{"id":6772,"date":"2023-11-24T09:59:40","date_gmt":"2023-11-24T08:59:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6772"},"modified":"2023-11-24T10:05:21","modified_gmt":"2023-11-24T09:05:21","slug":"serveis-socials-i-treball-comunitari-continuam-a-lespera-o-sortim-a-la-recerca-de-la-comunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/serveis-socials-i-treball-comunitari-continuam-a-lespera-o-sortim-a-la-recerca-de-la-comunitat\/","title":{"rendered":"Serveis socials i treball comunitari: continuam a l\u2019espera o sortim a la recerca de la comunitat?"},"content":{"rendered":"\n
<\/pre>\n\n\n\n
\n
\n
\n
Paraules clau: <\/strong>treball comunitari, serveis socials, enfocament individual, respostes assistencialistes<\/p>\n\n\n\n
Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Si la intervenci\u00f3 social precisa de redefinicions permanents en un escenari de canvis constants com els que tenen lloc de manera accelerada a les nostres societats, aquest treball vol convidar a reflexionar al voltant del que \u00e9s la consolidaci\u00f3 d\u2019un model \u201cd’espera\u201d en els serveis socials centrat de manera hegem\u00f2nica en respostes individuals i de car\u00e0cter assistencialista, que a m\u00e9s s\u2019accentuen en cada per\u00edode de crisi, com s\u2019ha pogut constatar en les m\u00e9s recents. Un model de resposta basat en la l\u00f2gica de la demanda que n\u2019evidencia la debilitat del treball comunitari i que t\u00e9 lloc en el marc d\u2019un entorn on emergeixen tamb\u00e9 nombrosos discursos que, des d\u2019\u00e0mbits distints, reivindiquen recuperar els valors lligats a la comunitat i l\u2019enfocament comunitari en la intervenci\u00f3 social.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
Miquel \u00c0ngel Oliver Perell\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Treballador social
Departament de Filosofia i Treball Social
Grup de recerca: Desigualtats, G\u00e8nere i Pol\u00edtiques P\u00fabliques
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
1.  Introducci\u00f3: treball comunitari i model hegem\u00f2nic d\u2019intervenci\u00f3 en els serveis socials<\/h1>\n\n\n\n
La consolidaci\u00f3 d\u2019un model hegem\u00f2nic en els serveis socials que prioritza l’atenci\u00f3 a la demanda i que se centra a oferir respostes individuals, deixa esc\u00e0s marge per al desenvolupament d’accions de car\u00e0cter preventiu. Les pr\u00e0ctiques centrades de forma hegem\u00f2nica en l’enfocament individual conformen una realitat que ve generalment justificada per l’elevada pressi\u00f3 assistencial i la manca de professionals en els serveis, aix\u00ed com per una visi\u00f3 de la intervenci\u00f3 a curt termini que exigeix resultats immediats i dificulta poder dedicar un nombre m\u00e9s elevat de recursos a les intervencions de car\u00e0cter preventiu (Subirats, 2007; Jara\u00edz, 2011). Autors com Aguilar (2014) o Fantova (2008), per la seva banda, apunten tamb\u00e9 amb relaci\u00f3 a aquesta situaci\u00f3 la inadequada delimitaci\u00f3 del camp dels serveis socials a Espanya i, amb aix\u00f2, la incertesa sobre el que correspon o no fer als i a les professionals d\u2019aquests. <\/p>\n\n\n\n
Sobre la potenciaci\u00f3 progressiva del treball individual en la l\u00f2gica d’uns serveis socials assistencialistes, autors com Ramos Feij\u00f3o (2005) recorden tamb\u00e9 que aquesta cal emmarcar-la dins del que en el seu moment foren les idees de modernitzaci\u00f3 del conjunt de la societat espanyola vinculades amb les pol\u00edtiques i maneres d’afrontament de les problem\u00e0tiques que es propugnaven des de la Uni\u00f3 Europea en el marc de la cultura tecnicista. El sistema de serveis socials, com a part de la societat \u2013individualista\u2013 en qu\u00e8 s’insereix, es troba influenciat pel conjunt de valors majoritaris d\u2019aquesta, i, per tant, amb conson\u00e0ncia amb ella, com ens recorda V\u00e1zquez Aguado (1999) quan afirma que \u201chi ha una \u00edntima relaci\u00f3 entre la disciplina i la societat en qu\u00e8 es desenvolupa\u201d (p. 93). En aquest sentit, cal tenir ben present que les intervencions desenvolupades des d’una mirada individualitzada a les persones per part de les institucions socials, no fan sin\u00f3 reflectir una determinada visi\u00f3 de les relacions socials i de la condici\u00f3 ciutadana (Montero, 2012).<\/p>\n\n\n\n
