{"id":6077,"date":"2022-06-17T11:45:00","date_gmt":"2022-06-17T10:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6077"},"modified":"2022-06-21T06:56:46","modified_gmt":"2022-06-21T05:56:46","slug":"la-modalitat-formativa-del-grup-daprenentatge-gap-com-a-instrument-per-a-laplicacio-de-la-perspectiva-de-genere-a-ladministracio-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/la-modalitat-formativa-del-grup-daprenentatge-gap-com-a-instrument-per-a-laplicacio-de-la-perspectiva-de-genere-a-ladministracio-publica\/","title":{"rendered":"La modalitat formativa del grup d\u2019aprenentatge (GAP) com a instrument per a l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-group is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-4\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p><strong>Paraules clau:&nbsp;<\/strong>metodologies, formaci\u00f3, grups d\u2019aprenentatge, perspectiva de g\u00e8nere, igualtat, administraci\u00f3 p\u00fablica<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La introducci\u00f3 i l\u2019explicaci\u00f3 dels trets principals del Pla de Formaci\u00f3 Cont\u00ednua i del Pla d\u2019Igualtat entre Dones i Homes de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS) ens permetran contextualitzar la descripci\u00f3 que farem d\u2019una experi\u00e8ncia que podem qualificar d\u2019innovadora perqu\u00e8 ha suposat conjugar, per primera vegada, dues noves actuacions de forma combinada i convergent. Per una part, experimentar la posada en marxa dels grups d\u2019aprenentatge participatiu (GAP) com a una modalitat formativa que suposa fer una passa m\u00e9s enll\u00e0 per a superar l&#8217;estructura cl\u00e0ssica dels cursos de formaci\u00f3 cont\u00ednua adre\u00e7ats al personal treballador de l\u2019administraci\u00f3; i, per l\u2019altra part, elaborar l\u2019informe de diagnosi i d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019impacte de g\u00e8nere en un projecte social de l\u2019IMAS d&#8217;una forma m\u00e9s sistem\u00e0tica i met\u00f2dica.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Quant a la fonamentaci\u00f3 i explicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de com es pot concretar realment i amb detall la perspectiva de g\u00e8nere als diferents serveis d&#8217;una administraci\u00f3 p\u00fablica, en aquest cas de car\u00e0cter supramunicipal, entenem que encara no disposam de tant de contingut que aix\u00ed ho descrigui. Per aquest motiu, hem cregut interessant fer aquesta aportaci\u00f3 un cop s\u2019ha pogut avaluar la implementaci\u00f3 d&#8217;aquesta experi\u00e8ncia i despr\u00e9s d\u2019haver-ne apr\u00e8s les lli\u00e7ons corresponents.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Entenem que aquesta proposta pot servir de referent per a altres serveis de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica amb l\u2019objectiu de marcar l\u00ednies de treball que permetin la concreci\u00f3 de nous conceptes i continguts que afavoreixin, en definitiva, un suport als i a les professionals de l\u2019administraci\u00f3 per a millorar la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 a la ciutadania.&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p><strong>Francesc Serra Buades<br>Francesca Moll Nadal<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Servei de Planificaci\u00f3 i Documentaci\u00f3<br>Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-buttons is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-button is-style-outline\"><a class=\"wp-block-button__link has-vivid-cyan-blue-color has-text-color\" href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_2_GAP.pdf\">Descarregau<br>l&#8217;article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\"><span style=\"font-size: revert;\">1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n\n\n\n<p>L\u2019Institut Mallorqu\u00ed d&#8217;Afers Socials (IMAS) \u00e9s un organisme aut\u00f2nom local, de car\u00e0cter administratiu, creat l\u2019any 2003 pel Consell de Mallorca, i del qual en dep\u00e8n per a l\u2019assoliment de les finalitats determinades en els seus Estatuts<sup><a href=\"#nota1\" data-type=\"URL\">1<\/a><\/sup>. L\u2019objecte fonamental del seu exercici, en forma directa i descentralitzada, s\u00f3n les compet\u00e8ncies atribu\u00efdes, per qualsevol t\u00edtol, al Consell de Mallorca en mat\u00e8ria de serveis socials i protecci\u00f3 de menors.<\/p>\n\n\n\n<p>Per a desenvolupar les funcions que l\u2019IMAS t\u00e9 encomanades, s\u2019ha organitzat en set \u00e0rees de gesti\u00f3: l\u2019\u00c0rea de Ger\u00e8ncia; de Persones amb Discapacitat i Innovaci\u00f3 Social; d\u2019Atenci\u00f3 Sociosanit\u00e0ria; d\u2019Inf\u00e0ncia i Fam\u00edlia; d\u2019Inclusi\u00f3 Social; d\u2019Atenci\u00f3 Comunit\u00e0ria i Projectes Estrat\u00e8gics; i de Suport Territorial.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019ha de dir que l\u2019IMAS compta amb un gran nombre de treballadors i treballadores desplegats en les distintes \u00e0rees i, alhora, tamb\u00e9 de forma descentralitzada pel que fa a la diversitat de centres que disposa a l\u2019illa de Mallorca. Basta dir que durant el 2021, treballaren a l\u2019IMAS un total de 2.989 persones de les quals un 80% foren dones.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest sentit, cal fer esment a la import\u00e0ncia que adquireix el Pla Anual de Formaci\u00f3 de l\u2019IMAS que ha de donar resposta, per una part, a les necessitats formatives i espec\u00edfiques de totes les seves \u00e0rees i, per l\u2019altra, ha de facilitar i regular l\u2019acc\u00e9s a les treballadores i treballadors que ho requereixen i\/o ho sol\u00b7licitin per a millorar la seva compet\u00e8ncia, la capacitat de gesti\u00f3 i la carrera professional.<\/p>\n\n\n\n<p>La justificaci\u00f3 d\u2019aquest article no \u00e9s m\u00e9s que la presentaci\u00f3 d\u2019una proposta pr\u00e0ctica duta a terme dins de l\u2019\u00e0mbit dels serveis socials amb una din\u00e0mica innovadora en mat\u00e8ria de formaci\u00f3, a l\u2019hora que ens serveix d\u2019excusa per presentar un disseny te\u00f2ric i pr\u00e0ctic d\u2019una acci\u00f3 formativa i participativa a trav\u00e9s de la modalitat comunitat d\u2019aprenentatge o grup d\u2019aprenentatge participatiu (GAP). Una modalitat que, amb el disseny de la proposta formativa pr\u00e0ctica, ens permetr\u00e0 saber com analitzar els projectes de serveis socials des de la perspectiva de g\u00e8nere en les diferents \u00e0rees de la instituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">A l\u2019IMAS, el fet de proposar una acci\u00f3 formativa mitjan\u00e7ant el GAP no deixa de ser una activitat innovadora pel que fa a la modalitat i al contingut. Aquesta actuaci\u00f3 formativa GAP est\u00e0 recollida a la seva Instrucci\u00f3 1\/2015 que regula les accions formatives, a m\u00e9s del procediment espec\u00edfic per a la seva execuci\u00f3. <\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Al llarg d\u2019aquest article, s\u2019intentar\u00e0 exposar, de manera breu, la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 dintre de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Igualment, ens farem ress\u00f2 de les principals alternatives per a l\u2019aprenentatge, en tant que analitzarem les diferents modalitats o metodologies innovadores per a l\u2019aprenentatge amb especial atenci\u00f3 a les comunitats o grups d\u2019aprenentatges, entre d\u2019altres. <\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Per acabar, abordarem de manera directa, la proposta formativa referent a l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en el Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de la Llengua de Signes, una acci\u00f3 formativa que es va dur a terme en la modalitat de GAP dins del Pla de Formaci\u00f3 2021 de l\u2019IMAS. <\/span><\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">2. La formaci\u00f3 a les administracions p\u00fabliques. La formaci\u00f3 a l\u2019IMAS<\/h1>\n\n\n\n<p>L&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica, com a organitzaci\u00f3 social, no es troba aliena a les profundes transformacions socials i tecnol\u00f2giques que succeeixen i, tant les seves funcions com la manera de relacionar-se amb la ciutadania experimenta un nou canvi que fa q\u00fcestionar l\u2019ancoratge dels antics (i actuals) models i repensar, seriosament, la implementaci\u00f3 de nous models de gesti\u00f3 p\u00fablica, m\u00e9s orientats a l&#8217;atenci\u00f3 i relaci\u00f3 amb la ciutadania, i amb una vinculaci\u00f3 directa amb l&#8217;\u00fas de les tecnologies de la comunicaci\u00f3 i de la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, si consideram que una organitzaci\u00f3 \u00e9s un tipus d&#8217;agrupaci\u00f3 on les bases principals s\u00f3n la cooperaci\u00f3 entre els seus membres i la capacitat d&#8217;adaptar-se a l&#8217;entorn en qu\u00e8 opera (Lucas Mar\u00edn, 2013), \u00e9s evident la import\u00e0ncia que suposa la formaci\u00f3 per a generar la capacitat d&#8217;adaptaci\u00f3 i de resposta a les diferents demandes socials amb els recursos m\u00e9s adients quant a criteris de qualitat, en definitiva, en criteris d\u2019innovaci\u00f3: \u201cLa innovaci\u00f3n es una necesidad de supervivencia para las organizaciones actuales en un entorno global intensamente competitivo y cambiante. Una organizaci\u00f3n con capacidad de innovar es aquella que no s\u00f3lo proporciona formaci\u00f3n a sus miembros, sino que, a la vez, produce un entorno, un clima que facilita el aprendizaje\u201d. (IAA, 20).<\/p>\n\n\n\n<p>Dit aix\u00ed, podem deduir que la formaci\u00f3 s\u2019esdev\u00e9 des d\u2019un vessant estrat\u00e8gic en tant que \u00e9s la palanca que pot fer viable el canvi de l\u2019organitzaci\u00f3, en el nostre cas, entesa com a administraci\u00f3 p\u00fablica. Per dissenyar un futur formatiu immediat, es tracta de considerar les seg\u00fcents claus (IAAP, 2017; 27):<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Creaci\u00f3 d\u2019entorns d\u2019aprenentatge, orientats a persones, oberts, democratitzats, flexibles, col\u00b7laboratius, connectats i conformats per un funcionament d\u2019empoderament i amb \u201cllic\u00e8ncia per a la innovaci\u00f3\u201d.<\/li><li>Revoluci\u00f3 del talent col\u00b7lectiu connectat davant coneixement individual, per a profunditzar i millorar amb el model real de transfer\u00e8ncia o aplicaci\u00f3 dels aprenentatges adquirits orientats a l\u2019acci\u00f3 per al canvi.<\/li><li>Potenciaci\u00f3 del funcionament com a joc activat i connectat d\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu per a crear solucions a les solucions estrat\u00e8giques i la millora del servei prestat.<\/li><li>Redefinici\u00f3 dels papers actuals de docents i alumnes per catalitzador i creador de coneixements, respectivament, enriquit amb l\u2019itinerari de formaci\u00f3 de formadors de l\u2019institut.<\/li><li>Flexibilitzaci\u00f3 dels models de gesti\u00f3 de la formaci\u00f3, amb l\u2019alliberaci\u00f3 de talent. Pas d\u2019estructures jerarquitzades i excessivament burocratitzades a un nou model d\u2019organitzaci\u00f3 en vermell en qu\u00e8 el protagonista \u00e9s el talent i la funci\u00f3 p\u00fablica, les persones.<\/li><li>Aprofitament dels beneficis de la tecnologia, de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia per\u00f2 sense esclavitzar i posada al servei de creaci\u00f3 i gesti\u00f3 del talent col\u00b7laboratiu.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Ara b\u00e9, ateses les premisses anteriors, hom es demana si \u00e9s possible que una administraci\u00f3 p\u00fablica, en la mesura d\u2019un ens local com \u00e9s l\u2019IMAS, es trobi capacitada davant tan desmesurat repte, sobretot, tenint present el nombre de treballadors i treballadores que desenvolupen la seva tasca professional: l\u2019any 2021, 2.989 persones treballaren a l\u2019IMAS, de les quals prop d\u2019un 80% eren dones.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context, si entenem que la formaci\u00f3 t\u00e9 la seva import\u00e0ncia en la mesura que es configura com un proc\u00e9s que a la pr\u00e0ctica ha de generar talent i, alhora, ha de proporcionar serveis de qualitat amb capacitat de resposta per a satisfer les demanades de la ciutadania, en conseq\u00fc\u00e8ncia la formaci\u00f3 esdev\u00e9 com el motor de canvi donat que l\u2019alumnat (el personal funcionari de l\u2019administraci\u00f3) pot convertir-se en agent per a la transformaci\u00f3, en tant que el proc\u00e9s d\u2019ensenyan\u00e7a-aprenentatge incrementa i consolida les compet\u00e8ncies<sub><sup><a href=\"#nota2\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota2\">2<\/a><\/sup><\/sub> de desenvolupament personal i professional.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">3. Noves alternatives per a la formaci\u00f3: definici\u00f3 de GAP. Estructura i metodologia<\/h1>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">3.1. Modalitats o metodologies innovadores d&#8217;aprenentatge<\/h2>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Els nous escenaris que exigeixen un canvi i innovaci\u00f3 tant en els elements que conformen qualsevol proc\u00e9s formatiu com en tots i cadascun dels agents que participen d\u2019aquest, nom\u00e9s t\u00e9 sentit en el conjunt de canvis que afecten tots els elements del proc\u00e9s formatiu (objectius, contingut, personal docent i col\u00b7laborador, alumnat\u2026). En aquest apartat, no es tracta de fer un discurs sobre l\u2019evoluci\u00f3 de les modalitats de formaci\u00f3 (formaci\u00f3 presencial, teleformaci\u00f3, formaci\u00f3 semipresencial i <span style=\"font-size: small;\">aprenentatge social<\/span>), m\u00e9s b\u00e9, real\u00e7ar la tend\u00e8ncia emergent de l\u2019aprenentatge socialitzat (Fidalgo, 2013) que ha sorgit aprofitant el nou context digital i que es caracteritza pel treball col\u00b7lectiu, l\u2019organitzaci\u00f3 en xarxa, la converg\u00e8ncia de mitjans, etc.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Sobre el que no sembla haver dubte, \u00e9s sobre el fet que <span style=\"font-size: small;\">l\u2019aprenentatge social<\/span> o <span style=\"font-size: small;\">l&#8217;aprenentatge social obert<\/span><i> <\/i>permet enriquir i optimitzar els resultats de les tres modalitats formatives \u2018cl\u00e0ssiques\u2019 (presencial, semipresencial i teleformaci\u00f3), ja que ofereix a l&#8217;alumnat la possibilitat de completar els coneixements, adquirits formalment, compartint, q\u00fcestionant, comunicant, i en definitiva, evolucionant a un entorn cada cop m\u00e9s ampli, connectat amb la pr\u00e0ctica, que permet adquirir i interioritzar els nous aprenentatges en un entorn col\u00b7laboratiu.