{"id":6106,"date":"2022-06-17T11:44:41","date_gmt":"2022-06-17T10:44:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6106"},"modified":"2022-11-27T22:08:33","modified_gmt":"2022-11-27T21:08:33","slug":"el-model-de-rehabilitacio-de-la-residencia-bonanova","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-model-de-rehabilitacio-de-la-residencia-bonanova\/","title":{"rendered":"El model de rehabilitaci\u00f3 de la resid\u00e8ncia Bonanova"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-group is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-4\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p><strong>Paraules clau:&nbsp;<\/strong>rehabilitaci\u00f3, models, gent gran, resid\u00e8ncies<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Mitjan\u00e7ant un treball complementari, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals s&#8217;uneixen per desenvolupar una tasca de millora de la qualitat de vida, en aquest cas, de les nostres persones majors, en concret, de les que viuen a la Resid\u00e8ncia Bonanova. Aquestes disciplines componen l&#8217;equip de rehabilitaci\u00f3 i, mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques i processos per a molts desconeguts, treballen amb l&#8217;objectiu de mantenir el millor estat f\u00edsic, social i cognitiu de les nostres i els nostres residents.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p><strong>Olga Romero Beiro<br>Katia San Sebasti\u00e1n Fern\u00e1ndez<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Resid\u00e8ncia la Bonanova<br>Direcci\u00f3 Atenci\u00f3 Sociosanit\u00e0ria<br>Institut Mallorqu\u00ed d&#8217;Afers Socials<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-buttons is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-button is-style-outline\"><a class=\"wp-block-button__link has-vivid-cyan-blue-color has-text-color wp-element-button\" href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_4_model_rehabilitacio_Bonanova.pdf\">Descarregau<br>l&#8217;article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\"><span style=\"font-size: revert;\">1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n\n\n\n<p>Gr\u00e0cies al treball de l\u2019equip de rehabilitaci\u00f3, format per ter\u00e0pia ocupacional i fisioter\u00e0pia, en coordinaci\u00f3 amb els altres departaments, se cerca convertir les resid\u00e8ncies de gent gran en un entorn ocupacional participatiu, familiar i significatiu per als nostres i les nostres residents i no un lloc on esperar el final de la vida. Per a aix\u00f2, aquestes persones majors s&#8217;han de realitzar, s\u2019han d\u2019involucrar i gaudir del seu dia a dia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00e8xit d&#8217;aquest col\u00b7lectiu en les activitats de la vida di\u00e0ria (AVD) possibilita s\u2019ocupin en altres \u00e0rees com l&#8217;oci i la participaci\u00f3 social. La mobilitat funcional, dins de l&#8217;\u00e0rea de les AVD, \u00e9s l&#8217;activitat a la qual els i les residents atorguen major import\u00e0ncia en la seva vida quotidiana, ja que permet la deambulaci\u00f3 i, per tant, una autonomia major, a m\u00e9s de reduir les possibles limitacions existents en l&#8217;entorn; sense oblidar-nos que possibilita el contacte interpersonal.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les persones residents en institucions geri\u00e0triques presenten problemes que requereixen l\u2019atenci\u00f3 b\u00e0sica de la salut, per la qual cosa es considera d\u2019extrema import\u00e0ncia la necessitat de desenvolupar models d\u2019intervenci\u00f3 que promoguin l\u2019autocura, la independ\u00e8ncia i l\u2019autonomia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">2. Objectius<\/h1>\n\n\n\n<ul>\n<li>Descriure breument l\u2019ocupaci\u00f3 en la vellesa.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Descriure el treball que desenvolupen els serveis de ter\u00e0pia ocupacional i fisioter\u00e0pia a la resid\u00e8ncia.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Descriure el programa de psicomotricitat que realitza el departament de rehabilitaci\u00f3 i la seva posada en marxa.<\/li>\n\n\n\n<li>Descriure la import\u00e0ncia del departament de rehabilitaci\u00f3 dins de l\u2019equip assistencial.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">3. Ocupaci\u00f3 en la vellesa<\/h1>\n\n\n\n<p>Les persones grans s\u00f3n una part de la poblaci\u00f3 especialment sensible a la disfunci\u00f3 ocupacional. Aquesta p\u00e8rdua de la capacitat per desenvolupar els seus rols ocupacionals, en la persona anciana, presenta algunes particularitats que la distingeixen d&#8217;altres etapes vitals.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El proc\u00e9s d&#8217;envelliment comporta l&#8217;aparici\u00f3 d\u2019una fragilitat ocasionada per la disminuci\u00f3 de la reserva fisiol\u00f2gica de l\u2019organisme i pels canvis en els sistemes anat\u00f2mics i fisiol\u00f2gics, que \u00e9s suficient per provocar un principi de deteriorament funcional i, si continua, porta la persona a una situaci\u00f3 de vulnerabilitat que requereix la utilitzaci\u00f3 de serveis sociosanitaris. Si les necessitats no s\u00f3n cobertes, es produeix la depend\u00e8ncia que, amb posterioritat, pot portar a la institucionalitzaci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s l\u2019envelliment natural mateix el que produeix les primeres conseq\u00fc\u00e8ncies funcionals en la vida d&#8217;aquest col\u00b7lectiu. Existeix una major facilitat per emmalaltir que en altres grups d\u2019edat i, per tant, major probabilitat per afectar o deteriorar el desenvolupament d\u2019ocupacions en diferents aspectes. