{"id":6768,"date":"2023-11-24T09:59:36","date_gmt":"2023-11-24T08:59:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6768"},"modified":"2023-11-24T09:59:38","modified_gmt":"2023-11-24T08:59:38","slug":"addiccio-a-noves-tecnologies-us-i-abus-de-les-xarxes-socials-i-impacte-en-la-salut-mental-a-la-infancia-i-ladolescencia-trastorns-de-la-conducta-alimentaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/addiccio-a-noves-tecnologies-us-i-abus-de-les-xarxes-socials-i-impacte-en-la-salut-mental-a-la-infancia-i-ladolescencia-trastorns-de-la-conducta-alimentaria\/","title":{"rendered":"Addicci\u00f3 a noves tecnologies. \u00das i ab\u00fas de les xarxes socials i impacte en la salut mental a la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia: trastorns de la conducta aliment\u00e0ria"},"content":{"rendered":"\n<pre class=\"wp-block-preformatted\"><\/pre>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-4\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p><strong>Paraules clau:&nbsp;<\/strong>addicci\u00f3, internet, adolescents, salut mental, trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, xarxes socials<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019addicci\u00f3 a Internet o trastorn d\u2019addicci\u00f3 a Internet fa refer\u00e8ncia a un \u00fas abusiu i exagerat d\u2019aquesta xarxa mitjan\u00e7ant qualsevol dispositiu disponible (ordinador, tel\u00e8fon intel\u00b7ligent, tauleta\u2026). S\u2019associa a les caracter\u00edstiques cl\u00edniques d\u2019un comportament addictiu: preocupaci\u00f3, comportament compulsiu, manca de control sobre la conducta i deteriorament funcional (Kato et al., 2020).<\/p>\n\n\n\n<p>Si b\u00e9 l\u2019acc\u00e9s generalitzat a Internet ha suposat avantatges innegables en \u00e0mbits diferents (estudi, feina, relacions\u2026), poden sorgir problemes quan se\u2019n fa un \u00fas abusiu. En aquest sentit, els joves s\u00f3n una poblaci\u00f3 especialment vulnerable.<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s del deteriorament funcional propi de la conducta addictiva, l\u2019\u00fas abusiu d\u2019Internet s\u2019ha relacionat amb un major risc de desenvolupar altres problemes de salut mental com ara els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria. Aquest risc \u00e9s especialment alt en la poblaci\u00f3 adolescent i sovint sota la influ\u00e8ncia de les xarxes socials.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p><strong>Rebeca Corbacho Ripoll<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Psiquiatra<br>Institut Balear de Salut Mental de la Inf\u00e0ncia i l\u2019Adolesc\u00e8ncia (IBSMIA)<br>Hospital Universitari Son Espases<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-buttons is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-button is-style-outline\"><a class=\"wp-block-button__link has-vivid-cyan-blue-color has-text-color wp-element-button\" href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Alimara_68_2_addiccions_noves_tecnologies.pdf\">Descarregau<br>l&#8217;article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">1.  Introducci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00fas d\u2019Internet ha anat creixent de manera exponencial a la nostra societat des que es va crear la primera p\u00e0gina web a comen\u00e7ament dels anys noranta. L\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquesta xarxa des de llavors ha provocat un canvi transcendental en la manera en qu\u00e8 funcionam com a societat. Les noves tecnologies s\u2019han convertit en un element fonamental per a la gran majoria d\u2019activitats quotidianes, tant a la feina com en el temps lliure. Malgrat els avantatges que aporten, aquest \u00fas massiu de les noves tecnologies ha implicat tamb\u00e9 problemes en persones que han desenvolupat una necessitat constant i malaltissa dels dispositius electr\u00f2nics.