{"id":5875,"date":"2021-11-26T12:34:08","date_gmt":"2021-11-26T11:34:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5875"},"modified":"2021-12-03T11:20:21","modified_gmt":"2021-12-03T10:20:21","slug":"el-tractament-de-les-drogodependencies-a-preso-analisis-de-la-problematica-de-la-dona-al-centre-penitenciari-de-mallorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-tractament-de-les-drogodependencies-a-preso-analisis-de-la-problematica-de-la-dona-al-centre-penitenciari-de-mallorca\/","title":{"rendered":"El tractament de les drogodepend\u00e8ncies a pres\u00f3: an\u00e0lisis de la problem\u00e0tica de la dona al Centre Penitenciari de Mallorca"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>dones, \u00e0mbit penitenciari, drogodepend\u00e8ncies, tractament.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/h2>\n\n\n\n

Aquest article fa refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 actual de les dones amb problemes d\u2019addiccions internes en el Centre Penitenciari de Mallorca.
El consum de drogues a les presons \u00e9s una realitat que afecta gran part de la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria, la qual cosa suposa que moltes de les persones internes mostrin problemes d’addicci\u00f3. Si aquestes persones, a m\u00e9s, s\u00f3n dones, l’estigma que presenten \u00e9s major, perqu\u00e8 s’espera d’elles un comportament i una assumpci\u00f3 de responsabilitats diferents de les dels homes.
Aquesta realitat, juntament amb les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques d’exclusi\u00f3 que presenta la dona reclusa pel simple fet de ser dona, s\u00f3n factors que comporten una s\u00e8rie d’obstacles i barreres dignes d’estudi.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Alejandra Pons-Estel Riera<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Treballadora social
Projecte Home Balears<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n
    \n
  1. \n

    Introducci\u00f3<\/h2>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    El present article s’emmarca en el Treball de Fi de M\u00e0ster de la primera edici\u00f3 del M\u00e0ster en Addiccions (Curr\u00edculum Europeu de Prevenci\u00f3 i Curr\u00edculum Universal de Tractament, UPC-UTC) de la Universitat de les Illes Balears.<\/p>\n

    El medi penitenciari \u00e9s un \u00e0mbit que no es pot passar per alt quan ens referim al m\u00f3n de les addiccions. \u00c9s per aquest motiu que es va considerar un tema prou rellevant per a dur a terme un treball d’investigaci\u00f3 i elaborar el Treball de Final del M\u00e0ster en Addiccions que ofereix actualment la Universitat de les Illes Balears.<\/p>\n

    Encara que la problem\u00e0tica \u00e9s prou important per a estudiar-la en profunditat de manera general, es va voler donar una especial import\u00e0ncia a la figura de la dona com a col\u00b7lectiu minoritari i, per tant, m\u00e9s vulnerable en aquest aspecte. \u00c9s per aquest motiu que la investigaci\u00f3 s’ha realitzat sota una mirada de perspectiva de g\u00e8nere i s’ha centrat en les dificultats que mostren les dones amb problemes d’addicci\u00f3 al Centre Penitenciari de Mallorca.<\/p>\n

    El consum de drogues als Centres Penitenciaris \u00e9s una de les problem\u00e0tiques m\u00e9s destacades de l’\u00e0mbit penitenciari, ja que suposa una s\u00e8rie de complicacions associades que dificulten el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 de les persones privades de llibertat, i que tenen conseq\u00fc\u00e8ncies negatives tant a escala individual com comunit\u00e0ria. Per aix\u00f2, l’abordatge d’aquesta problem\u00e0tica \u00e9s imprescindible a l’hora de plantejar qualsevol proc\u00e9s de reinserci\u00f3, normalitzaci\u00f3 i integraci\u00f3 social, la qual cosa comporta l’adquisici\u00f3 d’habilitats i recursos d’afrontament saludables.
    Ara b\u00e9, tot proc\u00e9s privatiu de llibertat t\u00e9 com a objectiu final la reinserci\u00f3 social de la persona, tal com indica la Constituci\u00f3 Espanyola (1978), \u00ables penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estan orientades cap a la reeducaci\u00f3 i la reinserci\u00f3 social\u00bb (art. 25.2 CE). <\/p>\n