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta vulnerabilitat a la malaltia, es produeix, de manera habitual, un grup d\u2019actituds per part dels cuidadors principals, familiars i fins i tot professionals, que es caracteritza com la tend\u00e8ncia a la sobreprotecci\u00f3 que limita la participaci\u00f3 de la persona gran en les seves rutines, ocupacions i AVD.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre aspecte ressenyable, i que marca la vellesa com a etapa vital especialment susceptible de presentar problemes per desenvolupar ocupacions, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del desenvolupament i la millora de l&#8217;atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria als pa\u00efsos desenvolupats, que ha redu\u00eft la mortalitat i que, sumats a l&#8217;augment de l&#8217;esperan\u00e7a de vida, han incrementat la discapacitat en els col\u00b7lectius de poblaci\u00f3 m\u00e9s envellits.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La jubilaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 un aspecte psicosocial que es veu afectat en desenvolupament vital d\u2019ocupacions d\u2019aquelles persones que han duit a terme al llarg de la seva vida una tasca laboral. Suposa un canvi de cicle en el qual sorgeix una nova organitzaci\u00f3 del temps, la modificaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits i el canvi de rols en els quals disminueixen en m\u00faltiples ocasions les relacions socials. A m\u00e9s, apareix de manera freq\u00fcent una p\u00e8rdua d\u2019identificaci\u00f3 personal i una reestructuraci\u00f3 de les relacions familiars.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 molt freq\u00fcentment en la persona anciana apareix la tend\u00e8ncia a l\u2019a\u00efllament social i a la soledat, a causa de p\u00e8rdues de contactes socials, independ\u00e8ncia dels fills o la mort del c\u00f2njuge, fets que ocasionen una p\u00e8rdua o canvi de rols i que modifiquen l\u2019acompliment de les seves activitats quotidianes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019enquesta sobre les condicions de vida de la gent gran desenvolupada per l\u2019IMSERSO l\u2019any 2006 reflecteix la p\u00e8rdua de capacitat anteriorment esmentada per desenvolupar ocupacions en aquestes persones. La prevalen\u00e7a de la discapacitat i la depend\u00e8ncia s&#8217;accentuen notablement segons es van complint anys i s\u2019incrementen tamb\u00e9 la gravetat dels problemes; l&#8217;edat \u00e9s, per tant, un altre factor determinant. Entre els 65 i 74 anys, nom\u00e9s un 11,8% dels espanyols tenen dificultats per dur a terme alguna activitat, per\u00f2 puja al 66,7% entre els d&#8217;edat m\u00e9s avan\u00e7ada (85 i m\u00e9s anys): dos de cada tres necessiten ajuda per mantenir una certa autonomia. Es comen\u00e7a a tenir problemes en les activitats m\u00e9s complexes i s&#8217;acaba tenint-ne en les m\u00e9s simples. Els principals&nbsp;desavantatges&nbsp;apareixen en les activitats instrumentals, entre aquestes les de mobilitat exterior a la casa (utilitzar transport p\u00fablic, anar al metge o fer compres). Finalment, apareixen les dificultats en les activitats necess\u00e0ries per a l\u2019autocura i per al manteniment de l\u2019autonomia personal. Aquests problemes sorgeixen a edat m\u00e9s avan\u00e7ada i solen ser els m\u00e9s greus, els que requereixen ajuda freq\u00fcent o cont\u00ednua i, de vegades, \u00e9s el senyal per plantejar-se una institucionalitzaci\u00f3 si els recursos informals i els formals a domicili no s\u00f3n suficients.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les persones grans han crescut en un ambient en qu\u00e8 el treball era l&#8217;\u00fanic mitj\u00e0 i fi de les seves vides. Per a les persones de 65 anys o m\u00e9s, el temps lliure \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 menys important en les seves vides que per a la resta, per\u00f2, s\u00f3n les que m\u00e9s en disposen. El grup dels majors \u00e9s el que en menor percentatge valora el temps lliure com a molt important, sent la mitjana de 7,28 la xifra m\u00e9s baixa de tots els trams d&#8217;edat. Un aspecte especialment cridaner i que es reflecteix en totes les activitats recollides sota l\u2019ep\u00edgraf d\u2019oci i temps lliure \u00e9s el baix \u00edndex de participaci\u00f3. Les persones per a les quals l\u2019oci t\u00e9 una menor import\u00e0ncia s\u00f3n les dones, els octogenaris i les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">4. Departament de Ter\u00e0pia Ocupacional<\/h1>\n\n\n\n<p>Est\u00e0 format per una terapeuta ocupacional (TO) i una t\u00e8cnica en cures auxiliars d&#8217;infermeria.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons la&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.wfot.org\/\">Federaci\u00f3 Mundial de Terapeutes Ocupacionals<\/a>&nbsp;(WFOT) &#8220;<em>la Ter\u00e0pia Ocupacional \u00e9s una professi\u00f3 que s&#8217;encarrega de la promoci\u00f3 de la Salut i el Benestar a trav\u00e9s de l&#8217;ocupaci\u00f3<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019objectiu de la ter\u00e0pia ocupacional \u00e9s ajudar el pacient a millorar la seva autonomia en les tasques de la vida di\u00e0ria, i assistir i donar suport al seu desenvolupament cap a una vida independent, satisfeta i productiva. Els terapeutes ocupacionals disposen dels coneixements adequats i professionals per ajudar les persones que pateixen algun tipus de patologia. Tamb\u00e9 fomenten el desenvolupament i l\u2019optimitzaci\u00f3 de les seves capacitats.