{"id":6804,"date":"2023-11-27T08:40:22","date_gmt":"2023-11-27T07:40:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6804"},"modified":"2024-06-13T11:26:29","modified_gmt":"2024-06-13T10:26:29","slug":"accessibilitat-universal-una-historia-de-desconeixement-i-reiterat-incompliment-de-la-normativa-actual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/accessibilitat-universal-una-historia-de-desconeixement-i-reiterat-incompliment-de-la-normativa-actual\/","title":{"rendered":"Accessibilitat universal: una hist\u00f2ria de desconeixement i reiterat incompliment de la normativa actual"},"content":{"rendered":"\n
<\/pre>\n\n\n\n
\n
\n
\n
Paraules clau:<\/strong> accessibilitat, normativa, legislaci\u00f3, igualtat<\/p>\n\n\n\n
Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n
L’article destaca la import\u00e0ncia de l’accessibilitat universal i les lleis a les Illes Balears que garanteixen l’acc\u00e9s equitatiu als espais i serveis p\u00fablics per a persones amb discapacitat i altres necessitats. Malgrat les lleis vigents des del 1993, la implementaci\u00f3 i el compliment d’aquestes normatives han estat limitats. El recent Decret 1\/2023 aprofundeix en aspectes t\u00e8cnics i crea \u00f2rgans encarregats de garantir l’accessibilitat. L’article tamb\u00e9 posa de manifest la necessitat de l’accessibilitat cognitiva i auditiva per a persones amb discapacitats sensorials i intel\u00b7lectuals, i destaca la import\u00e0ncia de la lectura f\u00e0cil i altres eines d’accessibilitat. Alhora, subratlla la responsabilitat de les administracions i dels ciutadans en garantir l’aplicaci\u00f3 efectiva de les lleis d’accessibilitat per a assegurar la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
Maria Magdalena Vanrell Llompart<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Coordinadora t\u00e8cnica de la Fundaci\u00f3 ASPAS<\/p>\n\n\n\n
Catalina Amer Ballester<\/strong>
Responsable de l’Oficina d’Accessibilitat Cognitiva de la Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
1. Introducci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
En alguna ocasi\u00f3, us heu lesionat i heu tingut dificultats per a accedir al transport p\u00fablic? Heu anat a demanar un ajut a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica i us ha costat entendre la sol\u00b7licitud i el proc\u00e9s de tramitaci\u00f3? Heu tingut algun problema per a seguir correctament una obra de teatre o una confer\u00e8ncia? <\/p>\n\n\n\n
Sabeu que existeix una normativa a la nostra comunitat aut\u00f2noma que ha de donar resposta a totes aquestes preguntes i a moltes m\u00e9s? <\/p>\n\n\n\n
L\u2019any 1993, ja es va aprovar la primera llei auton\u00f2mica per a la millora de l\u2019accessibilitat i la supressi\u00f3 de les barreres arquitect\u00f2niques. Quasi vint-i-cinc anys despr\u00e9s, aquesta norma va quedar superada amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei 8\/2017 d\u2019accessibilitat universal de les Illes Balears, i el dia 24 de febrer del 2023 va entrar en vigor el Decret 1\/2023 de regulaci\u00f3 de l’accessibilitat universal en els espais d’\u00fas p\u00fablic de les Illes Balears. Per tant, gr\u00e0cies a les reivindicacions i a les aportacions del moviment associatiu, es disposa del marc jur\u00eddic que ha de garantir que tota la ciutadania \u2013amb discapacitat o sense\u2013 pugui accedir c\u00f2modament a tots els espais i serveis d\u2019\u00fas p\u00fablic, i pugui fer efectius tots els seus drets. <\/p>\n\n\n\n
En aquest article no ens detindrem en fer una an\u00e0lisi quantitativa sobre el nombre i la tipologia de les persones amb discapacitat que hi ha a les nostres illes i que ens serveix per etiquetar o fer una valoraci\u00f3 cl\u00ednica de la discapacitat. L\u2019objectiu \u00e9s un altre; \u00e9s fer un gir de la nostra mirada cap als entorns i els serveis, i cap als suports i les adaptacions que totes les persones- sense excepci\u00f3- podem necessitar en algun moment de la nostra vida. <\/p>\n\n\n\n
