{"id":6094,"date":"2022-06-17T11:45:22","date_gmt":"2022-06-17T10:45:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6094"},"modified":"2022-06-21T06:57:14","modified_gmt":"2022-06-21T05:57:14","slug":"acollida-intervencio-i-regularitzacio-documental-de-les-persones-menors-dedat-migrants-no-acompanyades-a-mallorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/acollida-intervencio-i-regularitzacio-documental-de-les-persones-menors-dedat-migrants-no-acompanyades-a-mallorca\/","title":{"rendered":"Acollida, intervenci\u00f3 i regularitzaci\u00f3 documental de les persones menors d’edat migrants no acompanyades a Mallorca"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>NNAMNA, menors, acollida, immigraci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019arribada de persones menors d\u2019edat migrants no acompanyades (NNAMNA) a la nostra illa ha suposat un repte per al Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia, que s’ha vist en la necessitat d’adaptar els seus procediments i de crear recursos adaptats a les necessitats concretes d’aquests infants i joves, per tal de facilitar-los la inserci\u00f3 a la comunitat d\u2019acollida, la qual cosa ha suposat un gran esfor\u00e7 per part dels professionals que hi treballen. Aquest article t\u00e9 com a objectiu descriure les caracter\u00edstiques i les necessitats dels NNAMNA tutelats pel Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia de l\u2019IMAS, aix\u00ed com el proc\u00e9s d’intervenci\u00f3 que es du a terme i els recursos al nostre abast. S\u2019assenyalen, tamb\u00e9, les necessitats espec\u00edfiques d\u2019aquest col\u00b7lectiu quant a educaci\u00f3, salut, allotjament, transici\u00f3 cap a la vida adulta i suport social amb especial atenci\u00f3 als procediments i gestions per a la seva regularitzaci\u00f3 documental.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Concepci\u00f3 P. Moncades Valls<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Secci\u00f3 Juridicot\u00e8cnica
Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia
Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Social<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n\n\n\n

Tots tenim al cap les colpidores imatges de barques arribant a les costes de Mallorca i de les altres illes balears, amb persones joves provinents d’\u00c0frica que es juguen la vida al mar per arribar a les costes Europees i que fugen de la pobresa i amb l\u2019esperan\u00e7a de trobar un futur millor. En molts casos es tracta de nins, nines i adolescents sols, principalment de g\u00e8nere mascul\u00ed encara que tamb\u00e9 amb alguna petita representaci\u00f3 femenina. Provenen, principalment, del nord d\u2019\u00c0frica (Alg\u00e8ria i Marroc) aix\u00ed com de l\u2019\u00c0frica subsahariana (Guinea Conakry, Costa d\u2019Ivori\u2026). <\/p>\n\n\n\n

En la majoria de casos, solen arribar indocumentats i, un cop determinada la seva minoria d\u2019edat per part de Fiscalia de Menors, s\u00f3n posats a disposici\u00f3 del Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia qui \u00e9s, des d\u2019aquest moment, el responsable de la seva tutela fins a la majoria d\u2019edat. <\/p>\n\n\n\n

Gran part d\u2019aquests infants i adolescents romanen en un entorn residencial, encara que hi pot haver situacions d\u2019acolliment familiar (Programa Acote, per a joves de 12 a 17 anys) amb la pretensi\u00f3 que aquests siguin de cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents. Arribada la majoria d\u2019edat, poden continuar amb el seu proc\u00e9s d\u2019emancipaci\u00f3 al programa d\u2019autonomia personal del GOIB fins als 25 anys. <\/p>\n\n\n\n

Un repte important per als professionals de les diferents administracions i entitats implicades \u00e9s tenir cura, tant f\u00edsica com emocional, d\u2019aquest col\u00b7lectiu tan vulnerable, proporcionar-los les millors condicions per a aconseguir un alt grau d\u2019autonomia personal aix\u00ed com la seva integraci\u00f3 social. En aquest sentit, topam amb un dels principals obstacles per a aquesta integraci\u00f3: les dificultats per a la seva regularitzaci\u00f3 documental.<\/p>\n\n\n\n

2. Marc normatiu. Legislaci\u00f3 sobre protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia<\/h1>\n\n\n\n

2.1. Normativa internacional<\/h2>\n\n\n\n
  • Declaraci\u00f3 Universal dels drets de l\u2019infant (1959)<\/li>
  • Convenci\u00f3 sobre els drets dels infants (1989) ratificat per Espanya 1990.<\/li>
  • Conveni de La Haya relatiu a la protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia ratificat per Espanya el 1995.<\/li>
  • Conveni de La Haya 1996 sobre responsabilitat parental signat per Espanya el 2003.<\/li>
  • Directiva 94\/33 CE sobre la protecci\u00f3 dels joves en l\u2019\u00e0mbit laboral (1994)<\/li>
  • Carta dels Drets Fonamentals de la UE (2000) i el principi de subsidiarietat.<\/li>
  • Directiva 2001\/55 CE sobre la protecci\u00f3 temporal de les persones despla\u00e7ades (2001)<\/li>
  • Directiva 2013\/32 UE del Parlament Europeu i del Consell sobre procediments comuns per a la concessi\u00f3 o retirada de la protecci\u00f3 internacional.<\/li>
  • Directiva 2013\/33 UE del Parlament Europeu i del Consell on s\u2019aproven les normes per a l\u2019acollida de sol\u00b7licitants de protecci\u00f3 internacional.<\/li>
  • Conveni sobre la protecci\u00f3 dels treballadors internacionals migrants i les seves fam\u00edlies (2003).<\/li>
  • Resoluci\u00f3 2003\/48 Comissi\u00f3 de Drets Humans ONU: vulnerabilitat dels treballadors migrants i increment dels moviments migratoris (2003).<\/li>
  • Comunicaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 al Parlament Europeu i al Consell d\u2019Europa sobre protecci\u00f3 dels menors migrants (2017).<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    2.2. Legislaci\u00f3 espanyola<\/h2>\n\n\n\n
    • Llei org\u00e0nica 1\/96 de Protecci\u00f3 Jur\u00eddica del menor, de modificaci\u00f3 parcial del C.C. i de la L.E.C.<\/li>
    • Llei org\u00e0nica 5\/2000 de Responsabilitat Penal dels menors.<\/li>
    • Llei org\u00e0nica 8\/2015 de modificaci\u00f3 del sistema de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia i a l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/li>
    • Llei 26\/2015 de modificaci\u00f3 del sistema de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia i a l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/li>
    • Llei Org\u00e0nica 8\/2021, de 4 de juny, de protecci\u00f3 integral a la inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia davant de la viol\u00e8ncia. BOE n\u00fam. 134 de 05\/06\/21.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

