{"id":6492,"date":"2023-05-17T09:37:14","date_gmt":"2023-05-17T08:37:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6492"},"modified":"2023-06-07T12:05:01","modified_gmt":"2023-06-07T11:05:01","slug":"de-la-beneficencia-a-la-politica-social-dels-drets-socials-seixanta-anys-de-la-politica-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/de-la-beneficencia-a-la-politica-social-dels-drets-socials-seixanta-anys-de-la-politica-social\/","title":{"rendered":"De la benefic\u00e8ncia a la pol\u00edtica social dels drets socials: seixanta anys de la pol\u00edtica social"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>benefic\u00e8ncia, serveis socials, professionalitzaci\u00f3, drets socials, din\u00e0mica social.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des d’una perspectiva hist\u00f2rica, els serveis socials s\u00f3n el m\u00e9s jove dels sistemes de protecci\u00f3 social. A Espanya, els serveis socials constitueixen un sistema de protecci\u00f3 social de relativament recent implantaci\u00f3 (es desenvolupen a partir de la transici\u00f3 democr\u00e0tica); si b\u00e9 l\u2019assist\u00e8ncia social i l\u2019acci\u00f3 social tenen una llarga i important tradici\u00f3 hist\u00f2rica, gaireb\u00e9 sempre ha estat associada ideol\u00f2gicament a la benefic\u00e8ncia, institucionalment fragmentada, d’escassa entitat operativa i sovint administrada de forma discrecional. Tot plegat ha derivat en un sector d’acci\u00f3 p\u00fablica rellevant i estructurat, per a fer realitat els drets socials, a partir d’un conjunt de processos desenvolupats conjuntament per les administracions p\u00fabliques, el tercer sector i altres organitzacions de la societat civil.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Llu\u00eds Ballester Brage<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Investigador i professor col\u00b7laborador
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n\n\n\n

El desenvolupament te\u00f2ric i investigador en pol\u00edtiques socials a l’Estat s’ha de situar en perspectiva hist\u00f2rica i en relaci\u00f3 amb el llarg proc\u00e9s de: (1) Modernitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica de la darrera fase del franquisme, en qu\u00e8 s\u2019abandona progressivament la benefic\u00e8ncia com a model de provisi\u00f3 d’ajudes. La pressi\u00f3 creixent dels moviments socials (1963-1978); (2) Consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia pol\u00edtica i reforma normativa inicial dels enfocaments de drets socials, forta estructuraci\u00f3 de la societat civil (1979-1985); (3) Integraci\u00f3 d’Espanya a la Uni\u00f3 Europea i capacitat financera per a la reforma dels sistemes de benestar (1986-1995); (4) Plena institucionalitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials basada en drets a Espanya, desenvolupament normatiu (1996-2007); i (5) Revisi\u00f3 dels sistemes de benestar des de la crisi, replantejament del paper del tercer sector i la societat civil (2008-2023). Poden diferenciar-se, per tant, cinc grans etapes de desenvolupament en mat\u00e8ria de pol\u00edtica social des de perspectives conceptuals i normatives, des de perspectives de prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3 professional i, finalment, des de perspectives anal\u00edtiques (estad\u00edstiques i investigaci\u00f3). Les fronteres entre les etapes s\u00f3n artificials, per descomptat, per\u00f2 poden servir com a referents dels grans processos implicats des dels models del franquisme fins al moment actual. <\/p>\n\n\n\n

2. Modernitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica de la darrera fase del franquisme, en qu\u00e8 s\u2019abandona progressivament la benefic\u00e8ncia com a model de provisi\u00f3 d’ajudes. La pressi\u00f3 dels moviments socials (1963-1978)<\/h1>\n\n\n\n