Per una altra banda, l\u2019article pret\u00e9n ser un clam i testimoni per a evidenciar que l\u2019accessibilitat universal ja no \u00e9s una simple obligaci\u00f3 moral; ha esdevingut un imperatiu legal. Garantir la igualtat d\u2019oportunitats, la no-discriminaci\u00f3 i l\u2019accessibilitat universal \u00e9s un dret, tal com la llei aprovada a les nostres illes defineix en el seu primer article: \u201cGarantir la igualtat d\u2019oportunitats, la no-discriminaci\u00f3 i l\u2019accessibilitat universal per permetre l\u2019autonomia personal de totes les persones, i particularment, de les persones amb discapacitat, perqu\u00e8 puguin interactuar de manera plena i efectiva respecte de l\u2019acc\u00e9s i la utilitzaci\u00f3 dels espais d\u2019\u00fas p\u00fablic, de les edificacions, dels transports, dels productes, dels serveis, de la informaci\u00f3 i de les comunicacions\u201d.<\/p>\n\n\n\n
La Llei 8\/2017 d\u2019accessibilitat universal va permetre ampliar el concepte de barreres m\u00e9s enll\u00e0 dels problemes arquitect\u00f2nics i parlar de barreres a l\u2019accessibilitat com el conjunt d\u2019impediments, traves o obstacles per a la interacci\u00f3 de les persones amb l\u2019entorn f\u00edsic, el transport, els productes, els serveis, la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3. Una llei que s\u2019adapta a les necessitats de suport de persones amb discapacitat f\u00edsica, sensorial o intel\u00b7lectual. A m\u00e9s, ampliant el concepte, la nostra mirada es va fent gran, ja que l\u2019accessibilitat universal tamb\u00e9 t\u00e9 en compte, entre d\u2019altres, les persones que temporalment puguin patir una lesi\u00f3, les dones embarassades, les persones majors o les persones arribades d\u2019altres indrets. En resum, l\u2019accessibilitat universal \u00e9s un dret de tota la ciutadania. <\/p>\n\n\n\n
Aquesta llei tamb\u00e9 fa especial \u00e8mfasi en les compet\u00e8ncies de les administracions p\u00fabliques, les mesures de control i el r\u00e8gim sancionador. Aix\u00ed, al Cap\u00edtol II, hi queden definides les funcions i responsabilitats que cada organisme \u2013Govern de les Illes Balears, consells i ajuntaments\u2013 ha de complir per a vetllar pel compliment de la normativa. <\/p>\n\n\n\n
A l\u2019administraci\u00f3 de la comunitat aut\u00f2noma, li correspon desplegar i executar la llei; als ajuntaments, aplicar la normativa d\u2019accessibilitat i dur a terme la funci\u00f3 inspectora i sancionadora en l\u2019\u00e0mbit de les seves compet\u00e8ncies, i els consells tenen la responsabilitat de coordinar l\u2019aplicaci\u00f3 de la normativa en el territori insular i tamb\u00e9 la funci\u00f3 inspectora i sancionadora en l\u2019\u00e0mbit de les seves compet\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n
Un altre dels aspectes m\u00e9s rellevants de la llei \u00e9s el que fa refer\u00e8ncia als plans d\u2019accessibilitat de totes les administracions de la Comunitat Aut\u00f2noma. Aix\u00ed, els plans s\u00f3n definits com un instrument de gesti\u00f3 i de manteniment de l\u2019accessibilitat, dotats anualment d\u2019una partida pressupost\u00e0ria que faci efectiva la supressi\u00f3 de barreres existents en els edificis d\u2019\u00fas p\u00fablic de la seva titularitat. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, la Llei \u00e9s clara, per\u00f2 \u2013tot i que va entrar en vigor fa 6 anys\u2013 ha tingut poc recorregut i escassa aplicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
2. Regulaci\u00f3 de l\u2019accessibilitat<\/h1>\n\n\n\n
