{"id":6047,"date":"2022-06-17T11:42:47","date_gmt":"2022-06-17T10:42:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=6047"},"modified":"2022-06-21T06:56:17","modified_gmt":"2022-06-21T05:56:17","slug":"recuperacio-i-activacio-dels-rituals-socials-per-a-la-creacio-de-comunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/recuperacio-i-activacio-dels-rituals-socials-per-a-la-creacio-de-comunitat\/","title":{"rendered":"Recuperaci\u00f3 i activaci\u00f3 dels rituals socials per a la creaci\u00f3 de comunitat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>rituals, rituals d\u2019interacci\u00f3, continguts i efectes dels rituals, crisi i regeneraci\u00f3 dels rituals.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els rituals assumeixen un paper fonamental en el manteniment i el refor\u00e7 del vincle i la din\u00e0mica social. Es pot pensar que els rituals es refereixen nom\u00e9s a l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, per\u00f2 les investigacions de la sociologia i l\u2019antropologia han mostrat la seva rellev\u00e0ncia a tots els \u00e0mbits de la din\u00e0mica sociocultural. Els humans ens relacionam en contexts grupals i comunitaris, als quals una part rellevant de les pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives es repeteix al llarg del temps, es carrega de simbolisme i identitat, aix\u00ed mateix tendeix a facilitar la participaci\u00f3 i el reconeixement de les persones que participen en una comunitat. De fet, es podria dir que els membres d\u2019una comunitat es reconeixen per la participaci\u00f3 en els rituals que defineixen dita comunitat. <\/p>\n\n\n\n

Al llarg dels anys, una part dels rituals (tal vegada, els religiosos) ha perdut la seva for\u00e7a identificadora i reguladora de les relacions socials, en especial pels processos de secularitzaci\u00f3 i per nous agents, com les relacions basades en la cultura de pantalla (internet). Per\u00f2, una altra part dels rituals no ha deixat de guanyar participants i capacitat de generar identificacions col\u00b7lectives, es tracta dels rituals esportius o culturals (concerts, festes). <\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, la din\u00e0mica dels rituals i els seus resultats, quan es desenvolupen amb bons nivells de participaci\u00f3, es podrien considerar com a fen\u00f2mens claus de la din\u00e0mica comunit\u00e0ria. Una comunitat t\u00e9 salut quan disposa de rituals socioculturals (temps positiu viscut en relaci\u00f3) i aquests s\u00f3n reconeguts i esperats per les persones que conformen la comunitat. La solidaritat, la capacitat d\u2019inclusi\u00f3, la participaci\u00f3 en una comunitat que aporta identitat, etc. s\u00f3n resultats caracter\u00edstics de les comunitats amb rituals vius. Aquest article se centra en la recuperaci\u00f3 de la creaci\u00f3 de rituals com a proposta per al treball social comunitari, per al treball socioeducatiu. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Llu\u00eds Ballester Brage<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Departament de Pedagogia i Did\u00e0ctiques Espec\u00edfiques
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/span><\/h1>\n

No hi ha hagut ni una sola cultura al m\u00f3n que no celebri amb un ritual, de la mena que sigui, els fets fonamentals que es repeteixen al llarg del cicle vital comunitari: el naixement, l\u2019acc\u00e9s a l’edat adulta, les etapes de la formaci\u00f3 i la feina, la celebraci\u00f3 col\u00b7lectiva, la mort dels \u00e9ssers propers. Els rituals ajuden a identificar i carregar de simbolisme, aquests moments que es repeteixen a totes les comunitats. A m\u00e9s d’aquesta import\u00e0ncia simb\u00f2lica, es pot acreditar la seva rellev\u00e0ncia a la conformaci\u00f3 dels processos comunitaris, la neutralitzaci\u00f3 de conflictes i el desenvolupament de la identitat. Es podria dir que els rituals s\u00f3n el nucli de la identitat d’una comunitat, encara que aquesta sigui diversa i canviant, per tant, t\u00e9 sentit que en el treball comunitari es pensi com s’han de tractar. Segons Wittgenstein (1958\/1983), la millor manera de recon\u00e8ixer com pot ser d\u2019estrany ser un hum\u00e0 per a un altre \u00e9s anar a un pa\u00eds amb tradicions completament diferents. Fins i tot dominant la llengua d’un pa\u00eds aix\u00ed, de vegades no podem entendre la gent, qu\u00e8 fa i per qu\u00e8 ho fa. No comprendre els rituals que defineixen la identitat i tradicions del pa\u00eds (alimentaci\u00f3, relacions, horaris, festes, etc.), de la comunitat, comporta una dificultat per a la inclusi\u00f3 social (Libanora, Schinin\u00e0, & Angi, 2019).<\/p>\n

Des d’aquesta perspectiva, els individus neixen i socialitzen no nom\u00e9s dins de les fronteres nacionals, sin\u00f3 tamb\u00e9 dins de comunitats semi\u00f2tiques (Weeden, 2002), que s\u00f3n complexes xarxes de comprensi\u00f3 del m\u00f3n que inclouen una dimensi\u00f3 social i cultural. Una visi\u00f3 de la cultura, i les comunitats socioculturals, com a sistemes semi\u00f2tics no implica creences i comportaments id\u00e8ntics dins d’una comunitat sin\u00f3, m\u00e9s aviat, la capacitat dels seus membres de recon\u00e8ixer els contrastos i participar en accions simb\u00f2liques m\u00fatuament comprensibles (Wedeen, 2002). \u00c9s a dir, les comunitats semi\u00f2tiques configuren cercles d’intel\u00b7ligibilitat que s\u00f3n entesos per persones que han viscut en circumst\u00e0ncies socials i culturals similars, independentment de les diferents posicions i traject\u00f2ries que hagin ocupat en el context social. Els rituals de la vida social s\u00f3n fen\u00f2mens de relaci\u00f3 entre persones, actes expressius que es converteixen en fils d\u2019una trama social de relacions, Sennet diu que conformen un \u201ctext social\u201d (2003, p. 218). En conseq\u00fc\u00e8ncia, el que t\u00e9 sentit dins d’una comunitat semi\u00f2tica pot no ser completament comprensible fora d’aquest cercle de persones que participen. Aquesta proposta \u00e9s especialment rellevant per a l’estudi dels rituals, ja que els moments de relaci\u00f3 m\u00e9s significatius s’identifiquen amb rituals, siguin religiosos, pol\u00edtics, socials o culturals, els quals fan visible els nuclis simb\u00f2lics d’una comunitat, \u00e9s a dir, el que realment \u00e9s important en aquella comunitat. En una cultura religiosa es podria dir que els rituals mostren el que \u00e9s sagrat.<\/p>\n

