{"id":6361,"date":"2022-12-20T09:27:26","date_gmt":"2022-12-20T08:27:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6361"},"modified":"2022-12-21T08:18:59","modified_gmt":"2022-12-21T07:18:59","slug":"usos-i-riscs-als-entorns-virtuals-a-lasolescencia-els-ciberdelictes-sexuals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/usos-i-riscs-als-entorns-virtuals-a-lasolescencia-els-ciberdelictes-sexuals\/","title":{"rendered":"Usos i riscs als entorns virtuals a l’adolesc\u00e8ncia: els ciberdelictes sexuals"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>ciberviol\u00e8ncies, ciberviol\u00e8ncies sexuals, adolesc\u00e8ncia, an\u00e0lisi de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les xarxes socials i Internet s\u2019han convertit en recursos imprescindibles per a la societat en general i, de forma m\u00e9s contundent, per a adolescents i joves. S\u00f3n molts els canvis socials i oportunitats que han aportat les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (a partir d\u2019ara TIC), per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han detectat una s\u00e8rie de conductes de risc desenvolupades a les xarxes i Internet que contribueixen a una major exposici\u00f3 per parts de les i els adolescents a ser v\u00edctimes de ciberdelictes. El sexe suposa un factor de risc per a les i per als adolescents, que, mitjan\u00e7ant les noves tecnologies, poden ser en major mesura v\u00edctimes de delictes sexuals com el s\u00e8xting, el ciberassetjament ped\u00f2fil (grooming<\/em>) o la pornorevenja, entre d\u2019altres. Segons l\u2019Informe de Ciberdelitos en Espa\u00f1a<\/em> (2021), els ciberdelictes sexuals s\u00f3n la tercera causa de detencions i\/o denuncies realitzades pels cossos de seguretat de l\u2019Estat. En relaci\u00f3 amb aquesta classe de delictes, les dones suposen el 71% del total de v\u00edctimes i s\u00f3n comesos en un 97% dels casos per homes. Aix\u00ed mateix, la categoria penal de ciberdelictes sexuals \u00e9s el segon motiu de den\u00fancia entre les adolescents. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que, en aquest article, es revisa la pres\u00e8ncia de l\u2019adolesc\u00e8ncia a les xarxes; les categories delictives de ciberconductes il\u00b7leg\u00edtimes; les peculiaritats d\u2019Internet que afavoreixen l\u2019augment dels ciberdelictes; i finalment, s\u2019examinen els delictes sexuals m\u00e9s comuns patits per l\u2019adolesc\u00e8ncia, especialment per les adolescents. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Virginia Ferreiro Basurto<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Departament de Psicologia
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. Usos dels entorns virtuals a l\u2019adolesc\u00e8ncia<\/span><\/h1>\n\n\n\n

La societat de la informaci\u00f3 s’ent\u00e9n com una estructura constru\u00efda entorn de xarxes d\u2019informaci\u00f3 en qu\u00e8 els nous processos i funcions es fonamenten en quatre conceptes clau: la informaci\u00f3, la comunicaci\u00f3, el coneixement i, el recentment incorporat, les relacions, per la qual cosa es converteix en l\u2019actual base de la productivitat en l’\u00e0mbit mundial. Aix\u00ed doncs, amb la incorporaci\u00f3 de les noves tecnologies a la societat civil, s\u2019han experimentant una s\u00e8rie de canvis que han afectat de forma contundent el desenvolupament de la morfologia social tradicional. Una reestructuraci\u00f3 que es caracteritza per la globalitzaci\u00f3 de les activitats econ\u00f2miques, les noves formes d’organitzaci\u00f3 en xarxes i la cultura de la virtualitat real mitjan\u00e7ada per un sistema de comunicaci\u00f3 omnipresent, interconnectat i diversificat (Castells, 2001). A m\u00e9s, s\u2019ha produ\u00eft a una transformaci\u00f3 de la vida, els espais i el temps, cosa que ha afectat les relacions, els h\u00e0bits i els costums de les persones, aix\u00ed com l’intercanvi i l\u2019exposici\u00f3 d’idees, inquietuds, opinions i\/o realitats, especialment entre les noves generacions digitals (Prensky, 2001). <\/p>\n\n\n\n

