seus ingressos i\/o temes socioecon\u00f2mics i\/o estad\u00edstiques de protecci\u00f3 social i informaci\u00f3 macroecon\u00f2mica. Per\u00f2 tot aix\u00f2, sense tenir en compte d\u2019altres variables que confirmin o no la primera conclusi\u00f3, \u00e9s a dir, que 200.000 persones s\u00f3n pobres a les Illes Balears. Ens explicam amb un exemple molt proper: un familiar meu va cobrar un subsidi per desocupaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3, del Servei P\u00fablic d\u2019Ocupaci\u00f3 Estatal (SEPE), aproximadament uns 400 \u20ac mensuals. Si quan estava en aquesta situaci\u00f3, es va fer l\u2019estudi seria una de les 200.000 persones pobres de l\u2019estudi. I ens podem demanar: el meu familiar \u00e9s estrictament una persona pobra? Si l\u2019agafam com a \u00e9sser \u00fanic i sense analitzar altres variables, com fam\u00edlia, altres ingressos, potencial de futur gr\u00e0cies a la formaci\u00f3, etc., s\u00ed que ho seria, per\u00f2 qu\u00e8 aconseguim ficant el meu familiar en un context en qu\u00e8, quan llegeixes aquesta xifra, penses en gent que no pot arribar a final de mes? A part de crear angoixes socials, poca cosa m\u00e9s. El que seria important \u00e9s no ja donar aquestes xifres, sin\u00f3 saber exactament quantes persones i fam\u00edlies d\u2019aquestes 200.000 vertaderament s\u00f3n pobres (tenen dificultats per poder viure amb uns m\u00ednims dignes en societat) i ho passen malament.<\/p>\n

    En segon lloc, les dades provenen d\u2019entitats que no haurien de crear angoixa en la poblaci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 el contrari, haurien de fer entendre la dimensi\u00f3 exacta del problema, sense exageracions, amb la valentia de fer entendre a la poblaci\u00f3 que xifres molt m\u00e9s minses s\u00f3n inacceptables. Una sola persona, un conciutad\u00e0 nostre pobre, hauria de ser un frac\u00e0s de la nostra societat. Ja sabem que aquestes dades sorgeixen de l\u2019informe FOESSA, per\u00f2 tots els estudis, sobretot els socials, calen ser analitzats, contrastats amb variables de control i\/o moderadores i fer sempre una recerca del perqu\u00e8.<\/p>\n

    Les dues not\u00edcies que encap\u00e7alen aquest apartat provenen d\u2019EAPN Balears o la mateixa UNICEF en el tema de menors. Per tant, tornam al que d\u00e8iem en el par\u00e0graf anterior: qu\u00e8 hi guanyam als serveis socials fent rodes de premsa com aquestes i que donen articles amb informaci\u00f3 com la seg\u00fcent?<\/p>\n

    Otro dato \u201cmuy preocupante\u201d del Informe del Estado de la Pobreza de 2016, es que un 52\u20198 %, es decir, 97.770 de los pensionistas de las Islas reciben una renta inferior al umbral de la pobreza, con lo cual es \u201cbastante complicado que estas personas tengan alguna posibilidad de salir de la pobreza\u201d. [\u00abM\u00e1s de 200.000 personas en Baleares viven en riesgo de pobreza o exclusi\u00f3n social\u00bb, article del diari \u00daltima Hora del 16 d\u2019octubre de 2017]<\/p>\n

    Aquesta xifra l\u2019\u00fanica informaci\u00f3 que ens dona \u00e9s un fet ben contrastat: que les pensions a les Illes Balears, per diversos motius, s\u00f3n m\u00e9s baixes que a moltes altres parts de l\u2019Estat espanyol. Tornam a insistir: all\u00f2 vertaderament interessant i bo per a les pol\u00edtiques socials futures seria saber sobre quants d\u2019aquests pensionistes s\u2019ha d\u2019incidir, ja que s\u00ed que s\u00f3n vertaderament pobres, \u00e9s a dir, nom\u00e9s tenen els ingressos de la seva pensi\u00f3, no tenen propietats, no tenen altres ingressos i, a la vegada, no tenen un entorn familiar que els permeti una vida digna. Per\u00f2 all\u00f2 m\u00e9s perill\u00f3s \u00e9s la darrera asseveraci\u00f3, \u00e9s a dir, si cobren aquestes pensions es \u201cbastante complicado que estas personas tengan alguna posibilidad de salir de la pobreza\u201d. Ergo, si ets pobre, no te\u2019n sortir\u00e0s mai, seguir\u00e0s essent pobre tota la vida, no en tens escapat\u00f2ria.<\/p>\n

    Ara b\u00e9, si alg\u00fa ha ent\u00e8s (o ha volgut entendre) que el nostre plantejament \u00e9s que no hi ha pobresa o que aquest fet no \u00e9s important, pot desfer aquest idea. Encara que les xifres de qu\u00e8 parlam s\u00f3n molt elevades, encara que les rebaixem amb una an\u00e0lisi m\u00e9s acurada, continuaran essent altes; a la nostra societat hi ha persones i fam\u00edlies pobres, que tenen dificultats per subsistir amb dignitat. Per una altra part, com hem dit, s\u2019empra el mem \u201cpobresa\u201d devora el d\u2019\u201cexclusi\u00f3 social\u201d i es dona a entendre que totes les persones pobres (segons les seves dades 200.000) s\u00f3n a la vegada persones excloses. Per tant i en conclusi\u00f3, si vertaderament la pobresa fos exclusi\u00f3 social tindr\u00edem un alberg per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a cada barriada de les ciutats i un a cada poble.<\/p>\n

    Per aix\u00f2, cal dir que gaireb\u00e9<\/em> totes les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social s\u00f3n persones pobres. Hem de recalcar aquest gaireb\u00e9<\/em> ja que han passat persones pels nostres serveis que tenien milers (molts) d\u2019euros al banc o d\u2019altres que provenien de fam\u00edlies molt ben situades econ\u00f2micament a la nostra illa o que elles mateixes tenien fortunes que varen perdre pel cam\u00ed que condueix a l\u2019exclusi\u00f3. Per\u00f2 alerta, no totes les persones pobres s\u00f3n persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/strong><\/p>\n

    En tercer lloc, es creen termes nous com pobresa extrema<\/em> o pobresa infantil<\/em>. Del primer, nom\u00e9s reafirmar el que ja s\u2019ha dit: si els estudis es fan nom\u00e9s sobre elements economicistes pots fer diferents categories, els que diuen o tenen ingressos declarats per sota d\u2019una determinada quantitat s\u00f3n m\u00e9s pobres que els altres (la persona esmentada com a exemple ho seria). Del segon, nom\u00e9s dir que quina sort ten\u00edem fa nom\u00e9s sis o set anys que no hi havia pobresa infantil. Es comen\u00e7a a sentir aquest mem quan la gent d\u2019UNICEF, que fa, per cert, bona feina a molts pa\u00efsos sud-americans amb infants que estan al carrer sense fam\u00edlia, en comen\u00e7a a parlar b\u00e0sicament per la connexi\u00f3 amb aquests pa\u00efsos. Per\u00f2 no l\u2019encerten gaire quan volen seguir reproduint el mem pobresa infantil (que, com hem dit, a l\u2019Am\u00e8rica del Sud pot tenir cert sentit, ja que hi ha infants sense fam\u00edlia i que viuen al carrer) a pa\u00efsos europeus com l\u2019Estat espanyol. Aqu\u00ed s\u00ed que hi ha fam\u00edlies pobres i, si hi ha fam\u00edlies pobres, vol dir que hi ha infants pobres. Per\u00f2 quines actuacions pensam fer amb els infants pobres? Els d\u2019UNICEF pensen que han de rebre ajudes econ\u00f2miques per pal\u00b7liar la seva pobresa independentment de les fam\u00edlies o s\u00f3n les seves fam\u00edlies les que haurien de ser receptores de les ajudes institucionals? Tan baix hem caigut que si deim fam\u00edlia pobra no en feim cas i hem de dir pobresa infantil per fer reaccionar la gent? A Mallorca, si una fam\u00edlia no pot alimentar o tenir cura dels infants, aquests no passen al carrer, tenen els serveis socials comunitaris b\u00e0sics i diferents prestacions i, si escau, passen al Servei de Menors i Fam\u00edlia, que planteja actuacions en defensa del menor.<\/p>\n

    Per acabar, fer una darrera apreciaci\u00f3 per contrastar la informaci\u00f3 apareguda als mitjans. L\u2019any 2016 la Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f3 del GOIB creava una prestaci\u00f3 nova: la renda social garantida (l\u2019anomenada RESOGA)(4)<\/span>. No hem trobat dades posteriors de les que ara exposarem i cal dir que sabem que el 2017 ja varen ser superiors i que, en el 2018, s\u2019ha ampliat a persones soles majors de quaranta-cinc anys, la qual cosa vol dir que les xifres augmentaran en els anys 2017 i 2018. Ara b\u00e9, les dades de persones perceptores de la RESOGA del 2016 (5)<\/span>, un any abans de la not\u00edcia de les 200.000 persones pobres, era de 2.879 persones perceptores, per tant, una xifra totalment allunyada a l\u2019apareguda en el diari un any despr\u00e9s. S\u00ed que hem trobat un altre article de diari que parla ja del 2018 i que dictamina que els titulars ja han pujat fins al 6.790, per tant, un nombre encara m\u00e9s elevat de persones perceptores (6)<\/span>. Fins i tot, podr\u00edem afegir a aquestes xifres les persones titulars de la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3, que el 2016 foren 2.254 (7)<\/span>, o les persones ateses en els diferents serveis de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3, que no arribaven a 1.700 el 2016 (dades extretes de la base de dades de la Xarxa, ja que en la mem\u00f2ria no s\u2019especifica el total de persones ateses a tota la Xarxa). Mancarien encara altres xifres, com la de persones perceptores de pensions no contributives, que s\u00f3n pensions molt baixes (independentment que, amb la RESOGA, puguin igualar-se i que es repetirien persones usu\u00e0ries de la Xarxa i perceptores d\u2019aquestes pensions), malgrat tot, aquestes xifres segueixen ben allunyades del titular del diari.<\/p>\n

