{"id":5878,"date":"2021-11-26T12:34:17","date_gmt":"2021-11-26T11:34:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5878"},"modified":"2021-12-09T11:31:24","modified_gmt":"2021-12-09T10:31:24","slug":"reflexions-sobre-el-curs-de-formacio-acompanyament-conscient-al-final-de-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/reflexions-sobre-el-curs-de-formacio-acompanyament-conscient-al-final-de-la-vida\/","title":{"rendered":"Reflexions sobre el curs de formaci\u00f3 \u00abAcompanyament conscient al final de la vida\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>acompanyament, mort, formaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Mar Garc\u00eda Rull\u00e1n<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Directora de l’Associaci\u00f3 Silo\u00e9<\/p>\n\n\n\n

Carmen de Espa\u00f1a Fortuny<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instructora Cos i Moviment<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n
\n

La mort no \u00e9s la foscor. \u00c9s apagar la teva llanterna perqu\u00e8 ha arribat l\u2019alba<\/p>\n<\/blockquote>\n

Rabindranath Tagore<\/p>\n



<\/p>\n

Cada vegada m\u00e9s, les persones s’interessen per una mort digna, per un bon morir. De fet, morir dignament \u00e9s un dret reconegut per a tota la ciutadania i regulat a la Llei 4\/2015, de drets i garanties de les persones en el proc\u00e9s de morir, publicada al BOIB n\u00famero 44, de 28 de mar\u00e7.<\/p>\n

Per\u00f2 nosaltres volem entrar i aprofundir en el proc\u00e9s de la mort en si i abordar integralment tota la seva transcend\u00e8ncia, especialment amb les persones m\u00e9s vulnerables. La pregunta que ens volem fer \u00e9s: com podem acompanyar i facilitar el bon morir?<\/p>\n

Per a donar resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3, i amb l\u2019objectiu d\u2019oferir al personal de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS) orientaci\u00f3 i eines per a treballar aquest tema tan profund i dif\u00edcil, es va proposar i aprovar dins del Pla de formaci\u00f3 cont\u00ednua de l\u2019IMAS i adre\u00e7at tamb\u00e9 al personal treballador del Consell de Mallorca, la realitzaci\u00f3 de la 1a edici\u00f3 del taller \u00abAcompanyament emocional en els processos de malaltia, mort i dol\u00bb dut a terme el mes de setembre de l\u2019any 2021.<\/p>\n

A partir de la idea sobre com ens posicionam emocionalment davant la malaltia i els darrers dies de la vida, aquesta actuaci\u00f3 formativa es va plantejar en un format que ha combinat contingut pr\u00e0ctic i te\u00f2ric i, paral\u00b7lelament, un enfocament molt participatiu a l\u2019\u00e0mbit vivencial. D\u2019aquesta manera, cada sessi\u00f3 fou configurada d\u2019entrada amb una explicaci\u00f3 te\u00f2rica sobre el tema concret i, tot seguit, una pr\u00e0ctica corporal conscient d\u2019observaci\u00f3 del comportament individual des de la pres\u00e8ncia personal a escala energ\u00e8tica.<\/p>\n

Aix\u00ed, els objectius principals han estat con\u00e8ixer els propis condicionaments individuals i socials amb relaci\u00f3 a la mort en la nostra societat; identificar les fases del proc\u00e9s de morir a escala f\u00edsica, ps\u00edquica, emocional i espiritual; identificar pautes per a un acompanyament de qualitat a la persona malalta des de l\u2019escolta i la pres\u00e8ncia de qualitat, i aprendre com afrontar el dolor de cada p\u00e8rdua.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la part pr\u00e0ctica ha estat fonamental. Aquesta pr\u00e0ctica corporal est\u00e0 basada en la metodologia pedag\u00f2gica \u00abcos i moviment\u00bb que a Mallorca imparteix la professora Mona Beliz\u00e1n. L\u2019esmentada metodologia sorgeix com a producte de la seva experi\u00e8ncia professional i com a s\u00edntesi de la seva formaci\u00f3 com a mestra, professora de dansa i ballarina, antrop\u00f2loga i docent del m\u00e8tode cos-art del qual se\u2019n deriva aquesta metodologia.<\/p>\n