<\/p>\n\n\n\n<p>No gaire despr\u00e9s que apareguessin les primeres p\u00e0gines web i comenc\u00e9s a generalitzar-se l\u2019acc\u00e9s a Internet en van apar\u00e8ixer els primers casos d\u2019\u00fas descontrolat (Young KS, 1996). Si b\u00e9 es va comen\u00e7ar a parlar de l\u2019addicci\u00f3 a Internet en la segona meitat de la d\u00e8cada dels noranta, quasi trenta anys despr\u00e9s encara hi ha una gran controv\u00e8rsia al respecte. No hi ha un consens en la comunitat cient\u00edfica internacional a l\u2019hora de considerar l\u2019\u00fas abusiu d\u2019Internet com una addicci\u00f3. Davant els qui defensen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una s\u00edndrome cl\u00ednica perfectament identificable (i que seria equiparable a la produ\u00efda pel consum de subst\u00e0ncies), s\u2019hi troben aquells que pensen que es tracta \u00fanicament d\u2019h\u00e0bits (nocius i desmesurats, per\u00f2 h\u00e0bits, al cap i a la fi) i que, en un m\u00f3n en qu\u00e8 tothom fa servir cont\u00ednuament les tecnologies per una tasca o l\u2019altra, \u00e9s dif\u00edcil tra\u00e7ar la l\u00ednia entre un \u00fas saludable i una depend\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">2. Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019addicci\u00f3 a internet?<\/h1>\n\n\n\n<p>L\u2019addicci\u00f3 a Internet est\u00e0 englobada dins el que es coneixen com a addiccions conductuals\/comportamentals o addiccions sense consum de subst\u00e0ncies (que n\u2019inclou tamb\u00e9 altres com ara el joc patol\u00f2gic\/ludopatia i l\u2019addicci\u00f3 als videojocs). Fins ara, nom\u00e9s el joc patol\u00f2gic est\u00e0 incl\u00f2s en la categoria de trastorns addictius a la darrera edici\u00f3 del Manual diagn\u00f2stic i estad\u00edstic dels trastorns mentals (DSM-5). A la darrera edici\u00f3 de la Classificaci\u00f3 internacional de malalties publicada per l\u2019OMS (CIE-11), s\u2019inclouen, dintre del cap\u00edtol de comportaments addictius, el joc patol\u00f2gic i el trastorn per videojocs. Altres addiccions conductuals descrites a la bibliografia simplement no han estat encara clarament conceptualitzades com a patologies amb entitat pr\u00f2pia. Per aquest motiu, \u00e9s freq\u00fcent trobar nombrosos termes i definicions diferents en la bibliografia cient\u00edfica (tecnoaddiccions, \u00fas compulsiu\/patol\u00f2gic d\u2019Internet, addicci\u00f3 a les noves tecnologies, addicci\u00f3 a les pantalles\u2026) (Petry et al., 2018).<\/p>\n\n\n\n<p>Les addiccions conductuals s\u00f3n trastorns que apareixen quan una persona desenvolupa depend\u00e8ncia a una activitat determinada. Aquestes conductes, inicialment, poden provocar plaer o alleujament, per\u00f2, quan es repeteixen reiteradament fan desenvolupar s\u00edmptomes de depend\u00e8ncia f\u00edsica i\/o psicol\u00f2gica (necessitat d\u2019augmentar la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas, dedicaci\u00f3 de cada vegada m\u00e9s temps a aquesta conducta, p\u00e8rdua de l\u2019inter\u00e8s per altres activitats\u2026).<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019han descrit els s\u00edmptomes de les addiccions conductuals seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Intens desig, \u00e0nsia o necessitat imparable de realitzar l&#8217;activitat plaent.<\/li>\n\n\n\n<li>P\u00e8rdua progressiva del control sobre aquesta, fins a arribar al descontrol.<\/li>\n\n\n\n<li>Descuit de les activitats habituals pr\u00e8vies, tant les familiars, com les acad\u00e8miques, laborals o de temps lliure.<\/li>\n\n\n\n<li>Aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies negatives solen ser advertides per persones properes que ho comuniquen a l&#8217;addicte, qui, malgrat aix\u00f2, no atura l&#8217;activitat, es posa a la defensiva i nega el problema que pateix.<\/li>\n\n\n\n<li>Progressiva focalitzaci\u00f3 de les relacions, activitats i interessos al voltant de l&#8217;addicci\u00f3, amb distracci\u00f3 o aband\u00f3 dels interessos i relacions pr\u00e8vies, aliens a la conducta addictiva.<\/li>\n\n\n\n<li>Irritabilitat i malestar davant la impossibilitat de concretar el patr\u00f3 o seq\u00fc\u00e8ncia addictiva (abstin\u00e8ncia) i impossibilitat de deixar de fer-ho, passat un curt per\u00edode.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>A Espanya, segons l\u2019Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, entre el 3 i 4 % de la poblaci\u00f3 compleix criteris d\u2019\u00fas abusiu d\u2019Internet (aproximadament l\u20191,5% dels joves d&#8217;entre 12 i 17 anys). L\u2019\u00fas repetitiu\/abusiu d\u2019Internet estimula el sistema de recompensa del cervell i provoca la secreci\u00f3 de dopamina, la qual augmenta i provoca un plaer immediat que fa que la persona desitgi continuar repetint la conducta.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s que un \u00fanic trastorn, l\u2019addicci\u00f3 a Internet engloba diferents problemes:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Addicci\u00f3 a videojocs. \u00das excessiu de videojocs i jocs d\u2019ordinador (com per exemple Minecraft, League of Legends, World of Warcraft, Pokemon Go\u2026).