      \n
    • Segon mem:<\/strong> exclusi\u00f3 social<\/em> versus drogodepend\u00e8ncia<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

      Quan es va saber que un regidor de l\u2019Ajuntament de Palma, per tant, un home amb poder i amb una posici\u00f3 social privilegiada, a part de gastar doblers p\u00fablics en la prostituci\u00f3, tamb\u00e9 era addicte a la coca\u00efna... podem dir que aquest senyor estava en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social? Com sabem, a Palma hi ha recursos privats per tractar la drogodepend\u00e8ncia amb un cost certament elevat. Les persones que hi accedeixen, s\u00f3n persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social? Les persones que tenen problemes de drogodepend\u00e8ncies, que a la vegada en s\u00f3n conscients, tenen una fam\u00edlia que els dona suport i fan el proc\u00e9s de desintoxicaci\u00f3 i deshabituaci\u00f3 de manera ambulat\u00f2ria, s\u00f3n persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social?<\/p>\n

      A la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social tenim molt clar que un dels elements acceleradors del proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 social s\u00f3n les addiccions. Una persona que dep\u00e8n cada dia de consumir alcohol, per exemple, t\u00e9 moltes m\u00e9s possibilitats de caure en un proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 social. Per\u00f2, en una an\u00e0lisi senzilla que cada un de nosaltres pot fer, \u00e9s a dir, pensar en les persones pr\u00f2ximes de l\u2019entorn i que tenen o han tingut problemes amb l\u2019alcohol (o d\u2019altres subst\u00e0ncies) i que continuen vivint amb parella, que treballen, etc., i ens en vindran bastants al cap. I, en aquest sentit, no entrarem a contradir-nos i a extreure\u2019n unes xifres especulatives, per\u00f2 s\u00ed que qualsevol persona pot fer una cerca a Internet i trobar-hi el seg\u00fcent:<\/p>\n

        \n
      • \u00a0\u201cNueve de cada diez alcoh\u00f3licos en Espa\u00f1a no est\u00e1n en tratamiento\u201d (8)<\/span><\/li>\n
      • \u00a0\u201cSe calcula que hay entre 200.000 y 300.000 personas que deber\u00edan estar tratadas para superar esta adicci\u00f3n\u201d<\/li>\n<\/ul>\n

        \u00c9s evident que no s\u00f3n xifres desmesurades i almanco ens donen un perfil clar que, tal com hem argumentat anteriorment, hi ha moltes persones alcoh\u00f2liques que viuen en societat de manera normalitzada i, segons els mitjans de comunicaci\u00f3, a sobre, sense tractament.<\/p>\n

        Per tant, moltes de les persones que estan en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social tenen o han tingut alguna addicci\u00f3 a drogues, per\u00f2 no totes les persones que tenen addicci\u00f3 a drogues es troben en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/strong><\/p>\n

          \n
        • Tercer mem:<\/strong> vagos y maleantes<\/em> versus productes del capitalisme<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

          Aquest no seria un mem, sin\u00f3 dos. N\u2019escollirem un o l\u2019altre sempre en funci\u00f3 de la nostra ideologia. El primer l\u2019acceptaran m\u00e9s les persones conservadores i\/o de plantejaments autoritaris. El segon entrar\u00e0 f\u00e0cilment dins els pensaments progres, antisistema i\/o que podem denominar d\u2019esquerres.<\/p>\n

          Pel que fa al mem \u201cvagos y maleantes\u201d, s\u2019ha triat l\u2019expressi\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3, ja que va ser part del t\u00edtol d\u2019una llei anterior al per\u00edode democr\u00e0tic actual i que encara que fou creada l\u2019any 1933, en plena Rep\u00fablica, es va seguir aplicant durant el r\u00e8gim autoritari espanyol (per exemple, s\u2019hi varen afegir com elements punibles les persones homosexuals, que passaven a quedar, per llei, fora del sistema social). Per tant, s\u2019explica molt b\u00e9 per si sola i il\u00b7lustra molt b\u00e9 el que aqu\u00ed exposarem. Posa tot l\u2019\u00e8mfasi en el fet que, quan una persona est\u00e0 fora del sistema, nom\u00e9s \u00e9s per mor d\u2019ella mateixa, \u00e9s intr\u00ednsec a la persona. Si la majoria estam dins el sistema social i cultural i no en sortim, les persones que s\u00ed que ho fan \u00e9s perqu\u00e8 volen, s\u00f3n desviades i, per tant, se\u2019ls ha de reprimir i tancar.<\/p>\n

          Referent al mem \u201cproductes del capitalisme\u201d, la idea seria la contr\u00e0ria. La persona que arriba al final del proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 social no en t\u00e9 cap culpa, no ha pres mai cap decisi\u00f3 err\u00f2nia en la seva vida, no \u00e9s que no hagi sabut assumir la complexitat de la vida, no \u00e9s que no hagi sabut regular i controlar els nivells d\u2019estr\u00e8s als quals podem arribar amb els diferents successos estressants que ens pertoca viure al llarg de la nostra vida... L\u2019\u00fanic responsable de la seva situaci\u00f3 \u00e9s la societat, en definitiva, el sistema i, finalment, el sistema capitalista.<\/p>\n

          Tal com ja v\u00e0rem expressar en el primer monogr\u00e0fic anteriorment citat, cap dels dos posicionaments t\u00e9 la ra\u00f3. Ambd\u00f3s tenen part de ra\u00f3, per\u00f2, per separat, no en tenen ni un ni l\u2019altre. La societat actual, la societat anomenada postmoderna (Lyotard, 2006), avan\u00e7ada, capitalista, postindustrial (Bell, 1974), tecnol\u00f2gica i de la informaci\u00f3 (Castells, 2006)... i hi podr\u00edem afegir un llarg etc\u00e8tera, \u00e9s la que \u00e9s. No \u00e9s un ens amorf, la feim entre tots i totes cada dia. \u00c9s complexa. \u00c9s competitiva. Per\u00f2, i tornant al primer mem de la pobresa, per qu\u00e8 hi ha al centre de Ca l\u2019Ardiaca persones que s\u00f3n germanes d\u2019altres que no s\u00f3n persones usu\u00e0ries d\u2019aquest centre? Per qu\u00e8 un o una d\u2019elles conviu (pobre o no) en societat, mant\u00e9 un habitatge, una fam\u00edlia i l\u2019altra no? No estan ambdues persones dins el mateix sistema? Sistema capitalista? Per l\u2019altre costat, t\u00e9 les mateixes possibilitats d\u2019inserci\u00f3 un jove que ha acabat tots els estudis (com a m\u00ednim els obligatoris) que un altre que no ha acabat aquests estudis? \u00c9s f\u00e0cil trobar feina en el mercat de treball? Les empreses contracten sense cap problema totes les persones de m\u00e9s de cinquanta-cinc anys?<\/p>\n

          Per tant, la societat en qu\u00e8 vivim \u00e9s complexa. \u00c9s un treball, de vegades, extenuant viure en societat de manera plena. Per\u00f2 \u00e9s la qu\u00e8 \u00e9s i resulta que hi ha persones que saben inserir-se en aquest m\u00f3n complex (la majoria) i d\u2019altres que no (per sort, una minoria). Darrerament es parla molt del mot resili\u00e8ncia, terme gens nou, per\u00f2 que cada cop agafa m\u00e9s for\u00e7a, ja que serveix i molt per exposar el fet que hi ha gent que, de les adversitats de la vida, se\u2019n surt i d\u2019altra que no. De les persones de l\u2019exemple de Ca l\u2019Ardiaca, ambdues poden \u00e9sser pobres per\u00f2 una d\u2019elles tindr\u00e0 elements refor\u00e7adors, interns (for\u00e7a de voluntat, esperit de superaci\u00f3, etc.) i externs (fam\u00edlia, sistemes de protecci\u00f3 social p\u00fablics), mentre que l\u2019altre no en tindr\u00e0 o no els sabr\u00e0 aprofitar. \u00c9s en aquesta darrera persona en qu\u00e8 hem d\u2019intervenir quan es trobi en situaci\u00f3 de risc d\u2019exclusi\u00f3 social, ja que \u00e9s la m\u00e9s vulnerable i la que t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de no aturar o redre\u00e7ar aquest proc\u00e9s cap a l\u2019exclusi\u00f3 social. Si no ho feim a temps, acabar\u00e0 fent el recorregut fins al carrer.<\/p>\n

            \n
          • Quart mem:<\/strong> confusi\u00f3 entre marginaci\u00f3<\/em> i exclusi\u00f3<\/strong> i entre exclusi\u00f3<\/em> i risc d\u2019exclusi\u00f3<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

            En l\u2019article anterior, v\u00e0rem parlar extensament d\u2019aquest mem, el de marginaci\u00f3 versus exclusi\u00f3. Per sort, el terme marginaci\u00f3<\/em> cada vegada se sent manco en el m\u00f3n dels serveis socials. Suposadament, hem comen\u00e7at a entendre que marginaci\u00f3 no vol dir fora del sistema, sin\u00f3 que per ser marginat s\u2019ha d\u2019estar dins el sistema, es margina dins el sistema. Per tant, pensam que no cal estendre\u2019ns m\u00e9s en la dicotomia marginaci\u00f3-exclusi\u00f3, atesa la refer\u00e8ncia anterior.<\/p>\n

