{"id":5868,"date":"2021-11-26T12:34:03","date_gmt":"2021-11-26T11:34:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5868"},"modified":"2021-12-03T11:18:52","modified_gmt":"2021-12-03T10:18:52","slug":"cap-a-unes-masculinitats-del-s-xxi-reflexions-consideracions-i-transits-per-a-assolir-unes-relacions-igualitaries-respectuoses-i-diverses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/cap-a-unes-masculinitats-del-s-xxi-reflexions-consideracions-i-transits-per-a-assolir-unes-relacions-igualitaries-respectuoses-i-diverses\/","title":{"rendered":"Cap a unes masculinitats del s. XXI: reflexions, consideracions i tr\u00e0nsits per a assolir unes relacions igualit\u00e0ries, respectuoses i diverses"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>noves masculinitats, imaginari col\u00b7lectiu, neomasclisme, consci\u00e8ncia de g\u00e8nere i subjectivitats.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/h2>\n\n\n\n

Aquest article pret\u00e9n indagar sobre un dels principals reptes sociol\u00f2gics i relacionals, que com a professionals i com a homes, trobam en aquest segle. Un desafiament que la quarta onada del moviment feminista ens reflecteix i fa viure a tothom, d\u2019una manera m\u00e9s o menys conscient o amb major o menor voluntarietat, la necessitat de reconsiderar qu\u00e8 significa viure, interioritzar i interpretar un tipus de masculinitat o un altre.
Si b\u00e9 durant anys el patriarcat ens ha engolit amb una proposta hegem\u00f2nica del que havia de significar ser un home i de com s\u2019havia d\u2019anar interioritzant una determinada subjectivitat masculina, \u00e9s de nou l\u2019alliberador i colpidor pensament feminista, aix\u00ed com les seves l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3, el que des de fa ja diverses d\u00e8cades sacseja els fonaments s\u00f2lids i r\u00edgids d\u2019aquesta masculinitat dominant, mitjan\u00e7ant el que coneixem com men\u2019s studies i la seva proposta d\u2019unes noves masculinitats.
Per tant, la idea central d\u2019aquest article \u00e9s aproximar-se a aquesta proposta que s\u00f3n les noves masculinitats o masculinitats alternatives, per tal de con\u00e8ixer, recon\u00e8ixer i entendre aquestes opcions de models que ens encoratgen a reconsiderar aquesta socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere, els seus privilegis, desavantatges i conseq\u00fc\u00e8ncies vivencials que el model hegem\u00f2nic ens reporta, i que, al mateix temps, ens porta a una reconsideraci\u00f3 profunda i \u00edntima de com s\u00f3n les nostres relacions entre homes i dones, entre els homes mateixos i incl\u00fas amb nosaltres mateixos, i les implicacions que tenen aquestes relacions.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Miquel Far Ferrer<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Departament de Psicologia
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/h2>\n
\n

\u00ab\u00c9s que sempre \u00e9s el mateix, que si les dones guanyen menys, que si no tenen els mateixos drets, que s\u00ed encara no tenen igualtat\u2026 i jo em deman fins quan? I a m\u00e9s, de nosaltres qui es preocupa pels nostres drets i qui ens defensa? Que a mi tamb\u00e9 em poden atacar o robar i tampoc arrib a final de mes, eh!\u00bb<\/p>\n

\u00ab\u00c9s que no podem ni obrir la boca\u2026 s\u00f3n unes feminazis, malsofrides!\u00bb<\/p>\n

\u00abSi \u00e9s que incl\u00fas als centres educatius els mengen el cap amb tant de rotllo de la igualtat i tant de 25-N, i tanta com\u00e8dia de la diversitat i dels homosexuals, a on arribarem! (\u2026)\u00bb<\/p>\n

\u201cJo ja ajud a casa i estic pels nins. Qu\u00e8 \u00e9s el seg\u00fcent?\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

