{"id":6734,"date":"2023-11-23T09:14:17","date_gmt":"2023-11-23T08:14:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6734"},"modified":"2023-11-24T09:57:37","modified_gmt":"2023-11-24T08:57:37","slug":"lesglesia-de-mallorca-a-les-periferies-humanes-i-socials-dels-darrers-quaranta-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/lesglesia-de-mallorca-a-les-periferies-humanes-i-socials-dels-darrers-quaranta-anys\/","title":{"rendered":"L’Esgl\u00e9sia de Mallorca a les perif\u00e8ries humanes i socials dels darrers quaranta anys"},"content":{"rendered":"\n
<\/pre>\n\n\n\n
\n
\n
\n
Paraules clau: <\/strong>solidaritat, cat\u00f2lics, col\u00b7lectius vulnerables, jerarquia eclesi\u00e0stica, tercer sector.<\/p>\n\n\n\n
Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Aquest article pret\u00e9n analitzar la pres\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia diocesana de Mallorca en l\u2019anomenat tercer sector social durant els darrers quaranta anys. En un primer apartat explicam la import\u00e0ncia de la creaci\u00f3 de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social l\u2019any 1979 com a element coordinador i aglutinador de l\u2019acci\u00f3 social de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca. Posteriorment, ens endinsam en l\u2019an\u00e0lisi de diferents entitats socials de l\u2019Esgl\u00e9sia que han fet i fan feina en l\u2019assoliment del benestar de col\u00b7lectius vulnerables diversos.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
Joan Josep Matas Pastor<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Professor
CESAG-UP Comillas<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
1. <\/span>Presentaci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n
L\u2019objectiu primordial de l\u2019article \u00e9s explicar la tasca feta per l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i els cat\u00f2lics i cat\u00f2liques en favor dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables de la nostra societat durant els darrers quaranta anys. L\u2019acci\u00f3 social \u00e9s per a l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica la ra\u00f3 primordial de la seva exist\u00e8ncia. L\u2019ajut i l\u2019amor incondicional al pro\u00efsme \u00e9s el segell de qualsevol persona que es consideri cat\u00f2lica. Doncs b\u00e9, tradicionalment, l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha jugat un paper fonamental en la creaci\u00f3 i el desenvolupament d\u2019associacions i entitats caritatives i de benefic\u00e8ncia social. <\/p>\n\n\n\n
Hem de convenir que el Concili Vatic\u00e0 II (1962-1965) impuls\u00e0 una nova manera de fer-se present en el m\u00f3n que va ratificar el comprom\u00eds temporal dels moviments del la\u00efcat i un nou enfocament de l\u2019acci\u00f3 pastoral. A l\u2019Estat espanyol, v\u00e0rem transitar d\u2019una pastoral de conquesta a una altra missionera de pres\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
Llavors, el teixit associatiu cat\u00f2lic postconciliar, tant el ja existent com el de nova creaci\u00f3, abandon\u00e0 progressivament l\u2019enfocament caritatiu i s\u2019orient\u00e0 cap a la solidaritat, la just\u00edcia social i l\u2019anomenat treball comunitari. Ja no es tractava de donar menjar a qui el necessita, sin\u00f3 de cercar les causes i modificar les estructures perqu\u00e8 cap persona pugui patir fam. <\/p>\n\n\n\n
En el decurs de l\u2019article, descrivim i analitzam la tasca duita a terme per sacerdots, laiques i laics, congregacions religioses, juntament amb el suport dels episcopats, en la creaci\u00f3 i estructuraci\u00f3 d\u2019un associacionisme que fou una aposta clara i n\u00edtida pels col\u00b7lectius m\u00e9s d\u00e8bils, marginats i marginals econ\u00f2micament i socialment parlant. Infants o menors, dona, drogodepend\u00e8ncies, persones amb discapacitat, atenci\u00f3 immediata o d\u2019urg\u00e8ncia s\u00f3n els col\u00b7lectius vulnerables que atorguen sentit a tot l\u2019entramat societari que analitzam a l\u2019article. Conv\u00e9 matisar que moltes de les entitats examinades partiren d\u2019un tronc com\u00fa que \u00e9s C\u00e0ritas de Mallorca (Fullana, 2011). Aquesta, sens dubte, es convert\u00ed en l\u00edder indiscutible del comprom\u00eds social cristi\u00e0 a trav\u00e9s del seu mestratge. <\/p>\n\n\n\n