Paul Post, professor d’Estudis Rituals de la Universitat de Tilburg els defineix indicant que el ritual \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s o menys repetible d’unitats d’acci\u00f3 que adquireixen una dimensi\u00f3 simb\u00f2lica mitjan\u00e7ant la formalitzaci\u00f3 (que es fa, qui participa, etc.), l’estilitzaci\u00f3 (quina \u00e9s la lit\u00fargia, el formalisme) i la seva situaci\u00f3 en el lloc i el temps. D’una banda, els individus i els grups expressen les seves idees i ideals, les seves mentalitats i identitats a trav\u00e9s d’aquests rituals, d’altra banda, les accions rituals configuren, fomenten i transformen aquestes idees, mentalitats i identitats. (Entrada, 2015, p. 4)<\/p>\n

Els rituals permeten viure experi\u00e8ncies col\u00b7lectives significatives, amb una implicaci\u00f3 que \u00e9s comprensible per als participants. Aquestes experi\u00e8ncies conformen la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i, per tant, la identitat. Dit d’una altra manera, el “nosaltres” es construeix a partir dels rituals compartits. Es podria dir que una comunitat \u00e9s culturalment pobre si no disposa de rituals vius, simb\u00f2licament i emocionalment significatius. De fet, contra el que es pot pensar, la manca de rituals fa m\u00e9s dif\u00edcil la inclusi\u00f3 social, ja que no hi ha portes d’entrada a la comunitat. En aquest sentit, poder participar en les festes, en les celebracions col\u00b7lectives, en les activitats esportives pr\u00f2pies, etc. facilita poder accedir a la comunitat. Els rituals es poden interpretar com a marcs interpretatius i oportunitats per a l’experi\u00e8ncia sociocultural compartida.<\/p>\n

Vivim en relaci\u00f3, tamb\u00e9 sabem que totes les relacions tendeixen a desenvolupar pautes que es repeteixen i a generar una certa cultura, \u00e9s a dir, tendeixen a ritualitzar-se, aix\u00ed hi ha rituals familiars, de grup, institucionals, comunitaris. A la vegada, generen els vincles, el ciment de les relacions (\u201csolidaritat\u201d), mantenen unides a les persones en relacions (situacions).<\/p>\n

Els rituals s\u00f3n formes de comportament simb\u00f2lic que operen dins de l’\u00e0mbit de les relacions comunit\u00e0ries i dels sistemes de significaci\u00f3. Comuniquen missatges sobre el m\u00f3n i les relacions socials a mesura que es construeixen culturalment (Hanson, 1981). Segons Kertzer (1988: 8), un “ritual \u00e9s una categoria anal\u00edtica que ens ajuda a tractar el caos de l’experi\u00e8ncia humana i a posar-lo en un marc coherent”.<\/p>\n

Es pot parlar de Rituals d\u2019Interacci\u00f3 (RI) i de Cadenes de Rituals d\u2019Interacci\u00f3 (CRI), aquestes darreres defineixen bona part de la din\u00e0mica de les comunitats. Tamb\u00e9 es pot parlar de rituals din\u00e0mics (canviants).<\/p>\n

Totes les ci\u00e8ncies socials han tractat aquest tema, per\u00f2 en especial ho han fet l’antropologia (Malinowski, Levi-Strauss, Martine Segalen, Honorio Velasco) i la sociologia (E. Durkheim, George H. Mead, E. Goffman, P. Bourdieu, Richard Sennet, Randall Collins), aix\u00ed com la filosofia (Wittgenstein, Habermas, Byung-Chul Han). Al marge de les difer\u00e8ncies entre tradicions i autors, qu\u00e8 es destaca en com\u00fa a les diverses CC SS i a la filosofia?<\/p>\n

    \n
  1. Els rituals creen socialitzaci\u00f3 i cultura.<\/li>\n
  2. Influeixen en la identitat i comunitat (\u201cnosaltres\u201d)<\/li>\n
  3. Generen valors i s\u00edmbols compartits<\/li>\n<\/ol>\n

    En la teoria de la pr\u00e0ctica social desenvolupada per Pierre Bourdieu, els rituals col\u00b7laboren a configurar els grups socials diferenciats i l\u2019habitus \u00e9s el concepte que identifica la transmissi\u00f3 dels elements clau de la socialitzaci\u00f3, la identitat, els valors i els s\u00edmbols compartits pel grup. L’habitus es defineix com un sistema d’estructuraci\u00f3 de les possessions o com un complex estable d\u2019actituds i coneixements dels individus que influeixen en les seves conductes (estereotips de pr\u00e0ctiques i estrat\u00e8gies adoptades). Les seves combinacions concretes determinen l’actitud dels subjectes socials envers els altres subjectes (persones), la societat, l’estat i la vida en general (Bourdieu, 1998).<\/p>\n

    <\/p>\n

    2. Contingut i condicions dels rituals<\/h1>\n

    Per a poder analitzar els rituals, des d’una perspectiva simplificada, es pot diferenciar entre el contingut i els efectes que generen. Si s’accepta que una comunitat \u00e9s una poblaci\u00f3 que conviu i interactua en un territori, que desenvolupa diverses praxis col\u00b7lectives, amb una certa perman\u00e8ncia en el temps que els hi permet construir un “nosaltres”, \u00e9s a dir, una identitat, llavors, els rituals identifiquen la salut sociocultural d’aquesta comunitat. Les necessitats en com\u00fa, aix\u00ed com tot el que es fa en una comunitat per a fer front a les necessitats, constitueixen la base sobre la qual es construeixen els rituals. El punt de partida s\u00f3n les necessitats socials, no nom\u00e9s caracteritzades per l’acc\u00e9s als recursos per a la subsist\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per diversos processos de relaci\u00f3 entre els humans que conformen una comunitat.<\/p>\n