Durant els darrers anys sentim<\/span>, cont\u00ednuament, conversacions plenes d\u2019apreciacions, comentaris i frases com aquestes (els exemples podrien ser inabordables i aqu\u00ed simplement en recull una petit\u00edssima mostra). De fet, aquest augment considerable de narratives que interpel\u00b7len els homes a queixar-nos i a no deixar-nos \u00abtrepitjar\u00bb pel feminisme \u00e9s totalment proporcional als \u00e8xits i a la representativitat simb\u00f2lica i real que va assolint el moviment feminista tant al nostre estat com arreu del m\u00f3n. <\/span><\/p>\n

Aquesta realitat, la interrelaci\u00f3 entre la bona salut del moviment feminista i la multiplicitat de resist\u00e8ncies i reactivitats per part de molts d\u2019homes cap aquest moviment (com per exemple, amb l\u2019assoliment de determinades narratives neomasclistes o postmasclistes que ataquen qualsevol proposta que prov\u00e9 del feminisme), s\u2019est\u00e0 convertint en un gran risc tant pel mateix moviment feminista, com per a totes les persones que treballam dins l\u2019\u00e0mbit social. Encara m\u00e9s preocupant \u00e9s l\u2019escenari que darrerament estic apreciant de no ser capa\u00e7os de generar, o millor dit de fer arribar, discursos alternatius, positius, igualitaris i no discriminatoris. Narratives que existeixen i que ens faciliten una comprensi\u00f3 correcta i no esbiaixada del que \u00e9s la relaci\u00f3 entre el feminisme i la masculinitat. Ser capa\u00e7os de trencar amb aquesta interpretaci\u00f3 fal\u00b7la\u00e7, buida de contingut i totalment intencionada de fer entendre el feminisme com un crit ferotge contra els homes, ha de ser un objectiu central en les nostres agendes professionals.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s realitzar un q\u00fcestionament sense pal\u00b7liatius d\u2019una manera d\u2019entendre la masculinitat, la qual permet un tarann\u00e0 opressor, violent i virulent cap a les dones i cap aquells homes que viuen la seva masculinitat fora dels designis del que la masculinitat hegem\u00f2nica i tradicional ha marcat, i un fet del tot diferent \u00e9s dir que el feminisme va en contra dels homes i de les seves llibertats. Desmuntar aquesta mentida omnipresent i extensa \u00e9s un objectiu de just\u00edcia social, i el fet de generar una millor comprensi\u00f3 del que vol assolir el feminisme, mitjan\u00e7ant les masculinitats diverses o com popularment s\u2019anomena noves masculinitats, \u00e9s un deure que com a homes i professionals implicats <\/span>en<\/span> les transformacions socials hem d’interioritzar i assumir amb determinaci\u00f3, <\/span>amb <\/span>coratge i, al mateix temps, amb il\u00b7lusi\u00f3. <\/span><\/p>\n

Per a tal objecte, la proposta que aqu\u00ed es presenta \u00e9s una taleia que us oferirem com un viatge alliberador, emp\u00e0tic i de comprensi\u00f3 que s\u2019inicia des de la persona mateixa i es modela amb la nostra praxi quotidiana i amb les nostres relacions personals. <\/span><\/p>\n

I quin \u00e9s aquest punt de partida? Doncs aquell que ens fa ser refer\u00e8ncia de la construcci\u00f3, per una banda, de la nostra pr\u00f2pia concepci\u00f3 del que significa la <\/span>subjectivitat masculina<\/a>1<\/sup><\/i><\/span> mateixa, i, per altra banda, la que ens converteix en una mena de far referencial de les persones amb les quals interactuem i treballem di\u00e0riament. <\/span><\/p>\n

Sembla un <\/span>gran repte<\/span>, veritat? Doncs en realitat ho \u00e9s, per\u00f2 no ens n\u2019hem de preocupar en exc\u00e9s perqu\u00e8 per a entendre i assumir aquesta doble responsabilitat, que tenim com a professionals i com a subjectes actius, hi ha molta feina feta (i la que se segueix fent). Tot seguit, <\/span>us ho<\/span> exp<\/span>osam<\/span> i compart<\/span>im<\/span> d\u2019una manera detallada i fonamentada.<\/span><\/p>\n

