{"id":6536,"date":"2023-05-17T09:37:58","date_gmt":"2023-05-17T08:37:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6536"},"modified":"2023-05-23T09:51:29","modified_gmt":"2023-05-23T08:51:29","slug":"labracada-del-teatre-els-set-poders-historia-destepa-un-bot-del-prosceni-a-la-superacio-personal-i-lesperit-de-grup","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/labracada-del-teatre-els-set-poders-historia-destepa-un-bot-del-prosceni-a-la-superacio-personal-i-lesperit-de-grup\/","title":{"rendered":"L\u2019abra\u00e7ada del teatre: els set poders. Hist\u00f2ria d’Estepa, un bot del prosceni a la superaci\u00f3 personal i l’esperit de grup"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>teatre, salut mental, experi\u00e8ncies, metodologies.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest article descriu la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del grup de teatre Estepa Teatre de l’Associaci\u00f3 d\u2019Estel de Llevant. S\u2019inici\u00e0 com a una activitat o taller puntual i ha acabat sent un grup de teatre s\u00f2lid i innovador. <\/p>\n\n\n\n

En aquesta hist\u00f2ria, el teatre es configura com un espai on es condensa la metodologia del Teatre del S\u00ed, de la qual sorgeix la necessitat de tractar els i les participants de la mateixa manera que es tracten els actors i les actrius professionals. Recolzant-se en el cor grec, com a ess\u00e8ncia per a la transmissi\u00f3 de les emocions dels personatges, el grup Estepa i el seu director proposen una forma de llenguatge teatral que combina la bellesa amb l’exploraci\u00f3 del trauma, l’honestedat del participant amb la humilitat de treballar i de descobrir l’emoci\u00f3 com a eix del viatge teatral. Un llenguatge que permet assolir les emocions pr\u00f2pies i convertir la foscor en bellesa gr\u00e0cies a set poders essencials.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Manel L. Serrano Servera<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestre i director d’Estepa Teatre<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. <\/span>Presentaci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 consideram des de l\u2019Associaci\u00f3 Estel de Llevant que el nostre espectacle Tenim un do<\/em> hauria de ser incl\u00f2s en una programaci\u00f3 que tract\u00e0s la tem\u00e0tica de la salut mental i comptar amb el suport de les institucions?<\/p>\n\n\n\n

La nostra companyia est\u00e0 formada majorit\u00e0riament per persones amb alguna problem\u00e0tica de salut mental. El teatre els permet recuperar el seu espai, la seva veu, i regalar a la comunitat aquesta experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva, creativa, sanadora. Enguany, hem iniciat el proc\u00e9s creatiu d’aquest espectacle a partir de la paraula ajuda, de situacions viscudes entorn del fet d’ajudar i ser ajudats, i de les emocions que tot aix\u00f2 ens comporta. <\/p>\n\n\n\n

Tenim un do<\/em> \u00e9s una obra teatral escrita amb el cor i els ulls del dramaturg Manel I. Serrano Servera qui ha conviscut i treballat amb el nostre grup de teatre, Estepa. De fet, l’autor dedica alguns passatges d’aquesta obra a interpretar la problem\u00e0tica de la salut mental a la nostra societat mitjan\u00e7ant algunes met\u00e0fores po\u00e8tiques. Per a dotar d\u2019encara m\u00e9s significat testimonial aquesta ficci\u00f3, tamb\u00e9 ha emprat algunes reflexions que han fet alguns familiars i persones participants, i declaracions fetes durant els primers mesos en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a impartir-los classes de teatre. L\u2019autor no oblida en cap moment la causa que defensa ell i, per tant, Estel, que no \u00e9s altre de contemplar el teatre com una eina transformadora per les persones m\u00e9s desprotegides de la nostra societat, per dotar-los d’autoestima i eines per sentir-se equiparables a qualsevol. <\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 si hi ha una cosa certa, \u00e9s que lluny de les frustracions que fomenta la societat competitiva d’avui dia, tots i totes tenim un do. Visca Estel, Visca Estepa, Visca Helpo, i Visca el Teatre!<\/p>\n\n\n\n

Equip directiu i t\u00e8cnic d\u2019Estel de Llevant<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