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons el&nbsp;<a href=\"https:\/\/www.cotona-nalte.com\/es\">Col\u00b7legi de Terapeutes Ocupacionals<\/a>, la ter\u00e0pia ocupacional en geriatria es pot abordar des de diferents enfocaments:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Preventiu: aquell que fomenta la prevenci\u00f3 de les malalties.<\/li>\n\n\n\n<li>Adaptador: aquell que ajuda les persones amb limitacions a viure amb normalitat.<\/li>\n\n\n\n<li>Recuperador: aquell que ajuda els ancians a rehabilitar-se d\u2019algun tipus de malaltia o mal.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>D\u2019aquesta manera, la ter\u00e0pia ocupacional es considera fonamental en les persones grans. No nom\u00e9s els ajuda a dur a terme les seves activitats de la vida di\u00e0ria, sin\u00f3 que a m\u00e9s,&nbsp;retarda el deteriorament f\u00edsic i cognitiu. De la mateixa manera, t\u00e9 un paper important en la integraci\u00f3 dels m\u00e9s grans en la vida social.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, el terapeuta ocupacional funciona com un eix clau en la vida de la gent gran. Ajuda les persones majors a crear moltes experi\u00e8ncies positives.&nbsp;A m\u00e9s, treballen per aconseguir metes que continuen sent molt importants per a ells.<\/p>\n\n\n\n<p>Les&nbsp;<a href=\"https:\/\/miresi.es\/que-es-una-residencia-de-ancianos\/\">resid\u00e8ncies de majors&nbsp;<\/a>s\u00f3n centres on aquesta disciplina cobra un paper especial. All\u00e0 els i les m\u00e9s grans resideixen de manera temporal o permanentment, i el seu principal objectiu \u00e9s&nbsp;la&nbsp;cura de la seva salut, sempre cercant millorar-ne les capacitats, tant f\u00edsiques com mentals.<\/p>\n\n\n\n<p>Els terapeutes ocupacionals valoren les necessitats de cada resident, despr\u00e9s planifiquen les cures adequades en cada cas, porten un control del desenvolupament de cada major i executen aquelles activitats que ajuden aquestes persones a portar una vida saludable.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot seguit es destaquen els programes que es duen a terme.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Entrenament i adaptaci\u00f3 de la higiene, transfer\u00e8ncies, vestit i alimentaci\u00f3.&nbsp;<\/strong>El programa est\u00e0 dirigit a aquells usuaris que, per causes de salut, veuen interrompuda la realitzaci\u00f3 o participaci\u00f3 en les AVD i se\u2019n requereix un entrenament i\/o l&#8217;adaptaci\u00f3 de l&#8217;entorn i\/o els materials perqu\u00e8 puguin tenir el major grau d&#8217;autonomia i participaci\u00f3 possible.<\/p>\n\n\n\n<p>La terapeuta ocupacional identifica com la persona gran agafa i usa els objectes amb aquesta finalitat: com s\u2019ensabona, com s\u2019aclareix i com s\u2019eixuga les parts del cos. Tamb\u00e9 observa com mant\u00e9 la posici\u00f3 durant el bany o la dutxa i la realitzaci\u00f3 de transfer\u00e8ncies a cadascuna de les superf\u00edcies que siguin necess\u00e0ries (banyera, dutxa, bidet).&nbsp;La terapeuta ocupacional pot ajudar la persona gran a seleccionar correctament els objectes i materials que ha d&#8217;utilitzar (com ara gel, xamp\u00fa, esponja, m\u00e0nec de la dutxa, etc.), tenint en compte els h\u00e0bits previs del pacient. Aix\u00ed mateix, put&nbsp;dotar de destreses mitjan\u00e7ant l&#8217;\u00fas d&#8217;estrat\u00e8gies i la proposta d&#8217;altres dispositius externs per a la independ\u00e8ncia durant el bany o la dutxa. Despr\u00e9s d&#8217;aquesta observaci\u00f3&nbsp;<em>in situ<\/em>, la TO pot ajudar mitjan\u00e7ant la col\u00b7locaci\u00f3 d&#8217;una cadira graduable en al\u00e7ada al bany per a un correcte manteniment de la postura i evitar caigudes. Recomanaria aquest dispositiu a la persona gran i l\u2019entrenaria per a col\u00b7locar-lo i utilitzar-lo b\u00e9. Tamb\u00e9 pot proposar la col\u00b7locaci\u00f3 de baldes situades en espais concrets al seu&nbsp;abast per a la col\u00b7locaci\u00f3 dels diferents materials: gel, xamp\u00fa, esponja, etc. Una altra intervenci\u00f3 de la TO va dirigida a l&#8217;ensenyament d&#8217;estrat\u00e8gies durant diverses sessions perqu\u00e8 aprengui a eixugar-se i ensabonar-se l&#8217;espatlla i els peus amb una ajuda t\u00e8cnica. Informa la persona major, a m\u00e9s, de les postures corporals amb m\u00e9s risc amb l&#8217;objectiu de prevenir accidents o caigudes. Aquesta intervenci\u00f3 fomenta la independ\u00e8ncia en el bany i no es necessita l&#8217;ajuda i\/o pres\u00e8ncia d&#8217;una altra persona. I, a m\u00e9s, preveu possibles&nbsp;complicacions, com possibles llenegades i caigudes. L\u2019activitat d\u2019higiene personal i netedat \u00e9s complement\u00e0ria a l\u2019activitat de bany.<\/p>\n\n\n\n<p>Prescriure estris adaptats com raspalls amb m\u00e0nec m\u00e9s gros o pinces llargues per tallar les ungles, tamb\u00e9 forma part de la intervenci\u00f3 ocupacional per incrementar el grau d\u2019autonomia i bon acompliment en aquestes activitats.<\/p>\n\n\n\n<p>Una altra funci\u00f3 de la terapeuta ocupacions \u00e9s estructurar temporalment les activitats que la persona gran ha de realitzar al llarg del dia per integrar les vegades que ha d\u2019anar al bany segons la t\u00e8cnica d\u2019entrenament vesical escollida per l\u2019equip d\u2019infermeria.