{"id":6777,"date":"2023-11-24T09:59:43","date_gmt":"2023-11-24T08:59:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6777"},"modified":"2023-11-24T10:05:19","modified_gmt":"2023-11-24T09:05:19","slug":"el-maltractament-a-les-persones-majors-dobservadors-a-protagonistes-conclusions-duna-experiencia-educativa-en-un-centre-sociosanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-maltractament-a-les-persones-majors-dobservadors-a-protagonistes-conclusions-duna-experiencia-educativa-en-un-centre-sociosanitari\/","title":{"rendered":"El maltractament a les persones majors: d\u2019observadors a protagonistes. Conclusions d\u2019una experi\u00e8ncia educativa en un centre sociosanitari"},"content":{"rendered":"\n<pre class=\"wp-block-preformatted\"><\/pre>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-4\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p><strong>Paraules clau:<\/strong> Centres sociosanitaris, maltractament, adult major, professionalitzaci\u00f3, prevenci\u00f3, formaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El maltractament a les persones majors \u00e9s un problema de salut p\u00fablica invisible, no reconegut i permanent en el temps.<\/p>\n\n\n\n<p>Per a eliminar les barreres que condueixen a aquesta situaci\u00f3 (manca d&#8217;identificaci\u00f3 i notificaci\u00f3, exist\u00e8ncia de maltractaments invisibles, professionals amb pors i incerteses a l\u2019hora d\u2019actuar\u2026) \u00e9s necessari educar la societat sobre el tema i que entrin en el tauler de joc els i les professionals que treballen directament amb persones majors. Per aix\u00f2, presentam aquest article amb l\u2019objectiu de, en primer lloc, promoure entre professionals i ciutadania la sensibilitzaci\u00f3, la formaci\u00f3 i la reflexi\u00f3 sobre els prejudicis i els estereotips lligats a les persones majors; i, en segon lloc, per a explicar, a trav\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia, com s\u2019ha format un grup de persones majors sobre el maltractament a aquest grup d&#8217;edat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta experi\u00e8ncia es va posar en marxa en el centre de dia per a persones majors Brot de G\u00ednjol, situat a Marratx\u00ed, i es dugu\u00e9 a terme conjuntament amb el grup d&#8217;alumnes de 5\u00e8 de prim\u00e0ria del centre educatiu La Salle del Pont d\u2019Inca. Segons diversos estudis, \u00e9s primordial introduir en l&#8217;educaci\u00f3 dels nins i nines formacions que comportin una interioritzaci\u00f3 de valors fonamentats en la paritat i en la no discriminaci\u00f3 per motius d&#8217;edat des de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>Es va avaluar la consecuci\u00f3 dels objectius mitjan\u00e7ant enquestes autoadministrades amb les quals es va detectar una correcta adquisici\u00f3 dels coneixements. Per altra banda, es va detectar la necessitat de crear protocols espec\u00edfics i concrets sobre l&#8217;actuaci\u00f3 a seguir per part dels i de les professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa a persones majors, a m\u00e9s de l&#8217;exist\u00e8ncia de formacions peri\u00f2diques sobre el tema per a afavorir una actuaci\u00f3 amb seguretat i tranquil\u00b7litat.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019acord amb la bibliografia consultada, \u00e9s necessari que els i les professionals participin en l\u2019elaboraci\u00f3 dels protocols i que la seva veu sigui escoltada en les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3. Han de jugar un paper protagonista i no nom\u00e9s de simples observadors.&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p><strong>Silvia D\u00edaz Moya<\/strong><br>Infermera<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Carme Ribot O\u2019Ryan<\/strong><br>Treballadora social<\/p>\n\n\n\n<p>SED Brot de G\u00ednjol<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-buttons is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-button is-style-outline\"><a class=\"wp-block-button__link has-vivid-cyan-blue-color has-text-color wp-element-button\" href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Alimara_68_4_maltractament_majors.pdf\">Descarregau<br>l&#8217;article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">1. Definici\u00f3 i concepte<\/h1>\n\n\n\n<p>El concepte de maltractament cap a les persones majors \u00e9s dif\u00edcil de determinar. Ha anat canviant amb els anys i no existeix una definici\u00f3 consensuada a escala internacional (Barba-Mart\u00ednez, 2005).<\/p>\n\n\n\n<p>Les primeres publicacions que el defineixen daten dels anys 80 a la Gran Bretanya, als Estats Units i al Canad\u00e0 (Borda, 2019). Vegem-ne algunes:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Associaci\u00f3 M\u00e8dica Americana,1987: \u00abTot aquell acte o omissi\u00f3 que du com a resultat el dany o l\u2019amena\u00e7a de dany contra la salut o el benestar d\u2019una persona major\u00bb (Barba-Mart\u00ednez, 2005).<\/li>\n\n\n\n<li>Primera Confer\u00e8ncia Nacional de Consens sobre l\u2019Anci\u00e0 Maltractat, Espanya, 1995: \u00abQualsevol acte o omissi\u00f3 que produeixi mal, intencionat o no, practicat sobre persones de 65 i m\u00e9s anys, que tengui lloc en el medi familiar, comunitari o institucional, que vulneri o posi en perill la integritat f\u00edsica, ps\u00edquica, aix\u00ed com el principi d&#8217;autonomia o la resta dels drets fonamentals de l&#8217;individu, constatable objectivament o percebut subjectivament (Barba-Mart\u00ednez, 2005; Borda, 2019).<\/li>\n\n\n\n<li>Declaraci\u00f3 de Toronto, 2002: \u00abAcci\u00f3 \u00fanica o repetida, o la falta de la resposta apropiada, que ocorre dins de qualsevol relaci\u00f3 on existeixi una expectativa de confian\u00e7a i la qual produeixi un mal o angoixa a una persona anciana\u00bb (Barba-Mart\u00ednez, 2005; Borda, 2019; Adams, 2012).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">2. Prevalen\u00e7a i invisibilitat<\/h1>\n\n\n\n<p>El maltractament cap a les persones majors \u00e9s un problema de salut p\u00fablica. D&#8217;acord amb una revisi\u00f3 de 52 estudis realitzats en 28 pa\u00efsos de diverses regions duita a terme el 2017, assoleix una prevalen\u00e7a del 15,7% en persones majors de 60 anys (Yon, 2017).