            Ara b\u00e9, hem passat de la confusi\u00f3 entre marginaci\u00f3<\/em> i exclusi\u00f3 a seguir sense entendre qu\u00e8 implica vertaderament el fet de l\u2019exclusi\u00f3. Tornant a l\u2019apartat de pobresa, en els articles citats es parla de \u201crisc de pobresa\u201d i d\u2019\u201cexclusi\u00f3 social\u201d. La veritat \u00e9s que no sabem qu\u00e8 vol dir risc de pobresa<\/em>; pobre s\u2019\u00e9s o no, per\u00f2 que h\u00e0gim de crear una tipologia nova entre un i l\u2019altre que sigui \u201cen risc\u201d pensam que ens dona informaci\u00f3 sobre el fet que encara no hem ent\u00e8s el fet greu i profund que implica l\u2019exclusi\u00f3 social i continuam barrejant termes. En canvi, s\u00ed que hem d\u2019emprar el terme risc d\u2019exclusi\u00f3 social<\/em>, ja que aquesta, l\u2019exclusi\u00f3, s\u00ed que \u00e9s un proc\u00e9s. I, per tant, quan encara est\u00e0s en la fase o en les les fases preliminars, hem de parlar de risc i no d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

            Per ser una persona que es troba en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, s\u2019ha d\u2019haver passat per un proc\u00e9s que ens ha condu\u00eft a aquest fet, a sortir fora del sistema social. No nom\u00e9s del mercat laboral, sin\u00f3 fora de les normes imperants i institucions de la societat. En aquest proc\u00e9s, la persona ha anat perdent tot un seguit d\u2019elements que els que encara els tenen, els ajuden a no comen\u00e7ar el tr\u00e0nsit del proc\u00e9s, la feina, les amistats, la fam\u00edlia... la llar. El seg\u00fcent par\u00e0graf il\u00b7lustra el que volem explicar:<\/p>\n

            Es parla, per exemple, de joves exclosos socials pel fet de les dificultats que tenen per trobar una feina, accedir al mercat laboral o a un habitatge. Per descomptat que el nostre sistema productiu fa que hi hagi gent que t\u00e9 m\u00e9s dificultats d\u2019acc\u00e9s als recursos socials que d\u2019altres, ara b\u00e9, encara que puguem parlar de \u201cdificultats per\u201d no conv\u00e9 parlar d\u2019exclusi\u00f3 social perqu\u00e8 ens ajudar\u00e0 a no entendre la vertadera dimensi\u00f3 de la problem\u00e0tica en la que es troben les persones clarament en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social. Ja li agradaria a una persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social tenir nom\u00e9s dificultats per entrar al mercat laboral, haver de tenir un contracte fems amb sou base quan hi entri i, a la vegada, tenir una fam\u00edlia que l\u2019ajud\u00e9s, i no tenir cap problema de salut mental, i tenir estudis, i avui vespre anar a dormir a casa seva....\u001c[Cerd\u00e0, 2009]<\/p>\n

            Pensam que aquest par\u00e0graf condensa el que volem dir i constatam que el desconeixement general sobre l\u2019exclusi\u00f3 social continua estant ben est\u00e8s i, per aix\u00f2, hi entrarem tot seguit.<\/p>\n

            <\/h2>\n

            Exclusi\u00f3 social<\/h2>\n

            Tal com b\u00e9 explicita el nom, exclusi\u00f3 social implica estar fora, fora del sistema social<\/strong> que afecta persones, per\u00f2 tamb\u00e9 grups socials concrets (per exemple, l\u2019exclusi\u00f3 social de l\u2019\u00e8tnia gitana). El fora o dins no l\u2019hem d\u2019entendre de manera f\u00edsica; les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social resten entre nosaltres, no desapareixen anant a un altre pa\u00eds, s\u00f3n com d\u2019un altre pa\u00eds, per\u00f2 compartint territori amb l\u2019altre pa\u00eds, el pa\u00eds dels \u201cde dins\u201d.<\/p>\n

            Per altra part, no hem de parlar d\u2019autoexclusi\u00f3<\/em> ja que pot confondre. L\u2019exclusi\u00f3 social no se cerca, es dona. No podem afirmar que les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social s\u00f3n, per exemple, els hippies, els ocupes o els antisistema, que han decidit viure fora del sistema, ja que ens confondr\u00e0. Per exemple, el hippy no est\u00e0 fora del sistema, t\u00e9 recursos econ\u00f2mics propis o se\u2019ls procura (encara que siguin no gaire ortodoxos), t\u00e9 xarxa relacional (encara que pot ser no sigui la fam\u00edlia tipus) i, sobretot, aquesta persona ha pogut decidir viure la vida fora del sistema cultural normalitzat. El sistema exclou; les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social no ho decideixen, entren dins el proc\u00e9s. Per\u00f2 no exclou tothom, ja que hi ha persones que els \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil entrar en aquest proc\u00e9s i, a part, n\u2019hi ha que arriben a poder revertir la situaci\u00f3.<\/p>\n

            Per tant, hem de parlar de vulnerabilitat<\/strong>. Hi ha diferents graus de vulnerabilitat per comen\u00e7ar el proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3.
            \n<\/i><\/i><\/p>\n

            Pensam que la situaci\u00f3 es pot fer m\u00e9s visual amb una imatge. Hem de pensar en un pou. A l\u2019entorn del pou, hi ha un descampat llarg, amb una lleugera inclinaci\u00f3 cap al pou, que, en atracar-se al forat, la inclinaci\u00f3 cada vegada es fa m\u00e9s forta. Qu\u00e8 hi ha fora del pou? Doncs tots els que estan dins el sistema. M\u00e9s allunyats del pou, hi ha gent milion\u00e0ria amb fam\u00edlia i estudis i sana... I, quan m\u00e9s ens apropam al pou, hi ha m\u00e9s persones soles, sense fam\u00edlia, amb problemes personals, com addiccions, pobres, amb feines prec\u00e0ries, amb frac\u00e0s escolar, malalties... Per a totes aquestes persones, hi ha el sistema de seguretat social p\u00fablic, el sistema d\u2019atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia (recursos i serveis per a gent gran, per a persones amb discapacitat), el Servei d\u2019Ocupaci\u00f3 de les Illes Balears (SOIB), els serveis socials comunitaris b\u00e0sics... ja que, qualsevol persona de fora del pou pot arribar a comen\u00e7ar el proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3, ning\u00fa t\u00e9 assegurat no arribar-hi. Aix\u00f2 s\u00ed, ho tenen molt m\u00e9s f\u00e0cil les persones que es troben als voltants de la boca del pou que no els que n\u2019estan lluny.<\/p>\n

            Ara b\u00e9, tamb\u00e9 ens ha de quedar clar que el proc\u00e9s cap a l\u2019exclusi\u00f3 social comen\u00e7a sempre dins el sistema, \u00e9s a dir, fora del pou. Per aix\u00f2, hi ha els sistemes de protecci\u00f3 que hem esmentat abans, per ajudar a les persones que tenen dificultats a fora del pou (en els serveis socials fora del pou hi ha tots els serveis, municipals o no, de serveis socials comunitaris b\u00e0sics, abans coneguts com atenci\u00f3 prim\u00e0ria).<\/p>\n

            Dins el pou tamb\u00e9 hi ha diferents posicions. \u00c9s diferent trobar-se a l\u2019entrada del pou que a la part de baix. A la part de dalt encara es veu la llum, a la part de baix s\u2019ha de mirar per amunt i esperar que la vista s\u2019adeq\u00fci per veure algun raig de llum. A la part de dalt, l\u2019objectiu dels serveis de protecci\u00f3 de les persones en proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 \u00e9s encara sempre la inserci\u00f3 sociolaboral (el CRAT de l\u2019Ajuntament de Palma, n\u2019\u00e9s un bon exemple). Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha els recursos espec\u00edfics creats per a les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social que tamb\u00e9 s\u00f3n a fora, com el SOIB (cursos que ja es batien com espec\u00edfics per a persones amb especials dificultats d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral).<\/p>\n

            I, a la part de baix del pou, trobam les persones que han fet tot el proc\u00e9s. Que han entrat als diferents recursos de protecci\u00f3 (tant de fora del pou com de dins en els pisos superiors), que n\u2019han sortit i que ja ho han perdut tot. I, quan deim tot, no nom\u00e9s ens referim a recursos materials (doblers, casa...) o socials (fam\u00edlia, amics...), sin\u00f3 que s\u2019han perdut a si mateixos. I la imatge m\u00e9s clara del que deim \u00e9s quan les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social arriben al carrer. La boca del pou es veu (si es veu) tan llunyana que ni tan sols es pensa en el retorn.<\/p>\n

            Aquesta figura del pou, per tant, l\u2019anirem emprant al llarg d\u2019aquest article.<\/p>\n

            Per un altre costat, tot el temps parlam de proc\u00e9s, \u00e9s a dir, anada (o tornada) des d\u2019un moment i una situaci\u00f3 donada (per exemple, avui i inserci\u00f3 plena en societat) fins a una situaci\u00f3 final (temps despr\u00e9s, que poden ser anys, per\u00f2 tamb\u00e9 mesos i situaci\u00f3 clara d\u2019exclusi\u00f3 social amb estada al carrer o alberg per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social). Per tant, no podem dir que una persona avui no est\u00e0 en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i dem\u00e0 ja hi est\u00e0. No \u00e9s tan r\u00e0pid, el proc\u00e9s. Tampoc no podem dir que persones que estan dins el sistema (fora del pou) s\u00f3n persones excloses, ans al contrari, independentment que siguin pobres o beguin una botella (o dues o...) de vi a ca seva cada dia.<\/p>\n

            El proc\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s r\u00e0pid o m\u00e9s lent en funci\u00f3 de les capacitats individuals de la persona en q\u00fcesti\u00f3, del suport extern que rebi (familiar, amistats, sistema p\u00fablic de serveis socials...) i dels successos estressants que li puguin oc\u00f3rrer. Per tant, el proc\u00e9s l\u2019hem d\u2019entendre com un concepte din\u00e0mic, per tant, variable i canviant i, per aix\u00f2, reversible. I, sobretot, l\u2019hem d\u2019entendre com un concepte multifactorial que implica la interacci\u00f3 de m\u00faltiples causes o variables de tipus social, psicol\u00f2giques, culturals, econ\u00f2miques, politicolegals...<\/p>\n

