{"id":6521,"date":"2023-05-17T09:37:57","date_gmt":"2023-05-17T08:37:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6521"},"modified":"2023-05-23T09:51:31","modified_gmt":"2023-05-23T08:51:31","slug":"laccessibilitat-sexual-una-nova-forma-metodologica-a-latencio-sexoafectiva-de-les-persones-amb-discapacitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/laccessibilitat-sexual-una-nova-forma-metodologica-a-latencio-sexoafectiva-de-les-persones-amb-discapacitat\/","title":{"rendered":"L’accessibilitat sexual: una nova forma metodol\u00f2gica a l’atenci\u00f3 sexoafectiva de les persones amb discapacitat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>discapacitat, sexualitat, serveis socials, metodologia.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les persones amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar i altres grans discapacitats f\u00edsiques conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019altres malalties, despr\u00e9s de participar en un proc\u00e9s rehabilitador integral, no veuen resoltes les necessitats afectives, relacionals i sexuals, a causa de l\u2019exist\u00e8ncia de barreres f\u00edsiques, psicosocials i professionals que impedeixen l\u2019accessibilitat a una vida sexual plena que s\u2019ajusti a les caracter\u00edstiques personals i de la patologia i\/o discapacitat.<\/p>\n\n\n\n

Per a rompre aquestes barreres, sorgeix una nova forma metodol\u00f2gica a l’atenci\u00f3 sexoafectiva de les persones amb discapacitat f\u00edsica en forma de Servei d’Accessibilitat Sexual (SAS) i que pertany a Aspaym IB, a trav\u00e9s del qual s’informa, s’orienta i s’ofereix ter\u00e0pia sexual individual i grupal, perqu\u00e8 les persones usu\u00e0ries que tenen discapacitat f\u00edsica (neurodegenerativa, par\u00e0lisi cerebral infantil, esclerosi m\u00faltiple, dany cerebral com TCE i ACV, fibromi\u00e0lgia, acondropl\u00e0sia, atr\u00f2fia muscular, etc.) i el seu entorn proper: (parella, fam\u00edlia, cuidadors, professionals, agents socials, escenaris comunitaris\u2026), puguin desenvolupar compet\u00e8ncies d\u2019\u00edndole sexual i afectiva que els permetin assolir un pla de vida i de futur que influir\u00e0 en el seu benestar personal, familiar, social i laboral.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Iv\u00e1n Garc\u00eda<\/strong> Moreno<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sex\u00f2leg especialista en diversitat funcional
Aspaym Illes Balear<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. <\/span>Introducci\u00f3: fonamentaci\u00f3 de la intervenci\u00f3 afectivosexual de les persones amb discapacitat<\/h1>\n\n\n\n

El Servei d’Accessibilitat Sexual parteix de la base que les persones amb discapacitat f\u00edsica s\u00f3n sexuades com tots, per tant, tenen una sexualitat pr\u00f2pia, amb caracter\u00edstiques i limitacions individuals, per\u00f2 que, fins no fa gaire temps romanien, totalment a\u00efllades i tancades a casa seva, a c\u00e0rrec d’algun familiar. Durant molt de temps, se’ls han negat la possibilitat de resoldre les seves necessitats afectives i sexuals. <\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament, les persones amb discapacitat han estat invisibilitzades, estigmatitzades i discriminades en molts \u00e0mbits de la vida propis de l’\u00e9sser hum\u00e0 (Oliva, 2014), ja que, tradicionalment i tamb\u00e9 avui dia, la societat veu i continua veient les persones amb discapacitat com a persones “dependents i necessitades de protecci\u00f3” (V\u00e9lez, 2006, p. 158), juntament amb una mirada limitadora i amb una gran c\u00e0rrega estigmatitzant cap a aquest col\u00b7lectiu. <\/p>\n\n\n\n

A poc a poc, la situaci\u00f3 va canviant i la nostra societat va evolucionant i \u00e9s conscient que una orientaci\u00f3 i educaci\u00f3 sexual \u00e9s necess\u00e0ria, i no ha de ser excloent per a cap col\u00b7lectiu. <\/p>\n\n\n\n

