{"id":6368,"date":"2022-12-20T09:27:24","date_gmt":"2022-12-20T08:27:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6368"},"modified":"2023-01-11T10:50:02","modified_gmt":"2023-01-11T09:50:02","slug":"premis-a-la-innovacio-social-del-consell-de-mallorca-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/premis-a-la-innovacio-social-del-consell-de-mallorca-2022\/","title":{"rendered":"Premis a la Innovaci\u00f3 Social del Consell de Mallorca 2022"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>reconeixement, premis, serveis socials, IMAS.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els Premis a la Innovaci\u00f3 Social del Consell de Mallorca han tornat despr\u00e9s de dos anys d\u2019abs\u00e8ncia a causa de les restriccions provocades per la crisi sanit\u00e0ria. Torna un espai de reconeixement obert a tot el sector social i a aquelles persones que volen promoure millores socials a trav\u00e9s d\u2019idees, estudis i projectes innovadors.<\/p>\n\n\n\n

El 21 de setembre passat, en el Teatre Principal d’Inca, va tenir lloc el lliurament dels Premis a la Innovaci\u00f3 Social, el premi Pere Mascar\u00f3, el reconeixement a la traject\u00f2ria d’una entitat i el reconeixement a la traject\u00f2ria professional d’una persona del sector social. En un teatre ple i en un ambient festiu, v\u00e0rem veure com es va recon\u00e8ixer la tasca de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, la traject\u00f2ria personal de Gori Estarellas i com l’entitat Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat guanyava el premi Pere Mascar\u00f3 per la seva oficina d’accessibilitat cognitiva, en la qual un equip format per professionals i persones usu\u00e0ries avaluen espais comunitaris per fer-los accessibles per a tothom. A m\u00e9s, es varen atorgar 6 Premis a la Innovaci\u00f3 Social a diferents entitats del sector. <\/p>\n\n\n\n

Tots els projectes premiats mostraren una gran capacitat de resili\u00e8ncia i innovaci\u00f3, ja que es troben al servei de les persones quan m\u00e9s importa, i posen de manifest que el sector social de Mallorca \u00e9s un valor segur per a la nostra societat. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Andr\u00e9s Lopez Adarve<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Direcci\u00f3 Insular de Persones amb Discapacitat i Innovaci\u00f3 Social<\/p>\n\n\n\n

Institut Mallorqu\u00ed d’Afers Socials<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. <\/span>Introducci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n

Des de l’any 2008, el Consell de Mallorca i l’Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Soails (IMAS) organitzen els Premis a la Innovaci\u00f3 Social. Es tracta d’un espai obert a tot el sector social de Mallorca on es destaca la innovaci\u00f3 com a eina de canvi social i progr\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

L’objectiu dels premis \u00e9s recon\u00e8ixer projectes que, per una banda, promoguin la innovaci\u00f3 i la generaci\u00f3 de valor p\u00fablic per afrontar les necessitats i reptes socials, i que alhora siguin capa\u00e7os d’activar processos d’apoderament de la ciutadania per construir una societat m\u00e9s justa i inclusiva. <\/p>\n\n\n\n

Les candidatures als premis havien d\u2019estar basades en els criteris seg\u00fcents: <\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Projectes d’actuacions realitzats entre els anys 2019, 2020 i 2021 que fossin exemplars per la seva coher\u00e8ncia i impacte dels seus resultats sobre els drets socials, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes. Enguany, tamb\u00e9 s\u2019han valorat candidatures que poguessin estar relacionades amb la pand\u00e8mia provocada per la COVID-19. <\/li>\n\n\n\n
  • Estudis, investigacions o publicacions que promoguessin l\u2019efici\u00e8ncia, l\u2019agilitat i la sostenibilitat del sistema dels serveis socials en temes com la innovaci\u00f3 en els instruments de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica per a la millora social, les investigacions promogudes des del tercer sector social, els estudis i les an\u00e0lisis socioecon\u00f2miques dels observatoris, i qualsevol altre estudi que pugui ser de refer\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit dels serveis socials i que ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones. <\/li>\n\n\n\n
  • Car\u00e0cter innovador, cohesi\u00f3 social generada, sostenibilitat i aplicabilitat en altres territoris o situacions de necessitat social. Podien ser actuacions de tipus municipal, insular o de cooperaci\u00f3 internacional desenvolupades des de Mallorca. <\/li>\n\n\n\n
  • Campanyes de sensibilitzaci\u00f3. Es podia premiar la publicaci\u00f3, programa, campanya d’informaci\u00f3, formaci\u00f3, acci\u00f3 ciutadana, producte informatiu, audiovisual, p\u00e0gina web, xarxa social o altres mitjans, que hagin aconseguit resultats d’impacte social mitjan\u00e7ant la transmissi\u00f3 d\u2019una imatge positiva dels drets socials i de la participaci\u00f3 ciutadana per afrontar les necessitats socials, incloses les noves necessitats provocades per la COVID-19. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

    Enguany, es presentaren 28 candidatures en total, formades per diferents projectes d’innovaci\u00f3 social dins d’un ampli repertori d’iniciatives. V\u00e0rem poder observar que moltes candidatures provenien d’entitats del tercer sector dedicades a l’atenci\u00f3 a persones amb discapacitat, ajuntaments o entitats locals, unitats de recerca de la Universitat de les Illes Balears (UIB), mitjans de comunicaci\u00f3\u2026 la qual cosa destaca la diversitat de col\u00b7lectius d’acci\u00f3 social que podem trobar a Mallorca i que aposten per la innovaci\u00f3 com a eina de canvi social. <\/p>\n\n\n\n

    Tots els projectes varen ser valorats pels membres del jurat, format per un grup molt divers de representants de l’IMAS, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, entitats i presidenta del tercer sector, CERMI, Ajuntament d’Inca, UIB, representants de mitjans de comunicaci\u00f3\u2026 Entre tots els membres es varen analitzar els diferents projectes d\u2019acord amb els criteris que marcaven les bases. Una vegada sotmesos a votaci\u00f3, el projecte guanyador fou el de Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat \u00abOficina d’Accessibilitat Cognitiva\u00bb. La resta de projectes premiats foren els seg\u00fcents: <\/p>\n\n\n\n