<\/li>\n\n\n\n<li>Addicci\u00f3 a xarxes socials. \u00das excessiu de xarxes socials com Facebook, Instagram, Tik Tok\u2026 Les persones amb aquest problema revisen les publicacions, publiquen, comenten\u2026 de manera compulsiva. Amb el temps, les relacions a trav\u00e9s de les xarxes poden tornar-se m\u00e9s importants que les relacions en persona.<\/li>\n\n\n\n<li>Addicci\u00f3 a les apostes. A difer\u00e8ncia dels videojocs, l\u2019objectiu principal en aquest cas \u00e9s guanyar diners.<\/li>\n\n\n\n<li>Addicci\u00f3 a l\u2019entreteniment en l\u00ednia. Es caracteritza per les consultes excessives a p\u00e0gines web o per la visualitzaci\u00f3 de v\u00eddeos en l\u00ednia (YouTube).<\/li>\n\n\n\n<li>Addicci\u00f3 a la pornografia o cibersexe. Implica la visualitzaci\u00f3 compulsiva i recopilaci\u00f3 de pornografia en l\u00ednia i\/o un \u00fas excessiu de xat o serveis de v\u00eddeo per a adults.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">3. Adolesc\u00e8ncia i \u00fas d\u2019internet<\/h1>\n\n\n\n<p>L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa significativa de canvi a \u00e0mbits diferents (biol\u00f2gic, psicol\u00f2gic i social). Durant aquest per\u00edode, els joves construeixen la seva pr\u00f2pia identitat i es diferencien de la unitat familiar com a elements \u00fanics. Progressivament, van adquirint una major autonomia, expressen les seves pr\u00f2pies necessitats i desenvolupen noves habilitats, responsabilitats i relacions \u00edntimes (Christie D, 2005).<br>L\u2019adolesc\u00e8ncia, com a per\u00edode de canvi, sempre ha suposat una etapa complexa de la vida. No obstant aix\u00f2, el gran desenvolupament tecnol\u00f2gic dels darrers trenta anys ha fet que, en l\u2019actualitat, sigui encara m\u00e9s desafiant. Els adolescents s\u2019enfronten avui dia a pressions personals i educatives diferents de les experimentades per generacions anteriors.<\/p>\n\n\n\n<p>Internet i les xarxes socials han canviat radicalment la manera en qu\u00e8 els adolescents es relacionen. L\u2019accessibilitat m\u00e9s gran a Internet des de la llar i, sobretot, l\u2019\u00fas preco\u00e7 del m\u00f2bil que fan els menors hi tenen molt a veure. Segons les darreres dades de l\u2019Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica, un 61,2% dels nins i nines de 10 anys accedeix a Internet des de dispositius de la llar (ordinador, tauleta\u2026) i un 21,6% ja disposa de m\u00f2bil propi a aquesta edat. Aquest percentatge puja al 67,5% a partir dels 12 anys i es generalitza a m\u00e9s del 90% dels 14 anys en endavant. El m\u00f2bil \u00e9s un dispositiu molt atractiu per a les i els adolescents, ja que proporciona identitat, \u00e9s una font d\u2019oci i afavoreix l\u2019autonomia personal (Ch\u00f3liz et al. 2011).<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important assenyalar que no tot \u00e9s dolent quan parlam d\u2019Internet i de les xarxes, i hi podem trobar tant aspectes positius com negatius. Dins les caracter\u00edstiques positives, hi trobam l\u2019accessibilitat a continguts educatius, la millora en la socialitzaci\u00f3 (les xarxes poden actuar com a facilitadores de les relacions interpersonals), la sensaci\u00f3 subjectiva de proximitat i la promoci\u00f3 d\u2019un sentiment de pertinen\u00e7a al grup (Cuesta, U., i Gaspar, S. 2014).<\/p>\n\n\n\n<p>Com a aspectes negatius, hem d\u2019assenyalar l\u2019acc\u00e9s a continguts inadequats \u2013com a viol\u00e8ncia o pornografia\u2013, el contacte amb desconeguts, l\u2019exposici\u00f3 dels menors a potencials perills, el risc d\u2019addicci\u00f3, el ciberassetjament i la influ\u00e8ncia negativa sobre l\u2019autoestima en comparar-se amb refer\u00e8ncies poc realistes i sovint idealitzades que es mostren a les xarxes.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">4. Xarxes socials i salut mental: quin impacte tenen sobre els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria?<\/h1>\n\n\n\n<p>Cada vegada tenim m\u00e9s evid\u00e8ncies de l\u2019impacte que l\u2019\u00fas inadequat i abusiu d\u2019internet pot tenir a la salut mental durant l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00fas abusiu s\u2019ha relacionat, especialment, amb problemes externalitzadors (impulsivitat, manca d\u2019autocontrol i problemes de conducta) i problemes d\u2019atenci\u00f3 (Vicente-Escudero et al., 2019), per\u00f2 fins i tot un \u00fas no excessiu per\u00f2 inadequat pot contribuir al desenvolupament de problemes de salut mental.