\n

<\/a>1La subjectivitat \u00e9s, b\u00e0sicament, la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basades en el punt de vista del subjecte. Per tant, influenciats pels interessos i desitjos particulars d\u2019aquest, sense deixar de pensar amb les coses que podem apreciar des dels diferents punts de vista. Des del punt de vista de la sociologia, la subjectivitat fa refer\u00e8ncia al camp d\u2019acci\u00f3 i representaci\u00f3 dels subjectes, sempre condicionats a les a circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques, pol\u00edtiques, culturals, etc.<\/p>\n<\/div>\n

2. La tr\u00edada referencial com a element clau per transformar aquesta societat<\/h2>\n
\n

\u00ab\u00c9s necessari aprendre a navegar en un oce\u00e0 d’incertesa a trav\u00e9s d\u2019arxip\u00e8lags de certesa\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

(Edgar Morin, fil\u00f2sof i soci\u00f2leg franc\u00e8s).<\/p>\n

A l\u2019hora de poder explicar com n\u2019\u00e9s de transcendent i cabdal el nostre paper com a professionals dins aquest repte (que \u00e9s donar a con\u00e8ixer models de masculinitat alternatius i igualitaris), \u00e9s fonamental que parlem d\u2019una de les figures m\u00e9s rellevants al nostre pa\u00eds envers la lluita contra les viol\u00e8ncies masclistes: el doctor i professor universitari Miguel Lorente. D\u2019aquest autor, hem apr\u00e8s la tr\u00edada seg\u00fcent, que \u00e9s clau a l\u2019hora de generar narratives m\u00e9s igualit\u00e0ries i assolir altres subjectivitats masculines.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Centrem-nos en el primer angle d\u2019aquesta tr\u00edada que \u00e9s el que s\u2019adre\u00e7a als referents propers, encara que tamb\u00e9 explicar\u00e9, m\u00e9s endavant, que signifiquen els altres dos v\u00e8rtexs. Quan parlam de referents propers, pensam en totes aquelles persones que desenvolupen un paper referencial per a infants, adolescents i joves. S\u00f3n les persones m\u00e9s properes dins de l\u2019entorn familiar i social m\u00e9s estret, i aquelles que se\u2019n fan c\u00e0rrec en els grups d\u2019esplai, que els entrenen en la pr\u00e0ctica esportiva, i que, en resum, interactuen dia a dia amb les noves generacions.<\/p>\n

Si ho pensam b\u00e9, han estat i s\u00f3n aquests referents les br\u00faixoles a partir de les quals el nostre jovent i la nostra inf\u00e0ncia busquen orientar-se, a m\u00e9s de desenvolupar un paper clau tant amb el desenvolupament i creixement personal com amb la construcci\u00f3 de la seva identitat. Per tant, les persones que treballam en l\u2019\u00e0mbit social, si ho reflexionam un instant, hem estat, som i serem sempre figures referents. Uns referents que, com b\u00e9 ens assenyala el soci\u00f2leg i activista social Jokin Azpiazu (2017) en la seva obra Masculinidades y feminismo<\/i>, constantment podem facilitar \u00ab(\u2026) noves representacions i imaginaris que projectin visions temporals de canvi\u00bb. Aquesta alternan\u00e7a de representacions, de discursiva i de modelatge \u00e9s vital, ja que, com el mateix Azpiazu ens indica, cal que com a referents siguem capa\u00e7os de \u00abcrear incomoditats per trencar l’imaginari existent\u00bb. Un imaginari<\/a>1<\/sup> que oprimeix, devalua i sotmet les dones, i aquells homes que no responen al model de masculinitat tradicional que se sost\u00e9 i gravita entorn de la cultura masclista i al sistema patriarcal.<\/p>\n