El pas de la dictadura a la democr\u00e0cia i l\u2019inici del proc\u00e9s de l\u2019Estat de les autonomies comport\u00e0 la consolidaci\u00f3 de l\u2019estat del benestar i d\u2019una nova concepci\u00f3 dels serveis socials entesos com un dret inalienable que t\u00e9 tota la ciutadania. Aix\u00ed doncs, i en aquest context, l\u2019anomenat tercer sector de l\u2019Esgl\u00e9sia fou capa\u00e7 d\u2019engegar projectes confessionals i aconfessionals, i passar a una posici\u00f3 secund\u00e0ria quan la feina estava feta o consolidada. Tamb\u00e9 mostr\u00e0 i demostr\u00e0 una bona capacitat de negociaci\u00f3 i de posar a disposici\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica tots els coneixements i experi\u00e8ncia adquirida en el terreny social. <\/p>\n\n\n\n
2. El paper motriu de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social<\/h1>\n\n\n\n
La Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social fou creada l\u2019any 1979 a iniciativa del bisbe Teodor \u00dabeda i Gramage (1973-2003). Aquesta va ser fruit de la transformaci\u00f3 dels serveis assistencials en acci\u00f3 social. El seu primer responsable fou Mn. Bartomeu Benn\u00e0ssar Vicens (Felanitx, 1937), c\u00e0rrec que va ocupar fins a l\u2019any 1983. La seva tasca d\u2019analista de la moral des d\u2019una posici\u00f3 avan\u00e7ada i fronterera propici\u00e0 el seu inter\u00e8s pel que \u00e9s social, pels i per les m\u00e9s pobres i pels oprimits i oprimides. Hem de recordar que entre 1971 i 1976 ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de delegat dioces\u00e0 de Turisme, des del qual pos\u00e0 en marxa i don\u00e0 aixopluc als acolliments de C\u00e0ritas a zones tur\u00edstiques. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tornem a la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social. En aquella \u00e8poca, comen\u00e7ava a aflorar la nova perspectiva en qu\u00e8 el catolicisme mirava el m\u00f3n de la pobresa i la marginaci\u00f3. De fet, es va promoure la reflexi\u00f3 teol\u00f2gica pr\u00e0ctica que denunciava l\u2019opressi\u00f3 i la injust\u00edcia, com tamb\u00e9 el neoliberalisme. <\/p>\n\n\n\n
El bisbe i els delegats d\u2019Acci\u00f3 Social han promogut diversos convenis amb les institucions p\u00fabliques per crear a entitats adre\u00e7ades a resoldre i transformar realitats que afecten la marginaci\u00f3, la salut i l\u2019educaci\u00f3. Aquesta Delegaci\u00f3 fou encap\u00e7alada per Mn. Gabriel P\u00e9rez Alsina. <\/p>\n\n\n\n
La Delegaci\u00f3 havia de servir com a plataforma de coordinaci\u00f3 de les entitats de l\u2019Esgl\u00e9sia que ja havien apostat pel comprom\u00eds social amb les persones m\u00e9s pobres de la nostra societat. Es tractava de donar un sentit i projecci\u00f3 a totes les iniciatives desenvolupades pels sacerdots, laics i laiques, congregacions religioses i, alhora, establir sinergies que permetessin assolir m\u00e9s efic\u00e0cia en l\u2019atenci\u00f3 a la poblaci\u00f3 m\u00e9s desvalguda. La Delegaci\u00f3 serv\u00ed i serveix de marc de refer\u00e8ncia als projectes socials de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca. <\/p>\n\n\n\n
Des de ben aviat, es varen dinamitzar les diverses entitats que s\u2019hi integraven. En destaca, sobretot, la creaci\u00f3 el dia 27 de mar\u00e7 de 1980 del Secretariat Dioces\u00e0 de Just\u00edcia i Pau, del qual durant molts d\u2019anys fou responsable i president Carmel Bonn\u00edn Cort\u00e9s (Palma, 1942) que provenia de les Joventuts Obreres Cristianes (JOC), i el Grup d\u2019Atenci\u00f3 als Minusv\u00e0lids (17 de juny de 1980), entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 des de la Delegaci\u00f3, s\u2019ideaven i s\u2019executaven campanyes de recaptaci\u00f3 de fons b\u00e9 per a C\u00e0ritas, o b\u00e9 per a altres entitats de l\u2019Esgl\u00e9sia que hi estaven coordinades o integrades. A tall d\u2019exemple, podem parlar de la campanya \u201cMil per mil\u201d, que es dugu\u00e9 a terme durant uns anys i que tenia com a principal objectiu que mil persones es comprometessin a donar mil pessetes cada mes per poder atendre les persones pobres. <\/p>\n\n\n\n
