{"id":6512,"date":"2023-05-17T09:37:43","date_gmt":"2023-05-17T08:37:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6512"},"modified":"2023-06-07T10:41:29","modified_gmt":"2023-06-07T09:41:29","slug":"de-la-caritat-i-la-beneficencia-a-les-politiques-socials-marc-historic-del-cristianisme-social-a-mallorca-1945-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/de-la-caritat-i-la-beneficencia-a-les-politiques-socials-marc-historic-del-cristianisme-social-a-mallorca-1945-2023\/","title":{"rendered":"De la caritat i la benefic\u00e8ncia a les pol\u00edtiques socials: marc hist\u00f2ric del cristianisme social a Mallorca (1945-2023)"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>catolicisme, hist\u00f2ria social, educaci\u00f3, pol\u00edtiques socials, secularitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La caritat i la benefic\u00e8ncia han coexistit a l\u2019Estat espanyol des del segle XIX fins ben entrat el segle XX. Les pol\u00edtiques socials de l\u2019estat liberal espanyol \u2013elitista, clientelista i arbitrari\u2013 van evolucionar des del tradicionalisme al reformisme liberal. Amb la instauraci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, per primera vegada s\u2019aprovaren pol\u00edtiques socials amb una major implicaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques i se secularitzaren els serveis. A partir de 1939 es restaur\u00e0 el pitjor escenari dels possibles, es deleg\u00e0 a les institucions religioses bona part dels serveis i es deix\u00e0 en mans de Falange el control de gran part de les infraestructures socials. Aquest univers canvi\u00e0 notablement i invisible a partir de 1945, per\u00f2 va ser durant la d\u00e8cada dels seixanta quan es produ\u00ed un canvi profund en la societat insular, provocat pel canvi de paradigma econ\u00f2mic i l\u2019entrada en escena d\u2019una generaci\u00f3 nova, m\u00e9s formada i professionalitzada. <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, s\u2019hi repassa el paper de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Mallorca durant el segle XX, i s\u2019hi presenten algunes claus d\u2019interpretaci\u00f3 i els per\u00edodes que marquen l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 social fins a l\u2019actualitat. Potser ha arribat el moment de rellegir la hist\u00f2ria actual sense els prejudicis ni les etiquetes que havien provocat d\u00e8cades d\u2019inflaci\u00f3 religiosa. Des d\u2019una perspectiva secular i havent assumit la secularitzaci\u00f3 a l\u2019interior de la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica i per part dels professionals, avui \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil oferir una perspectiva serena dels processos de canvi i dels models que s\u2019han defensat i es promouen actualment. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Pere Fullana Puigserver<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Departament de Pedagogia i Did\u00e0ctiques Espec\u00edfiques
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n\n\n\n

Acabada la Guerra Civil, els vencedors van fer el possible per liquidar l\u2019obra social reformista de la II Rep\u00fablica i, de fet, en resta una mem\u00f2ria m\u00e9s aviat boirosa d\u2019aquelles transformacions (Fullana, 2021). Durant la postguerra i, d\u2019una manera especial a partir de 1945 amb l\u2019entrada dels cat\u00f2lics en el Govern del denominat Nou Estat, s\u2019ha focalitzat la benefic\u00e8ncia gaireb\u00e9 al mateix nivell de la caritat i la historiografia potser ha remarcat la influ\u00e8ncia gaireb\u00e9 absoluta de l\u2019Esgl\u00e9sia en l\u2019acci\u00f3 social. En termes generals, aquesta tesi persisteix i se sost\u00e9 encara, per\u00f2 amb matisos. De fet, s\u2019han incrementat els estudis sobre els processos de canvi i les transformacions socials a partir de 1945 (Ruiz Rodrigo i Palacio Lis, 1993). Des d\u2019aquesta perspectiva, hem participat en grups d\u2019estudi que han dedicat part de la recerca a investigar les transformacions de l\u2019esgl\u00e9sia durant els darrers vuitanta anys. En general, es tracta de treballs en els quals s\u2019ha analitzat l\u2019esgl\u00e9sia en el proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 i la conviv\u00e8ncia amb una societat que externament s\u2019ha anat emancipant del catolicisme i de la religi\u00f3 en general. En aquests estudis s\u2019ha deixat const\u00e0ncia d\u2019alguns resultats i existeix un cert consens que les pol\u00edtiques socials no haurien avan\u00e7at a Europa en general sense l\u2019entesa entre el social cristianisme i la socialdemocr\u00e0cia (Judt, 2011). <\/p>\n\n\n\n

En el nostre cas, ens hem centrat en l\u2019estudi concret de Mallorca (Fullana, 2011), per\u00f2 no exclusivament (Fullana, 2015), i hem aportat algunes conclusions provisionals que recullen precisament aquella part del cristianisme social que m\u00e9s ha destacat en la participaci\u00f3 de les noves pol\u00edtiques socials. Tanmateix, aquestes pol\u00edtiques tampoc no s\u2019entenen al marge del comprom\u00eds temporal dels cristians de base i sense l\u2019activisme d\u2019una generaci\u00f3 de professionals, la majoria vinculat a l\u2019antifranquisme, amb diferents matisos. <\/p>\n\n\n\n

En el marc del Concili Vatic\u00e0 II i del postconcili, l\u2019Esgl\u00e9sia mallorquina comptava amb el suport d\u2019un nombre considerable d\u2019efectius compromesos amb el canvi social i amb una experi\u00e8ncia notable en el camp social, ciutad\u00e0 i pol\u00edtic. Aquesta dimensi\u00f3 de comprom\u00eds temporal estava prou desenvolupada i comptava amb suports suficients en la instituci\u00f3 i amb cert prestigi tamb\u00e9 fora de les estructures confessionals. En general, es tracta d\u2019iniciatives que tot i tenir un punt de partida diferent convergeixen en la voluntat d\u2019ordenar i il\u00b7luminar un temps especialment intens per a la societat mallorquina, amb un protagonisme i una pres\u00e8ncia notable dels cristians, en un context de secularitzaci\u00f3 i de transici\u00f3 d\u2019una societat eclesioc\u00e8ntrica a una societat secular i laica. <\/p>\n\n\n\n