\u00c9s amb aquesta intenci\u00f3 de canviar i transformar aquest imaginari on l\u2019empla\u00e7ament de la tr\u00edada referencial adquireix m\u00e9s rellev\u00e0ncia, significat i transcend\u00e8ncia, ja que, com a professionals, tenim la capacitat, per un costat, d\u2019anar produint cada cop m\u00e9s espais comuns o contextos compartits (el segon eix d\u2019aquesta tr\u00edada) i de concebre\u2019ls com els llocs o intervencions on puguem dialogar, debatre i, sobretot, fer que les persones que atenem prenguin consci\u00e8ncia de com hem anat erigint aquest imaginari tan desigual i injust. Al mateix temps, dins d\u2019aquests contextos de revisi\u00f3, podem anar articulant noves narratives que busquin sostenir-se sobre la projecci\u00f3 i la necessitat d’una masculinitat alternativa, igualit\u00e0ria i equ\u00e0nime. D\u2019aquesta manera, ens acabarem convertint en una mena d\u2019enginyers i enginyeres socials amb capacitat de desarticular aquest sistema operatiu que \u00e9s, al cap i a la fi, aquesta ment social compartida, el sistema patriarcal.<\/p>\n

La nostra tasca com a referents propers de l\u2019\u00e0mbit social, i molts de cops de l\u2019\u00e0mbit socioeducatiu, \u00e9s, per tant, multidimensional, perqu\u00e8 podrem facilitar que es visibilitzin i convisquin alhora els tres elements sobre els quals es constitueix aquesta tr\u00edada referencial.<\/p>\n

Com? Doncs, per una banda, com a professionals que d\u2019alguna manera guiem i acompanyem les persones que atenem, hem de recordar i tenir sempre molt present que en tot moment som com una mena de mirall que, conscientment o inconscientment, podem trencar aquell imaginari que ens presenten i representen molts de cops les persones, fam\u00edlies i grups amb els quals intervenim, ja que, com molt b\u00e9 sabem, la nostra funci\u00f3 de modelatge social i relacional \u00e9s tan transcendent que qualsevol paraula, acci\u00f3, silenci, afecte o, incl\u00fas, qualsevol actitud corporal que mostrem es pot convertir en font o recipient d\u2019un canvi o d\u2019una realitat sempiterna.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, cal que siguem proactius a l\u2019hora no sols de generar aquests espais de transgressi\u00f3 i transici\u00f3 cap a un altre imaginari, sin\u00f3 per a donar visibilitat a aquells homes p\u00fablics (nous referents, tercer angle) que es mostren sensibilitzats amb el moviment feminista. Fins i tot, fent de la curiositat un basti\u00f3 on es donin a con\u00e8ixer i a recon\u00e8ixer aquells \u00abnous homes bons\u00bb, com diu l\u2019antrop\u00f2leg i expert en masculinitats Ritxar Bacete (2017). D\u2019aquesta manera, a m\u00e9s, podrem recuperar de l\u2019exili de l\u2019anonimat aquells homes bons que sempre han existit i que s\u2019han mostrat aliats del feminisme en \u00e8poques tan poc favorables per donar suport a la lluita per la igualtat.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de ser<\/span><\/span> \u00e0gils i diligents a l\u2019hora de crear aquests contextos en qu\u00e8 la gent que \u00e9s atesa i interrelaciona amb tu pot anar trobant, vivint i interioritzant aquesta necessitat de regeneraci\u00f3 de l’imaginari col\u00b7lectiu. Les possibilitats per assumir aquests rols i generar aquests contextos s\u00f3n m\u00faltiples i, com veurem a continuaci\u00f3, tot comen\u00e7a dins de la persona mateixa i com hom ha interioritzat la seva pr\u00f2pia subjectivitat masculina.<\/p>\n

\n

<\/a>1L\u2019imaginari col\u00b7lectiu \u00e9s un terme que s\u2019atribueix a finals dels anys cinquanta a Edgar Morin, un dels fil\u00f2sofs i soci\u00f2legs m\u00e9s importants dels nostres temps, ens permet entendre el que coneixem com \u00abment social col\u00b7lectiva\u00bb. Noci\u00f3 que fa refer\u00e8ncia, com b\u00e9 explica Morin, al conjunt de s\u00edmbols, mites, valors, desitjos i interaccions socials que es donen tant en una dimensi\u00f3 real com en una dimensi\u00f3 imagin\u00e0ria.<\/p>\n<\/div>\n