2. L’abra\u00e7ada del teatre: els set poders<\/h1>\n\n\n\n
\n

\u00abYo tengo una enfermedad que es muy rara: tanto estoy arriba como estoy abajo y, cuando estoy abajo, s\u00f3lo hay una cosa que me ayuda, que es el teatro\u00bb<\/p>\nArcen Torres<\/span>1<\/sup><\/a><\/span><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Una de les millors coses que m’han pogut passar en aquesta vida, i sense cap dubte la m\u00e9s curativa, ha estat formar part del grup d’Estepa Teatre.<\/p>\n\n\n\n

El creixement personal de tots amb tots d’aquesta tropa de somiatruites ha estat innegable i, per tant, inigualable. Sense saber-ho, de sempre vaig ser un integrant m\u00e9s d’Estepa Teatre i m’agradaria explicar-ho. Abans de comen\u00e7ar a fer feina amb Estepa Teatre, pensava que era el que em varen diagnosticar al despatx d’un psiquiatre, que en paraules em va dir all\u00f2 de: \u00abEts un depressiu sense remei per mor d\u2019una frustraci\u00f3 que no saps pair\u00bb, unes paraules que han viatjat amb mi tal vegada de forma inconscient. Per\u00f2 la creu va desapar\u00e8ixer de les meves espatlles a partir del meu primer dia amb els Estepa, ja que aquesta diagnosi va fruir dins un marge de col\u00b7lectivitat, m\u00e0gia, benviure, empatia i una fortalesa que mai havia experimentat a cap altre espai hum\u00e0 d’aquesta societat. Ens serveix i serveix els futurs integrants d’una simbiosi ideal que et descobreix el teatre i un grup hum\u00e0 format per les persones participants, professionals, familiars i persones volunt\u00e0ries d’Estepa Teatre. D’aqu\u00ed, vull bestreure els que s\u00f3n per a mi els set poders que converteixen aquest grup teatral en un oasi curatiu: La No Diagnosi, El Zero Egos, La Comunitat, La Bondat, La Mirada, El Teatre Social i El Do.<\/p>\n\n\n\n

2.1. La No Diagnosi<\/h2>\n\n\n\n

Dins el grup teatral i quan comen\u00e7am els assajos, ning\u00fa sap res de ning\u00fa pel que fa a una diagnosi m\u00e8dica, ni tan sols s’ha anomenat mai. B\u00e9, s\u00ed una vegada, fa un mes i mig, quant a un dels m\u00e9s brillant moments del grup, una usu\u00e0ria va voler debatre un quadre del meu text per motius de la seva diagnosi. Al quadre s\u2019hi xerrava de la viol\u00e8ncia i aquesta companya va comen\u00e7ar exposant la seva percepci\u00f3 del text segons l’estigma social que tenen les persones que estan diagnosticades com ella. Aix\u00ed doncs, en una feina total de grup, v\u00e0rem anar canviant el llenguatge, que no els significats del text, i v\u00e0rem trobar entre tots i totes un tema eufem\u00edstic creatiu en forma d’analogia sobre el tema de la viol\u00e8ncia per poder tractar el rol d’un personatge sense ferir les sensibilitats d’alguns integrants del grup. Aix\u00f2 fou un altre regal de la vida com a persona i creador que he rebut d’en\u00e7\u00e0 que som el director d’Estepa. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tornant al \u00abpoder\u00bb que ens ocupa, voldria destacar que dins el grup no hi ha persones participants, professionals, volunt\u00e0ries ni familiars i, per tant, no hi ha persones diagnosticades. Qu\u00e8 vull dir amb tot aix\u00f2? <\/p>\n\n\n\n

La falta intencionada d’informaci\u00f3 m\u00e8dica dels integrants genera que tots i totes partim d’una mateixa fita que ens fa m\u00e9s lliures i que \u00e9s un regal per a totes les persones que patim, patirem o vam patir: tots som, estam i \u00abdormim a la palla\u00bb. Ning\u00fa porta un estigma d’en\u00e7\u00e0 que iniciam l’hora i mitja d’assajos setmanals. Entram en un espai i senzillament estam com som i, a partir d’aqu\u00ed, flu\u00efm, milloram i ens feim visibles perqu\u00e8 invisibilitzam el que ens fa sentir ferits.<\/p>\n\n\n\n