<\/p>\n\n\n\n<p>A escala nacional, l\u2019Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO), en el seu informe de l\u2019any 2016, estima un grau d\u2019extensi\u00f3 que va d\u2019un 0,8% de majors de 65 anys que reconeix haver patit almenys qualque tipus de maltractament fins a un 52,6% de sospita d\u2019haver-lo patit en persones usu\u00e0ries de serveis socials o sanitaris (Frieiro-Pad\u00edn, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes xifres han augmentat durant la pand\u00e8mia de la COVID-19 (Chang, 2021).<\/p>\n\n\n\n<p>En relaci\u00f3 amb el maltractament institucional, Pillemer i Moore conclouen que el 36% del personal d&#8217;infermeria ha estat testimoni d&#8217;un incident de maltractament f\u00edsic, el 10% ha com\u00e8s almenys un acte de maltractament f\u00edsic, el 81% ha observat algun incident de maltractament psicol\u00f2gic i el 40% ha abusat verbalment d&#8217;un resident en els dotze mesos precedents (Adams, 2012; Pillemer, 1990).<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, no \u00e9s f\u00e0cil determinar la dimensi\u00f3 real del problema per motius diferents:<\/p>\n\n\n\n<ol>\n<li>Heterogene\u00eftat del col\u00b7lectiu de les persones majors. Les persones majors conformen un grup d\u2019edat molt heterogeni que dificulta generalitzar dades. Trobam persones majors aut\u00f2nomes, persones majors dependents, persones majors que viuen al seu domicili, que viuen amb els seus fills i\/o filles, a una resid\u00e8ncia\u2026<\/li>\n\n\n\n<li>Manca d\u2019identificaci\u00f3 i invisibilitat (L\u00f3pez, 2017; World Health Organization, 2023).<\/li>\n\n\n\n<li>Manca de notificaci\u00f3. S&#8217;estima que nom\u00e9s un 20% dels casos \u00e9s notificat, ja que poden existir dificultats per a denunciar per part de la v\u00edctima, com por a repres\u00e0lies, ruptura de la relaci\u00f3 amb els fills i\/o filles, temor a l&#8217;aband\u00f3, falta de consci\u00e8ncia sobre la gravetat de la situaci\u00f3, incapacitat per una dem\u00e8ncia, no detecci\u00f3 per professionals a causa de falta d\u2019informaci\u00f3 i de dubtes en l&#8217;actuaci\u00f3 (Borda, 2019).<\/li>\n\n\n\n<li>Exist\u00e8ncia d\u2019un tipus de maltractament invisible. La infantilitzaci\u00f3, la despersonalitzaci\u00f3, emetre comentaris inadequats, no permetre la intimitat, restriccions f\u00edsiques\u2026<\/li>\n\n\n\n<li>Temor a sancions per causa de denunciar un treballador\/a.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">3. Tipus de maltractament a persones majors<\/h1>\n\n\n\n<p>Entre la poblaci\u00f3 major existeixen cinc tipus reconeguts de maltractament: el maltractament f\u00edsic, el psicol\u00f2gic, l&#8217;econ\u00f2mic (tamb\u00e9 anomenat patrimonial o financer), el sexual i la neglig\u00e8ncia (Borda, 2019; Iborra Marmolejo, 2008; Barba Mart\u00ednez, 2005).<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>F\u00edsic: accions que, volunt\u00e0riament realitzades, provoquen o poden provocar mal o lesions f\u00edsiques: cops, cremades, empentes, immobilitzaci\u00f3, subjecci\u00f3 mec\u00e0nica o administraci\u00f3 for\u00e7ada de medicaci\u00f3 inapropiada.<\/li>\n\n\n\n<li>Psicol\u00f2gic: accions \u2014normalment de car\u00e0cter verbal\u2014 o actituds que provoquen o poden provocar danys psicol\u00f2gics: pertorbaci\u00f3 de la llibertat, amenaces d&#8217;institucionalitzaci\u00f3 i d&#8217;aband\u00f3, burles, agressions verbals, ridiculitzaci\u00f3, intimidacions, infantilitzaci\u00f3 i humiliacions.<\/li>\n\n\n\n<li>Econ\u00f2mic: utilitzaci\u00f3 il\u00b7legal o no autoritzada dels recursos econ\u00f2mics o de les propietats d&#8217;una persona.<\/li>\n\n\n\n<li>Sexual: qualsevol contacte f\u00edsic no desitjat en el qual una persona \u00e9s utilitzada com a mitj\u00e0 per a obtenir estimulaci\u00f3 o gratificaci\u00f3 sexual.<\/li>\n\n\n\n<li>Neglig\u00e8ncia: aband\u00f3 o desistiment de les obligacions en les cures d&#8217;una persona.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">4. Abordant el concepte d\u2019edatisme<\/h1>\n\n\n\n<p>L&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) defineix l\u2019edatisme com un estereotip, prejudici i discriminaci\u00f3 cap a les persones d&#8217;unes certes edats a causa de l&#8217;afectaci\u00f3 o deterioraci\u00f3 natural de la seva salut. Fins i tot, aquest ha estat assenyalat com la tercera forma de discriminaci\u00f3, despr\u00e9s del racisme i el sexisme.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot i que el terme va ser encunyat per Robert Butler l\u2019any 1969 (De Lemus, 2005), ha estat recentment quan ha comen\u00e7at a guanyar import\u00e0ncia (Bravo-Segal, 2018).<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s abundant la literatura que posa de manifest l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aquests estereotips negatius respecte a la vellesa. En general, les persones de m\u00e9s de 70 anys s\u00f3n considerades com m\u00e9s infelices, comparades amb els altres grups d&#8217;edat i, a m\u00e9s, s\u00f3n avaluades menys favorablement que els adults m\u00e9s joves en diverses dimensions com la compet\u00e8ncia, la independ\u00e8ncia i el benestar f\u00edsic i psicol\u00f2gic (De Lemus, 2005).<\/p>\n\n\n\n<p>Entre aquestes idees s\u2019hi troba, per exemple, la que afirma que les persones majors perden poder i control sobre les seves vides amb l&#8217;edat, aix\u00ed com la percepci\u00f3 de les persones ancianes com a fr\u00e0gils, febles i dependents. Tot aix\u00f2 facilita que altres persones n\u2019abusin sense un sentiment de culpabilitat o remordiment, i que se les vegi com un objectiu perfecte per a l&#8217;explotaci\u00f3 (Iborra Marmolejo, 2008).<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, l&#8217;estereotip que majors repercussions t\u00e9 \u00e9s el que assumeix la negativitat essencial dels canvis propis de l&#8217;envelliment, \u00e9s a dir, la creen\u00e7a que l&#8217;envelliment \u00e9s un proc\u00e9s essencialment negatiu, de deterioraci\u00f3, consistent en la p\u00e8rdua progressiva de les capacitats adquirides al llarg de la vida. Aquest estereotip sol ser no tan sols assumit per la societat en general, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les persones majors mateixes (De Lemus, 2005).<\/p>\n\n\n\n<p>Combatre l\u2019edatisme \u00e9s una de les cinc prioritats per al Decenni de les Nacions Unides de l&#8217;Envelliment Saludable (2021-2030) (World Health Organization (WHO), 2023).