<\/p>\n\n\n\n<p>Des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia de la COVID-19, i, especialment, despr\u00e9s dels mesos de confinament domiciliari, hem assistit a un augment sense precedents dels trastorns de la conducta aliment\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria (TCA) s\u00f3n malalties mentals greus que es relacionen amb una conducta alterada respecte als h\u00e0bits alimentaris (amb comportaments que van des de menjar de manera descontrolada fins a la manca d&#8217;ingesta de menjar). Afecten principalment, per\u00f2 no de manera exclusiva, adolescents i dones joves. El seu origen \u00e9s multifactorial i hi poden influir diferents factors com podem veure a la taula seg\u00fcent:<br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table is-style-stripes\"><table class=\"has-white-background-color has-background\"><thead><tr><th>FACTORS INDIVIDUALS<\/th><th>FACTORS FAMILIARS<\/th><th>FACTORS SOCIOCULTURALS<\/th><\/tr><\/thead><tbody><tr><td>Predisposici\u00f3 gen\u00e8tica<\/td><td>Ambient familiar desestructurat<\/td><td>Model de bellesa imperant<\/td><\/tr><tr><td>Trets psicol\u00f2gics<\/td><td>Ambient familiar protector<\/td><td>Pressi\u00f3 social respecte a la imatge<\/td><\/tr><tr><td>Baixa autoestima<\/td><td>Experi\u00e8ncies vitals estressants<\/td><td>Determinats esports o professions<\/td><\/tr><tr><td>Imatge corporal negativa<\/td><td><\/td><td><em>Body shaming<\/em><\/td><\/tr><tr><td>Adolesc\u00e8ncia<\/td><td><\/td><td>Actual sistema de quadre de talles<\/td><\/tr><tr><td>Sexe femen\u00ed<\/td><td><\/td><td>Webs, aplicacions, xarxes socials\u2026 que fomentin els TCA<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><figcaption class=\"wp-element-caption\">Taula 1. Factors que poden provocar TCA<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>L\u2019exposici\u00f3 constant a missatges relacionats amb la imatge que es produeix en els mitjans fa que, especialment les nines, internalitzin un ideal de bellesa que \u00e9s esbiaixat, poc realista i dif\u00edcilment assolible. Aix\u00f2 condueix el jovent a una insatisfacci\u00f3 amb la imatge corporal i a una baixa autoestima, que augmenten el risc de problemes psicol\u00f2gics i conductes de risc que condueixin al desenvolupament d\u2019un TCA.<\/p>\n\n\n\n<p>La relaci\u00f3 entre Internet i els TCA ve de lluny. Als anys noranta, varen apar\u00e8ixer les primeres p\u00e0gines web que feien apologia de l\u2019anor\u00e8xia i la bul\u00edmia (webs proana i promia). Es tractava de webs est\u00e0tiques on es donaven recomanacions per tal de desenvolupar, mantenir i amagar un TCA. A oc a poc, varen desenvolupar un llenguatge i unes senyes d\u2019identitat pr\u00f2pies i s\u2019an\u00e0 formant una gran comunitat mundial sobre TCA, en qu\u00e8 s\u2019intercanviava informaci\u00f3 en blogs, f\u00f2rums\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>Durant la primera d\u00e8cada del segle XXI, aquests continguts varen experimentar un creixement exponencial i aparegueren un gran nombre de blogs i fotoblogs en qu\u00e8 persones amb un TCA relataven la seva experi\u00e8ncia, aconsellaven i organitzaven reptes (de p\u00e8rdua de pes, d\u2019hores de dej\u00fa\u2026). S\u2019autodenominaven princeses, feien apologia de la malaltia com un estil de vida i normalitzaven i romantitzaven les conductes pr\u00f2pies del TCA.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest contingut ha continuat creixent al llarg dels anys i continua a Internet, si b\u00e9 de cada vegada se cerca menys. L\u2019aparici\u00f3 i evoluci\u00f3 de les xarxes socials ha suposat un canvi transcendental en l\u2019\u00fas que es fa d\u2019Internet a escala comunit\u00e0ria, especialment si parlam de la poblaci\u00f3 adolescent.<br>Les xarxes socials, a difer\u00e8ncia de les antigues p\u00e0gines web, permeten la interacci\u00f3 dels usuaris entre ells i amb el contingut. S\u00f3n estructures din\u00e0miques on els adolescents es relacionen, cerquen i comparteixen informaci\u00f3 i expressen el que els agrada i el que no. Els perfils d\u2019usuari s\u00f3n personals i, generalment, basats en l\u2019aparen\u00e7a f\u00edsica. L\u2019activitat principal gira al voltant de pujar fotos\/v\u00eddeos seleccionats amb base a l\u2019aparen\u00e7a (es modifiquen les imatges amb editors abans de pujar-les) que posteriorment la gent valora\/comenta. Els comentaris i la retroalimentaci\u00f3 d\u2019altres persones poden arribar a alterar la realitat personal i l\u2019autoconcepte de la persona.