            Per tant, introdu\u00efm un concepte nou, el de successos estressants. Que s\u00f3n successos que ens ocorren o ens poden oc\u00f3rrer a tots, com ara, p\u00e8rdues del treball (molt m\u00e9s greu si es perd a partir dels cinquanta-cinc, per exemple); patiment de malalties m\u00e9s o manco invalidants o discapacitats sobrevingudes (que tamb\u00e9 implicaran p\u00e8rdua del treball); mort de familiars i, per tant, afebliment dels lla\u00e7os familiars que tamb\u00e9 impliquen protecci\u00f3; successos greus no esperats, separacions matrimonials o de parella, ruptures de relaci\u00f3 familiar diferent del de la parella (sobretot amb el pare), traumes (infantils o no) produ\u00efts per situacions diverses, mancances afectives (viol\u00e8ncia a la llar)... I, a m\u00e9s, hi ha tot un seguit d\u2019elements agreujants com poden ser: addiccions a subst\u00e0ncies estupefaents (moltes vegades, producte de les situacions estressants anteriors), materials (pobresa, pocs recursos econ\u00f2mics...), personals (relatius a la salut f\u00edsica i mental), temes legals (una persona immigrant sense papers, empresonaments), g\u00e8nere, mancances en educaci\u00f3 reglada, sistema de protecci\u00f3 p\u00fablica feble...<\/p>\n

            Sensellarisme<\/h2>\n

            I a la part de baix de tot del pou, hi ha el carrer i, quan deim carrer, tamb\u00e9 ens referim a les persones allotjades a albergs de la Xarxa, \u00e9s a dir, a totes aquelles persones que no han pogut mantenir un habitatge (9)<\/span>.<\/p>\n

            Preferim el terme sensellar<\/em> que sensesostre<\/em>, ja que una persona que viu a un lloc tancat, un edifici en runes, per exemple, sostre en t\u00e9, per\u00f2 no \u00e9s una llar. Una llar \u00e9s aquell lloc que et reserva la teva intimitat, et dona seguretat, et serveix com a instrument per cobrir necessitats b\u00e0siques, com \u00e9s el descans, etc. Ara b\u00e9, una definici\u00f3 unificada del concepte \u00e9s dif\u00edcil de trobar, entre d\u2019altres, per les confusions que hem enumerat anteriorment. \u00c9s molt m\u00e9s important per analitzar i entendre el sensellarisme<\/em>, per exemple, el tema de l\u2019habitatge (pol\u00edtiques d\u2019habitatge, dificultats o no d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, preus assequibles o no de l\u2019habitatge...) que no el tema de la pobresa. L\u2019habitatge, tenir-ne o no, \u00e9s el punt d\u2019inflexi\u00f3 final en el proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 social. L\u2019entrada al pou \u00e9s dona quan una persona ja no pot mantenir el seu habitatge.<\/strong> Mentre la persona mant\u00e9 l\u2019habitatge encara est\u00e0 fora del pou. Aix\u00f2 no vol dir que els seus problemes siguin minsos; per\u00f2 les necessitats, si demana suport als serveis p\u00fablics, s\u2019han de treballar des dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics.<\/p>\n

            Tal com s\u2019ha dit, a Finl\u00e0ndia han superat aquest fenomen (\u00e9s l\u2019\u00fanic pa\u00eds desenvolupat en qu\u00e8 no nom\u00e9s no pugen les xifres de persones sense llar, sin\u00f3 que baixen espectacularment). Ho han fet gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 no nom\u00e9s dels serveis socials de les administracions locals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019hi ha implicat el govern de Finl\u00e0ndia i el m\u00e9s important \u00e9s que el ministeri que s\u2019hi ha implicat m\u00e9s \u00e9s el que t\u00e9 les compet\u00e8ncies en habitatge. I, per aix\u00f2, se\u2019n surten.<\/p>\n

            Perfil de les persones en situaci\u00f3 \u001cd\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca<\/h2>\n

            Les dades que referirem tot seguit provenen de la base de dades de l\u2019IMAS. Cal dir que no serveixen per saber totes les persones que han passat pels diferents serveis de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social, ja que, entre d\u2019altres, hi ha serveis que han estat de la Xarxa com Turmeda, que ara ja no existeix, i Can Gaz\u00e0, que ara no forma part de la Xarxa. S\u2019ha fet la recerca perqu\u00e8 sigui significativa i el m\u00e9s fiable possible, per\u00f2 amb l\u2019\u00fanic objectiu de definir el perfil de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social de Mallorca.<\/p>\n

            G\u00c8NERE<\/b><\/p>\n

            Com es pot observar en la taula 1, sobre el total de persones ateses als recursos de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS per g\u00e8nere, els homes \u00e9s el g\u00e8nere m\u00e9s arrelat en els processos d\u2019exclusi\u00f3 social, at\u00e8s que el percentatge \u00e9s molt significatiu, un 84,28 % en contraposici\u00f3 al 15,72 % de les dones. Tema molt interessant i que permetria fer un altre monogr\u00e0fic de la revista Alimara<\/em>, ja que en tots els estudis sobre pobresa i vulnerabilitat de les persones que trobam fora del pou, el g\u00e8nere sempre \u00e9s perjudicial per al femen\u00ed. Es parla de pobresa femenina, es parla de major precarietat en les feines que ocupen les dones, es parla de sous m\u00e9s baixos en relaci\u00f3 amb els dels homes (element que reafirma el que ja s\u2019ha dit: la pobresa no \u00e9s un element essencial en el proc\u00e9s cap a l\u2019exclusi\u00f3 social). I ens podr\u00edem estendre m\u00e9s amb els h\u00e0ndicaps que tenen les dones que viuen fora del pou. Per\u00f2 resulta que, dins el pou, s\u00f3n una clara minoria, el 15\u201972 %, davant un 84\u201928 % d\u2019homes.
            \nComen\u00e7am el perfil de la persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca: home.<\/p>\n

            Taula 1. Total de persones ateses als recursos de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS(10)<\/span> per g\u00e8nere<\/strong>
            \nFont: Base de dades d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS<\/strong><\/p>\n

            \"\"<\/p>\n

            INTERVAL D'EDAT
            \n<\/b><\/p>\n

            Pel que fa a l\u2019edat, podem observar en el gr\u00e0fic 1, sobre la distribuci\u00f3 per edat de les persones usu\u00e0ries de la Xarxa d\u2019Inserci\u00f3 Social de l\u2019IMAS, que el 28\u201904 % s\u00f3n persones amb edats compreses entre els 45 i els 54 anys, seguides molt de prop del rang d\u2019edat de 35 a 44, amb el 27,17 %. Per tant, tornam a confirmar que l\u2019exclusi\u00f3 social \u00e9s un proc\u00e9s al qual no s\u2019arriba de cop. Ambd\u00f3s intervals d\u2019edat suposen m\u00e9s del cinquanta per cent, en concret, un 55,16 % del total d\u2019homes. Encara que no s\u00f3n importants estad\u00edsticament, cal esmentar que 262 joves d\u2019entre 18 i 24 anys, 576 persones d\u2019entre 65 i 74 anys, i 144 de m\u00e9s de 75 anys (720 en total de m\u00e9s de 65 anys) passaren pels nostres serveis. Per tant, aquest fet ens pot fer reflexionar sobre: no hi ha recursos a fora del pou per als joves i, sobretot, per als majors de seixanta-cinc anys? No hi ha resid\u00e8ncies p\u00fabliques? Com \u00e9s que aquestes persones han hagut de ser ateses pels serveis de dins el pou? El sistema de protecci\u00f3 p\u00fablic de fora del pou \u00e9s infal\u00b7lible? Qu\u00e8 deuen tenir aquestes persones que, arribada una edat, no han pogut accedir als serveis de protecci\u00f3 p\u00fablica de fora del pou?<\/p>\n

            Gr\u00e0fic 1. Distribuci\u00f3 per edat de les persones usu\u00e0ries
            \na la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS (2006-2017)
            \n\u001cFont: Base de dades d\u2019Inclusi\u00f3 Social de l\u2019IMAS<\/strong><\/p>\n

            \"\"<\/p>\n

            Seguim fent el perfil: home, d\u2019entre 45 i 54 anys (o entre 35 i 54).
            \n<\/b><\/p>\n

            NACIONALITAT<\/b><\/p>\n

            Referent a la nacionalitat, cal comentar alguns aspectes: primer, amb el temps, el percentatge de persones immigrants i, per tant, amb nacionalitat estrangera, ha augmentat. Segon, que hi hagi un nombre important de persones estrangeres no \u00e9s un fet estrany, ja que confirma el que afirmam des del primer moment: no hi ha un sol factor que pugui fer possible l\u2019exclusi\u00f3 social, s\u00f3n m\u00faltiples i un de molt important \u00e9s la indefensi\u00f3 que pateix la persona immigrant que normalment arriba sola, sense cap tipus de suport i ha de partir de zero(11)<\/span>, per tant, no es tracta tant de si una persona \u00e9s estrangera o no (que s\u00ed que pot tenir problemes afegits com la llengua), sin\u00f3 del mateix fet de ser migrant i tot el que aix\u00f2 comporta, b\u00e0sicament, el desarrelament. Aix\u00f2 s\u00ed, les persones immigrants estrangers tenen un desavantatge molt gran en relaci\u00f3 amb els migrants \u201clegals\u201d espanyols, que \u00e9s el fet de poder estar de manera il\u00b7legal en territori espanyol (pr\u00e0cticament totes aquestes persones en algun moment han estat en aquesta situaci\u00f3, d\u2019altres hi han estat sempre), fet que agreuja, i molt, el problema.<\/p>\n

            Tercer, per grans grups tenim les persones provinents de l\u2019Am\u00e8rica del Sud, les del Magrib, les de l\u2019\u00c0frica subsahariana i les provinents de pa\u00efsos de l\u2019est d\u2019Europa. Cada una d\u2019aquestes persones amb caracter\u00edstiques espec\u00edfiques i problem\u00e0tiques que poden estar agreujades pel fet cultural del lloc d\u2019origen. Per exemple, no \u00e9s el mateix tenir problemes d\u2019addicci\u00f3 a l\u2019alcohol per part d\u2019una persona magrebina (que normalment \u00e9s de religi\u00f3 musulmana i que, per tant, no pot prendre alcohol) que una persona provinent de l\u2019Am\u00e8rica del Sud o dels pa\u00efsos de l\u2019est d\u2019Europa, en els quals l\u2019alcohol forma part de la vida quotidiana com a element cultural. Al marge d\u2019aquestes puntualitzacions, podem dir que les persones ateses als nostres serveis (inclosa l\u2019UMES) han estat un 44,77 % espanyoles i un 52,23 % d\u2019estrangeres.<\/p>\n