    Els rituals es caracteritzen per diverses constants que es poden resumir en les que es presenten a continuaci\u00f3. Randall Collins va estructurar la proposta m\u00e9s completa sobre els rituals d\u2019interacci\u00f3 (2009, p.72). i va definir els ingredients, com ara:<\/p>\n

      \n
    • Un grup (copres\u00e8ncia corporal), que est\u00e0 constitu\u00eft f\u00edsicament d’almenys dues persones. Reuni\u00f3, \u00e9s a dir, co-pres\u00e8ncia corporal en \u201ctemps real\u201d.<\/li>\n
    • La participaci\u00f3 en el ritual es produeix sense dificultats, ja que tothom compleix un rol. L\u2019enfocament en el mateix objecte o acci\u00f3 dels participants, cadasc\u00fa prenent consci\u00e8ncia que l’altre mant\u00e9 el focus d\u2019atenci\u00f3. Funcionament acceptat pels participants. Exigeixen reuni\u00f3 de persones que accepten els criteris de funcionament.<\/li>\n
    • Compartir un estat emocional en com\u00fa. Tot ritual t\u00e9 una cerim\u00f2nia, unes regles de joc, aix\u00ed com un vocabulari i una gram\u00e0tica pr\u00f2pia. Tenen normes per facilitar el compliment de les expectatives.<\/li>\n
    • A m\u00e9s, Collins va identificar els rituals com a definitoris dels grups socials, en la mesura en qu\u00e8 identifiquen qui participa i qui no, de manera similar a Bourdieu.<\/li>\n<\/ul>\n

      Es repeteixen regularment, impliquen conducta repetida, i marquen el calendari (temps com\u00fa) i els calendaris personals-familiars, per tant, tenen rellev\u00e0ncia biogr\u00e0fica. Focus d\u2019atenci\u00f3, inter\u00e8s coincident, combinat amb un cert estat emocional compartit.<\/p>\n

      Habermas afegeix que els rituals positius aconsegueixen oferir les condicions pragm\u00e0tiques per a una comunicaci\u00f3 (interpersonal, comunit\u00e0ria) plena de sentit. El contingut sem\u00e0ntic i emocional del ritual es constitueix a partir de tres elements (2015):<\/p>\n

        \n
      • La posici\u00f3 i percepci\u00f3 compartida d\u2019una situaci\u00f3 social, siguin necessitats socials, producci\u00f3 en com\u00fa, estats d\u2019\u00e0nim, valors, situacions de compet\u00e8ncia esportiva o qualsevol altra.<\/li>\n
      • Oportunitats per a la celebraci\u00f3 i expressi\u00f3 d\u2019emocions compartides, activades per la mateixa activitat realitzada en com\u00fa.<\/li>\n
      • Situaci\u00f3 de seguretat basada en les elevades expectatives de conducta amb relaci\u00f3 a les altres persones que participen.<\/li>\n<\/ul>\n

        Aquests rituals significatius, constru\u00efts a partir dels ingredients apuntats, poden ser locals (caracter\u00edstics de la identitat d’una comunitat) o universals (celebraci\u00f3 local de rituals universals). Collins va assenyalar que els rituals interactius es desenvolupen en cadenes de rituals d\u2019interacci\u00f3 que defineixen les micro-situacions d’interacci\u00f3, no es limiten als individus o als petits grups, sin\u00f3 que connecten els individus amb les comunitats i els sistemes socials; les seves conseq\u00fc\u00e8ncies s’estenen cap a fora a trav\u00e9s de les xarxes de relacions socials fins als nivells macro (Collins, 2009, p. 20).<\/p>\n

        <\/p>\n

        3. Efectes dels rituals<\/h1>\n

        Es pot fer una primera diferenciaci\u00f3 entre intencions, funcions i efectes. Les intencions s\u00f3n les expectatives d\u2019aconseguir un determinat resultat, poden diferir entre les persones que participen. Ronald Grimes distingeix les funcions rituals de les intencions rituals, diu que les intencions rituals estan “al cap de la gent”. De vegades, les intencions s\u2019expressen en el llenguatge; altres vegades, els observadors, les dedueixen del comportament. Una mare diu que la seva intenci\u00f3 en organitzar una festa d’aniversari per a la seva filla \u00e9s “que els infants s’ho passin molt b\u00e9”\u2026 La funci\u00f3, per\u00f2, \u00e9s indirecta, cal deduir-la. La funci\u00f3 \u00e9s discutible. (Grimes, 2013, p\u00e0g. 301). Efectivament, les intencions i les funcions s\u00f3n diferents. Les funcions identifiquen per a qu\u00e8 hi ha un ritual: celebrar, comunicar, reivindicar, elegir representants, traduir valors en pr\u00e0ctiques socials, etc. Per\u00f2, les funcions es poden acomplir de manera diferent en dos rituals similars o en el mateix ritual al llarg del temps. D\u2019acord amb Maisonneuve (2005, pp. 12-14), les funcions principals s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 de les inquietuds, la mediaci\u00f3 cultural (religiosa, pol\u00edtica o altres), la mediaci\u00f3 entre la naturalesa i la cultura, la funci\u00f3 de comunicaci\u00f3, celebraci\u00f3 i la de regulaci\u00f3, aquesta darrera es relaciona amb la necessitat de tota comunitat de mantenir i reafirmar les creences i sentiments que defineixen la seva identitat.<\/p>\n

        Al marge de les intencions i funcions esperades, es poden identificar els efectes habituals dels rituals que compleixen les condicions per a la correcta realitzaci\u00f3 (ingredients, per exemple). A continuaci\u00f3, ens centrarem en els efectes. Collins (2005, 2009) va identificar els efectes dels rituals, per\u00f2 la seva an\u00e0lisi es pot completar per Segalen (2005), Maisonneuve (2005) o Sennett (2003). A partir dels diversos autors es poden identificar els seg\u00fcents efectes rellevants:<\/p>\n