Ramos Feij\u00f3o (2005) assenyala tamb\u00e9 el despla\u00e7ament progressiu que s\u2019ha anat produint des de pr\u00e0ctiques professionals cap a l\u00f2giques de gesti\u00f3 (p. 22), el qual ha comportat, de manera sistem\u00e0tica en la pr\u00e0ctica quotidiana, l’atenci\u00f3 priorit\u00e0ria de les demandes individuals per part de professionals. Aquestes se centren habitualment en la cobertura de necessitats b\u00e0siques amb relaci\u00f3 a les quals s’ofereixen respostes consistents en la gesti\u00f3 de prestacions des d’un enfocament administratiu que es dona en el marc de processos creixents de burocratitzaci\u00f3. En aquest escenari, per a Pastor (2004), les professionals es van adaptant a les estructures administratives, i canvien els plantejaments ideol\u00f2gics i la concepci\u00f3 sobre l’abordatge de les necessitats, la qual cosa acaba comportant la prevalen\u00e7a del que \u00e9s individual per sobre del que \u00e9s col\u00b7lectiu. <\/p>\n\n\n\n
Tot i aquesta realitat, des de fa alguns anys, semblen ressorgir en les pol\u00edtiques de benestar, des de l’\u00e0mbit acad\u00e8mic i per part de nous moviments socials, discursos que reivindiquen la import\u00e0ncia de la comunitat i del que \u00e9s comunitari com a resposta als efectes de la globalitzaci\u00f3 i les din\u00e0miques individualistes de les modernes societats occidentals. Tamb\u00e9 dins l\u2019\u00e0mbit dels serveis socials, hi apareixen discursos que emfatitzen la necessitat de potenciar des d\u2019aquests el treball comunitari, i que demanen, alhora, un replantejament de l’actual model que en modifiqui el car\u00e0cter assistencialista que, com assenyala Navarro (2000), fa que s\u2019actu\u00ef permanentment en clau d\u2019emerg\u00e8ncia, la qual s’accentua amb cada per\u00edode de crisi. <\/p>\n\n\n\n
Navarro (2004) assenyala que l’allau de demandes a qu\u00e8 es respon des de la gesti\u00f3 o l’assistencialisme \u00e9s el que necessita un canvi en les respostes, i afirma que, en cas contrari, el que es garanteix \u00e9s la perpetu\u00eftat d’aquesta situaci\u00f3. Caro (2015), reflexionant tamb\u00e9 entorn d’aquesta visi\u00f3 individualitzadora \u2013i paternalista\u2013 de la intervenci\u00f3, l’emmarca dins del que anomena el paradigma activador. L\u2019autora recorda com des d’aquest entorn s’atribueix a les persones la responsabilitat de les situacions i les propostes se centren, aleshores, en intervenir individualment per sobre del desenvolupament d’actuacions dirigides a modificar les condicions estructurals. Davant d’aquest paradigma, Caro situa el paradigma reflexiu, que argumenta el car\u00e0cter estructural de l’exclusi\u00f3 i en responsabilitza la societat mateixa, la qual cosa comporta, a difer\u00e8ncia de l’anterior, la realitzaci\u00f3 de propostes consistents en potenciar la participaci\u00f3 social emmarcada en els drets de ciutadania i en la introducci\u00f3 de modificacions substancials a diversos \u00e0mbits a escala institucional. <\/p>\n\n\n\n
Si veus cr\u00edtiques apuntaven la necessitat de canvis en el sistema de serveis socials i els seus modus de resposta, el treball de camp desenvolupat en la investigaci\u00f3 duta a terme durant la pand\u00e8mia de la COVID-19, i que dona entre d\u2019altres com a resultat tamb\u00e9 el present article, evidenci\u00e0 la necessitat d’adoptar una visi\u00f3 global dels problemes, la import\u00e0ncia de la COMUNITAT en maj\u00fascules i de les petites comunitats de qu\u00e8 tots i totes formam part, i que \u00e9s ressaltada per diversos professionals al llarg del treball. En aquest context de pand\u00e8mia, es produeix, a m\u00e9s, el sorgiment a distints barris d’iniciatives ciutadanes de solidaritat, suport comunitari i de revitalitzaci\u00f3 del teixit social, com a mode de resposta alternatiu que situa el que \u00e9s relacional com a eix orientador de les seves accions i que contribueix, entenem, als q\u00fcestionaments i reflexions de les professionals que enfronten les problem\u00e0tiques derivades del context de crisi. <\/p>\n\n\n\n
2. Metodologia<\/h1>\n\n\n\n
El present article forma part d’una investigaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia desenvolupada des d’una metodologia qualitativa, que analitza, fonamentalment a partir de l’an\u00e0lisi documental i la realitzaci\u00f3 d’entrevistes en profunditat, el treball comunitari que es realitza des de la pr\u00e0ctica professional a la ciutat de Palma. L\u2019article, que recull algunes de les reflexions realitzades per professionals dels serveis socials i d\u2019altres \u00e0mbits de l\u2019administraci\u00f3, de les entitats del tercer sector d\u2019acci\u00f3 social, aix\u00ed com de part de membres de la ciutadania organitzada, proposa reflexionar sobre el modus<\/em> de resposta que fins ara ha estat hegem\u00f2nic en els serveis socials i envers el lloc que dins d\u2019aquest ocupa el treball comunitari. El treball de camp es va dur a terme en el context de pand\u00e8mia de la COVID-19, entre els mesos de febrer i novembre de 2020.<\/p>\n\n\n\n
3. Serveis socials i crisi: intervenci\u00f3 social en el context de pand\u00e8mia de la COVID-19<\/h1>\n\n\n\n