Entenem per societat eclesioc\u00e8ntrica aquella que continua mantenint un imaginari en el qual l\u2019esgl\u00e9sia t\u00e9 un paper central i protagonista en la societat. Es tractava, durant els seixanta, b\u00e0sicament, de col\u00b7lectius i individus en una esgl\u00e9sia que abandonava la cristiandat (1945-1965) i que rompia definitivament les cadenes amb el model tradicional de religiositat i es desvinculava del franquisme. No obstant aix\u00f2, persistia una certa resist\u00e8ncia de la cristiandat, el comprom\u00eds en la transformaci\u00f3 social des de la religi\u00f3, i imaginant la religi\u00f3 com un element de refer\u00e8ncia viva i natural. El protagonisme clerical i dels benefactors, i les infraestructures, i els efectius cristians havia disminu\u00eft per\u00f2 encara mantenien un cert poder i una influ\u00e8ncia innegable. Els moviments religiosos conservadors van topar amb una estructura de poder eclesial s\u00f2lid i durant diverses d\u00e8cades no van gaudir del suport de la jerarquia local, amb excepcions, sobretot durant el setanta i els vuitanta. <\/p>\n\n\n\n

El 1978 representa un moment d\u2019inflexi\u00f3 rellevant. Els partits pol\u00edtics confessionals havien desaparegut, el catolicisme de base s\u2019allunyava de la dreta conservadora tradicional i, aparentment, la sociologia del catolicisme local mantenia una certa aparen\u00e7a de pluralitat. El nou univers del factor cat\u00f2lic (1978-2023) es dilu\u00efa en una societat secular, i el comprom\u00eds social i temporal dels cat\u00f2lics de mica en mica entr\u00e0 en un proc\u00e9s de professionalitzaci\u00f3 i de secularitzaci\u00f3 imparables (Ruiz, 2022). D\u2019aquest temps, all\u00f2 que ens interessa caracteritzar \u00e9s el di\u00e0leg intens i profund produ\u00eft, per una banda, entre el cristianisme (factor cat\u00f2lic, sobretot) i, per una altra, la societat democr\u00e0tica i aconfessional durant el per\u00edode 1978-2023. En paral\u00b7lel, ha persistit una esgl\u00e9sia clerical, tradicional, de masses, ocupada a denunciar els resultats del Concili Vatic\u00e0 II i els processos de secularitzaci\u00f3 a l\u2019interior de l\u2019esgl\u00e9sia mateixa. Aquests sectors han mantingut el model tradicional de caritat i assistencial, sobretot en resid\u00e8ncies de majors, hospital i altres centres tradicionals. Tanmateix, aquest sector ha restat com un residu en extinci\u00f3, at\u00e8s que les pol\u00edtiques socials s\u2019han consolidat i gaudeixen d\u2019un consens generalitzat. <\/p>\n\n\n\n

2. Del nacionalcatolicisme al comprom\u00eds social: un proc\u00e9s de canvi lent i sovint invisible, 1945-1978 <\/h1>\n\n\n\n

La societat espanyola i esgl\u00e9sia mantenien encara el 1945 un nivell elevat de complicitat, conegut com a nacionalcatolicisme. La sociologia del catolicisme mallorqu\u00ed est\u00e0 directament relacionada amb la realitat general del pa\u00eds, amb unes estad\u00edstiques de pr\u00e0ctica religiosa i de vinculaci\u00f3 a la instituci\u00f3 considerables. Els bisbes Joan Herv\u00e0s, Jes\u00fas Enciso i Rafael \u00c1lvarez intervenien p\u00fablicament com a veus autoritzades per a tota la ciutadania, per\u00f2, entre l\u00ednies, van deixant rastres que posen de manifest l\u2019exist\u00e8ncia de canvis profunds en la societat, en bona part provocats per la incid\u00e8ncia que el turisme anava fent en els costums i en l\u2019univers dels illencs. El boom tur\u00edstic gener\u00e0 una onada immigrat\u00f2ria rellevant i una incid\u00e8ncia significativa de la construcci\u00f3 i l\u2019hoteleria, i dels serveis en general, tamb\u00e9 amb efectes en el m\u00f3n de l\u2019oci i amb derivacions clares en l\u2019\u00e0mbit social. <\/p>\n\n\n\n

El 1959, la Di\u00f2cesi de Mallorca comptava amb una Junta Diocesana de Caritat en qu\u00e8 destacava la participaci\u00f3 de les dones d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, i nom\u00e9s hi figuraven tres entitats socials representades (Germandat de Sant Cosme i Sant Dami\u00e0, les Confer\u00e8ncies de Sant Vicen\u00e7 de Paul i el Patronat Obrer de Sant Josep). \u00d2bviament, existien altres organitzacions socials, com veurem, per\u00f2 a penes no gaudien de visibilitat en una organitzaci\u00f3 que prioritzava els components espiritualistes i administratius. Les bones fam\u00edlies de Mallorca estaven vinculades d\u2019alguna manera a les institucions assistencials o de caritat, i en casos particulars, com ara Leonor Servera, tenia una pres\u00e8ncia notable com a mecenes d\u2019obres socials i de caritat. L\u2019acc\u00e9s de la dona al m\u00f3n laboral era imparable i les necessitats es multiplicaven, i a penes no existien serveis socials adaptats a la nova realitat. Les associacions de ve\u00efnats i les entitats ciutadanes comen\u00e7aren a tenir un paper de primer ordre en la sensibilitzaci\u00f3 i el comprom\u00eds de les classes populars, especialment a les perif\u00e8ries (Radclif, 2009). Com se suposa les parr\u00f2quies de les perif\u00e8ries urbanes tingueren un paper fonamental en la creaci\u00f3 de serveis socials i en la construcci\u00f3 d\u2019habitatges socials, per\u00f2 tamb\u00e9 com a dinamitzadors del primer associacionisme ciutad\u00e0, en una conjuntura caracteritzada per un cert d\u00e8ficit d\u2019inversi\u00f3 en obres socials p\u00fabliques. <\/p>\n\n\n\n