            Seguint amb la descripci\u00f3 del perfil de la persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3, home, d\u2019entre 45 i 54 anys (o entre 35 i 54), de nacionalitat estrangera.<\/p>\n

            NIVELL D'ESTUDIS<\/b><\/p>\n

            Taula 2. Nivell d\u2019estudis de les persones ateses ... a l\u2019IMAS (2006-2017)<\/em><\/strong><\/p>\n

            \"\"Tal com podem observar en la taula 2, \u00e9s significatiu l\u2019elevat nombre de persones que han passat pels nostres serveis i no disposam d\u2019informaci\u00f3 clara (26,46 %), at\u00e8s que no s\u2019introdu\u00efa la informaci\u00f3 a l\u2019inici de la Xarxa. Per altra banda, es palesa la idea que la majoria de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social s\u00f3n analfabetes (com a m\u00ednim, funcionals) i que no tenen estudis o que aquests han fracassat. Cosa que \u00e9s certa en algunes d\u2019aquestes persones, per\u00f2 per contrarestar aquesta creen\u00e7a, volem remarcar les persones amb t\u00edtol universitari de primer, segon i tercer cicle que, encara que poques i poc importants quant a percentatge, per\u00f2 que arriben a 260.<\/p>\n

            Pel que fa a les persones sense estudis i analfabetes, no arriben al 7 % de les persones ateses a la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social (analfabetes, 0,33 % i sense estudis, 6,21 %). La majoria de les persones ateses tenen un nivell d\u2019estudis d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria amb un percentatge de 37,64, que prov\u00e9 dels dos \u00edtems en qu\u00e8 s\u2019ha registrat la informaci\u00f3 (33,84 i 3,80).<\/p>\n

            Per tant, continuam definint el perfil de la persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca: home, d\u2019entre 45 i 54 anys (o entre 35 i 54), de nacionalitat estrangera, amb un nivell d\u2019estudis d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n

            ESTAR CIVIL<\/b><\/p>\n

            \"\"Malauradament \u00e9s significativa la manca d\u2019informaci\u00f3 d\u2019aquesta variable. Per altra part, aqu\u00ed cal no confondre aquesta variable amb el tema relacional, ja que l\u2019estat civil \u00e9s l\u2019estat legal i no cal que coincideixi amb l\u2019estat en el qual viu la persona en q\u00fcesti\u00f3. Amb aix\u00f2 volem dir que, com es pot veure, surten un nombre significatiu de persones casades, per\u00f2 la realitat \u00e9s que no ho s\u00f3n, com a m\u00ednim, com entendr\u00edem els de fora del pou que vol dir estar casat (conviv\u00e8ncia en una llar, compartiment de fills i filles i b\u00e9ns...). Ara b\u00e9, com es pot observar l\u2019estat civil que m\u00e9s es repeteix (40,15 %) \u00e9s el de fadr\u00ed o fadrina.<\/p>\n

            Per tant, continuam amb el perfil: home, d\u2019entre 45 i 54 anys (o entre 35 i 54), de nacionalitat estrangera, amb un nivell d\u2019estudis d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, fadr\u00ed.<\/p>\n

            OCUPACI\u00d3<\/b>\"\"Pel que fa a l\u2019ocupaci\u00f3, la informaci\u00f3 ja torna m\u00e9s esbiaixada, per\u00f2 aix\u00ed i tot pensam que \u00e9s rellevant aportar la informaci\u00f3 de la qual disposam. Per una part, veim que en diferents categories que els que no treballaven en llocs productius (tasques de la llar, estudiants) o persones jubilades o incapacitades, \u00e9s a dir, del C1 fins al C7, junts fan el 13\u201964 %.<\/p>\n

            Per acabar, el fet ocupacional que m\u00e9s es repeteix amb un 35,42 % \u00e9s \u201caturats que abans han treballat\u201d.<\/p>\n

            Tancam el perfil: home, d\u2019entre 45 i 54 anys (o entre 35 i 54), de nacionalitat estrangera, amb un nivell d\u2019estudis d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, fadr\u00ed i aturat que abans ha treballat.<\/p>\n

            Hi ha dues informacions m\u00e9s que no afegim al perfil de la persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3, ja que la informaci\u00f3 pot estar molt esbiaixada i no afecta el perfil essencial. La primera informaci\u00f3 \u00e9s l\u2019activitat econ\u00f2mica en la qual han treballat o treballaven abans, en qu\u00e8 es veu clarament la tend\u00e8ncia de la nostra economia, ja que han treballat a la construcci\u00f3 o a l\u2019hoteleria. Per\u00f2 insistim: el biaix \u00e9s molt gran, ja que gaireb\u00e9 d\u2019un 51% de les persones usu\u00e0ries no tenim la informaci\u00f3. La segona informaci\u00f3 \u00e9s que, de les persones de nacionalitat espanyola, un 17,35 % s\u00f3n nats a les Illes Balears, que, tal com hem dit, no \u00e9s part del perfil, ja que ara per ara s\u00f3n majorit\u00e0ries les persones estrangeres, per\u00f2 s\u00ed que reafirma el que ja hem dit: la persona que migra del seu pa\u00eds, encara que no hagi de passar cap frontera, pateix el desarrelament i, per tant, \u00e9s una persona m\u00e9s vulnerable davant el proc\u00e9s cap a l\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

            Per altra banda, hauria estat m\u00e9s concloent aportar unes dades sobre un altre problema que presenten les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social que han passat pels nostres serveis: els problemes relacionats amb la salut. Sabem que moltes d\u2019aquestes persones pateixen problemes de salut (m\u00e9s problem\u00e0tiques, si \u00e9s de salut mental). A l\u2019inici de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social no hi havia cap persona amb problemes de mobilitat redu\u00efda, ara ja \u00e9s un fet habitual. Aix\u00f2 implica que l\u2019Administraci\u00f3 que proporciona cobertura a la Xarxa, l\u2019IMAS, s\u2019hagi de dotar de personal de perfil sanitari als equips t\u00e8cnics en les noves contractacions de serveis. Aix\u00f2 s\u00ed, tamb\u00e9 podem dir que el sistema de salut p\u00fablica de les Illes Balears, l\u2019IBSALUT, per primera vegada ha comen\u00e7at a veure la necessitat de col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua i s\u2019ha comen\u00e7at a treballar de forma coordinada a partir dels centres de salut que atenen la majoria de les persones ateses als serveis de la Xarxa. Per tant, un element positiu que pensam que, amb vista al futur, pot donar bons resultats per millorar la qualitat de vida de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

            Per acabar, volem fer un darrer apunt: el temps que fa que aquestes persones estan en situaci\u00f3 clara d\u2019exclusi\u00f3 social i sense llar, \u00e9s a dir, dins el pou. Els podem dividir en: \u201crecentment arribat o novell\u201d, \u201cpermanent o veter\u00e0\u201d i \u201ccr\u00f2nic\u201d.<\/p>\n

            El \u201crecentment arribat o novell\u201d \u00e9s una persona que ha sortit de la seva llar habitual. Aquest cas es pot allargar fins a uns sis mesos i pot entrar al pou i sortir-ne, pot haver viscut relacions familiars conflictives, amb recursos nuls o escassos (o, si en t\u00e9, els perd per problemes afegits com consums i addiccions, administraci\u00f3 inadequada...), que, espor\u00e0dicament o ass\u00edduament, ha utilitzat recursos de protecci\u00f3 social de fora del pou.<\/p>\n

            El \u201cpermanent o veter\u00e0\u201d, si l\u2019anterior no acaba sortint del pou, es converteix en veter\u00e0. Entra i surt dels serveis d\u2019acollida, quan t\u00e9 doblers pot anar a una pensi\u00f3 (que anar-se\u2019n moment\u00e0niament a una pensi\u00f3 no vol dir sortir del pou), tornar al carrer i entrar a un alberg, fins i tot, pot fer despla\u00e7aments entre diferents ciutats. Aquesta persona t\u00e9 moltes dificultats per afrontar la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba i poder-ne sortir, sortir del pou.<\/p>\n

            El \u201ccr\u00f2nic\u201d, quan el permanent o veter\u00e0 s\u2019eternitza en la situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, est\u00e0 anys (molts) en aquesta situaci\u00f3, passa a ser una persona en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social cr\u00f2nica que normalment ja \u00e9s est\u00e0tica i roman a la mateixa ciutat. Com a resultat, presenta un deteriorament f\u00edsic i ps\u00edquic greu, no sol o no vol fer \u00fas dels serveis residencials de la Xarxa b\u00e0sicament perqu\u00e8 no accepta les normes dels centres (experimenten una falsa sensaci\u00f3 de llibertat estant al carrer), que viu en qualsevol lloc on es troba i que li \u00e9s impossible afrontar la situaci\u00f3 per ell mateix.<\/p>\n

            Com es pot imaginar, els m\u00e9s recuperables s\u00f3n els primers i amb els que s\u2019hauria de treballar no nom\u00e9s des de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social, sin\u00f3 tamb\u00e9 des dels serveis d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Amb la resta, a la Xarxa, ens dotam de recursos nous per poder treballar les tres tipologies, com per exemple el nou servei d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, que inclou quaranta habitatges amb la modalitat d\u2019intervenci\u00f3 del housing first<\/em> i deu habitatges amb la modalitat del housing led<\/em>, dels quals parlarem m\u00e9s endavant.<\/p>\n