Les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 han triomfat en popularitat sense cap classe de q\u00fcestionament considerable i rellevant. Les peculiaritats d\u2019Internet han estat acceptades i incorporades a la quotidianitat de les nostres rutines i s\u2019han establit noves formes de relacions interpersonals. Amb el pas dels anys, les xarxes socials tradicionals, en qu\u00e8 les persones interactuaven nom\u00e9s al m\u00f3n f\u00edsic, s\u2019han vist relegades a nous enteniments directament vinculats amb les noves tecnologies i Internet (Espinar i Gonz\u00e1lez, 2009). Una novetat que ha calat molt profundament entre les persones natives digitals. <\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019edats primerenques, el contacte amb les tecnologies i les xarxes socials virtuals es computa com una experi\u00e8ncia en auge totalment normalitzada i que atreu molt menors i adolescents. Segons la Encuesta sobre Equipamiento y Uso de las Tecnolog\u00edas de Informaci\u00f3n y Comunicaci\u00f3n en los Hogares<\/em> (INE, 2021), s\u2019evidencia com la franja d\u2019edat entre els 10 i 15 anys presenta un alt \u00fas de les TIC respecte a anys anteriors. Segons es detalla a l\u2019informe, l’\u00fas de l\u2019ordinador entre menors ha augmentat gaireb\u00e9 5 punts en un any, amb un 95,1% de menors amb acc\u00e9s a un ordinador. Aquesta \u00e9s una tend\u00e8ncia de creixement que tamb\u00e9 \u00e9s detectada amb l’\u00fas d\u2019Internet, ja que el 97,5% de menors s\u00f3n internautes. De cara a disposar de tel\u00e8fons m\u00f2bils, els percentatges no s\u00f3n tan elevats; aix\u00ed i tot, s\u2019observa com el 68,7% de menors hi tenen acc\u00e9s. Segons el sexe, al\u00b7lotes i al\u00b7lots utilitzen els ordinadors i Internet sense grans difer\u00e8ncies. Malgrat aix\u00f2, les difer\u00e8ncies es detecten amb l\u2019\u00fas de dispositius m\u00f2bils, en qu\u00e8 elles (72,2%) tenen m\u00e9s acc\u00e9s als m\u00f2bils que no ells (65,5%), amb una difer\u00e8ncia de 6,7 punts. Respecte a l\u2019edat, tenir tanta facilitat d\u2019acc\u00e9s a dispositius electr\u00f2nics amb connexions a Internet influeix en el fet que des d\u2019edats primerenques naturalitzin l\u2019\u00fas de la xarxa i dels dispositius que permeten accedir-hi. En aquesta l\u00ednia, la mitja d\u2019edat en l’\u00fas d\u2019un ordinador se situen en 11 anys, mentre que als 13 anys ja tenen dispositius m\u00f2bils (INE, 2021). En altres estudis, aquesta darrera mitjana d\u2019edat davalla fins als 12 anys (Save the Children, 2019), o incl\u00fas fins als gaireb\u00e9 11 anys (UNICEF, 2021), ja que s\u2019afirma que el 94,8% de adolescents disposa de tel\u00e8fon m\u00f2bil amb connexi\u00f3 a Internet des dels 10,96 anys, xifra que s\u2019aproxima bastant a la mitjana d\u2019edat de l’\u00fas d\u2019Internet entre menors: amb 10 anys ja s\u00f3n internautes, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de connexi\u00f3 di\u00e0ria de quasi el 91% del total. <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte aquestes dades, no ens ha d’estranyar que les activitats en qu\u00e8 ocupa l’adolesc\u00e8ncia el seu temps lliure estiguin relacionades, principalment, amb les TIC. A l\u2019estudi Impacto de la tecnolog\u00eda en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades<\/em> (UNICEF, 2021), en el qual es varen entrevistar a m\u00e9s de 50.000 adolescents d’11 a 18 anys de tota Espanya, es va determinar que el 96,3% d’adolescents i joves dedicaven el seu temps lliure als m\u00f2bils, tauletes i ordinadors, i que aquesta dedicaci\u00f3 \u00e9s l\u2019activitat m\u00e9s comuna entre ells i elles, seguida d\u2019escoltar m\u00fasica (93,6%) i fer \u00fas de les xarxes socials (90,9%). Per tant, \u00e9s evident el gran protagonisme que tenen les tecnologies en els espais de temps lliure i oci de l’adolesc\u00e8ncia. Tenint en compte aix\u00f2, estaria b\u00e9 demanar-se pels h\u00e0bits de consum de m\u00fasica durant els temps lliure, perqu\u00e8 es pot intuir un considerable \u00fas d\u2019aplicacions musicals virtuals com, per exemple, Spotify. <\/p>\n\n\n\n