      2.3. Legislaci\u00f3 balear<\/h2>\n\n\n\n
      • Llei 9\/2019, de 19 de febrer, de l\u2019atenci\u00f3 i els drets de la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia de les Illes Balears.<\/li>
      • Decret 52\/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en proc\u00e9s d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecci\u00f3 de menors.<\/li>
      • Decret 40\/2017, de 25 d’agost, sobre els criteris d’autoritzaci\u00f3 i acreditaci\u00f3 dels serveis per a joves en proc\u00e9s d’emancipaci\u00f3, i de regulaci\u00f3 de la renda d’autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de just\u00edcia juvenil.<\/li>
      • Decret 41\/2019, de 24 de maig, de modificaci\u00f3 del Decret 52\/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en proc\u00e9s d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecci\u00f3 de menors, i del Decret 40\/2017, de 25 d’agost, sobre els criteris d’autoritzaci\u00f3 i acreditaci\u00f3 dels serveis per a joves en proc\u00e9s d’emancipaci\u00f3, i de regulaci\u00f3 de la renda d’autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de just\u00edcia juvenil.<\/li>
      • Reglament pel qual s\u2019estableix el r\u00e8gim jur\u00eddic dels serveis d\u2019acolliment residencial per a persones menors d\u2019edat a Mallorca de l’Institut Mallorqu\u00ed d’Assumptes Socials (IMAS) BOIB n\u00fam. 81 de 19\/06\/21.<\/li>
      • Manual d\u2019Intervenci\u00f3 del Servei de Protecci\u00f3 al Menor IMAS.<\/li>
      • Model d\u2019Intervenci\u00f3 amb Menors Estrangers no Acompanyats. Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia. IMAS.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

        2.4. Legislaci\u00f3 sobre estrangeria<\/h2>\n\n\n\n
        • Llei Org\u00e0nica 4\/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci\u00f3 social (Reformada per LO 8\/2000, LO 14\/2003, LO 2\/2009, LO 10\/2011, i RDL 16\/2012).<\/li>
        • Real Decret 557\/2011, pel qual s\u2019aprova el Reglament de la LO 4\/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci\u00f3 social, reformat pel RD 903\/2021.<\/li>
        • Llei 12\/2009, de 30 d\u2019octubre, reguladora del dret a l\u2019asil i de la protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria.<\/li>
        • Resoluci\u00f3 de 13 d\u2019octubre de 2014, de la subsecretaria, per la qual es publica l\u2019acord per a l\u2019aprovaci\u00f3 del Protocol Marc sobre determinades actuacions amb relaci\u00f3 als menors estrangers no acompanyats.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

          3. MENA o NNAMNA<\/h1>\n\n\n\n

          Els infants i adolescents migrants no acompanyats els coneixem en l\u2019argot t\u00e8cnic com a MENA (menors estrangers no acompanyats), encara que actualment aquest terme est\u00e0 en des\u00fas per la deshumanitzaci\u00f3 que comporta i per la criminalitzaci\u00f3 que s\u2019ha fet d\u2019aquest col\u00b7lectiu en situaci\u00f3 d\u2019extrema vulnerabilitat. Tamb\u00e9 se\u2019ls coneix per les sigles NNAMNA (nins, nines i adolescents migrants no acompanyats), terme actualment m\u00e9s acceptat. S\u00f3n nins i nines menors de 18 anys que han arribat sols al nostre pa\u00eds, es troben separats dels seus pares i tampoc estan baix la cura de cap altre adult, per la qual cosa queden exposats a un greu risc d\u2019exclusi\u00f3 i desemparament. Es tracta d\u2019un fenomen en creixement dif\u00edcil de quantificar; segons dades del Defensor del Poble a 31 de desembre de 2020 a Espanya hi havia un total de 9.030 menors estrangers no acompanyats i les comunitats aut\u00f2nomes on en podem trobar major quantitat s\u00f3n Andalusia, Can\u00e0ries, Catalunya, Melilla, Ceuta, Comunitat Valenciana, Pa\u00eds Basc i Madrid.<\/p>\n\n\n\n

          Segons el Protocol marc sobre determinades actuacions en relaci\u00f3 amb els menors estrangers no acompanyats, aprovat per resoluci\u00f3 de 13 d’octubre del 2014, aix\u00ed com l\u2019article 189 del cap\u00edtol III del Reial decret 557\/2011, pel qual s\u2019aprova el Reglament de la LO 4\/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci\u00f3 social, s’ent\u00e9n per menor estranger no acompanyat (MENA) la persona menor estrangera de divuit anys que sigui nacional d’un estat al qual no sigui aplicable el r\u00e8gim de la Uni\u00f3 Europea, que arribi a territori espanyol sense una persona adulta responsable d’ella, sigui legalment o d’acord amb el costum i que s\u2019apreci\u00ef risc de desprotecci\u00f3 de la persona menor, aix\u00ed com a qualsevol persona menor estrangera que un cop a Espanya es trobi en aquella situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

          3.1. Problem\u00e0tica<\/h2>\n\n\n\n

          Abans de la reforma del Reglament d\u2019Estrangeria aprovada el passat 19 d\u2019octubre de 2021, es calcula que es trobaven a Espanya unes 8.000 persones menors estrangeres no acompanyades i unes 7.000 persones joves d\u2019entre 18 i 23 anys en situaci\u00f3 irregular.<\/p>\n\n\n\n

          L\u2019arribada d\u2019aquestes persones menors i la seva acollida suposa un gran repte per a les comunitats receptores, i cal tenir en compte que tan important \u00e9s la seva adequada assist\u00e8ncia en tots els sentits, com assolir el gran repte de proporcionar-los les eines necess\u00e0ries per a convertir-se en persones ciutadanes de ple dret i donar-los opcions en vista al seu futur.<\/p>\n\n\n\n

          Cal preveure els nous desafiaments, perqu\u00e8 les xifres indiquen que es tracta d\u2019un fenomen en creixement i que cal estar preparats per una adequada acollida d\u2019aquestes persones menors. Tot apunta que les dist\u00e0ncies entre g\u00e8nere minvaran i s\u2019incrementar\u00e0 l\u2019arribada d\u2019infants i joves de l\u2019\u00c0frica subsahariana.<\/p>\n\n\n\n