Com ja s\u2019ha apuntat, el 23 de gener del 2023, es va publicar el Decret 1\/2023, de regulaci\u00f3 de l\u2019accessibilitat universal en els espais d\u2019\u00fas p\u00fablic de les Illes Balears. Aquest decret \u00e9s un desplegament parcial de la llei d\u2019accessibilitat, per\u00f2 \u00e9s un gran avan\u00e7, ja que aprofundeix i clarifica aspectes t\u00e8cnics de la gesti\u00f3 de l\u2019accessibilitat com s\u00f3n les normes UNE. Per altra banda, tamb\u00e9 incorpora el concepte de cadena d\u2019accessibilitat i la creaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans com l\u2019Oficina Auton\u00f2mica d\u2019Accessibilitat Universal i les oficines de promoci\u00f3 de l\u2019accessibilitat dels ajuntaments i consells insulars. Aix\u00ed i tot, els incompliments continuen. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019agost de 2023, sis mesos despr\u00e9s de l\u2019entrada en vigor del decret, el govern auton\u00f2mic hauria d\u2019haver creat l\u2019Oficina d\u2019Accessibilitat Universal de les Illes Balears i l\u2019hauria d\u2019haver dotat dels recursos humans i econ\u00f2mics necessaris per a dur a terme la seva funci\u00f3. Aquesta oficina ha de ser un \u00f2rgan administratiu de car\u00e0cter permanent i especialitzat, encarregat de promoure l\u2019accessibilitat universal i la igualtat d\u2019oportunitats a tot el territori, de coordinar el Pla Auton\u00f2mic d\u2019Accessibilitat, de donar assessorament i de recollir les den\u00fancies per discriminaci\u00f3 en aquest \u00e0mbit. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019agost de 2024, devuit mesos despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del Decret, tots els ajuntaments i consells insulars tamb\u00e9 hauran de disposar de les seves oficines de promoci\u00f3 de l\u2019accessibilitat (OPAU). <\/p>\n\n\n\n
La import\u00e0ncia del decret radica, per tant, en qu\u00e8 ens concreta molt b\u00e9 com aconseguir l\u2019accessibilitat universal. Aix\u00ed, a l\u2019article 1, s\u2019hi defineix com a objecte \u201cEstablir les mesures i els requisits perqu\u00e8 els espais d\u2019\u00fas p\u00fablic siguin accessibles, utilitzables i comprensibles per totes les persones de manera c\u00f2moda, segura i aut\u00f2noma, d\u2019acord amb la Llei 8\/2017 d\u2019accessibilitat universal de les Illes Balears\u201d. <\/p>\n\n\n\n
Es tracta d\u2019aplicar totes les mesures i adaptacions necess\u00e0ries per a garantir l\u2019accessibilitat universal en espais urbans, en edificacions i espais naturals d\u2019\u00fas p\u00fablic, en les places i targetes d\u2019estacionament, en la sol\u00b7licitud d\u2019habitatges p\u00fablics, en la reserva de places a determinats actes, en la transmissi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, en la senyalitzaci\u00f3 d\u2019espais d\u2019\u00fas p\u00fablic (criteris d\u2019accessibilitat cognitiva, senyalitzaci\u00f3 visual, senyalitzaci\u00f3 h\u00e0ptica i podot\u00e0ctil), en els serveis d\u2019atenci\u00f3 al p\u00fablic, en els llocs web i, tamb\u00e9, en les aplicacions m\u00f2bils. <\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, mereix una atenci\u00f3 especial l\u2019article 3 del Decret regulador on es defineix qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n per accessibilitat universal i accessibilitat cognitiva. Aquests dos conceptes s\u00f3n clau per a saber quines han de ser les adaptacions necess\u00e0ries perqu\u00e8 totes les persones puguin utilitzar i comprendre- de la forma m\u00e9s aut\u00f2noma possible- els entorns, els productes i els serveis. Defineix, tamb\u00e9, els productes de suport com s\u00f3n la subtitulaci\u00f3, l\u2019audiodescripci\u00f3 i el bucle magn\u00e8tic, tots ells amb una norma UNE de refer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, es disposa d\u2019una llei i un decret de regulaci\u00f3 perfectament dissenyats per a avan\u00e7ar en la gesti\u00f3 de l\u2019accessibilitat, per\u00f2 que, malgrat haver estat aprovats per unanimitat, necessiten \u2013encara ara\u2013 m\u00e9s implicaci\u00f3 per part de les i dels responsables pol\u00edtics i m\u00e9s coneixement per part dels i de les professionals que l\u2019han d\u2019aplicar. Tenim les eines, per\u00f2 ens manca la voluntat i l\u2019embranzida! <\/p>\n\n\n\n