          \n
        • Els rituals defineixen transicions (hi ha nivells de complexitat que es van superant o no); tamb\u00e9 s’adapten a les edats (Gennep, 1969\/2008).<\/li>\n
        • Efectes normatius. Tal com diu Habermas, parlant de Durkheim (Habermas, 2015, p. 76): els que pertanyen a un col\u00b7lectiu han de verificar la seva identitat en la realitzaci\u00f3 de l’autorepresentaci\u00f3 ritual de la societat i, mitjan\u00e7ant aix\u00f2, atorgar una for\u00e7a normativa a les formes de conviv\u00e8ncia social. \u00c9s a dir, els rituals construeixen identitat: el \u201cnosaltres\u201d que identifica els membres d\u2019una comunitat, refor\u00e7ant el vincle social (Segalen, 2005, p. 25), el que Collins denomina \u201csentiments de moralitat\u201d, la sensaci\u00f3 que participar en els rituals, respectar els seus s\u00edmbols i defensar-los \u00e9s correcte (Collins, 2009, p.73), aportant energia emocional per a defensar aquest \u201cnosaltres\u201d i invertir recursos, una modalitat que Durkheim denominava solidaritat de grup (Collins, 2009, p.73).<\/li>\n
        • Tenen una dimensi\u00f3 simb\u00f2lica. Estructuren la producci\u00f3 de sentit (valors i s\u00edmbols). Valors compartits, normes, \u201cmoral\u201d. Simbolisme, signes (objectes \u201csagrats\u201d). Legitima la ira contra els agressors dels s\u00edmbols… Quan el seu funcionament perd la capacitat de vinculaci\u00f3 simb\u00f2lica, llavors es converteixen en cerim\u00f2nies ritualitzades, per\u00f2 sense la capacitat per a generar els efectes positius.<\/li>\n
        • Efectes de cohesi\u00f3 i moderaci\u00f3 del conflicte. Segons Habermas (2015) l\u2019expressen i el resolen en un context comunicatiu que facilita la cohesi\u00f3 del grup. Sennett diu, en aquest sentit i com a conclusi\u00f3 de la seva investigaci\u00f3 sobre el respecte, que \u201cels intercanvis rituals construeixen el respecte mutu.\u201d (2003, p. 230). Tot i que poden generar altres conflictes vinculats a les relacions o expressar la confusi\u00f3 que hi ha en una comunitat.<\/li>\n
        • Efectes comunicatius (Segalen, 2005, p. 104), ja que canalitzen l\u2019expressi\u00f3 del que es considera m\u00e9s significatiu d\u2019una comunitat, permetent el coneixement del que altrament no es coneixeria. No nom\u00e9s exterioritza l’experi\u00e8ncia, fent-la sorgir a la llum del dia, sin\u00f3 que modifica l’experi\u00e8ncia en expressar-la i compartir-la. Hi ha coses que no podem experimentar sense el ritual. Els esdeveniments que sobrevenen en seq\u00fc\u00e8ncies regulars adquireixen un significat a partir de la seva relaci\u00f3 amb altres que es troben a la mateixa seq\u00fc\u00e8ncia (Douglas, 1973), \u00e9s el que Collins anomena cadenes de rituals d’interacci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n

          Tamb\u00e9 hi ha efectes clarament negatius, per exemple, l\u2019acceptaci\u00f3 de la desigualtat, naturalitzada en els rols que s\u2019assumeixen, exemplificada de manera radical en els rituals feixistes (Sennet, 2003). Els rituals, mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3, ofereixen efectes a vegades inquietants, per exemple, mitjan\u00e7ant rituals capitalistes com les rebaixes o rituals de compet\u00e8ncia com les proves selectives d\u2019acc\u00e9s a la universitat o a una feina (per exemple, les proves MIR a la sanitat p\u00fablica). Aquests rituals poden ser identificats i desarmats mitjan\u00e7ant la capacitat d\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica del que signifiquen.<\/p>\n

          Tots aquests efectes, els positius, s\u00f3n necessaris en la din\u00e0mica sociocultural comunit\u00e0ria i constitueixen els reptes del treball social comunitari. Con\u00e8ixer els rituals, els processos de constituci\u00f3 i enriquiment dels mateixos, les maneres de desenvolupar relacions socials positives, s\u00f3n fonamentals en el treball amb les comunitats.<\/p>\n

          <\/p>\n

          4. Teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE)<\/h1>\n

          Una concepci\u00f3 te\u00f2rica que pot integrar els diversos aspectes considerats per part de les aportacions m\u00e9s suggerents \u00e9s la de la teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE), desenvolupada especialment per Knottnerus.<\/p>\n

          La teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE) (Knottnerus 1997, 2005, 2009, 2011, 2014a, 2014b) examina el paper que juguen els rituals en l’estructuraci\u00f3 de la vida social. Argumenta que la din\u00e0mica social i cultural es mant\u00e9 a la societat mitjan\u00e7ant rituals personals, familiars i socials quotidians que es produeixen en diversos entorns socials. Els rituals es defineixen com a pr\u00e0ctiques socialment estandarditzades impulsades per models cognitius i simb\u00f2lics. Els rituals i els h\u00e0bits\/rutines s\u00f3n similars en certs aspectes; per\u00f2 els rituals solen ser molt m\u00e9s expressius i fonamentats en significats simb\u00f2lics, que donen significat i direcci\u00f3 a l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva. S\u00f3n un component fonamental del comportament hum\u00e0 i una part integral dels processos socials. De fet, els rituals estan directament relacionats amb aspectes clau de la vida social que impliquen l’organitzaci\u00f3 social, la cultura i la identitat. Aquest enfocament tamb\u00e9 argumenta que els rituals es produeixen i afecten els nivells micro i macro de la societat, com ara la interacci\u00f3 i les relacions cara a cara, grups i organitzacions m\u00e9s grans, les societats locals i les din\u00e0miques intercomunit\u00e0ries. En determinades situacions, alguns rituals es poden dur a terme individualment, per\u00f2 els significats i els temes solen compartir-se col\u00b7lectivament.<\/p>\n

          La teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE) proporciona un marc \u00fatil per entendre la din\u00e0mica dels processos grupals i comunitaris. M\u00e9s espec\u00edficament, se centra en les pr\u00e0ctiques simb\u00f2liques ritualitzades (PSR), que fan refer\u00e8ncia a pr\u00e0ctiques socials habituals o normalitzades, que es fonamenten en les estructures cognitives o els marcs simb\u00f2lics dels actors que conformen una comunitat. La teoria argumenta que la ritualitzaci\u00f3 implica seq\u00fc\u00e8ncies d’interacci\u00f3 estandarditzades i comportament social que es produeixen en diversos entorns socials, inclosos contextos socioculturals diversos: esportius, religiosos, festius, reivindicatius, etc.<\/p>\n