          3.2. Aspectes administratius de l’assumpci\u00f3 de guarda i tutela<\/h2>\n\n\n\n

          La legislaci\u00f3 vigent determina que les comunitats aut\u00f2nomes (en el cas de Balears, els Consells Insulars i, a Mallorca, l\u2019IMAS) s\u00f3n les administracions p\u00fabliques competents per a adoptar les mesures de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia, b\u00e9 sigui la guarda o la tutela. Un aspecte clau per al correcte funcionament del sistema de protecci\u00f3 \u00e9s la gesti\u00f3 de les sortides no autoritzades o abandonaments voluntaris dels centres assignats. En el cas de Mallorca la mobilitat entre diferents comunitats aut\u00f2nomes es dificulta per raons \u00f2bvies, per\u00f2, aix\u00ed i tot, existeixen nombrosos abandonaments voluntaris per a continuar el proc\u00e9s migratori cap a altres llocs d\u2019Espanya o d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n

          En els casos de sortides no autoritzades, se segueixen les indicacions establertes a l\u2019article 158 de la Llei Org\u00e0nica 8\/2021, de 4 de juny, de protecci\u00f3 integral a la inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia davant de la viol\u00e8ncia, que modifica l\u2019apartat 5 de l\u2019article 172 del Codi Civil, on s\u2019especifica que l’Entitat P\u00fablica cessar\u00e0 la tutela que ostenti sobre les persones menors declarades en situaci\u00f3 de desemparament quan constati, mitjan\u00e7ant els corresponents informes, la desaparici\u00f3 de les causes que en van motivar assumpci\u00f3, quan comprovi:<\/p>\n\n\n\n

          1. Que la persona menor s’ha traslladat volunt\u00e0riament a un altre pa\u00eds.<\/li>
          2. Que la persona menor es troba al territori d’una altra comunitat aut\u00f2noma. En aquest cas es procedeix al trasllat de l’expedient de protecci\u00f3 o, si a criteri de l’Entitat P\u00fablica que ha dictat la mesura protectora, es valora que ja no cal, es procedeix al cessament, segons la situaci\u00f3 de la persona menor.<\/li>
          3. Que hagin transcorregut dotze mesos des que la persona menor va abandonar volunt\u00e0riament el centre de protecci\u00f3 i es trobi en parador desconegut.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

            La guarda provisional cessa per les mateixes causes que la tutela.<\/p>\n\n\n\n

            3.3. Necessitats<\/h2>\n\n\n\n
            • Gesti\u00f3 de la documentaci\u00f3.<\/li>
            • Aprenentatge de l\u2019idioma.<\/li>
            • Formaci\u00f3 educativa.<\/li>
            • Formaci\u00f3 ocupacional.<\/li>
            • Inserci\u00f3 en el mercat de treball.<\/li>
            • Coneixement de la cultura del pa\u00eds d\u2019acollida.<\/li>
            • Aprenentatge d\u2019habilitats socials i d\u2019autonomia personal.<\/li>
            • Atenci\u00f3 i cura de la salut.<\/li>
            • Atenci\u00f3 a les dificultats emocionals amb atenci\u00f3 psicol\u00f2gica o psiqui\u00e0trica, si s\u2019escau.<\/li>
            • Vigil\u00e0ncia i tractament dels problemes de consum de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques.<\/li>
            • Integraci\u00f3 social en la comunitat d\u2019acollida.<\/li>
            • Millora de la percepci\u00f3 i coneixen\u00e7a per part de la comunitat acollidora, mitjan\u00e7ant la construcci\u00f3 de ponts de reconeixement mutu i d\u2019interculturalitat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

              3.4. Principals administracions implicades i actuacions en l\u2019acollida dels NNAMNA<\/h2>\n\n\n\n

              Totes les actuacions apareixen recollides i detallades al Protocol Marc sobre determinades actuacions amb relaci\u00f3 als menors estrangers no acompanyats (Resoluci\u00f3 de 13 d\u2019octubre de 2014) publicat al BOE n\u00fam. 251 de 16\/10\/14.<\/p>\n\n\n\n

              El protocol est\u00e0 destinat a coordinar la intervenci\u00f3 de totes les institucions i administracions afectades, des de la localitzaci\u00f3 de la persona menor (o suposada menor) fins a la seva identificaci\u00f3, la determinaci\u00f3 de la seva edat, posada a disposici\u00f3 del Servei P\u00fablic de protecci\u00f3 de menors i documentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

              Totes les actuacions desenvolupades al protocol estan inspirades en els principis de l’inter\u00e8s superior de la menor i particularment de les persones menors no acompanyades.<\/p>\n\n\n\n

              Administracions:<\/p>\n\n\n\n

              • Brigada Provincial d\u2019Estrangeria i Fronteres del Cos Nacional de Policia.<\/li>
              • Brigada Provincial de Policia Cient\u00edfica del Cos Nacional de Policia.<\/li>
              • Delegaci\u00f3 del Govern.<\/li>
              • Ministeri Fiscal.<\/li>
              • Servei p\u00fablic de protecci\u00f3 de menors.<\/li>
              • Organitzacions no governamentals.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                Actuacions:<\/p>\n\n\n\n

                • Obligaci\u00f3 de comunicaci\u00f3, per part de qualsevol autoritat, instituci\u00f3 o entitat local o auton\u00f2mica, que localitzi, aculli o rebi una persona menor estrangera.<\/li>
                • Ressenya policial, amb impressi\u00f3 dactilar i fotografia de la persona menor.<\/li>
                • Inscripci\u00f3 en el Registre MENA, on se li assigna un n\u00famero d\u2019identitat d\u2019estranger vinculat a un n\u00famero d\u2019identificaci\u00f3 personal que ha de figurar a la Fitxa Inscripci\u00f3 MENA.<\/li>
                • Informaci\u00f3 sobre drets a les possibles v\u00edctimes de tr\u00e0fic d\u2019\u00e9ssers humans.<\/li>
                • Protecci\u00f3 internacional: ser\u00e0 informada en el seu idioma del contingut del dret a protecci\u00f3 internacional. <\/li>
                • Documentaci\u00f3 oficial del pa\u00eds d’origen; si la persona menor presenta documentaci\u00f3 oficial del pa\u00eds d’origen, se seguir\u00e0 el que s\u2019estableix a l’article 323 de la Llei d\u2019Enjudiciament Civil (LEC), per\u00f2 els passaports i documents de viatge originals s\u00f3n t\u00edtol suficient per a recon\u00e8ixer la condici\u00f3 de minoria d’edat i la seva filiaci\u00f3 llevat que presentin dubtes, contradiccions o indicis de falsificaci\u00f3.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                  3.5. L’acolliment residencial<\/h2>\n\n\n\n