            LA XARXA D'INCLUSI\u00d3 SOCIAL
            \n<\/b><\/p>\n

            La Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social \u00e9s l\u2019instrument que permet atendre les necessitats de les persones que ja estan dins el pou. Est\u00e0 formada per dues administracions p\u00fabliques, l\u2019Ajuntament de Palma i l\u2019IMAS, del Consell de Mallorca, i entitats privades sense \u00e0nim de lucre. Tots els servei de la Xarxa s\u00f3n de titularitat de l\u2019IMAS, de l\u2019Ajuntament de Palma i, en concret, dos serveis, Can Gaz\u00e0 i El Refugi s\u00f3n de titularitat de les mateixes entitats que les gestionen.<\/p>\n

            De la Xarxa, de l\u2019inici o de la hist\u00f2ria, no en parlarem gaire, ja que si alg\u00fa hi est\u00e0 interessat, li conv\u00e9 llegir l\u2019article del monogr\u00e0fic anterior, on trobar\u00e0 la informaci\u00f3. Per tant, aqu\u00ed ens centrarem en l\u2019actualitat. I aquesta actualitat potser ens faci apuntar cap enrere per\u00f2, si \u00e9s aix\u00ed, ser\u00e0 per facilitar la comprensi\u00f3 de l\u2019actualitat.<\/p>\n

            Una premissa que ha presidit la tasca de les persones que feim la Xarxa dependent de l\u2019IMAS ha estat l\u2019intent d\u2019adaptaci\u00f3 constant a les necessitats i als canvis socials que s\u2019experimenten en el dia a dia.<\/p>\n

            En aquest moment, en general podem concloure que:<\/p>\n

            \u2022 \u00c9s un fet incontestable que els serveis per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social fan el mateix cam\u00ed que d\u2019altres subsistemes com el de les persones amb discapacitat o el d\u2019atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia que ja fa molts anys que normativitzen les seves actuacions. Aquell primer moment en qu\u00e8 es creaven albergs nous a partir d\u2019edificis amb barreres i amb unes condicions d\u2019habitabilitat que no eren les m\u00e9s \u00f2ptimes est\u00e0 en proc\u00e9s de desapar\u00e8ixer. Per aquest motiu, en aquest moment, es planifiquen i es preparen les autoritzacions dels serveis de la Xarxa. Per a aix\u00f2, es treballa en un pla infraestructural per als serveis de titularitat de l\u2019IMAS, ja que les instal\u00b7lacions actuals tenen d\u00e8ficits importants que cal esmenar.<\/p>\n

            \u2022 La Direcci\u00f3 Insular d\u2019Inclusi\u00f3 Social treballa en la cartera de serveis i el futur reglament que regular\u00e0 els requisits d\u2019autoritzaci\u00f3 i acreditaci\u00f3 dels serveis socials per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social de Mallorca.<\/p>\n

            \u2022 Es constata el que ja supos\u00e0vem i prev\u00e8iem fa uns anys: que els problemes de salut de les persones ateses ens superen i cal posar-hi remei. Per aquest motiu, ens plantejam continuar l\u2019aproximaci\u00f3 als serveis de salut, replantejar si els serveis de Casa de Fam\u00edlia han d\u2019anar cap a un sol servei residencial de llarga estada i, aprofitant la p\u00e8rdua de places per mor de la futura autoritzaci\u00f3 del centre de Sa Placeta (vint places), adre\u00e7ar-nos cap a la creaci\u00f3 d\u2019un servei residencial nou de llarga estada per al perfil de problem\u00e0tiques afegides de malalties invalidants.<\/p>\n

            \u2022 Per una altra part, es planteja un canvi substancial que intenta superar la institucionalitzaci\u00f3 i enfocar els serveis cap a les insercions plenes (dotaci\u00f3 del nou servei d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i ampliaci\u00f3 del servei d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral amb un apartat exclusivament ocupacional). A la Xarxa, hem passat per tres fases: la primera, que ning\u00fa que no ho volgu\u00e9s no qued\u00e0s al carrer; la segona, millorar la qualitat de vida de les persones ateses amb la conversi\u00f3 dels serveis a 24 hores i amb la dotaci\u00f3 dels instruments per a cobrir les necessitats b\u00e0siques. Ara ens trobam de ple en la de desinstitucionalitzaci\u00f3, en qu\u00e8 l\u2019objectiu final i de consecuci\u00f3 dif\u00edcil seria tancar tots els serveis residencials i anar cap a insercions a llars dins la societat, cosa que ens plantejam com a objectiu a aconseguir a llarg termini. I, mentre no arribi aquesta situaci\u00f3 desitjada, tamb\u00e9 es planteja dignificar els albergs actuals amb habitacions no massificades i unes instal\u00b7lacions m\u00e9s dignes que les actuals. Tamb\u00e9, tal com ja hem dit, s\u2019han creat o s\u2019estan a punt de crear serveis nous, de primera acollida i d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. I queda pendent dotar un servei nou d\u2019atenci\u00f3 residencial de llarga estada per al perfil afegit de malalties invalidants i d\u2019ampliar el servei actual d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral amb una l\u00ednia nova de ter\u00e0pia ocupacional.<\/p>\n

            Els serveis actuals de la Xarxa dependents de l\u2019IMAS s\u00f3n els seg\u00fcents: primera acollida-UMES; Casa de Fam\u00edlia, amb els serveis d\u2019acollida residencial i inserci\u00f3 i pis Mar 6; Ca l\u2019Ardiaca, Sa Placeta, l\u2019alberg de Manacor, servei per a exreclusos, servei d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral i ocupacional, acc\u00e9s a l\u2019habitatge (housing firs<\/em>t i housing led<\/em>), servei d\u2019atenci\u00f3 a fam\u00edlies amb menors i l\u2019equip de valoraci\u00f3.<\/p>\n

            SERVEI DE PRIMERA ACOLLIDA
            \n<\/strong>Aquest servei nou \u00e9s la porta d\u2019entrada a la Xarxa. Aquesta funci\u00f3 la feia Ca l\u2019Ardiaca fins al moment de crear aquest servei. Aquest fet an\u00f2mal feia que en un servei de baixa exig\u00e8ncia s\u2019hi allotjassin i compartissin servei persones clarament en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social amb persones en risc, mentre aquestes darreres eren valorades i ubicades en un altre servei. No \u00e9s un element metodol\u00f2gic nou, sin\u00f3 que ja s\u2019emprava anteriorment en d\u2019altres indrets.<\/p>\n

            At\u00e9n totes les persones que demanen per entrar a algun dels serveis de la Xarxa per primera vegada i, conjuntament amb l\u2019equip de valoraci\u00f3, les valoren i, si escau, la persona queda allotjada a les quaranta places disponibles mentre espera el trasllat al servei m\u00e9s idoni per a les seves necessitats. Ocupen el mateix espai que l\u2019UMES a Ca l\u2019Ardiaca. Aquest fet permet tamb\u00e9 una major coordinaci\u00f3 entre l\u2019equip de valoraci\u00f3, el nou servei de primera acollida i l\u2019UMES.<\/p>\n

            UNITAT M\u00d2BIL D'EMERG\u00c8NCIA SOCIAL (UMES)<\/strong>
            \nAquest servei t\u00e9 per objectiu detectar les persones que romanen al carrer i aconseguir que vulguin sortir d\u2019aquesta situaci\u00f3. Mentre no s\u2019aconsegueix, posen al seu abast elements per cobrir-ne les necessitats, com el menjar o la roba d\u2019abric.<\/p>\n

            El contracte nou de servei implica una ubicaci\u00f3 al mateix lloc conjuntament amb l\u2019equip de primera acollida. Aquest fet permet una major coordinaci\u00f3 entre, per una banda, el servei de primera acollida i l\u2019UMES i, per l\u2019altra, entre aquests dos servei i l\u2019equip de valoraci\u00f3 de la Xarxa. Es crea, amb aquest canvi, una porta d\u2019entrada a la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social prou refor\u00e7ada (la xarxa dependent de l\u2019IMAS).<\/p>\n

            CASA DE FAM\u00cdLIA<\/strong>
            \nAmb el centre de Casa de Fam\u00edlia, la Xarxa ha tingut una nau capitana. Ja sigui pel nombre de persones usu\u00e0ries que tenen als diferents serveis, ja sigui pel nombre elevat de professionals i la diferenciaci\u00f3 (\u00e9s l\u2019\u00fanic servei dotat amb infermeria i amb personal sanitari, \u00e9s a dir, infermeres i metge), ja sigui per la complexitat dels casos que atenen (la majoria s\u00f3n persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, per\u00f2 amb l\u2019afegit de patir malalties invalidants), ja sigui perqu\u00e8 va ser el primer recurs per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social que va existir. Per tot aix\u00f2, Casa de Fam\u00edlia \u00e9s el servei referent i all\u00e0 on arribaran moltes de les persones usu\u00e0ries de la Xarxa si no se n\u2019aconsegueix abans una inserci\u00f3 social.<\/p>\n

            Actualment, a part de fer-hi obra per millorar-ne les instal\u00b7lacions, es planteja la viabilitat d\u2019anar cap a un sol servei residencial de llarga estada, ja que el servei d\u2019acollida i inserci\u00f3 actual est\u00e0 ocupat per persones amb un pron\u00f2stic d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral molt baix.<\/p>\n

            CA L'ARDIACA<\/strong>
            \nCa l\u2019Ardiaca va ser el servei clau que ens va permetre aplicar la t\u00e8cnica de la baixa exig\u00e8ncia. Abans de crear-se, les persones podien \u00e9sser expulsades dels centres pel fet de consumir o no fer aven\u00e7os en la seva situaci\u00f3 de problem\u00e0tica social. Per tant, quedaven al carrer i agreujaven la seva situaci\u00f3. Gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 de Ca l\u2019Ardiaca, les persones que no volien o no podien fer canvis en la situaci\u00f3, ja no quedaven al carrer, sin\u00f3 que tenien un alberg a la seva disposici\u00f3.<\/p>\n