      \n
    • \u00abBiomarcadors del dolor en persones amb Par\u00e0lisi Cerebral sense comunicaci\u00f3 verbal\u00bb \u2013 ASPACE\/UIB. <\/li>\n\n\n\n
    • \u00abEsment Guies i ocupaci\u00f3 comunit\u00e0ria \u00ab\u2013 Esment. <\/li>\n\n\n\n
    • \u00abJo no soc el meu diagn\u00f2stic\u00bb \u2013 Sa nostra Veu. <\/li>\n\n\n\n
    • \u00abCultiu i producci\u00f3 de tes ecol\u00f2gics\u00bb – Estel de Llevant. <\/li>\n\n\n\n
    • \u00abRehabilitar el barri: processos de transformaci\u00f3 i empoderament entre universitat-escola-societat a trav\u00e9s de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques\u00bb – UIB <\/li>\n\n\n\n
    • \u00abProjecte d\u2019atenci\u00f3 integral per a nins i nines amb c\u00e0ncer i les seves fam\u00edlies\u00bb – ASPANOB.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

      A m\u00e9s del reconeixement social mateix de les candidatures premiades, els projectes premiats varen rebre una dotaci\u00f3 econ\u00f2mica per impulsar i acompanyar els seus processos de recerca i innovaci\u00f3, perqu\u00e8 puguin tenir continu\u00eftat i aplicabilitat a altres col\u00b7lectius. En concret, el Premi Pere Mascar\u00f3, atorgat a Coordinadora Balear com a guanyadora, va rebre la quantitat de 10.200 \u20ac per ser la candidatura m\u00e9s votada. La resta de premiats a la innovaci\u00f3 social van rebre 6.300 \u20ac per candidatura. L’objectiu d\u2019aquestes dotacions \u00e9s poder refermar aquests aven\u00e7os socials i seguir acompanyant les entitats perqu\u00e8 puguin continuar desenvolupant processos d’innovaci\u00f3 que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones. <\/p>\n\n\n\n

      2. Reconeixements<\/h1>\n\n\n\n

      La relaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 amb entitats i persones del tercer sector \u00e9s clau, i la necessitat m\u00fatua \u00e9s indubtable. De fet, aquesta uni\u00f3 ens fa m\u00e9s forts, perqu\u00e8 posa tot el potencial d’ambdues al servei de la ciutadania. Situar les persones al centre per potenciar-ne la millora de la qualitat de vida, la vocaci\u00f3 i passi\u00f3 s\u00f3n elements comuns i clau en la qualitat de l\u2019atenci\u00f3, per la qual cosa, juntament amb altres factors, s\u2019han tengut en compte a l\u2019hora de valorar el reconeixement a la traject\u00f2ria d\u2019una entitat, aix\u00ed com el reconeixement a la traject\u00f2ria exemplar d\u2019una persona del sector social. <\/p>\n\n\n\n

      Ambd\u00f3s reconeixements van ser a proposta i votaci\u00f3 del Consell Assessor de l’IMAS, un \u00f2rgan de consulta i participaci\u00f3 sectorial. Est\u00e0 conformat per representants de les diferents direccions insulars de l’IMAS, un representant de cada grup pol\u00edtic del Consell de Mallorca, representants de les entitats m\u00e9s destacades de l’\u00e0mbit de serveis socials, aix\u00ed com d’entitats locals i representants sindicals. <\/p>\n\n\n\n

      2.1. Reconeixement a la traject\u00f2ria exemplar d’una entitat<\/h2>\n\n\n\n

      Es va recon\u00e8ixer la traject\u00f2ria de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, per la seva contribuci\u00f3 a la transformaci\u00f3 social cap a una societat m\u00e9s justa i inclusiva, per la seva capacitat d’adaptaci\u00f3 als reptes plantejats per la pand\u00e8mia i, posteriorment, la guerra d’Ucra\u00efna, amb l\u2019atenci\u00f3 als despla\u00e7ats i mitjan\u00e7ant la posada a disposici\u00f3 de l’administraci\u00f3 de tots els seus recursos disponibles. Aquest reconeixement fou atorgat per ser referents en innovaci\u00f3 i per col\u00b7laborar activament sempre que han pogut per a millorar la societat i la salut de tots els ciutadans de Mallorca. L’Hospital va obrir les portes el 1955, per la qual cosa \u00e9s un dels m\u00e9s antics de Palma. El seu model assistencial es desenvolupa des d\u2019una perspectiva d\u2019atenci\u00f3 integral continuada i coordinada. Entre els serveis que ofereix destaquen els programes sanitaris i socials dirigits als col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables que no disposen de recursos o cobertures socials. Actualment, tamb\u00e9 tenen un servei concertat amb l\u2019IMAS, el servei de promoci\u00f3 a l\u2019autonomia per a persones amb discapacitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

      2.2. Reconeixement a la traject\u00f2ria exemplar d\u2019una persona<\/h2>\n\n\n\n

      Es reconegu\u00e9 la traject\u00f2ria personal i professional de Gori Estarellas, com a exemple de comprom\u00eds, vocaci\u00f3 i la defensa de la igualtat i dels drets socials. El seu llegat en l\u2019atenci\u00f3 a les persones i la seva \u00e0mplia traject\u00f2ria professional han fet que hagi estat la persona elegida enguany per a rebre aquest reconeixement. En Gori va ser director insular d’Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia a l’IMAS entre els anys 2007-2011. Durant aquesta etapa, destaca l\u2019elaboraci\u00f3 del primer Reglament d\u2019acolliment residencial i el Manual de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia. D\u2019altra banda, ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en l\u2019\u00e0mbit privat, concretament a l\u2019entitat Es Grec, una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de luxe adre\u00e7ada a diferents sectors de poblaci\u00f3 en risc d\u2019exclusi\u00f3 social, dificultat i conflicte social. Actualment i malgrat estar jubilat, exerceix com a voluntari de l’entitat acudint a la pres\u00f3 de Palma. <\/p>\n\n\n\n

      3. Premi Pere Mascar\u00f3<\/h1>\n\n\n\n

      El primer premi, guanyador dels Premis a la Innovaci\u00f3 Social va recaure sobre Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat per al projecte \u00abOficina d’accessibilitat cognitiva i avaluadors d’espais i recursos\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