Sens dubte, el producte estrella entre l\u2019adolesc\u00e8ncia s\u00f3n les xarxes socials. Seguint amb l\u2019estudi d\u2019UNICEF (2021), es constata que el consum de xarxes socials no es limita a un \u00fanic registre. Els i les adolescents tendeix a estar registrats a tres xarxes socials com a m\u00ednim. Entre les m\u00e9s populars entre els i les menors destaquen Youtube (90,8%), Instagram (79,9%) i Tik Tok (75,3%). Segons el sexe, \u00e9s interessant mencionar que ells accedeixen molt m\u00e9s a Youtube, mentre que elles tenen major presencia a Instagram (79,9%) i Tik Tok (vegeu la taula 1). <\/p>\n\n\n\n

<\/th>Les adolescents<\/th>Els adolescents<\/th><\/tr><\/thead>
1r acc\u00e9s<\/td>Youtube (87,7%)<\/td>Youtube (93,8%)<\/td><\/tr>
2n acc\u00e9s<\/td>Tik Tok (86,2%)<\/td>Instagram (77,4)<\/td><\/tr>
3r acc\u00e9s<\/td>Instagram (82,5%)<\/td>Tit Tok (64,6%)<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
Taula 1. Les tres xarxes socials m\u00e9s utilitzades per adolescents, segons el sexe (2021)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De manera m\u00e9s destacable, \u00e9s important con\u00e8ixer que l’\u00fas d\u2019aplicacions de missatgeria \u00e9s totalment com\u00fa entre les i els adolescents. Entre elles, cam a canal de comunicaci\u00f3 principal, destaca l\u2019\u00fas de WhatsApp, l\u2019activitat m\u00e9s habitual desenvolupada pel 95,6% d\u2019adolescents quan es connecten a Internet.<\/p>\n\n\n\n