<\/p>\n\n\n\n<p>En el departament de ter\u00e0pia ocupacional es valora l\u2019exist\u00e8ncia de limitacions en els components neuromuscular i cognitiu que puguin dificultar una correcta higiene del v\u00e0ter. Posteriorment a aquesta exploraci\u00f3, la intervenci\u00f3 ocupacional es basar\u00e0 fonamentalment en l\u2019entrenament funcional per al manteniment de l\u2019equilibri i la transfer\u00e8ncia al v\u00e0ter, assolir l\u2019amplitud articular suficient per al maneig d\u2019objectes i neteja&nbsp;higi\u00e8nica, i la pr\u00e0ctica motriu en el maneig de colostomies i cat\u00e8ters si fos necess\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>En el vestit, entraria la capacitat de la persona major per seleccionar la roba i els accessoris apropiats per al moment del dia en qu\u00e8 es troba, el clima i l\u2019ocasi\u00f3. Inclou tamb\u00e9 que aquesta seleccioni la seva roba, realitzi l\u2019acci\u00f3 de vestir-se i desvestir-se de manera seq\u00fcencial, s\u2019ajusti i es cordi les sabates i es posi o llevi els dispositius personals, pr\u00f2tesis o ortesis. Es valora quins components (sensoriomotors, cognitius o ambientals) de processament i comunicatius es troben afectats en el pacient i li impedeixen dur a terme amb \u00e8xit l&#8217;activitat del vestit. Cal, despr\u00e9s d&#8217;una exploraci\u00f3 adequada, una intervenci\u00f3 correcta per recuperar els components afectats, ja siguin sensoriomotors (coordinaci\u00f3, for\u00e7a muscular, sensibilitat i rang articular, entre d&#8217;altres). Se li ensenyen diferents estrat\u00e8gies perqu\u00e8 es pugui vestir i desvestir fent un canvi de domin\u00e0ncia i entrenant noves t\u00e8cniques. Tamb\u00e9 s\u2019adapten les peces de vestir i se substitueixen els botons per tancadors i veta adherent. S\u2019ofereix la utilitzaci\u00f3 d\u2019algunes ajudes t\u00e8cniques per al vestit i, posteriorment, se li ensenya com usar-les: cal\u00e7adors llargs, cordabotons, dispositius&nbsp;per a les calces, etc. Per \u00faltim, s&#8217;assegura que \u00e9s capa\u00e7 de percebre els riscos i adoptar la posici\u00f3 correcta per no perdre l&#8217;equilibri.<\/p>\n\n\n\n<p>En l\u2019alimentaci\u00f3, si requereix coberts adaptats, estovalles antilliscants, canya antireflux, etc.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>O<\/strong><strong>rtes<\/strong><strong>i.&nbsp;<\/strong>Adre\u00e7at als usuaris i les usu\u00e0ries del nostre centre que requereixen una f\u00e8rula de posicionament per evitar deformitats o agreujament de seq\u00fceles de la seva malaltia.<\/p>\n\n\n\n<p>La majoria s\u00f3n f\u00e8rules seriades o de posicionament, que redueixen el mal tant de manera passiva com en la higiene d&#8217;aquestes estructures i prevenen l&#8217;escur\u00e7ament muscular i el que aix\u00f2 suposa. Es creen de manera individual a trav\u00e9s de la confecci\u00f3 amb termopl\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Economia articular.&nbsp;<\/strong>Adre\u00e7at a usuaris que presentin patologies&nbsp;cr\u00f2niques d\u2019extremitat superior, especialment a la m\u00e0. S\u2019educa amb exercicis de manteniment i prevenci\u00f3, aix\u00ed com amb estrat\u00e8gies per evitar sobrec\u00e0rregues o productes de suport que facilitin seguir realitzant tasques significatives per a les persones.<\/p>\n\n\n\n<p>Es realitzen exercicis per a la rigidesa matinal, es col\u00b7loquen elements segons el seu \u00fas i pes, i es fan m\u00e9s gruixats els elements per on s\u2019agafen els objectes com en les claus, el m\u00e0nec de la pinta, \u00fas de dosificadors, etc.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Entrenament funcional<\/strong>.&nbsp;A trav\u00e9s d\u2019activitats propositives, \u00e9s a dir, que tinguin&nbsp;un significat per a la persona i la repetici\u00f3 de les quals millora aspectes de la seva participaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>En sala es treballen components de l\u2019acompliment tals com els rangs articulars necessaris per al vestit, la coordinaci\u00f3 fina per a vestir-se o alimentar-se, la bipedestaci\u00f3 per a transfer\u00e8ncies, equilibri, etc.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb tasques i activitats com el caragolament de perns, la investigaci\u00f3 d\u2019objectes de mides diferents, l\u2019escriptura de paraules en bipedestaci\u00f3, el transport d&#8217;objectes, la manipulaci\u00f3 de materials, etc., es gradua la tasca a trav\u00e9s de la postura (en bipedestaci\u00f3 o en sedestaci\u00f3), els abastaments, la mida o el nombre de peces, la complexitat de l&#8217;activitat i el pes i\/o el temps, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Cadires de rodes i material ortoprot\u00e8tic<\/strong>.&nbsp;S\u2019avalua la&nbsp;necessitat del material de forma individual, s\u2019assessora dins de les necessitats i capacitats de l\u2019individu i, en cas de requerir entrenament, es duu a terme un entrenament amb l\u2019usuari.<\/p>\n\n\n\n<p>La TO valora la capacitat de la persona gran per mantenir una postura determinada, l\u2019habilitat per canviar aquesta postura cap a una altra de desitjada, la capacitat manipulativa, la coordinaci\u00f3, l\u2019orientaci\u00f3 o la talla i les mesures de l\u2019usuari o la usu\u00e0ria. Tot aix\u00f2 \u00e9s imprescindible per a l\u2019elecci\u00f3 de la cadira, coix\u00ed antiescares, cadira el\u00e8ctrica o altres productes ortop\u00e8dics.