Segons l’OMS, la sexualitat \u00e9s un aspecte central de l’\u00e9sser hum\u00e0, present al llarg de la seva vida. Abra\u00e7a el sexe, les identitats i els rols de g\u00e8nere, l\u2019erotisme, el plaer, la intimitat, la reproducci\u00f3 i l\u2019orientaci\u00f3 sexual. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, entenem sexualitat com la forma en qu\u00e8 l\u2019\u00e9sser sexuat s’expressa sexualment i expressa seva viv\u00e8ncia subjectiva. Seria el que es viu, la manera peculiar que cada persona t\u00e9 de concebre i viure, ser home o dona (o no ser-ho) a l\u2019\u00e0mbit personal. <\/p>\n\n\n\n

La sexualitat, o m\u00e9s ben expressat, les sexualitats, t\u00e9 a veure amb com jo visc i em sent com a persona, en relacionar-me, en mostrar afecte i sentiments cap a les altres persones, cadascuna amb les seves difer\u00e8ncies, inseguretats, singularitats, etc. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha de tenir en compte que la sexualitat no nom\u00e9s \u00e9s una funci\u00f3 biol\u00f2gica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una font d\u2019intimitat, de comunicaci\u00f3 de sentiments i afectes. Per tant, els drets sexuals de les persones amb discapacitat s\u2019han de recon\u00e8ixer i garantir com a part dels drets humans universals basats en la llibertat, la dignitat i la igualtat. <\/p>\n\n\n\n

Per exemple la Llei org\u00e0nica 2\/2010, a l’article 3, ens diu que “totes les persones tenen dret a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva sense m\u00e9s l\u00edmits que els derivats del respecte als drets de les altres persones i a l’ordre p\u00fablic garantit per la Constituci\u00f3 i les Lleis.” A m\u00e9s, en el seu article 5, s\u2019afirma que els poders p\u00fablics garantiran “l’eliminaci\u00f3 de tota forma de discriminaci\u00f3, amb especial atenci\u00f3 a les persones amb algun tipus de discapacitat, a les quals se’ls garantir\u00e0 el seu dret a la salut sexual i reproductiva, establint per a elles els suports necessaris en funci\u00f3 de la seva discapacitat” i es defineix la salut sexual com: l\u2019estat de benestar f\u00edsic, psicol\u00f2gic i sociocultural relacionat amb la sexualitat, que requereix un entorn lliure de coerci\u00f3, discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Encara avui dia, gran part de la nostra societat t\u00e9 la creen\u00e7a que les persones amb discapacitat perden la seva sexualitat (asexualitat) i amb aix\u00f2 la possibilitat de crear un projecte de vida personal afectiu i\/o familiar. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta creen\u00e7a \u00e9s el resultat d\u2019una evoluci\u00f3 de diferents models. En primer lloc, ens trobam amb model religi\u00f3s en el qual es considera la discapacitat com un c\u00e0stig dels d\u00e9us, i, conseq\u00fcentment, a les persones amb discapacitat se\u2019ls destina un espai per als ‘anormals\u2019(Hern\u00e1ndez, 2015; Palacios, 2008). Aix\u00ed mateix, “eren tractades com a objecte de caritat i subjectes d’assist\u00e8ncia” (Palacios, 2008, p. 26). <\/p>\n\n\n\n

Amb el pas del temps, apareix el model biom\u00e8dic o rehabilitador, que tracta el tema de la discapacitat en termes de salut i malaltia. En aquest sentit, es veu les persones amb discapacitat com a individus que poden aportar alguna cosa, per\u00f2 sempre en la mesura que siguin rehabilitats o normalitzats (Palacios, 2008). <\/p>\n\n\n\n

Actualment, \u00e9s el model social el que est\u00e0 agafant m\u00e9s for\u00e7a. T\u00e9 influ\u00e8ncies del model revolucionari sexual (la revoluci\u00f3 sexual \u00e9s necess\u00e0ria per al canvi social i viceversa) i de l\u2019autobiogr\u00e0fic-professional (dona lloc al model centrat en la persona i suport autodirigit). Es posa el focus d’atenci\u00f3 sobre rehabilitar la societat, que ha de ser “dissenyada” per a fer front a les necessitats de totes les persones, gestionar les difer\u00e8ncies i integrar la diversitat (Vict\u00f2ria, 2013, p. 1100). \u00c9s l\u2019entorn el que posa barreres i provoca l\u2019exclusi\u00f3 de les persones amb discapacitat, per\u00f2 aquest mateix entorn pot optar per a oferir ajustaments, adaptacions que permetin desenvolupar-se en la societat, fins al punt que aquesta esdevingui facilitadora d\u2019oportunitats. <\/p>\n\n\n\n