2.2. El Zero Egos<\/h2>\n\n\n\n

Per a mi aquest fou un gran descobriment. Mai en la meva vida havia fet teatre amb persones que no pateixen d’ego. He trobat aquesta peculiaritat tan humana i alhora tan dif\u00edcil de gestionar a diferents grups de teatre, ja fossin amateurs, professionals, petits, grans, etc. La clau que fa que en aquest grup de teatre no bategui aquesta aspiraci\u00f3 que persegueix el triomf i la ceguera personal abans de prioritzar la llum i encert de tot el conjunt, \u00e9s que les persones integrants d’aquest grup de teatre social volen pujar als escenaris o, millor dit, \u00abfer teatre\u00bb per a sentir-se b\u00e9, per a jugar, per a volar i per a aprendre. Perqu\u00e8 si hi ha una cosa que volen fer els integrants d’Estepa quan comen\u00e7a la classe \u00e9s aprendre, desatenent les seves suposades mancances i explorant dins la llum de la disciplina. Aquesta \u00e9s la clau que ells i elles m’han ensenyat i que haurien de mostrar al m\u00f3n: no persegueixen la llum per a brillar-hi; persegueixen la llum per a escalfar-s’hi. \u00c9s un creixement personal pur que converteix la companyia teatral en un enlloc i en una m\u00e0quina perfecta de creaci\u00f3 i de creadors. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, escriure hist\u00f2ries per a Estepa Teatre \u00e9s tan inspirador i anar als assajos \u00e9s un ant\u00eddot contra els aspectes m\u00e9s competitius, ferotges i destructius de la bondat humana com \u00e9s l’ego dels artistes i creadors. \u00c9s un altre oasi, doncs, descobert nom\u00e9s amb aquest grup de teatre social, tan real com els valors m\u00e9s humans que la societat com a vertader estat selv\u00e0tic no ens permet recon\u00e8ixer dins nosaltres: un claro en mitad el bosque<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

2.3. La Comunitat<\/h2>\n\n\n\n

El sentiment de grup dins el punt de trobada que signifiquen els assajos setmanals de tots els dimarts al Teatre de Manacor va m\u00e9s enll\u00e0 de \u00abfer un taller\u00bb. La sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a a un grup de persones que es respecten i es tracten amb un afecte real sense distincions ni barreres socials \u00e9s total. <\/p>\n\n\n\n

El grup, servint-se una altra vegada d’una alqu\u00edmia estranya que potser t\u00e9 a veure amb la m\u00e0gia del teatre, arriba al grau de fam\u00edlia sense treure el cap en cap moment en el paternalisme que acaba sempre per dinamitar els veritables valors de la fam\u00edlia, tribu, grup hum\u00e0 de persones amb un \u00fanic fi: aplegar-se per sentir-se b\u00e9 junts i, per altra banda, sense exigir res a ning\u00fa mai, per\u00f2 fer el que sigui sempre perqu\u00e8 cap d’ells senti el fred i la llunyania. Operen com a grup amb una naturalitat dif\u00edcil de recon\u00e8ixer en altres conjunts de persones que puguem identificar dins de la nostra societat com per exemple empreses, fam\u00edlies, associacions, ve\u00efns, amistats, etc. El refor\u00e7 positiu dels uns per als altres crec que \u00e9s la clau d’aquest sentiment de comunitat que fomenta la uni\u00f3 entre tots i totes.<\/p>\n\n\n\n

Exemples diaris com aquests:<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui, Arcen, has vingut molt maca\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEn Joan sempre t\u00e9 paci\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abToni Ramon ets molt bo\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abAmb n\u2019Abdel sempre riem\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abAl\u00edcia, vals un m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abNa Carme \u00e9s sa m\u00e9s viva de totes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abT’has amagrit\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abTanta sort que et tenim\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\u00abM’agraden les teves botes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abGuapa, cari\u00f1o\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEst\u00e0s b\u00e9?\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui estic trist, per aix\u00f2 he vingut a Teatre\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abSort que arriba dimarts i puc veure-us\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00ab\u00c9s una passada haver-nos conegut\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abM’agrada teatre perqu\u00e8 em recorda que m’agrada molt viure i aix\u00f2, a vegades, se m’oblida\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