Un altre \u00e0mbit o dimensi\u00f3 que ha ocupat i preocupat la Delegaci\u00f3 \u00e9s el de la projecci\u00f3 i comunicaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 social de l\u2019Esgl\u00e9sia. Aix\u00ed doncs, entre el gener de 1985 i l\u2019abril de 1991 public\u00e0 la revista Arran que havia de servir com a \u00f2rgan de coordinaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 interna, aix\u00ed com d\u2019instrument de projecci\u00f3 exterior. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca, a trav\u00e9s de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social, feia sentir la seva veu cada cop que es convocaven eleccions auton\u00f2miques i municipals. Tem\u00e0tiques com l\u2019habitatge, la droga, la inf\u00e0ncia i l\u2019atenci\u00f3 a la dona eren recurrents en el di\u00e0leg amb els candidats i candidates, en els debats i taules rodones que s\u2019organitzaven. Es tractava de denunciar i fer visibles a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica problemes i situacions que estan silenciades en un m\u00f3n de riquesa i opul\u00e8ncia, al mateix temps que instaven les institucions i partits pol\u00edtics a participar en la seva soluci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019any 2007, la Delegaci\u00f3 canvi\u00e0 la seva denominaci\u00f3 per Delegaci\u00f3 de Pastoral Caritativa i Social que actualment encara mant\u00e9. <\/p>\n\n\n\n
3. El tercer sector social de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca en els darrers quaranta anys<\/h1>\n\n\n\n
No \u00e9s gens bo de fer resumir en unes poques planes la tasca duita a terme pel teixit social de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca durant aquests darrers quaranta anys. Aix\u00ed doncs, farem un breu rep\u00e0s d\u2019aquelles entitats que podem dir que s\u00f3n hist\u00f2riques i que, per tant, han tengut una traject\u00f2ria m\u00e9s dilatada en el temps. A escala tipol\u00f2gica, hem de fer la distinci\u00f3 entre aquelles entitats que duen a terme una acci\u00f3 conjuntural i d\u2019emerg\u00e8ncia i d\u2019altres que feren i fan una feina m\u00e9s estructural de transformaci\u00f3 humana i social. <\/p>\n\n\n\n
Hem d\u2019assenyalar que moltes de les entitats que citarem feren una feina d\u2019obrir encletxes i nous camps d\u2019acci\u00f3 social des de l\u2019altruisme, la generositat i la professionalitat. <\/p>\n\n\n\n
A part de les C\u00e0ritas parroquials, que, entre altres coses, duen a terme una tasca d\u2019emerg\u00e8ncia i de xoc, voldria destacar tres entitats molt espec\u00edfiques que per l\u2019acci\u00f3 que duen a terme i a qui van adre\u00e7ades fan esment i fan de pegat a problemes socials d\u2019actualitat com s\u00f3n la precarietat aliment\u00e0ria i el su\u00efcidi. Aquestes s\u00f3n el Tel\u00e8fon de l\u2019Esperan\u00e7a (1986), Mallorca sense Fam (2009) i la Fundaci\u00f3 Solid\u00e0ria de Montision (2009). <\/p>\n\n\n\n
Arran dels problemes de salut mental provocats per la COVID-19, s\u2019ha posat en primera l\u00ednia medi\u00e0tica el tema del su\u00efcidi. No obstant aix\u00f2, ja l\u2019any 1986, des de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social encap\u00e7alada per Mn. Gabriel P\u00e9rez Alsina, s\u2019engeg\u00e0 el Tel\u00e8fon de l\u2019Esperan\u00e7a. Cal dir que aquesta entitat havia estat creada a Sevilla l\u2019any 1971 pel pare Seraf\u00edn Madrid Soriano de l\u2019Ordre Hospital\u00e0ria de Sant Joan de D\u00e9u. Abans d\u2019arribar a Mallorca, aquesta s\u2019havia implantat a Madrid (1971), Val\u00e8ncia (1972), Badajoz (1973), Oviedo i M\u00farcia (1975), M\u00e0laga (1976), Alacant (1977), Pamplona (1978) i Saragossa (1979). Avui en dia, \u00e9s una entitat internacional arrelada a l\u2019Estat espanyol i a Am\u00e8rica Llatina. Compta amb 29 centres a l\u2019Estat i col\u00b7laboren amb 9 associacions semblants d\u2019Europa i Am\u00e8rica Llatina i s\u2019ha constitu\u00eft com a Associaci\u00f3 Internacional del Tel\u00e8fon de l\u2019Esperan\u00e7a (ASITES). Val a dir que t\u00e9 seus a la Gran Bretanya, Su\u00efssa i a quasi tots els pa\u00efsos d\u2019Hispanoam\u00e8rica, i existeixen projectes de creaci\u00f3 de nous centres als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica i a altres pa\u00efsos. <\/p>\n\n\n\n
Mallorca sense Fam, creada l\u2019any 2009 i declarada d\u2019utilitat p\u00fablica el 2013, no \u00e9s una entitat confessional d\u2019Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 que fou inspirada per Mn. Lloren\u00e7 Tous Massanet (Capdepera, 1933) en una confer\u00e8ncia en la qual participaren joves de Palma sense recursos. Tous \u00e9s prevere, escripturista, te\u00f2leg, professor, pedagog i treballador esfor\u00e7at en l\u2019\u00e0mbit de la marginaci\u00f3 social profunda del 1979 en\u00e7\u00e0. Va ser l\u2019impulsor de l\u2019Associaci\u00f3 Silo\u00e9 (2007), adre\u00e7ada a l\u2019atenci\u00f3 integral de persones en situaci\u00f3 de marginaci\u00f3 severa. <\/p>\n\n\n\n