El mateix any<\/span>1<\/sup><\/a><\/span>, el bisbe Jes\u00fas Enciso inaugur\u00e0 l\u2019Escola d\u2019Assistents Socials, amb un professorat format per Bartomeu Quetglas, Joan Juli\u00e0, Irene Guti\u00e9rrez \u2013professora de pedagogia de l\u2019Escola de Magisteri<\/span>2<\/sup><\/a><\/span>\u2013 i Montserrat Marcet Mund\u00f3 responsable de l\u2019Escola<\/span>3<\/sup><\/a><\/span>. Els estudis de sociologia en el Seminari de Sant Pere generaren vocacions a l\u2019estudi d\u2019aquest camp (moss\u00e8n Josep Roig, primer; Pere Barcel\u00f3, i m\u00e9s tard Joan Bestard). Poc temps despr\u00e9s, el 1961, es creava C\u00e0ritas Diocesana, amb \u00c1ngel Palacios Vallejo<\/span>4<\/sup><\/a><\/span>, com a primer president de l\u2019entitat. Ben aviat, C\u00e0ritas i l\u2019Escola d\u2019Assistents Socials es convertiren en el primer taller de transformaci\u00f3 i d\u2019implicaci\u00f3 social, protagonitzats inicialment per dones de l\u2019IMS, militants de la JOC Femenina i Dones d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica. Val la pena situar aqu\u00ed figures com Maena Juan i el col\u00b7lectiu de dones joves, de proced\u00e8ncia burgesa, de bona fam\u00edlia (Bonn\u00edn i Salleras, 2020).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Mentre aquestes dones laiques optaven per una certa radicalitat en el terreny social, la vida religiosa femenina tradicional persistia en les seves obres. En termes generals, els instituts religiosos fundats en el segle XIX i amb carismes assistencials encara no havien llegit correctament les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies de la secularitzaci\u00f3 i continuava operant a trav\u00e9s de les seves obres de car\u00e0cter local. Hi apareixen espurnes de renovaci\u00f3 en la majoria de les congregacions, per\u00f2 hi manc\u00e0 una certa visi\u00f3 de futur i de llegir correctament els denominats signes del temps. <\/p>\n\n\n\n

Ben aviat s\u2019iniciaria el debat sobre la tasca de supl\u00e8ncia social de les institucions eclesials (comunitats femenines en el m\u00f3n rural, hospitals, cl\u00edniques privades, internats\u2026). Per\u00f2 tamb\u00e9 les congregacions masculines com els Mercedaris, Germans de Sant Joan de D\u00e9u, Jesu\u00eftes, entre d\u2019altres hagueren, de reformular la seva missi\u00f3 social. Moltes de les obres socials que havien tengut una pres\u00e8ncia notable durant els quaranta i cinquanta restaren obsoletes a partir dels seixanta. <\/p>\n\n\n\n

Aquest proc\u00e9s de canvi accelerat afect\u00e0 les franciscanes, Germanetes dels Pobres, Filles de la Caritat, Serventes de Jes\u00fas, Adoratrius, Oblates, Reparadores, Germanes de la Caritat (Cl\u00ednica Naval, Casa de Fam\u00edlia, Asil Minyones, Resid\u00e8ncia Sanit\u00e0ria, Hospital Felanitx), Trinit\u00e0ries, Agustines, Filles de la Sagrada Fam\u00cdlia (El Temple), Missioneres del Sagrat Cor (Cl\u00ednica Mare Nostrum) i les Franciscanes de la Immaculada, sobretot. Les entitats confessionals es mouen en un doble joc: per una banda, encara es percep una certa invisibilitat de les entitats socials cat\u00f2liques, tal com es pot constatar en les guies diocesanes; i, per altra banda, cobra cada cop m\u00e9s rellev\u00e0ncia la Comisi\u00f3n Episcopal de Caridad y Asistencia Social, amb Ramon Echarren com a responsable<\/span>5<\/sup><\/a><\/span>.<\/p>\n\n\n\n

Mentrestant, el Seminari de Mallorca vivia una de les conjuntures m\u00e9s euf\u00f2riques, amb un nombre de seminaristes rellevant i un seminari nou consolidat. Val la pena destacar tamb\u00e9 el component i l\u2019origen social dels candidats al sacerdoci, cada cop m\u00e9s de classe mitjana, i tamb\u00e9 entre els candidats a la vida religiosa. Durant la d\u00e8cada de 1950, s\u2019incorporaren a la vida religiosa fills de fam\u00edlies de classe mitjana<\/span>6<\/sup><\/a><\/span>, que fins llavors no ho havien fet. <\/p>\n\n\n\n