      Una part molt important de la ciutadania t\u00e9 problemes per a entendre el m\u00f3n que ens envolta: persones amb discapacitat intel\u00b7lectual, autisme o problemes de salut mental, persones amb deteriorament cognitiu, nivell cultural baix o, simplement, que desconeixen l’idioma. Tothom, en alguna ocasi\u00f3, s\u2019ha trobat en algun context en qu\u00e8 s\u2019ha pogut sentir aix\u00ed. Aquestes dificultats per a entendre els entorns (com usar el transport p\u00fablic, visitar un museu, demanar cita al metge, realitzar alguna gesti\u00f3\u2026) provoquen falta d’autonomia i poder de decisi\u00f3, i comporten un impacte emocional, els quals generen angoixa i baixa autoestima. En canvi, quan cream entorns accessibles, les persones amb dificultats de comprensi\u00f3 tenen menys limitacions, per la qual cosa garantim la igualtat d’oportunitats i poder accedir a la informaci\u00f3 com cal. <\/p>\n\n\n\n

      La bona informaci\u00f3 (escrita o senyalitzada) ajuda les persones a trobar all\u00f2 que necessiten i a poder prendre les seves pr\u00f2pies decisions. Si les persones amb dificultats no reben una bona informaci\u00f3, s\u00f3n totalment ignorats. No poden participar en les activitats que passen en el seu entorn i depenen d\u2019altres persones perqu\u00e8 tri\u00efn i decideixin per elles. Quan una persona t\u00e9 dificultats per a entendre les indicacions en un hospital o per a omplir una sol\u00b7licitud (al marge de l’angoixa i inseguretat que pateix), se n\u2019estan vulnerant els drets. <\/p>\n\n\n\n

      Aquesta realitat posa de manifest que l\u2019accessibilitat cognitiva i la lectura f\u00e0cil s\u00f3n m\u00e9s que necess\u00e0ries per a garantir la igualtat d\u2019oportunitats i drets. Malgrat tot, ambdues encara s\u00f3n molt desconegudes, per la qual cosa des de Coordinadora han pensat que la forma m\u00e9s f\u00e0cil i pr\u00e0ctica de donar-los el seu lloc i continuar lluitant per la millora de l’accessibilitat universal, \u00e9s fer-ho de manera real i pr\u00e0ctica, mostrant les dificultats d’entorns reals i proposant solucions en col\u00b7laboraci\u00f3 amb diferents administracions de Mallorca. Per a aix\u00f2, han creat l’Oficina d’Accessibilitat Cognitiva, un espai on les mateixes persones usu\u00e0ries de l’entitat defensen els seus drets a entendre la informaci\u00f3 que els proporciona l’entorn i lluiten per garantir la igualtat d’oportunitats per poder participar socialment de forma segura i c\u00f2moda. A la nostra comunitat aut\u00f2noma, disposam de la Llei 8\/2017, del 3 d’agost d’accessibilitat universal, una llei molt avan\u00e7ada i consensuada amb el moviment associatiu en la qual es recull el dret a l’accessibilitat cognitiva, per\u00f2 encara queda molta feina per a fer per a aconseguir l’accessibilitat universal en tots els entorns. Coordinadora ofereix aquesta oficina com a eina de canvi, i se suma al moviment col\u00b7lectiu existent de molts organismes que lluiten per a fer de Mallorca un lloc accessible per a tothom. <\/p>\n\n\n\n

      Com s’avaluen els espais i es fan accessibles?:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        \n
      • Configuraci\u00f3 del Grup d’Avaluadors d’Accessibilitat Cognitiva i validadors en lectura f\u00e0cil. El grup de persones avaluadores i validadores s\u00f3n les figures clau de l’oficina, i est\u00e0 format per professionals i persones usu\u00e0ries de l’entitat. Coordinadora configura aquests grups a trav\u00e9s d\u2019una selecci\u00f3 de persones que participen en serveis de l\u2019entitat i que mostren inter\u00e8s a participar en el projecte. Les persones participants reben una formaci\u00f3 inicial en accessibilitat cognitiva i lectura f\u00e0cil. Segons les necessitats que puguin sortir, tamb\u00e9 es realitzen sessions formatives de refor\u00e7. Aquestes persones avaluadores s\u00f3n els que es desplacen als entorns, els avaluen i elaboren informes per a promoure que es puguin fer accessibles. <\/li>\n\n\n\n
      • Realitzaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 d’entorns. Per iniciativa de l\u2019Oficina mateixa, s’han avaluat els entorns seg\u00fcents: CaixaForum de Palma, Parc de Sa Riera de Palma, Estaci\u00f3 Intermodal, Claustre de Sant Domingo d’Inca, Museu de la Mar del Port de S\u00f3ller i Teatre Principal d’Inca. Per enc\u00e0rrec, s’han avaluat la visita guiada “Viu el Modernisme” al CaixaForum, el Museu d’Art Sacre de Mallorca i el Centre de Formaci\u00f3 d’Inca. Tamb\u00e9 s’ha avaluat una proposta de cartells per a l’Edifici de Son Pacs de l’\u00c0rea d’Infraestructures i Accessibilitat de l’Ajuntament de Palma i s’ha revisat una proposta de senyalitzaci\u00f3 del Refugi de Son Amer del Consell de Mallorca. En tots els casos, s\u2019han elaborat i presentat a les persones responsables informes redactats en lectura f\u00e0cil. Avaluar un entorn implica reunions de preparaci\u00f3 per a recollir informaci\u00f3 i crear un registre-gui\u00f3, visitar l\u2019espai per a comprovar tot all\u00f2 que ajuda a orientar-se i entendre la informaci\u00f3 i tot el que la dificulta, reunions per a compartir la informaci\u00f3, redactar l\u2019informe i validar el document final. Un cop elaborat l\u2019informe, l\u2019espai disposa de tota la informaci\u00f3 suficient per a aplicar les modificacions necess\u00e0ries i aconseguir que el seu espai sigui cognitivament accessible. <\/li>\n\n\n\n
      • Adaptaci\u00f3 de documents en lectura f\u00e0cil. Una altra part del proc\u00e9s i de la tasca que desenvolupa el grup \u00e9s adaptar de forma progressiva documentaci\u00f3 a lectura f\u00e0cil. Aquest grup ha comen\u00e7at adaptant documentaci\u00f3 interna de la pr\u00f2pia entitat per a persones usu\u00e0ries i fam\u00edlies, a m\u00e9s d’un apartat de la nova web. Es redacta seguint les indicacions de lectura f\u00e0cil (norma UNE 153101 EX) i les persones validadores comproven la comprensi\u00f3, detecten dificultats i proposen canvis. <\/li>\n\n\n\n
      • Difusi\u00f3 de l’accessibilitat cognitiva i lectura f\u00e0cil. Donar a con\u00e8ixer l’accessibilitat cognitiva i la lectura f\u00e0cil \u00e9s un dels objectius fonamentals. La difusi\u00f3 a trav\u00e9s de les xarxes socials de totes les accions que es realitzen, la participaci\u00f3 en jornades de membres de l\u2019oficina per a fer difusi\u00f3 de la seva tasca i sensibilitzar la poblaci\u00f3, creaci\u00f3 de p\u00edndoles informatives\u2026 <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