2.4. La Bondat<\/h2>\n\n\n\n

Entre les persones integrants d’aquest grup, la bondat \u00e9s el gran valor que fa, sense cap dubte, que el pas del temps sigui un benefici en com\u00fa per al creixement personal. Botam des d’un precipici sense tenir por a la caiguda perqu\u00e8 sabem que ens tenim. <\/p>\n\n\n\n

Per exemple, quan el juny de 2022 vam viatjar a Barcelona per l’estrena de la nostra obra Tenim un do a l’Altre Festival vaig poder comprovar que la bondat d’aquestes persones va facilitar el dia a dia d’un viatge en qu\u00e8 v\u00e0rem poder sentir-nos ben a prop. Ning\u00fa va deixar a ning\u00fa desat\u00e8s. El grup s’alimentava i bevia sempre perqu\u00e8 entre tots es compartirn els aliments i les begudes. El grup reia sempre perqu\u00e8 tots ens f\u00e8iem cas. El grup es posava nirvi\u00f3s per\u00f2 aquests nirvis els empetit\u00edem perqu\u00e8 els compart\u00edem en veu alta. El grup es va divertir perqu\u00e8 la bondat de tots els seus integrants fou l’energia del mateix viatge. <\/p>\n\n\n\n

La bondat \u00e9s compartir i mirar-se amb el cor. Aix\u00f2 de mirar-se amb el cor \u00e9s el seg\u00fcent poder que ara exposar\u00e9 i que ha estat all\u00f2 que m\u00e9s m’agrada dels Estepa.<\/p>\n\n\n\n

2.5. La Mirada<\/h2>\n\n\n\n

All\u00f2 que m’ha captivat de fer teatre amb el grup de Teatre de l’Associaci\u00f3 d\u2019Estel de Llevant has estat, sense cap mena de dubte, la mirada. Les mirades de n’Abel, na Nena, na Maribel, n’Al\u00edcia, na Carme, n’Agust\u00ed, en Toni Ramon, en Toni, na Maria Ant\u00f2nia, na Maje, n’Adri\u00e0, n’Encarna, na Desi, en Joan, en Miquel Jaume, en Miquel Gomila, na Benvinguda, na Margalida, en Xisco, na Marina, na Marga, n’Estrella, na Marisa, na Teresa, na Neus, i tots i totes els que han passat qualsevol dimarts per l’aula teatral del Teatre de Manacor.<\/p>\n\n\n\n

Les mirades de tots ells i elles ragen una llum poderosa, un fil d’esperan\u00e7a i en definitiva \u2013 i ho dic a escala personal\u2013 una llar on romandre i tornar per a agafar consci\u00e8ncia que en aquest m\u00f3n hi ha amor.<\/p>\n\n\n\n

Coses que s’han dit als assajos que xerren del poder de la mirada:<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui no est\u00e0s b\u00e9 Manel. Ho dus escrit als ulls\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEns has mirat com ning\u00fa mai ho havia fet\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui no estic b\u00e9, per si no ho diuen els meus ulls\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abHo vaig saber tot d’una\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEns mirem i ens entenem\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui he anat a fer l’assaig d’Estepa i nom\u00e9s veure’ls a l’entrada ja he regirat el dia de merda que duia damunt. \u00c9s la millor feina que he tingut mai. El conflicte mai sorgeix del tracte personal, \u00e9s el mateix tracte amb ells i elles all\u00f2 que resol els conflictes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEls teus ulls ho diuen tot\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