Ja al final de la d\u00e8cada dels seixanta, hom percep canvis i una evoluci\u00f3 natural de les institucions socials, centres de reforma, etc. Uns canvis que foren evidents en entitats com Natzaret, Minyones, Oblates, El Temple, amb voluntat clara de passar d\u2019un model paternalista a un model adaptat a les exig\u00e8ncies de la societat del benestar, amb la incorporaci\u00f3 de professionals (mestres, animadors i pedagogs). C\u00e0ritas fou la gran novetat dels anys seixanta (Fullana, 2011). A partir del 1962\/63, aparegueren els primers diplomats i diplomades assistents socials, i C\u00e0ritas i altres entitats socials comen\u00e7aren a disposar d\u2019una primera fornada de professionals amb formaci\u00f3. Caritats havia sostingut una xarxa de C\u00e0ritas parroquials, amb serveis ben\u00e8fics i assistencials parroquials, coordinats per la seu central. No tenien a penes serveis propis, per\u00f2 participaren i, en part, coordinaren el repartiment de l\u2019ajuda social americana a Mallorca<\/span>7<\/sup><\/a><\/span>. A Mallorca, tampoc no hi havia tradici\u00f3 de comprom\u00eds amb la formaci\u00f3 professional. L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica no s\u2019havia implicat en aquest \u00e0mbit, a difer\u00e8ncia de moltes altres di\u00f2cesis espanyoles, ni les congregacions religioses amb pres\u00e8ncia a Mallorca no tenien cap casta de comprom\u00eds en aquest \u00e0mbit; nom\u00e9s els centres de reforma de menors (Natzaret, Temple, i altres) tenien formaci\u00f3 m\u00e9s laboral (impremta, cosir, etc.) i Can T\u00e0pera mantenia un Centre de Formaci\u00f3 de la Dona, amb internat, sostingut per l\u2019Institut de Missioneres Seculars. <\/p>\n\n\n\n

Arran de la crisi econ\u00f2mica de 1973, prendrien forma noves experi\u00e8ncies: implicaci\u00f3 en el terreny sindical, albergs per a treballadors i marginats, i un major comprom\u00eds d\u2019un clergat que oferia alternatives a espais i infraestructures. El paisatge social \u2013comprom\u00eds social\u2013 a Mallorca des del final dels anys cinquanta fins al final dels seixanta evolucionava lentament, a causa de l\u2019escassa sensibilitat entre el clergat i els religiosos mallorquins. Les mem\u00f2ries dels protagonistes mostren una preocupaci\u00f3 escass\u00edssima pel comprom\u00eds temporal, per tot all\u00f2 que els especialistes denominen \u201call\u00f2 mund\u00e0\u201d (Guillem Bibiloni, Vicen\u00e7 Jasso, Pere Xamena o, fins i tot, Lloren\u00e7 Tous). No obstant aix\u00f2, ben aviat es constataren alguns indicis de canvi: les missions al Per\u00fa i \u00c0frica; els estudiants de teologia moral a Roma (Bartomeu Benn\u00e0ssar), professorat a l\u2019Escola Assistents Socials (Pere Barcel\u00f3); els moviments especialitzats d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica (Mestres d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica \u2013 Isabel Ferretjans); l\u2019HOAC i la JOC; la creaci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Sords d\u2019AC de Mallorca, amb Margalida Jofre al capdavant. Alguns dels principals l\u00edders d\u2019AC, com Miquel \u00c0ngel Llauger, Climent Garau i altres optaren per propostes de frontera, sense abandonar la seva milit\u00e0ncia cristiana i no estaven c\u00f2modes a l\u2019interior de l\u2019estructura jerarquitzada de l\u2019esgl\u00e9sia. A Mallorca no hi havia una xarxa d\u2019apostolat rural s\u00f2lid i organitzat com passava a altres indrets de l\u2019Estat: no hi ha formaci\u00f3 professional confessional, tampoc no hi ha iniciatives socials vinculades amb Acci\u00f3 Social Patronal, ni amb els Graduats d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica\u2026 Es confirmaria un predomini d\u2019un catolicisme passiu (Ruiz, 2022), amb una minoria redu\u00efda de dirigents que lideraren alguns canvis (HOACF: Maria Magdalena Pons; Oficinistes d\u2019AC: Maruja Pujol Campins; HOAC Femenina, comissi\u00f3 diocesana: Margarita Alberti; JOC; JERC Bartolom\u00e9 Torrens (Mallorca); Jarc: Antonio Soler (Mallorca); JIC: Lorenzo Valls; Juventud Femenina de Acci\u00f3n Cat\u00f3lica: Maria Isabel Jorro (Mallorca). De fet, durant els anys seixanta, es crea una primera xarxa d\u2019entitats socials a Mallorca, moltes de les quals ja no tindran cap relaci\u00f3 amb l\u2019organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica (Asnimo, Amadib\u2026), encara que algunes altres s\u00ed (Mater Misericordiae). Alguna cosa estava canviant en el paisatge social, una transformaci\u00f3 que es feia evident en el carrer i que tamb\u00e9 es preparava en l\u2019univers cristi\u00e0, amb la circulaci\u00f3 de llibres i edicions de PPC, Editorial Nova Terra, i publicacions peri\u00f2diques relacionades amb l\u2019acci\u00f3 social cristiana (Corintios XIII<\/em>, Fomento Social,<\/em> Cuadernos<\/em> para el Di\u00e1logo<\/em>, Quaderns de Pastoral<\/em>, El Ciervo<\/em>, etc.). <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

3. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la inflaci\u00f3 religiosa. Temps de transici\u00f3 dolorosa per a l\u2019esgl\u00e9sia (1978-1986)<\/h1>\n\n\n\n

La d\u00e8cada de 1976 a 1986 va ser de transici\u00f3 tamb\u00e9 per a l\u2019Esgl\u00e9sia espanyola en general i per a l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca en particular. Els cristians m\u00e9s actius i m\u00e9s compromesos en l\u2019\u00e0mbit de la intervenci\u00f3 social comptaren amb el suport de la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica, per\u00f2 vivien en un ambient eclesial que q\u00fcestionava en profunditat els avan\u00e7os del Concili Vatic\u00e0 II arran de l\u2019elecci\u00f3 de Karol Wojtila com a Joan Pau II. <\/p>\n\n\n\n