En el marc de l\u2019accessibilitat universal, possiblement la f\u00edsica \u00e9s la m\u00e9s coneguda. Malgrat els reiterats i punyents incompliments, professionals i ciutadania som conscients de les mesures arquitect\u00f2niques i urban\u00edstiques que faciliten que persones amb mobilitat redu\u00efda \u2013 de forma permanent o transit\u00f2ria- puguin accedir i moure\u2019s c\u00f2modament pels espais d\u2019\u00fas p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n
Molt menys conegudes s\u00f3n les mesures, tamb\u00e9 regulades en la normativa, que permeten que una persona amb discapacitat sensorial o discapacitat intel\u00b7lectual pugui exercir el seu dret a usar c\u00f2modament el transport, anar al cinema o fer una gesti\u00f3 al seu ajuntament. <\/p>\n\n\n\n
3. Accessibilitat cognitiva <\/h1>\n\n\n\n
En el cas concret de l\u2019accessibilitat cognitiva, el desconeixement \u00e9s generalitzat, fins i tot entre professionals de l\u2019\u00e0mbit social i sanitari. Tot i aix\u00f2, hem de destacar que \u2013de manera constant o puntual, de forma m\u00e9s greu o m\u00e9s lleu\u2013 afecta a tota la ciutadania, perqu\u00e8 a tothom alguna vegada li ha resultat dif\u00edcil trobar la consulta d\u2019un hospital, entendre el text d\u2019una llei o fer una gesti\u00f3 telem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019accessibilitat cognitiva \u00e9s, per tant, el dret a entendre la informaci\u00f3 que ens envolta, tant en entorns com en serveis o productes. Aix\u00ed, quan s\u2019apliquen correctament les reglamentacions de l\u2019accessibilitat cognitiva es proporciona autonomia a les persones amb dificultats de comprensi\u00f3: persones amb discapacitat intel\u00b7lectual, persones grans amb deteriorament cognitiu, persones que han nascut amb una discapacitat auditiva severa, persones amb autisme, persones amb trastorns greus de salut mental, persones amb dany cerebral sobrevingut, persones amb trastorn del llenguatge, persones amb d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3, persones que no dominen la llengua\u2026 <\/p>\n\n\n\n
Per a fer efectiva l\u2019accessibilitat cognitiva, disposam de diferents eines com l\u2019\u00fas de cartells i senyals on es t\u00e9 en compte el disseny (colors, tipografies, mides\u2026), el contingut (text, pictogrames, imatges\u2026) i tamb\u00e9 la col\u00b7locaci\u00f3. L\u2019\u00fas de la tecnologia \u2013per exemple amb v\u00eddeos que clarifiquen una informaci\u00f3\u2013 \u00e9s tamb\u00e9 una gran eina a explotar. Per\u00f2, en aquest \u00e0mbit, cal destacar molt\u00edssim la lectura f\u00e0cil i la participaci\u00f3 dels equips d\u2019avaluaci\u00f3 i validaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
La lectura f\u00e0cil \u00e9s un m\u00e8tode per a redactar i dissenyar una informaci\u00f3 escrita per tal que sigui m\u00e9s comprensible i es pot aplicar a tot tipus de texts: obres liter\u00e0ries, prospectes de medicaments, p\u00e0gines web, legislaci\u00f3, programes electorals\u2026 <\/p>\n\n\n\n
La primera vegada que es va parlar de lectura f\u00e0cil va ser el 1963, quan la UNESCO va manifestar la necessitat de redactar textos m\u00e9s comprensibles pensant amb les dificultats d\u2019inserci\u00f3 laboral de les persones amb poca formaci\u00f3. A finals dels 60 del segle passat, a Su\u00e8cia, ja es van adoptar mesures de lectura f\u00e0cil per a facilitar la comunicaci\u00f3 entre l\u2019administraci\u00f3 i la poblaci\u00f3 immigrant. L\u2019objectiu era estalviar esfor\u00e7os i recursos adaptant la informaci\u00f3. \u00c9s a dir, va n\u00e9ixer pensant en les persones que no sabien suec, tot i que, alhora, van apar\u00e8ixer iniciatives per a les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual. <\/p>\n\n\n\n
Des de Su\u00e8cia es va expandir a Finl\u00e0ndia, Noruega, \u00c0ustria i Alemanya. Posteriorment, als Estats Units i a la resta d\u2019Europa. A Espanya, es comen\u00e7a a parlar de lectura f\u00e0cil a partir de 1999 i sobretot del 2003 amb la constituci\u00f3 a Barcelona de l\u2019Associaci\u00f3 Lectura F\u00e0cil; una entitat que realitza cursos de formaci\u00f3 i que promou la producci\u00f3, l\u2019edici\u00f3 i la difusi\u00f3 de materials editats segons els criteris de la lectura f\u00e0cil. <\/p>\n\n\n\n