                  Actualment, el Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia de l\u2019IMAS disposa d\u2019un total de 32 centres d\u2019atenci\u00f3 residencial a Mallorca per a infants i joves en situaci\u00f3 de guarda o tutela, repartits geogr\u00e0ficament a diferents indrets de Mallorca, tant a la capital com a la Part Forana i que poden ser de titularitat p\u00fablica (gestionats directament per l\u2019IMAS) o privada (amb contracte amb l\u2019Administraci\u00f3, un total 13 entitats).<\/p>\n\n\n\n

                  L’acolliment residencial proporciona una alternativa de conviv\u00e8ncia adequada als infants i adolescents que han estat separats temporalment de les seves fam\u00edlies i s\u00f3n un recurs m\u00e9s que s\u2019ofereix com a alternativa al medi familiar quan aix\u00ed ho determinen els interessos de l\u2019infant o l\u2019adolescent. Aquests centres han d\u2019assumir la responsabilitat sobre el desenvolupament integral de l\u2019infant o l\u2019adolescent i n\u2019han de garantir l\u2019adequada satisfacci\u00f3 de les necessitats biol\u00f2giques, afectives i socials, en un ambient de seguretat i protecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

                  Poden ser un recurs de primera acollida i urg\u00e8ncia, residencial b\u00e0sic, d\u2019acollida per a persones menors estrangeres no acompanyats, d\u2019atenci\u00f3 residencial per a menors amb discapacitat greu, d\u2019acollida residencial de preparaci\u00f3 per a la vida independent, d\u2019acollida residencial per a adolescents i joves embarassades o amb c\u00e0rregues familiars, i van adre\u00e7ats a infants i adolescents menors de 18 anys sobre els quals el Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia t\u00e9 assumida la tutela quan els seus pares o tutors demanen que siguin acollits temporalment per una instituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

                  4. Les dades<\/h1>\n\n\n\n

                  <\/p>\n\n\n\n

                  2014<\/td>2<\/td><\/tr>
                  2015<\/td>2<\/td><\/tr>
                  2016<\/td>11<\/td><\/tr>
                  2017<\/td>29<\/td><\/tr>
                  2018<\/td>48<\/td><\/tr>
                  2019<\/td>36<\/td><\/tr>
                  2020<\/td>37<\/td><\/tr>
                  2021<\/strong><\/td>73<\/strong><\/td><\/tr>
                  TOTAL<\/strong><\/td>238<\/strong><\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
                  Taula 1. Arribades de NNAMNA a Mallorca per anys<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                  L\u2019arribada de persones menors soles a les costes de Mallorca ha passat de ser un fet anecd\u00f2tic els anys 2014 i 2015, a ser una realitat freq\u00fcent i en continu creixement. L\u2019any 2021 ha estat l\u2019any que m\u00e9s arribades s\u2019han comptabilitzat (un total de 73). El 2019 i 2020 la curvatura va disminuir coincidint amb la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

                  Alg\u00e8ria<\/td>70%<\/td><\/tr>
                  Guinea Conakry<\/td>19%<\/td><\/tr>
                  Marroc<\/td>4%<\/td><\/tr>
                  Costa d’ivori<\/td>3%<\/td><\/tr>
                  Ben\u00edn<\/td>1%<\/td><\/tr>
                  Mali<\/td>1%<\/td><\/tr>
                  Senegal<\/td>1%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
                  Taula 2.NNAMNA arribats a Mallorca durant 2021 segons el pa\u00eds de proced\u00e8ncia. Percentatges<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                  <\/p>\n\n\n\n

                  Homes<\/td>99%<\/td><\/tr>
                  Dones<\/td>1%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
                  Taula 3. NNAMNA arribats a Mallorca durant 2021 segons el sexe. Percentatges<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                  <\/p>\n\n\n\n

                  17 anys<\/td>47%<\/td><\/tr>
                  16 anys<\/td>29%<\/td><\/tr>
                  15 anys<\/td>18%<\/td><\/tr>
                  14 anys<\/td>7%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
                  Taula 4. NNAMNA arribats a Mallorca durant 2021 segons l’edat. Percentatges<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                  <\/p>\n\n\n\n

                  Passaport<\/td>14%<\/td><\/tr>
                  Carta d\u2019identitat<\/td>11%<\/td><\/tr>
                  Certificat de naixement<\/td>18%<\/td><\/tr>
                  Altres documents<\/td>3%<\/td><\/tr>
                  Indocumentats<\/td>54%<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
                  Taula 5. NNAMNA arribats a Mallorca durant 2021 segons la documentaci\u00f3 identificativa aportada. Percentatges<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                  Tot a aix\u00ed, s\u2019ha de dir que un 62% de les persones joves migrants no acompanyades que han passat pel Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia al llarg dels anys, han arribat a la majoria d\u2019edat en situaci\u00f3 regular (perm\u00eds de resid\u00e8ncia) i, des de mar\u00e7 de 2020, amb habilitaci\u00f3 per a treballar a partir dels 16 anys. Dins d\u2019aquest grup, un 7% han obtingut la regularitzaci\u00f3 via c\u00e8dula d\u2019inscripci\u00f3, que \u00e9s el document que emet el Ministeri de l\u2019Interior a l’estranger que no pot ser documentat per les autoritats de cap pa\u00eds i que vol ser documentat per Espanya, un cop s’ha resolt la inscripci\u00f3 al Registre Central d’Estrangers. S\u2019ha de renovar anualment.<\/p>\n\n\n\n

                  4.1. Caracter\u00edstiques generals dels joves i dificultats<\/h2>\n\n\n\n

                  Encara que no es pot generalitzar ni parlar d\u2019un perfil homogeni, per dibuixar-ne uns trets generals, ens trobam davant nins i nines amb les caracter\u00edstiques seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

                  S\u00f3n joves de g\u00e8nere mascul\u00ed d\u2019entre 16 i 17 anys, amb bon estat de salut, procedents en gran part d\u2019Alg\u00e8ria. Indocumentats. A la seva arribada a Mallorca, continuen mantenint contacte freq\u00fcent amb les fam\u00edlies. Poden presentar dificultats d\u2019adaptaci\u00f3 a les normes i a les convencions socials. Tamb\u00e9 poden presentar manca d\u2019habilitats de negociaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de problemes. Provenen de fam\u00edlies en situaci\u00f3 econ\u00f2mica prec\u00e0ria, desconeixedors dels idiomes oficials de Mallorca. Solen presentar abandonament prematur dels estudis en acabar l\u2019etapa obligat\u00f2ria, ja que havien abandonat l\u2019escolaritzaci\u00f3 abans de sortir del pa\u00eds intentant guanyar-se la vida de forma aut\u00f2noma (venda ambulant) per ajudar a l\u2019economia familiar. Per aquest motiu, freq\u00fcentment, ja han tingut incidents amb la policia i han estat v\u00edctimes de robatoris abans de sortir del pa\u00eds. Migren amb una visi\u00f3 ut\u00f2pica de la realitat d\u2019Europa i dels riscos als quals s\u2019enfronten. <\/p>\n\n\n\n