Es caracteritza pel ressorgiment de les pol\u00edtiques socials (iniciades amb la Comissi\u00f3 de Reformes Socials a finals del segle XIX), despr\u00e9s de d\u00e8cades de subordinaci\u00f3 a la ret\u00f2rica social del Moviment Nacional franquista durant el per\u00edode 1939-1960. La Llei de Bases de la Seguretat Social de 1963, i els plans de desenvolupament econ\u00f2mic i social de la d\u00e8cada dels seixanta del segle passat, van posar en marxa informes de recerca social en qu\u00e8 la sociologia espanyola, en fase d’institucionalitzaci\u00f3, va col\u00b7locar algunes de les bases del desenvolupament posterior dels estudis de pol\u00edtica social. Els informes FOESSA d’estudis sociol\u00f2gics sobre la situaci\u00f3 social a Espanya (Blanco, 2019; Ma\u00edllo, 2020), iniciats el 1966, s\u00f3n un exemple clar d’aquesta nova visi\u00f3 de la pol\u00edtica social com a cr\u00edtica de la situaci\u00f3 social d’Espanya i com a instrument de reforma social sota un estat totalitari que es transformava en estat autoritari sota la pressi\u00f3 inevitable de la modernitzaci\u00f3 capitalista i dels moviments socials a la perif\u00e8ria sud del sistema democr\u00e0tic europeu. En el mateix sentit, cal esmentar els estudis d’indicadors socials, els estudis sobre la pobresa (Ruiz-Castillo, 1987) i els debats sobre la situaci\u00f3 social d’Espanya al voltant d’institucions com els sindicats (CCOO, UGT, CNT, per exemple), les organitzacions populars vinculades al cristianisme social (GOAC, JOC) i d’altres (Matas, 2022). En aquest per\u00edode, dos van ser els reptes clau del debat social: (a) la superaci\u00f3 de la pobresa absoluta, i (b) l’acc\u00e9s al consum i la mobilitat social relativa de milions de treballadors que comen\u00e7aven a incorporar-se a una emergent societat de consum i que accedien a prestacions sanit\u00e0ries i drets laborals en general, els quals anunciaven el que seria el canvi pol\u00edtic i social, caracteritzat per l’acc\u00e9s als drets socials, contingut de l\u2019etapa seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

3. Consolidaci\u00f3 de la democr\u00e0cia pol\u00edtica i reforma normativa inicial dels enfocaments de drets socials, forta estructuraci\u00f3 de la societat civil (1979-1985)<\/h1>\n\n\n\n