          Segons la TRE, quatre factors (la rellev\u00e0ncia simb\u00f2lica, la repetici\u00f3 al llarg del temps, el reconeixement i els recursos implicats) influeixen en el rang o la import\u00e0ncia de les pr\u00e0ctiques simb\u00f2liques ritualitzades (PSR), identificades com a rituals, per\u00f2 des de la perspectiva dels actors implicats, els quals desenvolupen part de les seves pr\u00e0ctiques socials en contexts rituals: repetits, significatius i amb efectes esperables.<\/p>\n

          1. La rellev\u00e0ncia simb\u00f2lica fa refer\u00e8ncia a la mesura en qu\u00e8 una RSP es considera central o destacada dins d’un domini d’interacci\u00f3. Algunes festes o activitats esportives poden tenir una gran rellev\u00e0ncia simb\u00f2lica, fent una gran aportaci\u00f3 a la construcci\u00f3 del “nosaltres”, de la identitat.<\/p>\n

          2. La repetici\u00f3 al llarg del temps \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 es realitza una pr\u00e0ctica ritualitzada en un entorn social, en una comunitat. Les PSR que s’identifiquen al calendari i que estructuren el temps de la comunitat s\u00f3n les m\u00e9s importants.<\/p>\n

          3. El reconeixement es refereix al grau de comprensi\u00f3 i identificaci\u00f3 amb el que es fa a la PSR (significat integrat) i a la comprensi\u00f3 del sentit d’una PSR concreta amb relaci\u00f3 a altres rituals de la comunitat. Com m\u00e9s gran sigui la coher\u00e8ncia entre les diferents PSR (i el grau en qu\u00e8 es complementen), m\u00e9s probable \u00e9s que tinguin un efecte o resultat important. Per exemple, els funerals, en comunitats redu\u00efdes, s\u00f3n de f\u00e0cil comprensi\u00f3 i coherents amb el que significa perdre alg\u00fa a la comunitat.<\/p>\n

          4. Els recursos es refereixen a la inversi\u00f3 d’energia i recursos materials per a la realitzaci\u00f3 d’una pr\u00e0ctica ritualitzada. Com major sigui la disponibilitat a fer aportaci\u00f3 de recursos rellevants, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil identificar la import\u00e0ncia de les pr\u00e0ctiques ritualitzades. Hi ha festes col\u00b7lectives per a les quals es fan grans inversions de temps i de recursos.<\/p>\n

          La teoria afirma que com m\u00e9s gran sigui el grau de rellev\u00e0ncia, repetici\u00f3 al llarg del temps, reconeixement i disponibilitat de recursos per a les PSR, m\u00e9s gran ser\u00e0 el rang o la posici\u00f3 relativa d’aquestes PSR pel que fa a la seva import\u00e0ncia comunit\u00e0ria. En ess\u00e8ncia, la teoria argumenta que com m\u00e9s alt sigui el rang de les PSR (tal com determinen aquests quatre factors), m\u00e9s gran ser\u00e0 la import\u00e0ncia, l’efecte o la influ\u00e8ncia d’aquests rituals en els individus, fam\u00edlies i grups que participen, per tant, m\u00e9s importants seran en la din\u00e0mica comunit\u00e0ria.<\/p>\n

          La teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE) s’ha utilitzat per al desenvolupament de la teoria i la investigaci\u00f3 sobre diferents aspectes de la din\u00e0mica sociocultural de les comunitats (Knottnerus i LoConto, 2003; Dasari, 2008). Aqu\u00ed dirigim la nostra atenci\u00f3 a com els rituals, les pr\u00e0ctiques ritualitzades, que impliquen diverses modalitats de relaci\u00f3 social, tenen un paper crucial en la construcci\u00f3 de la comunitat (Sen, 2013; Sen i Knottnerus, 2016). Un dels fen\u00f2mens m\u00e9s rellevants \u00e9s el desenvolupament de les experi\u00e8ncies significatives, les quals constituiran el record personal i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Els rituals o les pr\u00e0ctiques simb\u00f2liques ritualitzades (PSR) m\u00e9s rellevants construeixen aquesta mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.<\/p>\n

          La mem\u00f2ria \u00e9s el suport de construcci\u00f3 del passat i, alhora, del futur, atorgant continu\u00eftat i sentit al present, mitjan\u00e7ant la seva reconstrucci\u00f3 i resignificaci\u00f3 a trav\u00e9s de l’\u00fas del llenguatge. La mem\u00f2ria t\u00e9 un car\u00e0cter normatiu en tant que generadora de pautes i de models de comportament socialment constru\u00eft i compartit, que s’emmarquen en un context social determinat. En aquest sentit, recordar personalment \u00e9s fer mem\u00f2ria col\u00b7lectiva o participar de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, creant i resignificant el passat i donant forma a una experi\u00e8ncia inclusiva. Com deia Honorio Velasco (1986), els rituals s\u00f3n mediacions entre els individus i una comunitat, en les quals les persones s’impliquen en accions significatives que consideren rellevants, les quals confirmen o transformen processos de pertin\u00e8ncia, d’identificaci\u00f3, a una comunitat.
          Segons Maurice Halbwachs (1925\/2004) el record individual \u00e9s sostingut i organitzat per la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, a trav\u00e9s de la pertinen\u00e7a a la comunitat, que s’expressa per marcs socials com el llenguatge, les nocions de temps (calendari dels qui comparteixen mercat de treball, contextos educatius, etc.) i espai (entorn de vida, medi ambient, paisatge), i que possibiliten processos d’identificaci\u00f3.
          Quins rituals tenen aquesta for\u00e7a que s’ha identificat en els par\u00e0grafs anteriors? Intentem caracteritzar millor com es poden concretar els rituals i com es poden dotar de sentit i significat comunitari, d’acord amb la teoria que s’ha exposat.<\/p>\n