2. Tipificaci\u00f3 dels ciberdelictes: els ciberdelictes sexuals<\/h1>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, no es pot negar l\u2019evid\u00e8ncia de l\u2019alta taxa de participaci\u00f3 que presenten les i els adolescents en el m\u00f3n virtual: Internet i les xarxes socials s\u2019han convertit en els seus espais de socialitzaci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia. Aquests \u00e9s un fet contra el qual no es pret\u00e9n lluitar, per\u00f2 que requereix una atenci\u00f3 especial respecte a les conductes de risc que poden sorgir d\u2019un \u00fas perill\u00f3s de les TIC i d\u2019Internet. Les xifres evidencien la gran exposici\u00f3 a qu\u00e8 estan sotmesos i sotmeses des d\u2019edats molt joves, perqu\u00e8 mostren informacions personal i privada de les seves vides, aficions, plans de futur, entorn social i familiar, entre d\u2019altres \u00e0mbits. Les noves tecnologies han propiciat un espai amb noves manifestacions de viol\u00e8ncies que pateixen ambd\u00f3s sexes, per\u00f2 que davant certs delictes les al\u00b7lotes i dones s\u00f3n m\u00e9s propenses a ser v\u00edctimes, espec\u00edficament les corresponents a ciberdelictes de viol\u00e8ncia sexual. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019Informe de Ciberseguridad en Espa\u00f1a <\/em>(2021), elaborat pel Ministeri d’Interior, ofereix dades que alerten del creixement anual detectat en el nombre de delictes comesos en entorns virtuals. Concretament, el total de persones victimitzades durant el 2021 va ser de 240.100 persones, de les quals el 51,86% eren homes i el 48,07%, dones. Aix\u00ed mateix, malgrat que els homes s\u00f3n m\u00e9s v\u00edctimes de delictes inform\u00e0tics, la variable sexe es converteix en un factor de risc davant delictes d\u2019\u00edndole sexual. Percentualment, el delicte en qu\u00e8 es troba una difer\u00e8ncia major entre sexe \u00e9s a la categoria de delictes sexuals, ja que les dones s\u00f3n les v\u00edctimes en el 71% dels casos, enfront del 29% dels homes. Encara que, quant al c\u00f2mput global de den\u00fancies, aquest no sigui el ciberdelicte m\u00e9s com\u00e8s, es constata que les dones continuen estant m\u00e9s exposades a patir viol\u00e8ncia sexual, ja que \u00e9s la segona causa de den\u00fancia entre les menors d\u2019edat, amb el 30,9% de les den\u00fancies recollides; en el cas dels adolescents, els ciberdelictes sexuals s\u00f3n reconeguts com la tercera causa de den\u00fancia, amb un 22,9% de les den\u00fancies interposades. Respecte a les persones investigades i detingudes pels cossos de seguretat de l\u2019Estat, en el 71,3% dels casos, els infractors han estat homes. En la categoria de delictes sexuals, la tercera en qu\u00e8 els homes comenten m\u00e9s delictes, aquest percentatge se situa en el 97%. Al cas de les detencions a menors, ells s\u00f3n qui cometen m\u00e9s ciberdelictes, amb un 72,5% del total d\u2019infraccions registrades, i tornen a representar el delicte de viol\u00e8ncia sexual com la tercera causa amb m\u00e9s detencions, 18,5% dels delictes comesos. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019augment dels ciberdelictes \u00e9s una constant observada a escala global, i especialment en el cas d’Espanya. Els motius que poder dur a aquest creixement de la cibercriminalitat es relacionen amb les caracter\u00edstiques de les TIC i les seves possibilitats, que utilitzades fraudulentament incorren en categories ciberdelictives recollides a la normativa europea i estatal, com al Conveni de Ciberseguretat o al Tractat de Budapest aprovat pel Comit\u00e8 de Ministres del Consell d\u2019Europa el 8 de novembre de 2001; i al Codi Penal espanyol (Llei Org\u00e0nica 1\/2015, de 30 de mar\u00e7, pel qual es modifica la Llei Org\u00e0nica 10\/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal): <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Taula 2: Delictes i classes de fets segons la legislaci\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Alguns dels aspectes que afavoreixen la proliferaci\u00f3 de ciberdelictes (Cidoncha i De la Cruz, 2013) estarien relacionats amb la sensaci\u00f3 existent entre els ciberdelinq\u00fcents de presumpta impunitat, perqu\u00e8 pensen que els actes delictius comesos no tindran conseq\u00fc\u00e8ncies legals i\/o penals. Malgrat que la configuraci\u00f3 de la pres\u00e8ncia dels delinq\u00fcents a la xarxa des de l\u2019anonimat \u00e9s una pr\u00e0ctica molt estesa entre els que exerceixen ciberviol\u00e8ncies, espec\u00edficament al cas de la viol\u00e8ncia sexual, el fet d\u2019utilitzar nicks<\/em>, sobrenoms o noms falsos per a comunicar-se amb les seves v\u00edctimes no suposa un impediment per identificar els ciberdepredadors sexuals. Aix\u00ed i tot, i seguint amb els ciberdelictes sexuals, la proliferaci\u00f3 de xarxes de comunicaci\u00f3 entre pederastes i\/o assetjadors sexuals en entorns virtuals ha fet que s’establessin espais deshinibidors on expressen lliurement les seves prefer\u00e8ncies sexuals no leg\u00edtimes, i reforcen aquestes conductes delictives. Per una altra part, aspectes com el baix cost dels dispositius electr\u00f2nics i la connexi\u00f3 a Internet suposen una porta d\u2019acc\u00e9s a la infraestructura necess\u00e0ria per a cometre un ciberdelicte: faciliten la interacci\u00f3 a xarxes i augmenta la rapidesa de contacte amb altres internautes a qualsevol hora, des de qualsevol espai i sense necessitat de haver de con\u00e8ixer-se f\u00edsicament. A la vegada, el fet que aquests dispositius tinguin integrats per defecte eines d’imatge, so i v\u00eddeo (c\u00e0meres web\/m\u00f2bil) d\u2019alta resoluci\u00f3 i f\u00e0cil maneig fa que la realitzaci\u00f3 i posterior difusi\u00f3 de material \u00edntim comprom\u00e8s sigui molt senzilla. <\/p>\n\n\n\n