Aquest enfocament pertany al camp del desenvolupament de l’individu com a persona. \u00c9s una educaci\u00f3 integral que contempla i considera el cos com un tot integral, f\u00edsic, emocional i espiritual, fruit de l\u2019experi\u00e8ncia i de la realitat pr\u00f2pia i personal, ateses les circumst\u00e0ncies que l\u2019han constru\u00eft.<\/p>\n

En el curs, s\u2019ha explicat, entre altres continguts, el fet que en el cos es manifesten mem\u00f2ries de tipus cultural, social, personal i com a esp\u00e8cie. \u00c9s a partir d\u2019aquestes influ\u00e8ncies i de la nostra evoluci\u00f3, que hem desenvolupat un determinat comportament energ\u00e8tic que configura el nostre sistema nervi\u00f3s, el qual ens fa viure i sentir d\u2019una forma determinada i particular; hem configurat unes connexions nervioses que recorren tot el nostre mapa corporal i en elles s\u2019hi cont\u00e9 tota la informaci\u00f3 de l\u2019organisme, a escala emocional i del pensament.<\/p>\n

L’abordatge que s\u2019ha proposat al curs contempla la idea de dignificar el final de la vida com si en fos una etapa m\u00e9s. Tamb\u00e9 es t\u00e9 en compte la idea de promoure el bon morir, morir en pau, amb confian\u00e7a i havent tancat cicles personals, treballant el perd\u00f3 des del respecte i l\u2019amor, havent-se acomiadat de les persones estimades i sabent que, despr\u00e9s de tot i amb la riquesa de l\u2019aprenentatge fet en aquesta vida, el cam\u00ed ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil. Aix\u00ed, es dona sentit i significat a la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia transcendint el proc\u00e9s de la mort.<\/p>\n

\u00c9s molt important que com a professionals acompanyem la persona que est\u00e0 en proc\u00e9s de morir amb el millor estat de consci\u00e8ncia i pres\u00e8ncia possible perqu\u00e8 pugui anar-se\u2019n d\u2019aquest m\u00f3n des de la pau i el conhort de sentir-se agombolada, i d\u2019aquesta manera dignificar-ne, aix\u00ed, el desenlla\u00e7. Acompanyar al final de la vida \u00e9s un art que les savieses m\u00e9s profundes de la humanitat han cultivat i, com a tal, ens hem de preparar per a saber-ho fer: \u00e9s un cam\u00ed d\u2019autoconsci\u00e8ncia.<\/p>\n

El bon morir o una mort digna suposa donar a les persones ateses l\u2019oportunitat de triar, en la mesura que sigui possible, la manera de fer aquest viatge. \u00c9s la viv\u00e8ncia plena, conscient i escollida lliurement de com travessar aquest esdeveniment fonamental de la vida. La dignitat en la mort suposa poder escollir-la un mateix, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important que ning\u00fa imposi una decisi\u00f3 tan \u00edntima i personal a cap altra persona.<\/p>\n

Quan emmalaltim i sentim que ens respecten tal com volem i necessitam, sentim una gran alliberaci\u00f3. Per tant, l’acompanyament a una mort natural consisteix en l’atenci\u00f3 conscient i respectuosa de la persona en totes les seves dimensions: f\u00edsica, psicol\u00f2gica, emocional i espiritual.<\/p>\n

El nostre treball com a professionals d’aquest acompanyament al proc\u00e9s de la mort des de fa m\u00e9s de 25 anys consisteix en el fet que hom se senti acollit, relaxat i respectat, de manera que es pugui crear un espai de protecci\u00f3 i confian\u00e7a que afavoreixi la comunicaci\u00f3 sincera amb pacient, fam\u00edlia i amistats, deixant que la persona en proc\u00e9s de morir se\u2019n vagi amb tranquil\u00b7litat en el moment de partir.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, \u00e9s necessari tenir un coneixement conscient del nostre cos i de la nostra pr\u00f2pia persona com un tot integral, f\u00edsic, mental i emocional. Per a fer-ho hem de respondre preguntes com: qu\u00e8 sent aqu\u00ed i ara?, com estic?, quin \u00e9s el meu estat d\u2019\u00e0nim?, qu\u00e8 necessit?, etc. Cal ser conscients de la situaci\u00f3 concreta que tenim al davant i com l\u2019hem d\u2019abordar des de la nostra responsabilitat i relaci\u00f3 personal (professional, familiar i\/o d\u2019amistat o altres).<\/p>\n