        El projecte de Coordinadora Balear mostra com l’acci\u00f3 de les mateixes persones usu\u00e0ries i la col\u00b7laboraci\u00f3 amb les diferents administracions p\u00fabliques, entitats, etc. poden servir com a eina de canvi cap a una societat m\u00e9s justa i inclusiva.<\/p>\n\n\n\n

        4. Innovaci\u00f3 al servei de les persones<\/h1>\n\n\n\n

        4.1. Qu\u00e8 far\u00edem si no sab\u00e9ssim comunicar quan sentim dolor? \u00abBiomarcadors del dolor per a persones amb par\u00e0lisi cerebral sense comunicaci\u00f3 cognitivo-volunt\u00e0ria\u00bb, ASPACE\u2013UIB<\/h2>\n\n\n\n

        De tots els projectes premiats, cal destacar-ne un que combina tots els elements perqu\u00e8 es consolidi com a una eina de millora de la qualitat de vida de les persones que no presenten comunicaci\u00f3 cognitivo-volunt\u00e0ria i que tenen dificultat per a expressar el dolor, cosa que dificulta la tasca de poder detectar quan el senten i posar mecanismes per a aturar-lo. <\/p>\n\n\n\n

        D\u2019aquesta candidatura en destaca el car\u00e0cter innovador i que dona resposta a una necessitat generalitzada en algunes persones amb discapacitat: entendre i comprendre les necessitats d\u2019aquelles persones que no expressen quan senten dolor per un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 ordinari. Malgrat ser un projecte realitzat amb persones amb par\u00e0lisi cerebral, destaca la seva capacitat de generalitzaci\u00f3 a altres col\u00b7lectius. <\/p>\n\n\n\n

        El projecte d’ASPACE en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la UIB mostra com a trav\u00e9s de les viv\u00e8ncies di\u00e0ries del personal de l’entitat, la participaci\u00f3 de les persones usu\u00e0ries i el component cient\u00edfic investigador de la universitat, s’est\u00e0 elaborant una recerca pionera per a poder analitzar, mitjan\u00e7ant reconeixement facial i uns avan\u00e7ats sistemes d’an\u00e0lisi org\u00e0nica i diferents variables cognitiu-conductuals, quan les persones amb discapacitat que no presenten comunicaci\u00f3 verbal senten dolor. <\/p>\n\n\n\n

        A m\u00e9s de problemes motors, la par\u00e0lisi cerebral pot comportar d\u00e8ficits cognitius o dis\u00e0rtries <\/p>\n\n\n\n

        que dificultin la comunicaci\u00f3. Cal tenir en compte que la prevalen\u00e7a de dolor \u00e9s m\u00e9s alta en persones amb par\u00e0lisi cerebral que en individus amb desenvolupament t\u00edpic, per\u00f2 la detecci\u00f3, i conseg\u00fcent tractament del dolor poden resultars dif\u00edcils en aquest perfil de persones amb problemes comunicatius. <\/p>\n\n\n\n

        Aquest projecte pret\u00e9n comparar diferents marcadors fisiol\u00f2gics (activitat cerebral, variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, tensi\u00f3 arterial, saturaci\u00f3 d’O2, metab\u00f2lits salivars i contracci\u00f3 muscular) i conductuals (cinem\u00e0tica de l’expressi\u00f3 facial i escales conductuals de dolor) de 30 persones adultes amb par\u00e0lisi cerebral amb comunicaci\u00f3 cognitivo-volunt\u00e0ria, 30 persones adultes amb par\u00e0lisi cerebral sense comunicaci\u00f3 cognitivo-volunt\u00e0ria i 30 persones sense discapacitat de la mateixa edat, durant diversos procediments de dolor agut habituals (vacunes programades i estiraments musculars).<\/p>\n\n\n\n

        El dolor en persones amb discapacitat ha estat cl\u00e0ssicament subestimat i, conseq\u00fcentment, tractat de forma deficient (Rodby-Bousquet et al., 2021; Axmon et al., 2017; McGuire et al., 2010), sobretot quan ens referim a persones amb una disminuci\u00f3 de la seva capacitat cognitiva o comunicativa (Duerden et al., 2015). Les persones amb par\u00e0lisi cerebral (PC) pateixen dolor amb freq\u00fc\u00e8ncia (Mckinnon et al., 2019), la qual cosa constitueix un dels principals impediments per dur a terme les seves activitats de la vida di\u00e0ria (du Toit et al., 2021). Exemples d’aquests episodis dolorosos serien: dolor ortop\u00e8dic, dolor derivat de baixa densitat \u00f2ssia i fractures, dolor dental o dolor relacionat amb l’alimentaci\u00f3, l’estrenyiment i el reflux gastroesof\u00e0gic (Vogtle et al., 2009; McKearnan et al., 2004; Kinne et al., 2004). D’altra banda, les persones amb PC estan subjectes amb relativa freq\u00fc\u00e8ncia a processos terap\u00e8utics i assistencials potencialment dolorosos (McKinnon et al., 2020; Ostojic et al., 2019; Riquelme et al., 2015), els quals poden provocar dolor dif\u00edcil de detectar en aquells sense comunicaci\u00f3 cognitiu-volunt\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n

        Un maneig \u00f2ptim del dolor requereix una avaluaci\u00f3 precisa (von Baeyer & Spagrud, 2007) i en aquest sentit, l’autoinforme es considera el m\u00e8tode idoni per a la seva valoraci\u00f3 (Fox, Margaret A et al., 2018), la qual cosa fa que les persones amb alteracions en la comunicaci\u00f3 siguin especialment vulnerables a un maneig deficient del dolor (McKinnon et al., 2022; Ostojic et al., 2020; Penner et al., 2013; Anand & Craig, 1998), el qual \u00e9s dif\u00edcil de recon\u00e8ixer pels professionals que els atenen, els quals sovint han de basar-se en una impressi\u00f3 subjectiva. <\/p>\n\n\n\n