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019evid\u00e8ncia de la relaci\u00f3 entre l\u2019\u00fas inadequat\/excessiu d\u2019Internet i la simptomatologia relacionada amb els TCA \u00e9s extensa. Per a posar alguns exemples, s\u2019ha identificat la relaci\u00f3 entre l\u2019\u00fas de xarxes socials i la distorsi\u00f3 de la imatge corporal (Tiggermann i Slater, 2013), s\u2019ha vist que els usuaris de Facebook presenten major insatisfacci\u00f3 corporal que els no usuaris (Stronge et al, 2015) i informen de m\u00e9s trastorns alimentaris (Mabe et al., 2014), i s\u2019ha trobat una relaci\u00f3 entre el visionat de contingut pro TCA en l\u00ednia i la pr\u00e0ctica de conductes pro TCA fora de l\u00ednia (Branley i Covey, 2017). L\u2019addicci\u00f3 a xarxes socials s\u2019ha associat amb una disminuci\u00f3 de la satisfacci\u00f3 amb la vida i amb major ansietat a adults joves (O\u2019Day i Heimberg, 2021) i amb un major risc de desenvolupar un TCA i una pitjor autoimatge (Yurtda\u015f-Depboylu et al., 2022).<\/p>\n\n\n\n<p>Les xarxes socials m\u00e9s utilitzades per la poblaci\u00f3 adolescent (actual generaci\u00f3 alfa, d\u2019entre 12 i 17 anys) s\u00f3n Whatsapp, Instagram i TikTok, en aquest ordre.<\/p>\n\n\n\n<p>Tots coneixem Whatsapp com a servei de missatgeria m\u00e9s que com una xarxa social a l\u2019\u00fas, si b\u00e9 aquesta no \u00e9s l\u2019\u00fanica funcionalitat que t\u00e9. \u00c9s f\u00e0cil trobar a Internet (a Youtube, a f\u00f2rums\u2026) acc\u00e9s a grups privats de Whatsapp que giren al voltant d\u2019interessos comuns com poden ser els trastorns alimentaris, les autolesions o les idees de su\u00efcidi. El contingut d\u2019aquests grups \u00e9s totalment incontrolable i, amb certa freq\u00fc\u00e8ncia, amaga interessos ocults com poden ser l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019imatges o v\u00eddeos de menors de contingut pornogr\u00e0fic.<\/p>\n\n\n\n<p>Tant Instagram com TikTok s\u00f3n xarxes tremendament visuals on el que es mostra gaireb\u00e9 sempre \u00e9s una versi\u00f3 idealitzada de la realitat. Si b\u00e9 cada vegada hi ha m\u00e9s perfils que ofereixen contingut realista i no retocat, la major part del contingut continua sense ser-ho.<br>Instagram podria ser considerada com un aparador de la vida perfecta. La gran majoria de les persones que l\u2019usen nom\u00e9s penja contingut positiu i excessivament retocat. I tot i que, en certa manera, tothom \u00e9s conscient d\u2019aix\u00f2, la comparaci\u00f3 de la realitat dels altres amb la pr\u00f2pia \u00e9s inevitable, especialment en els nins i adolescents amb menys capacitat de visi\u00f3 cr\u00edtica. L\u2019\u00e8xit es quantifica a base de m\u2019agrades i els usuaris cerquen la publicaci\u00f3 perfecta per a aconseguir-lo.<\/p>\n\n\n\n<p>TikTok \u00e9s la xarxa social que m\u00e9s ha crescut en poblaci\u00f3 adolescent en els darrers anys i, per aix\u00f2, mereix una atenci\u00f3 especial. Es tracta d\u2019una aplicaci\u00f3 que permet enregistrar, editar i compartir v\u00eddeos curts que es repeteixen en bucle, amb la possibilitat d\u2019afegir-hi m\u00fasica i efectes visuals.<br>Es tracta d\u2019una xarxa tremendament addictiva que dissenya una interf\u00edcie a mida de cada usuari. I, com ho fa aix\u00f2? Amb l\u2019ajuda d\u2019un algoritme que va modificant el contingut ofert segons els interessos de la persona usu\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan un\/a adolescent es fa un perfil a Tik Tok, ha d\u2019emplenar una s\u00e8rie de dades personals (edat, sexe, lloc de resid\u00e8ncia, aficions\u2026), i, d\u2019acord amb aquestes, el programa li mostra una s\u00e8rie de v\u00eddeos que poden agradar-li. A partir d\u2019aquest moment, tota l\u2019activitat que fa es registra (literalment tota: si mira un v\u00eddeo m\u00e9s d\u2019una vegada, quants segons el mira, si el pausa, si el comenta, si el reenvia\u2026) i el programa va perfilant l\u2019usuari amb cada interacci\u00f3, i li mostra m\u00e9s v\u00eddeos d\u2019all\u00f2 que pensa que li interessa. Aix\u00f2 fa que, de cada vegada m\u00e9s, el contingut que veu l\u2019adolescent quedi m\u00e9s acotat a all\u00f2 que m\u00e9s consumeix. En el cas de persones que, per exemple, volen perdre pes o cerquen informaci\u00f3 sobre alimentaci\u00f3 saludable o dietes, trobaran que l\u2019aplicaci\u00f3 els ofereix m\u00e9s i m\u00e9s v\u00eddeos sobre aquest tema. I, no \u00e9s que no hi hagi m\u00e9s varietat de v\u00eddeos, per\u00f2 l\u2019algoritme actua com un embut que dirigeix el tipus de contingut cap a all\u00f2 que m\u00e9s sembla interessar la persona usu\u00e0ria. Aix\u00ed, \u00e9s molt f\u00e0cil que el contingut es vagi radicalitzant. Un article que va publicar The Guardian el 2021 mostrava com recerques de v\u00eddeos sobre el que es menjava en un dia (\u201c#what I eat in a day\u201d) derivessin en continguts clarament pro TCA en tan sols 24 hores.