<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">5. Resposta actual davant el problema<\/h1>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.1. Prevenci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<ul>\n<li>Prevenci\u00f3 prim\u00e0ria. Va dirigida a la poblaci\u00f3 en general. L\u2019objectiu \u00e9s que el maltractament no arribi a produir-se. Inclou la creaci\u00f3 de grups de suport per a persones cuidadores, la proporci\u00f3 d&#8217;ajudes econ\u00f2miques o a domicili, la creaci\u00f3 de centres de dia, formar i educar la poblaci\u00f3\u2026 (Alonso Fern\u00e1ndez-Martos, 2022).<\/li>\n\n\n\n<li>Prevenci\u00f3 secund\u00e0ria. Va dirigida a persones que pateixen maltractament, per\u00f2 que no corren un perill immediat. Inclou la detecci\u00f3 r\u00e0pida, el tractament preco\u00e7 de lesions i la recuperaci\u00f3 i resoluci\u00f3 (Alonso Fern\u00e1ndez-Martos, 2022).<\/li>\n\n\n\n<li>Prevenci\u00f3 terci\u00e0ria. L&#8217;objectiu \u00e9s tractar i minimitzar les seq\u00fceles, evitar les reincid\u00e8ncies i afavorir el manteniment de la situaci\u00f3 una vegada realitzada la intervenci\u00f3. Inclou treballar en equips interdisciplinaris per a tractar les conseq\u00fc\u00e8ncies, portar les persones maltractadores davant la just\u00edcia i promoure canvis en la societat; dur a terme recerques i revisions bibliogr\u00e0fiques per a posar de manifest la prevalen\u00e7a, les causes, conseq\u00fc\u00e8ncies i indicadors de maltractament; programes d\u2019empoderament dirigits a v\u00edctimes\u2026 (Alonso Fern\u00e1ndez-Martos, 2022).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.2. Legislaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>Internacional (Espino, 2015):<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>El 1982 es va dur a terme la primera Assemblea Mundial sobre l&#8217;Envelliment.<\/li>\n\n\n\n<li>El 1991 l&#8217;Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar els Principis de les Nacions Unides en favor de les persones d&#8217;edat.<\/li>\n\n\n\n<li>El 1992 es va dur a terme la Confer\u00e8ncia Internacional sobre l&#8217;Envelliment.<\/li>\n\n\n\n<li>El 2002 va tenir lloc la Segona Assemblea sobre l&#8217;Envelliment.<\/li>\n\n\n\n<li>El 2002 es va realitzar el Pla Internacional d&#8217;Acci\u00f3 de les Nacions Unides.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Nacional (Espino, 2015):<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Codi Civil. S\u2019hi tracten la incapacitaci\u00f3 i els internaments no voluntaris, sigui en institucions geri\u00e0triques per als majors o penitenci\u00e0ries per als possibles agressors.<\/li>\n\n\n\n<li>L&#8217;ordenament jur\u00eddic espanyol. Recull l&#8217;obligaci\u00f3 de reclamaci\u00f3 d&#8217;aliments entre parents, que comporta que hi hagi una obligaci\u00f3 legal de mantenir els progenitors\/es ancians.<\/li>\n\n\n\n<li>Llei 39\/2006, de 14 de desembre, de promoci\u00f3 de l&#8217;autonomia personal i atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.3. Protocols sobre la q\u00fcesti\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s de realitzar una recerca sobre els protocols de maltractament cap a les persones majors, guies i documents, s\u2019observa una mancan\u00e7a d\u2019instruments d\u2019actuaci\u00f3 en la mat\u00e8ria. (Frieiro-Pad\u00edn, 2020; Cladera Torrens, 2019).<\/p>\n\n\n\n<p>A l\u2019escassetat de recursos, s\u2019hi suma el desconeixement dels que actualment es disposen per part dels i de les professionals, degut a la falta de publicitat o de formaci\u00f3 espec\u00edfica sobre aquests (Frieiro-Pad\u00edn, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>La bibliografia diu que una de les barreres en termes de detecci\u00f3 i intervenci\u00f3 \u00e9s que els i les professionals d&#8217;aquest \u00e0mbit ni estan formats ni disposen de protocols d&#8217;actuaci\u00f3 que els donin seguretat a l&#8217;hora d&#8217;actuar davant situacions de maltractament (Pillemer, 2016; Agudelo-Cifuentes, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>Addicionalment, molts dels protocols s\u00f3n de creaci\u00f3 i implantaci\u00f3 recents; el protocol m\u00e9s antic \u00e9s de l&#8217;any 2008 (Frieiro-Pad\u00edn, 2020) A la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears, disposam del protocol d\u2019actuaci\u00f3 davant les situacions de maltractaments dom\u00e8stics i d\u2019autoneglig\u00e8ncia de l\u2019any 2019.<\/p>\n\n\n\n<p>El maltractament a les persones majors \u00e9s una problem\u00e0tica m\u00faltiple, diversa i amb un espectre de presentacions variat.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat els protocols, la legislaci\u00f3 i les estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 fins ara posades en marxa, encara existeixen una s\u00e8rie de barreres que impedeixen l\u2019erradicaci\u00f3 d\u2019aquest problema: manca d&#8217;identificaci\u00f3 i notificaci\u00f3, exist\u00e8ncia de maltractaments invisibles, professionals amb pors i incerteses a l\u2019hora d\u2019actuar, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<p>Per a eliminar aquestes barreres, \u00e9s necessari educar la societat sobre el tema i que entrin en el tauler de joc els i les professionals que treballen directament amb persones majors.<\/p>\n\n\n\n<p>El personal sociosanitari i la resta de personal vinculat a l&#8217;atenci\u00f3 de persones majors, per contacte directe i proximitat, poden jugar un paper vital per a ajudar les v\u00edctimes de maltractament (S\u00e1nchez, 2022; Hoyo, 2013; Fern\u00e1ndez, 2010).<\/p>\n\n\n\n<p>Els centres sociosanitaris (resid\u00e8ncies i centres de dia per a persones majors) representen un espai que, per les seves caracter\u00edstiques, permet crear una \u00e0rea de treball sobre la q\u00fcesti\u00f3 fins ara desaprofitada:<\/p>\n\n\n\n<ol>\n<li>Pres\u00e8ncia de treballadors\/es d&#8217;atenci\u00f3 directa a persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>Capacitat de contacte peri\u00f2dic intergeneracional amb la comunitat.<\/li>\n\n\n\n<li>Impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>Capacitat d&#8217;autogesti\u00f3 i empoderament sobre el maltractament a les persones majors des de les protagonistes mateixes.