Igual que Mallorca Sense Fam, el context de la crisi econ\u00f2mica global generada per la crisi financera de l\u2019any 2008 propici\u00e0 la creaci\u00f3 i el desenvolupament de la Fundaci\u00f3 Montision Solid\u00e0ria a iniciativa de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Antics Alumnes del Col\u00b7legi Montision, amb l\u2019objectiu d\u2019atendre persones amb risc d\u2019exclusi\u00f3 social. Esdev\u00e9 clau el seu darrer projecte que \u00e9s la \u201cGuia d\u2019emerg\u00e8ncia per a l\u2019atenci\u00f3 a les fam\u00edlies d\u2019Ucra\u00efna despla\u00e7ades a Mallorca\u201d. Aquest omple un buit el qual cap administraci\u00f3 havia estat capa\u00e7 de respondre i \u00e9s emprat com a referent per part del tercer sector social de les Illes Balears. <\/p>\n\n\n\n
Ara ens endinsarem amb m\u00e9s profunditat en aquelles institucions o entitats que fan una feina m\u00e9s estructural i no pas conjuntural en diferents \u00e0mbits de l\u2019exclusi\u00f3 social, la marginaci\u00f3, el m\u00f3n de les drogoaddiccions i del sector de la discapacitat. L\u2019Esgl\u00e9sia fou pionera en alguns d\u2019aquests camps. <\/p>\n\n\n\n
Quan parlam d\u2019exclusi\u00f3 social, necess\u00e0riament hem de fer esment al Moviment Marginal de Mallorca \u201cfruit de la conflu\u00e8ncia de distintes forces i interessos, en primer lloc, dels provinents de sectors eclesials que brandaven el comprom\u00eds social que flu\u00efa del Concili Vatic\u00e0 II; i despr\u00e9s, d\u2019altres de l\u2019\u00e0mbit sindical i, en menor mesura, del pol\u00edtic\u201d (Mateu Mart\u00ed, 2009). Aquest nasqu\u00e9 el dia 3 de mar\u00e7 de 1976, quan s\u2019obr\u00ed el Casal d\u2019Acolliment La Sapi\u00e8ncia, amb l\u2019autoritzaci\u00f3 del bisbe Teodor \u00dabeda, i amb l\u2019objectiu de donar resposta immediata a les necessitats perempt\u00f2ries d\u2019un nombr\u00f3s grup de persones que es trobaven al carrer sense cap recurs, ni personal ni social. Foren les primeres v\u00edctimes de l\u2019atur i del desnonament social de la crisi econ\u00f2mica de l\u2019any 1973. Aquest acolliment fou liderat per Mn. Jaume Santandreu Sureda (Manacor, 1938). <\/p>\n\n\n\n
La Sapi\u00e8ncia fou el nom sempre emprat pel grup hum\u00e0 continuador d\u2019aquella iniciativa de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca. Tenint en compte la seva denominaci\u00f3 jur\u00eddica, podem dir que tres s\u00f3n les etapes de la seva llarga traject\u00f2ria. Durant la primera, que transcorre entre 1976 i 1984 com a Col\u00b7lectiu Marginats La Sapi\u00e8ncia, es va dur a terme una acci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia vers les persones marginades i excloses que gener\u00e0 la crisi de 1973 (aturades, alcoh\u00f2liques, drogoaddictes) i la constituci\u00f3 de serveis terap\u00e8utics per a poder atendre i combatre la causa de la seva exclusi\u00f3 social, com per exemple l\u2019Hospital de Nit i Can Gaz\u00e0, entre d\u2019altres. Aquest darrer, obert l\u2019any 1979 com a centre per a la rehabilitaci\u00f3 de persones alcoh\u00f2liques, es convert\u00ed l\u2019any 2003 en institut contra l\u2019exclusi\u00f3 social presidit per Jaume Mateu i Mart\u00ed (Bunyola, 1957). N\u2019era coc i s\u00edndic el ja esmentat Jaume Santandreu. <\/p>\n\n\n\n
La segona etapa, compresa entre 1984 i el 2000, es constitu\u00ed com a Associaci\u00f3 Marginats La Sapi\u00e8ncia, amb el suport expl\u00edcit de la Di\u00f2cesi de Mallorca a trav\u00e9s de la ja esmentada Delegaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 Social. L\u2019objectiu era fer front al creixement i consolidaci\u00f3 de la seva tasca social i els sempre majors compromisos formals amb l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica que iniciava les primeres passes en l\u2019articulaci\u00f3 dels serveis socials com a dret de tot ciutad\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
Per decret episcopal de 18 de desembre de l\u2019any 2000, qued\u00e0 extingida l\u2019Associaci\u00f3 i fou substitu\u00efda legalment per la Fundaci\u00f3 Social La Sapi\u00e8ncia, constitu\u00efda aquesta l\u20191 de mar\u00e7 del 2001. Aqu\u00ed s\u2019enceta la tercera etapa. Entre el 2002 i el 2017, pels seus grups i taller d\u2019inserci\u00f3 social hi han passat un total de 3.165 persones, el que ens dona una mitjana anual de 226 persones. De la mem\u00f2ria del 2021, darrera publicada a la seva web, es despr\u00e8n que durant aquell any es varen atendre un total de 485 persones. <\/p>\n\n\n\n