<\/p>\n\n\n\n<p>Oficialment, TikTok no permet contingut que promogui o glorifiqui els TCA i tracta de controlar-lo mitjan\u00e7ant moderaci\u00f3 humana i d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Malgrat aix\u00f2, i en part a causa de la magnitud del contingut que hi ha a la plataforma, diverses etiquetes (hashtags) problem\u00e0tiques passen desapercebudes. Existeixen, tamb\u00e9, continguts potencialment perillosos sota falsos perfils de recuperaci\u00f3 del TCA, i no hem d\u2019oblidar que no nom\u00e9s el contingut expl\u00edcit sobre aquests trastorns pot resultar perill\u00f3s: la gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 sobre imatge, dietes, esport\u2026 \u00e9s susceptible d\u2019anar esbiaixant-se i radicalitzant-se a causa del funcionament de l\u2019algoritme.<\/p>\n\n\n\n<p>Les caracter\u00edstiques de TikTok la converteixen en una de les xarxes socials m\u00e9s potencialment addictives:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>El contingut \u00e9s personalitzat i, com hem comentat, canvia aix\u00ed com canvien els interessos de la persona usu\u00e0ria.<\/li>\n\n\n\n<li>El format de v\u00eddeos curts i en bucle en permet una visualitzaci\u00f3 r\u00e0pida i repetida.<\/li>\n\n\n\n<li>El contingut \u00e9s il\u00b7limitat: es pot lliscar d\u2019un v\u00eddeo a un altre de manera indefinida.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">5. Conclusions<\/h1>\n\n\n\n<p>L\u2019aparici\u00f3 i l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019Internet han provocat nombrosos canvis a la nostra societat. Deixant de banda les facilitats que ens aporta la xarxa, l\u2019\u00fas que se\u2019n fa influeix de manera variable en la salut mental de la poblaci\u00f3, incrementa el risc de patologies ja conegudes (com per exemple els TCA) i contribueix a l\u2019aparici\u00f3 de noves (addicci\u00f3 a internet).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019adolesc\u00e8ncia, a causa de les seves caracter\u00edstiques, \u00e9s un per\u00edode de risc tant per l\u2019aparici\u00f3 de determinades malalties de salut mental com pel desenvolupament de conductes addictives.<br>La societat canvia a passos de gegant. Les noves generacions creixen en una societat totalment digital i l\u2019educaci\u00f3 ha d\u2019anar de bracet. La millor estrat\u00e8gia de prevenci\u00f3 \u00e9s una educaci\u00f3 en qu\u00e8 es treballi des del foment de l\u2019autoestima, el respecte a la diversitat i les compet\u00e8ncies digitals.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019aconsella als pares establir una edat adequada per a comen\u00e7ar a fer servir Internet i les xarxes socials, basada en l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica i en el grau de maduresa de l\u2019infant\/adolescent. Segons les i els experts, l\u2019arribada del primer dispositiu m\u00f2bil ha de venir acompanyada d\u2019un contracte en qu\u00e8 es recullin les condicions d\u2019\u00fas i el comprom\u00eds d\u2019acceptar la supervisi\u00f3 per part dels pares. Aquesta supervisi\u00f3 disminuir\u00e0 a mesura que augmenti l\u2019edat i la responsabilitat de l\u2019adolescent i no haur\u00e0 d\u2019estar renyida amb el respecte a la intimitat del menor.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tal d\u2019evitar un \u00fas abusiu i disminuir el risc de desenvolupar un trastorn d\u2019addicci\u00f3 es recomana controlar el temps que passen connectats i els continguts a qu\u00e8 accedeixen. Actualment, totes les tecnologies existents disposen de programes de control parental que permeten monitorar i controlar els dos aspectes. \u00c9s important tamb\u00e9 trobar un equilibri entre el temps dedicat a les activitats en l\u00ednia i fora, i cultivar les relacions en el m\u00f3n real.