El cos, amb la seva unicitat i unitat, \u00e9s el que hem de fer servir, l\u2019\u00e0ncora on ens hem d\u2019amarrar, \u00e9s l\u2019\u00fanic que realment ens fa falta per a sentir aquesta pres\u00e8ncia esmentada. \u00c9s l\u2019instrument i l\u2019eina que podem i hem d\u2019utilitzar. Malgrat aix\u00f2, el nostre cos \u00e9s un gran desconegut. Ens han donat una m\u00e0quina perfecta, tant \u00e9s aix\u00ed que no ens necessita per a realitzar les funcions b\u00e0siques com la respiraci\u00f3, la circulaci\u00f3 de la sang o la digesti\u00f3, entre d\u2019altres, i quasi nom\u00e9s sabem encendre\u2019l i apagar-lo; no sabem netejar-lo, desembussar-lo, reprogramar-lo\u2026 perqu\u00e8 no ens han donat el llibre d\u2019instruccions.<\/p>\n

En aquesta experi\u00e8ncia formativa, s\u2019ha plantejat la proposta de partir d\u2019un treball individual. A partir d’unes indicacions recollides al contingut, es tracta de rec\u00f3rrer el cos i moure’ns, fent passatge, \u00e9s un fer voluntari, on cadasc\u00fa va sent el seu o la seva guia. Com recull als seus manuscrits Fedora Aberastury (1991), pionera en la mat\u00e8ria i creadora del Sistema conscient per a la t\u00e8cnica del movimiment: \u00abla din\u00e1mica del movimiento contiene la energ\u00eda liberadora que da paso al mundo emocional\u00bb.<\/p>\n

La nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia ens fa concloure que acompanyar de forma conscient en els processos de malaltia, de mort i\/o de dol suposa sentir amb plenitud, entrar al nostre interior, observar com estimam i obrir-nos al moment, deixar anar amb confian\u00e7a, expandir amb la finalitat d\u2019adonar-nos del potencial que tenim i com podem utilitzar-lo. Si alguna cosa \u00e9s clara \u00e9s que si nosaltres mateixos no estam b\u00e9 com a persones, no podem ajudar com a professionals.<\/p>\n

En definitiva, necessitam vertadera consci\u00e8ncia per a l\u2019acompanyament i el cam\u00ed \u00e9s des del nostre cos, el qual ens portar\u00e0 al lloc que volem ser, perqu\u00e8, en ell, trobarem les vies per a l\u2019escolta pr\u00f2pia, per a apropar-nos a l\u2019altri, per a mantenir-nos en equilibri, sense desestabilitzar-nos, dempeus, amb for\u00e7a per a poder connectar amb qui acompanyam i poder rebre tot el que ens vulgui donar i compartir, i comprendre el que ens vulgui comunicar.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia de la mort no \u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 \u00e9s tena\u00e7. El nostre objectiu ha de ser donar l’oportunitat a la persona de poder reconciliar-se amb si mateixa, amb els seus \u00e9ssers estimats, reconciliar-se amb la seva pr\u00f2pia vida i viure aquests moments de la millor manera possible, per a poder manejar el dolor fins a sentir-se acompanyada, d\u2019una banda, pels seus familiars, amistats i\/o acompanyants espirituals i, de l\u2019altra, pel personal que l\u2019at\u00e9n (sanitaris, de serveis socials, etc.).<\/p>\n