La primera gran crisi social i econ\u00f2mica de l\u2019actual segle que s\u2019inici\u00e0 el 2008 ja ens advertia del risc que l’assistencialisme debilit\u00e0s l’enfocament comunitari i preventiu, i des de diferents discursos s’assenyalava la necessitat, en contextos de crisi, d’equilibrar l’activitat assistencial amb la preventiva i la promoci\u00f3 social, com un dels grans reptes del moment en els serveis socials. La m\u00e9s recent crisi, ocorreguda a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia de la COVID-19, en un escenari on en determinats territoris s\u2019havia produ\u00eft un t\u00edmid impuls al treball comunitari per part de l\u2019administraci\u00f3, torn\u00e0 a posar de manifest per part del sistema les mateixes dificultats per a aconseguir avan\u00e7os significatius que ja s\u2019havien evidenciat en moments anteriors. <\/p>\n\n\n\n
Durant la pand\u00e8mia, es van generalitzar les situacions de col\u00b7lapse als serveis socials de l’administraci\u00f3 p\u00fablica en un context en qu\u00e8 es produeix un augment significatiu de la pressi\u00f3 assistencial cap a professionals dels serveis, que respondran majorit\u00e0riament amb actuacions a escala individual i de car\u00e0cter assistencialista per a donar cobertura a les necessitats b\u00e0siques de les persones deixant de banda objectius vinculats al que \u00e9s relacional. Si b\u00e9 \u00e9s cert que durant la pand\u00e8mia es va produir un augment molt significatiu de les demandes d’ajuda per a la cobertura de necessitats b\u00e0siques, la realitat va evidenciar tamb\u00e9 un altre tipus de dificultats que no es podien resoldre des de l’enfocament individual i la gesti\u00f3 de prestacions econ\u00f2miques, i que varen recon\u00e8ixer tant professionals de l\u2019administraci\u00f3 com membres de la ciutadania organitzada: <\/p>\n\n\n\n
\n
En aquests moments, l\u2019enc\u00e0rrec que tenim \u00e9s la cobertura de necessitats b\u00e0siques [\u2026]. Nosaltres tot el que ara feim \u00e9s gesti\u00f3, gesti\u00f3, gesti\u00f3 [\u2026]. no tenim temps per a la calidesa, per a escoltar, per com ho vius, anam a la immediatesa, a la cobertura.<\/p>\nProfessional dels serveis socials de l\u2019administraci\u00f3 local<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
\n
Amb la COVID ara hi ha necessitats materials, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha altres tipus de necessitats [\u2026]. Nosaltres ens an\u00e0rem a oferir als serveis socials per a les coses que no poguessin cobrir, i ens varen dir que el que menys podien fer ells en aquells moments era donar a la gent suport emocional; no tenien temps. Nom\u00e9s, deien, podem resoldre l\u2019ajuda econ\u00f2mica.<\/p>\nMembre de moviment ciutad\u00e0<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Durant la pand\u00e8mia, professionals dels serveis socials respongueren d’acord amb l’enc\u00e0rrec institucional, que coincideix amb el que, per altra banda, era habitual, i que se situa en l\u00ednia del que manifesta Jara\u00edz (2011) de \u00abresoldre els problemes r\u00e0pid, mostrar resultats, nombres\u00bb, idea que refor\u00e7a la visi\u00f3 que tenen els ciutadans dels serveis socials del barri \u00abcom a centres de gesti\u00f3 de recursos on hi ha unes treballadores socials que gestionen ajudes\u00bb (p. 207). Representen, aquestes, un tipus de respostes que s’ofereixen com a mecanisme pal\u00b7liatiu, sense possibilitat de transformaci\u00f3 des d\u2019aquestes de les estructures que generen les situacions de dificultat (Quintanilla, 2013). La generalitzaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de resposta, a la vegada, comporta entre les professionals sentiments de frustraci\u00f3, tensions i situacions de malestar que ens remeten a les reflexions que, entre d\u2019altres, realitza Monta\u00f1o (2007) quan recorda que la intervenci\u00f3 social de les professionals dels serveis socials es desenvolupa en espais de tensi\u00f3 i contradicci\u00f3, entre la seva funcionalitat amb la reproducci\u00f3 del sistema, per una banda, i la defensa dels drets, per l’altra. <\/p>\n\n\n\n
Si b\u00e9 el desenvolupament de pr\u00e0ctiques assistencialistes que s’est\u00e9n durant el per\u00edode de pand\u00e8mia no representa cap novetat en relaci\u00f3 amb un dels modus de resposta habitual dels serveis socials, en qu\u00e8 la ciutadania \u00abha quedat com a receptora d\u2019ajudes i no com a subjecte actiu per a la transformaci\u00f3 social\u00bb (Morin y Blanco, 2022), la dedicaci\u00f3 exclusiva de les professionals de l\u2019administraci\u00f3 a tasques de gesti\u00f3 va potenciar una visi\u00f3 cr\u00edtica de l’enc\u00e0rrec institucional, i fonamentalment, sobre les pr\u00f2pies funcions de les professionals que actuaren \u00fanicament com a gestores de recursos: <\/p>\n\n\n\n
\n