          <\/p>\n

          5. Rituals socials de les comunitats de la Mediterr\u00e0nia<\/h1>\n

          Els rituals, tal com s\u2019han presentat, entesos com a oportunitats socials de relaci\u00f3 a les quals es participa representant rols plens de sentit, a les quals hi ha implicaci\u00f3 emocional, s\u00f3n oportunitats per a la interpretaci\u00f3 de situacions i din\u00e0miques comunit\u00e0ries, com quan es produeix un ritual religi\u00f3s, esportiu, festiu, reivindicatiu, solidari o de celebraci\u00f3 col\u00b7lectiva. Tamb\u00e9 permeten identificar qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s un ritual.<\/p>\n

          Es poden diferenciar rituals socials (grupals, comunitaris) i rituals individuals (conducta individual o de parella). Ens centrarem en els que ens interessen ara, els que tenen dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria, els rituals socials. Es poden distingir diversos tipus b\u00e0sics:<\/p>\n

            \n
          • De pas d\u2019etapa i de reconeixement de situacions: festes per naixements, rituals d\u2019iniciaci\u00f3 a l\u2019edat adulta, rituals matrimonials, rols per expressar i gestionar el dol i rituals funeraris. Rituals laics de pas d\u2019etapa. Per exemple: poder sortir sols al vespre, elegir la roba…<\/li>\n
          • Comunicatius i relacionals: cortesia, presentaci\u00f3 i altres rituals quotidians de control de les interaccions d\u2019alta freq\u00fc\u00e8ncia. La participaci\u00f3 en xarxes socials a internet (visita di\u00e0ria, producci\u00f3 de missatges i altres continguts), la lectura de diaris al principi del dia, etc. La llengua que fem servir i com la fem servir. Trobades i reunions d\u2019amics.<\/li>\n
          • De celebraci\u00f3: Nadal, l\u2019inici de la primavera o l\u2019estiu. Els rituals de commemoraci\u00f3 d\u2019una gran activitat col\u00b7lectiva o de creaci\u00f3 del barri.<\/li>\n
          • Religiosos. Per exemple: misses cat\u00f2liques, sagraments cat\u00f2lics paral\u00b7lels a rituals de pas d\u2019etapa (Baptisme, Confirmaci\u00f3, Eucaristia, Penit\u00e8ncia i Reconciliaci\u00f3, Unci\u00f3 dels Malalts, l’ordre Sagrat i el Matrimoni).<\/li>\n
          • Associatius, pol\u00edtics i de poder. Eleccions, participaci\u00f3 en activitats d\u2019associacions i partits, sessions de control (territorial, parlamentari…), manifestacions anuals, reunions informatives i d\u2019agitaci\u00f3 ve\u00efnal o pol\u00edtica.<\/li>\n
          • Educatius. Inici de curs. Cerim\u00f2nia de cloenda de curs o d\u2019acc\u00e9s a una titulaci\u00f3. Formaci\u00f3 per a poder conduir un vehicle (es passa a formar part d\u2019un grup social, amb normes…).<\/li>\n
          • Culturals i festius. Festes. Calendari cultural (setmana de jazz…). Xerrades o debats. Concerts. Modalitats de lectura, cinema i consum cultural.<\/li>\n
          • Productius. Les activitats regulades per temporades: inici i final, rituals de presentaci\u00f3 a les empreses, etc. Abans, les collites i els diversos moments del cicle productiu es marcaven amb rituals diversos.<\/li>\n
          • Vestimenta: qu\u00e8 \u00e9s acceptable, marca de context (platja, formal…), grups espec\u00edfics uniformats (policies, personal sanitari, bombers, etc.), moda i funcionalitat.<\/li>\n
          • Activitat f\u00edsica i expressi\u00f3 corporal: passeig cada dia, nedar; activitats amb grups d\u2019afinitat: jugar p\u00e0del, futbol, c\u00f3rrer…<\/li>\n
          • Esportius. Partits i altres competicions de rellev\u00e0ncia (formalitzades, amb calendari i normes). Els \u201cnostres\u201d equips.<\/li>\n
          • Alimentaris. De producci\u00f3 i consum. Les temporades d\u2019aliments, les produccions col\u00b7lectives d\u2019aliments (per Pasqua o Nadal), la pesca, etc. Les maneres de fumar tabac, l\u2019alcohol, etc.<\/li>\n
          • Familiars: els dinars peri\u00f2dics, els aniversaris, els rituals de conviv\u00e8ncia, hospitalitat i suport…<\/li>\n
          • Lligar-Intimitat: com es considera acceptable, signes reconeguts.<\/li>\n<\/ul>\n

            Tots aquests tipus de rituals es poden identificar en una comunitat, participant sectors diferents de la poblaci\u00f3, en funci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques socials que desenvolupen. Unes persones tindran una molt intensa participaci\u00f3 social, altres nom\u00e9s s\u2019implicaran en alguns rituals. En qualsevol cas, aquests rituals indicaran tres avaluacions de la salut social d\u2019una comunitat, avaluacions que s\u00f3n complement\u00e0ries i que es poden realitzar des de la perspectiva de la teoria de la ritualitzaci\u00f3 estructural (TRE), la qual definir\u00e0 quins s\u00f3n els rituals m\u00e9s significatius, a partir dels que es poden fer les avaluacions:<\/p>\n

              \n
            • La riquesa sociocultural d\u2019una comunitat, la qual es determinar\u00e0 per la quantitat, varietat i nivell de participaci\u00f3 (implicaci\u00f3, motivaci\u00f3, inversi\u00f3 d\u2019energia\u2026) de la seva poblaci\u00f3. Aquesta riquesa es relaciona amb el benestar i la satisfacci\u00f3 de la vida a aquesta comunitat, ja que els rituals es poden interpretar com a ocasions de temps positiu en interacci\u00f3 social.<\/li>\n
            • El nivell de participaci\u00f3 social, els actius comunitaris, es determina per implicaci\u00f3 en els rituals de la comunitat. Una comunitat t\u00e9 nivells excel\u00b7lents de participaci\u00f3 si aconsegueix implicar els seus membres en activitats repetides (no puntuals) en benefici de la comunitat. Els actius comunitaris, \u00e9s a dir, la gent que participa, no nom\u00e9s la que declara la intenci\u00f3 de participar, es pot avaluar a partir dels rituals esportius, d\u2019activitat f\u00edsica, educatius, festius, culturals, etc.<\/li>\n
            • La capacitat d\u2019inclusi\u00f3 i la flexibilitat d\u2019una comunitat. Si es disposa de diversitat de rituals, la possibilitat d\u2019incloure gent encara no implicada o gent nouvinguda a la comunitat, augmenta considerablement, facilitant solidaritat social i capacitat de prevenir conflictes i exclusi\u00f3. Per exemple, una fam\u00edlia immigrant, en una comunitat amb rituals esportius, culturals, d\u2019activitat f\u00edsica, festius, ecol\u00f2gics\u2026 pot trobar diverses oportunitats per a implicar-se i ser reconeguda.
              Per aquests motius, l\u2019activaci\u00f3 de rituals o la creaci\u00f3 de nous, pot assumir la qualitat d\u2019un repte significatiu per a aquelles persones implicades en el treball social comunitari.<\/li>\n<\/ul>\n