        La recerca sobre instruments diagn\u00f2stics del dolor en discapacitat i d\u00e8ficits comunicatius s’ha redu\u00eft hist\u00f2ricament a escales observacionals de comportament (Huda A-S., 2000) si b\u00e9, en les \u00faltimes d\u00e8cades, s’han anat perfeccionant aquests sistemes i, fins i tot, s\u2019han desenvolupat eines espec\u00edfiques de reconeixement d’expressions facials, com el sistema de codificaci\u00f3 d’acci\u00f3 facial (FACS, Ekman & Friesen, 1978), que descriu i categoritza els moviments de la musculatura facial per a la detecci\u00f3 d’emocions b\u00e0siques i dolor (Lautenbacher et al., 2022), i est\u00e0 validat per a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. El desenvolupament d\u2019aquestes eines ha perm\u00e8s minimitzar l\u2019impacte de la subjectivitat de l\u2019avaluador davant d\u2019una conducta dolorosa. <\/p>\n\n\n\n

        Aquest estudi beneficiar\u00e0 les persones amb par\u00e0lisi cerebral en diversos \u00e0mbits, que poden ser extrapolats a altres discapacitats amb d\u00e8ficits cognitius o comunicatius, o a la poblaci\u00f3 pedi\u00e0trica. Permet:<\/p>\n\n\n\n

          \n
        • Identificar una s\u00e8rie de marcadors biol\u00f2gics o conductuals que ajudin a detectar la pres\u00e8ncia de dolor en persones amb par\u00e0lisi cerebral sense capacitat de comunicaci\u00f3 cognitiu-volunt\u00e0ria. <\/li>\n\n\n\n
        • Proporcionar als professionals eines eficaces per a la valoraci\u00f3 del dolor en persones amb par\u00e0lisi cerebral i d\u00e8ficits cognitius o comunicatius. <\/li>\n\n\n\n
        • Aconseguir la millora en la prevenci\u00f3 i tractament del dolor en persones amb par\u00e0lisi cerebral i alteracions de la comunicaci\u00f3. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

          4.2. La comunitat com a element de participaci\u00f3 activa, inclusi\u00f3 i desenvolupament personal de les persones amb discapacitat. “Guies i ocupaci\u00f3 comunit\u00e0ria”, ESMENT<\/h2>\n\n\n\n

          El projecte que presenta Esment mostra la transformaci\u00f3 dels serveis socials per a persones amb discapacitat intel\u00b7lectual en serveis de contribuci\u00f3 a la comunitat, afegeix valor p\u00fablic i construeix una comunitat m\u00e9s inclusiva i basada en drets per a les persones. En aquest projecte, les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual participen activament en la comunitat d’una manera activa, col\u00b7laborant i oferint valor a les diferents tasques que s\u2019hi desenvolupen. La persona se sent part\u00edcip, crea vincles en la comunitat i s\u2019ofereix un altre model alternatiu d\u2019ocupaci\u00f3 comunit\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n

          Entre el repertori d’activitats que desenvolupa Esment per a les persones i la comunitat trobam:<\/p>\n\n\n\n

            \n
          • De servei de centre de dia al club social del barri.<\/li>\n\n\n\n
          • Cogesti\u00f3 dels “casals de barri” amb les associacions de ve\u00efns\/es. <\/li>\n\n\n\n
          • Rutes guiades a museus, a la universitat i a espais amb hist\u00f2ries a compartir. <\/li>\n\n\n\n
          • Activitats de contribuci\u00f3 a la gent gran (fires i mercats).<\/li>\n\n\n\n
          • Ocupaci\u00f3 comunit\u00e0ria individualitzada. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

            No podem parlar d’inclusi\u00f3 sense una mirada oberta i directa a la comunitat. Aix\u00f2 vol dir que la comunitat, els ve\u00efns i el territori no s\u00f3n nom\u00e9s espais per a donar suports a les persones amb discapacitat, sin\u00f3 que cal dur a terme estrat\u00e8gies perqu\u00e8 la comunitat s’impliqui cap a un canvi i acceptaci\u00f3 de la diversitat, l’accessibilitat, el respecte i la inclusi\u00f3 amb totes les persones. S’ha de fer molt m\u00e9s que prestar serveis a persones amb discapacitat; cal generar valor p\u00fablic a trav\u00e9s de la transformaci\u00f3 de la societat. <\/p>\n\n\n\n

            Aquest projecte mostra com treballar la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria des d’una mirada centrada en la persona, amb oportunitats per construir barris i pobles m\u00e9s amables i propers. <\/p>\n\n\n\n

            Per aconseguir tot aix\u00f2, el projecte s\u2019ha basat en 4 objectius fonamentals: <\/p>\n\n\n\n

              \n
            • La persona \u00e9s part de la comunitat. <\/li>\n\n\n\n
            • El destinatari dels serveis no \u00e9s nom\u00e9s la persona sin\u00f3 la comunitat. <\/li>\n\n\n\n
            • La comunitat dona suports naturals als seus ve\u00efns i ve\u00efnes. <\/li>\n\n\n\n
            • La comunitat evoluciona mitjan\u00e7ant els valors de just\u00edcia, solidaritat i cohesi\u00f3 social. <\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