3. Recorrent la subjectivitat masculina. Una travessia en primera persona. Primeres reflexions i consideracions<\/h2>\n
\n

\u00abLa vida \u00e9s una navegaci\u00f3 dif\u00edcil sense una bona br\u00faixola\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

(Jos\u00e9 Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol)<\/p>\n

Com b\u00e9 sabem les persones que treballam en aquest \u00e0mbit, un dels aspectes m\u00e9s rellevants, al qual hem de dedicar una atenci\u00f3 m\u00e9s especial i sostinguda, \u00e9s el que anomenam treball personal. No s\u2019aconsegueix una cura de tot all\u00f2 que ens mobilitza, ressona i ens exposa a patir tota una s\u00e8rie de dificultats, incl\u00fas patologies terribles, per a la nostra persona i per a la nostra ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Per tant, dins les nostres agendes personals i professionals, cada cop m\u00e9s, afortunadament, dedicam m\u00e9s espais i m\u00e9s temps a cuidar-nos i a escoltar-nos. \u00c9s per aquest mateix raonament, pel qual haur\u00edem de considerar que \u00e9s fonamental que observem com ens situam envers la igualtat i, en particular, amb el que significa per a nosaltres ser un home en aquest m\u00f3n i en aquest segle. Per aquest motiu, el primer pas que cal considerar com a professional i com a persona, seria valorar quina \u00e9s la nostra actitud respecte a la tem\u00e0tica aqu\u00ed tractada, ja que, si b\u00e9 una bona part de nosaltres tenim una predisposici\u00f3 absent de prejudicis i resist\u00e8ncies envers el desafiament de la igualtat i el treball amb les masculinitats alternatives, un percentatge for\u00e7a significatiu utilitzam<\/span><\/span>, com b\u00e9 assenyala el soci\u00f2leg i sex\u00f2leg Erick Pescador (2004), determinades estrat\u00e8gies d\u2019escaqueig o de resist\u00e8ncia. Per tal motiu, consideram que ens pot enriquir molt donar a con\u00e8ixer algunes d\u2019aquestes resist\u00e8ncies cl\u00e0ssiques:<\/p>\n

    \n
  • La llei eterna dels costums i h\u00e0bits socials: \u00e9s una narrativa molt estesa i present. S\u00f3n aquells comentaris tipus: \u00ab\u00c9s que canviar la mentalitat de la gent \u00e9s molt dif\u00edcil\u201d, \u201cDespr\u00e9s arriben a casa seva i senten el que senten\u00bb. Raonaments que disten d\u2019assumir el rol de responsabilitat que tenim com a referents que som, a m\u00e9s de sostenir les realitats d’injust\u00edcia i desigualtat que trobam.<\/li>\n
  • L\u2019estrat\u00e8gia de negar l\u2019evid\u00e8ncia o de minimitzar-la. S\u00f3n comentaris com per exemple: \u00ab\u00c9s que no podem ni fer un acudit o tirar una floreta\u00bb. Actituds que en realitat no s\u00f3n m\u00e9s que un reflex fidel del que la societat fa amb les viol\u00e8ncies masclistes: minimitzar-les, negar-les i, fins i tot, ignorar-les.<\/li>\n
  • L\u2019estrat\u00e8gia de pensar o deixar entendre que hem avan\u00e7at molt o de poder relaxar-nos, com si el canvi ja s\u2019hagu\u00e9s assolit i no estigu\u00e9ssim a l\u2019inici d\u2019aconseguir una societat m\u00e9s justa.<\/li>\n
  • L\u2019estrat\u00e8gia de justificar el que \u00e9s injustificable: s\u00f3n totes aquelles dial\u00e8ctiques que legitimen determinades conductes sota els paraig\u00fces de la generalitzaci\u00f3 o la \u00abnormalitzaci\u00f3\u00bb (\u00abTothom ha estat jove i tothom ha fet determinades coses\u00bb o \u00abS\u00f3n coses d\u2019infants\u00bb). O aquelles cites que apel\u00b7len al mal com\u00fa (\u00abLes dones tamb\u00e9 tenen tela\u00bb, \u00abElles s\u00f3n m\u00e9s malicioses o m\u00e9s cruels\u00bb) com si aquestes tamb\u00e9 no fossin conductes menyspreables i que s\u2019han d\u2019abolir. Per cert, si reflexionem uns instants, darrere d\u2019aquests arguments s\u2019amaga una de les construccions de la subjectivitat femenina que m\u00e9s masclisme comporta: la de construir una alteritat femenina fonamentada en el principi pel fet que elles han de ser bones, nobles i irreprotxables, com si no poguessin ser com elles vulguin!; incl\u00fas, per descomptat, m\u00farries, cruels o malvades (encara que com hem dit aquestes siguin conductes rebutjables).<\/li>\n
  • L\u2019estrat\u00e8gia de m\u00e9s del mateix: actitud que se sustenta pel fet de participar o organitzar esdeveniments entorn del 25-N o el 8-M, com si fossin una prova irrefutable de la consci\u00e8ncia i sensibilitzaci\u00f3 individual i col\u00b7lectiva, i no com es dona en moltes ocasions, una simple aparen\u00e7a que amaga una realitat de no canvi.<\/li>\n<\/ul>\n