              6. Crisi dels rituals. Processos de rutinitzaci\u00f3 i p\u00e8rdua de sentit, processos de regeneraci\u00f3 i activaci\u00f3 dels rituals<\/h1>\n

              Tots aquests rituals es poden promoure, en un sentit positiu per als participants, per\u00f2 tamb\u00e9 poden perdre significat. Un dels primers indicadors d\u2019aquesta p\u00e8rdua d\u2019import\u00e0ncia \u00e9s la seva rutinitzaci\u00f3 o burocratitzaci\u00f3, \u00e9s que deixen de generar emocions. Poden seguir carregats de valor simb\u00f2lic o de for\u00e7a, per a una part de les persones implicades, per\u00f2 ja no generen atracci\u00f3 ni tenen capacitat d\u2019inclusi\u00f3 de noves energies. Pot haver passat aix\u00f2 amb part de les misses cat\u00f2liques, els rituals democr\u00e0tics (eleccions o participaci\u00f3 en els partits pol\u00edtics) o els rituals de pas m\u00e9s formals (matrimoni formal o emancipaci\u00f3 de la fam\u00edlia).<\/p>\n

              Hi ha autors que parlen de la desaparici\u00f3 dels rituals i de les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 implica (Han, 2020). Han adverteix de la carestia de s\u00edmbols que pateixen les societats contempor\u00e0nies, en qu\u00e8 les informacions i fen\u00f2mens rellevants perden la seva for\u00e7a simb\u00f2lica. D’aquesta manera, els rituals, entesos com a procediments culturals de construcci\u00f3 de la identitat, procediments que donen estabilitat a la comunitat i que converteixen “ser al m\u00f3n” en un “ser a casa”, van desapareixent.<\/p>\n

              Qu\u00e8 provoca la rutinitzaci\u00f3 dels rituals? La formalitat supera l\u2019expressivitat<\/p>\n

                \n
              • Perden vincle amb les necessitats i no s\u00f3n substitu\u00efts per altres rituals amb aquestes vinculacions actualitzades (rituals de respecte i cura del medi ambient, rituals de relaci\u00f3 igualit\u00e0ria).<\/li>\n
              • Deixen de generar energia emocional perqu\u00e8 es repeteixen f\u00f3rmules i estils comunicatius sense actualitzar.<\/li>\n
              • Valors superats, ja no vinculats amb el que es considera rellevant.<\/li>\n
              • Canvis en els calendaris: productius (ja no vinculats a agricultura o la ind\u00fastria).<\/li>\n
              • Efectes negatius, vinculats a la confusi\u00f3 de les comunitats.<\/li>\n
              • S\u00f3n manipulats per subgrups o per l\u00edders de diversos tipus (comunitaris, pol\u00edtics, religiosos).<\/li>\n
              • S\u00f3n substitu\u00efts per altres maneres d’expressar identitat a partir de relacions a internet.<\/li>\n<\/ul>\n

                Els rituals poden ser regenerats, tamb\u00e9 es poden crear nous rituals. El vincle amb les necessitats, nous simbolismes i valors, permet la inversi\u00f3 d\u2019energia, les emocions compartides i la recuperaci\u00f3 dels rituals m\u00e9s vius. L\u2019espontane\u00eftat col\u00b7lectiva pot generar nous rituals, per\u00f2 tamb\u00e9 es poden dissenyar en processos comunitaris, com ara l\u2019obertura de camins per a passejar, les quedades per a netejar els espais col\u00b7lectius, les noves festes populars, etc.<\/p>\n

                En aquest proc\u00e9s, no es poden oblidar els nous elements, presents a la vida quotidiana de la poblaci\u00f3: les tecnologies de pantalla, amb la seva capacitat per a connectar, informar i comunicar, aix\u00ed com la seva capacitat per a desconnectar, a\u00efllar, desinformar i generar h\u00e0bits t\u00f2xics. Alguns d\u2019aquests elements que poden canviar les relacions els hem tastat al confinament de manera massiva, com ara les comunicacions amb pantalla (Zoom, Jitsi Meet, GoToMeeting, Skype i molts altres).<\/p>\n

                Cal no oblidar que les reformes dels rituals ja existents, quan han perdut for\u00e7a, \u00e9s una de les millors opcions. Aquesta regeneraci\u00f3 a vegades s\u2019aconsegueix canviant la lit\u00fargia, la formalitat, la manera de comunicar i expressar. Es pot reorganitzar o innovar, com s\u2019ha fet hist\u00f2ricament amb alguns rituals (augmentant la participaci\u00f3, controlant els processos de manipulaci\u00f3, evitant l\u2019avorriment que poden provocar).<\/p>\n

                Finalment, tamb\u00e9 es pot facilitar el redescobriment del sentit de les tradicions compartides, com per exemple recuperant la producci\u00f3 ritual d\u2019aliments (panades, rubiols, frit, etc.), recuperant la m\u00fasica popular i les oportunitats per a tocar i escoltar, revaloritzant les excursions, les celebracions o les festes populars. En aquesta perspectiva cal considerar el canvi poblacional, la incorporaci\u00f3 de nous grups culturals i les tradicions ara presents, ja que la poblaci\u00f3 que canvia de lloc de resid\u00e8ncia les pot haver duit amb ella.<\/p>\n