<\/li>\n\n\n\n<li>Capacitat d&#8217;avaluaci\u00f3 sobre l&#8217;efectivitat, dificultats en l&#8217;aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica o possibles millores en els protocols i intervencions per a prevenir el maltractament en les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>Implicaci\u00f3 i generaci\u00f3 de consci\u00e8ncia sobre la import\u00e0ncia del tema als i a les professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">6. Experi\u00e8ncia<\/h1>\n\n\n\n<p>Amb tot aix\u00f2, exposam l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un programa duit a terme a Marratx\u00ed (Mallorca) per a formar i sensibilitzar sobre els prejudicis i estereotips lligats a les persones majors i sobre el maltractament a aquest grup d&#8217;edat generat des de centres sociosanitaris i amb impacte en la comunitat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">6.1. Objectius<\/h2>\n\n\n\n<ul>\n<li>Formar i sensibilitzar sobre els estereotips i prejudicis lligats a les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>Formar i sensibilitzar sobre maltractament en les persones majors.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">6.2. Poblaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<ul>\n<li>Persones usu\u00e0ries que assisteixen al centre de dia Brot de G\u00ednjol situat a Marratx\u00ed.<\/li>\n\n\n\n<li>Professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa a les persones usu\u00e0ries del mateix centre de dia.<\/li>\n\n\n\n<li>Alumnes que cursen 5\u00e8 de prim\u00e0ria del centre escolar La Salle del Pont d\u2019Inca de Marratx\u00ed.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">6.3. Procediment<\/h2>\n\n\n\n<p>El programa es va estructurar en tres actuacions lligades entre si:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Formaci\u00f3 a escolars i usuaris\/\u00e0ries del centre de dia Brot de G\u00ednjol. L&#8217;activitat es va estructurar en diferents sessions: en les dues primeres es varen treballar prejudicis i estereotips lligats a les persones majors (edatisme); en la resta es va parlar directament de maltractament a la persona major. Les dues primeres sessions es varen dur a terme per separat amb el grup escolar i amb les persones usu\u00e0ries del centre de dia. La resta es van realitzar, de manera conjunta, entre els dos grups a trav\u00e9s d&#8217;una activitat intergeneracional (taula 1).<\/li>\n\n\n\n<li>Formaci\u00f3 directa a l&#8217;equip professional d&#8217;atenci\u00f3 directa del centre de dia Brot de G\u00ednjol sobre el maltractament a les persones majors. Es va dur a terme durant la jornada laboral del personal treballador i utilitzant l&#8217;espai del centre de dia per a assegurar-ne l&#8217;assist\u00e8ncia. Est\u00e0 previst repetir aquesta formaci\u00f3 amb una periodicitat anual per a garantir-ne el reciclatge i la captaci\u00f3 del personal de nova incorporaci\u00f3 (taula 2).<\/li>\n\n\n\n<li>Realitzaci\u00f3 d\u2019un protocol per a la detecci\u00f3 i actuaci\u00f3 davant casos de maltractament en les persones majors d&#8217;aplicaci\u00f3 en el centre de dia Brot de G\u00ednjol. Es va dur a terme una presentaci\u00f3 i una formaci\u00f3 sobre aquest protocol per a les professionals del centre de dia (treballadora social, fisioterapeuta, infermera i gericultores). Se&#8217;ls va lliurar una c\u00f2pia en paper del protocol durant un temps prudencial perqu\u00e8 fessin aportacions, suggeriments, correccions o millores. Es van respondre els dubtes que sorgiren. D&#8217;aquesta manera, es va garantir un enfocament multidisciplinari del protocol, a m\u00e9s de la seva capacitat d&#8217;aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">6.4. Avaluaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia<\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">6.4.1. Alumnes<\/h3>\n\n\n\n<p>V\u00e0rem passar unes enquestes de valoraci\u00f3 una vegada finalitzats els tres tallers.<\/p>\n\n\n\n<p>Es varen desenvolupar dos models d&#8217;avaluaci\u00f3: un destinat a la docent i l&#8217;altre, a l\u2019alumnat. En aquesta avaluaci\u00f3, a part de valorar la satisfacci\u00f3 amb els tallers, tamb\u00e9 es realitzaren una s\u00e8rie de preguntes, en entrevista grupal oberta, als alumnes per a valorar l&#8217;adquisici\u00f3 de coneixements durant les sessions. Els resultats obtinguts van ser els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>El 95,83% va respondre afirmativament a la pregunta sobre si les relacions socials s\u00f3n importants en les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>El 79,1% va respondre afirmativament a la pregunta sobre si la solitud afecta de manera negativa la salut de les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>El 100% va respondre negativament a la pregunta sobre si envellir \u00e9s una cosa negativa.<\/li>\n\n\n\n<li>El 100% va respondre afirmativament a la pregunta sobre si l\u2019edatisme o la discriminaci\u00f3 per edat fa que les persones majors se sentin malament i poc valorades.<\/li>\n\n\n\n<li>El 91,6% va respondre afirmativament a la pregunta sobre si l\u2019edatisme o la discriminaci\u00f3 per edat fa que la gent pensi que envellir \u00e9s una cosa dolenta.<\/li>\n\n\n\n<li>El 70,83% va respondre afirmativament a la pregunta sobre si l\u2019edatisme o la discriminaci\u00f3 per edat pot ser causa de viol\u00e8ncia cap a les persones majors.<\/li>\n\n\n\n<li>Una \u00faltima part de l&#8217;enquesta consistia a identificar diferents tipus de maltractament cap a les persones majors m\u00e9s enll\u00e0 dels cops. Tots els alumnes varen identificar els insults, la infantilitzaci\u00f3 i la neglig\u00e8ncia en les cures com a diverses maneres d&#8217;infringir maltractaments a les persones majors. \u00danicament un alumne no va identificar la falta d&#8217;ajudes t\u00e8cniques quan s\u00f3n necess\u00e0ries com a maltractament.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed citam algunes opinions dels infants:<\/p>\n\n\n\n<p>\u00abLa meva opini\u00f3 sobre l&#8217;envelliment i les persones majors ha canviat arran d&#8217;aquest taller, perqu\u00e8 abans no em fixava en aix\u00f2, per\u00f2 ara que m&#8217;ho han comptat veig que molta gent discrimina la gent gran\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00abJa no pens igual sobre fer-me major: abans no m&#8217;agradava pensar a fer-me major per les arrugues i ara m&#8217;\u00e9s igual perqu\u00e8 \u00e9s una cosa natural\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>Com a biaixos en aquesta avaluaci\u00f3, hauria estat \u00fatil passar als alumnes les mateixes preguntes abans de realitzar els tallers per a aix\u00ed valorar els canvis. Tamb\u00e9 cal recordar que la mostra \u00e9s petita. Caldria ampliar-la a m\u00e9s grups per a orientar una tasca m\u00e9s extensa.