    Altres conductes que s\u00f3n interessants d\u2019analitzar s\u00f3n el que denominem escapoliments comuns, entesos com aquelles excuses i justificacions buides de contingut que s\u2019utilitzen per no dedicar temps ni esfor\u00e7os a combatre el patriarcat i el poder que aquest t\u00e9. Com a exemples d\u2019aquest tipus d\u2019arguments, Pescador (2004) ens parla de:<\/p>\n

      \n
    • Posposar. \u00abSi \u00e9s que no arribam a m\u00e9s\u00bb, \u00abS\u00ed, jo entenc que la igualtat \u00e9s important, per\u00f2 \u00e9s que som un cul-de-sac\u00bb. Aquest argument fa refer\u00e8ncia a tota aquella dial\u00e8ctica que gira entorn de la sobrec\u00e0rrega de feina que porta tothom, fet que, no cal dir-ho, \u00e9s cert, per\u00f2 que tampoc pot ser un recurs per a no adre\u00e7ar-nos a aquesta responsabilitat i per a no sumar-nos al canvi.<\/li>\n
    • Menysvalora: \u201cS\u00ed, s\u00ed, ja ho tindr\u00e9 en compte\u201d, \u201cCom si aix\u00f2 fos el m\u00e9s rellevant\u201d. \u00c9s col\u00b7locar en un segon lloc, o a vegades en un tercer o quart, el que \u00e9s, sense cap mena de dubte, una urg\u00e8ncia i una prioritat social. A m\u00e9s, \u00e9s un aspecte que repercuteix en beneficis que van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aprendre sobre igualtat i que permet una millora de la comunicaci\u00f3, la reducci\u00f3 de la conflictivitat, la cohesi\u00f3 grupal, l\u2019empatia m\u00fatua i un llarg etc\u00e8tera dins els nostres espais de feina i dins les nostres din\u00e0miques relacionals.<\/li>\n
    • Utilitarisme femen\u00ed. Es dona quan els professionals homes s\u2019escuden darrere d\u2019arguments com els seg\u00fcents: \u201cAix\u00f2 \u00e9s millor que ho tracteu vosaltres, controlau m\u00e9s i estau m\u00e9s preparades\u201d. D\u2019aquesta manera, de nou, es normalitza la discriminaci\u00f3 i, al mateix temps, els companys es col\u00b7loquen en una posici\u00f3 de no poder i de no sentir-se interpel\u00b7lats per aquest tema, la qual cosa genera un efecte de sobrec\u00e0rrega a les nostres companyes i de no protagonisme i assumpci\u00f3 de la responsabilitat que els homes hem de tenir dins el canvi social. Per altra banda, cal dir que es perd, un cop m\u00e9s, una imprescindible oportunitat de mostrar-nos com a referents positius.<\/li>\n
    • Pilotes fora. \u00abQu\u00e8 m\u00e9s volen que facem? Ara tamb\u00e9 d\u2019experts amb igualtat! Jo no arrib a m\u00e9s!\u00bb. \u00c9s un argumentari molt ben constru\u00eft per a desatendre la responsabilitat que ens correspon i per a externalitzar aquesta tasca que hem d\u2019assumir i desenvolupar a poc a poc i dia rere dia.<\/li>\n<\/ul>\n