2.6. El Teatre Social<\/h2>\n\n\n\n

Aqu\u00ed ve la gran f\u00f3rmula que \u00e9s el teatre social per a revolucionar les persones, millorar-ne les vides i crear expectatives tangibles. \u00c9s evolucionar i, el m\u00e9s important, adoptar un cam\u00ed dins el treball de camp dels assajos per on aprendre, sense adonar-nos-en, a desfer la ruta que la societat o viv\u00e8ncies ens condu\u00efren al sempre injust entreforc de l’estigma i teixir una comunitat nova, perqu\u00e8, quan compartim teatre, cream un nou \u00abfoc\u00bb, \u00abllar\u00bb… d\u2019estada i refugi que som nosaltres mateixos i que alhora bestrau altres \u00abjos\u00bb que d\u00faiem dins per\u00f2 que mai hav\u00edem vist ploure. En aquest punt, voldria reproduir un fragment del llibre Teatro del S\u00ed<\/em> (Pallar\u00e8s, 2021), un testimoni tan hum\u00e0 com a professional, que ha estat molt important per a la percepci\u00f3 i l\u2019aprenentatge de la meva feina com a mestre i director de teatre, perqu\u00e8 permet comprendre el rerefons terap\u00e8utic de la metodologia utilitzada. <\/p>\n\n\n\n

\n

1\u00b73 Las Caracter\u00edsticas del Teatro del S\u00ed.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

El S\u00ed como arma contra el \u00abyo no valgo\u00bb: En la mayor parte de las ocasiones, nos encontramos con que las personas que participan en nuestros proyectos comparten una caract\u00e9ristica com\u00fan: en todas las esferas de sus vidas se topan siempre con una negativa que les impide desarrollarse. En este proceso utilizaremos el S\u00cd como acto pol\u00edtico para empoderarlos y liberarlos de ese no que les es impuesto y crear espacios de libertad donde aceptarse sea lo principal. El S\u00ed para descubrir nuevos caminos nunca emprendidos. El S\u00ed para aceptar otros cuerpos, otras emociones. El S\u00ed para decir no a opresiones y discriminaciones. El S\u00ed para adoptar otra mirada con la que contemplar el trauma y dolor vividos. El S\u00ed para redescubrir a los otros y crear comunidad. (Pallar\u00e8s, p\u00e0g. 3).<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

3. Neix Tenim un Do<\/em><\/h1>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 jo les mirava, les escoltava, les observava, aix\u00ed com les comprenia, i, per tant, les estimava, fins a arribar a un mantra que repetia dins meu per a definir-los com individus que configuraven el grup. En mirava un, en Toni Ramon i deia \u00abT\u00e9 un Do\u00bb; mirava a n’Arcen i pensava all\u00f2 mateix: \u00abT\u00e9 un Do\u00bb; mirava en Toni Sitges i el mantra era el mateix, es repetia \u00abT\u00e9 un Do\u00bb. Per tant, vaig escriure l’obra teatral titulada Tenim un Do. I girant aquesta obra que f\u00e9rem nostra perqu\u00e8 xerrava de tots i totes nosaltres, v\u00e0rem descobrir plegats l’abra\u00e7ada del teatre. Una sensaci\u00f3 emocional que viatjar\u00e0 dins cadascun de nosaltres per sempre mai. Amb Tenim un Do v\u00e0rem anar als teatres de Manacor, Capdepera, Sant Lloren\u00e7, a l\u2019Altre Festival (Barcelona), Sineu, FIET 2022 (Vilafranca de Bonany), Espai el Tub (Palma) i a la celebraci\u00f3 del Dia Mundial de la Salut Mental a Inca.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abSom Estepa Teatre i som de bon de veres. Feim teatre inclusiu i social, que no discursos, perqu\u00e8 el nostre manifest som nosaltres mateixos.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

3.1. Fitxa de l\u2019obra i dossier<\/h2>\n\n\n\n

T\u00edtol:<\/strong> Tenim un Do.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Dramat\u00fargia i direcci\u00f3:<\/strong> Manel I. Serrano.<\/p>\n\n\n\n

Int\u00e8rprets: <\/strong>Agust\u00ed Garc\u00eda, Joan Genovard, Miquel Gomila, Miquel Jaume, Maria Bel Llaneras. Abdel El Miri, Al\u00edcia Olivares, Nena Perell\u00f3, Antoni Ramon, Teresa Riart, Carme Serrano, Esther Sierra, Antoni Sitges i Arcen Torres.<\/p>\n\n\n\n

Escenografia: <\/strong>Estepa Teatre.<\/p>\n\n\n\n

Fotografia:<\/strong> Miguel \u00c1ngel Rite Palmer.<\/p>\n\n\n\n

Durada: <\/strong>60 minuts<\/p>\n\n\n\n

Idioma:<\/strong> catal\u00e0 (amb alguns di\u00e0legs en castell\u00e0)<\/p>\n\n\n\n