D\u2019aquesta, tamb\u00e9 cal destacar que la Fundaci\u00f3 gestiona tamb\u00e9 tres centres d\u2019emerg\u00e8ncia que es varen posar en marxa l\u2019any 2020, amb la finalitat de donar cobertura a les necessitats sorgides arran de la pand\u00e8mia de la COVID-19: Son Ribes, es Molinar i el Casal de Ruberts. <\/p>\n\n\n\n
Al llarg dels seus 47 anys d\u2019hist\u00f2ria, l\u2019entitat ha constitu\u00eft els seus programes d\u2019atenci\u00f3 a les persones sense recursos tenint en compte dues premisses fonamentals: els valors humanitaris, basats en l\u2019Evangeli i la doctrina social de l\u2019Esgl\u00e9sia; i la professionalitat i el rigor cient\u00edfic. <\/p>\n\n\n\n
De la marginaci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 social passam a l\u2019atenci\u00f3 a persones amb discapacitat. Aqu\u00ed hem de destacar i explicar la tasca feta per dues congregacions religioses femenines en l\u2019\u00e0mbit de la discapacitat auditiva i intel\u00b7lectual. M\u2019estic referint a les Germanes Franciscanes de la Immaculada, amb el Col\u00b7legi La Pur\u00edssima, i les Germanes Franciscanes Filles de la Miseric\u00f2rdia, amb l\u2019entitat social Mater Misericordiae. Comencem el breu rep\u00e0s per aquesta darrera. <\/p>\n\n\n\n
Mater Misericordiae obr\u00ed les portes l\u2019any 1964. Ara b\u00e9, tot comen\u00e7\u00e0 a la reuni\u00f3 del Consell General de la Congregaci\u00f3 de les Filles de la Miseric\u00f2rdia de dia 27 de maig de 1960, en qu\u00e8 es don\u00e0 llum verda al projecte de construcci\u00f3 d\u2019un conjunt sanatori-docent per a nines paral\u00edtiques i d\u2019educaci\u00f3 especial al Cam\u00ed de Son Gotleu de Palma. Aquest projecte es recolzava en dos pilars fonamentals: per una banda, la finalitat espec\u00edfica de s\u00edntesi de servei als malalts i malaltes, i a l\u2019educaci\u00f3 present a les constitucions de la congregaci\u00f3; i, per altra banda, que en el moment de la seva concepci\u00f3 no existia un centre com aquest a les Illes Balears, a excepci\u00f3 del de l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u per a al\u00b7lots. L\u2019\u00e0nima d\u2019aquest projecte fou, sens dubte, sor Maria Mulet Quetglas, superiora general de la congregaci\u00f3 entre 1959 i 1971, que, moguda per un inter\u00e8s de servei i d\u2019atenci\u00f3 als m\u00e9s necessitats de la nostra societat, inici\u00e0 i impuls\u00e0 un projecte que havia d\u2019atorgar visibilitat social i solucionar els problemes del col\u00b7lectiu de nines amb discapacitat f\u00edsica i ps\u00edquica, per una banda, desateses des del punt de vista educatiu i sanitari i, per altra banda, excloses, marginades i sense cap transcend\u00e8ncia social a la Mallorca dels anys seixanta del segle XX (Matas Pastor, 2018). <\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed doncs, Mater, com a centre d\u2019educaci\u00f3 especial, partia del principi que tothom pot ser educat, i que cap nin o nina pot ser considerat ineducable pel fet de tenir unes defici\u00e8ncies f\u00edsiques i\/o ps\u00edquiques. Entre 1964 i 1980, el centre, dirigit per sor Margarita Mart\u00ednez Moreno, esdevingu\u00e9 l\u2019aposta social i educativa m\u00e9s emblem\u00e0tica i significativa de les franciscanes. Si b\u00e9 comen\u00e7\u00e0 essent un centre per al al\u00b7lotes, a partir dels anys 70, pass\u00e0 a ser mixt. De les 12 alumnes dels inicis, s\u2019estabilitz\u00e0 als voltants de les 260 persones usu\u00e0ries, entre al\u00b7lots i al\u00b7lotes. <\/p>\n\n\n\n
Del voluntarisme inicial es pass\u00e0, ja en els anys setanta del segle passat, a una professionalitzaci\u00f3 de l\u2019entitat. De la mem\u00f2ria de l\u2019any 1979, hem pogut observar que hi havia un total de 73 treballadors\/es en n\u00f2mina entre personal de logop\u00e8dia i foniatria, d\u2019educaci\u00f3 especial i auxiliars, del centre i ter\u00e0pia ocupacional, de rehabilitaci\u00f3 motriu (fisioterapeutes i ATS) i de personal administratiu i de serveis generals. Aquestes persones estaven repartides en sis departaments: Rehabilitaci\u00f3, Educaci\u00f3 Especial, Centre Ocupacional, Logop\u00e8dia, Psicomotricitat i, finalment, Psicologia, de creaci\u00f3 recent l\u2019any 1979. <\/p>\n\n\n\n