Els serveis socials, com tots els sistemes de protecci\u00f3 social tenen la seva fonamentaci\u00f3 en la Constituci\u00f3. En l\u2019article 148.1.20 diu que les comunitats aut\u00f2nomes podran assumir compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria d’assist\u00e8ncia social. La Constituci\u00f3 de 1978 no plantejar\u00e0 un tractament global dels serveis socials, tot i que determinar\u00e0 alguns aspectes amb relaci\u00f3 a grups o col\u00b7lectius espec\u00edfics en els articles 25, 39.4, 42, 48, 49 i 50, en refer\u00e8ncia a determinades tem\u00e0tiques (fam\u00edlia, tercera edat, persones amb discapacitat, etc.) i a aspectes transversals que incideixen en les pol\u00edtiques de benestar social (educaci\u00f3, habitatge, sanitat, etc. ). La Constituci\u00f3 i els estatuts d’autonomia que la segueixen obren una etapa nova amb processos inicials de creixement de la pol\u00edtica social i la descentralitzaci\u00f3, processos gestionats per governs centristes i, posteriorment, socialdem\u00f2crates durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada a Espanya, que donen lloc a una creixent expansi\u00f3 de serveis i prestacions socials. Tots aquests canvis suposen sense cap mena de dubte un punt d’inflexi\u00f3 en el desenvolupament de les pol\u00edtiques socials. La universalitzaci\u00f3 creixent dels serveis i les prestacions facilita canvis importants com s\u00f3n l’aparici\u00f3 de les lleis de serveis socials auton\u00f2miques, aix\u00ed com el desenvolupament de congressos, investigacions, la normalitzaci\u00f3 de la formaci\u00f3 universit\u00e0ria en treball social i moltes altres modificacions socials i culturals.
Pel que fa a la descentralitzaci\u00f3 de l’estat de benestar, cal assenyalar que aquest proc\u00e9s no \u00e9s \u00fanicament espanyol sin\u00f3 europeu i ha estat analitzat des de dues perspectives. D’una banda, com a proc\u00e9s de regionalitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials des d’un sistema altament centralitzat que permet una accessibilitat m\u00e9s gran dels ciutadans als serveis i prestacions col\u00b7lectius. D’altra banda, com a reflexi\u00f3 creixent sobre les tend\u00e8ncies a la desigualtat en la qualitat de les prestacions entre les regions, l\u00e0nders o comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Estatut d\u2019Autonomia de les Illes Balears, com \u00e9s conegut, es va tramitar a la llum del previst en l\u2019article 143 de la Constituci\u00f3. Aix\u00f2 supos\u00e0 que la CAIB nom\u00e9s podia assumir compet\u00e8ncies sobre les mat\u00e8ries descrites a l\u2019article 148 (1) de la Constituci\u00f3. A aquest darrer article i relacionades amb els serveis socials nom\u00e9s hi figuren les corresponents a Promoci\u00f3 de l\u2019espor<\/em>t i del lleure (n\u00fam. 19) i a Assist\u00e8ncia social <\/em>(n\u00fam. 20). Tot i aix\u00f2, a l\u2019Estatut d\u2019Autonomia<\/span>1<\/sup><\/a><\/span> es va poder anar un poc m\u00e9s enll\u00e0, ja que a l\u2019article 10 i com a compet\u00e8ncies exclusives (amb potestat legislativa, reglament\u00e0ria i executiva) s\u2019estableixen les compet\u00e8ncies seg\u00fcents: Promoci\u00f3 de la utilitzaci\u00f3 adequada dels lleures (10); Jovent i tercera edat<\/em> (11) i Assist\u00e8ncia i benefic\u00e8ncia socials <\/em>(12). Nom\u00e9s amb exercici de la funci\u00f3 executiva: Serveis de Seguretat Social<\/em> i gesti\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic d\u2019aquests (12-5). Sense especificar quin tipus de compet\u00e8ncia s\u2019exercir\u00e0: Fundacions domiciliades en el territori de la Comunitat Aut\u00f2noma o que hi exerceixin les activitats que tenen per objecte<\/em> (16-1-a) i Institucions p\u00fabliques de protecci\u00f3 i tutela de menors<\/em> (16-1-e). La reforma de l\u2019Estatut de 1994<\/span>2<\/sup><\/a><\/span> millora clarament aquestes formulacions, encara que sense integrar el discurs m\u00e9s avan\u00e7at en mat\u00e8ria de serveis socials.<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, ser\u00e0 en aquest marc que es promulgar\u00e0 la Llei 9\/1987, d\u201911 de febrer, d\u2019acci\u00f3 social de la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears. Aquesta, a la vegada, divideix els serveis socials en generals, espec\u00edfics i subministradors de prestacions econ\u00f2miques, sense efectuar una definici\u00f3 pr\u00e8via d\u2019aquests.
El desenvolupament del tercer sector ha tingut una puixan\u00e7a creixent des de finals de la d\u00e8cada dels anys vuitanta del segle XX, en part a conseq\u00fc\u00e8ncia de la reconstrucci\u00f3 d’una feble societat civil i, tamb\u00e9, en part com a producte de l’evoluci\u00f3 de models de col\u00b7laboraci\u00f3 instrumental entre estat, mercat i tercer sector en la provisi\u00f3 de les pol\u00edtiques socials. En aquesta segona fase, les organitzacions de tercer sector, els sindicats i els partits pol\u00edtics, aix\u00ed com els col\u00b7legis professionals (treball social, pol\u00edtiques i sociologia, economistes) donen creixent import\u00e0ncia a la formaci\u00f3 i investigaci\u00f3 en pol\u00edtiques socials. Es produeix la forta reivindicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques socials basades en drets socials i la professionalitzaci\u00f3 dels sistemes de provisi\u00f3. La naturalesa de l’estat del benestar a Espanya, la dist\u00e0ncia respecte d’altres sistemes de benestar, la import\u00e0ncia de la protecci\u00f3 sanit\u00e0ria, el debat sobre la viabilitat del sistema p\u00fablic de pensions, la problem\u00e0tica de l’ocupaci\u00f3 juvenil i la necessitat de superar la dimensi\u00f3 assistencial i residual dels serveis socials van ser alguns dels temes de debat social p\u00fablic. El punt de partida de tots ha estat en una primera etapa la definici\u00f3 i ubicaci\u00f3 del model de benestar social espanyol en el context dels models de benestar de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n\n\n\n