Hav\u00edem avan\u00e7at en el tema comunitari i ara queda molt paralitzat amb el tema de la COVID [\u2026]. Som, una altra vegada, en el model assistencial de pagar menjars, medicaments\u2026, tornam una altra vegada a aix\u00f2.<\/p>\nProfessional dels serveis socials de l’administraci\u00f3 local<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Els discursos d’algunes professionals entrevistades ens remeten a les an\u00e0lisis que realitza Girela (2017), quan afirma que les intervencions de car\u00e0cter assistencialista en territoris amb un elevat volum de demandes acaben generant, a m\u00e9s de relacions de depend\u00e8ncia per part de la poblaci\u00f3, frustraci\u00f3 entre les professionals. Si Healy (2001) feia refer\u00e8ncia fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades a la simplificaci\u00f3 de les funcions de les i dels treballadors socials en la mesura que el seu paper s’havia anat reduint a la gesti\u00f3 dels casos de les persones usu\u00e0ries dels serveis, Girela mateixa (2017), en una l\u00ednia similar, afirma que la realitat dels i les professionals de treball social actualment \u00e9s la de veure redu\u00efdes les seves funcions \u00aba la gesti\u00f3 de recursos i prestacions en detriment d’actuacions professionals vinculades amb la promoci\u00f3, sensibilitzaci\u00f3 i la conscienciaci\u00f3\u00bb (p. 101). Sobre aquesta realitat, que fins ara ha caracteritzat el sistema de serveis socials pr\u00e0cticament des dels seus inicis, Aguilar (2014), per la seva banda, apunta que el sistema, en qualsevol cas, tampoc est\u00e0 concebut per a alguna cosa gaire diferent. <\/p>\n\n\n\n
En el cas dels serveis socials, el per\u00edode de pand\u00e8mia recent ha servit per a evidenciar, d’una banda, com est\u00e0 d’arrelat el car\u00e0cter assistencial del sistema. Per altra banda, els modus<\/em> de resposta impregnats dels aspectes que van caracteritzar el treball social espanyol des dels seus inicis ens han servit per a refor\u00e7ar la idea que el proc\u00e9s modernitzador dels serveis socials a qu\u00e8 es fa refer\u00e8ncia habitualment no ha aconseguit introduir canvis significatius en aquest sentit. M\u00e9s aviat, ha aportat una progressiva burocratitzaci\u00f3 i una reducci\u00f3 dels temps de qu\u00e8 disposen les professionals per a les tasques d’acompanyament i el desenvolupament d\u2019actuacions de car\u00e0cter preventiu. <\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, el context de pand\u00e8mia, que evidenci\u00e0 els processos d’interdepend\u00e8ncia, podria semblar idoni per a potenciar des dels serveis socials un treball comunitari que refor\u00e7\u00e0s els lla\u00e7os comunitaris en els barris, especialment necessari a l’entorn urb\u00e0, i una oportunitat perqu\u00e8, en l\u00ednia amb el que assenyala Bustos (2017), les institucions abandonassin el tancament institucional per sortir a la trobada de la comunitat. Si b\u00e9 aquesta oportunitat es va perdre, perqu\u00e8 la din\u00e0mica amb la qual fins ara els serveis socials responien de forma majorit\u00e0ria impossibilitava una resposta diferent de la que es va donar, s\u00ed que ha suposat accentuar algunes reflexions cr\u00edtiques, ja no sols sobre el model de resposta, sin\u00f3 sobre les funcions mateixes de les professionals. Entre les veus cr\u00edtiques de les persones entrevistades, s’assenyala aquesta oportunitat que podia haver representat la pand\u00e8mia per a potenciar canvis en el model d’intervenci\u00f3 que fan tamb\u00e9 refer\u00e8ncia a les actuacions desenvolupades durant la COVID-19 per part de la societat civil: <\/p>\n\n\n\n
\n
Hi ha una poblaci\u00f3 amb unes necessitats, sense possibilitat de relacionar-se, que potser era un moment clau per a poder fer xarxes de suport [\u2026]. Possiblement, era un moment per a donar suport, i aix\u00f2 s’ha desaprofitat.<\/p>\nProfessional dels serveis socials de l\u2019administraci\u00f3 local<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
\n
Crec que el que es fa \u00e9s una errada [\u2026]. Cada dia veim m\u00e9s que el que funciona s\u00f3n les xarxes d\u2019ajuda m\u00fatua, el ve\u00efnat que et cuida. Amb el confinament, el que ha funcionat han estat les xarxes ciutadanes, de ve\u00efnats.<\/p>\nProfessional de centre de salut<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
En el cas de Palma, en el context de la COVID-19, hi destac\u00e0 el sorgiment de forma espont\u00e0nia de diferents xarxes de solidaritat i ajuda m\u00fatua, entre d\u2019elles, la Xarxa de Suport Mutu Mallorca, que va arribar a assolir una trentena de barris de la ciutat, i que conform\u00e0 una xarxa de proximitat amb una estructura horitzontal de funcionament a trav\u00e9s de la qual ve\u00efns i ve\u00efnes van oferir diversos tipus de suport als barris. Aquestes xarxes de solidaritat configuren iniciatives ciutadanes que representen, en l\u00ednia amb el que assenyalava d\u00e8cades enrere Harvey (1977), una important font de resist\u00e8ncia i solidaritat davant de relacions humanes mercantilitzades i contribueixen, tamb\u00e9, a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica de professionals sobre la generalitzaci\u00f3 de les respostes institucionals i les seves pr\u00f2pies funcions com a part del sistema. <\/p>\n\n\n\n