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Aix\u00ed, igual que en els processos d&#8217;ensenyament tradicional en qu\u00e8 s&#8217;ha de considerar aspectes importants perqu\u00e8 aquests siguin efectius i el missatge ha de ser transm\u00e8s de forma assertiva, en els nous processos d&#8217;aprenentatge on la tecnologia \u00e9s el principal mitj\u00e0, \u00e9s important tenir present, no nom\u00e9s la cultura de l&#8217;organitzaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9, les diferents formes en qu\u00e8 cada individu apr\u00e8n (mitjan\u00e7ant els recursos visuals i auditius, on la seva capacitat per obtenir nous coneixements a trav\u00e9s del web no \u00e9s cap problema), les organitzacions tamb\u00e9 han de crear plans de capacitaci\u00f3 per a les persones que nom\u00e9s aconsegueixen <i>aprendre<\/i> <i>fent<\/i>. Aix\u00f2 suposa canvis en la concepci\u00f3 i en la model, i els canvis perqu\u00e8 siguin permanents i puguin ser assumits requereixen que qualsevol agent afectat entengui i comparteixi la mateixa visi\u00f3 de com la innovaci\u00f3 far\u00e0 que millori l\u2019educaci\u00f3 (Salinas, 2005).<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">En el nostre entendre, podem desenvolupar nous espais d\u2019aprenentatge, podem permutar noves modalitats o metodologies innovadores d\u2019aprenentatge que evolucionen i es transformen en funci\u00f3 de les necessitats i dels recursos disponibles (Programa EVA, 2008), per\u00f2 a ning\u00fa se li escapa la import\u00e0ncia crucial de la formaci\u00f3 com a eix vertebrador i transformador de la realitat p\u00fablica, en tant que s\u2019esdev\u00e9 com un servei professional i especialitzat d\u2019atenci\u00f3 a la ciutadania.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">El que \u00e9s important \u00e9s que tota proposta formativa, en major o menor mesura, contribueixi a f<\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">omentar progressivament una cultura de l&#8217;aprenentatge de forma aut\u00f2noma i al llarg de tota la vida; a estimular el di\u00e0leg intern entre els seus membres i amb altres persones externes; a promoure l&#8217;emerg\u00e8ncia de comunitats de pr\u00e0ctica; i a d<\/span><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">etectar i<\/span> <span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">visibilitzar el coneixement i el talent present en l&#8217;organitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">I tot aix\u00f2 com una estrat\u00e8gia d&#8217;innovaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 a la situaci\u00f3 de canvi permanent del context social, a m\u00e9s de l\u2019institucional. Ara b\u00e9, tal com ho explica Manel Muntada (2016), aix\u00f2 requereix capacitats i actituds que sempre han estat significatives, per\u00f2 que, en el moment actual, adquireixen una especial rellev\u00e0ncia en ser fonamentals perqu\u00e8 el treball en xarxa i l\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu es donin amb alguna garantia. Aquestes capacitats s\u00f3n:<\/span><\/p>\n\n\n\n<ol type=\"a\"><li> <span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>L\u2019autonomia:<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"> la capacitat per a cercar i proveir-se dels recursos necessaris per a atendre les pr\u00f2pies necessitats.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>La reciprocitat<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">: \u00e9s a dir, la sensibilitat en donar <\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>feedback<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">, en agrair les aportacions dels altres; la voluntat de compartir informaci\u00f3, opinions i idees, en la consci\u00e8ncia que les relacions humanes estan basades sobre les transaccions que es donen entre les persones que hi participen, ja sigui amb objectes, diners, afecte, coneixement, atenci\u00f3, ajuda, etc.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>La dinamitzaci\u00f3<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">: la capacitat i la iniciativa per animar i contribuir, com a membre d\u2019un grup, d\u2019un equip o d\u2019una xarxa, per activar i posar en relaci\u00f3 els altres membres; per assumir aquesta funci\u00f3 com a pr\u00f2pia i per no restar de manera passiva creient que aquesta tasca sempre \u00e9s responsabilitat d\u2019alg\u00fa altre.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">Instal\u00b7lar-se en el <\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>beta<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">: el concepte \u201c<\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>beta<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">\u201d l\u2019incorporem del m\u00f3n de la inform\u00e0tica i fa refer\u00e8ncia a aquelles aplicacions que encara estan en fase de prototip i s\u00f3n provades per millorar possibles aspectes que queden per millorar. I que, en l\u2019apartat que ens ocupa, es refereix a la capacitat de relativitzar les pr\u00f2pies aportacions, de mantenir-se en cont\u00ednua construcci\u00f3, a la capacitat d\u2019obertura a la cr\u00edtica, a la cerca activa de contrast respecte a les pr\u00f2pies creences.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>L\u2019assertivitat<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">: en aquest cas vol dir aportar idees i expressar les pr\u00f2pies opinions de manera segura, flu\u00efda i amable, conscient de la import\u00e0ncia i del valor que t\u00e9 en el conjunt de les aportacions.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\"><i>El comprom\u00eds amb la comunitat<\/i><\/span><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif; font-size: revert; color: rgb(13, 13, 13);\">: ent\u00e8s com la contribuci\u00f3 amb el talent personal a fer realitat uns objectius amb l\u2019esperan\u00e7a que comportin una millora evident per a totes les persones que hi participen.<\/span> <\/li><\/ol>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">En paraules de Muntada (2016), aqu\u00ed ja tenim una clau per revisar en quina mesura estem a prop o lluny d&#8217;aquestes capacitats tan rellevants, tenint sempre en compte que la cultura organitzativa i, en aquest cas la p\u00fablica, t\u00e9 molt a veure amb el que s\u2019exigeix, s\u2019espera i es permet del seu personal. Per\u00f2 s\u2019ha de considerar tamb\u00e9, que la in\u00e8rcia dels models de treball que s\u2019estan aplicant o la poca consci\u00e8ncia de la necessitat de canvi personal pot portar a certa passivitat o resist\u00e8ncia a l&#8217;hora d&#8217;aprofitar altres recursos d&#8217;aprenentatge, tal com ho manifesten algunes administracions que estan apostant per aquest tipus de metodologies alternatives a l&#8217;aprenentatge formal i estan obtenint respostes pobres per part dels equips i persones a les quals van dirigides. Pel que sembla, qualsevol moviment encaminat a &#8220;formalitzar&#8221; la &#8220;informalitat&#8221; continua sent la millor manera de desactivar-la.<\/span><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">3.2. Les p\u00edndoles o c\u00e0psules formatives<\/h2>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"color: #222222;\">Una de les evolucions dels MOOC ha estat la recent aparici\u00f3 dels NOOC (Nano-MOOC) que es podria definir com a mini cursos o petites dosis formatives per a l\u2019aprenentatge sobre una compet\u00e8ncia o un contingut espec\u00edfic, <\/span><span style=\"color: #222222;\">el quals<\/span><span style=\"color: #222222;\">es po<\/span><span style=\"color: #222222;\">den<\/span><span style=\"color: #222222;\"> realitzar de manera independent, sense necessitat que estigui<\/span><span style=\"color: #222222;\">n<\/span><span style=\"color: #222222;\"> ancorat<\/span><span style=\"color: #222222;\">s<\/span><span style=\"color: #222222;\"> en un programa formatiu m\u00e9s ample. La denominaci\u00f3 m\u00e9s comuna d\u2019aquests mini cursos \u00e9s <\/span><span style=\"color: #222222;\"><i><b>p\u00edndoles o c\u00e0psules formatives<\/b><\/i><\/span><span style=\"color: #222222;\">. <\/span>La duraci\u00f3 formativa \u00e9s molt variable (entre 1 i 20 hores) i es diferencia dels MOOC en la realitzaci\u00f3 de manera m\u00e9s o menys intensiva en uns terminis concrets per a la seva finalitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image wp-image-6069 size-full\">\n<figure class=\"aligncenter\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"514\" height=\"160\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_253f753f54fe296a.gif\" alt=\"\" class=\"wp-image-6069\"\/><figcaption><sup>Figura 1. Premisses que engloben les c\u00e0psules formatives.<\/sup><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Les p\u00edndoles o c\u00e0psules formatives estan ideades per aprofundir en tem\u00e0tiques concretes i\/o per adquirir en poc temps coneixements espec\u00edfics. La seva variabilitat \u00e9s molt diversa: es poden oferir per paquets o blocs tem\u00e0tics relacionats o no entre si, cal que siguin pr\u00e0ctics o espec\u00edfics, \u2018anant al bess\u00f3 de l\u2019assumpte\u2019 i, sobretot, estimulants i engrescadors. Aquest tipus de format respon de manera eficient als canvis socials i tecnol\u00f2gics que es produeixen en el m\u00f3n actual, on el coneixement ja no est\u00e0 contingut en una &#8220;enciclop\u00e8dia&#8221;, &#8220;temari&#8221; o &#8220;guia de continguts&#8221; sin\u00f3 que m\u00e9s aviat es troba fragmentat, dispers a la xarxa i que en tot el seu conjunt hi resideix un component hol\u00edstic.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Com a exemple de c\u00e0psula formativa anotam les C\u00e0psules d\u2019\u00e8xit professional<sub><sup><a href=\"#nota3\">3<\/a><\/sup><\/sub>&nbsp;organitzades pel DOIP amb finan\u00e7ament del SOIB i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la FUEIB. En aquest cas, totes les c\u00e0psules formatives eren de format presencial, amb una duraci\u00f3 de 2 hores. Cal destacar la possibilitat d\u2019aconseguir cr\u00e8dits de lliure configuraci\u00f3 (ECTS)<sup><a href=\"#nota4\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota4\">4<\/a><\/sup>&nbsp;per a la participaci\u00f3 en aquesta activitat (a condici\u00f3 que es participi i s\u2019assisteixi a vuit de les c\u00e0psules de compet\u00e8ncies d\u2019\u00e8xit professional que s\u2019ofereixen).<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">3.3. Les comunitats d&#8217;aprenentatge<\/h2>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Un dels primers autors que va sistematitzar les comunitats d\u2019aprenentatge va ser E. Wenger, el qual les defineix com a \u201cgrups socials constitu\u00efts amb la finalitat de desenvolupar un coneixement especialitzat, i que comparteixen&nbsp;aprenentatges basats en la reflexi\u00f3 compartida sobre experi\u00e8ncies pr\u00e0ctiques\u201d<sup><a href=\"#nota5\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota5\">5<\/a><\/sup>. <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">En el panorama de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic espanyol, qui primer va comen\u00e7ar a treballar amb les comunitats d\u2019aprenentatge fou J. Mart\u00ednez Mar\u00edn (2013). Per aell, les comunitats s\u00f3n un \u201c<span lang=\"es-ES-u-co-trad\">conjunto de personas apasionadas que interaccionan, aprenden, charlan, se enriquecen, intercambian experiencias, buenas pr\u00e1cticas y conocimientos<\/span>\u201d, citat per Latorre, 2019.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p>Les comunitats d\u2019aprenentatge o les comunitats de pr\u00e0ctica, com tamb\u00e9 les denomina Mart\u00ednez Mar\u00edn (2013), s\u00f3n un espai de treball que ajuda a aprendre i progressar a partir d\u2019alguns principis de l\u2019aprenentatge social com puguin ser:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><span style=\"font-size: revert;\">Les persones aprenen en societat, alhora que mantenen la identitat. Es constitueixen entorn de temes que uneixen els seus membres individualment.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">El coneixement rau principalment en les persones i no en les m\u00e0quines o bases de dades, ja que gran part del coneixement \u00e9s t\u00e0cit. Per tant, l\u2019actitud relacional de les persones \u00e9s clau per generar-lo, compartir-lo i explotar-lo.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Aprenem a partir de la interacci\u00f3, ja no de docent a alumnat (concepte que seria propi d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s tradicional), sin\u00f3 construint, amb els\/les nostres iguals, de manera compartida, estructures cognitives i viv\u00e8ncies laborals, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019altres persones en situacions similars.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Es tracta d\u2019un punt de vista ampli sobre l\u2019aprenentatge, que amplia la visi\u00f3 tradicional, sense substituir-la, en qualsevol lloc, en qualsevol moment, en espais habilitats expressament per a aprendre o en altres espais m\u00e9s informals.<\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Ara b\u00e9, si parlam de les comunitats d\u2019aprenentatge o de comunitats de pr\u00e0ctica participativa, el mateix autor (Mart\u00ednez Marin, 2015)<sup><a href=\"#nota6\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota6\">6<\/a><\/sup> reflexiona sobre les deu grans aportacions que proporciona el treball col\u00b7laboratiu a les organitzacions:<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<ol><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Un nou actor: el treball col\u00b7laboratiu<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> per defecte (o en s\u00e8rie). Ara, en moltes organitzacions p\u00fabliques -sobretot aquelles que mantenen un contacte molt directe amb els departaments i centres de formaci\u00f3-, el treball col\u00b7laboratiu ja no es considera una pr\u00e0ctica extraordin\u00e0ria, ja que, sovint, forma part de l&#8217;ess\u00e8ncia de la seva activitat i \u00e9s el seu motor primari.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Productes de coneixement aplicat que resolen problemes<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Renovaci\u00f3 del discurs pedag\u00f2gic en la pr\u00e0ctica<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. El treball col\u00b7laboratiu ve a ser la forma m\u00e9s pr\u00e0ctica d&#8217;introduir la pedagogia de la participaci\u00f3 activa en els aprenentatges.