            Com s\u2019ha dit, amb la creaci\u00f3 del nou servei de primera acollida, el centre Ca l\u2019Ardiaca ha pogut tornar al seu objectiu essencial: la baixa exig\u00e8ncia i deixa d\u2019haver de fer la funci\u00f3 de primera acollida.<\/p>\n

            Aquest fet, conjuntament amb el pla d\u2019infraestructures nou que prepara la Direcci\u00f3 Insular d\u2019Inclusi\u00f3 Social, far\u00e0 possible que, per una part, f\u00edsicament, Ca l\u2019Ardiaca comparteixi espai amb primera acollida, l\u2019UMES i l\u2019equip de valoraci\u00f3 i, per l\u2019altra i organitzativament, aquests canvis permetran que les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social que entrin en aquests serveis puguin estar-hi en funci\u00f3 dels objectius a aconseguir, i no en funci\u00f3 del servei al qual s\u2019entra.<\/p>\n

            SA PLACETA<\/strong>
            \nSa Placeta passa a formar part de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social provinent de la xarxa d\u2019atenci\u00f3 a drogodepend\u00e8ncies. Quan apareixen els primers centres p\u00fablics d\u2019atenci\u00f3 a persones drogodependents, la funci\u00f3 de tractament de la drogodepend\u00e8ncia ja va ser una missi\u00f3 encomanada als antics centres d\u2019atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies (CAD) i, per aix\u00f2, el centre Sa Placeta va deixar de tenir la funci\u00f3 de tractament de les toxicomanies. Per\u00f2 la realitat de les persones allotjades va fer impossible la seva desaparici\u00f3, ja que les persones allotjades, totes, eren persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social. D\u2019aqu\u00ed el trasp\u00e0s a la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social.<\/p>\n

            Sa Placeta tamb\u00e9 ha estat un servei amb molta hist\u00f2ria, que no explicarem aqu\u00ed (vegeu Pi\u00f1eiro, J. M.; Buades, P. 2009)(12)<\/span>. Aqu\u00ed nom\u00e9s direm que un moment clau \u00e9s quan es dota el servei de les depend\u00e8ncies actuals, ja que fins aleshores s\u2019havia estat peregrinant per diversos indrets i el darrer tenia unes condicions deplorables.<\/p>\n

            En aquest moment, es treballa per autoritzar-lo, fet que implicar\u00e0 que es perdin vint places (i, a la vegada, implicar\u00e0 la creaci\u00f3 d\u2019un servei nou). Per tant, es va cap a un centre de Sa Placeta de quaranta places per a persones v\u00e0lides f\u00edsicament i mentalment i cap a un altre servei per a persones amb malalties greus amb diferents graus d\u2019invalidesa.<\/p>\n

            ALBERG DE LA PART FORANA<\/strong>
            \nSi tenim present l'evoluci\u00f3 temporal de la Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social hem de considerar que no tots els serveis s'han donat en el mateix moment. La segona etapa, de passar tots els serveis a 24 hores i d\u2019atenci\u00f3 amb menjador, en concret a la Part Forana, no va arribar fins l\u2019any passat. Per tant, aquesta etapa no es va veure acomplida fins fa poc.<\/p>\n

            La funci\u00f3 que fa i que ha de fer l\u2019alberg de la Part Forana, en concret a Manacor, \u00e9s el d\u2019allotjar persones en risc d\u2019exclusi\u00f3 social, ja que si les persones a atendre s\u00f3n clarament en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, han de passar a d\u2019altres serveis de la Xarxa. Ens v\u00e0rem dotar d\u2019aquest servei quan l\u2019alberg municipal de Palma va deixar d\u2019atendre persones que no estaven empadronades a la ciutat. Aquest alberg ens va permetre poder atendre perfils de risc d\u2019exclusi\u00f3.<\/p>\n

            A l\u2019alberg de Manacor es cobreixen les necessitats b\u00e0siques de les persones ateses, moltes provinents de pobles de la Part Forana, per\u00f2 no exclusivament, i es treballen possibles insercions socials o sociolaborals.<\/p>\n

            SERVEIS DE REINSERCI\u00d3 SOCIAL PER A POBLACI\u00d3 PENITENCI\u00c0RIA I PER A EXRECLUSA
            \n<\/strong>Tal com s\u2019ha dit anteriorment, en aquests darrers anys hi ha hagut un canvi de plantejament. S\u2019ha parlat de la millora dels espais a utilitzar per als nostres serveis, la inserci\u00f3 social i\/o sociolaboral. Un altre aspecte \u00e9s anar cap a serveis m\u00e9s petits i espec\u00edfics. Per tot aix\u00f2, el servei d\u2019atenci\u00f3 per a persones exrecluses que gestiona Pastoral Penitenci\u00e0ria dona resposta a tots aquests elements: t\u00e9 unes instal\u00b7lacions noves, adequades plenament a l\u2019objecte d\u2019atenci\u00f3, amb habitacions individuals i amb poques places, en concret, deu.<\/p>\n

            A aquestes places, s\u2019hi han d\u2019afegir tot un seguit de persones que es treballen des de la mateixa pres\u00f3 i d\u2019altres a les quals s\u2019acompanya fora del centre penitenciari i sense allotjament. L\u2019objectiu central d\u2019aquest servei \u00e9s rompre el cercle vici\u00f3s que es patia abans, que era sortir de pres\u00f3, entrar a Ca l\u2019Ardiaca o al carrer, tornar a delinquir i tornar a pres\u00f3.<\/p>\n

            OCUPACI\u00d3 I SOCIOLABORAL<\/strong>
            \nTal com ja s\u2019ha dit, a la Xarxa v\u00e0rem comen\u00e7ar un tercer i darrer moment en qu\u00e8 ens hem comen\u00e7at a plantejar el mateix fet de l\u2019exist\u00e8ncia de serveis d\u2019atenci\u00f3 a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i hem comen\u00e7at un plantejament desinstitucionalitzador. Per aquest fet i entre d\u2019altres, ja fa tres anys ens v\u00e0rem dotar d\u2019un servei de suport a la Xarxa per a la inserci\u00f3 sociolaboral de les persones ateses amb l\u2019objectiu clar d\u2019intentar de fer possible insercions sociolaborals futures.<\/p>\n

            El motiu d\u2019aquest servei nou era la constataci\u00f3 que les persones usu\u00e0ries dels serveis de la Xarxa dif\u00edcilment podien accedir als serveis de suport a la inserci\u00f3 laboral o sociolaboral dels organismes oficials p\u00fablics, com el SOIB. Fins i tot, hi havia dificultat per poder accedir a recursos formatius m\u00e9s propers com els del SeiSL. Per tant, es va crear un servei amb diferents fases que s\u2019han d\u2019anar superant, comen\u00e7ant per una fase completament prelaboral i de creaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits normalitzadors com la puntualitat, l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un o una cap, feina amb altres persones, neteja...<\/p>\n

            Per al 2019, ja treballam ampliar aquest servei amb un altre lot de ter\u00e0pia ocupacional, \u00e9s a dir, amb aquest lot nou no pretenem aconseguir la inserci\u00f3 sociolaboral, encara que aquest fet sempre s\u2019hagi de tenir en l\u2019horitz\u00f3, sin\u00f3 que l\u2019objectiu \u00e9s mantenir les persones usu\u00e0ries de la Xarxa fent activitats normalitzadores i promovent actituds saludables.<\/p>\n

            ACC\u00c9S A L'HABITATGE<\/strong>
            \nEntrunyellat amb l\u2019anterior, un altre servei d\u2019aquesta darrera etapa de la Xarxa amb l\u2019objectiu de retornar les persones usu\u00e0ries de la Xarxa cap al teixit social i, per tant, a la desinstitucionalitzaci\u00f3, un servei nou, per\u00f2 clau, \u00e9s el nou servei d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, amb dues modalitats d\u2019intervenci\u00f3 diferenciades i amb dos col\u00b7lectius d\u2019atenci\u00f3. El servei, que en el moment d\u2019escriure aquest article est\u00e0 en fase d\u2019adjudicaci\u00f3 i que t\u00e9 una previsi\u00f3 de comen\u00e7ar a principi de novembre, consta de dos recursos, el de housing first i el de housing led (aquest t\u00e9 terminologia aut\u00f2ctona, ja que no \u00e9s un altre que el l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge supervisat externament). En el primer, es posaran a l\u2019abast de la Xarxa quaranta habitatges del mercat normalitzat de lloguer i, per tant, implicar\u00e0 que quaranta persones surtin del carrer. En el segon, es disposar\u00e0 de deu habitatges amb pisos d\u2019entre dues i tres habitacions i, per tant, implicar\u00e0 que surtin dels serveis de la Xarxa una mitjana de vint-i-cinc persones.<\/p>\n

            FAM\u00cdLIES AMB MENORS<\/strong>
            \nEn relaci\u00f3 amb aquest servei, primer cal explicar que justament l\u2019IMAS, el Consell de Mallorca, no t\u00e9 compet\u00e8ncies en el tema de fam\u00edlies, el qual correspon al GOIB i als ajuntaments. Per tant, sembla il\u00b7l\u00f2gic que l\u2019IMAS tengui un servei per a fam\u00edlies, si no en t\u00e9 les compet\u00e8ncies. Ara b\u00e9, com s\u2019ha dit durant tot l\u2019article, al pou hi arriben tot un seguit de persones, ja que el mateix sistema de protecci\u00f3 falla. El primer cas que v\u00e0rem haver d\u2019atendre a l\u2019IMAS era una fam\u00edlia estrangera que era a l\u2019aeroport sense possibilitat de tornar al lloc d\u2019origen; des de l\u2019Ajuntament no els podien atendre ja que les seves normes preveuen que hagin d\u2019estar empadronades a la ciutat, com a m\u00ednim, amb una antiguitat de dos mesos; per tant, s\u2019haurien eternitzat a l\u2019aeroport. De moment, l\u2019\u00fanica cosa que pod\u00edem fer a la Xarxa era posar el cas en mans de Protecci\u00f3 de Menors. Aquests protegien els menors a algun dels seus centres i les persones adultes entraven a algun servei de la Xarxa. Per\u00f2 aquest fet tan denigrant (hi ha fam\u00edlies que l\u2019\u00fanic problema que tenen \u00e9s el de la pobresa, ja que no hi ha cap altre element de desprotecci\u00f3 dels menors) v\u00e0rem veure que no el pod\u00edem continuar mantenint. Per aquest motiu v\u00e0rem comen\u00e7ar a emprar els serveis del convent, de l\u2019entitat Sant Joan de D\u00e9u.<\/p>\n