              Com es desenvolupa?<\/p>\n\n\n\n

                \n
              • Visites guiades. Es fan visites guiades a espais socials i culturals oberts a la comunitat i que tenen una hist\u00f2ria per a contar. Aquestes hist\u00f2ries les narren les mateixes persones amb discapacitat, que han apr\u00e8s els itineraris de les visites i la informaci\u00f3 pertinent. Les hist\u00f2ries evolucionen com els projectes: es comparteixen passat, present i futur, i es plantegen reptes i aprenentatges, tot des d’una experi\u00e8ncia vivenciada per a cada participant. <\/li>\n\n\n\n
              • Dies de fira i mercat. \u00c9s una activitat que consisteix en l’acompanyament a persones adultes majors per a mantenir la seva autonomia i socialitzaci\u00f3. Se\u2019ls ajuda a anar al mercat a comprar i a transportar la compra. Aquesta activitat permet generar vincles per a prevenir la soledat no desitjada, aix\u00ed com a recon\u00e8ixer la contribuci\u00f3 de les persones. <\/li>\n\n\n\n
              • Ocupaci\u00f3 comunit\u00e0ria. Serveis de voluntariat a la comunitat mitjan\u00e7ant l\u2019alian\u00e7a amb entitats del barri. <\/li>\n\n\n\n
              • Tallers educatius. Els tallers educatius comparteixen valors humans de toler\u00e0ncia i respecte a la diversitat, al medi ambient i a les tradicions culturals de Mallorca. S’adrecen a escoles d’infantil, prim\u00e0ria, associacions de ve\u00efns, culturals\u2026<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                4.3. Fotos com a eina de lluita contra l’estigma\u2026 \u00abJo no soc el meu diagn\u00f2stic\u00bb, Sa Nostra Veu<\/h2>\n\n\n\n

                \u00abJo no soc el meu diagn\u00f2stic\u00bb \u00e9s un projecte art\u00edstic fotogr\u00e0fic dirigit a la lluita contra l’estigma associat a persones dels serveis de salut mental. S’han realitzat m\u00e9s de 100 tallers de fotografia a tots els hospitals de dia de salut mental de Balears, unitats comunit\u00e0ries de rehabilitaci\u00f3 (UCR) i associacions de salut mental. Hi han participat m\u00e9s de 200 persones entre persones usu\u00e0ries i professionals de la sanitat. Les persones que hi participen actuen com a fot\u00f2grafs i com a models, es retraten entre elles i trien un adjectiu que els defineixi com a persones. Durant el proc\u00e9s, qui hi participa pot aprendre i compartir en grup que les persones no s\u00f3n les etiquetes amb qu\u00e8 els han marcades. El resultat \u00e9s una exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica itinerant que ha estat exposada a tots els hospitals, espais culturals, espais p\u00fablics d’inter\u00e8s per poder sensibilitzar la poblaci\u00f3 i que mostra el relat de la salut mental de les Balears.<\/p>\n\n\n\n

                La necessitat d\u2019aquest projecte es justifica perqu\u00e8 una primera causa de l\u2019estigma en salut mental comen\u00e7a en el diagn\u00f2stic. Un diagn\u00f2stic ha de servir per a recon\u00e8ixer, \u00e9s a dir, per a identificar i distingir una persona entre diverses per una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Compleix aquests requisits el diagn\u00f2stic psiqui\u00e0tric? Des de Sa Nostra Veu es considera que no. Creuen que pot servir perqu\u00e8 els i les professionals s’entenguin, per\u00f2 que no distingeix b\u00e9 persones amb un mateix diagn\u00f2stic.
                D\u2019aquesta manera, es va decidir deixar les persones que es definissin elles mateixes, que cercassin un adjectiu amb el qual se sentissin identificades. Aquest proc\u00e9s de recerca de la identitat es fa a trav\u00e9s d’una eina art\u00edstica, el retrat fotogr\u00e0fic. Aix\u00ed, retratam la nostra ess\u00e8ncia amb l’adjectiu elegit, autodiagnosticat amb termes propis.<\/p>\n\n\n\n

                Aquest projecte recull tamb\u00e9 la necessitat de donar veu a les persones que sofreixen patiment ps\u00edquic, a trav\u00e9s de preguntar-los si se senten identificades amb el seu diagn\u00f2stic i que opinen dels seus companys i companyes i de les persones que treballen amb elles. Per altra banda, el projecte recull la necessitat de normalitzar l\u2019art, en aquest cas la fotografia, com a eina no farmacol\u00f2gica en les unitats hospital\u00e0ries, especialment en psiquiatria, en la qual \u00e9s important l\u2019acc\u00e9s a la persona fora del treball terap\u00e8utic tradicional. Tamb\u00e9 destaca la necessitat de realitzar activitats art\u00edstiques col\u00b7laboratives entre pacients i personal sanitari, i d\u2019escur\u00e7ar la dist\u00e0ncia que els separa.<\/p>\n\n\n\n

                En conclusi\u00f3, \u00e9s un projecte innovador, que fa servir l\u2019art fotogr\u00e0fic com a eina d\u2019alliberament, sensibilitzaci\u00f3 i per a donar veu a la multitud de persones que es poden sentir estimagtitzades per un diagn\u00f2stic que no els defineix com a tals.<\/p>\n\n\n\n

                4.4. Una infusi\u00f3 sense etiquetes. Revertint l’estigma de la salut mental. \u00abT\u2019Estim\u00bb, Estel de Llevant<\/h2>\n\n\n\n

                L’associaci\u00f3 Estel de Llevant fa m\u00e9s de 25 anys que treballa per la salut mental a les comarques de Migjorn i Pla de Mallorca. L’experi\u00e8ncia acumulada durant aquests anys fa evident que cal convertir l’estigma de la malaltia mental en amor per la salut mental. Aquesta \u00e9s una de les necessitats per la qual el projecte “T’Estim” neix i a la qual vol donar resposta, a trav\u00e9s de la lluita per a combatre l’estigma des d’un model participatiu, amb calat social i que afavoreix la inserci\u00f3 laboral de persones amb diagn\u00f2stic de salut mental.
                \u00c9s un projecte circular, ja que ofereix llocs de treball i formaci\u00f3 a persones amb discapacitat associades a un diagn\u00f2stic de salut mental, de manera que la seva integraci\u00f3 en la societat sigui plena i garantia d\u2019oportunitats. Per altra banda, el projecte potencia la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria de Mallorca, en concret l’ecol\u00f2gica, com a alternativa al principal motor econ\u00f2mic de l\u2019illa, el turisme, i com a \u00fanica forma de preservar el nostre paisatge i la nostra salut, i com a contribuci\u00f3 a un desenvolupament sostenible.
                La naturalesa del projecte implica una s\u00e8rie de resultats que estan en constant evoluci\u00f3. S\u2019emmarca dins d\u2019una perspectiva qualitativa, i afavoreix la participaci\u00f3 ciutadana en un entorn comunitari. Les principals caracter\u00edstiques que en destaquen s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