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Aplanament de l&#8217;organitzaci\u00f3 per la via pr\u00e0ctica<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. La transversalitat \u00e9s un fet, i la gesti\u00f3 i la conducci\u00f3 d&#8217;aquestes comunitats <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">en qu\u00e8<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> participen de forma transversal professionals de diversos \u00e0mbits, amb personal directiu de diferents serveis, si b\u00e9 suposa un gran esfor\u00e7, es pot assolir amb \u00e8xit.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Via lliure per intraprenedors\/es<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. El treball col\u00b7laboratiu \u00e9s el circuit natural per a les persones inquietes i curioses de l&#8217;organitzaci\u00f3 que troben, en aquests espais, la manera d&#8217;aportar el seu coneixement.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Innovaci\u00f3 botton-up<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Qui millor veu els problemes i les oportunitats de millora tant en productes <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">com en <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">serveis o processos, s\u00f3n les persones que cont\u00ednuament breguen amb elles. Establir canals de participaci\u00f3 directes per a aquestes persones, i donar-los la possibilitat d&#8217;aportar les seves pr\u00f2pies propostes equival a garantir que aprop<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">a<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">m el proc\u00e9s d&#8217;innovaci\u00f3 a aquells o aquelles que poden solucionar-<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">l<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">o. En general, les aportacions que es reben <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">desemboquen<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> en solucions imaginatives, noves i molt pr\u00e0ctiques en la millora del servei p\u00fablic.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Noves metodologies en gesti\u00f3 del coneixement<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Per la via pr\u00e0ctica d&#8217;anar explorant i provant noves metodologies, adaptades a l&#8217;organitzaci\u00f3, en alguns casos hem reinventat i adaptat eines que, en principi, no estaven previstes per a aquests objectius.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Motivar i donar poder als equips professionals i equips directius<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. El treball col\u00b7laboratiu \u00e9s un itinerari excel\u00b7lent per a aix\u00f2, <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">i <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">per als directius i directives suposa l&#8217;oportunitat de practicar noves formes de gestionar i dirigir persones: de forma propera, plana, en xarxa, en processos de mentoria, assessorament, etc.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Des-intermediar<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. El treball col\u00b7laboratiu t\u00e9 la virtut d&#8217;apropar a les persones membres de l&#8217;organitzaci\u00f3 una eina per a aprendre i aportar sense m\u00e9s intermediaris que la pr\u00f2pia voluntat dels equips professionals. Els procediments burocr\u00e0tics establerts, o b\u00e9 a trav\u00e9s dels centres de formaci\u00f3 o b\u00e9 a trav\u00e9s de les estructures jer\u00e0rquiques poden quedar m\u00e9s difuminats amb el treball col\u00b7laboratiu.<\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Moments de felicitat<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. El treball col\u00b7laboratiu il\u00b7lusiona molta gent <\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: Academy Engraved LET;\">\u2013<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">encara que sigui per breus moments. El treball col\u00b7laboratiu es justifica en l&#8217;organitzaci\u00f3 en tant que les persones felices s\u00f3n, sobretot, persones eficients.<\/span><\/span> <\/li><\/ol>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Al llarg d\u2019aquest discurs, som conscients que, sovint, fem \u00fas de diferents noms per referir-nos al mateix: <\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>comunitats de pr\u00e0ctica,<\/i><\/span><\/span> <span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>comunitats o grups d\u2019aprenentatge<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> o, fins i tot, tamb\u00e9 podr\u00edem mencionar <\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>grups de millora<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">, <\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>cercles de qualitat per a la formaci\u00f3<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">, etc., encara que, tal com diu Mart\u00ednez Mart\u00edn (2013, 136), \u201c<\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">conceptualment s\u00f3n diversos i tenen metodologies poc coincidents, en el fons s\u00f3n diferents maneres de recollir l\u2019inter\u00e8s i la capacitat dels professionals de contextos semblants per unir-se i, treballar de forma col\u00b7laborativa per aconseguir uns resultats o assolir una meta que s\u2019han proposat<\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>\u201d<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">L\u2019inter\u00e8s a anomenar-les d\u2019aprenentatge resideix en el fet que, sense oblidar la import\u00e0ncia que t\u00e9 que la <\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>comunitat d\u2019aprenentatge<\/i><\/span><\/span><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> obtingui els seus resultats, assoleixi la meta que s\u2019havia fixat, emfatitzant, per una banda, el proc\u00e9s per arribar a aquesta finalitat, i per l\u2019altra, l\u2019aprenentatge obtingut mitjan\u00e7ant aquest proc\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>Tal com diu Gair\u00edn (2010), \u201cla interacci\u00f3 entre els membres de la comunitat ha de permetre un aven\u00e7 de tots i cadascun dels seus components, alhora que l\u2019enfortiment d\u2019una cultura comuna i la possibilitat que es faci real l\u2019aprenentatge organitzacional. \u00c9s l\u2019aprenentatge individual i col\u00b7lectiu el que justifica que a les comunitats se\u2019ls pugui anomenar formatives, encara que adoptin diferents modalitats\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda, tal com assenyala Latorre Galicia (2017), \u00e9s important tenir present alguns dels factors que incideixen en l\u2019\u00e8xit d\u2019una comunitat d\u2019aprenentatge:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><b style=\"font-size: revert;\">Cohesi\u00f3 de grup<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Perqu\u00e8 un grup funcioni \u00e9s necessari que hi hagi un bon nivell de cohesi\u00f3 grupal i aix\u00f2 suposa no deixar de lloc activitats que facilitin aquesta cohesi\u00f3 o cercar aquells grups semi constitu\u00efts que ja tenen algun inter\u00e8s en com\u00fa. Com m\u00e9s palpable sigui el nivell de cohesi\u00f3, la garantia d\u2019\u00e8xit \u00e9s molt major.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">La import\u00e0ncia de les sessions presencials<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Una de les caracter\u00edstiques de les comunitats d&#8217;aprenentatge \u00e9s que habitualment combinen sessions presencials amb treball en xarxa. Avui, les tecnologies ens permeten estar connectats en temps real sense importar el lloc des del qual ho feim. No obstant aix\u00f2, \u00e9s molt important tant per a la cohesi\u00f3 com per al funcionament en general, que es programin sessions presencials en les quals debatre cara a cara sobre aspectes m\u00e9s feixucs o en qu\u00e8 hi hagi menys acord. Aquestes sessions presencials fomenten la participaci\u00f3 i fan tamb\u00e9 la funci\u00f3 d&#8217;injeccions de motivaci\u00f3. Al marge de l\u2019espai entre sessions (que dep\u00e8n del calendari programat), les mateixes sessions presencials faciliten la participaci\u00f3 en l\u00ednia, generen una especial motivaci\u00f3, de tal manera que augmenten les interaccions a la plataforma virtual en els per\u00edodes anteriors i posteriors a cada sessi\u00f3 presencial:<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Calendaritzaci\u00f3 o cronograma acordat<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. \u00c9s molt important que durant la primera sessi\u00f3, en el \u00abmoment zero\u00bb de la comunitat (citant a Muntada, 2016b) s\u2019acordi un calendari tancat en qu\u00e8 els terminis siguin clars tant per la realitzaci\u00f3 de les sessions presencials com per l\u2019adquisici\u00f3 dels compromisos individuals o de grup i respecte a les fites que s\u2019han d\u2019aconseguir.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Elecci\u00f3 de les eines virtuals de treball<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. La comunitat ha d&#8217;acordar amb quines eines vol treballar, tenint en compte que, d&#8217;una banda, \u00e9s necessari un lloc en el qual anar construint el coneixement i reflectir els avan\u00e7os i la progressi\u00f3 del proc\u00e9s, a m\u00e9s de fer viable una comunicaci\u00f3 flu\u00efda entre sessions presencial.&nbsp;No hem d\u2019oblidar que les millors eines s\u00f3n aquelles amb qu\u00e8 els participants se sentin m\u00e9s c\u00f2modes treballant (que en el nostre cas pot ser l\u2019Aula Virtual o la plataforma Moodle, els f\u00f2rums, pissarres digitals, o fins i tot, si cal, WhatsApp\u2026) De totes maneres, dependr\u00e0 de l\u2019elecci\u00f3 que faci cada grup.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">El producte<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. \u00c9s el resultat b\u00e0sic per garantir l&#8217;\u00e8xit de la comunitat. \u00c9s el producte que es va construint entre tots i totes, fruit del treball col\u00b7laboratiu. \u00c9s important que tots els membres de la comunitat i dels grups se sentin part\u00edcips i reconeguts en ell, i per aix\u00f2 cal definir-ne les caracter\u00edstiques com m\u00e9s aviat millor. El producte obtingut \u00e9s obra de tots, de manera que quan hom es compromet amb&nbsp;ell, cada participant ho est\u00e0 fent tamb\u00e9 amb els seus companys, \u00e9s de la comunitat. Tamb\u00e9 \u00e9s important que, tingui el format que tingui i amb independ\u00e8ncia del contingut final (guia, llibre blanc, esquemes procedimentals\u2026), s&#8217;adquireixi el comprom\u00eds de difondre\u2019l posteriorment entre el col\u00b7lectiu de professionals directament i indirectament relacionats amb la mat\u00e8ria sobre la qual s&#8217;hagi treballat i, per a fer viable la transfer\u00e8ncia del coneixement.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">El moderador\/a o l\u2019expert\/a<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Aquestes figures s\u00f3n transcendentals per aconseguir un bon resultat final de la comunitat. A grans trets, podem assignar-los tres compet\u00e8ncies b\u00e0siques: (a) cert grau d&#8217;expert en la mat\u00e8ria i\/o disciplina sobre la qual ha de versar la comunitat; (b) habilitats en el maneig d&#8217;eines virtuals, especialment en les que s&#8217;hagin triat per treballar; i (c) coneixement i experi\u00e8ncia en din\u00e0mica grupal, de tal manera que sigui capa\u00e7 de moderar, ajudar a avan\u00e7ar, aconseguir el sentit de pertinen\u00e7a, de participaci\u00f3 i de cohesi\u00f3 dels membres per aconseguir els objectius de la comunitat.<\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">3.4. El llegat de les comunitats d&#8217;aprenentatge<\/h2>\n\n\n\n<p>Qui pot formar part d\u2019una comunitat d\u2019aprenentatge? El concepte \u00abcomunitat\u00bb t\u00e9 un car\u00e0cter horitzontal i pr\u00f2xim a les persones, aix\u00ed com uns trets comuns que li confereixen aquest sentit d\u2019identitat que li \u00e9s propi i el diferencia d\u2019altres formes o grups de treball. Aix\u00ed doncs, en principi, qualsevol persona pot formar part d\u2019una comunitat d\u2019aprenentatge a condici\u00f3 que la seva \u201cpr\u00e0ctica professional\u201d estigui relacionada amb el tema generador sobre al qual gira l\u2019activitat del grup i aporti valor al prop\u00f2sit de la comunitat.<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Un aspecte a destacar i que \u00e9s for\u00e7a il\u00b7lustratiu fa refer\u00e8ncia a les primeres lli\u00e7ons apreses de les comunitats d\u2019aprenentatge exposades per part de l\u2019Instituto Andaluz de Administraci\u00f3n P\u00fablica (IAAP)<sup><a href=\"#nota7\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota7\">7<\/a><\/sup>&nbsp;que s\u00f3n especialment \u00fatils per als qui estiguin posant en marxa una activitat d\u2019aquest tipus, per\u00f2 tamb\u00e9 per a qualsevol proc\u00e9s de col\u00b7laboraci\u00f3 que es vulgui impulsar en unitats, serveis o projectes de l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica, dins de l&#8217;objectiu de la col\u00b7laboraci\u00f3 expandida. Aquests s\u00f3n:<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul><li><b style=\"font-size: revert;\">Els valors<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Compartir la proposta de valor \u00e9s un aspecte essencial per objectivar la tem\u00e0tica i filtrar quines han de ser les postures i els principis comuns acords a aquests valors, a m\u00e9s dels principis consensuats pels membres de la comunitat d\u2019aprenentatge.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">La import\u00e0ncia del tema generador.<\/b><span style=\"font-size: revert;\"> Suposa que el tema en q\u00fcesti\u00f3, si b\u00e9 pot ser recurrent, \u00e9s important en si mateix. El veritable potencial \u00e9s activar el di\u00e0leg, l\u2019intercanvi de coneixements i experi\u00e8ncies, i l\u2019exploraci\u00f3 col\u00b7lectiva d\u2019alternatives entorn d\u2019aquest. Si b\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que certament tothom considera important, no deixa de ser paradoxal la manca d\u2019an\u00e0lisi i d\u2019avaluaci\u00f3 en aquesta mat\u00e8ria.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">L\u2019experi\u00e8ncia de les persones com a base del proc\u00e9s de construcci\u00f3 de nou coneixement<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. L\u2019aportaci\u00f3 del grup dep\u00e8n de molts de factors, per\u00f2 aquests grups es consoliden a&nbsp;mesura que milloren els seus vincles i el seu nivell d\u2019aportaci\u00f3, sobretot quan es destaca i comparteixen el seu coneixement i la seva experi\u00e8ncia amb la resta d\u2019integrants.