Els debats al voltant de 1978 i 1979, en el marc de la Constituci\u00f3 i dels Acords entre l\u2019Estat espanyol i la Santa Seu, en part manifesten les conseq\u00fc\u00e8ncies de la inflaci\u00f3 religiosa patida fins al 1975. Les bastides que l\u2019Esgl\u00e9sia havia constru\u00eft durant d\u00e8cades de sobte esdevenien prescindibles, i el model caritatiu i assistencial de molts col\u00b7lectius cat\u00f2lics restava anacr\u00f2nic i sense sentit, comen\u00e7ant pel debat sobre la pres\u00e8ncia i el protagonisme de les religioses en les institucions p\u00fabliques de car\u00e0cter social (el cas de les Filles de la Caritat, presents en la benefic\u00e8ncia durant m\u00e9s de cent anys \u00e9s el m\u00e9s clar). En els \u00e0mbits de les administracions i en els serveis socials, no hi havia cabuda pel confessionalisme, per b\u00e9 que hi continuaren individus i col\u00b7lectius organitzats de laics, religioses, religiosos i preveres que treballaven en l\u2019\u00e0mbit social. R\u00e0pidament, les entitats d\u2019arrels cristianes o de matriu confessional s\u2019adonaren que s\u2019havien d\u2019enxarxar a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica i havien de complementar les respostes a les necessitats socials. <\/p>\n\n\n\n

A l\u2019interior de l\u2019Esgl\u00e9sia, C\u00e0ritas liderava aquesta opci\u00f3 de di\u00e0leg i d\u2019entesa amb la nova societat democr\u00e0tica espanyola, i un gruix significatiu d\u2019entitats hist\u00f2riques discerniren la manera d\u2019adaptar-se als desafiaments nous, tant administratius com pol\u00edtics. El catolicisme es dilu\u00efa i restava com una opci\u00f3 m\u00e9s entre les possibles, sense privilegis. En termes globals, soci\u00f2legs, moralistes, pedagogs i els professionals de l\u2019educaci\u00f3 social d\u2019arrel cat\u00f2lica ben aviat s\u2019adonaren de la rellev\u00e0ncia d\u2019algunes iniciatives i de l\u2019obsolesc\u00e8ncia d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n

De fet, la majoria d\u2019iniciatives amb fonaments confessionals s\u2019adapten amb facilitat. \u00c9s el cas de les Franciscanes Filles de la Miseric\u00f2rdia (Mater Misericordiae i escoletes per a mares que treballen en zones costaneres); les Germanes de la Caritat; les Agustines; les Trinit\u00e0ries, Oblates, Adoratrius, Reparadores\u2026, mentre que les Filles de la Caritat, Germanetes dels Pobres, les Serventes de Jes\u00fas, Zeladores (Resid\u00e8ncia de persones majors) experimentaren sensacions diferents i amb el temps es veuria que les seves propostes assistencials necessitaven adaptar-se. <\/p>\n\n\n\n

Cap a finals dels setanta, continuaven ben actius els centres de trobada, sobretot a Can T\u00e0pera, per\u00f2 tamb\u00e9 en cases d\u2019espiritualitat ara dedicades sobretot a conviv\u00e8ncies i cursos d\u2019esplai i lleure, com ara Santa Ll\u00facia, a Mancor de la Vall. Els Mercedaris continuaven amb les seves propostes de pastoral penitenci\u00e0ria; Natzaret entrava en una fase de transici\u00f3 com tamb\u00e9 els centres d\u2019acollida de les Oblates, Adoratrius i Reparadores. Els centres de menors El Temple, Betlem, Natzaret, Minyones, Casa de Fam\u00edlia, Resid\u00e8ncia Sebasti\u00e0 Gili\u2026 comen\u00e7aren a coordinar-se amb la xarxa d\u2019entitats de menors p\u00fabliques (Llars del Menor, Llars del SAI, Alberg Platja de Palma) i Es Pinaret. Tamb\u00e9 apareixien organitzacions i propostes noves per part del m\u00f3n cat\u00f2lic: Obinso, Mensajeros de la Paz, Llars Padre Montalvo, etc. <\/p>\n\n\n\n

Aquest ambient tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019entendre en el marc del proc\u00e9s de renovaci\u00f3 de les congregacions religioses \u2013proc\u00e9s obert a partir de 1969\u2013 el qual significa una major implicaci\u00f3 d\u2019aquestes en els \u00e0mbits socials i el q\u00fcestionament del model burg\u00e8s i conservador de l\u2019educaci\u00f3 cat\u00f2lica. Finalment, tamb\u00e9 es produeix la metamorfosi del clergat (associacions de clergat renovador, preveres que han exercit pastoralment al Per\u00fa i a \u00c0frica\u2026) Aquest fenomen coincidia amb la lenta desaparici\u00f3 de la xarxa de milit\u00e0ncia social cat\u00f2lica, pr\u00f2pia de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista, amb la concreci\u00f3 de propostes pol\u00edtiques i de pol\u00edtiques socials a les institucions, llavors liderades per una part per l\u2019Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca despr\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

4. Una mirada a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia i la societat mallorquina en la transici\u00f3 del segle XX al XXI<\/h1>\n\n\n\n