Des de Mater, sempre atents al batec dels temps, s\u2019han anat creant i ampliant serveis per tal cobrir totes les necessitats b\u00e0siques de les persones amb discapacitat. Per exemple, la seva integraci\u00f3 laboral a trav\u00e9s del projecte ISLA (integraci\u00f3 sociolaboral), la desinstitucionalitzaci\u00f3 i integraci\u00f3 en la comunitat en els anys noranta de segle XX, amb l\u2019impuls dels pisos tutelats, i l\u2019autodeterminaci\u00f3 ja en el segle XXI amb la promoci\u00f3 dels grups d\u2019autogestionats. En aquest darrer cas, hem de parlar de Mn. Josep Antoni Fuster, que lider\u00e0 l\u2019arrelament d\u2019aquest moviment a Mallorca. <\/p>\n\n\n\n
Pr\u00e8viament a Mater Misericordiae, l\u2019Esgl\u00e9sia tamb\u00e9 tingu\u00e9 una pres\u00e8ncia destacada i pionera en el m\u00f3n de la discapacitat auditiva a trav\u00e9s del col.legi La Pur\u00edssima. Aquest fou creat l\u2019any 1941 per les Germanes Franciscanes de la Immaculada. L\u2019any seg\u00fcent, el 1942, es constitu\u00ed l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica de Sordmuts en el marc de la Di\u00f2cesi de Mallorca. Va ser la primera entitat fundada i presidida per una dona, Margalida Jofre i Roca (Andratx, 1905-Palma, 1969). Aquesta entitat va ser l\u2019embri\u00f3 de l\u2019actual Associaci\u00f3 de Persones Sordes de Mallorca, que el 2022 va complir 80 anys d\u2019exist\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3, esmentarem dues iniciatives sorgides en els anys vuitanta del segle XX i que s\u00f3n aconfessionals, per\u00f2 que foren liderades per dos sacerdots molt carism\u00e0tics dins l\u2019\u00e0mbit social. M\u2019estic referint a Projecte Home amb Bartomeu Catal\u00e0 Barcel\u00f3 (Vilafranca de Bonany, 1942) i al Jovent amb Bartomeu Suau Serra (Palma, 1944). El primer, adre\u00e7at a les drogoaddiccions i amb repercussions m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra illa; i el segon, centrat en els joves de dues barriades de Palma (sa Indioteria i es Vivero) i es Pont d\u2019Inca, de Marratx\u00ed. <\/p>\n\n\n\n
Projecte Home Balears va n\u00e9ixer l\u2019any 1987 quan el bisbat de Mallorca i la Conselleria de Salut, aleshores dirigida pel Gabriel Cap\u00f3, arribaren a un acord per a engegar el projecte al capdavant del qual s\u2019hi va posar l\u2019esmentat Bartomeu Catal\u00e0. No obstant aix\u00f2, estam davant una entitat aconfessional i apartidista. La primera seu s\u2019ubic\u00e0 al barri del Terreno de Palma en un local cedit per les Germanes de la Caritat. <\/p>\n\n\n\n
Per tal de contextualitzar una mica les causes de la creaci\u00f3 de l\u2019entitat, ens hem de remuntar a la segona meitat dels anys vuitanta del segle XX, on arreu de tot l\u2019Estat espanyol apareix el fenomen de l\u2019hero\u00efnomania, conegut com un boom d\u2019hero\u00efna que va irrompre en gran part de l\u2019Europa mediterr\u00e0nia i va fer estralls entre la joventut. <\/p>\n\n\n\n
Projecte Home Balears s\u2019inspir\u00e0 en el model itali\u00e0 de Progetto Uomo, creat l\u2019any 1979 pel sacerdot Mario Picchi, tot un referent en la lluita contra les drogoaddiccions des dels anys seixanta del segle XX. Picchi impuls\u00e0 el Centre Itali\u00e0 de Solidaritat, dedicat a formar grups de voluntaris\/\u00e0ries que ajudessin persones desprotegides que en molts casos eren consumidors de drogues. De fet, Tomeu Catal\u00e0, que ja havia conegut de ben a prop el problema de les drogues entre els joves durant la seva breu estada a Nova York (1968), s\u2019est\u00e0 sis mesos a It\u00e0lia i va con\u00e8ixer el projecte des de dins (P\u00e9rez Alsina, 2017). <\/p>\n\n\n\n
Per tal de fer-nos una idea del creixement de Projecte Home, hem de donar una ullada a les dades estad\u00edstiques. Aix\u00ed doncs, establirem una comparativa entre l\u2019any 1987 i el 2019: de 87 persones ateses els primer any, passam a 1.669 l\u2019any 2019. <\/p>\n\n\n\n
Doncs b\u00e9, al llarg de la seva hist\u00f2ria, Projecte Home s\u2019ha fonamentat en una pedagogia humanista i personalista que t\u00e9 una gran fe i confian\u00e7a en les possibilitats de canvi i rehabilitaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per tant, no nom\u00e9s s\u2019ha de treballar l\u2019entorn de la persona, sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu interior. Estam davant un projecte impregnat d\u2019una gran dosi d\u2019optimisme antropol\u00f2gic, per altra banda, molt evang\u00e8lic. <\/p>\n\n\n\n