                  Presenten por al futur i ansietat pel desarrelament, i poca toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3. A vegades, al cap de pocs dies de la seva arribada, es destapen consums de drogues que ja es produ\u00efen als pa\u00efsos d’origen i que a l\u2019arribada s\u2019intensifiquen. No sempre les fam\u00edlies s\u00f3n partid\u00e0ries del viatge: freq\u00fcentment, els menors han viatjat sense el consentiment i coneixement dels pares, encara que una vegada aqu\u00ed els pares els solen donar suport.<\/p>\n\n\n\n

                  Coincideixen en el sentiment de decepci\u00f3 cap al seu pa\u00eds i en la manca d\u2019esperan\u00e7a de futur all\u00e0 per als joves, motiu pel qual veuen com a \u00fanica oportunitat de futur partir cap a Europa. En un nombre determinat de joves, trobam problem\u00e0tica mental i autolesions, amb dificultats per a rebre tractament a causa de la barrera idiom\u00e0tica. Els primers objectius que es plantegen a la seva arribada s\u00f3n l\u2019aprenentatge de l\u2019idioma i la seva regularitzaci\u00f3 documental, encara que tots tenen la vista posada en la seva futura inserci\u00f3 en el mercat de treball en diferents oficis i alguns en el desenvolupament de la pr\u00e0ctica esportiva (principalment, futbol).<\/p>\n\n\n\n

                  Un 3% de les persones menors ateses han estat a centres de just\u00edcia juvenil a Mallorca durant la seva minoria d\u2019edat. En algunes ocasions, ens trobam amb joves que sol\u00b7liciten retornar al seu pa\u00eds amb la seva fam\u00edlia a causa de l\u2019enyoran\u00e7a o per la presa de consci\u00e8ncia de les dificultats i entrebancs que comporta el projecte migratori. En escasses ocasions, ha estat possible fer efectiu el retornament per diferents motius: situaci\u00f3 d\u2019indocumentaci\u00f3, tancament de l\u2019espai aeri i suspensi\u00f3 de vols durant la pand\u00e8mia, manca d\u2019autoritzaci\u00f3 paterna pel retorn o sortides no autoritzades de la persona menor en el moment de tirar endavant la seva petici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

                  Aix\u00ed mateix, es gestionen sol\u00b7licituds d\u2019acollida o reunificaci\u00f3 amb familiars dels menors que viuen a altres llocs d\u2019Espanya o pa\u00efsos europeus. Aqu\u00ed, la dificultat radica en poder acreditar el vincle familiar quan el menor est\u00e0 indocumentat, valorar la idone\u00eftat de la fam\u00edlia a causa de la dist\u00e0ncia i a la barrera idiom\u00e0tica, obtenir les autoritzacions paternes, aix\u00ed com poder-ne organitzar el viatge de retrobament si el menor no disposa de document v\u00e0lid per a viatjar.<\/p>\n\n\n\n

                  4.2. Per qu\u00e8 emigren els joves?<\/h2>\n\n\n\n

                  4.2.1. Alg\u00e8ria<\/h3>\n\n\n\n

                  Ma\u00f1\u00e9 Estrada, A., Thieux, L i Hernando, M., al seu estudi Alg\u00e8ria a la cru\u00eflla: condicionants, tend\u00e8ncies i escenaris<\/em>ens donen a con\u00e8ixer els diferents aspectes de les migracions a Alg\u00e8ria i les seves caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

                  • Inestabilitat pol\u00edtica i econ\u00f2mica del pa\u00eds.<\/li>
                  • Vulneraci\u00f3 sistem\u00e0tica dels drets humans fonamentals segons informe Amnistia internacional 20\/21.<\/li>
                  • Crisis, inseguretat i conflictes.<\/li>
                  • Insatisfacci\u00f3 i manca d\u2019horitzons vitals per als joves. Malestar social estructural i en creixement.<\/li>
                  • Creixement del 400% de la immigraci\u00f3 algeriana a partir del 2008.<\/li>
                  • Obsessi\u00f3 col\u00b7lectiva entre els joves.<\/li>
                  • Empitjorament de les condicions de vida.<\/li>
                  • Abans del 2006, emigraven directament per l\u2019Estret. A causa l\u2019augment de la vigil\u00e0ncia fronterera, venen directament per la costa.<\/li>
                  • Repressi\u00f3 del govern algeri\u00e0, manifest de les car\u00e8ncies i defici\u00e8ncies del pa\u00eds. Representa un fet humiliant per al pa\u00eds que necessita el manteniment de l\u2019orgull, reflectit a premsa nacional a l\u2019article \u00abAlg\u00e8ria, els teus fills et fugen\u00bb<\/li>
                  • Creaci\u00f3 de lleis que criminalitzen la immigraci\u00f3, especialment dures amb els menors.<\/li>
                  • Es demana als ciutadans que denunci\u00efn qualsevol sospita amb relaci\u00f3 a la immigraci\u00f3. S\u2019ha demanat que s\u2019emeti un edicte isl\u00e0mic que declari pecat la immigraci\u00f3 irregular.<\/li>
                  • Se sospita que s\u00f3n ajudats des del pa\u00eds amb embarcacions nodrissa amb la conniv\u00e8ncia d\u2019algunes autoritats, aix\u00ed com que s\u00f3n v\u00edctimes d\u2019organitzacions criminals que trafiquen amb ells i potser tamb\u00e9 amb drogues.<\/li><\/ul>\n\n\n
                    \n
                    \"\"
                    Imatge 1. Prov\u00edncia de Boumerd\u00e9s: superf\u00edcie, 1.456,16 km; 80 km de costa; poblaci\u00f3 de 786.602 habitants.<\/sup><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n
                    \n
                    \"\"
                    Imatge 2. Dist\u00e0ncia entre Bordj-el-Kiffan i Cala Figuera: 286,89 km.<\/sup><\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

                    4.2.2. Marroc<\/h3>\n\n\n\n

                    Khachan, M, a L\u2019impacte de la migraci\u00f3 en la societat marroqu\u00ed,<\/em> ens parla del fenomen de les migracions al Marroc:<\/p>\n\n\n\n