                  \n
                • Impacte social. El projecte s\u2019emmarca dins dels principis d\u2019agricultura ecol\u00f2gica i el foment de la salut mental de la ciutadania. La intenci\u00f3 \u00e9s promoure un impacte social que impliqui una millora dels par\u00e0metres d\u2019entorn natural, ciutadania i desenvolupament local.<\/li>\n\n\n\n
                • Foment dels valors d\u2019inclusi\u00f3 social i igualtat, gr\u00e0cies a la inclusi\u00f3 de persones treballadores heterog\u00e8nies.<\/li>\n\n\n\n
                • Afavoriment de la salut mental amb campanyes promocionals.<\/li>\n\n\n\n
                • Promoci\u00f3 del benestar emocional de les persones que treballen en el projecte en un entorn amb suport i pr\u00e0ctiques lliures d’estr\u00e8s.<\/li>\n\n\n\n
                • Oferta d\u2019un producte, local de qualitat, amb tots els beneficis per a la salut\u2026<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n


                  El projecte ofereix l\u2019oportunitat que les persones accedeixin a un lloc de treball en un entorn \u00fanic, en el qual duen a terme la cura del cultiu del te i participen de tota l\u2019elaboraci\u00f3 i preparaci\u00f3 del producte fins al final del proc\u00e9s. La marca T’Estim cada vegada \u00e9s m\u00e9s popular i es pot trobar en bars i supermercats de tot Mallorca. Un producte per a combatre l’estigma i que afavoreix una societat m\u00e9s sensibilitzada amb la salut mental.<\/p>\n\n\n\n

                  4.5. El barri i l\u2019art com a eines de canvi social i generaci\u00f3 d\u2019oportunitats, \u00abRe-habitar el Barri\u00bb, Universitat de les Illes Balears<\/h2>\n\n\n\n

                  Amb el prop\u00f2sit de crear vincles en l’\u00e0mbit educatiu, cultural i social que promoguin la transformaci\u00f3 social i l’apoderament ciutad\u00e0, la Universitat de les Illes Balears ha creat el projecte ‘Re-habitar el Barri’.
                  Aquest projecte emmarcat en Palma t\u00e9 tres objectius: dissenyar un programa art\u00edstic d’intervenci\u00f3 socioeducativa basat en la interconnexi\u00f3 entre universitat-escola- societat; implementar-lo al barri Nou Llevant-Soledat Sud; i avaluar-hi l\u2019impacte.<\/p>\n\n\n\n

                  La creaci\u00f3 de vincles entre l\u2019\u00e0mbit universitari, escolar i social ha possibilitat un treball conjunt entre alumnat universitari i de prim\u00e0ria, professorat, fam\u00edlies, artistes, habitants i institucions del barri. El context del barri ha estat abordat com un espai d\u2019aprenentatge des de diferents aproximacions art\u00edstiques. Les accions artisticopedag\u00f2giques han servit per a promoure les relacions interpersonals, socials i interculturals entre els diferents participants. A trav\u00e9s de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, la transdisciplinarietat i el treball col\u00b7laboratiu, s’han impulsat processos d’innovaci\u00f3 educativa i de transformaci\u00f3 social en contextos perif\u00e8rics i en risc d’exclusi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

                  El projecte parteix del sup\u00f2sit que les experi\u00e8ncies amb l\u2019art, mitjan\u00e7ant processos creatius de participaci\u00f3 activa, s\u00f3n capaces de contribuir a la construcci\u00f3 d\u2019un entramat social que reforci el teixit ve\u00efnal, educatiu i cultural. Nom\u00e9s actuant en un entorn concret, el barri, des de la immersi\u00f3 en el territori i treballant a trav\u00e9s de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques participatives, es generaran mirades poli\u00e8driques que provocaran processos reflexius, necessaris per a contribuir a la millora de la comunitat, en la seva diversitat i en la seva riquesa identit\u00e0ria. Es requereixen tant el treball directe a l\u2019escola, com incidir en la formaci\u00f3 inicial del docent, a trav\u00e9s de dotar els futurs mestres d\u2019experi\u00e8ncies d\u2019aprenentatge basades en contextos reals. Per aix\u00f2, escola i universitat s’han d’aliar per dissenyar espais i processos educatius oberts, flexibles i col\u00b7laboratius basats en el context.<\/p>\n\n\n\n

                  El programa d’intervenci\u00f3 socioeducatiu resultant que porta per t\u00edtol \u00abEl meu Barri, la meva Escola\u00bb consta de 29 accions artisticopedag\u00f2giques: representaci\u00f3 d’escenes teatrals escrites a partir d’hist\u00f2ries de vida de mares i pares, taller de percussi\u00f3 r\u00edtmica com a element de cohesi\u00f3 grupal dels integrants d’una comunitat, pares d’estudiants, coneixement del barri Nou Llevant a trav\u00e9s de tres mirades (el passat, el present i el desig del futur), realitzaci\u00f3 d’audiovisuals que visibilitzin algunes de les problem\u00e0tiques\/realitats del barri, teatre, m\u00fasica\u2026<\/p>\n\n\n\n

                  En conclusi\u00f3, a partir de l\u2019art i de la col\u00b7laboraci\u00f3, es tracta de fer veure als agents implicats en el barri la possibilitat de cohabitar, millorar i produir fonts d’interacci\u00f3 per a la creaci\u00f3 de vincles i transformaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

                  4.6. Acompanyar quan m\u00e9s importa. \u00abProjecte d’Atenci\u00f3 Integral per a nens i nenes amb c\u00e0ncer i les seves fam\u00edlies\u00bb, ASPANOB<\/h2>\n\n\n\n

                  El diagn\u00f2stic d’una malaltia oncol\u00f2gica en un fill sempre suposa una experi\u00e8ncia inesperada i devastadora per a tota la fam\u00edlia. Despr\u00e9s del primer impacte de la not\u00edcia, de les primeres proves, de les primeres fases del tractament i els primers moments de por que provoca la paraula \u00abc\u00e0ncer\u00bb, els afectats i el seu entorn tornen a una relativa \u00abcalma\u00bb centrada en una tesna espera, en la qual comencen a trobar-se una realitat quotidiana. Aquesta nova vida, regida pels diferents ingressos i visites a l’hospital, cicles de tractaments, intervencions, revisions\u2026 marca un llarg per\u00edode que durar\u00e0 fins a la resoluci\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n