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important que els pares puguin guiar els fills i filles quan comencen a fer servir les xarxes socials. Avui dia, encara trobam un canvi generacional evident en algunes fam\u00edlies quan parlam de compet\u00e8ncies digitals, perqu\u00e8 s\u00f3n els infants els experts de la casa en el maneig dels dispositius i de les xarxes. Per aix\u00f2, \u00e9s important que els pares es formin en aquest tema ben igual que es fa en altres aspectes relacionats amb l&#8217;educaci\u00f3 dels fills i filles.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;educaci\u00f3 digital abra\u00e7aria des d&#8217;aspectes m\u00e9s t\u00e8cnics, com per exemple el funcionament dels aparells i les aplicacions o l&#8217;elecci\u00f3 i protecci\u00f3 de les seves contrasenyes, fins a aquells m\u00e9s relacionats amb l&#8217;\u00fas social d&#8217;Internet. Gran part de les relacions dels joves es produeixen en el m\u00f3n virtual i han de con\u00e8ixer les conseq\u00fc\u00e8ncies de compartir informaci\u00f3 personal a les xarxes i saber identificar conductes inadequades com l\u2019assetjament o el xantatge.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb relaci\u00f3 al contingut esbiaixat i irreal que mostren les xarxes, resulta fonamental fomentar el pensament cr\u00edtic sobre el contingut que veuen a Internet, aix\u00ed com educar en el respecte a les persones que s\u00f3n diferents i en el foment de l\u2019autoestima des de la primera inf\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>En definitiva, el control i la formaci\u00f3 en l&#8217;\u00fas d&#8217;internet i les xarxes socials s\u00f3n eines crucials per a protegir els nostres infants i preparar-los per a un futur digital m\u00e9s segur.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Branley, D. B., i Covey, J. (2017). Pro-ana versus pro-recovery: A content analytic comparison of social media users\u2019 communication about eating disorders on Twitter and Tumblr.&nbsp;<em>Frontiers in Psychology, 8,<\/em>&nbsp;Article 1356.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.3389\/fpsyg.2017.01356\">https:\/\/doi.org\/10.3389\/fpsyg.2017.01356<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Christie, D., i Viner, R. (2005). Adolescent development.&nbsp;<em>BMJ<\/em>, 330, 301.&nbsp;<a href=\"http:\/\/https\/\/doi.org\/10.1136\/bmj.330.7486.301\">https\/\/doi.org\/10.1136\/bmj.330.7486.301<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Ch\u00f3liz, M., i Villanueva, V. (2011). Evaluaci\u00f3n de la adicci\u00f3n al m\u00f3vil en la adolescencia.&nbsp;<em>Revista espa\u00f1ola de drogodependencias<\/em>, 2, 165\u2013183.&nbsp;<a href=\"http:\/\/aesed.com\/descargas\/revistas\/v36n2_3.pdf\">http:\/\/aesed.com\/descargas\/revistas\/v36n2_3.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Cuesta, U., i Gaspar, S. (2014). An\u00e1lisis motivacional del uso del smartphone entre j\u00f3venes: una investigaci\u00f3n cualitativa.&nbsp;<em>Historia y Comunicaci\u00f3n Social, 18<\/em>.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.5209\/rev_hics.2013.v18.44252\">https:\/\/doi.org\/10.5209\/rev_hics.2013.v18.44252<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Fundaci\u00f3n Instituto Espiral (2023).<em>&nbsp;Gu\u00eda de Adicciones Comportamentales, manual para profesionales.<\/em><a href=\"https:\/\/drogodependencias.femp.es\/sites\/default\/files\/Guia-adicciones-comportamentales.pdf\">https:\/\/drogodependencias.femp.es\/sites\/default\/files\/Guia-adicciones-comportamentales.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Kato, T.A., Shinfuku, N. i Tateno, M. (2020) Internet Society, Internet Addiction, and Pathological Social Withdrawal: The Chicken and Egg Dilemma for Internet Addiction and Hikikomori<em>. Current Opinion in Psychiatry, 33, 264-270.<\/em><a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1097\/YCO.0000000000000601\">https:\/\/doi.org\/10.1097\/YCO.0000000000000601<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Mabe, A. G., Forney, K. J., &amp; Keel, P. K. (2014). Do you \u201clike\u201d my photo? Facebook use maintains eating disorder risk.&nbsp;International&nbsp;<em>Journal of Eating Disorders,&nbsp;47<\/em>(5), 516\u2013523.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1002\/eat.22254\">https:\/\/doi.org\/10.1002\/eat.22254<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Observatorio Espa\u00f1ol de las Drogas y las Adicciones. (2022). I<em>nforme sobre Trastornos Comportamentales 2022: Juego con dinero, uso de videojuegos y uso compulsivo de internet en las encuestas de drogas y otras adicciones en Espa\u00f1a EDADES y ESTUDES.