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Les expectatives<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. \u00c9s evident que a l\u2019inici d\u2019una CoP tothom t\u00e9 les seves pr\u00f2pies expectatives que poden ser coincidents o no, per\u00f2 el que \u00e9s important \u00e9s que tothom les formuli amb sinceritat i que donin lloc a la construcci\u00f3 d\u2019unes expectatives comunes malgrat que, amb el temps i amb el desenvolupament de la comunitat, puguin anar variant.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">La gesti\u00f3 de les expectatives i el rol de dinamitzaci\u00f3<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. <\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">La dinamitzaci\u00f3 de la comunitat d\u2019aprenentatge \u00e9s un aspecte essencial per al seu desenvolupament. No s\u00f3n nom\u00e9s les expectatives del grup les que determinen com s\u2019ha de concretar aquest rol de dinamitzaci\u00f3, sin\u00f3 que \u00e9s la mateixa persona dinamitzadora qui decideix com vol exercir aquest rol<\/span><\/span>.<sup><a href=\"#nota8\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota8\">8<\/a><\/sup><\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Sobre el temps i els terminis<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Hi ha una planificaci\u00f3 i una calendaritzaci\u00f3 per fer aquesta acci\u00f3 formativa. Al marge d\u2019aix\u00f2, \u00e9s important dedicar&nbsp;temps a conversar i a facilitar la posada en com\u00fa dels diferents punts de vista per unificar enfocaments i crear altres vincles necessaris.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">No acomodar-se<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. \u00c9s important evitar l\u2019acomodaci\u00f3, en tant que aquest concepte pugui suposar \u2018deixar-se dur\u2019. Les comunitats no funcionen per adhesi\u00f3, sin\u00f3 pel debat constructiu, en el qual cada membre aporta la seva capacitat explorat\u00f2ria, d\u2019investigaci\u00f3 i d\u2019interpretaci\u00f3 de la realitat social.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Creaci\u00f3 d\u2019un camp de responsabilitat col\u00b7lectiva<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Les bones comunitats no s\u00f3n simplement el resultat de la suma dels coneixements de tots seus membres, sin\u00f3 que s\u00f3n el resultat de la conversa i del di\u00e0leg entre tots aquests coneixements. Tamb\u00e9 s\u00f3n capaces de crear un camp de coneixements nous que abans no hi era. Una cosa semblant passa amb la responsabilitat: el funcionament de la COP no \u00e9s el resultat de les responsabilitats sumades de tots els seus membres, sin\u00f3 de la corresponsabilitat que sorgeix del di\u00e0leg entre tots per produir acords i concretar compromisos. Tot aix\u00f2 genera un camp de responsabilitat com\u00fa, que ha de ser gestionada i co-decidida per tothom i que es basa en la confian\u00e7a i l\u2019ajuda m\u00fatua.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><strong>R<\/strong><\/span><b style=\"font-size: revert;\">otaci\u00f3 de rols<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Alguns cops, fer rotatius els rols pot suposar alleugerar situacions o, fins i tot, generar empatia amb la persona que assumeix la responsabilitat o apropiar-se amb m\u00e9s afany de l\u2019objecte de treball.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Compromisos<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. \u00c9s molt important saber concretar i recollir les aportacions concretes, i determinar qui es compromet a coordinar una sessi\u00f3 presencial de tant en tant, qui ha de dinamitzar al grup en l\u00ednia, qui ha de convocar\u2026 En el fons es, tracta d\u2019evitar males interpretacions o possibles bloquejos del grup. Cal establir compromisos i normes clars en tot el proc\u00e9s de desenvolupament de la comunitat d\u2019aprenentatge.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Flexibilitat<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. El proc\u00e9s d&#8217;autoorganitzaci\u00f3 d&#8217;un espai col\u00b7laboratiu no pot ser r\u00edgid en cap dels seus moments. S\u2019ent\u00e9n que tot \u00e9s un proc\u00e9s i en molts casos aquest proc\u00e9s pot ser revisat per tal d\u2019incorporar els aprenentatges que el mateix grup genera&nbsp;o millorar el producte que <\/span><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">elabora.<\/span><\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Cultura de reciprocitat<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. <\/span><span style=\"font-size: revert; color: rgb(34, 34, 34);\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Un dels factors que millora la participaci\u00f3 en els grups \u00e9s el que es potenci\u00ef proporcionar retroalimentaci\u00f3, ja sigui a l\u2019\u00e0mbit personal quan alg\u00fa fa una aportaci\u00f3, com a escala grupal. Cal fer viable una cultura de retorn de la informaci\u00f3, de respondre, de sistematitzar els avan\u00e7os que fa el grup en cada sessi\u00f3 i que aquests es facin visibles. Aix\u00f2 ajuda a construir un relat col\u00b7lectiu i al fet que creixi la confian\u00e7a en les capacitats pr\u00f2pies i dels altres. En el nostre cas, es tracta de no crear compartiments estancs, d\u2019evitar establir biaixos que dificultin la transfer\u00e8ncia del coneixement, en tant que no puguem analitzar la realitat tal com pretenem des del vessant de la perspectiva de g\u00e8nere.<\/span><\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Diversitat en les formes de participaci\u00f3<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Cada persona pot aportar valor a la comunitat d\u2019aprenentatge de manera diferent i en moments distints. L\u2019homogene\u00eftat en el proc\u00e9s no \u00e9s una premissa, ja que ni la motivaci\u00f3, ni els coneixements, ni l\u2019experi\u00e8ncia, ni els entorns actuen de la mateixa manera. \u00c9s a dir, no hem de pretendre que tothom participi de la mateixa manera. El que \u00e9s important \u00e9s comprovar que la diversitat genera una riquesa en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge de la comunitat, i aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019evidenciar en la mesura que una comprensi\u00f3 acurada de la realitat es nodreix d\u2019una an\u00e0lisi diferenciada i contrastada per persones expertes en la mat\u00e8ria, persones que formen part del grup (com ja hem dit, diferents \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3 social).<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><strong>El n<\/strong><\/span><b style=\"font-size: revert;\"><strong>i<\/strong>vell d\u2019activitat.<\/b><span style=\"font-size: revert;\"> \u00c9s important que cada comunitat trobi el seu propi ritme de treball \u2013sense perdre els terminis establerts<span style=\"font-size: revert;\">\u2013<\/span>, i no caure en una activitat baixa que a llarg termini pot provocar la no consecuci\u00f3 dels objectius.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Propietat i proc\u00e9s d\u2019apropiaci\u00f3<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Cap comunitat comen\u00e7a sense que hagi estat impulsada per un responsable jer\u00e0rquic o per una persona t\u00e8cnica amb els seus iguals. En tots els casos, cal afavorir un proc\u00e9s d\u2019apropiaci\u00f3 progressiva. Al sentiment de pertinen\u00e7a al grup s\u2019hi arriba, entre altres coses, mitjan\u00e7ant la formulaci\u00f3 dels objectius amb les seves pr\u00f2pies paraules, que els seus membre sentin que tenen coses a aportar, que poden construir un mapa i un relat com\u00fa, i, en definitiva, establir compromisos mutus que es tradueixin en un repartiment de rols. En el nostre cas \u00e9s important el sentit de valorar el projecte que han d\u2019elaborar com a propi, que aquest projecte pugui respondre a una necessitat d\u2019investigaci\u00f3, de coneixement i d\u2019adquisici\u00f3 de nous aprenentatges.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Equilibri<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Una de les millors solucions en les comunitats s\u00f3n les que han combinat el seu car\u00e0cter l\u00fadic, basat en la riquesa de les interaccions, amb certa disciplina i una alta dosi de treball en equip. S\u00f3n dues formes que aconsegueixen enriquir la realitat en el sentit m\u00e9s ample, ja que en aquesta missi\u00f3 es creen idees noves que, tard o d&#8217;hora,&nbsp;per l&#8217;empenta del mateix grup deixen l&#8217;empremta del valor del comprom\u00eds i de la consecuci\u00f3 dels objectius.<\/span> <\/li><li><b style=\"font-size: revert;\">Sentit i vitalitat<\/b><span style=\"font-size: revert;\">. Els membres del grup o de la comunitat necessiten trobar sentit a all\u00f2 que fan. Hi ha comunitats que just despr\u00e9s de comen\u00e7ar a treballar, troben el sentit de la seva exist\u00e8ncia com a grup. Altres parteixen d\u2019un sentit inicial, per\u00f2 que en el proc\u00e9s de treball van explorant i construint altres direccions pr\u00f2pies. I hi ha un altre tipus de comunitats a les quals, amb el temps, la recerca d&#8217;un producte com a \u00fanic sentit ha anat donant pas al valor que t\u00e9 la confian\u00e7a m\u00fatua, la dignitat de pensar <\/span><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">en conjunt<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\">, la connexi\u00f3 social entre iguals i l&#8217;oportunitat de crear dintre d\u2019\u00e0mbits jerarquitzats aquest marge de llibertat que dona l&#8217;autoorganitzaci\u00f3. En aquest sentit, \u00e9s on troben la vitalitat essencial del seu proc\u00e9s grupal per fer-se sostenible i generador.<\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #222222;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Aquesta mateixa refer\u00e8ncia es pot veure en l&#8217;esquema seg\u00fcent:<\/span><\/span><\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image wp-image-6072 size-full\">\n<figure class=\"aligncenter\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"742\" height=\"561\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_764510894f224091.gif\" alt=\"\" class=\"wp-image-6072\"\/><figcaption><sub>Figura 2. El llegat d\u2019aprenentatges de les comunitats de pr\u00e0ctiques (IAAP, s.d.)<\/sub><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">&nbsp;<\/h1>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">4. L\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere a l\u2019administraci\u00f3 publica: el Pla d\u2019Igualtat entre Dones i Homes de l\u2019IMAS<\/h1>\n\n\n\n<p>En aquest apartat es pret\u00e9n avan\u00e7ar en la concreci\u00f3 de l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere a l\u2019IMAS a trav\u00e9s de la contextualitzaci\u00f3 del seu Pla d\u2019Igualtat entre Dones i Homes que fou aprovat sota la cobertura del II Pla d\u2019Igualtat del Consell de Mallorca elaborat el gener de 2018 pel per\u00edode 2018-2021.<br>El II Pla d&#8217;Igualtat del Consell de Mallorca es fonamenta en el principi d&#8217;igualtat en l&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica com a dret a la igualtat de tracte i a la no discriminaci\u00f3 i el principi d&#8217;igualtat entre dones i homes que es consagren en els articles 9.2 i 14 de la Constituci\u00f3 Espanyola i en la Llei org\u00e0nica 3\/2007, de 22 de mar\u00e7, per a la igualtat efectiva en dones i homes, la qual entenem que va marcar un punt d&#8217;inflexi\u00f3 en aquesta mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed, el citat Pla d&#8217;igualtat esmenta que l&#8217;article 51 de la Llei 3\/2007 fixa com a criteris d&#8217;actuaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques, el de remoure els obstacles que impliquen la perviv\u00e8ncia de qualsevol classe de discriminaci\u00f3 amb la finalitat d&#8217;oferir condicions d&#8217;igualtat efectiva entre dones i homes respecte a l&#8217;acc\u00e9s a la feina p\u00fablica i en el desenvolupament de la carrera professional; facilitar la conciliaci\u00f3 de la vida personal, familiar i laboral, sense menysprear la promoci\u00f3 professional; fomentar la formaci\u00f3 en igualtat, tant en l&#8217;acc\u00e9s a la feina p\u00fablica com al llarg de la carrera professional, promoure la pres\u00e8ncia equilibrada de dones i homes als \u00f2rgans de selecci\u00f3 i valoraci\u00f3; establir mesures efectives de protecci\u00f3 davant qualsevol discriminaci\u00f3 retributiva, directa o indirecta, per ra\u00f3 de sexe i avaluar peri\u00f2dicament l&#8217;efectivitat del principi d&#8217;igualtat en els \u00e0mbits d&#8217;actuaci\u00f3 respectius.<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda, cal ressenyar el marc normatiu respecte a l&#8217;obligaci\u00f3 d\u2019elaborar un Pla d&#8217;Igualtat. Aix\u00ed la Llei org\u00e0nica 3\/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, disposa l&#8217;elaboraci\u00f3 i execuci\u00f3 de plans d&#8217;igualtat com una eina efectiva per eliminar les bretxes de g\u00e8nere en el m\u00f3n laboral. L&#8217;article 64 recull l&#8217;obligaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques d&#8217;elaborar i aplicar plans d&#8217;igualtat a trav\u00e9s dels instruments de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest mateix sentit, en el punt 2 de la disposici\u00f3 addicional setena de l\u2019EBEP, s\u2019hi recull l&#8217;obligaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques abans esmentada d&#8217;elaborar i aplicar plans d&#8217;igualtat, i expressa de manera taxativa que aquestes han d&#8217;elaborar un pla d&#8217;igualtat que s&#8217;ha de desenvolupar en el conveni col\u00b7lectiu per al personal laboral o en l&#8217;acord per al personal funcionari que li sigui aplicable i en els termes que s&#8217;hi preveuen.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa als objectius principals d&#8217;aquest Pla d&#8217;Igualtat del Consell de Mallorca, hi ha, per una banda, consolidar el benestar sociolaboral del personal de la instituci\u00f3 i, per l&#8217;altra, promoure la igualtat en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;ocupaci\u00f3 p\u00fablica, com a eix de govern i d&#8217;exemple de funcionament p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n<p>Atenint-nos a les seves compet\u00e8ncies, l\u2019IMAS pot desenvolupar la pol\u00edtica general en mat\u00e8ria de funci\u00f3 p\u00fablica, coordinar, controlar i executar les compet\u00e8ncies que li corresponen pel que fa al seu personal aix\u00ed com exercir la potestat d\u2019autoorganitzaci\u00f3 i establir la mateixa organitzaci\u00f3 interna a trav\u00e9s de reglaments de funcionament, de r\u00e8gim intern i d\u2019altres. Aix\u00ed doncs, l\u2019any 2018, l&#8217;IMAS decid\u00ed promoure les mesures necess\u00e0ries per a integrar la perspectiva de g\u00e8nere en la seva actuaci\u00f3 com a administraci\u00f3 p\u00fablica, tot d&#8217;acord amb l&#8217;obligaci\u00f3 legal d&#8217;elaborar un pla d&#8217;igualtat. Concretament, en data 8 de maig i en compliment d\u2019aquesta obligaci\u00f3 legal, Consell Rector de l\u2019IMAS a prov\u00e0 el Pla Estrat\u00e8gic d\u2019Igualtat entre Dones i Homes \u2013 Proposta d\u2019Actuacions de l\u2019IMAS 2018.