                  Durant aquest per\u00edode, la vida dels infants i de tot el nucli familiar es veu alterada i dirigida pels diferents moments de la malaltia i del tractament, la qual cosa arriba a produir una disminuci\u00f3 de les relacions socials provocades pels per\u00edodes d’hospitalitzaci\u00f3 i a\u00efllament. ASPANOB, conscient de la realitat dels menors i de les seves fam\u00edlies, gestiona el seu programa d’atenci\u00f3 integral, en qu\u00e8 inclou diferents programes de suport per a donar resposta a les necessitats que puguin apar\u00e8ixer des de tots els \u00e0mbits de la vida de l’infant i del seu entorn.<\/p>\n\n\n\n

                  L’objectiu general del programa d’atenci\u00f3 integral d’ASPANOB \u00e9s millorar la qualitat de vida d’infants i joves amb c\u00e0ncer i la de les seves fam\u00edlies. Els objectius del programa s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                  • Acollir tots els infants i les seves fam\u00edlies amb un diagn\u00f2stic de c\u00e0ncer infantil a la Comunitat Aut\u00f2noma de les Illes Balears.<\/li>\n\n\n\n
                  • Facilitar suport psicol\u00f2gic i socioecon\u00f2mic als infants i a les seves fam\u00edlies en tot el proc\u00e9s de malaltia.<\/li>\n\n\n\n
                  • Desenvolupar i aplicar tractaments terap\u00e8utics complementaris i alternatius per a facilitar com afrontar la malaltia.<\/li>\n\n\n\n
                  • Proporcionar pisos d\u2019acollida per a les fam\u00edlies despla\u00e7ades per motius de tractament.<\/li>\n\n\n\n
                  • Minimitzar les possibles despeses derivades de l\u2019abandonament del domicili familiar per motius del tractament.<\/li>\n\n\n\n
                  • Fomentar i impulsar el retorn a la vida quotidiana i els processos d\u2019adaptaci\u00f3 que suposa.<\/li>\n\n\n\n
                  • Oferir activitats alternatives d’oci i temps lliure als infants i espais de respir a les fam\u00edlies adaptades a les fases del proc\u00e9s de malaltia.<\/li>\n\n\n\n
                  • Establir la coordinaci\u00f3 amb els recursos sanitaris i socials necessaris per facilitar la prestaci\u00f3 del servei i els ajuts.<\/li>\n\n\n\n
                  • Facilitar el seguiment de l\u2019infant i del curs escolar.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                    ASPANOB \u00e9s l’\u00fanica entitat que s’ocupa en exclusivitat d’aquest col\u00b7lectiu, i, per tant, el seu objectiu \u00e9s ajudar totes les fam\u00edlies i persones que malauradament estiguin passant per aquest proc\u00e9s. Cal destacar tamb\u00e9 que ASPANOB no cobra cap quota a les persones benefici\u00e0ries del seu servei i que l’\u00fanic requisit per a poder rebre l’ajuda \u00e9s patir una malaltia oncohematol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

                    5. Conclusions<\/h1>\n\n\n\n

                    Geoff Mulgan, un dels te\u00f2rics m\u00e9s importants en el desenvolupament del model d’innovaci\u00f3 social brit\u00e0nic, en el seu assaig The Process of Social Innovation<\/em> (2006) comenta que la innovaci\u00f3 suposa “el proc\u00e9s pel qual es busquen formes diverses, creatives i noves per a satisfer les necessitats socials encara no cobertes, satisfetes de manera deficient o emergent”. Cada dia se\u2019ns presenta com un nou repte, viure, i en alguns casos sobreviure en un entorn global que percebem com a vol\u00e0til, incert, complex i advers. Ens exposam a desafiaments i riscos als quals ens hem d’anticipar, comprendre i adaptar. \u00c9s per aix\u00f2, que els nostres agents socials s\u00f3n clau per a poder innovar i oferir solucions a les necessitats de la societat.<\/p>\n\n\n\n

                    Els Premis d’Innovaci\u00f3 Social han pogut mostrar com la societat de Mallorca est\u00e0 preparada per a continuar afrontant aquests canvis i reptes socials, evolucionant i modernitzant els serveis, posant les persones al centre, i sent pioners en projectes i idees que aconsegueixen millorar la qualitat de vida multitud de persones.<\/p>\n\n\n\n

                    Despr\u00e9s de diversos anys sense poder realitzar-se el lliurament dels premis a la innovaci\u00f3 per circumst\u00e0ncies que mai haur\u00edem pogut imaginar, hem pogut reprendre aquest espai. Els premis han tornat amb m\u00e9s for\u00e7a, carregats de projectes innovadors, que no han aturat de desenvolupar-se malgrat les circumst\u00e0ncies actuals, plens d’il\u00b7lusi\u00f3 i ambici\u00f3 per a aconseguir millorar la societat, donar resposta a les necessitats actuals i aconseguir que Mallorca sigui un lloc inclusiu, solidari, just i ple d’oportunitats per a totes les persones, a trav\u00e9s de garantir el poder de decisi\u00f3 i l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019estigmes i de barreres.
                    Societats tan din\u00e0miques com la nostra produeixen canvis socials en moltes esferes de la vida i els canvis socials generen noves oportunitats i necessitats. Com a administraci\u00f3 p\u00fablica, hem de ser conscients d\u2019aquests canvis i fer pol\u00edtiques que acompanyin i responguin adequadament a les necessitats de la societat, mitjan\u00e7ant el disseny de plans d\u2019actuaci\u00f3 futurs conjunts amb les entitats i agents socials per a poder aconseguir atendre les necessitats de la societat.<\/p>\n\n\n\n

                    El futur passa per la innovaci\u00f3 i l’aposta per pol\u00edtiques socials en qu\u00e8 les persones siguin al centre. Segur que l’any que ve tornarem a trobar noves propostes innovadores, ja que, com va dir el fil\u00f2sof Jorge Wagensberg, \u00abinnovar \u00e9s una activitat el principal risc de la qual \u00e9s no practicar-la\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                    Paraules clau: reconeixement, premis, serveis socials, IMAS. Resum Els Premis a la Innovaci\u00f3 Social del Consell de Mallorca han tornat despr\u00e9s de dos anys d\u2019abs\u00e8ncia a causa de les restriccions provocades per la crisi sanit\u00e0ria. Torna un espai de reconeixement obert a tot el sector social i a aquelles persones que volen promoure millores socials a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6371,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[89],"tags":[116],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6368"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6368"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6457,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6368\/revisions\/6457"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6371"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}