                    • Fenomen anomenat lahrig<\/em>, el qual significa desafiar les prohibicions i cremar els documents d\u2019identitat. <\/li>
                    • El somni europeu: idea incubada des de la inf\u00e0ncia.<\/li>
                    • Un 18,2 % dels infants d\u2019entre 5-15 anys aspiren a marxar a l\u2019estranger.<\/li>
                    • \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil passar a l\u2019acci\u00f3 per als nins que per a les nines.<\/li>
                    • Emigren clandestinament: davall cotxes, en contenidors, camions\u2026<\/li>
                    • En molts casos, s\u00f3n nins que ja vivien al carrer i que havien comen\u00e7at a treballar de molt petits per ajudar les fam\u00edlies.<\/li>
                    • \u00c9s expressi\u00f3 de les disparitats socioecon\u00f2miques entre nord-sud, inestabilitat econ\u00f2mica dels pa\u00efsos emissors, baix PIB, depend\u00e8ncia econ\u00f2mica del sector primari.<\/li>
                    • Alt \u00edndex d\u2019atur.<\/li>
                    • Manca d\u2019indemnitzacions econ\u00f2miques per atur o acomiadament.<\/li>
                    • Baix nivell d\u2019ingressos (treballadors pobres).<\/li>
                    • Factors d\u2019atracci\u00f3: imatge d\u2019\u00e8xit social de la persona immigrat al seu retorn.<\/li>
                    • Demanda de m\u00e0 d\u2019obra per a treballs precaris als pa\u00efsos d\u2019acollida (agricultura, construcci\u00f3, serveis) i treball irregular.<\/li>
                    • Alt cost social: es considera una inversi\u00f3 per la fam\u00edlia (s\u2019endeuten).<\/li>
                    • Principal via d\u2019entrada: l\u2019estret de Gibraltar amb pastera. Alt nombre de morts (ofegaments).<\/li>
                    • Fenomen dif\u00edcil de mesurar (no se\u2019n tenen xifres reals)<\/li>
                    • Accepten treballs durs i indesitjats pels aut\u00f2noms.<\/li>
                    • Primera preocupaci\u00f3 saldar deutes.<\/li>
                    • Principal dest\u00ed d\u2019Europa: Espanya.<\/li>
                    • Reacci\u00f3 social de rebuig als pa\u00efsos d\u2019acollida.<\/li>
                    • Reacci\u00f3 de replegament i reivindicaci\u00f3 d\u2019identitat amb comportaments poc respectuosos a les normes i valors de la comunitat d\u2019acollida.<\/li>
                    • Es demanen solucions d\u2019acord respecte a la dignitat humana i no foment de mesures repressores.<\/li><\/ul>\n\n\n
                      \n
                      \"\"
                      Imatge 3. Situaci\u00f3 del Marroc.<\/sup><\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

                      4.2.3. \u00c0frica subsahariana<\/h2>\n\n\n\n

                      Sow, P. en el seu estudi d\u2019aproximaci\u00f3 a la immigraci\u00f3 africana a Catalunya, publicat pel Patronat d\u2019Estudis Osonencs, explica que el flux migratori de l\u2019\u00c0frica subsahariana (Costa d\u2019Ivori, Congo, Guinea, G\u00e0mbia, Senegal, Camerun \u2026) a Espanya (inicialment, a Can\u00e0ries i Catalunya i, seguidament, a Balears, Andalusia, etc.) i Europa s\u2019inicia els anys 60, a la recerca d\u2019itineraris comercials, i s\u2019intensifica la d\u00e8cada dels 80, amb motiu dels efectes desastrosos de diferents crisis econ\u00f2miques sense precedents. Els primers migrants arribaven via Marroc i Alg\u00e8ria; eren pagesos vinguts del camp afric\u00e0, sense papers i que per guanyar-se la vida es dedicaven al comer\u00e7 ambulant.<\/p>\n\n\n\n

                      Sovint, el dest\u00ed final de la migraci\u00f3 era el nord d’Europa, per\u00f2 a causa l\u2019enduriment de les lleis d’immigraci\u00f3 europees, Espanya es convert\u00ed en el darrer dest\u00ed.<\/p>\n\n\n

                      \n
                      \"\"
                      Imatge 4. Mapa d’\u00c0frica<\/sup><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

                      5. El procediment per a la determinaci\u00f3 de l’edat<\/h1>\n\n\n\n

                      Davant l\u2019arribada d\u2019una persona menor estrangera no acompanyada, s\u2019ha de procedir a la identificaci\u00f3 i a la determinaci\u00f3 d\u2019edat per a verificar que es tracta, efectivament, d\u2019una persona menor d\u2019edat. En cas contrari, li ser\u00e0 d\u2019aplicaci\u00f3 la legislaci\u00f3 vigent en mat\u00e8ria d\u2019estrangeria per a majors d\u2019edat que han entrat de forma irregular a l\u2019Estat espanyol i se\u2019ls obrir\u00e0 un expedient d\u2019expulsi\u00f3.
                      El procediment per a la determinaci\u00f3 d\u2019edat dels menors estrangers ve recollit a l\u2019article 190 del reglament de la LO d\u2019estrangeria aix\u00ed com al Protocol marc sobre determinades actuacions amb relaci\u00f3 a les persones menors estrangeres no acompanyades, que t\u00e9 la finalitat de coordinar la intervenci\u00f3 de totes les institucions i administracions implicades, des de la localitzaci\u00f3 de la persona menor o suposadament menor, fins a la seva identificaci\u00f3, determinaci\u00f3 d\u2019edat, posada a disposici\u00f3 de l\u2019entitat p\u00fablica de protecci\u00f3 de menors i documentaci\u00f3.
                      Existeix molta controv\u00e8rsia sobre els procediments de determinaci\u00f3 d\u2019edat i la recomanaci\u00f3 \u00e9s sempre tenir en compte que s\u00f3n menors abans que estrangers i que totes les proves s\u2019han de dur a terme amb el m\u00e0xim respecte, garantint els drets humans i sempre atenent per damunt de tot l’inter\u00e8s superior de la persona menor, ja que existeixen nombroses queixes per part de les entitats i organitzacions que hi treballen, per vulneraci\u00f3 dels seus drets. A m\u00e9s, s\u2019ha de tenir en compte que les esmentades proves presenten un marge d\u2019error important. Un cop realitzades les proves, s\u2019emet el Decret de determinaci\u00f3 edat i es procedeix a la ressenya policial en qu\u00e8 a la persona menor li \u00e9s adjudicat un n\u00famero d\u2019identificaci\u00f3 (NIE) amb el qual ser\u00e0 registrat al Registre d\u2019Inscripci\u00f3 Mena i que figurar\u00e0 a la Fitxa d\u2019Inscripci\u00f3 Mena amb la qual s\u2019identificar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