                A l\u2019article s\u2019hi exploren els rituals com a resposta a un problema caracteritzat per la p\u00e8rdua cohesi\u00f3, la p\u00e8rdua d\u2019identitat i de consci\u00e8ncia comunit\u00e0ria. Construir situacions significatives a les quals es defineix un espai p\u00fablic d\u2019expressi\u00f3 i solidaritat, \u00e9s coherent amb el que proposa la teoria de l\u2019acci\u00f3 comunicativa de J\u00fcrgen Habermas (2015, p. 80), generant (1) relacions interpersonals significatives i (2) comunicaci\u00f3 intencional, a partir d\u2019un m\u00f3n com\u00fa de significats simb\u00f2lics. Per\u00f2 sobretot, \u00e9s coherent amb el que les persones que s\u2019impliquen en el treball social comunitari saben que podrien fer per a desenvolupar din\u00e0miques socioculturals positives.<\/p>\n

                \n<\/p>

                Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n

                Bourdieu, P. (1998) Structure, Habitus, Practices. The Journal of Sociology and Social Anthropology, I, 2<\/em>.<\/p>\n

                Collins, R. (2009). Cadenas de rituales de interacci\u00f3n<\/em>. Anthropos Editorial.<\/p>\n

                Dasari, A.S. (2008). Ethnic organizations and ritual dynamics: Exploration of an Asian Indian community<\/em>. Oklahoma State University.<\/p>\n

                Douglas, M. (1973). Pureza y peligro. Un an\u00e0lisis de los conceptos de contaminaci\u00f3n y tab\u00fa. Siglo XXI.
                Gennep, A. van. (1969\/2008). Los ritos de paso<\/em>. Alianza editorial.<\/p>\n

                Grimes, R. (2013). The craft of ritual studies<\/em>. Oxford University Press.<\/p>\n

                Habermas, J. (2015). Una hip\u00f3tesis sobre el significado hist\u00f3rico-gen\u00e9rico del rito. A Mundo de la vida, pol\u00edtica y religi\u00f3n<\/em>. (pp. 71-85). Editorial Trotta.<\/p>\n

                Halbwachs, Maurice (1925\/2004). Los marcos sociales de la memoria<\/em>. Anthropos Editorial.<\/p>\n

                Han, Byung-Chul (2020). La desaparici\u00f3n de los rituales.<\/em> Herder Editorial.<\/p>\n

                Hanson FA (1981). The semiotics of ritual. Semiotica 33<\/em>(2): 169\u2013178.<\/p>\n

                Kertzer D (1988). Ritual, Politics, and Power<\/em>. Binghamton, NY: Yale University Press.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David and LoConto, David G. 2003. \u201cStrategic Ritualization and Ethnicity: A Typology and Analysis of Ritual Enactments in an Italian American Community. Sociological Spectrum 23<\/em>:425\u2013461.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David. 1997. The Theory of Structural Ritualization. Pp. 257\u2013279 a Advances in Group Process<\/em>. Vol. 14, editat per B. Markovsky, M. J. Lovaglia, and L. Troyer. London, England: Jai Press Inc.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David. 2005. The Need for Theory and the Value of Cooperation: Disruption and Deritualization. Sociological Spectrum 25<\/em>(1):5\u201319.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David. 2009. Structural Ritualization Theory: Application and Change. Pp. 70\u201384 a Bureaucratic Culture and Escalating World Problems<\/em>, editat per J. D. Knottnerus and B. Phillips. Boulder, CO: Paradigm Publishers. Knottnerus, J. David. 2011. Ritual as a Missing Link within Sociology: Structural Ritualization Theory and Research. Boulder, CO: Paradigm Publishers.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David. 2014a. Emotions, Pride and the Dynamics of Collective Ritual Events. Pp. 43\u201354 a Understanding Collective Pride and Group Identity: New Directions in Emotion Theory, Research and Practice<\/em>, editat per G. B. Sullivan. London and New York: Routledge.<\/p>\n

                Knottnerus, J. David. 2014b. Religion, Ritual, and Collective Emotion. Pp. 312\u2013325 a Collective Emotions: Perspectives from Psychology, Philosophy, and Sociology<\/em>, editat per C. von Scheve and M. Salmela. Oxford, UK: Oxford University Press.<\/p>\n

                Libanora, R., Schinin\u00e0, G., & Angi, K. (2019). Rituals and celebrations. A G. Schinin\u00e0 (Ed.), Manual on Community-Based Mental Health and Psychosocial Support in Emergency and Displacement<\/em>. Geneva: International Organization for Migration. p. 89-98.<\/p>\n

                Maisonneuve, J. (2005). Las conductes rituales<\/em>. Nueva Visi\u00f3n.<\/p>\n

                Post, P. (2015). Ritual studies<\/em>. Oxford Research Encyclopedias, 1, 23.<\/p>\n

                Segalen, M. (2005). Ritos y rituales contempor\u00e1neos<\/em>. Alianza editorial.<\/p>\n

                Sen, B., Knottnerus, J. David (2016). Ritualized ethnic identity: Asian Indian immigrants in the southern plains. Sociological Spectrum 36<\/em>(1), 37-56.<\/p>\n

                Sennett, R. (2003). El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad<\/em>. Anagrama.<\/p>\n

                Velasco, H. M. (1986). Rituales e identidad: dos teor\u00edas y algunas paradojas. Revista de occidente<\/em>, (56), 65-75.<\/p>\n

                Wedeen L (2002) Conceptualizing culture: Possibilities for political science. A American Political Science Review 96<\/em>(4): 713\u2013728.<\/p>\n

                Wittgenstein, L. (1953\/1983). Investigacions filos\u00f2fiques<\/em>. Editorial Laia.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                Paraules clau: rituals, rituals d\u2019interacci\u00f3, continguts i efectes dels rituals, crisi i regeneraci\u00f3 dels rituals. Resum Els rituals assumeixen un paper fonamental en el manteniment i el refor\u00e7 del vincle i la din\u00e0mica social. Es pot pensar que els rituals es refereixen nom\u00e9s a l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, per\u00f2 les investigacions de la sociologia i l\u2019antropologia han mostrat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6240,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[98,1,89],"tags":[111],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6047"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6047"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6047\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6167,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6047\/revisions\/6167"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6047"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6047"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}