      Si b\u00e9 \u00e9s cert que el llistat d\u2019estrat\u00e8gies \u00e9s molt m\u00e9s ampli, consider que aquest petit resum us pot suposar un bon punt de partida per a tenir una revisi\u00f3 pr\u00f2pia de com ens situem respecte a aquestes tem\u00e0tiques. Tanmateix, m\u2019agradaria poder estendre\u2019m i considerar altres aspectes que consider que s\u00f3n molt \u00fatils a l\u2019hora de fer una mica m\u00e9s de treball personal envers la igualtat i a les masculinitats. S\u00f3n en realitat micromasclismes* que apareixen i es reprodueixen en els teus llocs de feina i amb les teves interaccions di\u00e0ries:<\/p>\n

        \n
      • Tots aquells comentaris i comportaments que es donen en la relaci\u00f3 di\u00e0ria amb les persones que atenem i que clarament representen una escenificaci\u00f3 diferencial en funci\u00f3 de si ens estem relacionant amb un home o una dona. Per exemple, quan assignem caracter\u00edstiques especials a ells o elles (\u00abvosaltres sou molt m\u00e9s curioses i cuidadores; vosaltres sou m\u00e9s valents i atrevits), o quan atribu\u00efm rols diferents en funci\u00f3 del g\u00e8nere i, per tant, prescrivim tasques o compromisos en funci\u00f3 d\u2019aquests rols.<\/li>\n
      • Amb els usos que es fan del llenguatge de forma quotidiana, i no sols ens referim a l\u2019\u00fas sexista del llenguatge, aquell que exclou, invisibilitza, devalua i subordina les dones. Tamb\u00e9 ens referim a les cad\u00e8ncies o en el llenguatge utilitzat si la comunicaci\u00f3 s\u2019estableix amb un jove o una jove (per exemple: quan tenim tons paternalistes i sobreprotectors amb elles i tenim postures m\u00e9s rudes i seques amb ells, apel\u00b7lant, a m\u00e9s, a la seva virilitat).<\/li>\n
      • O per exemple, altres q\u00fcestions b\u00e0siques com s\u00f3n els usos dels espais compartits o la designaci\u00f3 de les tasques o de les propostes grupals.<\/li>\n
      • Una altra \u00e0rea transcendent, quant a valor simb\u00f2lic i de socialitzaci\u00f3 diferencial, \u00e9s tot el que gravita entorn del m\u00f3n emocional i de les cures. La pregunta seria, \u00bffins quan mantindrem propostes diferents o aproximacions emocionals i de responsabilitat distants a l\u2019hora d\u2019assignar cures en funci\u00f3 de si ens adrecem a homes o a dones?<\/li>\n
      • I respecte a l’\u00e8tica de les cures i de l\u2019autocura, cal tenir en compte la poca pres\u00e8ncia i la quantitat d\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aquesta cultura. Seguim projectant cap als homes estereotips que els caracteritzen com a desordenats, amb poca cura, proclius al risc, centrats en si mateixos i desconnectats de la resta i de l\u2019entorn que els envolta. En canvi, les nostres projeccions de la subjectivitat femenina fan que constantment els demanem que es comportin amb dec\u00f2rum, que siguin cuidadores, delicades, bondadoses i servicials. Per\u00f2 no sols de cara a les persones que atenem hem de fer un canvi de paradigma respecte a les cures, sin\u00f3 que ens urgeix que tothom es miri i es mesuri respecte a aquesta \u00e8tica de les cures als nostres equips de feina, perqu\u00e8 \u00e9s b\u00e0sic que siguem capa\u00e7os de recon\u00e8ixer on ens ubicam dins l\u2019exercici de la funci\u00f3 de la persona que t\u00e9 cura o com a sol\u00b7licitants d\u2019aquesta atenci\u00f3.<\/li>\n
      • Finalment, \u00e9s fonamental que ens plantegem com hem interioritzat dues concepcions sobre les quals se sostenen les desigualtats: l’androcentrisme i l\u2019heteronormativitat.<\/li>\n<\/ul>\n