                      6. La regularitzaci\u00f3 documental dels infants i joves migrants no acompanyats<\/h1>\n\n\n\n

                      La recent reforma dels articles 196, 197 i 198 del reglament d’estrangeria, que entr\u00e0 en vigor el passat 9 de novembre del 2021 (R.D. 903\/2021, de 19 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament de la Llei Org\u00e0nica 4\/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci\u00f3 social, despr\u00e9s de la seva reforma per llei Org\u00e0nica 2\/2009, aprovat pel Reial decret 557\/2011, de 20 d’abril), obri un nou horitz\u00f3 d\u2019esperan\u00e7a per als infants i joves migrants no acompanyats, sobretot per als i les joves extutelats fins als 23 anys, la qual cosa suposa una fita hist\u00f2rica per a la integraci\u00f3 de milers de joves.<\/p>\n\n\n\n

                      La normativa anterior a la reforma provocava que moltes persones menors caiguessin en la irregularitat en complir els 18 anys, situaci\u00f3 que, a causa de la rigidesa de la llei, ja havia estat denunciada en diverses ocasions per part de les diferents entitats i administracions implicades que treballen amb el col\u00b7lectiu. Amb aquesta modificaci\u00f3, el Ministeri d’Inclusi\u00f3 proposa una s\u00e8rie de canvis en els articles 196, 197 i 198 del Reglament d’estrangeria, amb un nou r\u00e8gim jur\u00eddic que promou la inclusi\u00f3 d’aquests joves i que homologa, aix\u00ed, la normativa espanyola amb la de pa\u00efsos ve\u00efns. L’objectiu de la reforma \u00e9s promoure la inclusi\u00f3 i reduir la vulnerabilitat dels infants i joves, evitar que arribin a la majoria d’edat indocumentats i que puguin accedir al mercat laboral a partir dels 16 anys. Aix\u00ed, s’estableix un r\u00e8gim propi per als joves extutelats amb condicions m\u00e9s adequades a la seva realitat, allargant la durada de les autoritzacions de resid\u00e8ncia i permetent que els joves extutelats d\u2019entre 18 i 23 anys tinguin dret a una autoritzaci\u00f3 de treball.<\/p>\n\n\n\n

                      D’aquesta manera, es modifica l’article 196 del Reglament d’estrangeria per a simplificar el procediment de documentaci\u00f3 quan s\u00f3n menors. Es redueix el temps per a acreditar la impossibilitat de retorn a 3 mesos (abans eren 9). S’incrementa la vig\u00e8ncia de l’autoritzaci\u00f3 inicial d’un a dos anys i de l’autoritzaci\u00f3 de renovaci\u00f3 a tres anys. S’eximeix de l’exig\u00e8ncia d’acta notarial per a la tramitaci\u00f3 de la c\u00e8dula d’inscripci\u00f3 que se substitueix per un informe de l’entitat de protecci\u00f3 de menors. Aix\u00ed mateix, s\u2019estableix que totes les autoritzacions de resid\u00e8ncia habilitin per a treballar quan el menor compleixi els 16 anys.<\/p>\n\n\n\n

                      Quan els joves arriben a la majoria d\u2019edat documentats, s’estableix un r\u00e8gim propi, la qual cosa afavoreix la continu\u00eftat de l’autoritzaci\u00f3 que tenia com a menor. A m\u00e9s, es redueix l’acreditaci\u00f3 de mitjans suficients a un import m\u00e9s adequat com \u00e9s ara la quantia m\u00e0xima d’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital (actualment 470 euros al mes) i es permet que es computin els ingressos procedents d’una ocupaci\u00f3 o d\u2019ajudes socials, o que s\u2019acrediti que el seu sosteniment queda assegurat dins d\u2019un programa desenvolupat per una instituci\u00f3 p\u00fablica o privada.<\/p>\n\n\n\n

                      Per a les persones menors que arriben a la majoria d\u2019edat sense documentar, s\u2019estableix un nou sistema: accediran a una autoritzaci\u00f3 per a residir i treballar amb els mateixos requisits esmentats anteriorment i es tindran en compte els informes sobre esfor\u00e7 d’integraci\u00f3 i continu\u00eftat d’estudis o formaci\u00f3, i es posar\u00e0 en marxa un procediment perqu\u00e8 puguin accedir a l’autoritzaci\u00f3 prevista per a les persones menors que arriben a aquesta data sense documentar, amb la qual cosa s\u2019evita que quedin en situaci\u00f3 d\u2019irregularitat i que se\u2019n produeixi l\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

                      Tot i la millora qualitativa que aporta l\u2019esmentada reforma, hem de dir que gran part de les persones menors arribades al Servei d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia (un 54%) arriben totalment indocumentats i dif\u00edcilment aconseguiran la seva regularitzaci\u00f3 per les dificultats que existeixen per acreditar la seva identitat, data de naixement i lloc d\u2019origen o negativa a fer-ho per part dels consolats dels pa\u00efsos de proced\u00e8ncia (molt especialment, Alg\u00e8ria). Per aquest motiu, sense que es puguin identificar, no ser\u00e0 possible obtenir-ne la regularitzaci\u00f3, ni obtenir la c\u00e8dula d\u2019inscripci\u00f3, per la qual cosa romandran en situaci\u00f3 irregular i en risc d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

                      7. L\u2019atenci\u00f3 socioeducativa dels infants i joves migrants no acompanyants<\/h1>\n\n\n\n

                      La principal eina i recurs per a l\u2019atenci\u00f3 dels infants i joves migrants no acompanyats s\u00f3n els centres d\u2019atenci\u00f3 residencial, tant els propis com els concertats. Entre aquests centres, n\u2019hi ha que s\u00f3n recursos espec\u00edfics per a aquest col\u00b7lectiu, aix\u00ed com n\u2019hi ha d\u2019altres d\u2019atenci\u00f3 residencial b\u00e0sica adre\u00e7ats a tot el conjunt de joves en situaci\u00f3 de desprotecci\u00f3. A causa dels incidents protagonitzats amb els ve\u00efns del barri, els quals han tingut gran ress\u00f2 medi\u00e0tic a la premsa local i han generat episodis d\u2019alarma social, actualment es tendeix a la no concentraci\u00f3 d\u2019aquests joves en un centre o territori concret, amb l\u2019objectiu d\u2019evitar-ne l\u2019estigmatitzaci\u00f3 i la sensaci\u00f3 de gueto, per la qual cosa es creen grups redu\u00efts.<\/p>\n\n\n\n