Fins al 2003, en diferents etapes, l\u2019acci\u00f3 dels cat\u00f2lics en la societat illenca venia marcada pels trenta anys de Teodor \u00dabeda, el bisbe que agradava als no practicants, i, en paral\u00b7lel, es constatava una p\u00e8rdua de pes en una esgl\u00e9sia en proc\u00e9s de canvi radical. En aquest sentit, es pot parlar d\u2019un model \u00dabeda. El bisbe optava per un cert pragmatisme, de lideratge i d\u2019entesa, i apostava pel canvi i pels nous projectes socials sense rompre amb la tradici\u00f3 i distanciant-se institucionalment dels referents m\u00e9s radicals i problem\u00e0tics (Jaume Santandreu o Paco Obrador, per citar alguns exemples). \u00dabeda actuava de forma intu\u00eftiva, seguia de prop les interioritats dels processos de canvi de la societat espanyola, i transmetia seguretat, fent l\u2019efecte que coneixia el paisatge de la di\u00f2cesi de Mallorca. El bisbe discernia i legitimava accions de risc, consensuava sortides a mitj\u00e0 termini per a diverses entitats confessionals i mostrava disponibilitat respecte a immobles i entitats. Era el bisbe de la concertaci\u00f3 amb les administracions, era respectat i respectava els processos de separaci\u00f3 que promovien les administracions p\u00fabliques, seguint l\u2019esperit de la Constituci\u00f3 (1978) i de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia (1983). <\/p>\n\n\n\n

Ubeda coneixia el pes de les organitzacions cat\u00f2liques, per\u00f2 sobretot confiava i coneixia el paper conciliador de l\u2019Esgl\u00e9sia, el paper mediador entre dreta i esquerra que podia tenir l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca. Com se suposa, la base sociol\u00f2gica de l\u2019Esgl\u00e9sia, el poble, es mantenia encara en un univers que no havia digerit el Concili Vatic\u00e0 II, per\u00f2 la pastoral a les parr\u00f2quies, en termes generals, tenia un aire conciliar, almenys en la seva superf\u00edcie. Determinats \u00e0mbits eclesials, sobretot en els m\u00e9s compromesos i m\u00e9s influents com eren l\u2019Escola d\u2019Assistents Socials, el Centre d\u2019Estudis Teol\u00f2gics de Mallorca (CETEM), Mar Sis, Comunitats Cristianes, Marginats de la Sapi\u00e8ncia, els capellans del Primer Dimarts i o els Capellans de Part Forana, mantenien un comprom\u00eds ben viu durant els setanta i vuitanta, i tingueren una gran pres\u00e8ncia en la presa de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca. L\u2019acci\u00f3 d\u2019aquests grups s\u2019ha hagut de compatibilitzar amb col\u00b7lectius i cercles ben diferents, amb pr\u00e0ctiques pastorals i socials m\u00e9s tradicionals, en el cas que s\u2019hagin significat pel seu inter\u00e8s en aquest sentit. Tamb\u00e9 s\u2019han mantingut col\u00b7lectius amb participaci\u00f3 de preveres, religioses, religiosos, laics que no sempre comptaren amb el suport ni les benediccions de la jerarquia. Durant aquests anys, es constata que les pol\u00edtiques socials de franqu\u00edcia confessional en termes generals se saberen adaptar a la nova circumst\u00e0ncia pol\u00edtica i al temps de secularitzaci\u00f3. Fou un temps, tamb\u00e9, en qu\u00e8 es produ\u00ed una p\u00e8rdua de pres\u00e8ncia i de prestigi de centres i entitats rellevants durant els cinquanta i seixanta (Can T\u00e0pera), per\u00f2 amb novetats m\u00e9s significatives, tant per part dels religiosos (La Salle, Oblates, Caputxins, Adoratrius, El Temple-Trinit\u00e0ries; Jesu\u00eftes en el Patronat Obrer, etc.), aix\u00ed com en la creaci\u00f3 d\u2019iniciatives noves, com Naum, Grec, Zaqueu o Deixalles entre moltes altres. <\/p>\n\n\n\n

A la mort del bisbe Teodor \u00dabeda, Mallorca ja ha entrat en proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3 plena i de neoconfessionalisme. Els bisbes Jes\u00fas Murgui, Xavier Salinas i Sebasti\u00e0 Taltavull ja no han tengut, durant els darrers vint anys, el protagonisme que havien experimentat els responsables diocesans en una societat en la qual el catolicisme encara era una refer\u00e8ncia \u00e8tica i c\u00edvica. El seu lideratge s\u2019ha anat reduint a l\u2019espai interior de l\u2019organitzaci\u00f3 i a penes no han pogut comptar amb efectius per a liderar iniciatives ni tenir aquell ascendent i aquella influ\u00e8ncia que l\u2019esgl\u00e9sia havia tingut fins a la Transici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

El la\u00efcat cat\u00f2lic, provinent de parr\u00f2quies, escoltisme, moviments especialitzats i col\u00b7lectius diversos ha anat perdent pes a l\u2019interior de l\u2019organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. C\u00e0ritas i l\u2019acci\u00f3 social en general encara han estat un dels escassos \u00e0mbits amb una certa pres\u00e8ncia, per\u00f2 amb prou feines no s\u2019hi han incorporat joves creients, la generaci\u00f3 postconciliar ha estat substitu\u00efda per professionals. <\/p>\n\n\n\n

La n\u00f2mina de preveres, religiosos i religioses formats entre el 1983 i el 2023 que excel\u00b7leixen en l\u2019\u00e0mbit social (sociologia, dinamitzaci\u00f3 o moral social) \u00e9s certament escassa. Els protagonistes de l\u2019acci\u00f3 social, amb un cert pes i un cert ascendent, corresponen als formats entre el 1950 i 1970, salvant algunes excepcions com Jaume Alemany, Pep Toni Guardiola, Antoni Vera\u2026 En canvi, hi ha una n\u00f2mina d\u2019excapellans o antics seminaristes d\u2019aquest per\u00edode com Jaume Mateu, Antoni Moy\u00e0, Gori Estarellas, Joan Simonet, Esteve Serna o Rafel Mas amb una implicaci\u00f3 notable en l\u2019\u00e0mbit social. Finalment, existeix una xarxa notable ben viva d\u2019entitats d\u2019arrels cristiana que, en alguns casos, es mantenen en l\u2019organigrama d\u2019algunes fam\u00edlies religioses (Dignitat i Feina, Solidaris de Montision, Fundaci\u00f3 Conc\u00f2rdia, etc.) i moltes altres que no amaguen la seva identitat, per\u00f2 prioritzen el testimoni i la missi\u00f3 sobre altres referents que segurament en el passat semblaven irrenunciables. <\/p>\n\n\n\n