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">6.4.2. Persones usu\u00e0ries<\/h3>\n\n\n\n<p>A l\u2019\u00e0mbit de les persones usu\u00e0ries del centre de dia, v\u00e0rem fer-los una sessi\u00f3 d\u2019una avaluaci\u00f3 oral, amb preguntes obertes, una vegada finalitzats els tres tallers. El resultat va ser positiu.<\/p>\n\n\n\n<p>A la pregunta sobre la import\u00e0ncia que elles atorgaven a dur a terme formacions d&#8217;aquest tipus des de petits, totes varen estar d&#8217;acord que eren necess\u00e0ries. No obstant aix\u00f2, quan se&#8217;ls va preguntar sobre el valor que creien que tenen les persones majors dins de la societat, vuit de les vint persones usu\u00e0ries digueren que, ara mateix, elles ja no eren tan importants com quan eren joves. Aix\u00f2 emfatitza la import\u00e0ncia de realitzar formacions sobre aquesta tem\u00e0tica des d&#8217;edats primerenques, ja que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil evitar que una idea s&#8217;estableixi, que erradicar-la una vegada ja ha arrelat.<\/p>\n\n\n\n<p>La mostra d\u2019usuaris\/\u00e0ries participants va ser de 20: en concret, 3 homes i 17 dones.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">6.4.3. Professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa del centre de dia<\/h3>\n\n\n\n<p>A l\u2019\u00e0mbit dels i de les professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa del centre de dia, v\u00e0rem passar una enquesta de valoraci\u00f3 una vegada finalitzada la formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>La satisfacci\u00f3 global va ser positiva. Es van valorar de l&#8217;1 al 5 (u significava una valoraci\u00f3 molt negativa i cinc molt positiva) els aspectes seg\u00fcents: continguts de la sessi\u00f3, exposici\u00f3 i aportaci\u00f3 del personal docent, aplicabilitat del contingut, durada de l&#8217;acci\u00f3 formativa i import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 per al seu treball. Tots van obtenir una valoraci\u00f3 de 4-5.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 se&#8217;ls va preguntar si abans d&#8217;aquesta formaci\u00f3 i durant la seva vida professional havien rebut alguna altra formaci\u00f3 sobre maltractament en les persones majors o si coneixien o havien llegit altres protocols relacionats amb el tema. El 100% dels treballadors i treballadores van respondre que no.<\/p>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed citam algunes opinions dels i de les professionals del centre de dia:<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\">\n<p>Tal com s&#8217;ha realitzat, \u00e9s important portar a la pr\u00e0ctica tot el contingut te\u00f2ric mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de casos pr\u00e0ctics perqu\u00e8 els alumnes vegin l&#8217;aplicabilitat de la formaci\u00f3. Durant tot el curs s&#8217;han realitzat casos pr\u00e0ctics\/viv\u00e8ncies personals amb la seva avaluaci\u00f3 respectiva.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\">\n<p>He trobat que \u00e9s molt interessant impartir aquest tipus de formaci\u00f3, ja que ens pot ser \u00fatil i una bona eina per a fer el nostre treball de la millor manera possible i poder oferir als nostres usuaris la m\u00e0xima atenci\u00f3.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p>En aquest cas, tamb\u00e9 cal citar que la mostra \u00e9s petita, un total de cinc professionals: en concret, 1 home i 4 dones.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3, mostram un resum dels continguts dels tallers impartits per tal d&#8217;il\u00b7lustrar l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table is-style-stripes\"><table><thead><tr><th>TALLERS<\/th><th>OBJECTIUS ESPEC\u00cdFICS<\/th><th>CONTINGUT<\/th><\/tr><\/thead><tbody><tr><td>Relacions socials i persones majors.<\/td><td>Identificar factors de risc que no faciliten l\u2019envelliment saludable des del punt de vista social i emocional.<\/td><td>Beneficis de les relacions socials i d\u2019establir nous vincles.<br><br>Les relacions socials com una necessitat m\u00e9s de la persona a qualsevol edat, tan important com menjar o dormir.<br><br>Punts a treballar en les din\u00e0miques:<br>&#8211; Durant la vida creixem en societat (fam\u00edlia, amics\u2026).<br>&#8211; Envellim en societat.<br>&#8211; Les relacions socials s\u00f3n importants a qualsevol edat?<br>&#8211; Una persona major necessita relacionar-se igual que qualc\u00fa jove?<\/td><\/tr><tr><td>Perjudicis, estereotips al llarg de la vida<\/td><td>Desmitificar estereotips sobre les persones majors.<\/td><td>Treballar l\u2019empatia envers les persones majors mitjan\u00e7ant la confrontaci\u00f3 dels estereotips lligats a la inf\u00e0ncia\/joventut i els lligats a les persones majors (edatisme).<br><br>Conclourem parlant sobre la import\u00e0ncia de saber identificar els estereotips com passa amb el sexisme i el racisme.<\/td><\/tr><tr><td>Bon tracte al llarg de la vida<\/td><td>Parlar d\u2019h\u00e0bits per a l\u2019envelliment saludable<br><br>Crear consci\u00e8ncia i formar sobre el maltractament cap a les persones majors<\/td><td>Treballar el bon tracte cap a les persones majors.<br>Definir el maltractament cap a les persones majors i els diferents tipus que n\u2019hi ha a trav\u00e9s d\u2019una hist\u00f2ria fict\u00edcia i una din\u00e0mica.<br><br>Reflexionar sobre la import\u00e0ncia de la implicaci\u00f3 en el conjunt de la societat per solucionar el problema de l\u2019edatisme i la qualitat de vida de la gent gran.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><figcaption class=\"wp-element-caption\"><em>Taula 1<\/em>. <em>Tallers intergeneracionals per a escolars i usuaris\/\u00e0ries del centre<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table\"><table><thead><tr><th>TALLERS<\/th><th>OBJECTIUS ESPEC\u00cdFICS<\/th><th>CONTINGUT<\/th><\/tr><\/thead><tbody><tr><td>Maltractament cap a les persones majors: import\u00e0ncia d\u2019una correcta detecci\u00f3 i notificaci\u00f3<\/td><td>Donar una base te\u00f2rica sobre el maltractament.<br><br>Donar seguretat en la seva identificaci\u00f3 i notificaci\u00f3 als i a les professionals d\u2019atenci\u00f3 directa.<\/td><td>Beneficis de les relacions socials i d\u2019establir nous vincles.<br><br>Les relacions socials com una necessitat m\u00e9s de la persona a qualsevol edat, tan important com menjar o dormir.<br><br>Punts a treballar en les din\u00e0miques:<br>&#8211; Durant la vida creixem en societat (fam\u00edlia, amics\u2026).<br>&#8211; Envellim en societat<br>&#8211; Les relacions socials s\u00f3n importants a qualsevol edat?