Avui dia, es pot observar que el model biom\u00e8dic continua tenint un pes important, per\u00f2 tamb\u00e9, cada vegada m\u00e9s, es dona import\u00e0ncia a la part social, i sorgeix, aix\u00ed, una combinaci\u00f3 entre tots dos models a l’hora de tractar les persones amb diversitat funcional. El model que integra aquesta combinaci\u00f3 \u00e9s el que es coneix com a model biopsicosocial<\/em>, que permet desenvolupar una atenci\u00f3 centrada i integrada en la persona, i que ha perm\u00e8s passar de “la discapacitat com a defici\u00e8ncia i responsabilitat individual a la discapacitat com a difer\u00e8ncia i reconeixement social” (Hern\u00e1ndez, 2015, p. 50). <\/p>\n\n\n\n

En canvi, a l’hora d’atendre la sexualitat de les persones amb discapacitat f\u00edsica, es prioritza la rehabilitaci\u00f3 i\/o el tractament f\u00edsic relacionats amb les pluripatologies, per la qual cosa el component sexual queda relegat a un segon pla i s\u2019impedeix la seva rehabilitaci\u00f3 integral. D’aqu\u00ed, la import\u00e0ncia que des de la seva valoraci\u00f3 personal es tingui en compte la sexualitat des de l’inici, i des de tot l’equip professional que treballa en la seva rehabilitaci\u00f3 i tractament. <\/p>\n\n\n\n

En els centres d’atenci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 no solen tractar-se aspectes relacionats amb la sexualitat. Aquests s’haurien d’incloure des de les primeres consultes i la sexualitat reafirmar-se com una activitat normal de l’\u00e9sser hum\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, la rehabilitaci\u00f3 ha de ser integral. Segons l’OMS aquesta \u00e9s: <\/p>\n\n\n\n

\n

“[\u2026]l\u2019aplicaci\u00f3 coordinada d\u2019un conjunt de procediments m\u00e8dics, educatius, psicol\u00f2gics, socials i ocupacionals per preparar o readaptar l\u2019individu limitat amb l\u2019objecte que assoleixi la major proporci\u00f3 possible de la capacitat funcional, social i productiva. L\u2019objectiu del proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3, doncs, \u00e9s prevenir, superar o minimitzar els possibles efectes de la condici\u00f3 limitant.” <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La capacitat d’adaptar-se cont\u00ednuament, fruit del car\u00e0cter impredictible de la malaltia (com per exemple l\u2019esclerosi m\u00faltiple), de la discapacitat, del proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3\u2026, afecta greument les quatre \u00e0rees implicades en la conducta sexual (la satisfacci\u00f3 genital, l’amor, la vida en parella i la procreaci\u00f3), i fa que les persones amb desajustos sexuals presentin major grau d’ansietat, depressi\u00f3, irritabilitat i preocupaci\u00f3 pel seu cos. \u00c9s possible que canvi\u00ef la forma en com se senten sexualment o el seu desig sexual. Tamb\u00e9 pot ser afectada la capacitat per practicar el sexe i sentir plaer sexual, o poden sorgir preocupacions en iniciar una nova relaci\u00f3 i com podria reaccionar aquesta davant l’esclerosi m\u00faltiple (EM). <\/p>\n\n\n\n

Llavors, el que es pret\u00e9n en els casos de les persones amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar i altres discapacitats f\u00edsiques \u00e9s que adquireixin habilitats que permetin ajustar aquestes funcions sexuals perqu\u00e8, aix\u00ed, aquestes no siguin descartades per les limitacions f\u00edsiques, sin\u00f3, per contra, siguin transformades d’acord amb les funcions encara presents. <\/p>\n\n\n\n