En aquest mateix escenari, per altra banda, i amb l’objectiu prioritari de mantenir el vincle amb les persones que participaven de les diferents accions que s’havien desenvolupat, la resposta d’algunes entitats del Tercer Sector d’Acci\u00f3 Social (TSAS), va ser la d\u2019adaptar les activitats grupals i comunit\u00e0ries que s\u2019anaven realitzant a trav\u00e9s de diferents mitjans i estrat\u00e8gies. La r\u00e0pida adaptaci\u00f3 en l’\u00fas de les noves tecnologies per part de les entitats, dotades de m\u00e9s flexibilitat i autonomia de funcionament que l’administraci\u00f3, en va refor\u00e7ar tamb\u00e9 el paper en el context de pand\u00e8mia: <\/p>\n\n\n\n
\n
Nosaltres, el primer que v\u00e0rem fer va ser intentar donar continu\u00eftat a totes les accions via telem\u00e0tica, videocridades i donar continu\u00eftat [a la tasca] en la mesura de les possibilitats.<\/p>\nResponsable d\u2019entitat del TSAS<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Els l\u00edmits d\u2019aquest article impedeixen abordar la q\u00fcesti\u00f3 referida a l’\u00fas de les noves tecnologies en la intervenci\u00f3 social i la seva import\u00e0ncia en el context de pand\u00e8mia, per\u00f2 s\u00ed que podem deixar const\u00e0ncia com a resultat del treball de camp realitzat, de les dificultats reconegudes per diferents professionals de l\u2019administraci\u00f3 que fan refer\u00e8ncia a la inadequaci\u00f3 dels instruments o directament a l’abs\u00e8ncia d\u2019aquests:<\/p>\n\n\n\n
\n
No tenim ni una eina que tingui a veure amb les noves tecnologies [\u2026]. Un Facebook, un Instagram\u2026 res. A escala de centre no podem tenir res.<\/p>\nCap de sector de centre municipal de serveis socials<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Les manifestacions realitzades reflecteixen, en qualsevol cas, la manca d’adaptaci\u00f3 dels serveis socials de l’administraci\u00f3 als canvis que s’han anat produint a la societat, i que, en situacions com la viscuda durant la pand\u00e8mia, en van condicionar l\u2019actuaci\u00f3 i representaren importants l\u00edmits en la resposta professional. <\/p>\n\n\n\n
4. El treball comunitari en el sistema de serveis socials: utopia o repte a assolir? <\/h1>\n\n\n\n
Professionals pertanyents a l’administraci\u00f3 local ressalten la import\u00e0ncia del treball comunitari en els barris i els seus beneficis, i assenyalen aspectes concrets com el canvi que des d\u2019aquest es produeix en les relacions professional-persona usu\u00e0ria dels serveis socials. En aquest sentit, destaquen, des de l’horitzontalitat de les relacions que s’estableixen en el treball comunitari, l\u2019empoderament de les persones i la potenciaci\u00f3 de la seva autonomia: <\/p>\n\n\n\n
\n
A Son Gotleu, la relaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 amb serveis socials \u00e9s molt caracter\u00edstica [\u2026]. Abans de la pand\u00e8mia, es va potenciar molt el que \u00e9s comunitari, perqu\u00e8 canviam el tipus de relacions amb les persones.<\/p>\nTreballadora social del centre municipal de serveis socials<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Renes et al. (2007), reflexionant sobre les relacions professionals\u2013persones usu\u00e0ries dels serveis socials, recorden l’asimetria existent entre “intervingut i intervinent”, i vinculen el concepte d’intervenci\u00f3 amb la idea de \u00abpoder\u00bb exercit des d’unes professions que atorguen, com recorda Pelegr\u00ed (2018), uns rols i uns estatus a qui les exerceixen, i que suposen l’adopci\u00f3 d’unes determinades formes en les relacions que aquestes estableixen. <\/p>\n\n\n\n
Si autors com Hern\u00e1ndez (2009) o Llobet (2004) es referien al treball comunitari com un instrument efica\u00e7 per a alleugerir la pressi\u00f3 assistencial que caracteritza el sistema de serveis socials, el primer es mant\u00e9 amb el pas dels anys i els esdeveniments, en una posici\u00f3 de debilitat institucional en un context de p\u00e8rdua progressiva del que \u00e9s relacional en la intervenci\u00f3 social. Tot i els beneficis del treball comunitari i de les seves necessitats posats tamb\u00e9 de manifest a trav\u00e9s del desenvolupament d\u2019iniciatives ciutadanes, el context de la COVID-19 ha evidenciat el lloc residual que ocupa el treball comunitari dins els serveis socials en relaci\u00f3 amb el conjunt de prioritats de les institucions. La seva realitzaci\u00f3 queda supeditada a factors com la pressi\u00f3 assistencial, les necessitats i exig\u00e8ncies que requereix el treball individual i l’atenci\u00f3 de les demandes formulades per part de la poblaci\u00f3, i fonamentalment, de les prioritats que s’estableixen des de l’enc\u00e0rrec institucional mateix. <\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, la pand\u00e8mia ens sembla, en l\u00ednia amb alguns dels discursos realitzats com anunci\u00e0vem anteriorment, una oportunitat \u2013perduda?