<br>&#8211; Una persona major necessita relacionar-se igual que qualc\u00fa jove<br> -Definir el maltractament, els diferents tipus i factors de risc.<br> -Treballar les barreres existents, a l\u2019\u00e0mbit dels i de les professionals i l\u2019escala de les v\u00edctimes, que fan que aquest problema sigui invisible.<br>-Aportar pautes concretes d\u2019actuaci\u00f3 en cas de maltractament.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><figcaption class=\"wp-element-caption\"><em>Taula 2. Taller per a l&#8217;equip professional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">7. Conclusions<\/h1>\n\n\n\n<p>La pres\u00e8ncia d&#8217;estereotips i prejudicis lligats a la vellesa t\u00e9 una s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies negatives.<\/p>\n\n\n\n<p>Les persones majors s&#8217;atorguen molt poc valor a si mateixes i creuen que s\u00f3n menys importants que la resta de grups d&#8217;edat. Se senten una c\u00e0rrega per a la resta de la fam\u00edlia o per a la societat.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 els estereotips i prejudicis dificulten que es facin visibles altres formes m\u00e9s atractives de viure la vellesa que provocarien menys rebuig. Tenim por d&#8217;envellir perqu\u00e8 ens diuen que fer-ho \u00e9s dolent i el dolent no \u00e9s envellir, sin\u00f3 envellir segons com obliga la societat: solit\u00e0riament, tristament, amb infelicitat, sense res a fer ja\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>Vuit de les vint persones usu\u00e0ries participants del nostre taller, tot i haver realitzat la formaci\u00f3, consideraven que elles mateixes tenien menys import\u00e0ncia que les persones m\u00e9s joves. Aix\u00f2 demostra com d\u2019arrelat que est\u00e0 en aquest grup d\u2019edat el missatge negatiu d\u2019inutilitat i c\u00e0rrega.<\/p>\n\n\n\n<p>En \u00faltima inst\u00e0ncia, aquests estereotips i prejudicis lligats a les persones majors s\u00f3n clars precursors del maltractament en aquest grup d&#8217;edat.<\/p>\n\n\n\n<p>Les solucions, m\u00e9s enll\u00e0 de les legislatives, han de fer reflexionar sobre la dignitat de la persona major, el rol que tenen les institucions dedicades a la seva cura i la responsabilitat social de tots els qui estan relacionats directament o indirecta amb la seva atenci\u00f3 biosicosocial (Adams, 2012).<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">7.1. Edatisme: la import\u00e0ncia d\u2019erradicar-lo des de les arrels<\/h2>\n\n\n\n<p>La formaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 des d&#8217;edats primerenques ha demostrat ser beneficiosa en altres tipus de viol\u00e8ncia que pateix la nostra societat, com per exemple la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere (Fundaci\u00f3n Matrix, 2023).<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, educar en temes d&#8217;edatisme i maltractament cap a les persones majors pot contribuir a una millora en la capacitat de recon\u00e8ixer totes les formes de viol\u00e8ncia contra aquest grup d\u2019edat, el comportament individual davant aquesta viol\u00e8ncia o el coneixement de la import\u00e0ncia de la seva prevenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Visibilitzar el maltractament \u00e9s el primer pas per a recon\u00e8ixer, tractar i prevenir-ne l\u2019aparici\u00f3 (Adams, 2012; Espino, 2015).<\/p>\n\n\n\n<p>Mart\u00ednez (2020) va observar una reducci\u00f3 estad\u00edsticament significativa dels estereotips relacionats amb aspectes motivacionals i socials de l&#8217;envelliment despr\u00e9s de realitzar una pr\u00e0ctica de contacte intergeneracional. Suggereix que realitzar intervencions combinades (educaci\u00f3 sobre l&#8217;envelliment i contacte intergeneracional) \u00e9s la millor estrat\u00e8gia per a combatre l\u2019edatisme.<\/p>\n\n\n\n<p>Mena (2016) va provar l&#8217;efic\u00e0cia d&#8217;una intervenci\u00f3 educativa sobre cuidadors\/es per a prevenir el maltractament en les persones majors amb resultats positius.<\/p>\n\n\n\n<p>Podem canviar i treballar tots aquests estereotips a trav\u00e9s de l&#8217;educaci\u00f3. Els resultats obtinguts en la nostra experi\u00e8ncia amb alumnes de 5\u00e8 de prim\u00e0ria s\u00f3n positius: l\u2019alumnat va assolir els objectius plantejats a l\u2019inici i el nivell de satisfacci\u00f3 va ser alt.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">7.2. Professionals: necessitat de formaci\u00f3 i protocols espec\u00edfics<\/h2>\n\n\n\n<p>El personal que treballa amb persones majors juga un paper essencial en la detecci\u00f3 i prevenci\u00f3 de maltractament en aquest grup d&#8217;edat (Pillemer, 2016; Agudelo-Cifuentes, 2020; S\u00e1nchez, 2022; Torres, 2015; Frieiro-Pad\u00edn, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;altres protocols per a la prevenci\u00f3, detecci\u00f3 i actuaci\u00f3 davant casos de maltractament cap a les persones majors, aquests no arriben o arriben amb dificultat als i a les professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa. Aquesta mancan\u00e7a amb la comunicaci\u00f3 dificulta que aquests professionals tinguin clar com han d&#8217;actuar ells en concret.<\/p>\n\n\n\n<p>Frieiro-Pad\u00edn (2020) determina que malgrat que els i les professionals d&#8217;atenci\u00f3 directa passen moltes hores amb majors (com \u00e9s el cas dels i de les auxiliars d&#8217;infermeria) a vegades no coneixen les formes d&#8217;actuaci\u00f3 i, per tant, molts casos no es denuncien de manera primerenca.<\/p>\n\n\n\n<p>Romero (2018) posa damunt la taula repte que suposa l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un protocol que sigui transferible a la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n<p>La pres\u00e8ncia de protocols espec\u00edfics i concrets sobre l&#8217;actuaci\u00f3 a seguir, a m\u00e9s de l&#8217;exist\u00e8ncia de formacions peri\u00f2diques sobre el tema, s\u00f3n necessaris per a afavorir l&#8217;actuaci\u00f3 amb seguretat i tranquil\u00b7litat per aquests professionals (Bover, 2003; Montserrat, 2007; Guimar\u00e3es, 2018; Frieiro-Pad\u00edn, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>Per a aconseguir aquest repte, \u00e9s necessari que els i les professionals que treballen directament amb persones majors participin en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquests protocols i que se\u2019ls escolti a l\u2019hora de planificar estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3. Han de jugar un paper protagonista i no nom\u00e9s de simples observadors\/es.