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir d\u2019aquest moment, es comen\u00e7a per constituir, inicialment de forma provisional i posteriorment de forma definitiva, la Comissi\u00f3 Activa per a la Igualtat entre Dones i Homes de l\u2019IMAS (CAI).&nbsp; Aquesta Comissi\u00f3 esdev\u00e9 un \u00f2rgan instrumental de coordinaci\u00f3 i execuci\u00f3 que ordena, regula i desenvolupa l\u2019esmentat Pla estrat\u00e8gic a l\u2019IMAS. La CAI est\u00e0 integrada per 2 persones nomenades per Presid\u00e8ncia, una altres 6 representants de cada una de les, actualment, 6 direccions insulars de l\u2019entitat a m\u00e9s de representants del departament de RH, del Servei d\u2019Inform\u00e0tica i Suport T\u00e8cnic i dels centres externs, designades entre el personal treballador de la instituci\u00f3. En total, la CAI est\u00e0 conformada, doncs, per 12 persones titulars m\u00e9s les seves corresponents 12 persones suplents.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta Comissi\u00f3 est\u00e0 adscrita i coordinada actualment des de la Secci\u00f3 de Programes Transversals del Servei de Planificaci\u00f3 i Documentaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea de Ger\u00e8ncia de l\u2019IMAS. Es reuneix aproximadament cada 4 mesos i s\u2019organitza a trav\u00e9s de Comissions de Treball (CT) en les quals participen les diferents persones representants de cada direcci\u00f3 insular a m\u00e9s d\u2019altres persones col\u00b7laboradores de l\u2019IMAS que s\u2019hi volen involucrar. La finalitat d\u2019aquestes comissions de treball \u00e9s executar i dur a terme el desenvolupament i consecuci\u00f3 de les actuacions aprovades anualment al Pla de forma directa.<br>En aquests moments, comptam amb unes comissions que habitualment tenen un contingut de treball estable com la que es dedica a q\u00fcestions juridiconormatives, la de divulgaci\u00f3 i manteniment de l\u2019entrada d\u2019igualtat a la web p\u00fablica de l\u2019IMAS, la de formaci\u00f3 en igualtat i la de treball de continguts espec\u00edfics com&nbsp; \u00e9s ara, la iniciativa Laboratori d\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere a l\u2019IMAS i la que treballa i publica anualment l\u2019An\u00e0lisi dels recursos humans de l\u2019IMAS des de la perspectiva de g\u00e8nere, entre altres que puguin sorgir segons les tasques a realitzar.<\/p>\n\n\n\n<p>Paral\u00b7lelament, es va crear el Comit\u00e8 per a la igualtat entre dones i homes com a instrument per a aprovar les programacions anuals del Pla d\u2019Igualtat. Es convoca anualment i est\u00e0 presidit per la Presid\u00e8ncia de l\u2019IMAS. La resta de representants s\u00f3n les dues vicepresid\u00e8ncies de l\u2019IMAS, la Direcci\u00f3 Insular d\u2019Igualtat del Consell de Mallorca, la dap del Departament de Recursos Humans, la responsable de Ger\u00e8ncia i els i les representants de les diferents organitzacions sindicals m\u00e9s representatives.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal mencionar que, mentre el Pla d\u2019Igualtat del Consell de Mallorca seguia els seus propis mecanismes d\u2019aprovaci\u00f3 i, tenint en compte la celeritat amb qu\u00e8 l\u2019IMAS va avan\u00e7ar l\u2019any 2018 en la creaci\u00f3 de les seves estructures de gesti\u00f3, de coordinaci\u00f3 i d\u2019aprovaci\u00f3 de les actuacions de les programacions anuals del Pla Estrat\u00e8gic, es va continuar avan\u00e7ant en el desenvolupament d\u2019aquest, respectant els ritmes interns d\u2019ambdues institucions, sempre mantenint oberts els canals de comunicaci\u00f3, coordinaci\u00f3 i coparticipaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, tenint en compte les demandes efectuades pels diferents representants sindicals, es va constituir, el maig de 2021, la Comissi\u00f3 Permanent d\u2019Igualtat de l\u2019IMAS que es reuneix pr\u00e8viament al Comit\u00e8 d\u2019Igualtat de l\u2019IMAS i que permet informar i presentar les actuacions m\u00e9s significatives i rellevants que es duran a terme en el futur, a m\u00e9s de recollir les propostes i suggeriments dels i de les representants de les organitzacions sindicals i assumir-les com a noves tasques, en la mesura en qu\u00e8 la capacitat operativa de la CAI aix\u00ed ho permet.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">5. L\u2019execuci\u00f3 del GAP per a l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere al servei d\u2019interpretaci\u00f3 de llengua de signes: descripci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia<\/h1>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Fins ara hem explicitat i descrit els Pla de Formaci\u00f3 i el Pla d\u2019Igualtat que contextualitzaran la descripci\u00f3 que es presenta a&nbsp;continuaci\u00f3 d\u2019una experi\u00e8ncia innovadora desenvolupada a l\u2019IMAS i duta a terme entre l\u2019octubre del 2021 i el gener de 2022. Es tracta de l\u2019acci\u00f3 formativa \u201cAn\u00e0lisi i informe d\u2019impacte des de la perspectiva de g\u00e8nere del Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes de l\u2019IMAS\u201d (COD: 0724001), modalitat formativa grup d\u2019aprenentatge participatiu (GAP). <\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">&nbsp;Podem descriure aquesta experi\u00e8ncia com a nova, perqu\u00e8 ha suposat conjugar dues actuacions combinades i convergents: per una part, experimentar la posada en marxa per primera vegada dels GAP com a una actuaci\u00f3 formativa diferent la qual cosa&nbsp;suposa fer una passa m\u00e9s enll\u00e0 per a superar l&#8217;estructura cl\u00e0ssica dels cursos de formaci\u00f3 cont\u00ednua adre\u00e7ats al personal de l\u2019IMAS; i, per l\u2019altra part, saber elaborar l\u2019informe de diagnosi i d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019impacte des de la perspectiva de g\u00e8nere en un projecte de l\u2019IMAS d&#8217;una forma m\u00e9s sistem\u00e0tica i concreta com \u00e9s el Servei d&#8217;Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes.<\/span><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.1. Aspectes rellevants quant a la perspectiva de g\u00e8nere<\/h2>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Incorporar la perspectiva de g\u00e8nere a l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s una tasca sobre la qual podem trobar molt de material bibliogr\u00e0fic, estudis te\u00f2rics, llibres de divulgaci\u00f3 i&nbsp; procediments d&#8217;actuaci\u00f3 que aporten llum i guia amb relaci\u00f3 a la part te\u00f2rica d&#8217;aquest proc\u00e9s quant a l&#8217;explicaci\u00f3 dels conceptes, a la concreci\u00f3 de les metodologies, a la definici\u00f3 dels processos i a l\u2019explicitaci\u00f3 dels agents operatius i dels recursos necessaris per a <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">implementar-la.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Per\u00f2, amb relaci\u00f3 a la redacci\u00f3 i explicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de com es concreta realment i amb detall la perspectiva de g\u00e8nere <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">en els<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> diferents serveis d&#8217;una administraci\u00f3 p\u00fablica, possiblement encara no trobam tant de contingut que <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">h<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">o<\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">descrigui. Per aquest, motiu hem cregut interessant fer aquesta aportaci\u00f3 un cop s&#8217;ha pogut avaluar l<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">a implementaci\u00f3 d&#8217;aquesta experi\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">El primer punt sobre qu\u00e8 cal reflexionar passa per deixar pal\u00e8s que per a abordar les desigualtats de g\u00e8nere com a q\u00fcesti\u00f3 clau per a reduir tota classe de desigualtat social, el primer que cal fer \u00e9s aprofundir en els conceptes que hi intervenen amb l&#8217;objectiu d&#8217;a<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">nalitzar i incidir en la realitat de forma integral.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Un projecte social que t\u00e9 en compte la perspectiva de g\u00e8nere no \u00e9s una intervenci\u00f3 destinada nom\u00e9s a un col\u00b7lectiu redu\u00eft i concret de dones en risc d\u2019exclusi\u00f3 o espec\u00edfica per a dones, sin\u00f3 que t\u00e9 l\u2019objectiu d\u2019arribar a tots els col\u00b7lectius atesos des de l&#8217;administraci\u00f3 per tal de transformar les relacions desiguals de poder que es donen entre les persones i, per tant, millorar les condicions perqu\u00e8 tothom pugui prendre part en el cam\u00ed de la superaci\u00f3 de les dificultats <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">pr\u00f2pi<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">. Per tal d\u2019aconseguir-ho, la proposta metodol\u00f2gica s\u2019ha de fixar en totes les q\u00fcestions relatives al g\u00e8nere que puguin afectar un col\u00b7lectiu o entitat, com a reflex d\u2019una societat, la nostra; en la qual q<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">ueda constatat que el sistema patriarcal ha dictaminat, i encara segueix fent-ho, les maneres de relacionar-nos, actuar i viure, i aix\u00f2 produeix i perpetua les desigualtats.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Aix\u00ed doncs, aplicar la mirada o perspectiva de g\u00e8nere (L\u00f3pez M\u00e9ndez, 2007) s\u2019ha de fonamentar en tres eixos cabdals:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<ul><li><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">L<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">a identificaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies en els rols i les identitats de g\u00e8nere i com aquests s\u00f3n valorats de manera desigual.<\/span><\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">L<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">a identificaci\u00f3 dels obstacles amb els quals es troben les dones a l\u2019hora de controlar i accedir als recursos.<\/span><\/span><\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">L<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">a identificaci\u00f3 de les dificultats a l\u2019hora de prendre decisions encaminades a millorar les seves condicions de vida i el seu projecte vital.<\/span><\/span><\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Per a aplicar la perspectiva de g\u00e8nere, disposam d\u2019un concepte \u00e0mpliament ja conegut: la transversalitat de g\u00e8nere o <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>mainstreaming<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> de g\u00e8nere. Mieke Verloo, del Grup d\u2019Experts <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">en Mainstreaming <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">del Consell d\u2019Europa, defineix el <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>mainstreaming <\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">de g\u00e8nere com: \u201cl\u2019organitzaci\u00f3 (o reorganitzaci\u00f3), la millora, el desenvolupament i l\u2019avaluaci\u00f3 dels processos pol\u00edtics, de manera que una perspectiva d\u2019igualtat de g\u00e8nere s\u2019incorpori en totes les pol\u00edtiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per part dels actors normalment involucrats en l\u2019adopci\u00f3 de mesures pol\u00edtiques\u201d.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Per tant, si la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s l\u2019equivalent al resultat desitjat, \u00e9s a dir, a una nova realitat sense desigualtats de g\u00e8nere, el <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>mainstreaming<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> \u00e9s l\u2019eina fonamental durant tot el proc\u00e9s per a aconseguir-ho (Gelamb\u00ed, 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.2.&nbsp;El proc\u00e9s d\u2019implementaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere al Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes (SILS) a trav\u00e9s del GAP<\/h2>\n\n\n\n<p>Fet aquest plantejament inicial, tot seguit explicarem l\u2019experi\u00e8ncia formativa comen\u00e7ant per descriure el Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes i per identificar les dades m\u00e9s significatives i rellevants que permetin obtenir una an\u00e0lisi de les necessitats. Aquesta primera descripci\u00f3 resulta important a l\u2019hora de con\u00e8ixer el punt de partida i la situaci\u00f3 actual del projecte. El Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes (SILS) ofereix un suport per a interpretar la llengua de signes a les persones amb discapacitat auditiva i els facilita la comunicaci\u00f3 ja sigui per a fer diversos tipus de gestions relacionades amb la seva vida di\u00e0ria, com per a rebre serveis o participar en activitats sociocomunit\u00e0ries, educatives, etc. El servei es presta per demanda i es prioritza l\u2019atenci\u00f3 o la prestaci\u00f3 segons la urg\u00e8ncia i si hi ha o no altres alternatives per a facilitar la comunicaci\u00f3 a les persones usu\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n<p>La gesti\u00f3 \u00e9s directa des de l\u2019IMAS i va dirigida a les persones usu\u00e0ries amb discapacitat auditiva que utilitzen la llengua de signes a l&#8217;illa de Mallorca. En general, les funcions del servei s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Garantir el dret de les persones sordes a expressar-se en la seva llengua en qualsevol \u00e0mbit i fomentar aix\u00ed la igualtat d\u2019oportunitats.<\/li><li>Reduir barreres de comunicaci\u00f3 a persones amb discapacitat auditiva per a dur a terme determinades gestions i perqu\u00e8 puguin exercir els seus drets amb igualtat d\u2019oportunitats.<\/li><li>Facilitar la integraci\u00f3 en la societat d\u2019aquest col\u00b7lectiu i afavorir la seva autonomia personal.