Les persones amb discapacitat, en la majoria dels casos, tenen dificultats per traslladar-se, adoptar posicions, moure\u2019s durant el coit, acariciar o estimular el company sexual i autoestimular-se, a m\u00e9s d\u2019altres dificultats espec\u00edfiques derivades de la seva patologia. <\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, sorgeixen demandes tamb\u00e9 d’acord amb el moment evolutiu de la persona (etapa de desenvolupament: infantil, adolesc\u00e8ncia\u2026) i de la viv\u00e8ncia de la seva discapacitat (si est\u00e0 en moment del dol funcional, si \u00e9s de naixement\u2026) <\/p>\n\n\n\n

Cal remarcar, tamb\u00e9, que les persones amb discapacitat des d\u2019edat primerenca es comporten de manera diferent a les que varen tenir ocasions de posar en pr\u00e0ctica les destreses socials b\u00e0siques. Majorit\u00e0riament, han d\u2019aprendre, per assaig i error, les actituds d\u2019apropament, seducci\u00f3, conquesta i superar les barreres que els separen dels altres. <\/p>\n\n\n\n

Els principals obstacles seran l’autopercepci\u00f3 negativa, les emocions negatives (vergonya, enuig, culpa), l\u2019estil de vida limitat, la incontin\u00e8ncia esfinteriana, etc. <\/p>\n\n\n\n

En molts casos, tot aix\u00f2 \u00e9s degut a una falta en l\u2019acc\u00e9s a informaci\u00f3 sobre la sexualitat. Moltes vegades, l\u2019educaci\u00f3 sexual no est\u00e0 adaptada a les necessitats de les persones amb discapacitat, la qual cosa pot resultar en una manca de comprensi\u00f3 sobre la pr\u00f2pia anatomia, la prevenci\u00f3 de malalties de transmissi\u00f3 sexual i l\u2019anticoncepci\u00f3. A m\u00e9s, moltes persones amb discapacitat experimenten barreres en la comunicaci\u00f3 amb les seves parelles sexuals, cosa que pot dificultar l’expressi\u00f3 de necessitats i desitjos sexuals. <\/p>\n\n\n\n

La sexualitat \u00e9s din\u00e0mica, s’apr\u00e8n. Cada mil\u00b7l\u00edmetre de la nostra pell est\u00e0 preparat per a brindar sensacions plaents sempre que aquestes es trobin inscrites a l\u2019\u00e0mbit cerebral com a er\u00f2genes (mapes) i s’hagi realitzat un aprenentatge per mitj\u00e0 de l’autoestimulaci\u00f3, que ens prepara per a una trobada sexual satisfact\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019educaci\u00f3 sexual de la fam\u00edlia, amistats i persones cuidadores respecte a la sexualitat en persones amb discapacitat \u00e9s fonamental per a poder afrontar els possibles problemes que puguin sorgir al respecte. \u00c9s important que estiguin informades i siguin sensibles a les necessitats sexuals de les persones amb discapacitat. Sovint, les persones cuidadores poden assumir que els seus \u00e9ssers estimats no tenen inter\u00e8s en la sexualitat, cosa que pot dur a la negaci\u00f3 de les seves necessitats sexuals i emocionals. <\/p>\n\n\n\n

En darrer lloc, cal destacar que les barreres f\u00edsiques no nom\u00e9s constitueixen un impediment d’accessibilitat, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, es converteixen en un tipus de castraci\u00f3 que dificulta l’acc\u00e9s a escenaris comunitaris (socials, d’oci, de temps lliure) que faciliten l’establiment de relacions interpersonals afectives, les quals podrien determinar el seu projecte de futur. <\/p>\n\n\n\n

Com que no \u00e9s suficient atendre aquestes demandes, a m\u00e9s, cal ingerir les exig\u00e8ncies d\u2019una societat que dicta com han de ser les persones f\u00edsicament, ps\u00edquicament i sensorialment, en qu\u00e8 se cerca un model de perfecci\u00f3 i normalitat que \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019assumir i que destaca m\u00e9s encara la idea d\u2019imperfecci\u00f3 de les persones amb discapacitat. Aquestes exig\u00e8ncies tamb\u00e9 determinen com ha de ser la relaci\u00f3 sexual entre les persones (coitocentrisme, heterosexualitat, publicitat, pornografia, matrimoni\u2026), d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia que t\u00e9 desmitificar la idea social de sexualitat i tots els prejudicis relacionats amb les persones amb discapacitat. Quant a aix\u00f2 hi sumam parlar sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat, \u00e9s a dir, persones amb corporalitats i estructures f\u00edsiques i mentals diverses, que se surten de la norma del que la societat considera com a ‘normal’, llavors ja afegim un h\u00e0ndicap i es converteix en el tab\u00fa dels tab\u00fas (Ledesma, 2017). <\/p>\n\n\n\n