\u2013 per a repensar el model actual i l’organitzaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria en els serveis socials perqu\u00e8, una vegada superada la fase aguda de la COVID-19, s’introdu\u00efssin canvis en el model d’intervenci\u00f3 que fessin possible un treball comunitari que es defineix, en l\u00ednia amb Pastor (2004), pel seu car\u00e0cter preventiu, la potenciaci\u00f3 del sentiment de pertinen\u00e7a de les persones i el foment de les xarxes d’ajuda als diferents espais. Si com recorda Putnam (2002) en el seu llibre Solo en la bolera<\/em>, les xarxes ve\u00efnals des de la col\u00b7laboraci\u00f3 faciliten l\u2019afrontament de dificultats d\u2019una comunitat i suposen una millora de les condicions de vida d\u2019aquesta, l\u2019actor a qui principalment li correspon l\u2019impuls d\u2019aquestes xarxes des de l\u2019administraci\u00f3 local s\u00f3n els serveis socials des del seu paper, com assenyala Marchioni (2001), de referents que s\u00f3n al territori. En aquest sentit, reivindicam un treball comunitari desvinculat de la visi\u00f3 idealitzada de la comunitat tradicional, que entroncat en la realitat que ens envolta, impulsi la cooperaci\u00f3 i solidaritat a trav\u00e9s d\u2019aliances amb l\u2019actual diversitat d\u2019agents del territori i que representi tamb\u00e9 una oportunitat per a abandonar la depend\u00e8ncia institucional que es genera habitualment des d’una intervenci\u00f3 professional desenvolupada des del \u00abmodel d’expert\u00bb, que no facilita l’emancipaci\u00f3 ni la participaci\u00f3 de les persones en els processos que es duen a terme. <\/p>\n\n\n\n
Avui en dia, s\u00f3n nombroses les opinions sobre la incapacitat per a oferir \u00fanicament des del sistema institucional, respostes eficaces a les diverses situacions de dificultat que es presenten en els territoris, per\u00f2 la col\u00b7laboraci\u00f3 des d\u2019aquest amb la societat organitzada a trav\u00e9s d’associacions o moviments socials, continua constituint una utopia, i enll\u00e0 on es dona, una excepci\u00f3. L’exist\u00e8ncia hegem\u00f2nica d’un \u00abmodel d’espera\u00bb en els serveis socials, amb esc\u00e0s pes de l’enfocament comunitari i preventiu i en qu\u00e8 molts dels que haurien de ser drets b\u00e0sics encara no han arribat, ha significat, amb la recent crisi, una accentuaci\u00f3 de l’enfocament assistencialista que contempla de manera molt residual la participaci\u00f3 de les persones usu\u00e0ries, contr\u00e0riament al que afirmen Morin y Blanco (2022), quan defensen que la millora d\u2019una comunitat en contextos de dificultat passa precisament per a plantejar processos participatius i de transformaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
La participaci\u00f3 de les persones dins dels processos d’intervenci\u00f3 forma part, habitualment, m\u00e9s dels discursos te\u00f2rics que de la pr\u00e0ctica real. Al respecte, cal fer una profunda reflexi\u00f3 i analitzar si el que pretenem \u00e9s una participaci\u00f3 activa i escollida de manera aut\u00f2noma per part de les persones, o un consum passiu per part d\u2019aquestes de programes o serveis dissenyats per professionals al marge de les persones afectades. Probablement, la majoria de professionals desitgen que les persones usu\u00e0ries dels serveis socials siguin subjectes actius i no simples persones perceptores d’ajudes socials, per\u00f2 encara necessitam desenvolupar instruments adequats \u2013de qu\u00e8 no disposam\u2013 que possibilitin que es doni una participaci\u00f3 real. <\/p>\n\n\n\n
Els diferents aspectes anomenats fins ara representen factors cr\u00edtics del nostre model de serveis socials i representen tamb\u00e9 reptes sobre els quals es reflexiona en diferents espais i que cal m\u00e9s que mai que siguin compartits entre diferents agents: professionals i responsables dels serveis socials \u2013de l’administraci\u00f3 i del TSAS\u2013 persones investigadores del m\u00f3n acad\u00e8mic, per\u00f2 tamb\u00e9 amb membres d\u2019associacions i moviments socials de car\u00e0cter local. Al fil de tot aix\u00f2, ens demanam si parlam de reptes o d\u2019utopies, per\u00f2, al final, tal vegada aix\u00f2 \u00e9s el menys important, perqu\u00e8 si nom\u00e9s del segon es tracta, cal recordar el que respecte a les utopies deia Eduardo Galeano: \u00abAquestes almenys ens serveixen per continuar caminant cap a elles\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