Tot i que peri\u00f2dicament es revisen i s\u2019amplien, els criteris de lectura f\u00e0cil van ser consensuats i elaborats el 1997 per l\u2019IFLA (Federaci\u00f3 Internacional d\u2019Associacions i Institucions Bibliotec\u00e0ries) i afecten la redacci\u00f3, el disseny i la presentaci\u00f3 dels textos. A Espanya, aquestes recomanacions de l\u2019IFLA estan recollides en la norma UNE 153101 EX. <\/p>\n\n\n\n
Segons el context, es parla de lectura f\u00e0cil o de textos de f\u00e0cil comprensi\u00f3. En el segon cas, s\u2019hi fa un \u00fas m\u00e9s relaxat de la norma. En els textos redactats o adaptats a lectura f\u00e0cil, s\u2019hi intenten aplicar de forma estricta tots els punts de la norma i es recomana la validaci\u00f3 del text per part d\u2019un grup de persones amb dificultats de comprensi\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s un fet transcendental perqu\u00e8 suposa, per primera vegada, que persones amb moltes dificultats facin una tasca intel\u00b7lectual que nom\u00e9s poden fer elles. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, si b\u00e9 en totes les mesures d\u2019accessibilitat universal \u00e9s important la comprovaci\u00f3 pr\u00e0ctica dels col\u00b7lectius afectats; per a garantir l\u2019accessibilitat cognitiva d\u2019un espai, un producte o un servei \u00e9s imprescindible que hagi estat avaluat. I per a comprovar la m\u00e0xima comprensi\u00f3 d\u2019un text ha d\u2019estar validat. <\/p>\n\n\n\n
Els equips d\u2019avaluadors i validadors estan integrats per persones amb dificultats de comprensi\u00f3. Hi poden participar persones majors amb poca formaci\u00f3, persones que no dominen b\u00e9 l\u2019idioma, persones amb diferents discapacitats, per\u00f2 sempre hi han de participar persones amb discapacitat intel\u00b7lectual. Segons el CEAPAT (Centro de Referencia Estatal de Autonom\u00eda Personal y Ayudas T\u00e9cnicas), els resultats que s\u2019obtenen del treball d\u2019avaluadors i avaluadores amb discapacitat intel\u00b7lectual serveixen per a totes les persones amb problemes de comprensi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
4. Accessibilitat auditiva <\/h1>\n\n\n\n
Finalment, ens toca donar a con\u00e8ixer l\u2019accessibilitat per a les persones amb discapacitat sensorial auditiva, un col\u00b7lectiu que di\u00e0riament s\u2019enfronta a barreres no visibles i tangibles per a accedir a la informaci\u00f3. Aquest fet es va posar clarament en evid\u00e8ncia durant la pand\u00e8mia de la COVID-19. Amb l\u2019\u00fas obligat de les mascaretes, la poblaci\u00f3 general va poder experimentar, en primera persona, qu\u00e8 representa la dist\u00e0ncia cr\u00edtica auditiva, la dist\u00e0ncia des d\u2019on deixam de comprendre el missatge, a m\u00e9s de comprovar la import\u00e0ncia de la lectura labial i l\u2019expressi\u00f3 facial per a entendre la totalitat de la informaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, si els infants i les persones adultes sordes no es poden beneficiar de mesures i de productes de suport per a accedir a la informaci\u00f3, estan en una situaci\u00f3 de desigualtat. <\/p>\n\n\n\n
Amb relaci\u00f3 als productes de suport, ens referim, en primer lloc, a la subtitulaci\u00f3 per a accedir als continguts audiovisuals. Anar al cinema, assistir a una jornada o una confer\u00e8ncia, mirar un contingut a la televisi\u00f3 en directe i a la carta o veure v\u00eddeos informatius de les xarxes i de les p\u00e0gines web sense opci\u00f3 a subtitulaci\u00f3, vulnera el dret a la informaci\u00f3. Tal com estableix el decret regulador, la subtitulaci\u00f3 ha de complir amb uns criteris m\u00ednims de qualitat, que, en aquest cas, estableix la norma UNE 153010. <\/p>\n\n\n\n