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb aix\u00f2, es determina el tipus de coix\u00ed (d\u2019aire, viscoel\u00e0stic, etc.), en funci\u00f3 de la capacitat de moure\u2019s i del temps a la cadira; si la cadira ha de ser autopropulsada, de doble c\u00e8rcol per a les persones que nom\u00e9s tenen un costat funcional, de roda petita en cas de no tenir capacitats cognitives per al maneig o que sigui un risc per al o la resident o els altres usuaris i usu\u00e0ries; el tipus de respatler; de monocomandament o&nbsp;<em>joystick<\/em>&nbsp;de la cadira el\u00e8ctrica o si la cadira ha de ser basculant o reclinable, etc.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Estimulaci\u00f3 cognitiva<\/strong>.&nbsp;Es duu a terme a la sala, en un entorn sense sorolls, amb perfils similars i es treballen tasques com l&#8217;atenci\u00f3, la mem\u00f2ria o les funcions executives que permeten a l&#8217;usuari o usu\u00e0ria mantenir el seu nivell funcional i d&#8217;interacci\u00f3&nbsp;social el major temps possible. Aquesta activitat es realitza a trav\u00e9s de grups en qu\u00e8 es creen vincles d\u2019amistat i companyonia, tan necessaris en aquesta vida i m\u00e9s en \u00e0mbit residencial. Aprofitam per treballar l&#8217;expressi\u00f3, la creativitat, el llenguatge o el&nbsp;c\u00e0lcul.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">5. Departament de Fisioter\u00e0pia<\/h1>\n\n\n\n<p>Es treballa amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir la m\u00e0xima funcionalitat que el resident pugui tenir, sigui mantenint-la sigui millorant-la quan aquesta es veu minvada per algun contratemps. Fomentar, facilitar i treballar l\u2019autonomia \u00e9s l\u2019altre pilar en el qual es basa el treball d\u2019aquest departament. Per a aix\u00f2, el servei de Fisioter\u00e0pia de la Resid\u00e8ncia Bonanova, compost per tres fisioterapeutes i dos t\u00e8cnics en cures auxiliars d&#8217;infermeria, treballa sobre aspectes com els que es detallen a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dolor<\/strong>.&nbsp;Amb diferents t\u00e8cniques anti\u00e0lgiques, la fisioter\u00e0pia intenta disminuir els s\u00edmptomes de dolor que pateixen els pacients geri\u00e0trics el qual \u00e9s causat per m\u00faltiples factors associats a l&#8217;envelliment, aix\u00ed com els episodis d&#8217;inflamaci\u00f3 de certes estructures.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Balan\u00e7 articular<\/strong>.&nbsp;La capacitat de moviment de les articulacions es veu afectada amb l\u2019envelliment i es percep una disminuci\u00f3 que pot ser provocada per causes com rigidesa muscular, lesions, falta d\u2019activitat, malalties degeneratives, etc. Es fa feina per prevenir, mantenir i millorar aquesta disminuci\u00f3 dels rangs articulars mitjan\u00e7ant exercici actiu i automobilitzaci\u00f3. Quan hi hagi una restricci\u00f3 del moviment articular, el nostre objectiu ser\u00e0 restituir-lo.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Balan\u00e7 muscular.<\/strong><em><u>&nbsp;<\/u><\/em>Amb l\u2019envelliment es produeix una p\u00e8rdua de massa i pot\u00e8ncia muscular. Aquest fenomen \u00e9s conegut com a sarcop\u00e8nia. Mitjan\u00e7ant el balan\u00e7 muscular se cerca prevenir, mantenir i millorar, mitjan\u00e7ant exercici actiu, la musculatura de les diferents regions del cos, aix\u00ed com evitar la progressi\u00f3 de la p\u00e8rdua de massa muscular.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Bipedestaci\u00f3 i marxa.<\/strong>&nbsp;Les fractures, allitaments o hospitalitzacions causades per diversos problemes de salut o problemes de qualsevol \u00edndole que disminueixin l&#8217;activitat normal del pacient geri\u00e0tric, afecten les capacitats de bipedestaci\u00f3 i marxa, les quals minven. La fisioter\u00e0pia aborda aquest problema proposant com a objectiu a curt termini aconseguir una bipedestaci\u00f3 estable, pr\u00e8via al pas de restablir i reeducar la marxa, objectiu a mitj\u00e0 termini, per poder aix\u00ed assolir la major autonomia i funcionalitat possible amb concordan\u00e7a amb les capacitats de l&#8217;usuari o la usu\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autonomia.<\/strong><em><u>&nbsp;<\/u><\/em>Es treballen capacitats que facilitin l&#8217;autonomia i la col\u00b7laboraci\u00f3 del pacient per als seus AVDs i els seus despla\u00e7aments; en el manteniment de la bipedestaci\u00f3, per facilitar la dutxa de peu, per exemple; la deambulaci\u00f3 amb diferents ajudes t\u00e8cniques, com caminador o bast\u00f3; o l&#8217;autopropulsi\u00f3 de la cadira de rodes.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">6. Programa de Psicomotricitat<\/h1>\n\n\n\n<p>Els canvis sobrevinguts per l\u2019envelliment sobre els quals s\u2019actua des d\u2019aquest programa s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>A l\u2019\u00e0mbit f\u00edsic: en \u00f2rgans sensorials, en el sistema cardiovascular, en l\u2019aparell respiratori, en el sistema nervi\u00f3s i en el sistema m\u00fascul esquel\u00e8tic. En aquest \u00faltim s\u2019observen:\n<ul>\n<li>sarcop\u00e8nia o disminuci\u00f3 de la massa muscular;<\/li>\n\n\n\n<li>menor velocitat de contracci\u00f3 muscular, la qual cosa provoca un alentiment dels moviments, que siguin m\u00e9s maldestres i que augmenti el risc d&#8217;accidents o caigudes;<\/li>\n\n\n\n<li>p\u00e8rdua de for\u00e7a i pot\u00e8ncia dels m\u00fasculs de les extremitats, la qual cosa provoca una deambulaci\u00f3 m\u00e9s maldestra i insegura, la qual cosa augmenta el risc de caigudes;<\/li>\n\n\n\n<li>disminuci\u00f3 de la densitat \u00f2ssia;<\/li>\n\n\n\n<li>alteraci\u00f3 de les articulacions: estrenyiment dels espais i alteracions en el cart\u00edlag.