Formar part d’aquest “silenci” en pro d’una asexualitat suma al curs discapacitant de la malaltia mateix les barreres d’una societat heteronormativa, coitocentrista, capacitista i patriarcal, que dicta com han de ser les persones f\u00edsicament, ps\u00edquicament i sensorialment, i, per tant, com han de ser les seves relacions sexuals. <\/p>\n\n\n\n

Visibilitzar i concretar la problem\u00e0tica real sobre com viuen la seva sexualitat les persones amb diversitat funcional justifica que augmentin els dubtes i\/o es despertin cada vegada m\u00e9s interessos sobre la salut sexual i afectiva entre aquestes persones, les seves parelles i les seves fam\u00edlies. Aix\u00ed, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, sorgeix la necessitat de donar resposta per mitj\u00e0 d’una pr\u00e0ctica professional competent basada en una nova forma metodol\u00f2gica d’atenci\u00f3, com \u00e9s l’accessibilitat sexual. <\/p>\n\n\n\n

2. No s\u00f3n el mateix l\u2019accessibilitat sexual i l\u2019assist\u00e8ncia sexual <\/h1>\n\n\n\n

Sense cap dubte, s’ha invisibilitzat les persones amb discapacitat en aquest terreny tan important com \u00e9s la sexualitat, quan aquestes tenen “les mateixes necessitats sexuals que les altres persones i el mateix dret a satisfer-les” (Langosch, 2020, p. 10).<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed sorgeix un gran debat sobre el com satisfer les seves necessitats, que, encara avui dia, no troba un punt de nexe entre les postures ideol\u00f2giques i acompliments professionals.
Quan parlam del dret a com satisfer les necessitats sexuals, cal ser cautelosos i manejar els plantejaments acuradament, per\u00f2 amb una postura ferma. Es relacionen conceptes d\u2019assist\u00e8ncia personal, sexual, i treball sexual amb altres com mobilitat redu\u00efda, suports, discapacitat, necessitats b\u00e0siques i atenci\u00f3 afectiva-sexual.<\/p>\n\n\n\n

Des d’un punt de vista personal, seria important con\u00e8ixer tres conceptes clau (assist\u00e8ncia sexual, treball sexual i accessibilitat sexual), que al seu torn s\u2019interconnecten amb altres que tamb\u00e9 tindran menci\u00f3 especial.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ent\u00e9n per assist\u00e8ncia sexual el suport hum\u00e0 proporcionat per un tercer, perqu\u00e8 una persona amb discapacitat, amb grans necessitats de suport permanents, pugui satisfer les seves necessitats sexuals. “L’assist\u00e8ncia sexual \u00e9s un suport per accedir sexualment al propi cos. Recon\u00e8ixer-se, explorar-se, masturbar-se s\u00f3n accions que habitualment cadasc\u00fa fa per si mateix, per\u00f2 algunes persones amb diversitat funcional requerim el suport de l’assistent sexual per a aix\u00f2\u201d. (Centeno, 2016)<\/p>\n\n\n\n

El treball sexual es refereix a l\u2019intercanvi de serveis sexuals a canvi d\u2019una remuneraci\u00f3 que ocorre entre persones adultes i amb consentiment mutu. \u00c9s \u201ctota activitat en la qual una persona intercanvia serveis sexuals a canvi de diners o qualsevol altre b\u00e9” (OMS 1989, citada en CONAPO 1994: 761).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important matisar que parlar de prostituci\u00f3 implica certa estigmatitzaci\u00f3 mentre que referir-nos a treball sexual implica, d’una banda, una legalitat que compr\u00e8n drets per als qui l’exerceixen i, per l\u2019altra, una visi\u00f3 del contingut del mateix m\u00e9s \u00e0mplia, neta i per a algunes persones receptores, fins i tot terap\u00e8utica.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed podr\u00edem parlar de l’acompanyant \u00edntim\/a, situaci\u00f3 interm\u00e8dia entre assist\u00e8ncia sexual i el treballador\/a sexual.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u201c\u00c9s un recurs per facilitar l’expressi\u00f3 er\u00f2tica d’aquelles persones que no hi poden accedir per la seva condici\u00f3 (f\u00edsica, intel\u00b7lectual o mental) o la seva biografia (fam\u00edlia, socialitzaci\u00f3) i ho volen fer en condicions d’igualtat, llibertat i dignitat. Aqu\u00ed \u00e9s imprescindible que la persona acompanyant i acompanyada puguin con\u00e8ixer-se abans de la sessi\u00f3 i, a m\u00e9s de valorar els seus respectius desitjos, arribin als pactes privats que regir\u00e0 la seva trobada \u00edntima\u201d <\/p>\nTandemteam, 2013<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