<br>Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019un diagn\u00f2stic acurat del SILS des de la perspectiva de g\u00e8nere fou important determinar tres fases per a la seva implementaci\u00f3. Aquestes fases responen a tres objectius generals els quals emmarcaven el plantejament b\u00e0sic inicial:<\/li><li>Dur a terme la proposta formativa a trav\u00e9s de la modalitat de GAP respectant els aspectes metodol\u00f2gics i eines estrat\u00e8giques per tal d\u2019aconseguir els productes acordats.<\/li><li>Realitzar una an\u00e0lisi de necessitats des de la perspectiva de g\u00e8nere per l\u2019elaboraci\u00f3 del diagn\u00f2stic inicial del Servei d\u2019interpretaci\u00f3 de llengua de signes de l\u2019IMAS.<\/li><li>Elaborar l\u2019informe d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019impacte de g\u00e8nere del Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes de l\u2019IMAS.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Per tal de tenir una visi\u00f3 clara del desenvolupament i disseny de les respectives fases serveixi vegeu la figura 3, que il\u00b7lustra la planificaci\u00f3 de la consecuci\u00f3 dels objectius generals.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest sentit, no hi ha dubte que, per a elaborar una an\u00e0lisi de necessitats des de la perspectiva de g\u00e8nere que fonamenti l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una diagnosi inicial del SILS, fou important saber quin \u00e9s el nombre total de persones amb discapacitat que hi ha a l\u2019illa de Mallorca, i en concret, saber el percentatge de persones desagregades per sexe que presenten, com a m\u00ednim, una discapacitat auditiva, discapacitat reconeguda per la Direcci\u00f3 General d\u2019Atenci\u00f3 a la Depend\u00e8ncia de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports. Seguidament, s\u2019analitzaren les dades d\u2019atenci\u00f3 en funci\u00f3 del municipi de resid\u00e8ncia i\/o d\u2019atenci\u00f3 de la demanda feta. El prop\u00f2sit principal fou identificar la distribuci\u00f3 per municipis de les persones amb discapacitat auditiva desagregades per sexe en un per\u00edode concret de temps, en aquest cas, durant 18 mesos, des de l\u20191 de gener de 2020 al 30 de juny de 2021.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 s\u2019estudiaren el tipus de demandes i la concentraci\u00f3 de demandes en persones, sempre amb dades desagregades per sexe. En aquest darrer apartat, revis\u00e0rem els tipus de demandes segons l\u2019\u00e0mbit social i segons sexe. Per\u00f2, abans de continuar, cal fer menci\u00f3 al fet que els tipus de demandes realitzades varen resultar ser tan heterog\u00e8nies, diferents i diverses que complicaren notablement el proc\u00e9s de recopilaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 de la informaci\u00f3 pel seu estudi posterior.&nbsp;<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image wp-image-6075 size-full is-style-default\">\n<figure class=\"aligncenter\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"968\" height=\"702\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-6075\" title=\"Figura 3. Planificaci\u00f3 Fase 3. Objectiu general 3\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66.png 968w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-300x218.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-768x557.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-550x399.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-520x377.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-625x453.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-15x11.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_dd31fdd973368f66-854x619.png 854w\" sizes=\"(max-width: 968px) 100vw, 968px\" \/><figcaption><sup>Figura 3. Planificaci\u00f3 Fase 3. Objectiu general 3<\/sup><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Aix\u00ed doncs, un cop obtinguda tota la informaci\u00f3 possible <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">despr\u00e9s <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">del buidatge de<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> les bases de dades utilitzades habitualment per a treballar, s\u2019arrib\u00e0 a conclusions com que la majoria de demandes les fan dones, especialment les relacionades amb l\u2019\u00e0mbit educatiu, de cura i atenci\u00f3 a la fam\u00edlia, de salut, etc. Aquest fet podria constatar la situaci\u00f3 desigual que es produeix a l\u2019hora de preocupar-se de les tasques i gestions relacionades amb la cura i atenci\u00f3 de fills i filles, <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">en la qual<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> se segueix el patr\u00f3 que la dona ha d\u2019assumir-<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">ne<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> la responsabilitat. Un altre aspecte interessant fou identificar <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">les classes<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\"> de demandes ateses al SILS per part de les persones usu\u00e0ries (vegeu <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">la <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">taula 1<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">)<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table is-style-stripes\"><table class=\"has-vivid-cyan-blue-background-color has-background has-fixed-layout\"><thead><tr><th>\u00c0mbit<\/th><th class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">Dona<\/th><th class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">Home<\/th><th class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">Conjuntament<\/th><th class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">Total general<\/th><\/tr><\/thead><tbody><tr><td>Administraci\u00f3<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">400<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">301<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">2<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">703<\/td><\/tr><tr><td>Altres<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">678<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">415<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">2<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">1.095<\/td><\/tr><tr><td>Educatiu<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">55<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">11<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">2<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">68<\/td><\/tr><tr><td>Financer<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">105<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">111<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">&#8211;<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">216<\/td><\/tr><tr><td>Laboral<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">193<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">171<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">&#8211;<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">364<\/td><\/tr><tr><td>No presentat<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">13<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">9<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">&#8211;<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">22<\/td><\/tr><tr><td>Sanitari<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">869<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">587<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">&#8211;<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">1.456<\/td><\/tr><tr><td>Total<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">2.313<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">1.605<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">6<\/td><td class=\"has-text-align-center\" data-align=\"center\">3.924<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><figcaption><em>Taula&nbsp;1. Classes de demandes ateses al SILS<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Tota aquesta informaci\u00f3 va permetre dur a terme una an\u00e0lisi de necessitats inicials que ens ajud\u00e0 a con\u00e8ixer el terreny, les mancances i els aspectes m\u00e9s o menys analitzats, entre d\u2019altres, amb l\u2019objectiu de dibuixar el punt de partida i el moment concret a partir del qual podrem dissenyar l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere. \u00c9s el que s\u2019anomena moment zero en el GAP.<br>A continuaci\u00f3, un cop contextualitzat tot el proc\u00e9s i descrits els principals objectius del projecte , abordarem la problem\u00e0tica social detectada de la perspectiva de g\u00e8nere des de l\u2019\u00f2ptica del mateix servei.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">5.3. Plantejament de la problem\u00e0tica social abordada des del servei<\/h2>\n\n\n\n<p>A l\u2019hora de planificar i dissenyar l\u2019esmentada estrat\u00e8gia, podem identificar diferents apartats que han <span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">de ser<\/span><\/span> estudiats i relatats de forma conjunta i programada entre totes les persones participants al GAP.<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Primer, c<\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">al f<\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">er una introducci\u00f3 en la qual s\u2019expliqui breument el perqu\u00e8 del projecte social: <\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">q<\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">uin sentit t\u00e9 i quina \u00e9s la seva finalitat. En aquesta part, s\u2019ha de desenvolupar quina \u00e9s la situaci\u00f3 problem\u00e0tica que es vol diagnosticar referida al projecte o al pla d&#8217;acci\u00f3 sobre el qual despr\u00e9s s\u2019aplicar\u00e0 la perspectiva de g\u00e8nere, especialment com afecta de manera diferencial dones i homes.&nbsp;<\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Recordem que aquesta finalitat formava part d\u2019uns dels objectius generals: realitzar una an\u00e0lisi de necessitats des de la perspectiva de g\u00e8nere per <\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">a <\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">l\u2019elaboraci\u00f3 del diagn\u00f2stic inicial del SILS de l\u2019IMAS.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>En aquest plantejament i an\u00e0lisi fou important:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><span style=\"font-size: revert;\">La identificaci\u00f3 de les persones usu\u00e0ries desagregades per sexe. Un cop identificades quantes dones i homes s\u00f3n objecte d\u2019atenci\u00f3 per part del personal del servei, cal recollir altres q\u00fcestions que resultaran rellevants per a la problem\u00e0tica abordada. Aix\u00ed s\u2019hi incorporen altres observacions pel que fa a les caracter\u00edstiques de les dones involucrades: edat, tipologia de problem\u00e0tica social (en aquest cas fou discapacitat i\/o diversitat funcional), resid\u00e8ncia, modalitat de l\u2019atenci\u00f3, \u00e0mbit d\u2019atenci\u00f3, formaci\u00f3 acad\u00e8mica, c\u00e0rregues familiars, etc.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">La participaci\u00f3 de dones i homes en la presa de decisions. <\/span><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">En aquest apartat s&#8217;hi identifiquen els espais socials on es prenen les decisions relacionades amb el projecte. Si analitzam&nbsp;el Servei d\u2019Interpretaci\u00f3 de Llengua de Signes, evidentment, hem de tenir en compte la participaci\u00f3 de les dones a l\u2019hora de sol\u00b7licitar l\u2019atenci\u00f3 del servei per a satisfer les seves demandes. <\/span>Si n\u2019\u00e9s el cas, cal mirar la participaci\u00f3 de les dones dels diferents sectors. Tamb\u00e9, cal demanar-se quina \u00e9s la posici\u00f3 de les dones en el proc\u00e9s de presa de decisions del Servei per a satisfer les seves demandes.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">L\u2019acc\u00e9s als recursos. Es tracta de determinar quina \u00e9s la forma en qu\u00e8 les persones usu\u00e0ries, dones i homes, accedeixen als recursos en l&#8217;\u00e0mbit de la situaci\u00f3 problem\u00e0tica. Es tracta d\u2019un tipus de prestaci\u00f3 o ajuda per facilitar la comunicaci\u00f3 que es presta en diferents \u00e0mbits. Cal analitzar-la tenint en compte qui fa qu\u00e8, quines demandes fan les dones i els homes, quines difer\u00e8ncies existeixen i per qu\u00e8, quins s\u00f3n els factors claus que influeixen en aqueixes difer\u00e8ncies. El tipus de dades seran&nbsp; majorit\u00e0riament quantitatives i pr\u00f2pies del servei, amb un l\u00edmit pel que fa a la temporalitzaci\u00f3 de recollida.&nbsp;<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Les normes, els valors i els prejudicis. \u00c9s fer una an\u00e0lisi de quins s\u00f3n els elements normatius relacionats amb el g\u00e8nere que s\u00f3n dominants en aquest servei i que, donada la situaci\u00f3 social analitzada, podr\u00edem q\u00fcestionar i canviar. \u00c9s un punt que pot variar molt respecte de l&#8217;\u00e0mbit que tractam, per\u00f2 sempre \u00e9s important fer visible les asimetries de g\u00e8nere a l&#8217;\u00e0mbit dom\u00e8stic. Tamb\u00e9 cal tenir en compte si realment existeix el posicionament neutre i si les intervencions del servei s\u00f3n de car\u00e0cter<\/span><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">&nbsp;<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\">institucional, en qu\u00e8 el valor no \u00e9s la persona, sin\u00f3 m\u00e9s aviat \u00e9s la instituci\u00f3. El tipus de dades seran majorit\u00e0riament qualitatives i s\u2019obtenen mitjan\u00e7ant&nbsp;t\u00e8cniques diferents: entrevistes, grups de discussi\u00f3, etc. que faciliten el fet de treballar a trav\u00e9s del GAP.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Drets humans i dignitat de les persones. En aquest punt, podem avaluar i esmentar si es compleix la normativa d&#8217;igualtat, per exemple, l&#8217;equilibri de g\u00e8nere, si s\u2019han dictaminat els objectius seguint els plans d&#8217;igualtat, etc. O, tamb\u00e9, podem analitzar si existeix alguna situaci\u00f3 especial de vulneraci\u00f3 de drets de les dones, sigui per motius culturals o de situacions legals o per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Els tipus de dades seran generalment textos legals i dades qualitatives.