<\/p>\n\n\n\n<p>Des de la nostra experi\u00e8ncia i per a garantir aquesta participaci\u00f3 i implicaci\u00f3, es va lliurar una c\u00f2pia del protocol als i a les professionals del centre de dia amb antelaci\u00f3 a la formaci\u00f3 perqu\u00e8 el llegissin amb tranquil\u00b7litat a casa i aportessin suggeriments, correccions o millores. Durant la presentaci\u00f3 es va reservar temps per a respondre els dubtes. Es va realitzar la formaci\u00f3 aprofitant l\u2019horari i l\u2019espai de treball per a garantir la m\u00e0xima assist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>Frieiro-Pad\u00edn (2020) determina, tamb\u00e9, que una q\u00fcesti\u00f3 de rellev\u00e0ncia \u00e9s la necessitat de millorar la formaci\u00f3 dels professionals d\u2019atenci\u00f3 directa sobre el problema i, en espec\u00edfic, tamb\u00e9 sobre els aspectes jur\u00eddics.<\/p>\n\n\n\n<p>En la mateixa l\u00ednia, Alonso Fern\u00e1ndez-Martos (2022) destaca la necessitat d\u2019educar els i les professionals sobre la prevenci\u00f3 i detecci\u00f3, amb la finalitat de descobrir potencials casos de maltractament i reparar el mal causat al m\u00e9s aviat possible.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb la finalitat que la prevenci\u00f3 sigui efectiva i efica\u00e7, i tal com recull Espino (2015) \u00e9s necessari que els professionals tinguin formaci\u00f3 sobre les necessitats espec\u00edfiques de les persones majors. Han de tenir present el fet que els maltractaments a aquest col\u00b7lectiu \u00e9s una realitat i un problema de salut. Per tant, \u00e9s de vital import\u00e0ncia que s&#8217;inclogui aquest tema tamb\u00e9 en els plans d&#8217;estudi.<\/p>\n\n\n\n<p>El g\u00e8nere \u00e9s un factor important a tenir en compte, ja que els estudis que comparen els perfils de dones maltractades en funci\u00f3 de l&#8217;edat mostren que, a major edat, existeix una major depend\u00e8ncia cap a l&#8217;agressor a escala econ\u00f2mica, f\u00edsica i emocional. En el nostre cas, la mostra majorit\u00e0ria \u00e9s femenina i, per tant, es justifica que els protocols o guies atenguin la perspectiva de g\u00e8nere. (Frieiro-Pad\u00edn, 2020).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Adams, C. E. Y. (2012). Maltrato en el adulto mayor institucionalizado: Realidad e invisibilidad.&nbsp;<em>Revista M\u00e9dica Cl\u00ednica Las Condes, 23<\/em>(1), 84-90.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/s0716-8640(12)70277-8\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/s0716-8640(12)70277-8<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Agudelo-Cifuentes, M. C., Cardona-Arango, D., Segura-Cardona, \u00c1., i Restrepo-Ochoa, D. A. (2020). Maltrato al adulto mayor, un problema silencioso.&nbsp;<em>Revista Facultad Nacional de Salud P\u00fablica, 38<\/em>(2).<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.17533\/udea.rfnsp.e331289\">https:\/\/doi.org\/10.17533\/udea.rfnsp.e331289<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Alonso Fern\u00e1ndez-Martos, M. (2022).&nbsp;<em>El maltrato en los ancianos: teor\u00edas, factores de riesgo, consecuencias y papel de la enfermer\u00eda en su prevenci\u00f3n<\/em>.&nbsp;<a href=\"http:\/\/hdl.handle.net\/10902\/25004\">http:\/\/hdl.handle.net\/10902\/25004<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Barba-Mart\u00ednez, J. M., Ferrer-Prior, V., Gea-Serrano, A., Guill\u00e9n-Mart\u00ednez, R. M., L\u00f3pez-Asensio, C., i Tourn\u00e9-Garc\u00eda, M. (2005).&nbsp;<em>Protocolo regional de prevenci\u00f3n y detecci\u00f3n de violencia en la mujer mayor de 65 a\u00f1os<\/em>.<a href=\"https:\/\/sms.carm.es\/ricsmur\/bitstream\/handle\/123456789\/4084\/Protocolo.regional.d.135083.0.pdf?sequence=1\">https:\/\/sms.carm.es\/ricsmur\/bitstream\/handle\/123456789\/4084\/Protocolo.regional.d.135083.0.pdf?sequence=1<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Borda, L. M. F., Porto, S. H., Mart\u00ednez, V. B., i Ram\u00edrez, R. A. H. (2019). Maltrato a las personas mayores: Una revisi\u00f3n narrativa.&nbsp;<em>Universitas Medica, 60<\/em>(4), 1-16.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.11144\/javeriana.umed60-4.malt\">https:\/\/doi.org\/10.11144\/javeriana.umed60-4.malt<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Bover, A. B., Sancho, M. M., Maga\u00f1a, S. M., i Aparicio, J. T. (2003). El maltrato a los ancianos en el domicilio. Situaci\u00f3n actual y posibles estrategias de intervenci\u00f3n.&nbsp;<em>Atenci\u00f3n primaria, 32<\/em>(9), 541.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/s0212-6567(03)70785-9\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/s0212-6567(03)70785-9<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Bravo-Segal, S. (2018). Edadismo en medios masivos de comunicaci\u00f3n: una forma de maltrato discursivo hacia las personas mayores.&nbsp;<em>Discurso &amp; Sociedad, (1)<\/em>, 1-28.&nbsp;<a href=\"http:\/\/www.dissoc.org\/ediciones\/v12n01\/DS12(1)Bravo.pdf\">http:\/\/www.dissoc.org\/ediciones\/v12n01\/DS12(1)Bravo.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Chang, E.-S., i Levy, B. R. (2021). High prevalence of elder abuse during the COVID-19 pandemic: Risk and resilience factors.&nbsp;<em>The American Journal of Geriatric Psychiatry: Official Journal of the American Association for Geriatric Psychiatry, 29<\/em>(11), 1152\u20131159.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jagp.2021.01.007\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jagp.2021.01.007<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Cladera Torrens, I. (2019)&nbsp;&nbsp;<em>Maltrato a personas mayores desde la perspectiva de los profesionales sanitarios del \u00e1mbito hospitalario<\/em>. [Treball final de grau, Universitat de les Illes Balears]. Repositori Institucional UIB.&nbsp;<a href=\"http:\/\/hdl.handle.net\/11201\/150902\">http:\/\/hdl.handle.net\/11201\/150902<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>De Lemus, S., i Exp\u00f3sito, F. (2005). Nuevos retos para la Psicolog\u00eda Social: edadismo y perspectiva de g\u00e9nero.&nbsp;<em>Pensamiento psicol\u00f3gico, 1<\/em>(4), 33-51.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doaj.org\/article\/214a007d075e4737b9b86b7d9a46dcc9\">https:\/\/doaj.org\/article\/214a007d075e4737b9b86b7d9a46dcc9<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Espino, B., Mar\u00eda, J., Caama\u00f1o Ballest\u00edn, M., S\u00e1nchez Rup\u00e9rez, S., i Boira Sarto, S (2015).