    Per a la consecuci\u00f3 d’aquest objectiu, \u00e9s imprescindible dur a terme l’aplicaci\u00f3 d’una s\u00e8rie de mesures i actuacions espec\u00edfiques, tal com recull l\u2019article 50 de la Llei org\u00e0nica 1\/1979, de 26 de setembre, General Penitenci\u00e0ria. En la mateixa l\u00ednia, el Reglament Penitenciari (1996) exposa la necessitat d’actuar en diferents \u00e0mbits per a aconseguir la reinserci\u00f3 (\u00e0mbit laboral, educatiu, social, etc.). Entre aquests \u00e0mbits, s’inclou el tractament a les persones privades de llibertat que presentin algun problema d’addicci\u00f3, el qual fa prec\u00eds un abordatge multidisciplinari i amb la participaci\u00f3 de diferents agents socials implicats.<\/p>\n

    Si b\u00e9 \u00e9s cert que els problemes d’addicci\u00f3 sempre han estat presents en la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria, \u00e9s a partir de 2008 i fins a l’actualitat, quan el model d’intervenci\u00f3 en drogodepend\u00e8ncies en Institucions Penitenci\u00e0ries ha anat evolucionant i s\u2019han anat adaptant inevitablement als canvis que s\u2019han produ\u00eft en aquest camp.<\/p>\n

    Aquestes actuacions treballen per a reduir el consum de subst\u00e0ncies i els problemes que aquest comporta, a m\u00e9s d’impulsar la prevenci\u00f3 i l’oferta terap\u00e8utica, les quals han de realitzar-se sota una metodologia cient\u00edfica, adequant-se a les caracter\u00edstiques socioculturals de la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria i respectant en tot cas la individualitat i els drets humans. Aquestes intervencions, siguin de prevenci\u00f3 o de tractament, han d’estimular canvis conductuals i actitudinals en les persones que les rebin.<\/p>\n

    Per tant, es pot afirmar que els problemes d’addicci\u00f3 formen part de les \u00e0rees a treballar dins qualsevol proc\u00e9s de reinserci\u00f3, proc\u00e9s en el qual es troben immerses totes aquelles persones privades de llibertat que compleixen condemna per la comissi\u00f3 d’un delicte, moltes vegades relacionat amb el consum o venda i tr\u00e0fic de drogues.
    Cal destacar que des dels seus inicis, el dret penitenciari no ha parat especial atenci\u00f3 a les dones, les quals sempre s’han mostrat com un col\u00b7lectiu minoritari entre la poblaci\u00f3 reclusa, perqu\u00e8 nom\u00e9s representen un 7,52% de la poblaci\u00f3 penitenci\u00e0ria.<\/p>\n

    A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, les dones privades de llibertat es troben amb un sistema penitenciari dissenyat per a homes, la qual cosa es tradueix en grans desigualtats a l’hora de desenvolupar actuacions dirigides a cobrir les seves necessitats i a augmentar, aix\u00ed, les possibilitats d’aconseguir una \u00f2ptima reinserci\u00f3 social. Aquesta bretxa de g\u00e8nere limita l’acc\u00e9s de les dones recluses a oportunitats i recursos que els permetin garantir els seus drets i el seu benestar.<\/p>\n

    Si b\u00e9 \u00e9s cert que en els centres penitenciaris existeixen diferents tipus de m\u00f2duls destinats a dones, en el cas del Centre Penitenciari de Mallorca nom\u00e9s hi ha dos m\u00f2duls on poden residir: el m\u00f2dul ordinari i el m\u00f2dul mixt d\u2019educaci\u00f3 i respecte.<\/p>\n

    Cap d\u2019aquests dos m\u00f2duls es pot equiparar amb la Unitat Terap\u00e8utica Educativa (UTE), un espai totalment lliure de drogues on les dones no tenen possibilitats d\u2019acc\u00e9s, ja que es tracta d\u2019un m\u00f2dul exclusiu per a homes, on la problem\u00e0tica de les addiccions \u00e9s el fil conductor de totes les activitats que es duen a terme i dona lloc al tractament en format residencial.<\/p>\n

    Totes les actuacions en mat\u00e8ria de drogodepend\u00e8ncies exercides en el mitj\u00e0 penitenciari, dirigides tant a homes com a dones, poden ser dutes a terme per les seg\u00fcents figures professionals:<\/p>\n