El projecte del Jovent incid\u00ed en la transformaci\u00f3 d\u2019una barriada, la de sa Indioteria de Palma, a partir de l\u2019acci\u00f3 dels joves que en formaven part. La barriada va rebre una gran allau d\u2019immigraci\u00f3 en els anys seixanta i setanta del segle XX, i fou molt castigada per l\u2019epid\u00e8mia de les drogues i tots els conflictes socials que aquest fet comportava. L\u2019entitat que \u00e9s avui en dia t\u00e9 el seu origen en el club d\u2019esplai parroquial que du el mateix nom i que fou engegat l\u2019estiu de l\u2019any 1980. En ell tenien cabuda tots els al\u00b7lots i al\u00b7lotes del barri, independentment de les seves creences i condici\u00f3 social. L\u2019objectiu del seu fundador era transformar el barri i crear identitat i cohesi\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019any 1984, el projecte s\u2019ampli\u00e0 amb la creaci\u00f3 de la Cooperativa Jovent amb l\u2019objectiu de fer front al greu problema de l\u2019atur juvenil, sobretot als barris perif\u00e8rics de Palma. El Bisbat de Mallorca ced\u00ed uns terrenys a Son Gibert per a comen\u00e7ar la feina de crear una cooperativa agr\u00edcola. A m\u00e9s de la inserci\u00f3 laboral, el projecte apostava per una conviv\u00e8ncia en grup. Posteriorment, l\u2019any 1988, la cooperativa agr\u00edcola don\u00e0 pas a una cooperativa d\u2019educaci\u00f3, la qual inici\u00e0 uns anys despr\u00e9s dos cursos de compensat\u00f2ria per a joves d\u2019entre 14 i 15 anys, fins que l\u2019any 1991 s\u2019inaugur\u00e0 el centre de formaci\u00f3 ocupacional. Aquest cresqu\u00e9 i va evolucionar fins que l\u2019any 1996 es convert\u00ed en el Centre Sociolaboral d\u2019Inserci\u00f3 Jovent, situat just devora la parr\u00f2quia. Una passa m\u00e9s es va produir l\u2019any 1998 quan es va crear l\u2019Associaci\u00f3 Jovent Segle XXI a partir de diverses entitats parroquials i extraparroquials de sa Indioteria impulsades per Bartomeu Suau. Aquesta, l\u2019any 2001, va dissenyar el projecte \u201cBarri en Acci\u00f3\u201d que va tenir el suport de diferents institucions p\u00fabliques de Balears. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019acci\u00f3 social de l\u2019Esgl\u00e9sia vers la inf\u00e0ncia i els menors en risc d\u2019exclusi\u00f3 social t\u00e9 en l\u2019actualitat dues institucions amb una llarga traject\u00f2ria: Llars El Temple i la Fundaci\u00f3 Natzaret. <\/p>\n\n\n\n
El 2022, la primera va complir 140 anys de servei de l\u2019educaci\u00f3 dels menors amb dificultats socials. Aquesta ha tengut dues etapes ben diferenciades: la primera va transc\u00f3rrer entre 1882 i 1973 amb el lideratge i mestratge de la Congregaci\u00f3 de les Filles de la Sagrada Fam\u00edlia, conegudes popularment com \u201cSes Vermelletes\u201d; i, la segona, que va des del 1974 fins a l\u2019actualitat, es caracteritza per la direcci\u00f3 de les Germanes Trinit\u00e0ries (Fullana Puigserver-Matas Pastor, 2022). <\/p>\n\n\n\n
La Fundaci\u00f3 Natzaret es constitu\u00ed l\u2019any 1924 a partir de l\u2019her\u00e8ncia i la voluntat testament\u00e0ria de Carme Rubert Sureda de construir un asil o escola per a infants a l\u2019Hort del Terreno. Aquesta tenia l\u2019objectiu de cobrir les necessitats f\u00edsiques, intel\u00b7lectuals, morals i religioses dels infants, a m\u00e9s de proporcionar els mitjans necessaris per a aconseguir un lloc de feina digne. <\/p>\n\n\n\n
M\u2019agradaria destacar altres entitats de menors de l\u2019Esgl\u00e9sia, que l\u2019any 1988 fundaren la Coordinadora de Menors d\u2019Entitats de l\u2019Esgl\u00e9sia amb el suport de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social. La m\u00e9s antiga \u00e9s Minyones, creada el 1453 i actualment dirigida per les Germanes de la Caritat. Les Germanes de la Caritat tamb\u00e9 tutelaren Betlem. Tamb\u00e9 hi hem d\u2019afegir Mensajeros de la Paz, creada a Oviedo l\u2019any 1962 pel pare \u00c1ngel Garc\u00eda Rodr\u00edguez; la Fundaci\u00f3 Padre Montalvo, lligada als jesu\u00eftes, i Jorbal\u00e1n, de les Adoratrius i Sagrats Cors, liderada per les Oblates. <\/p>\n\n\n\n