5. Conclusions <\/h1>\n\n\n\n
L\u2019hegemonia d’un model de resposta individual justificat normalment per la pressi\u00f3 de la demanda que s’exerceix sobre les professionals dels serveis socials, comporta, en molts casos, la necessitat d’oferir respostes \u00abd\u2019urg\u00e8ncia\u00bb, centrades en alternatives que no prioritzen l’entorn ni les seves potencialitats, de car\u00e0cter generalment assistencialista, escassament preventives i encara poc obertes a la participaci\u00f3 ciutadana, aspecte essencial en la proposta d’una dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria de la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Des dels serveis socials \u00e9s evident la necessitat de dur a terme la funci\u00f3 assistencial i de garantir entre d\u2019altres, la cobertura de les necessitats b\u00e0siques de les persones, per\u00f2 aquesta actuaci\u00f3 ha de fer alhora possible que la funci\u00f3 de les professionals no es vegin limitades cada cop m\u00e9s a aquest enc\u00e0rrec. Des de l\u2019\u00e0mbit institucional, cal en aquest sentit un reconeixement del treball comunitari que permeti que la dedicaci\u00f3 de les professionals no depengui de voluntats personals. Cal avan\u00e7ar prioritzant les tasques d\u2019acompanyament a les persones per sobre dels temps dedicats a la \u00abgesti\u00f3\u00bb, i avan\u00e7ar en la participaci\u00f3 d\u2019aquestes en els processos m\u00e9s enll\u00e0 del seu paper com a simples destinat\u00e0ries de les accions. La participaci\u00f3 ciutadana \u00e9s un dels eixos del treball comunitari a trav\u00e9s del qual, com a m\u00e8tode d\u2019intervenci\u00f3, s\u2019aspira que els ciutadans se sentin part d\u2019una comunitat, d\u2019un territori, d\u2019un barri. <\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, cal potenciar una intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria \u00abque prioritzi la recerca sobre l’espera\u00bb en l\u00ednia del que deia Subirats (2007), com a alternativa al model hegem\u00f2nic de resposta actual, que potenci\u00ef les relacions de les persones amb el seu entorn des de la seva consideraci\u00f3, no com a individus, sin\u00f3 com a membres d’una comunitat. L\u2019impuls del treball comunitari pot ser, tamb\u00e9, una oportunitat perqu\u00e8 el que \u00e9s individual deixi d\u2019estar permanentment per sobre del que \u00e9s col\u00b7lectiu, des d\u2019estrat\u00e8gies que plantegin com a essencial el protagonisme de les persones com a subjectes principals d\u2019una intervenci\u00f3 transformadora que reforci els vincles relacionals i la reconstrucci\u00f3 del teixit social des de la l\u00f2gica de la inclusi\u00f3, i des d\u2019un clar comprom\u00eds pol\u00edtic i institucional. <\/p>\n\n\n\n
Les situacions d\u2019exclusi\u00f3 a les societats globalitzades van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la pobresa econ\u00f2mica. Amaguen altres tipus de factors i problem\u00e0tiques que molt b\u00e9 coneixen les professionals dels serveis socials: la solitud, l’a\u00efllament i el desarrelament, l’abs\u00e8ncia de relacions afectives, les dificultats de comunicaci\u00f3, la p\u00e8rdua de confian\u00e7a i d’autoestima, la manca d’expectatives en la millora de les situacions\u2026 Aquestes no es poden abordar sin\u00f3 \u00e9s des de respostes col\u00b7lectives i estrat\u00e8gies potenciadores de les capacitats de la persona i l’entorn, generant espais de relaci\u00f3 que potenci\u00efn els vincles i el sorgiment de xarxes de solidaritat i d\u2019ajuda m\u00fatua en l’\u00e0mbit local. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Aguilar Hendrickson, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en Espa\u00f1a. A F. FOESSA (Ed.), VII Informe sobre exclusi\u00f3n y desarrollo social en Espa\u00f1a 2014<\/em>.<\/p>\n\n\n\n
Barbero, J. M., i Cort\u00e8s, F. (2005). Trabajo Comunitario, organizaci\u00f3n y desarrollo social<\/em>. Alianza Editorial.<\/p>\n\n\n\n
Bustos, L. A. (2017). La intervenci\u00f3n comunitaria en problem\u00e1ticas sociales complejas: Experiencias del Programa Inaun. Margen: Revista de Trabajo Social y Ciencias Sociales, 86<\/em>, 10. https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/articulo?codigo=6135424<\/a><\/p>\n\n\n\n
Caro Blanco, F. (2015). La inserci\u00f3n por el empleo de colectivos vulnerables: Discursos y Estrategias de los Agentes de Inserci\u00f3n en un contexto de crisis<\/em>. Tesi doctoral, Universidad P\u00fablica de Navarra.<\/p>\n\n\n\n
Fantova, F. (2008). Sistemas p\u00fablicos de servicios sociales Nuevos derechos, nuevas respuestas. Cuadernos Deusto de Derechos Humanos, 49. Instituto de Derechos Humanos Pedro Arrupe, Universidad de Deusto. http:\/\/www.deusto-publicaciones.es\/deusto\/pdfs\/cuadernosdcho\/cuadernosdcho49.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n