<em>&nbsp;Proyecto de prevenci\u00f3n de situaciones de maltrato a personas mayores en el barrio de La Almozara: &#8220;Disfrutar cuid\u00e1ndonos&#8221;.<\/em>&nbsp;[Treball final de grau, Universidad de Zaragoza]. Zaguan. Repositorio Institucional de Documentos.&nbsp;<a href=\"https:\/\/zaguan.unizar.es\/record\/47688\">https:\/\/zaguan.unizar.es\/record\/47688<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Fern\u00e1ndez, R. P. (2010). Prevenci\u00f3n de la violencia hacia los mayores. Tres medidas preventivas: Concienciaci\u00f3n social, formaci\u00f3n de los profesionales y apoyo a la familia.&nbsp;<em>Miscel\u00e1nea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 68<\/em>(132), 241-268.&nbsp;<a href=\"https:\/\/revistas.comillas.edu\/index.php\/miscelaneacomillas\/article\/view\/837\">https:\/\/revistas.comillas.edu\/index.php\/miscelaneacomillas\/article\/view\/837<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a><\/a>Frieiro-Pad\u00edn, P., i Gonz\u00e1lez-Rodr\u00edguez, R. (2020). Perspectiva profesional y protocolos de intervenci\u00f3n ante situaciones de maltrato hacia personas mayores.&nbsp;<em>Gerokomos, 31<\/em>(4), 226-231.&nbsp;<a href=\"https:\/\/dx.doi.org\/s1134-928x2020000500006\">https:\/\/dx.doi.org\/s1134-928&#215;2020000500006&nbsp;<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Fundaci\u00f3n Matrix. (s\/d). Fundacionmatrix.es. Recuperat l\u201911 de juliol de 2023, de&nbsp;<a href=\"https:\/\/fundacionmatrix.es\/impacto-educativo-de-talleres-sobre-violencia-de-genero\/\">https:\/\/fundacionmatrix.es\/impacto-educativo-de-talleres-sobre-violencia-de-genero\/<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Hoyo Herrero, A. D. (2013). El maltrato en las personas mayores. [Tesi doctoral, Universidad de Cantabria]. Repositorio Abierto de la Universidad de Cantabria.&nbsp;<a href=\"https:\/\/repositorio.unican.es\/xmlui\/handle\/10902\/3941\">https:\/\/repositorio.unican.es\/xmlui\/handle\/10902\/3941<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Iborra Marmolejo, I. (2008).&nbsp;<em>Maltrato de las personas mayores en la familia en Espa\u00f1a<\/em>.&nbsp;<em>Fundaci\u00f3n de la Comunitat Valenciana para el estudio de la violencia (Centro Reina Sof\u00eda)<\/em>.<a href=\"http:\/\/dspace.mides.gub.uy:8080\/xmlui\/handle\/123456789\/1129\">http:\/\/dspace.mides.gub.uy:8080\/xmlui\/handle\/123456789\/1129<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>L\u00f3pez L\u00f3pez, R. (2017).&nbsp;<em>Fen\u00f3meno invisible: maltrato en los ancianos<\/em>.[Treball final de grau, Universidad de Cantabria]. Zaguan. Repositorio Abierto de la Universidad de Cantabria.&nbsp;<a href=\"http:\/\/hdl.handle.net\/10902\/10546\">http:\/\/hdl.handle.net\/10902\/10546<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Maltrato de las personas mayores. (s\/d). Who.int. Recuperat l\u201911 de juliol de 2023, de&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.who.int\/es\/news-room\/fact-sheets\/detail\/abuse-of-older-people\">https:\/\/www.who.int\/es\/news-room\/fact-sheets\/detail\/abuse-of-older-people<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Mart\u00ednez, R. L., Rodes, P. B., i Maci\u00e1, E. S. (2020). Estrategias para combatir el edadismo: \u00bfFormaci\u00f3n espec\u00edfica sobre envejecimiento o contacto intergeneracional?.&nbsp;<em>Cuaderno de pedagog\u00eda universitaria, 17<\/em>(33), 6-16.<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.29197\/cpu.v17i33.368\">https:\/\/doi.org\/10.29197\/cpu.v17i33.368<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Mena Arag\u00f3n, E., S\u00e1nchez Sarduy, M., Reyes Quintana, Y., i Garc\u00eda Mart\u00edn, D. (2016). Eficacia de intervenci\u00f3n educativa en conocimientos de cuidadores para prevenir el maltrato del adulto mayor.&nbsp;<em>Revista Cubana de Enfermer\u00eda, 32<\/em>(2), 237-245.&nbsp;<a href=\"https:\/\/revenfermeria.sld.cu\/index.php\/enf\/article\/view\/927\/171\">https:\/\/revenfermeria.sld.cu\/index.php\/enf\/article\/view\/927\/171<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Montserrat, C., Mu\u00f1oz, J., Postigo, P., Ayuso, M., Sierra, C., i Sayrol, T. (2007). Visi\u00f3n del maltrato al anciano desde atenci\u00f3n primaria.&nbsp;<em>Gaceta Sanitaria, 21<\/em>, 235-241.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1157\/13106807\">https:\/\/doi.org\/10.1157\/13106807<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Pillemer, K., Burnes, D., Riffin, C., i Lachs, M. S. (2016). Elder abuse: Global situation, risk factors, and prevention strategies.&nbsp;<em>The Gerontologist, 56<\/em>(Suppl_2), S194-S205.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1093\/geront\/gnw00\">https:\/\/doi.org\/10.1093\/geront\/gnw00<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Pillemer, K., i Moore, D. W. (1990). Highlights from a study of abuse of patients in nursing homes.&nbsp;<em>Journal of Elder Abuse &amp; Neglect, 2<\/em>(1-2), 5-30.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1300\/j084v02n01_02\">https:\/\/doi.org\/10.1300\/j084v02n01_02<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Ramos, M., Vago, D., Tocantins, F., Ramos, A., i Cardoso de Souza, \u00c2. (2018). Pr\u00e1cticas de promoci\u00f3n de la salud y la prevenci\u00f3n de los malos tratos a las personas mayores: una revisi\u00f3n integradora.&nbsp;<em>Cultura de los Cuidados (Edici\u00f3n digital), 22<\/em>(50).&nbsp;<a href=\"http:\/\/dx.doi.org\/10.14198\/cuid.2018.50.15\">http:\/\/dx.doi.org\/10.14198\/cuid.2018.50.15<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau: Centres sociosanitaris, maltractament, adult major, professionalitzaci\u00f3, prevenci\u00f3, formaci\u00f3 Resum El maltractament a les persones majors \u00e9s un problema de salut p\u00fablica invisible, no reconegut i permanent en el temps. Per a eliminar les barreres que condueixen a aquesta situaci\u00f3 (manca d&#8217;identificaci\u00f3 i notificaci\u00f3, exist\u00e8ncia de maltractaments invisibles, professionals amb pors i incerteses a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6764,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[113,80,87],"tags":[119],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6777"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6791,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions\/6791"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}