Sinopsi:<\/strong> Un bon dia, un grup d’irreductibles somiatruites varen decidir abaixar-se del m\u00f3n i fer-se enfora de qualsevol govern mundial i fundar el seu propi llogaret a una oficina de correus abandonada; aquesta no-p\u00e0tria va rebre el nom d\u2019Helpo (\u00abajuda\u00bb en esperanto.)<\/p>\n\n\n\n

S<\/strong>obre l’escena:<\/strong> L’escena representa una oficina de correus abandonada i, alhora, una cru\u00eflla de camins on\u00edrica. Hi ha dos sacs de correus modificats segons el somni que representa Helpo..<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s Helpo?:<\/strong> Helpo, que vol dir ajuda en esperanto, \u00e9s un enlloc, una p\u00e0tria, una fita, una quimera total imaginada per un grup de somiatruites que s\u00f3n Estepa Teatre. Aquests han decidit dimitir del m\u00f3n metaf\u00f2ricament per dedicar-se plenament a viure del seu Do que no \u00e9s un altre que ajudar, ajudar-se, demanar ajuda, mirar als ulls i repartir abra\u00e7ades a escala mundial. Helpo es una visi\u00f3 que vaig tenir mentre coneixia els i les integrants d\u2019Estepa Teatre. De fet, vaig crear Helpo gr\u00e0cies a tots i a totes. Per ells i elles, \u00e9s Helpo.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Un dia d’estiu, dirigida per Lluqui Herrero a l’Altre Festival.<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

4. Els inicis d’Estepa Teatre. V\u00e8ncer l\u2019obscuritat<\/h1>\n\n\n\n

Volem acabar aportant el testimoni de Carme Serrano Llull, professional d’Estel de Llevant i actriu d’Estepa Teatre que ens descobreix els inicis del grup.<\/p>\n\n\n\n

Les paraules testimonials de na Carme que em guiaren, com passes de llum, en aquesta interessant conversa. Vaig poder visualitzar el proc\u00e9s hist\u00f2ric d’aquest grup de teatre i de com, progressivament i amb el pas de diferents etapes, mestres i grups humans, van aconseguir amb el temps i l’esfor\u00e7 de superaci\u00f3, v\u00e8ncer la por i l’obscuritat, i deixar enrere l’estigma gr\u00e0cies a una eina que al principi fou inconcebible per\u00f2 que, finalment, ha estat fonamental per a saber-se valedors i valedores de la llum, l’admiraci\u00f3, el respecte i la m\u00e0gia personal que tothom duu a dins. Aquesta eina invisible, per\u00f2 esmoladora fou el TEATRE. Vet aqu\u00ed un petit tomb per la hist\u00f2ria d’Estepa Teatre mitjan\u00e7ant aquest testimoni a trav\u00e9s del qual veim com la protagonista ha vist n\u00e9ixer i com ha format part fins ara d’aquest meravell\u00f3s grup hum\u00e0 que fa teatre per v\u00e8ncer l’obscuritat. <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abEs molt emotiu pensar d’on venim i saber que ja res ens atura\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n

Carme Serrano Llull<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

2001. LA PRIMERA PASSA: el Taller d’Expressi\u00f3 Corporal gr\u00e0cies a l’empenta de na Margalida Tauler<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abDes d’Estel de Llevant v\u00e0rem pensar fer alguna cosa per a passar el temps entre les persones participants i els i les professionals. Hi havia un voluntari que nomia Antoni Penya que feia un taller de tai-chi i que coneixia na Margalida Tauler, una manacorina professora d’institut. En Toni va convidar na Margalida a dur a terme alguna activitat amb les persones participants d’Estel i na Margalida va anar un dia a Estel de Llevant amb la proposta de fer un taller de teatre aprofitant que ella era mestre de teatre a la Mostra de Teatre Escolar de Manacor.<\/p>\n\n\n\n