En el moment que la persona afectada va perdent la seva capacitat per a expressar la seva voluntat, la legislaci\u00f3 vigent garanteix que aquesta es compleixi. Les voluntats anticipades, tamb\u00e9 conegudes com a testament vital, s\u00f3n una forma jur\u00eddica que permet que qualsevol persona pugui traslladar instruccions sobre qualsevol tema relacionat amb la seva pr\u00f2pia mort (tractaments m\u00e8dics, pal\u00b7liatius, enterrament, etc.). Aix\u00ed, una persona deixa per escrit les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trob\u00e0s en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 no pogu\u00e9s expressar la seva voluntat. Com a professionals que coneixem la q\u00fcesti\u00f3, entenem que \u00e9s aconsellable redactar-les. El testament vital no t\u00e9 efecte mentre la persona pugui expressar-se per ella mateixa; nom\u00e9s en t\u00e9 a partir del moment que no disposa de voluntat personal per a manifestar-se \u00e9s quan adquireix vig\u00e8ncia.<\/p>\n

En els darrers moments cercam el suport de les persones que estimam, que no hi hagi dolor f\u00edsic, psicol\u00f2gic ni espiritual; volem viure la mort sabent que hem fet el que hav\u00edem de fer. Aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a partir en pau.<\/p>\n

Quan arriba el comiat, hi ha aspectes comuns compartits entre tots els \u00e9ssers humans, per\u00f2 cada persona segueix un proc\u00e9s \u00fanic, com l\u2019empremta que tenim al dit, que \u00e9s \u00fanica i irrepetible.<\/p>\n

En els darrers moments de la seva vida, la persona malalta sovint no pot respondre amb total consci\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed que pot percebre la nostra pres\u00e8ncia, aix\u00ed com el nostre estat d\u2019\u00e0nim i l\u2019ambient de l\u2019entorn. \u00c9s aconsellable que en aquests moments les expressions es facin amb prud\u00e8ncia i es respecti el silenci, per a crear un clima afectiu de serenitat i gratitud. Deixar partir no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s el millor que podem fer per a poder acceptar la realitat.<\/p>\n

Entenem que el posicionament professional ha de donar en aquests moments tot l’amor possible per a poder gaudir el millor viatge. El doctor Enric Benito (EcocentroTV, 2017) ens diu: \u00abAcomiadar-te b\u00e9 \u00e9s tancar el proc\u00e9s de vida. \u00c9s la darrera p\u00e0gina de la teva hist\u00f2ria i mereix ser celebrada\u00bb. \u00c9s el moment del legat, tothom ens deixa un legat, i tamb\u00e9 de complir amb les darreres voluntats i de com organitzar el comiat que la persona ha manifestat.<\/p>\n



<\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n

Aberastury, F. (1991). <\/span>Escritos: Sistema consciente para la T\u00e9cnica del Movimiento<\/i><\/span>. Cat\u00e1logos Editora.<\/span><\/p>\n

Benito, E., Dones, M., & Babero, J. (2016). El acompa\u00f1amiento espiritual en cuidados paliativos. <\/span>Psicooncolog\u00eda<\/i><\/span>, <\/span>13 <\/i><\/span>(2-3), 367-84.<\/span><\/p>\n

Cabodebilla, I. (2004). <\/span>Vivir y morir conscientemente<\/i><\/span>. Descl\u00e9e de Brouwer.<\/span><\/p>\n

EcocentroTV (1 de mar\u00e7 de 2017). <\/span>Enric Benito. EL arte del buen morir<\/i><\/span> [Arxiu de v\u00eddeo]. Youtube.https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=8IcQ7COHk0c<\/a><\/span><\/p>\n

K\u00fcbler-Ross, E., & J\u00e1uregui, P. (2008). <\/span>La muerte: un amanecer<\/i><\/span>. Luci\u00e9rnaga.<\/span><\/p>\n



<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: acompanyament, mort, formaci\u00f3. Mar Garc\u00eda Rull\u00e1n Directora de l’Associaci\u00f3 Silo\u00e9 Carmen de Espa\u00f1a Fortuny Instructora Cos i Moviment La mort no \u00e9s la foscor. \u00c9s apagar la teva llanterna perqu\u00e8 ha arribat l\u2019alba Rabindranath Tagore Cada vegada m\u00e9s, les persones s’interessen per una mort digna, per un bon morir. De fet, morir dignament \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5980,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[74,100,78,94,89],"tags":[110],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5878"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7221,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878\/revisions\/7221"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}