Un altre component que afavoreix els ciberdelinq\u00fcents est\u00e0 relacionat amb la quantitat d\u2019informaci\u00f3, privada o no, que es disposa a les xarxes i Internet. Es produeix una p\u00e8rdua de privacitat a conseq\u00fc\u00e8ncia de tota aquella informaci\u00f3 que pensam que \u00e9s privada, per\u00f2 que acaba arribant a les mans dels agressors. Aix\u00ed i tot, aquella informaci\u00f3 que compartim a espais p\u00fablics, de forma volunt\u00e0ria, tamb\u00e9 suposa una elevada exposici\u00f3 de les nostres vides, i ofereix una gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 i dades que ajuden a perpetrar ciberdelictes, i que, a vegades, pot resultar molt dif\u00edcil d’eliminar. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, a tots aquests elements facilitadors per als ciberdelinq\u00fcents, s\u2019hi afegeix la falta de control i supervisi\u00f3 per part de les persones adultes i responsables de menors. La falta d\u2019habilitats tecnol\u00f2giques, el desconeixement de les xarxes socials i dels entorns virtuals que utilitzen els i les menors dificulta poder tenir nocions respecte a quines pr\u00e0ctiques desenvolupen quan es connecten a Internet, per la qual cosa es bloqueja qualsevol possibilitat d\u2019oferir protecci\u00f3 i pautes segures. <\/p>\n\n\n\n

3. Formes de ciberdelictes sexuals<\/h1>\n\n\n\n

Actualment, des de la categoria de delicte sexual, d\u2019acc\u00e9s i d\u2019intercepci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita d’informaci\u00f3, falsificaci\u00f3 i frau inform\u00e0tic, aix\u00ed com d\u2019amenaces i coaccions a trav\u00e9s de les TIC, es determinen una s\u00e8rie de ciberdelictes en mat\u00e8ria de viol\u00e8ncia sexual. Aquestes formes representen conductes molt identificades i comeses amb bastanta freq\u00fc\u00e8ncia, les quals afecten de manera considerable l’adolesc\u00e8ncia, principalment les al\u00b7lotes. Segons l\u2019informe El estado mundial de las ni\u00f1as. (In)seguras online: experiencia de ni\u00f1as, adolescentes y j\u00f3venes en entorno al acoso online (2020), de les 14.000 dones entre 15 i 25 anys que hi participen (1.000 al cas d\u2019Espanya), el 58% afirma haver patit qualque tipus d\u2019assetjament a les xarxes socials (el 59% en el cas d\u2019Espanya). A m\u00e9s, el 58% va afirmar haver rebut assetjament sexual i el 48%, amenaces de viol\u00e8ncia sexual. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, \u00e9s important estar molt pendents de les noves proliferacions de conductes ciberdelictives que van apareixent en el m\u00f3n virtual. <\/p>\n\n\n\n

Algunes d\u2019aquestes conductes s\u00f3n: <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