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>A l\u2019\u00e0mbit social: interacci\u00f3 amb companys i companyes;<\/li>\n\n\n\n<li>A l\u2019\u00e0mbit psicol\u00f2gic: disminuci\u00f3 de l&#8217;autoestima i de la sensaci\u00f3 de benestar amb un mateix;<\/li>\n\n\n\n<li>A l\u2019\u00e0mbit emocional: apatia o p\u00e8rdua d\u2019inter\u00e8s.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>A causa de la pand\u00e8mia de la COVID-19, els nostres i les nostres residents van passar per llargs per\u00edodes de confinament, la qual cosa va portar una situaci\u00f3 de falta de condicionament tant f\u00edsic com cognitiu, a m\u00e9s d&#8217;un trencament en les seves relacions socials i afectives; en resum, un empitjorament del seu estat general.<\/p>\n\n\n\n<p>Avui dia es promou l&#8217;envelliment actiu, definit per l&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) com &#8220;<em>el proc\u00e9s pel qual s&#8217;optimitzen les oportunitats de benestar, social i mental durant tota la vida, amb l&#8217;objectiu d&#8217;ampliar l&#8217;esperan\u00e7a de vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa&#8221;,&nbsp;<\/em>el qual&nbsp;advoca per mantenir sans i actius els nostres majors el major temps possible, per reduir tamb\u00e9 aix\u00ed la despesa assistencial, ja que es preveu la depend\u00e8ncia i s&#8217;afavoreix l&#8217;autonomia, motius m\u00e9s que suficients per decidir posar en marxa aquest programa de Psicomotricitat, el qual treballar els diferents aspectes alhora. Respectant la normativa de la dist\u00e0ncia i com que era una activitat f\u00edsica a l&#8217;aire lliure, perqu\u00e8 es va proposar realitzar-la a les terrasses exteriors de l&#8217;edifici, es va plantejar un programa de psicomotricitat que avui encara se segueix realitzant.<\/p>\n\n\n\n<p>Basant-nos en la definici\u00f3 que fa la Federaci\u00f3 d&#8217;Associacions de Psicomotricistes de l&#8217;Estat Espanyol (FAPEE) sobre la psicomotricitat, s&#8217;ent\u00e9n com una disciplina que es fonamenta en una visi\u00f3 global de la persona i s&#8217;ocupa de les interaccions cognitives, emocionals, simb\u00f2liques i sensorio-motrius en la capacitat de ser i expressar-se en un context psicosocial (F\u00f2rum Europeu de Psicomotricitat [Bruixes, gener 1996]).<\/p>\n\n\n\n<p>Independentment de l\u2019edat de la persona, la psicomotricitat es pot aplicar en els \u00e0mbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terap\u00e8utic. A causa de les molt diverses possibilitats que dona el treball psicomotor, fa que aquest es pugui aplicar en subjectes sans o que pateixin limitacions.<\/p>\n\n\n\n<p>La psicomotricitat exerceix un paper fonamental en el desenvolupament harm\u00f2nic de la personalitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Des del Departament de Rehabilitaci\u00f3 es treballen, a trav\u00e9s de la psicomotricitat, aspectes com:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>L\u2019orientaci\u00f3 en temps i espai.&nbsp;L\u2019activitat es desenvolupa en el mateix espai, els mateixos dies i a les mateixes hores. Es treballen aquestes capacitats en qu\u00e8 se situen cronol\u00f2gicament en el temps diferents fets o situacions viscudes pels mateixos participants, dies festius, esdeveniments, etc.<\/li>\n\n\n\n<li>Habilitats f\u00edsiques: equilibri, for\u00e7a, flexibilitat i coordinaci\u00f3. Els&nbsp;canvis fisiol\u00f2gics associats a l\u2019envelliment produeixen canvis en \u00f2rgans i sistemes que afecten l\u2019est\u00e0tica i el control postural del subjecte. Es pret\u00e9n, per tant, treballar les diferents habilitats amb l\u2019objectiu de mantenir-les tan b\u00e9 com sigui possible.<\/li>\n\n\n\n<li>Habilitats cognitives: atenci\u00f3, mem\u00f2ria i gn\u00f2sies. S&#8217;interv\u00e9&nbsp;en l&#8217;atenci\u00f3 perqu\u00e8 l&#8217;usuari ha de seleccionar i concentrar-se en els diferents est\u00edmuls que rep; en la mem\u00f2ria (codificaci\u00f3, emmagatzematge i recuperaci\u00f3 de la informaci\u00f3) perqu\u00e8 es treballen la mem\u00f2ria sensorial, la mem\u00f2ria a curt termini i la mem\u00f2ria a llarg termini; i en les gn\u00f2sies o la capacitat de recon\u00e8ixer informaci\u00f3 que ha estat pr\u00e8viament apresa a trav\u00e9s dels nostres sentits.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els objectius del treball de psicomotricitat s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Prevenir caigudes, ja que s\u00f3n una de les principals causes de lesi\u00f3 greu, de deteriorament de la qualitat de vida, de l&#8217;augment de la depend\u00e8ncia i, fins i tot, de mortalitat.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Millorar l\u2019estat f\u00edsic, mitjan\u00e7ant una activitat f\u00edsica que inclogui movents articulars, for\u00e7a muscular, flexibilitat, equilibri i coordinaci\u00f3.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Millora dels estats cognitiu, emocional i social dels nostres usuaris i usu\u00e0ries mitjan\u00e7ant el treball de les habilitats cognitives i amb el desenvolupament de l\u2019activitat en un ambient grupal en el qual han d\u2019interactuar els uns amb els altres.