            Per tant, aquest servei de setze places no t\u00e9 altra funci\u00f3 que acollir les fam\u00edlies amb menors, mentre es fan les gestions oportunes perqu\u00e8 puguin accedir a serveis p\u00fablics municipals.<\/p>\n

            EQUIP DE VALORACI\u00d3<\/strong>
            \nL\u2019equip de valoraci\u00f3 \u00e9s l\u2019engranatge del sistema, de la Xarxa. \u00c9s l\u2019eix central i motor de la Xarxa. La funci\u00f3 \u00e9s fer valoracions i el diagn\u00f2stic de les diferents persones usu\u00e0ries dels serveis de la Xarxa, i fer les derivacions oportunes entre aquests serveis per aconseguir que les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social estiguin ateses als serveis que s\u2019adeq\u00fcen millor a les seves necessitats.<\/p>\n

            L\u2019equip el formen treballadors socials, psic\u00f2leg i psiquiatre. Es reparteixen les funcions entre uns que fan les valoracions i les derivacions, i d\u2019altres que fan el seguiment de les sortides dels centres. Tamb\u00e9 poden intervenir en l\u2019aplicaci\u00f3 del Pla d\u2019Intervenci\u00f3 Individual (PII) els perfils professionals de l\u2019equip que no en tenen als serveis (per exemple, la figura del psic\u00f2leg interv\u00e9 amb l\u2019UMES al carrer, ja que aquest servei no disposa d\u2019aquest perfil professional).<\/p>\n

            L\u2019any 2018 es va crear per refor\u00e7ar aquest equip, el servei de primera acollida i s\u2019ha incorporat l\u2019UMES al mateix espai per fomentar el nivell de coordinaci\u00f3.<\/p>\n

            Futur<\/h2>\n

            El futur \u00e9s seguir el proc\u00e9s comen\u00e7at en aquesta tercera i darrera etapa, la desinstitucionalitzaci\u00f3. Les dues etapes anteriors, que ning\u00fa no quedi al carrer si no vol i cobrir i atendre les necessitats de les persones usu\u00e0ries les 24 hores, tal com s\u2019ha explicitat m\u00e9s amunt, ja s\u2019ha aconseguit. Ara nom\u00e9s queda seguir per aquest cam\u00ed cap a la desinstitucionalitzaci\u00f3 de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social que s\u2019atenen a la Xarxa. Per tant, hi haur\u00e0 dos serveis clau: el d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i el d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral. El temps i els resultats ens indicaran si el cam\u00ed que hem comen\u00e7at dona els resultats esperats o hi hem de fer canvis. El que \u00e9s important \u00e9s anar cap a l\u2019enfortiment del servei d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, que permeti seguir materialitzant la desaparici\u00f3, algun dia, de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social.<\/p>\n

            Quedaran pendents, mentrestant, les infraestructures noves, que ens permetran millorar la qualitat de vida de les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i, a la vegada, unificar en un sol espai l\u2019UMES, amb la baixa exig\u00e8ncia del servei actual de Ca l\u2019Ardiaca, l\u2019equip de valoraci\u00f3 i el servei de primera acollida.<\/p>\n

            Per acabar, tamb\u00e9 ens queda pendent el tema d\u2019atendre les necessitats de salut de les persones ateses a la Xarxa. Per a aquest motiu, haurem d\u2019aprofundir en les relacions, comen\u00e7ades recentment, amb el sistema de salut p\u00fablic de les Illes; dotar els serveis de personal de caire sanitari i, aprofitant el proc\u00e9s d\u2019autoritzaci\u00f3 del centre Sa Placeta, dotar-nos d\u2019un servei nou per atendre persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social amb situacions de malalties invalidants que no poden ser ateses pels serveis normalitzats de depend\u00e8ncia.<\/p>\n

            Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

            Mart\u00ednez Torrijos, Reyes (2014). El significado cultural del meme se propaga con el relajo cibern\u00e9tico. Publicat a La Jornada.<\/em> \u001c
            \nConsulta en l\u00ednia: https:\/\/www.jornada.com.mx\/2014\/07\/08\/cultura\/a07n1cul<\/a><\/p>\n

            Bell, Daniel (1974). The Coming of Post-Industrial Society. New York: Harper Colophon Books, 1974.<\/p>\n

            Castells, M. (2006). La sociedad red<\/em>. Alianza editorial.<\/p>\n

            Lyotard, Jean-Fran\u00e7ois (2006). La condici\u00f3n posmoderna<\/em>. Editorial C\u00e1tedra. 4\u00aa edici\u00f3.<\/p>\n

            Cerd\u00e0, Sebasti\u00e0 (2009). Canvis socials i maneres d'entendre l'exclusi\u00f3 social en el segle XXI: del concepte de marginaci\u00f3 al concepte d'exclusi\u00f3 social. La Xarxa d'Inserci\u00f3 Social. Alimara, Revista de Treball Social.<\/em> N\u00fam. 52, juny. Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials. \u001c
            \nConsulta en l\u00ednia:             http:\/\/www.revistaalimara.net\/<\/a><\/p>\n

            \n

            (1) \u00a0 Es pot accedir al n\u00famero des del web de la revista: http:\/\/www.revistaalimara.net<\/a><\/p>\n

            (2) \u00a0 BOIB n\u00fam. 89, de 18 de juny de 2009.<\/p>\n

            (3) \u00a0 En l\u00ednia: http:\/\/www.revistaalimara.net<\/a><\/p>\n

            (4) \u00a0 Llei 5\/2016, de 13 d\u2019abril, de la Renda Social Garantida (BOIB n\u00fam. 47, de 14 d\u2019abril de 2016).<\/p>\n

            (5) \u00a0 Mem\u00f2ria d\u2019activitats 2016 de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f3, disponible a la seg\u00fcent adre\u00e7a electr\u00f2nica: http: \/\/www.caib.es\/sites\/publicacions\/ca\/memories-54838\/#0<\/a><\/p>\n

            (6) \u00a0 Article publicat en el diari \u00daltima Hora, 16 de setembre de 2018.<\/p>\n

            (7)\u00a0\u00a0 Mem\u00f2ria 2016 de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials http: \/\/www.imasmallorca.net\/sites\/default\/files\/MEMORIA_IMAS_2016%20%28pdf%29.pdf\u00a0<\/a>S'ha d'especificar que els titulars no s\u00f3n tots els perceptors que sempre en seran un nombre m\u00e9s elevat. Per a il\u00b7lustrar aquest fet, si miram la
            \nmem\u00f2ria de l'IMAS de l'any seg\u00fcent si que ja trobam les dues xifres, la de perceptors i la de titulars d'expedient, en concret s\u00f3n 3.927 perceptors i els titulars s\u00f3n 1.918. Disponible a             http: \/\/www.imasmallorca.net\/sites\/default\/files\/MEMORIA%202017%20VERSIO%20LLARGA.pdf<\/a><\/p>\n

            (8) \u00a0 Disponible a https:\/\/www. farodevigo.es\/vida-y-estilo\/salud\/2014\/11\/14\/nueve-diez-alcoholicos-espana- tratamiento\/1131710.html<\/a><\/p>\n

            (9) \u00a0 Quan es fan els recomptes de persones sense sostre normalment es basen en els dos primers elements de la graella Ethos, \u00e9s a dir, persones que romanen al carrer i als albergs (ja que si no existissin els seus usuaris estarien al carrer). Cal dir, per\u00f2 que la Ethos t\u00e9 12 elements per a definir les mancances en l'habitatge de les persones (quan fem el recompte als municipis de la part forana ens demanen si tamb\u00e9 inclou a les persones que viuen a infrahabitatges com casetes d'eines, que seria un element dels 12 enunciats per\u00f2 que no tenim capacitat per a recomptar).<\/p>\n

            (10) \u00a0 Font: Base de dades de l'IMAS. Inclouen la UMES (Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social), els centres de Ca l'Ardiaca, de Sa Placeta, de Casa de Fam\u00edlia, de Presos i ex- reclusos, d\u2019Alberg Manacor. La recerca s'ha feta des de l'1 de gener del 2006 fins a 31 de desembre del 2017. Informaci\u00f3 v\u00e0lida per a tots els quadres i gr\u00e0fics de l'article.<\/p>\n

            (11) \u00a0 A l'altre article ja parl\u00e0vem d'aquest tema. Els primers sensesostre i en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 social apareixen a Mallorca a finals del anys 70 del segle passat. En aquests temps i fins ben entrada la d\u00e8cada dels 90 el perfil era home, immigrant vingut d'altres parts de l'estat espanyol. Pel mateix fet que esposam a l'article, un immigrant, sigui estranger o del mateix pa\u00eds t\u00e9 els mateixos problemes de soledat i partida de zero.<\/p>\n

            (12) \u00a0 Pe\u00f1eiro, J. M.; Buades, P. (2009) Sa Placeta. Revista Alimara, n\u00fam 52. Edita IMAS. Disponible a l\u2019adre\u00e7a electr\u00f2nica http: \/\/www.revistaalimara.net<\/a><\/p>\n

             <\/p>\n

             <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Paraules clau: sensellerisme, inclusi\u00f3 social, Housing First, pobresa. Resum El terme exclusi\u00f3 social ja fa anys que s\u2019empra dins el sistema de serveis socials i encara existeixen greus confusions i manca de definici\u00f3 del contingut. Per aquest motiu, en una primera part, s\u2019intenta clarificar aquest tema fent una an\u00e0lisi de diferents mems que estan implantats […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1879,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[94,88,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=940"}],"version-history":[{"count":140,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2604,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/940\/revisions\/2604"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1879"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}