Aquestes dues darreres congregacions femenines, Adoratrius i Oblates, s\u00f3n m\u00e9s conegudes per la seva tasca en favor de les dones prostitu\u00efdes. Les Oblates arribaren a Mallorca l\u2019any 1924, quan foren reclamades pel bisbe Rigobert Dom\u00e8nech per a atendre a dones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 i en situaci\u00f3 de prostituci\u00f3. A finals dels anys setanta del segle XX, s\u2019instal\u00b7laren en el barri xin\u00e8s de Palma fins que l\u2019any 1997 posaren en funcionament el projecte del Casal Petit per a atendre dones en situaci\u00f3 de prostituci\u00f3, en risc d\u2019exclusi\u00f3 social i\/o v\u00edctimes de tr\u00e0fic amb fins d\u2019explotaci\u00f3 sexual. <\/p>\n\n\n\n
Una altra pres\u00e8ncia social i hist\u00f2rica de l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s la feina a les presons, feta inicialment amb una visi\u00f3 molt paternalista per part dels militants de l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica diocesana en la postguerra i com a una activitat m\u00e9s d\u2019apostolat. A partir de l\u2019any 1979, l\u2019acci\u00f3 pastoral penitenci\u00e0ria s\u2019incardin\u00e0 dins la Delegaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 Social a trav\u00e9s de la constituci\u00f3 del Secretariat Dioces\u00e0 de Pastoral Penitenci\u00e0ria. Actualment es troba immersa en l\u2019\u00c0rea de Pastoral Caritativa i Social. Hem de destacar el protagonisme i el lideratge inicial del ja esmentat Mn. Lloren\u00e7 Tous i el de Mn. Jaume Alemany Pasqual (Palma, 1952) que des del 2003 n\u2019\u00e9s el director. Cal destacar la seva aposta per la reinserci\u00f3 dels presos i la inclusi\u00f3 dels que han sortit de la pres\u00f3 o gaudeixen del tercer grau. D\u2019aqu\u00ed, la rellev\u00e0ncia de la Fundaci\u00f3 Carisa de Sant Agust\u00ed engegada l\u2019any 2016 i de la qual Alemany fou el primer director. <\/p>\n\n\n\n
4. Conclusions<\/strong><\/h1>\n\n\n\n
L\u2019article ha deixat ben pal\u00e8s el comprom\u00eds social de laics i laiques, sacerdots i congregacions religioses en l\u2019esdevenir hist\u00f2ric de l\u2019anomenat tercer sector de l\u2019Esgl\u00e9sia. En alguns casos, hem vist que estam davant entitats que han nascut amb una naturalesa aconfessional o que al llarg del seu trajecte han perdut el car\u00e0cter confessional, per\u00f2 el que no han perdut s\u00f3n els signes d\u2019identitat propis de l\u2019humanisme cristi\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
Aquest article ha pret\u00e8s fer mem\u00f2ria de tots aquells cristians i cristianes compromesos amb la transformaci\u00f3 social de les estructures que ens envolten i que, per tant, a trav\u00e9s del seu voluntariat i\/o la seva professi\u00f3 han fet possible l\u2019acci\u00f3 social de l\u2019Esgl\u00e9sia en i des de la nostra di\u00f2cesi. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Fullana , P., i Matas , J. J. (2022). De l\u2019Asil de la Sagrada Fam\u00edlia del Temple a Llars El Temple (1882-2022)<\/em>. Gr\u00e0fiques Planisi.<\/p>\n\n\n\n
Fullana , P. (2011). Una llarga hist\u00f2ria de servei. C\u00e0ritas diocesana de Mallorca<\/em>. Ingrama.<\/p>\n\n\n\n
Matas , J. J. (2018). De la foscor a la llum. Evoluci\u00f3 de la discapacitat a Mallorca. Lleonard i Muntaner Editor.<\/p>\n\n\n\n
Mateu , J. (2009). L\u2019atenci\u00f3 a l\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca. Apunts hist\u00f2rics. Alimara<\/em>, 52.<\/p>\n\n\n\n
P\u00e9rez Alsina, G. (2017). Tomeu Catal\u00e0. Un projecte de fe<\/em>. Lleonard i Muntaner Editor.<\/p>\n\n\n\n
.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Paraules clau: solidaritat, cat\u00f2lics, col\u00b7lectius vulnerables, jerarquia eclesi\u00e0stica, tercer sector. Resum Aquest article pret\u00e9n analitzar la pres\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia diocesana de Mallorca en l\u2019anomenat tercer sector social durant els darrers quaranta anys. En un primer apartat explicam la import\u00e0ncia de la creaci\u00f3 de la Delegaci\u00f3 Diocesana d\u2019Acci\u00f3 Social l\u2019any 1979 com a element coordinador i aglutinador […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6767,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[117,89],"tags":[119],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6734"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6734"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6734\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6788,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6734\/revisions\/6788"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}