Els efectes de les crisis del petroli dels anys 1973-74 i 1978-79 van posar en evid\u00e8ncia la cada vegada m\u00e9s gran obertura i interdepend\u00e8ncia de les economies europees, i van alterar un escenari de prosperitat i gaireb\u00e9 plena ocupaci\u00f3 (mascul\u00ed). L’estat del benestar va mostrar les seves limitacions, per\u00f2 tamb\u00e9 un alt grau de resist\u00e8ncia i adaptaci\u00f3 (Pierson, 1996; Peter Taylor-Gooby, 2004).<\/p>\n\n\n\n

4. Integraci\u00f3 d’Espanya a la Uni\u00f3 Europea i capacitat financera per a la reforma dels sistemes de benestar (1986-1995)<\/h1>\n\n\n\n

Dos processos identificats a la tercera etapa produeixen impactes notables en el desenvolupament de la pol\u00edtica social (Rodr\u00edguez-Cabrero, 1994). D’una banda, l’entrada a la UE (1986) afavoreix la capacitat financera i l’orientaci\u00f3 normativa de les pol\u00edtiques a l’Estat, amb el desenvolupament de models d’actuaci\u00f3 i l’impuls de pol\u00edtiques sobre exclusi\u00f3 social, habitatge social, consum de drogues, depend\u00e8ncia i immigraci\u00f3, entre altres, aix\u00ed com l’establiment de contactes amb les tradicions d’actuaci\u00f3 en pol\u00edtica social europea. La participaci\u00f3 en els processos europeus i el coneixement del que representaven les pol\u00edtiques socials, amb les perspectives de molts anys d’actuaci\u00f3, impliquen entrar de ple en el debat sobre la naturalesa dels diferents estats del benestar de la UE, el desenvolupament de sistemes mixtos en qu\u00e8 l’estat comparteix amb el mercat i el tercer sector la provisi\u00f3 de serveis, l’an\u00e0lisi de l’impacte de l’estat del benestar en la reducci\u00f3 de la desigualtat i la lluita contra l’exclusi\u00f3 social. S’assisteix a una etapa de creaci\u00f3 institucional de models d’actuaci\u00f3 en pol\u00edtica social, sobretot en \u00e0mbits auton\u00f2mics i locals. D’altra banda, l’expansi\u00f3 universit\u00e0ria, la descentralitzaci\u00f3 de l’estat del benestar a Espanya i dels seus serveis de benestar van potenciar organitzacions de tercer sector, la implicaci\u00f3 de la societat civil i de grups de recerca que van transcendir el seu \u00e0mbit regional inicial.
En aquest per\u00edode s’aprova el Pla Concertat de Prestacions B\u00e0siques (1987) (Ballester, 1994), en un moment en el qual els consells insulars assumeixen part de les compet\u00e8ncies desenvolupades pel Govern de les Illes Balears. El proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 a l’Estat i a les Illes comen\u00e7a a tenir forma concreta, en especial pel que fa als serveis socials. El desenvolupament dels serveis socials, sobretot els d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, es produeix durant aquests anys de forma semblant en tot l’Estat. L’aprovaci\u00f3 del Pla Concertat de Prestacions B\u00e0siques<\/span>3<\/sup><\/a><\/span> en 1987, i el seu desenvolupament posterior a quasi tot el territori espanyol, va ser definitiva per a la consolidaci\u00f3 del sistema les caracter\u00edstiques principals del qual varen ser iniciades en aquest per\u00edode (1983-87) i consolidades en el seg\u00fcent (1988-95). Es poden concretar en:<\/p>\n\n\n\n