5. A manera de conclusions <\/h1>\n\n\n\n

1. El protagonisme del cristianisme social creix els anys quaranta i cinquanta a Mallorca, amb clergues notables com Josep Estelrich, Miquel Bonn\u00edn o Bartomeu Quetglas, dinamitzadors dels moviments especialitzats d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica. Tot un moviment social que ben aviat sintonitz\u00e0 amb les xarxes m\u00e9s cr\u00edtiques amb el nacionalcatolicisme i amb els projectes assistencials i educatius de la jerarquia eclesi\u00e0stica. Aquest corrent compt\u00e0 tamb\u00e9 amb el suport de l\u2019IMS de Can T\u00e0pera i amb algunes entitats socialcat\u00f2liques de car\u00e0cter m\u00e9s independent. <\/p>\n\n\n\n

2. C\u00e0ritas i l\u2019Escola d\u2019Assistents Socials jugaren un paper essencial en la implicaci\u00f3 social de sectors m\u00e9s sensibilitzats del cristianisme local i r\u00e0pidament es comprometeren en la transformaci\u00f3 de les institucions assistencials tradicionals i participaren en noves propostes que tenien com a principal objectiu respondre al desafiament que provocava la primera immigraci\u00f3 i el primer boom tur\u00edstic. Al voltant del turisme, sorgiren moviments socials i sindicals pioners a l’\u00e0mbit de l’Estat espanyol, sense els quals dif\u00edcilment podr\u00edem explicar els processos de canvi en tota la seva magnitud (Aroca, 2018). <\/p>\n\n\n\n

3. Ja durant la d\u00e8cada dels setanta, hom constata la desaparici\u00f3 d\u2019un univers assistencial i tradicional enfront de la gran capacitat de les institucions de refundar-se i adaptar-se al temps nou: El Temple, Natzaret, Oblates, Adoratrius\u2026 La transformaci\u00f3 social i econ\u00f2mica sorgida del desenvolupisme dels seixanta i de les exig\u00e8ncies de renovaci\u00f3 que provoc\u00e0 el Concili Vatic\u00e0 II va fer possible una Esgl\u00e9sia socialment m\u00e9s prof\u00e8tica i testimonial en el terreny social. <\/p>\n\n\n\n

4. El bisbe Teodor \u00dabeda i els cristians m\u00e9s notables de la seva primera etapa, sobretot Bartomeu Benn\u00e0ssar, Josep Noguera, Bartomeu Suau, Ramon Serra, Bartomeu Catal\u00e0, Ferran Bonn\u00edn, Gaspar Aguil\u00f3 o Antoni Garau conformen un gruix notable de preveres al qual encara cal sumar-hi altres capellans secularitzats i cristians que es professionalitzen i treballaren en l\u2019\u00e0mbit social com ara Gabriel P\u00e9rez, Carmel Bonn\u00edn, Jaume Santandreu, Cecili Buele, entre molts altres, i entre els quals mereix un gran reconeixement l\u2019obra pionera d\u2019Antoni Colomar. <\/p>\n\n\n\n

5. Finalment, es constata una disminuci\u00f3 del lideratge personal, de la rellev\u00e0ncia de les obres \u2013fundacions i associacions\u2013, i de les infraestructures religioses destinades a serveis socials. Ben entrat el segle XXI, la col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s \u00f2ptima, per\u00f2 les forces i els efectius provinents directament de les f\u00e0briques de producci\u00f3 confessional han disminu\u00eft notablement. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n\n\n\n

Aroca Mohedano, Manuela (2018). Sindicatos y turismo de masas en las Baleares. Del franquismo a la democracia<\/em>, Edicions Documenta Balear, Mallorca. <\/p>\n\n\n\n

Bonn\u00edn, Maria; SALLERAS, Maria (2020). Maena Juan Marqu\u00e8s, una dona de coratge. De Can Ribas a Mar Sis<\/em>, Lleonard Muntaner Editor, Mallorca. <\/p>\n\n\n\n

Fullana Puigserver, Pere (2011) Una llarga hist\u00f2ria de servei. C\u00e0ritas Diocesana de Mallorca (1961-2011)<\/em>. Mallorca. <\/p>\n\n\n\n

Fullana Puigserver, Pere (2015). Parroquias misioneras en Puente Vallecas: un espacio de di\u00e1logo entre el catolicismo y la clase obrera 1939-1953, a Feliciano Montero \u2013 Joseba Louzao (coor), La restauraci\u00f3n social cat\u00f3lica en el primer franquismo<\/em>, 1939-1953, Universidad Alcal\u00e1 de Henares, pp. 115-136 <\/p>\n\n\n\n

Fullana Puigserver,, Pere (2021). El projecte republic\u00e0 de transici\u00f3 de la benefic\u00e8ncia a l\u2019assist\u00e8ncia social. El cas de Mallorca (1931-1936), a Pau Tom\u00e0s Ramis (coor), La Segona Rep\u00fablica. Mallorca 1931-1936<\/em>, Illa Edicions, Mallorca, pp.55-70. <\/p>\n\n\n\n

Judt, Tony (2011). Postguerra. Una historia de Europa desde 1945,<\/em> Taurus Historia, Madrid. <\/p>\n\n\n\n

Radcliff, P. B. (2009). Las asociaciones y los or\u00edgenes sociales de la transici\u00f3n en el segundo franquismo. Espa\u00f1a en cambio. El segundo franquismo, 1959-1975, 129-156. https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/articulo?codigo=3193566<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ruiz Andr\u00e9s, Rafael (2022). La secularizaci\u00f3n en Espa\u00f1a. Rupturas y cambios religiosos desde la sociologia hist\u00f2rica<\/em>, C\u00e1tedra, Madrid. <\/p>\n\n\n\n