S\u00e8xting <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta pr\u00e0ctica consisteix en l\u2019enviament voluntari d\u2019imatges \u00edntimes (fotografies i\/o v\u00eddeos) amb contingut er\u00f2tic o sexual d\u2019\u00edndole privada per part de qui les protagonitza a altes persones a trav\u00e9s de dispositius electr\u00f2nics amb connexi\u00f3 a Internet. Es tracta d\u2019una pr\u00e0ctica molt habitual i popular entre la gent jove, especialment entre les relacions de parella. La mitjana d\u2019edat de primeres vegades que els i les joves realitzen s\u00e8xting s\u00f3n entre els 15 i 16 anys. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que el s\u00e8xting en si mateix no incorre en cap ciberdelicte, es pot considerar una pr\u00e0ctica d\u2019alt risc. Es converteix en un fet delictiu des del moment en el qual una de les persones receptores del material \u00edntim en fa un \u00fas il\u00b7l\u00edcit, per la qual cosa comet un delicte de descobriment i revelaci\u00f3 de secrets. Aix\u00ed doncs, la infracci\u00f3 es dona quan es produeix un reenviament sense consentiment de material privat \u00edntim per part de qui l\u2019ha rebut. <\/p>\n\n\n\n

Les v\u00edctimes del s\u00e8xting solen ser dones adolescents i joves que sofreixen vulneraci\u00f3 de la seva intimitat i es veuen exposades a un proc\u00e9s de revictimitzaci\u00f3 i recriminaci\u00f3 social. Segons UNICEF (2021), encara que la pr\u00e0ctica del s\u00e8xting pot donar-se per part d\u2019ambd\u00f3s sexes, s\u00f3n elles que pateixen m\u00e9s pressions. <\/p>\n\n\n\n

Ciberassetjament ped\u00f2fil <\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n accions duites a terme per adults amb la intenci\u00f3 d\u2019establir una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i seguretat amb els i les menors amb qu\u00e8 contacten per a arribar a obtenir una satisfacci\u00f3 sexual a trav\u00e9s de l\u2019enviament de material \u00edntim de car\u00e0cter er\u00f2tic o pornogr\u00e0fic, o b\u00e9, preparant un possible encontre sexual. L\u2019enviament dels primers materials \u00edntims s\u2019aconsegueix a trav\u00e9s de l\u2019engany per part de l\u2019adult amb una identitat falsa i pr\u00f2xima a la v\u00edctima. <\/p>\n\n\n\n

El contacte amb desconeguts a les xarxes i l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019amistat s\u00f3n pr\u00e0ctiques molt habitual entre l’adolesc\u00e8ncia, conducta que pot esdevenir l\u2019avantsala del ciberassetjament ped\u00f2fil. En aquest sentit, cal dir que les adolescents s\u00f3n molt m\u00e9s freq\u00fcentment objecte de rebre proposicions sexuals per part d\u2019adults (UNICEF, 2021). <\/p>\n\n\n\n

Aquest ciberdelicte est\u00e0 molt relacionat amb la peder\u00e0stia i la pornografia infantil, i, a vegades, quan s\u2019aconsegueix establir contacte f\u00edsic amb el o la menor, pot donar-se una situaci\u00f3 d’assetjament o agressi\u00f3 sexual. <\/p>\n\n\n\n

De cara a una tasca preventiva i de poder anticipar-se al fet que el delicte es dugui a terme, \u00e9s important destacar quines s\u00f3n les fases per les quals passa el delinq\u00fcent del ciberassetjament ped\u00f2fil. Concretament, se\u2019n determinen 5 (Save the Children, 2019): <\/p>\n\n\n\n

1. Creaci\u00f3 de vincles de confian\u00e7a <\/p>\n\n\n\n

S’estableixen a trav\u00e9s de suborns o enganys per part de la persona agressora que li permet contactar i establir vincles de seguretat i empatia amb la v\u00edctima. La primera es fa passar per una persona que no \u00e9s, i s\u2019inventa perfils tan pr\u00f2xims com sigui possible a l\u2019edat madurativa de la v\u00edctima. A partir d\u2019aqu\u00ed, s\u2019aconsegueix generar un, aparentment, espai de confian\u00e7a que facilita que les v\u00edctimes comparteixin detalls de les seves vides i problem\u00e0tiques personals. <\/p>\n\n\n\n