Quan na Margalida ens va plantejar fer teatre, a nosaltres d’entrada ens va sortir un \u00abno\u00bb, entre altres coses, perqu\u00e8 nosaltres no ens pod\u00edem exposar un repte tan important. Ens repet\u00edem aquest mantra creient-nos all\u00f2 que \u00abnosaltres no som igual que els altres\u00bb i es va crear un rebuig, perqu\u00e8 no contemplaven poder fer aquesta exposici\u00f3 p\u00fablica que per nosaltres era inimaginable. A partir d’aqu\u00ed, na Margalida, sense fer-se enrere amb la seva idea inicial, ens va proposar no anomenar-ho taller de teatre sin\u00f3 dir-ne taller d’expressi\u00f3 corporal.<\/p>\n\n\n\n

Aquest taller va comen\u00e7ar amb exercicis molt corporals, molt simples. A poc a poc, s\u2019anaven incorporant petites frases, fins que un bon dia na Margalida va trobar que amb aquest recull de frases breus hi havia per a comen\u00e7ar a crear un grup perqu\u00e8 ja hi havia unes sinergies de conjunt. Primer de tot, va pensar a posar un nom al grup. Una usu\u00e0ria que encara forma part d’Estel de Llevant va dir: \u00abLi podem posar el nom d’Estepa\u00bb i a tothom li va agradar i aix\u00ed va quedar. \u00abAvui tenim Estepa\u00bb deien les persones participants quan tocava anar al taller d’expressi\u00f3 corporal. A partir d’aqu\u00ed, es varen comen\u00e7ar a forjar lla\u00e7os d’amistat i uni\u00f3. Just posar el nom, la gent s’identificava i ja no era un taller sin\u00f3 un grup. Aix\u00ed va comen\u00e7ar una m\u00e0gia, Estepa.<\/p>\n\n\n\n

Continuant amb l’aplec d’aquestes petites frases que anava introduint la mestra Margalida Tauler, v\u00e0rem crear una petita obra de teatre a la qual v\u00e0rem donar el t\u00edtol de Gran Hotel<\/em>. Aquesta primera obra de teatre que va donar origen a Estepa Teatre com a tal, fou una obra teatral de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Cada usuari va triar qu\u00e8 volia ser i qu\u00e8 volia representar i eren frases molt petites, molt simples.<\/p>\n\n\n\n

Quan aquest projecte va tenir un poc de cos, es va representar exclusivament davant familiars a dins les instal\u00b7lacions de l’antiga seu de l’Estel de Llevant a l’Avinguda Portugal de Manacor, a una sala molt petita i molt acollidora. <\/p>\n\n\n\n

A partir d’aqu\u00ed, ells i elles, els integrants del Gran Hotel, varen poder comprovar que el resultat fou satisfactori, ja que la gran majoria d\u2019espectadors van reaccionar de forma molt positiva i quedaren sorpresos.<\/p>\n\n\n\n

A partir de la superaci\u00f3 d’aquesta primera fita, entre na Margalida Tauler i en Tomeu Amengual, el gerent del Teatre de Manacor, feren possible fer els assajos a les mateixes instal\u00b7lacions del teatre La condici\u00f3 important fou que els assajos no s\u2019havien de dur a terme en sales que fossin obscures, ja que quan una persona ha estat tancada i sola a les fosques i comen\u00e7a a sortir, po\u00e8ticament, cap a la llum, tornar a una sala obscura fa emergir records inconscients que moltes vegades paralitzen i generen l’efecte contrari que provoca la pr\u00e0ctica del teatre terap\u00e8utic a les persones.<\/p>\n\n\n\n

Foren conscients d’un fet que els i les professionals vivim cada dia i \u00e9s que moltes de persones participants tenen por a l’obscuritat i moltes d’elles han viscut els seus pitjors records dins de l’obscuritat\u2026 Ambd\u00f3s intentaven que el grup d’Estepa assaj\u00e0s en sales amples i lluminoses\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

2002. Anam al Teatre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abA partir d’aquesta passa tan important, els integrants d’Estepa v\u00e0rem poder protagonitzar una transici\u00f3 com era poder dir: \u00abAnam al Teatre, anam a assajar al Teatre de Manacor\u00bb. I aix\u00ed fou com el taller d’expressi\u00f3 corporal es va convertir en classes de teatre.<\/p>\n\n\n\n