Girela Rej\u00f3n, B. (2017). El Trabajo Social y los Servicios Sociales en Espa\u00f1a: el precio del neoliberalismo. Reidocrea, 6(<\/em>9), 95-104. Universidad de Granada. http:\/\/hdl.handle.net\/10481\/45112<\/a><\/p>\n\n\n\n
Harvey, D. (1977). Urbanismo y desigualdad social<\/em>. Siglo XXI editores.<\/p>\n\n\n\n
Healy, K. (2001). Trabajo Social: perspectivas contempor\u00e1neas<\/em>. Ediciones Morata.<\/p>\n\n\n\n
Hern\u00e1ndez Aristu, J. (2009). Trabajo Social comunitario en la sociedad individualizada<\/em>. Nau llibres.<\/p>\n\n\n\n
Jara\u00edz Arroyo, G. (2011). Intervenci\u00f3n social. Barrio y servicios sociales comunitarios<\/em>. C\u00e1ritas. F. FOESSA.<\/p>\n\n\n\n
Llobet Estany, M. (2004). El Trabajo Social Comunitario como una oportunidad y estrategia para poder re-pensar, trans-formar y co-construir la organizaci\u00f3n de la atenci\u00f3n primaria en Servicios Sociales. Servicios Sociales Y Pol\u00edtica Social, 66<\/em>, 63\u201376.<\/p>\n\n\n\n
Monta\u00f1o, C. (2007). Trabajo social e intervenci\u00f3n: la politizaci\u00f3n de la acci\u00f3n profesional<\/em>.https:\/\/www.ts.ucr.ac.cr\/binarios\/pela\/pl-000360.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n
Montero Rivas, M. (2012). El Concepto de Intervenci\u00f3n Social desde una Perspectiva Psicol\u00f3gico-Comunitaria. Patrimonio: Econom\u00eda cultural y educaci\u00f3n para la paz, 1<\/em>(1), 54\u201376. Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico (UNAM). http:\/\/mec-edupaz.unam.mx\/index.php\/mecedupaz\/article\/view\/30702\/28480<\/a><\/p>\n\n\n\n
Morin Ramirez, L., & Blanco Roca, M. L. (2022). Escenarios y estrategias para promover con eficacia el trabajo comunitario en tiempos de asistencialismo. Servicios Sociales y Pol\u00edtica Social, 127<\/em>, 117-130. https:\/\/www.serviciossocialesypoliticasocial.com\/-109<\/a><\/p>\n\n\n\n
Navarro Pedre\u00f1o, S. (2000). Contra los puentes levadizos: la formaci\u00f3n de trabajadores sociales en clave comunitaria. Cuadernos de Trabajo Social, 13<\/em>, 183-202. Universidad Complutense.https:\/\/revistas.ucm.es\/index.php\/CUTS\/article\/view\/CUTS0000110183A\/8058<\/a><\/p>\n\n\n\n
Navarro Pedre\u00f1o, S. (2004). Redes sociales y construcci\u00f3n comunitaria. Creando (con)textos para una acci\u00f3n social ecol\u00f3gica<\/em>. Editorial CSS.<\/p>\n\n\n\n
Pastor Seller, E. (2004). Trabajo Social Comunitario<\/em>. Editorial DM.<\/p>\n\n\n\n
Pelegr\u00ed Via\u00f1a, X. (2018). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 212<\/em>, 31-46.https:\/\/www.revistarts.com\/article\/repensant-el-poder-dels-professionals-del-treball-social<\/a><\/p>\n\n\n\n
Quintanilla Guerrero, O. D. (2013). Factores sociohist\u00f3ricos que configuran los sentidos y significados de la intervenci\u00f3n social. Revista Trabajo Social, 15<\/em>, 183-197. Universidad Nacional de Colombia.https:\/\/revistas.unal.edu.co\/index.php\/tsocial\/article\/view\/42584<\/a><\/p>\n\n\n\n
Ramos Feij\u00f3o, C. (2005). A vueltas con el enfoque comunitario. A E. Guill\u00e9n (comp.), Sobre problemas y respuestas sociales<\/em>, 247-273. Hacer editorial.<\/p>\n\n\n\n
Renes Ayala, V., Fuentes Rey, P., Ruiz Ballesteros, E., i Jara\u00edz Arroyo, G. (2007). Realidad, pensamiento e intervenci\u00f3n social. Documentaci\u00f3n Social, 145<\/em>, 11-36. https:\/\/rio.upo.es\/xmlui\/handle\/10433\/2755<\/p>\n\n\n\n
Subirats Humet, J. (Dir.) (2007). Los Servicios Sociales de Atenci\u00f3n Primaria ante el cambio social<\/em>. Ministerio de Trabajo e Inmigraci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
V\u00e1zquez Aguado, A. (1999). Relaciones entre Trabajo Social y Sociedad. Cuadernos de Trabajo Social, 12<\/em>, 93-106.https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/articulo?codigo=282744<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Paraules clau: treball comunitari, serveis socials, enfocament individual, respostes assistencialistes Resum Si la intervenci\u00f3 social precisa de redefinicions permanents en un escenari de canvis constants com els que tenen lloc de manera accelerada a les nostres societats, aquest treball vol convidar a reflexionar al voltant del que \u00e9s la consolidaci\u00f3 d\u2019un model \u201cd’espera\u201d en els serveis […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6765,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[74,1,101,92,89],"tags":[119],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6772"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6772"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6772\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6790,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6772\/revisions\/6790"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}