<\/em>&nbsp;Ministerio de Sanidad. Delegaci\u00f3n del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.<a href=\"https:\/\/pnsd.sanidad.gob.es\/profesionales\/sistemasInformacion\/sistemaInformacion\/pdf\/2022_Informe_Trastornos_Comportamentales.pdf\">https:\/\/pnsd.sanidad.gob.es\/profesionales\/sistemasInformacion\/sistemaInformacion\/pdf\/2022_Informe_Trastornos_Comportamentales.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>O\u2019Day, E., &amp; Heimberg, R. G. (2021). Social media use, social anxiety, and loneliness: A systematic review.&nbsp;Computers in Human Behavior Reports,&nbsp;3. &nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.chbr.2021.100070\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.chbr.2021.100070<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Petry, N. M., Zajac, K., &amp; Ginley, M. K. (2018). Behavioral Addictions as Mental Disorders: To Be or Not To Be?&nbsp;<em>Annual Review of Clinical Psychology,&nbsp;14<\/em>(1), 399\u2013423.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1146\/annurev-clinpsy-032816-045120\">https:\/\/doi.org\/10.1146\/annurev-clinpsy-032816-045120<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Stronge, S., Greaves, L. M., Milojev, P., West-Newman, T., Barlow, F. K., &amp; Sibley, C. G. (2015). Facebook is Linked to Body Dissatisfaction: Comparing Users and Non-Users.&nbsp;<em>Sex Roles,&nbsp;73<\/em>(5\u20136), 200\u2013213.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s11199-015-0517-6\">https:\/\/doi.org\/10.1007\/s11199-015-0517-6<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Tiggemann, M., &amp; Slater, A. (2013). NetGirls: The Internet, Facebook, and body image concern in adolescent girls.&nbsp;<em>International Journal of Eating Disorders,&nbsp;46<\/em>(6), 630\u2013633.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1002\/eat.22141\">https:\/\/doi.org\/10.1002\/eat.22141<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Vicente-Escudero, J. L., Saura-Garre, P., L\u00f3pez-Soler, C., Mart\u00ednez, A., i Alc\u00e1ntara, M. (2019). Adicci\u00f3n al m\u00f3vil e internet en adolescentes y su relaci\u00f3n con problemas psicopatol\u00f3gicos y variables protectoras.&nbsp;<em>Escritos de Psicolog\u00eda, 12<\/em>(2), 103\u2013112.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.24310\/espsiescpsi.v12i2.10065\">https:\/\/doi.org\/10.24310\/espsiescpsi.v12i2.10065<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Young, K. (1996). Psychology of Computer Use: XL. Addictive Use of the Internet: A case that breaks the stereotype.&nbsp;<em>Psychological Reports,&nbsp;79<\/em>(3), 899\u2013902.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.2466\/pr0.1996.79.3.899\">https:\/\/doi.org\/10.2466\/pr0.1996.79.3.899<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Yurtda\u015f, G., Kaner, G., i \u00d6z\u00e7akal, S. (2022). The association between social media addiction and orthorexia nervosa, eating attitudes, and body image among adolescents.&nbsp;Eating and Weight Disorders &#8211;&nbsp;<em>Studies on Anorexia, Bulimia and Obesity,&nbsp;27<\/em>(8), 3725\u20133735.&nbsp;<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s40519-022-01521-4\">https:\/\/doi.org\/10.1007\/s40519-022-01521-4<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:&nbsp;addicci\u00f3, internet, adolescents, salut mental, trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, xarxes socials Resum L\u2019addicci\u00f3 a Internet o trastorn d\u2019addicci\u00f3 a Internet fa refer\u00e8ncia a un \u00fas abusiu i exagerat d\u2019aquesta xarxa mitjan\u00e7ant qualsevol dispositiu disponible (ordinador, tel\u00e8fon intel\u00b7ligent, tauleta\u2026). S\u2019associa a les caracter\u00edstiques cl\u00edniques d\u2019un comportament addictiu: preocupaci\u00f3, comportament compulsiu, manca de control sobre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6766,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[78,79,113,83,86],"tags":[119],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6768"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6789,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768\/revisions\/6789"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6766"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}