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">Les accions de discriminaci\u00f3&nbsp;positiva<sup><a href=\"#nota9\" data-type=\"internal\" data-id=\"#nota9\">9<\/a><\/sup> i altres mesures. <\/span>Finalment, un cop realitzat aquest primer treball entre totes les persones participants al GAP i redactada aquesta primera an\u00e0lisi que clarifiqui l&#8217;entorn d&#8217;intervenci\u00f3, es pot passar a fer una proposta conjunta i consensuada que inclogui el que anomenam accions de discriminaci\u00f3 positiva que permetran corregir, sempre que sigui possible, les situacions de desigualtat.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\"><span style=\"font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\">En aquest cas, les accions de discriminaci\u00f3 positiva es varen centrar a introduir nous \u00edtems en la base de dades que permetessin, a partir d&#8217;aquell moment recollir informaci\u00f3 que aport\u00e0s una mirada de qualitat amb relaci\u00f3 a les necessitats espec\u00edfiques de les dones. Tamb\u00e9 es va acordar incorporar, de manera clara, els signes relacionats amb el llenguatge no sexista i altres actuacions de suport i orientaci\u00f3 que els t\u00e8cnics i les t\u00e8cniques podrien oferir a les dones ateses en moments m\u00e9s informals (Vegeu l\u2019annex <i>Infografia<\/i>).<\/span><\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El que \u00e9s interessant, al cap i a la fi, \u00e9s reelaborar i reescriure el projecte del servei i incorporar-hi la perspectiva de g\u00e8nere de manera que la resta de persones de l\u2019\u00c0rea ho puguin con\u00e8ixer i, a la llarga, incorporar tamb\u00e9 a altres projectes a trav\u00e9s de la transfer\u00e8ncia del coneixement. A l&#8217;hora de transferir aquest coneixement, \u00e9s evident que aquest proc\u00e9s s\u2019ha de promoure i contextualitzar d\u2019acord amb les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies del servei sobre el qual es vol actuar i fent-hi les adaptacions necess\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment i citant de nou a Gelamb\u00ed (2016), \u201caix\u00ed, arribar a popularitzar la perspectiva de g\u00e8nere, incorporant els homes en el proc\u00e9s de canvi cap a una societat allunyada de l\u2019androcentrisme, arribar a una realitat on tots els valors humans i no nom\u00e9s els masculins siguin reconeguts amb el mateix valor i import\u00e0ncia \u00e9s crucial per tal de comptar amb el potencial, totes les qualitats, capacitats i possibilitats humanes de manera \u00edntegra i sense disparitats. Aquest \u00e9s el cam\u00ed cap a una societat igualit\u00e0ria i justa\u201d.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\">6. Les lli\u00e7ons apreses<\/h1>\n\n\n\n<p>Per tal de facilitar la lectura final, apuntarem de forma molt concreta, les conclusions finals a les quals hem arribat, els aspectes que hem de tenir en compte per a millorar futures experi\u00e8ncies, els continguts m\u00e9s rellevants i els que no ho s\u00f3n tant, les llacunes identificades, les errades i els encerts i altres idees que esdevenen lli\u00e7ons apreses i que creim interessants si volem continuar millorant en aquesta tasca.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><span style=\"font-size: revert;\">En qualsevol experi\u00e8ncia nova, abans de comen\u00e7ar a treballar, cal compartir i identificar un llenguatge com\u00fa, i compartir<\/span><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">&nbsp;<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\">el significat dels principals conceptes per a consensuar i revisar com els interpreten cada una de les persones participants. Posar en com\u00fa els conceptes i les paraules claus que es manejaran en el grup \u00e9s una premissa fonamental per a l\u2019enteniment.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">A l\u2019hora d\u2019aplicar la perspectiva de g\u00e8nere, cal obrir, a l\u2019inici o moment zero del GAP, un espai de debat informal o semidirigit per tal de posar en com\u00fa la ideologia respecte al tema, les creences potenciadores o les creences limitadores, el nivell de coneixement, etc. per tal de fer emergir aquelles idees pr\u00e8vies que podrien desviar la consecuci\u00f3 dels objectius del projecte.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">En el moment inicial de l&#8217;experi\u00e8ncia, conegut com a \u00abmoment zero\u00bb, \u00e9s profit\u00f3s realitzar alguna activitat de din\u00e0mica de grups, que permeti reorientar la posici\u00f3 de cada participant. \u00c9s a dir, hem de recordar que en els GAP\u2019s no existeixen jerarquies professionals: es persones fan la seva aportaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva horitzontal en qu\u00e8 el que es valora \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia professional, la motivaci\u00f3, la capacitat d&#8217;innovaci\u00f3 i de crear coneixement.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Quan treballam amb un format que combina la tasca del grup de forma presencial amb el format en l\u00ednia, com fou el cas, \u00e9s molt important tancar i acordar de manera expl\u00edcita la participaci\u00f3 ineludible de les persones en els moments presencials. El comprom\u00eds ha de ser ferm, at\u00e8s que aquests moments permeten concretar i comprendre les tasques a realitzar conjuntament o de forma individual durant els moments en l\u00ednia. Entenem que la no participaci\u00f3 de persones diferents en algunes sessions ha estat contraproduent, perqu\u00e8 es perd molt de contingut formal i no formal que dificulta el bon proc\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">\u00c9s fonamental que tant la persona dinamitzadora com l\u2019experta puguin identificar els objectius i les expectatives individuals (visibles i\/o ocults) que cada membre del grup pot tenir, de forma natural i leg\u00edtima, amb relaci\u00f3 a l\u2019experi\u00e8ncia que afectar\u00e0 el seu projecte de feina per tal de poder-los recollir, posar en valor o al descobert i, finalment, encaminar per a un major b\u00e9 de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">La resist\u00e8ncia al canvi \u00e9s una posici\u00f3 i experi\u00e8ncia personal que pot dificultar molt el bon desenvolupament de l\u2019acci\u00f3. Cal identificar aquestes emocions per a convertir-les i treballar-les adequadament amb l\u2019objectiu de neutralitzar-les en la mesura que dificultin el bon desenvolupament de l\u2019actuaci\u00f3.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Segons el grau de maduresa del grup i segons la seva capacitat de treball per objectius, \u00e9s important avaluar la participaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un full que reculli la implicaci\u00f3 de cada participant. Aquest full ha de ser compartit regularment per tal que es conegui p\u00fablicament per tothom. Recordam que, al cap i a la fi, es tracta d\u2019una actuaci\u00f3 formativa recollida al Pla de Formaci\u00f3 que suposar\u00e0 emetre un certificat de participaci\u00f3 o d\u2019aprofitament, segons el cas.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Cal incorporar alguna forma m\u00e9s fiable i efica\u00e7 per a afavorir la rotaci\u00f3 de rols dins el grup com a estrat\u00e8gia per a superar la tend\u00e8ncia, molt arrelada en algunes persones participants, d\u2019actuar com a subjectes passius, que es limiten a esperar instruccions i a limitar les seves aportacions a un m\u00ednim. Hem d\u2019afavorir el sentiment de pertinen\u00e7a al grup mitjan\u00e7ant la reformulaci\u00f3 dels objectius amb les seves pr\u00f2pies paraules, que els membres sentin que poden construir un mapa i un relat com\u00fa i, aix\u00ed, establir compromisos mutus.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">\u00c9s molt important que les persones participants creguin en la proposta, que respongui a les seves necessitats professionals, que sentin profundament que el nou projecte resultant ser\u00e0 millor que l\u2019actual, ja que si no la manca de motivaci\u00f3 pot minvar els resultats. Cal afavorir un proc\u00e9s d\u2019apropiaci\u00f3 progressiva.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">Cal identificar el punt de partida real del nivell de coneixement sobre el tema que comparteix el conjunt de les persones participants. Podria ser que hi hagu\u00e9s una demanda massa elevada que no hagi estat satisfeta degut al fet de no haver sabut identificar ni haver avaluat el nivell inicial des d\u2019on parteix el grup.<\/span> <\/li><li><span style=\"font-size: revert;\">En el cas d\u2019engegar experi\u00e8ncies innovadores en el marc d\u2019una organitzaci\u00f3 com la nostra, creim que l\u2019encert real potser no es <\/span><span style=\"font-size: revert; font-family: MuseoSansCyrl-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\">troba<\/span><\/span><span style=\"font-size: revert;\"> en el fet que la proposta sigui un \u00e8xit ambici\u00f3s en el sentit cl\u00e0ssic del terme en mat\u00e8ria de formaci\u00f3 (assist\u00e8ncia, objectius complerts, nombre de certificats emesos, etc.) sin\u00f3 en la senzilla idea d\u2019haver estat capa\u00e7os&nbsp;de promoure l\u2019experi\u00e8ncia i d\u2019haver botat per damunt tots els entrebancs i dificultats per haver-la fet efectiva, per haver transitat tot el proc\u00e9s al marge dels resultats ja que, quan no hi ha cam\u00ed per a promoure grans canvis, sovint la primera passa \u00e9s la m\u00e9s dif\u00edcil. Un cop feta, la resta ve donat at\u00e8s que ressonar\u00e0 en altres entorns i en altres persones que tamb\u00e9 hi confiaran i, amb una alta probabilitat, compartiran sinergies i s\u2019hi voldran sumar.<\/span> <\/li><\/ul>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\"><strong>Annex<\/strong><\/h4>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"656\" height=\"870\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-6081\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8.png 656w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8-226x300.png 226w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8-415x550.png 415w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8-392x520.png 392w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8-471x625.png 471w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Alimara_65_html_41a22c7c704793c8-15x20.png 15w\" sizes=\"(max-width: 656px) 100vw, 656px\" \/><\/figure><\/div>\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\" id=\"notesalpeu\">Notes<\/h4>\n\n\n\n<p id=\"nota1\">1. BOIB n\u00fam. 67, de 18 de maig de 2019.<\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota2\">2. La&nbsp;<em>compet\u00e8ncia<\/em>&nbsp;es defineix com \u00abel conjunt de coneixements i capacitats que permeten l\u2019exercici de l\u2019activitat professional conforme a las exig\u00e8ncies de la producci\u00f3 i de l\u2019ocupaci\u00f3\u00bb (Llei 5\/2002 de les Qualificacions i de la Formaci\u00f3 Professional).<\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota3\">3. <a href=\"https:\/\/agenda.uib.es\/30307\/detail\/capsules-drexit-professional.html\">https:\/\/agenda.uib.es\/30307\/detail\/capsules-drexit-professional.html<\/a><\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota4\">4. ECTS:&nbsp;European Credit Transfer and Accumulation System&nbsp;(Sistema Europeu de Transfer\u00e8ncia i Acumulaci\u00f3 de Cr\u00e8dits).<\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota5\">5. Wenger, E. (2011).&nbsp;<em>Communities of practice a brief introduction.<\/em>&nbsp;Consulta: 03.07.2019.&nbsp;http:\/\/bit.ly\/2Z1YkZa<\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota6\">6. Mart\u00ednez Mar\u00edn, J. (2015)&nbsp;<em>Trabajo colaborativo. Reflexiones sobre formaci\u00f3n y aprendizaje corporativo.<\/em>&nbsp;<a href=\"http:\/\/bit.ly\/2YK2Mk5\">http:\/\/bit.ly\/2YK2Mk5<\/a><\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota7\">7. IAAP (s.d)&nbsp;<em>Legado de aprendizajes de las COPS<\/em>. A&nbsp;<em>web Formaci\u00f3n: COPS: Lecciones aprendidas<\/em>. Instituto Andaluz de Administraci\u00f3nes P\u00fablicas.&nbsp;<a href=\"http:\/\/bit.ly\/2Z5WbzM\">http:\/\/bit.ly\/2Z5WbzM<\/a><\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota8\">8. En aquest cas es refereix si la persona dinamitzadora vol assumir aquesta tasca directament o de manera cont\u00ednua, si pret\u00e9n implicar a altres persones, si \u00e9s un model de dinamitzaci\u00f3 que proporciona respostes al grup o un model que desenvolupa preguntes per tal d\u2019ajudar al grup a reflexionar, o si s\u2019establiran determinats acords o compromisos, etc. Tal com es pot veure, el rol de dinamitzador i la tasca que pot desenvolupar \u00e9s molt diversa.<\/p>\n\n\n\n<p id=\"nota9\">9. Les mesures d\u2019acci\u00f3 positiva s\u00f3n un dels diversos mecanismes per garantir una major participaci\u00f3 ciutadana. L\u2019acci\u00f3 positiva, concepte tamb\u00e9 conegut com a discriminaci\u00f3 positiva, \u00e9s definida, segons el Comit\u00e8 per la Igualtat entre Homes i Dones del Consell d\u2019Europa, com una estrat\u00e8gia destinada a establir la igualtat d\u2019oportunitats per mitj\u00e0 d\u2019unes mesures (temporals) que permetin contrastar o corregir aquelles discriminacions que s\u00f3n el resultat de pr\u00e0ctiques o de sistemes socials. O sigui, \u00e9s un instrument que desenvolupa el principi d\u2019igualtat d\u2019oportunitats i que tendeix a corregir les desigualtats.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019acci\u00f3 positiva va tenir el seu origen en els anys seixanta als Estats&nbsp;Units, gr\u00e0cies a la pressi\u00f3 dels diversos moviments socials que pretenien promoure la participaci\u00f3 de les persones afroamericanes en els diversos aspectes de la societat (treball, pol\u00edtica, etc.). M\u00e9s tard, als anys vuitanta, aquestes mesures van ser traslladades a Europa i aplicades essencialment per disminuir les desigualtats entre homes i dones, perqu\u00e8 \u00e9s en aquesta altura que es torna m\u00e9s visible que no n\u2019hi ha prou amb el reconeixement de la igualtat en les constitucions i en les lleis per a la seva consecuci\u00f3 en la pr\u00e0ctica i es constata que la igualtat formal entre homes i dones davant la llei \u00e9s insuficient per assegurar la igualtat d\u2019oportunitats entre els sexes. (SURT, 2018)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">AAVV (2008). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Gu\u00eda de innovaci\u00f3n metodol\u00f3gica en e-learning. Programa Espacio Virtual de Aprendizaje<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>(EVA)<\/i><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">Consejer\u00eda de innovaci\u00f3n, Ciencia y Empresa y Red de Espacios Tecnol\u00f3gicos de Andaluc\u00eda<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Gair\u00edn, J. (2010). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">Formarse y aprender en comunidad<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Congr\u00e9s EDO 2010. A: <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Nuevas estrategias formativas para las organizaciones<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Barcelona: Wolters Kluver.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Fidalgo, A. (2013). \u00bfQu\u00e9 es el aprendizaje social \u2013 Social Learning? Blog \u2018Innovaci\u00f3n Educativa\u2019. Consulta 02.07.2019. <\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/bit.ly\/2U2o7Qf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/bit.ly\/2U2o7Qf<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Gallego, I.; G\u00f3mez Y. (2008). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Metodolog\u00eda participativa: Manual de instrucciones<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">. Instituto Andaluz de Administraci\u00f3n P\u00fablica<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Garc\u00eda Aguilera, Fco. J.; Aguilar Cuenca, D. (2011). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Competencias profesionales del pedagogo. \u00c1mbitos laborales y nuevos yacimientos de empleo<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. M\u00e1laga. Ediciones Aljibe.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p>Gelamb\u00ed, M. (2016). Guia pr\u00e0ctica per a la realitzaci\u00f3 de pol\u00edtiques transversals de g\u00e8nere en l\u2019\u00e0mbit municipal. S\u00e8rie Benestar i ciutadania 02, Diputaci\u00f3 de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">IAAP (2017). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\"><i>Libro Blanco sobre Metodolog\u00edas Innovadoras de Formaci\u00f3n en la Administraci\u00f3n P\u00fablica. Innovaci\u00f3n metodol\u00f3gica y nuevos roles de formaci\u00f3n en las organizaciones del siglo XXI<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">. Consejer\u00eda de Hacienda y Administraci\u00f3n P\u00fablica. Edita: Instituto Andaluz de Administraci\u00f3n P\u00fablica (IAAP). Consulta: 02.07.2019. <\/span><\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/bit.ly\/31BGCh6\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">http:\/\/bit.ly\/31BGCh6<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><u><\/u><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">IAAP (s.d) <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">Legado de aprendizajes de las COPS. A <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\"><i>web Formaci\u00f3n: COPS: Lecciones aprendidas<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">. Instituto Andaluz de Administraci\u00f3n<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">es P\u00fablicas. Consulta: 02.07.2019. <\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/bit.ly\/2Z5WbzM\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/bit.ly\/2Z5WbzM<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">IMAS (2019). Breu an\u00e0lisi dels recursos humans de l\u2019IMAS des de la perspectiva de g\u00e8nere. Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS). Servei de Planificaci\u00f3. Departament de Drets Socials, Consell de Mallorca. Consulta: 22.05.2019. <\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/www.imasmallorca.net\/sites\/default\/files\/Analisi_RRHH_2018_IMAS.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.imasmallorca.net\/sites\/default\/files\/Analisi_RRHH_2018_IMAS.pdf<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Instituto de la <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">Mujer (2009). An\u00e1lisis de perspectiva de g\u00e9nero en algunas estad\u00edsticas espa\u00f1olas y propuestas de mejora. Madrid. Centro de Estudios Econ\u00f3micos Tomillo. Edita Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Consulta: 12.07.2019.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/www.inmujer.gob.es\/observatorios\/observIgualdad\/estudiosInformes\/docs\/016-analisis.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.inmujer.gob.es\/observatorios\/observIgualdad\/estudiosInformes\/docs\/016-analisis.pdf<\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">INSTRUCCI\u00d3 1\/2015 de la Presid\u00e8ncia de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials. <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS). Servei de Planificaci\u00f3. Departament de Drets Socials, Consell de Mallorca. No publicat.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Knowles, M.; Holton, E. i Swanson, R. (2005). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"en-US\"><i>The adult learner: The definitive classic in adult education and human resource development<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Elsevier.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Latorre Galicia, J.A. (2017). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Algunos factores que inciden en el \u00e9xito de una CoP<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">. Blog del Departamento de Formaci\u00f3n de la Diputaci\u00f3n<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> de Alicante. Consulta: 17.05.2019. <\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"https:\/\/goo.gl\/PjXkJr\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">https:\/\/goo.gl\/PjXkJr<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>Latorre, J. A. (2019). Nuevas formas de aprender en la administraci\u00f3n p\u00fablica. M\u00e0ster en Gesti\u00f3 de Pol\u00edtiques P\u00fabliques 2018-2019. (M\u00f2dul IV. Valors, direcci\u00f3, lideratge i gesti\u00f3 de persones). FUEIB. Material did\u00e0ctic no publicat. Sessi\u00f3 docent: 16.05.2019<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Lucas Mar\u00edn, A. (2013). D<\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">e la sociedad de la informaci\u00f3n a la sociedad m\u00f3vil, en Lucas Mar\u00edn, A.; Garc\u00eda Ruiz, P. y Llano Arristiz\u00e1bal, S. (Coord.). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Sociolog\u00eda de las organizaciones, influencia de las tecnolog\u00edas de la informaci\u00f3n y la comunicaci\u00f3n<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Madrid, Fragua.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">M\u00e1rquez P\u00e9rez, I. M. (2012). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>UF1645: <\/i><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Impartici\u00f3n de acciones formativas para el empleo<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. M\u00e1laga. IC Editorial<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Mart\u00ednez Mar\u00edn, J. (2013). Compartim eines i processos per al treball col\u00b7laboratiu. Departament de Just\u00edcia. Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada. Generalitat de Catalunya. Consulta: 16.05.2019.<\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/justicia.gencat.cat\/web\/.content\/documents\/publicacions\/colleccions\/compartim-eines-i-processos.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/justicia.gencat.cat\/web\/.content\/documents\/publicacions\/colleccions\/compartim-eines-i-processos.pdf<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Mart\u00ednez Mar\u00edn, J.; Vives Leal, N. (2013). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Treballa diferent. Xarxes corporatives i comunitats professionals<\/i><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Departament de Just\u00edcia. Centre d\u2019Estudis Jur\u00eddics i Formaci\u00f3 Especialitzada. Generalitat de Catalunya Consulta: 17.05.2019.<\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/justicia.gencat.cat\/web\/.content\/home\/departament\/publicacions\/publicacions_per_temes\/gestio_del_coneixement\/treballa_diferent.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/justicia.gencat.cat\/web\/.content\/home\/departament\/publicacions\/publicacions_per_temes\/gestio_del_coneixement\/treballa_diferent.pdf<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">Mart\u00ednez Mar\u00edn, Jes\u00fas (2015). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Trabajo colaborativo. Reflexiones sobre formaci\u00f3n y aprendizaje corporativo<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">.<\/span><\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/bit.ly\/2YK2Mk5\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\">http:\/\/bit.ly\/2YK2Mk5<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Muntada, M. (2016). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><i>Nous models d\u2019aprenentatge: el paper de les persones<\/i><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Generalitat de Catalunya. EAPC Blog. Consulta 20.06.2019.<\/span> <span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"https:\/\/eapc.blog.gencat.cat\/2016\/02\/02\/nous-models-daprenentatge-el-paper-de-les-persones-3-manel-muntada\/\" target=\"_top\" rel=\"noopener\">https:\/\/eapc.blog.gencat.cat\/2016\/02\/02\/nous-<\/a><a href=\"https:\/\/eapc.blog.gencat.cat\/2016\/02\/02\/nous-models-daprenentatge-el-paper-de-les-persones-3-manel-muntada\/\" target=\"_top\" rel=\"noopener\">models-daprenentatge-el-paper-de-les-persones-3-manel-muntada\/<\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Muntada, M. (2016b). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>El burnout en la moderaci\u00f3n de comunidades<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">. Blog.[cum.Clavis]<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> Consulta 12.07.2019.<\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/blog.cumclavis.net\/2016\/11\/el-burnout-en-la-moderacion-de_26.html\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/blog.cumclavis.net\/2016\/11\/el-burnout-en-la-moderacion-de_26.html<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">Muntada, M.; Artillo, J. I. (2017). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\"><i>Proyecto en comunidad: Gu\u00eda pr\u00e1ctica para la creaci\u00f3n e impulso de comunidades de pr\u00e1ctica<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">. Edita: Instituto Andaluz de Administraci\u00f3n P\u00fablica (IAAP). Consulta: 02.07.2019: <\/span><\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/bit.ly\/301fV54\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">http:\/\/bit.ly\/301fV54<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Salinas, J (2005). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>La gesti\u00f3n de los entornos virtuales de formaci\u00f3n. Seminario Internacional: La calidad de la formaci\u00f3n en red en el Espacio Europeo de Educaci\u00f3n Superior<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">. Tarragona, 19-22 septiembre<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Torres, M.; Ferm\u00edn I. (1994). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>La praxis andrag\u00f3gica. (La horizontalidad y la participaci\u00f3n en la situaci\u00f3n del aprendizaje<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">). M\u00e9rida, Venezuela: 1\u00aa Ed. Universidad de los Andes, Consejo de Publicaciones<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">.<\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Trujillo, F. [Coord.] (2013). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\"><i>Artefactos Digitales. Una escuela digital para la educaci\u00f3n de hoy<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES\">.<\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"> Editorial Grao. Consulta: 02.07.2019. <\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"https:\/\/fernandotrujillo.es\/artefactos-digitales-una-escuela-digital-para-la-educacion-de-hoy\/\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">https:\/\/fernandotrujillo.es\/artefactos-digitales-una-escuela-digital-para-la-educacion-de-hoy\/<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>Verloo, M. (2006). <i>Multiple inequalities, interseccionality and the European Union<\/i>. European Journal of Women\u2019s Studies,3, 211-229.<\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">VV.AA (2014). <\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\"><i>Gu\u00eda Pr\u00e1ctica para la elaboraci\u00f3n de proyectos con perspectiva de g\u00e9nero. Servicio de Juventud e Igualdad<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"es-ES-u-co-trad\">, Consejer\u00eda de Juventud e Igualdad, Cabildo de Gran Canaria. Consulta: 22.05.2019.<\/span><\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"http:\/\/www.grancanariajoven.es\/files\/uploads\/files\/Actualidad%202014\/Guia%20Proyectos%20Igualdad%20Cabildo%20GC.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">http:\/\/www.grancanariajoven.es\/files\/uploads\/files\/Actualidad%202014\/Guia%20Proyectos%20Igualdad%20Cabildo%20GC.pdf<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">Wenger, E. (2011). <\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span lang=\"en-US\"><i>Communities of practice a brief introduction<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\">. Consulta: 03.07.2019.<\/span><span style=\"color: #000080;\"><span lang=\"zxx\"><u><a href=\"https:\/\/www.ohr.wisc.edu\/cop\/articles\/communities_practice_intro_wenger.pdf\" target=\"_top\" rel=\"noopener\"><span style=\"font-family: _MUSEOSANSCYRL-300, sans-serif;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"ca-ES\">https:\/\/www.ohr.wisc.edu\/cop\/articles\/communities_practice_intro_wenger.pdf<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:&nbsp;metodologies, formaci\u00f3, grups d\u2019aprenentatge, perspectiva de g\u00e8nere, igualtat, administraci\u00f3 p\u00fablica Resum La introducci\u00f3 i l\u2019explicaci\u00f3 dels trets principals del Pla de Formaci\u00f3 Cont\u00ednua i del Pla d\u2019Igualtat entre Dones i Homes de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS) ens permetran contextualitzar la descripci\u00f3 que farem d\u2019una experi\u00e8ncia que podem qualificar d\u2019innovadora perqu\u00e8 ha suposat conjugar, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6241,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[114,113,81,87],"tags":[111],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6077"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6077"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6164,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6077\/revisions\/6164"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}