Ruiz Rodrigo, C\u00e1ndido i Palacio Lis, Irene (1993). Infancia, pobreza y educaci\u00f3n en el primer franquismo (Valencia, 1939-1951)<\/em>, PUV. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Taula 1: Obres socials de l\u2019esgl\u00e9sia, 1972 <\/strong>[FONT: Guia de la Iglesia de Mallorca, Publicacions del Bisbat de Mallorca, Imprenta Rigo, Palma, 1972, pp. 32-33] <\/p>\n\n\n\n

Asil Ancians (Germanetes del Pobres) <\/p>\n\n\n\n

Asil de Betlem [nins] (Germanes de la Caritat) <\/p>\n\n\n\n

Asil de Nines (Religioses Adoratrius) <\/p>\n\n\n\n

Asil de Minyones (Germanes de la Caritat) <\/p>\n\n\n\n

Asil el Temple (Filles de la Sagrada Fam\u00edlia) <\/p>\n\n\n\n

Casa Hospici, S\u00f3ller (Germanes de la Caritat) <\/p>\n\n\n\n

Casa de Fam\u00edlia (Germanes de la Caritat) <\/p>\n\n\n\n

Casa del Sacerdot (Germanes Franciscanes Terci\u00e0ries de la Immaculada Concepci\u00f3) <\/p>\n\n\n\n

Col\u00b7legi de Sordmuts (Germanes Franciscanes Terci\u00e0ries de la Immaculada Concepci\u00f3) <\/p>\n\n\n\n

Instituci\u00f3 Natzaret <\/p>\n\n\n\n

Patronat de Cases Bressol <\/p>\n\n\n\n

Obra de les Esgl\u00e9sies pobres (Germanes Zeladores del Culte Eucar\u00edstic) <\/p>\n\n\n\n

Patronat Obrer de Sant Josep (Companyia de Jes\u00fas \u2013 Germanes de la Caritat) <\/p>\n\n\n\n

Internat del Sagrat Cor (Oblates del Sant\u00edssim Redentor) <\/p>\n\n\n\n

Resid\u00e8ncia Sacerdotal La Almoina (Religioses Teatines) <\/p>\n\n\n\n

Resid\u00e8ncia per a senyores majors (Germanes Terci\u00e0ries Carmelites) <\/p>\n\n\n\n

Sanatori Infantil de Sant Joan de D\u00e9u, de nins (Germans Hospitalaris de Sant Joan de D\u00e9u) <\/p>\n\n\n\n

Sanatori Mater Misericordiae, de nines (Franciscanes Filles de la Miseric\u00f2rdia). <\/p>\n\n\n\n

Taula<\/strong> 2: Entitats socials de l\u2019esgl\u00e9sia de Mallorca 2002<\/strong> [Font: Di\u00f2cesi de Mallorca. Guia 200236-39] <\/p>\n\n\n\n

C\u00e0ritas <\/p>\n\n\n\n

Secretariat Gitano <\/p>\n\n\n\n

Recerca de Treball <\/p>\n\n\n\n

Pisos <\/p>\n\n\n\n

Menjador social (Son Odre, Inca) <\/p>\n\n\n\n

C\u00e0ritas Interparroquial de Manacor <\/p>\n\n\n\n

Resid\u00e8ncia d\u2019Ancians Sant Vicen\u00e7 de Pa\u00fcl <\/p>\n\n\n\n

Tallers ocupacionals (Botigueta, carrer Missi\u00f3, Palma; Taller Joana Barcel\u00f3 i Taller Petit; Verge de Lluc; Vidauba a Manacor). <\/p>\n\n\n\n

Escola de Formaci\u00f3 Social (Treballadors\/es familiars) <\/p>\n\n\n\n

Centre d\u2019Atenci\u00f3 a la Dona i Fam\u00edlia <\/p>\n\n\n\n

Fundaci\u00f3 Social la Sapi\u00e8ncia <\/p>\n\n\n\n

Can Palerm <\/p>\n\n\n\n

Son Ribes <\/p>\n\n\n\n

Centre Reinserci\u00f3 Mar-Sis <\/p>\n\n\n\n

Grups de Laborter\u00e0pia <\/p>\n\n\n\n

Fundaci\u00f3 Deixalles <\/p>\n\n\n\n

Projecte Home <\/p>\n\n\n\n

Natzaret <\/p>\n\n\n\n

Minyones <\/p>\n\n\n\n

El Temple <\/p>\n\n\n\n

Betlem <\/p>\n\n\n\n

Cases-Fam\u00edlia <\/p>\n\n\n\n

Pisos Associaci\u00f3 P. Angel Montalvo <\/p>\n\n\n\n

Llar Llevant <\/p>\n\n\n\n

Casal de la Pau <\/p>\n\n\n\n

Adoratrius <\/p>\n\n\n\n

Oblates <\/p>\n\n\n\n

Grup de Religioses d\u2019Acci\u00f3 Social <\/p>\n\n\n\n

Comissi\u00f3 de Migraci\u00f3 (C\u00e0ritas) <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: catolicisme, hist\u00f2ria social, educaci\u00f3, pol\u00edtiques socials, secularitzaci\u00f3. Resum La caritat i la benefic\u00e8ncia han coexistit a l\u2019Estat espanyol des del segle XIX fins ben entrat el segle XX. Les pol\u00edtiques socials de l\u2019estat liberal espanyol \u2013elitista, clientelista i arbitrari\u2013 van evolucionar des del tradicionalisme al reformisme liberal. Amb la instauraci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6517,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[74,117,89],"tags":[118],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6512"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6512"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6512\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6665,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6512\/revisions\/6665"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6517"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}