2. A\u00efllament de la v\u00edctima <\/p>\n\n\n\n

L’agressor \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aconseguir que la v\u00edctima mantingui en secret aquesta relaci\u00f3, per la qual cosa provoca un a\u00efllament escalonat del seu entorn de suport (fam\u00edlia i amistats), el qual provoca que la v\u00edctima sense protecci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

3. Valoraci\u00f3 dels riscs <\/p>\n\n\n\n

Per tal d’assegurar-se cometre el delicte sense perill de ser descobert, l\u2019agressor s’assegura que la v\u00edctima no hagi compartit la relaci\u00f3, i intenta esbrinar quines persones tenen acc\u00e9s al dispositiu que el o la menor est\u00e0 utilitzant. <\/p>\n\n\n\n

4. Conversacions sobre sexe <\/p>\n\n\n\n

La confian\u00e7a que estableix l\u2019agressor permet que les conversacions siguin cada vegada m\u00e9s \u00edntimes i que la v\u00edctima conti aspectes personals que poques persones coneixen. Aquesta falsa sensaci\u00f3 d’amistat especial fa que l\u2019agressor pugui incorporar gradualment converses amb connotacions sexuals. D\u2019aquesta forma, es normalitza poder xerrar de sexe i que la v\u00edctima es familiaritzi amb segons quins termes de car\u00e0cter sexual. <\/p>\n\n\n\n

5. Peticions de naturalesa sexual. <\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s l\u2019objectiu del ciberdelinq\u00fcent. A la darrera fase, l\u2019agressor destapa la seva vertadera identitat a la v\u00edctima i comen\u00e7a un proc\u00e9s de xantatge, amenaces i coaccions per aconseguir m\u00e9s material er\u00f2tic-sexual, establir videocridades amb alt contingut sexual, demanar narratives de fantasies sexuals o culminar amb encontres f\u00edsics. <\/p>\n\n\n\n

Sextorsi\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Consisteix a establir un sistema de xantatge a partir de disposar de material \u00edntim i privat de la persona extorsionada. La finalitat pot ser econ\u00f2mica, de dominaci\u00f3 sobre la v\u00edctima (molt t\u00edpic en casos de viol\u00e8ncia dins la parella) o revictimitzaci\u00f3 sexual de la v\u00edctima. La sextorsi\u00f3 no t\u00e9 un temps determinat de durada, per la qual cosa pot arribar a durar anys, i pot ser comesa per persones conegudes o desconegudes que tinguin acc\u00e9s a contingut \u00edntim de car\u00e0cter sexual. Aquesta pr\u00e0ctica pot ser conseq\u00fc\u00e8ncia del s\u00e8xting, i per la sensaci\u00f3 de vergonya i culpabilitat, fa que sigui poc probable que la v\u00edctima la conti o denunci\u00ef. <\/p>\n\n\n\n

Per tant, la sextorsi\u00f3 necessita material \u00edntim, expl\u00edcit i\/o embarass\u00f3s, normalment sexual, que la v\u00edctima vol mantenir en privat. Les amenaces se centren en aquesta intenci\u00f3 per part de la v\u00edctima d\u2019evitar que el material sigui dif\u00f3s a la xarxa, per la qual cosa accedeix al xantatge a canvi del que l\u2019agressor vol aconseguir (doblers, m\u00e9s material, etc.) <\/p>\n\n\n\n