En general es tracta de persones amb una formaci\u00f3 espec\u00edfica i implicaci\u00f3, que, a m\u00e9s, solen passar un filtre per entitats o persones professionals mediadores que vetllen per l’\u00e8xit de la trobada.<\/p>\n\n\n\n

En tots els nostres plantejaments, valoram l’exist\u00e8ncia del discurs estigmatitzador del treball sexual principalment femen\u00ed, que b\u00e9 se sap \u00e9s compartit per sectors pol\u00edtics de dretes i esquerres, i recolzat, fins i tot, per alguns sectors feministes i que generen una gran pol\u00e8mica entre abolicionistes i defensores dels drets humans de les treballadores sexuals.<\/p>\n\n\n\n

A l’hora de parlar d’accessibilitat sexual, en canvi, ens referim a una metodologia professional aplicada a les persones amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar i altres grans discapacitats f\u00edsiques conseq\u00fc\u00e8ncia d’altres malalties, que, despr\u00e9s de participar en un proc\u00e9s rehabilitador integral, no veuen resoltes les necessitats afectives, relacionals i sexuals, a causa de l’exist\u00e8ncia de barreres f\u00edsiques, psicosocials o professionals que impedeixen l’accessibilitat a una vida sexual plena que s’ajusti a les caracter\u00edstiques personals i de la patologia i\/o discapacitat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 comporta aportar una s\u00e8rie de recomanacions i recursos per a la millora: informaci\u00f3, assessorament, educaci\u00f3, prevenci\u00f3, intimitat, suports t\u00e8cnics i pautes, aprendre a relacionar-se\u2026, fins i tot la figura de l’assistent sexual, acompanyant \u00edntim, etc., si el cas ho requereix un cop esgotades totes les possibilitats i\/o si les caracter\u00edstiques del cas ho predeterminen.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 es resumeix a apoderar la persona amb discapacitat, per poder viure la seva sexualitat plenament i tenir un projecte de vida futur que no descarti totes les seves opcions.<\/p>\n\n\n\n

\n

“Totes les persones necessiten rebre educaci\u00f3 sexual i que es facilitin les condicions que els permetin la viv\u00e8ncia satisfact\u00f2ria de la seva sexualitat. Les persones amb discapacitat tamb\u00e9, amb independ\u00e8ncia de quines siguin les seves limitacions i necessitats de suport”<\/p>\nC. de la Creu i N. Rubio,2010<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

3. Centrant la mirada en les barreres professionals<\/h1>\n\n\n\n

Les persones amb diversitat funcional i, en concret, amb discapacitat f\u00edsica (per lesi\u00f3 medul\u00b7lar, malalties cr\u00f2niques neurodegeneratives, danys cerebrals, etc.), troben obstacles a l’hora d’accedir a una vida sexual plena. Sorgeixen, aix\u00ed, barreres d’accessibilitat (ja siguin personals, f\u00edsiques, psicosocials i professionals o totes alhora), que generen noves necessitats a m\u00e9s de les individuals. <\/p>\n\n\n\n

Una menci\u00f3 especial mereixen les barreres que es deriven conscientment o inconscientment de la pr\u00e0ctica professional quan s’est\u00e0 atenent el col\u00b7lectiu de persones amb discapacitat f\u00edsica. Aquestes barreres professionals apareixen des del moment que es prioritza la rehabilitaci\u00f3 i\/o el tractament f\u00edsic relacionats amb les pluripatologies i es relega a un segon pla el component sexual i afectiu. <\/p>\n\n\n\n

Es manifesten de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n