En segon lloc, el bucle magn\u00e8tic \u00e9s considerat un producte de suport molt \u00fatil per a les persones sordes portadores d\u2019auxiliars auditius, els audi\u00f2fons o els implants. Es tracta d\u2019un sistema de so que transforma el senyal sonor i genera uns camps magn\u00e8tics que capta l\u2019auxiliar auditiu de la persona portadora. Aquest tamb\u00e9 ha de complir uns requisits m\u00ednims establerts a la norma UNE 60118. Els bucles magn\u00e8tics estan pensants per ser instal\u00b7lats, entre d\u2019altres, en els espais d\u2019atenci\u00f3 al p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, aquestes ajudes t\u00e8cniques no resolen totes les dificultats. Els audi\u00f2fons i els implants no converteixen les persones amb p\u00e8rdua auditiva en oients, per la qual cosa tamb\u00e9 ser\u00e0 necessari posar a l\u2019abast altres mesures d\u2019accessibilitat, sobretot en ambients molt sorollosos, com pot ser la millora de les condicions ac\u00fastiques de l\u2019entorn mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de materials absorbents que disminueixin la reverberaci\u00f3, la reserva de les primeres files, la lectura f\u00e0cil, l\u2019anticipaci\u00f3 de continguts, alternatives de missatgeria o de contacte que no sigui el telef\u00f2nic, el suport de l\u2019int\u00e8rpret en llengua de signes per a les persones que en fan \u00fas, el mediador comunicatiu i, sobretot, con\u00e8ixer les pautes b\u00e0siques i de comunicaci\u00f3 cap a les persones sordes. <\/p>\n\n\n\n
5. Conclusi\u00f3: la gesti\u00f3 de l\u2019accessibilitat <\/h1>\n\n\n\n
L\u00f2gicament, poder comptar amb totes aquestes mesures d\u2019accessibilitat universal en tots els espais i serveis p\u00fablics ser\u00e0 un proc\u00e9s llarg. Anualment, totes les administracions han de planificar i gestionar el seu propi pla d\u2019accessibilitat i dotar-lo econ\u00f2micament, per\u00f2, en cap cas, no es pot obviar el compliment exhaustiu de la normativa en la construcci\u00f3 d\u2019un nou edifici o d\u2019una nova p\u00e0gina web o en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un esdeveniment p\u00fablic important. <\/p>\n\n\n\n
Amb tot el que s\u2019ha exposat en aquest article, hem volgut recordar que l\u2019accessibilitat universal implica la concepci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s c\u00f2mode i amable per a tothom, per\u00f2, per a les persones amb discapacitat, \u00e9s molt m\u00e9s: \u00e9s imprescindible! \u00c9s un dret reconegut legalment i alhora \u00e9s la porta d\u2019acc\u00e9s a tots els drets. <\/p>\n\n\n\n
Per tant, discapacitat i accessibilitat s\u00f3n dos conceptes estretament vinculats. Actualment, ning\u00fa posa en dubte que la discapacitat d\u2019una persona dep\u00e8n, en bona part, de l\u2019entorn on desenvolupa la seva vida. I \u00e9s aqu\u00ed, a l\u2019entorn, on tots i totes podem incidir i deixar petjada: els poders pol\u00edtics, regulant i fent complir la normativa; els professionals i t\u00e8cnics, coneixent-la i aplicant-la, i tots nosaltres, respectant els drets. <\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 l\u2019accessibilitat \u00e9s present en cada moment de la nostra vida.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Paraules clau: accessibilitat, normativa, legislaci\u00f3, igualtat Resum L’article destaca la import\u00e0ncia de l’accessibilitat universal i les lleis a les Illes Balears que garanteixen l’acc\u00e9s equitatiu als espais i serveis p\u00fablics per a persones amb discapacitat i altres necessitats. Malgrat les lleis vigents des del 1993, la implementaci\u00f3 i el compliment d’aquestes normatives han estat limitats. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6763,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[73,76,77,99],"tags":[119],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6804"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6804"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6804\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6809,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6804\/revisions\/6809"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6763"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}