                      Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es contempla la possibilitat d\u2019acolliment familiar per part de fam\u00edlies d\u2019acollida valorades pr\u00e8viament pels equips t\u00e8cnics del Servei. Actualment, el programa ACOTE est\u00e0 formant fam\u00edlies per a aquest comesa i es troben en per\u00edode inicial les primeres experi\u00e8ncies d\u2019acollida familiar.<\/p>\n\n\n\n

                      Des del centre, es dur\u00e0 a terme, per part dels equips t\u00e8cnics i educatius, un pla individual d\u2019atenci\u00f3 adaptat a les necessitats personals de cada menor, amb objectius concrets en cada una de les seves fases i en qu\u00e8 es tindran en compte els recursos disponibles a cada territori o municipi, b\u00e9 siguin formatius, esportius, sanitaris, associacions, etc.<\/p>\n\n\n\n

                      A proposta de Bravo Arteaga, A., Santos Gonz\u00e1lez, I. i Del Valle J. (2010) en el pla d\u2019atenci\u00f3 individual es tindran en compte les diferents \u00e0rees:<\/p>\n\n\n\n

                      \n

                      Formaci\u00f3 i inserci\u00f3 laboral<\/strong>. Un pilar important d\u2019un pla individual d\u2019intervenci\u00f3 \u00e9s la formaci\u00f3 i, en els casos que es consideri oport\u00fa, la preparaci\u00f3 per a una futura inserci\u00f3 laboral a curt o mitj\u00e0 termini. \u00c9s necessari possibilitar l’acc\u00e9s de les persones menors que encara no disposin de documentaci\u00f3, tenint en compte el seu desconeixement i expectatives equivocades sobre les possibilitats de formaci\u00f3 i ocupaci\u00f3, treballant les dificultats per aconseguir una ocupaci\u00f3 i la sensaci\u00f3 de frac\u00e0s i\/o frustraci\u00f3 que aix\u00f2 pugui generar. Per norma general, aquest col\u00b7lectiu mostra gran dificultat de perman\u00e8ncia en el sistema educatiu. <\/p>\n\n\n\n

                      Actualment, molts menors que realitzen una formaci\u00f3 prelaboral veuen frustrades les seves expectatives perqu\u00e8 no poden realitzar unes pr\u00e0ctiques remunerades quan no disposen de perm\u00eds de resid\u00e8ncia i de treball. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es fa necessari augmentar l\u2019oferta formativa dirigida a aquest col\u00b7lectiu, flexibilitzar els requisits i terminis d\u2019acc\u00e9s i potenciar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019accions formatives breus (trimestrals) amb connexi\u00f3 amb el sector empresarial, amb l\u2019objectiu que puguin dur a terme un itinerari formativolaboral orientat a la seva inserci\u00f3 real i efectiva en el mercat de treball.<\/p>\n\n\n\n

                      Idioma i cultura del pa\u00eds d’acolliment<\/strong>. Com no pot ser d\u2019altra manera, cal potenciar l\u2019aprenentatge de l\u2019idioma del pa\u00eds d\u2019acollida amb propostes espec\u00edfiques per a aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n

                      Necessitats relacionades amb les habilitats socials i l’autonomia<\/strong>. Tamb\u00e9 es fa necessari disposar de diferents programes educatius per abordar necessitats concretes com entrenament d\u2019habilitats socials, control d’impulsos, toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3, resoluci\u00f3 de conflictes, h\u00e0bits saludables, preparaci\u00f3 per a la independ\u00e8ncia, potenciaci\u00f3 de l’aprenentatge i \u00fas de l\u2019idioma, educaci\u00f3 sexual, igualtat de g\u00e8nere, etc.<\/p>\n\n\n\n

                      Atenci\u00f3 a problemes emocionals i psicol\u00f2gics<\/strong>. S\u2019ha de destacar com un dels punts febles del sistema, ja que \u00e9s dif\u00edcil accedir als programes d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica i de salut mental a causa de la barrera idiom\u00e0tica i cultural. Tamb\u00e9 cal un abordatge que tingui en compte la fam\u00edlia d’origen del menor com a forma d\u2019atenuar el malestar emocional i sentiments de culpa.<\/p>\n\n\n\n

                      Salut i consums<\/strong>. Se centra en l\u2019especificitat dels consums que fan necessari el desenvolupament de programes per a abordar la seva desintoxicaci\u00f3 i deshabituaci\u00f3, adaptats a la seva cultura i amb la incorporaci\u00f3 programes preventius respecte a altres consums.<\/p>\n\n\n\n

                      Integraci\u00f3 social a la regi\u00f3 d’acolliment<\/strong>. Propostes de millora amb programes de sensibilitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria mitjan\u00e7ant la col\u00b7laboraci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 per a divulgar exemples positius d\u2019integraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

                      8. NNAMNA: estrat\u00e8gies educatives<\/h1>\n\n\n\n

                      Els nous enfocaments en la intervenci\u00f3 socioeducativa amb joves en situaci\u00f3 de dificultat social i tr\u00e0nsit cap a la vida adulta ens orienten cap a un disseny d\u2019actuacions modelable i la necessitat d\u2019utilitzar estrat\u00e8gies i eines flexibles, que possibiliten ajustar en cada moment l\u2019acci\u00f3 educativa per a l\u2019abordatge dels reptes que es presentin.<\/p>\n\n\n\n

                      Melendro, M. (2014) ens presenta el model EFIS d\u2019estrat\u00e8gies flexibles d\u2019intervenci\u00f3 socioeducativa. Es tracta d\u2019un enfocament interessant amb una metodologia contraposada als models cl\u00e0ssics d\u2019intervenci\u00f3, en el qual planteja la necessitat d\u2019intervenir des de pautes d\u2019actuaci\u00f3 adaptades a la diversitat d\u2019escenaris i situacions que es puguin presentar amb la seva realitat fluctuant i en canvi constant per la complexitat del context i l\u2019entorn de proced\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

                      Remarca que l\u2019estrat\u00e8gia ha de prevaldre per sobre del programa i que el gui\u00f3 inicial es pot veure modificat segons els contratemps que sorgeixin, tenint en compte tant les possibilitats reals d\u2019intervenci\u00f3 com les incerteses.<\/p>\n\n\n\n

                      Els plans individualitzats han de partir d\u2019una previsi\u00f3 inicial i s\u2019han de modificar segons els obstacles i oportunitats que apareixen i s\u2019estructuren de forma sist\u00e8mica, coherents amb els objectius que es volen assumir i que suposen el disseny i utilitzaci\u00f3 de\/d\u2019:<\/p>\n\n\n\n