A partir del 2002, quan ja anaven al Teatre, comen\u00e7arem a agafar aquest h\u00e0bit i ens sentien com un grup de teatre, na Margalida va pensar a fer una segona part de Gran Hotel<\/em>. V\u00e0rem arribar a ser quinze actors i actrius, i na Margalida feia feina amb els actors segons les seves possibilitats. Aquesta segona part de l\u2019obra fou molt important i exitosa. El comentari que m\u00e9s v\u00e0rem sentir era: \u00abNo m’imaginava que un grup de persones aix\u00ed hagu\u00e9s tengut la valentia\u2026\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 va representar una pujada d’adrenalina i d\u2019autoestima per a les persones participants que ens ha perseguit tot aquests anys i ens ha emp\u00e8s a no defugir d’aquesta energia que \u00e9s el nostre grup d’Estepa Teatre\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

2011. El grup d’Estepa Teatre \u00e9s professionalitza<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abEL 2011, Estel de Llevant va decidir que Estepa Teatre era m\u00e9s que un taller i que s’hauria de potenciar, per la qual cosa van comen\u00e7ar comptar amb mestres, dramaturgs o directors d’escena professionals per dur endavant el grup de teatre. Es va comen\u00e7ar a interpretar obres de teatre senceres i a adaptar cl\u00e0ssics\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

2016. Lluqui Herrero abra\u00e7a amb humanitat i professionalitat el grup d’Estepa Teatre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abLa reconeguda actriu i mestra de teatre, Lluqui Herrero. agafa la direcci\u00f3 del grup Estepa Teatre amb molt d’encert, ja que la seva arribada va significar un avan\u00e7 hum\u00e0 i teatral pel grup. Ens enseny\u00e0 a con\u00e8ixer el nostre cos, a expressar els sentiments, a estar i sentir damunt un escenari, a confiar en els companys i ens don\u00e0 un aprenentatge que recolliria amb un missatge que sempre ens transmetia: \u00abA un escenari no hi ha errors, sin\u00f3 aprenentatge\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Amb na Lluqui va ser el primer cop que v\u00e0rem anar a l’Altre Festival de Barcelona (Festival Internacional d’Arts Esc\u00e8niques i Salut Mental).<\/p>\n\n\n\n

2017. B\u00e0rbara Nicolau ens abra\u00e7a, i molt!<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abDe la m\u00e0 de na Lluqui Herrero ens arrib\u00e0 una altra abra\u00e7ada de superaci\u00f3 i energia teatral i humana amb l’etapa com a mestra i directora de na B\u00e0rbara Nicolau. La tamb\u00e9 actriu i professional del teatre manacorina ens va ensenyar a valorar all\u00f2 que \u00e9rem, a agafar seguretat, ens va potenciar, i molt, la nostra autoestima com a grup i com a actors i actrius. Amb na B\u00e0rbara com a capdavantera d’Estepa, arribaren els anys amb m\u00e9s projecci\u00f3 del grup. Amb ella, v\u00e0rem dur a terme una obra de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva titulada Un dia d\u2019estiu\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

I fins al dia d’avui, puc dir amb una emoci\u00f3 que em fa tremolar la veu i que es fa encara m\u00e9s emotiva expressar-te-la a tu, Manel, que arribats aqu\u00ed, com a una integrant m\u00e9s d’Estepa, \u00e9s molt emotiu pensar d’on venim i saber que ja res ens atura\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Entrevista enregistrada l\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Pedra, tisora, paper, dirigida per B\u00e0rbara Nicolau.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n\n\n\n

Pallar\u00e8s Elias, Marina (2021). Teatro del s\u00ed: La belleza del trauma como eje de cambio para la transformaci\u00f3n de las comunidades a trav\u00e9s de sus propias historia<\/em>s<\/em>. Colecci\u00f3n Garum. Orciny Press.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: teatre, salut mental, experi\u00e8ncies, metodologies. Resum Aquest article descriu la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del grup de teatre Estepa Teatre de l’Associaci\u00f3 d\u2019Estel de Llevant. S\u2019inici\u00e0 com a una activitat o taller puntual i ha acabat sent un grup de teatre s\u00f2lid i innovador.  En aquesta hist\u00f2ria, el teatre es configura com un espai on […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6519,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[77,86,87,89],"tags":[118],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6536"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6536"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6536\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6656,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6536\/revisions\/6656"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6519"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6536"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6536"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}