Pornorevenja <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu \u00e9s causar malestar a la v\u00edctima a trav\u00e9s de publicaci\u00f3 de material \u00edntim privat sense consentiment. Suposa una revictimitzaci\u00f3 de car\u00e0cter sexual de la v\u00edctima, constant i de gran difusi\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3 de poc temps. Aquest delicte \u00e9s cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent entre exparelles ressentides per la ruptura d\u2019una relaci\u00f3 de nuviatge o m\u00e9s estables, que disposen de material pr\u00e8viament enregistrar amb consentiment que acaben utilitzant de forma fraudulenta. Les dones i les joves estan molt m\u00e9s exposades a ser v\u00edctimes d\u2019aquest ciberdelicte. Segons l\u2019Institut Europeu de la Igualtat de G\u00e8nere (2019) nou de cada 10 persones que pateixen pornorevenja s\u00f3n dones. Per tant, s’estaria xerrant del fet que el 90% de les v\u00edctimes de la pr\u00e0ctica de la venjan\u00e7a pornogr\u00e0fica s\u00f3n dones i\u00e9s el su\u00efcidi la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s dram\u00e0tica de patir aquest ciberdelicte.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Castells, M. (2001). La galaxia Internet<\/em>. Barcelona: Aret\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

Cidoncha, D. y de la Cruz, M. A. (2013). La viol\u00e8ncia sexual y las nuevas tecnologies<\/em>. Disponible a: https:\/\/stopviolenciasexual.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/violenciaSexualNUevasTecnologiasdoble%20%281%29.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Espinar, E. y Gonz\u00e1lez, M. J. (2009). J\u00f3venes en las redes sociales virtuales: un an\u00e1lisis exploratorio de las diferencias de g\u00e9nero. Feminismo\/s<\/em>, n14, 87-106. Disponible a https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/266217651_Jovenes_en_las_redes_sociales_virtuales_un_analisis_exploratorio_de_las_diferencias_de_genero<\/a><\/p>\n\n\n\n

Est\u00e9banez, I. (2018). La ciberviolencia hacia las adolescentes en las redes sociales<\/em>. Instituto Andaluz de la Mujer. Disponible a https:\/\/www.juntadeandalucia.es\/export\/drupaljda\/guia-ciberviolencia-adolescentes.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Instituto Europeo de la Igualdad (2019). La ciberviolencia contra mujeres y ni\u00f1as<\/em>. Disponible a https:\/\/eige.europa.eu\/sites\/default\/files\/documents\/ti_pubpdf_mh0417543esn_pdfweb_20171026164000.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Save the Children (2019). Violencia viral. An\u00e1lisis de la violencia contra la infancia y la adolescencia en el entorno digital.<\/em> Disponible a https:\/\/www.savethechildren.es\/sites\/default\/files\/imce\/docs\/informe_violencia_viral_1.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

UNICEF (2021). Estudio sobre el impacto de la tecnolog\u00eda en la adolescencia<\/em>. Disponible a https:\/\/www.unicef.es\/sites\/unicef.es\/files\/comunicacion\/Informe_estatal_impacto-tecnologia-adolescencia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ministeri del Interior (2021). Informe sobre Cibercriminalidad en Espa\u00f1a<\/em>. Disponible a https:\/\/www.interior.gob.es\/opencms\/pdf\/archivos-y-documentacion\/documentacion-y-publicaciones\/publicaciones-descargables\/publicaciones-periodicas\/informe-sobre-la-cibercriminalidad-en-Espana\/Informe_cibercriminalidad_Espana_2021_126200212.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Prensky, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants. On the Horizon MCB<\/em> University Press, Vol. 9 No. 5, 1-6. Disponible a https:\/\/www.marcprensky.com\/writing\/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Plan Internacional (2020). El estado mundial de las ni\u00f1as. (In)seguras online: experiencia de ni\u00f1as, adolescentes y j\u00f3venes en entorno al acoso online<\/em>. Disponible a https:\/\/plan-international.es\/files_informes\/Anexo_Datos_Espa%C3%B1a_20200924.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: ciberviol\u00e8ncies, ciberviol\u00e8ncies sexuals, adolesc\u00e8ncia, an\u00e0lisi de g\u00e8nere. Resum Les xarxes socials i Internet s\u2019han convertit en recursos imprescindibles per a la societat en general i, de forma m\u00e9s contundent, per a adolescents i joves. S\u00f3n molts els canvis socials i oportunitats que han aportat les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (a partir […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6366,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[83,84,99,89],"tags":[116],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6361"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6444,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6361\/revisions\/6444"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6366"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}