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Tenir un horari, un espai a l&#8217;aire lliure on interactuar amb els companys, poder observar les seves millores, de la flexibilitat, del record, a la gambada, la coordinaci\u00f3 els fa empoderar del seu cos, de sentir-se capa\u00e7os. Durant el desenvolupament d\u2019aquesta activitat, es creen oportunitats de compartir inquietuds, experi\u00e8ncies i pertinen\u00e7a de grup, la qual cosa \u00e9s molt important entre les nostres persones usu\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">7. Import\u00e0ncia del Departament de Rehabilitaci\u00f3 dins el personal assistencial<\/h1>\n\n\n\n<p>Existeixen estudis que afirmen que la ter\u00e0pia ocupacional conjuntament amb la fisioter\u00e0pia aporten efectes positius a l\u2019\u00e0mbit f\u00edsic als majors institucionalitzats, com \u00e9s el cas de les investigacions de Lazowsky, Morris o Schenellee, que deriven de forma directa en una millora de l&#8217;acompliment ocupacional.<\/p>\n\n\n\n<p>Com indiquen els estudis d&#8217;Anon, Simonton i Luborsky, les intervencions centrades en l&#8217;\u00e0rea d&#8217;oci i participaci\u00f3 social milloren la satisfacci\u00f3 personal i percepci\u00f3 de la qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n<p>El model d&#8217;envelliment actiu tracta de posar \u00e8mfasi en la participaci\u00f3 i foment de l&#8217;autonomia dels nostres majors. Una persona que es val per si mateixa necessita un menor nombre de cures, que es tradueixen en recursos materials i, sobretot, de personal. Fomentar aquests aspectes des del Departament de Rehabilitaci\u00f3 repercuteix en la resta dels departaments residencials, usuaris, usu\u00e0ries i fam\u00edlies.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Cal con\u00e8ixer els beneficis que aporta la rehabilitaci\u00f3, aquesta acci\u00f3 conjunta entre fisioter\u00e0pia i ter\u00e0pia ocupacional, per entendre la tasca que realitza dins de l\u2019equip assistencial, la qual facilita el treball d\u2019altres departaments i disminueix la utilitzaci\u00f3 de recursos.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">8. Beneficis del departament de Rehabilitaci\u00f3 a la Resid\u00e8ncia Bonanova<\/h1>\n\n\n\n<p>Per visibilitzar la intervenci\u00f3 que porten a cap fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals, i el seu enorme paper en la nostra societat actual, es descriuen, a continuaci\u00f3, quins s\u00f3n els beneficis de la rehabilitaci\u00f3 en geriatria.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Preveu lesions<\/strong>. Les activitats f\u00edsiques que es realitzen des de rehabilitaci\u00f3 ajuden a enfortir els m\u00fasculs, articulacions i equilibri. A m\u00e9s, ajuden a prevenir les caigudes en les persones grans, una problem\u00e0tica molt comuna en la gent major.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Millora les capacitats<\/strong>.&nbsp;A trav\u00e9s de les diferents activitats, els majors desenvolupen habilitats i capacitats que eviten el deteriorament cognitiu. Aix\u00ed mateix, milloren sentiments com la confian\u00e7a i l&#8217;autoestima. Tamb\u00e9 s\u2019evita l&#8217;aparici\u00f3 de malalties de salut mental, com la soledat o la depressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Anticipa malalties.&nbsp;<\/strong>La rehabilitaci\u00f3&nbsp;permet anticipar-se a malalties, especialment les de car\u00e0cter neuronal, com&nbsp;les dem\u00e8ncies&nbsp;o&nbsp;l&#8217;Alzheimer. A l&#8217;hora de dur a terme les activitats, \u00e9s possible detectar els s\u00edmptomes d&#8217;aquestes patologies amb molta antelaci\u00f3 i poder oferir les cures m\u00e9s adequades.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Fomenta la mobilitat.&nbsp;<\/strong>Gr\u00e0cies a l&#8217;\u00fas de t\u00e8cniques de rehabilitaci\u00f3, la persona gran \u00e9s capa\u00e7 de recuperar certes capacitats f\u00edsiques que \u00e9s possible que estigu\u00e9s perdent. A m\u00e9s, els ajuda a usar t\u00e8cniques que els permeti conservar la seva independ\u00e8ncia i autonomia durant m\u00e9s temps.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Millora les capacitats socials<\/strong>. Gr\u00e0cies al desenvolupament de&nbsp;diferents activitats, especialment en grup, els m\u00e9s grans poden millorar les seves habilitats socials. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ajuda a la&nbsp;prevenci\u00f3 de la soledat<a href=\"https:\/\/miresi.es\/blog\/prevencion-de-la-soledad-en-adultos-mayores\/\">&nbsp;<\/a>i de possibles malaltesde salut mental. Aix\u00ed mateix, els ajuda a tenir un millor envelliment actiu i saludable.<\/p>\n\n\n\n<p>Els m\u00e9s grans s\u00f3n un eix fonamental de la nostra societat i, com a societat, els hem d&#8217;oferir les millors cures.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Abad Rivera, I. (2011).&nbsp;<em>Intervenci\u00f3n de Terapia Ocupacional en centros residenciales para personas mayores: Revisi\u00f3n Sistem\u00e1tica<\/em>. Treball final de grau. Universidede da Coru\u00f1a &#8211; Facultade de Ciencias da Sa\u00fade.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c1lvarez Nebreda Loreto, Rada Mart\u00ednez Silvana, Mara\u00f1\u00f3n Fern\u00e1ndez Eugenio (2007) . Principios b\u00e1sicos de la rehabilitaci\u00f3n geri\u00e1trica. A Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda (SEGG).&nbsp;<em>Tratado de Geriatr\u00eda para residentes<\/em>. Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Ben\u00edtez-Lugo, M. L. (2006). Prevenir o demorar la dependencia, desde la fisioterapia. A&nbsp;<em>Vejez, autonom\u00eda o dependencia, pero con calidad de vida<\/em>&nbsp;(pp. 241-244). Dykinson.<\/p>\n\n\n\n<p>Berruezo y Adelantado, P. P. (2000). Hacia un marco conceptual de la psicomotricidad a partir del desarrollo de su pr\u00e1ctica en Europa y Espa\u00f1a.&nbsp;<em>Revista interuniversitaria de formaci\u00f3n del profesorado<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Calder\u00f3n, M. J., &amp; Ulloa, R. A. (2016). Cambios asociados al envejecimiento normal en los par\u00e1metros angulares de la marcha a una velocidad controlada.&nbsp;<em>Revista m\u00e9dica de Chile<\/em>,&nbsp;144(1), 74-82.<\/p>\n\n\n\n<p>Carbonell, A., Aparicio, V., &amp; Delgado, M. (2009). Efectos del envejecimiento en las capacidades f\u00edsicas: implicaciones en las recomendaciones de ejercicio f\u00edsico en personas mayores.&nbsp;<em>Revista Internacional de Ciencias del Deporte<\/em>, 5(17), 1-18. ISSN:1885-3137. No 17 &#8211; Octubre \u2013 2009&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Garc\u00eda, L. B. (2010).&nbsp;<em>Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores: gu\u00eda de buenas pr\u00e1cticas<\/em>. Ed. M\u00e9dica Panamericana.<\/p>\n\n\n\n<p>Imagin\u00e1rio, C., Machado, P., Antunes, C., &amp; Martins, T. (2018). Perfil funcional de los ancianos institucionalizados en residencias: estudio piloto.&nbsp;<em>Gerokomos<\/em>,&nbsp;29(2), 59-64.<\/p>\n\n\n\n<p>Landinez Parra, N. S., Contreras Valencia, K., &amp; Castro Villamil, \u00c1. (2012). Proceso de envejecimiento, ejercicio y fisioterapia.&nbsp;<em>Revista cubana de salud p\u00fablica<\/em>,&nbsp;38, 562-580.<\/p>\n\n\n\n<p>Men\u00e9ndez Monta\u00f1\u00e9s, Mar\u00eda Concepci\u00f3n; Brochier Kist, Rosane Bernardete (2011).&nbsp;<em>La actividad f\u00edsica y la psicomotricidad en las personas mayores: sus contribuciones para el envejecimiento activo, saludable y satisfactorio<\/em>. Textos &amp; Contextos (Porto Alegre), vol. 10, n\u00fam. 1, enero-julio, pp. 179-192. Pontif\u00edcia Universidade Cat\u00f3lica do Rio Grande do Sul Porto Alegre, RS, Brasil&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Mozo, R. S. S., Plubins, M. C., &amp; Farreras, T. R. F. Rehabilitaci\u00f3n del paciente geri\u00e1trico. A S\u00e1nchez Blanco, I., &amp; Aguila Maturana, A. M. (2006).&nbsp;<em>Manual SERMEF de rehabilitaci\u00f3n y medicina f\u00edsica<\/em>&nbsp;(No. Sirsi) i8479033541). Sociedad Espa\u00f1ola de Rehabilitaci\u00f3n y Medicina F\u00edsica..<\/p>\n\n\n\n<p>Puime, \u00c1. O., Pastor, M. V. Z., B\u00e9land, F., Laso, \u00c1. R., &amp; de Y\u00e9benes, M. J. G. (2006).&nbsp;<em>Relaciones sociales y envejecimiento saludable<\/em>. Fundacion BBVA.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u00e1nchez, A. I. C., Alaya, J. A., Gerontolog\u00eda, G. D. E. S. Y., &amp; Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda. (2010).&nbsp;<em>Terapia ocupacional en geriatr\u00eda y gerontolog\u00eda<\/em>. Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda.<\/p>\n\n\n\n<p>Serra Rexah, J. A. (2006). Consecuencias cl\u00ednicas de la sarcopenia.&nbsp;<em>Nutrici\u00f3n hospitalaria,<\/em>&nbsp;21, 46-50.<\/p>\n\n\n\n<p>Sierra, C. A., Horrillo, A. C., &amp; L\u00f3pez, L. F. (2004). Los talleres de psicomotricidad: una alternativa l\u00fadica para la salud.&nbsp;<em>Revista de Enfermer\u00eda, (18)<\/em>, 14-17.<\/p>\n\n\n\n<p>Valencia, C., L\u00f3pez-Alzate, E., Tirado, V., Zea-Herrera, M. D., Lopera, F., Rupprecht, R., &amp; Oswald, W. D. (2008). Efectos cognitivos de un entrenamiento combinado de memoria y psicomotricidad en adultos mayores.&nbsp;<em>Rev Neurol,<\/em>&nbsp;46(8), 465-71.<\/p>\n\n\n\n<p>Villar San P\u00edo Teresa Mesa Lampr\u00e9, M.a Pilar, Esteban Gimeno Ana Bel\u00e9n, Sanjoaqu\u00edn Romero Ana Cristina, Fern\u00e1ndez Ar\u00edn Elena (2007). Alteraciones de la marcha, inestabilidad y ca\u00eddas. A Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda (SEGG).&nbsp;<em>Tratado de Geriatr\u00eda para residentes<\/em>. Sociedad Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Y\u00e1rnoz, A. Z., D\u00edez, M. N., Torres, E. C., Fern\u00e1ndez-Puebla, A. G., Porras, D. B., Higueras, E. R., \u2026 &amp; Remon, J. A. (2008). Eficacia de las intervenciones dirigidas a cuidadores principales de personas dependientes mayores de 65 a\u00f1os. Una revisi\u00f3n sistem\u00e1tica.&nbsp;<em>Revista Espa\u00f1ola de Geriatr\u00eda y Gerontolog\u00eda<\/em>,&nbsp;43(3), 157-166.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:&nbsp;rehabilitaci\u00f3, models, gent gran, resid\u00e8ncies Resum Mitjan\u00e7ant un treball complementari, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals s&#8217;uneixen per desenvolupar una tasca de millora de la qualitat de vida, en aquest cas, de les nostres persones majors, en concret, de les que viuen a la Resid\u00e8ncia Bonanova. Aquestes disciplines componen l&#8217;equip de rehabilitaci\u00f3 i, mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6243,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[76,80,87],"tags":[111],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6106"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6106"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6320,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6106\/revisions\/6320"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}