        Primerament, voldr\u00edem esclarir que quan parlam d\u2019androcentrisme o de mantenir una mirada androc\u00e8ntrica, ens referim al fet de, com defineix la doctora en psicologia Montserrat Moreno (2018), \u201cconsiderar l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 de sexe mascul\u00ed com el centre de l\u2019univers, com la mesura de les coses, com l\u2019\u00fanic observador v\u00e0lid del que succeeix al m\u00f3n, i com l\u2019\u00fanic capa\u00e7\u201d. Mantenir, encara que sigui d\u2019una manera inconscient, aquest biaix androc\u00e8ntric permet, en realitat, que es reprodueixin un c\u00famul de discriminacions i injust\u00edcies cap a les dones i cap a determinats homes, les quals estam obligats a corregir i eliminar. Aquesta tasca implica evitar que les activitats i els valors femenins es masculinitzin. \u00c9s m\u00e9s, tenim el deure de revertir l\u2019ordre de les coses per a reivindicar la cooperaci\u00f3, la solidaritat, l\u2019afectivitat i l\u2019emotivitat, aix\u00ed com les cures com a valors universals, i que aquestes estiguin lliures de categoritzacions socials. Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera, podrem superar aquest gran obstacle que representa l\u2019androcentrisme, el qual no ens permet avan\u00e7ar cap a la conquesta de totes les potencialitats que tothom t\u00e9. <\/span><\/p>\n

          \n
        • En darrer lloc, un altre escull al qual consideram que hem de parar una atenci\u00f3 especial i uns instants de reflexi\u00f3 i de valoraci\u00f3 \u00e9s l\u2019heteronormativitat, ja que ,avui en dia, com a referents que hem dit que som, formam part de la cadena de transmissi\u00f3 educativa i socialitzadora que en moltes ocasions presenta com a normativa i comuna l\u2019heteronormativitat. La filiaci\u00f3 a aquesta norma es dona massa sovint d\u2019una manera espont\u00e0nia i repetitiva quan donem per v\u00e0lida la idea que la immensa majoria de les persones amb les quals ens relacionem di\u00e0riament s\u00f3n heterosexuals. \u00c9s, perqu\u00e8 ho puguem entendre d\u2019una manera senzilla, com quan considerem que totes les persones dels nostres entorns laborals i relacionals s\u00f3n cisg\u00e8nere3, sense contemplar que poden existir persones trans o no bin\u00e0ries, sense anar m\u00e9s enfora.<\/li>\n<\/ul>\n

          Si no esmentem l\u2019heterosexualitat com un desig m\u00e9s, com una opci\u00f3 m\u00e9s, l\u2019establim com a norma i com a \u00fanica expressi\u00f3 leg\u00edtima de la sexualitat i, com b\u00e9 sabem, la realitat i la llibertat individual i col\u00b7lectiva ens demostra que aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed i que el ventall de possibilitats \u00e9s molt m\u00e9s ric i divers.<\/p>\n

          En definitiva, la nostra intenci\u00f3 amb totes aquestes primeres consideracions i reflexions entorn de com ens col\u00b7locam respecte les relacions de g\u00e8nere i la igualtat aix\u00ed com en la construcci\u00f3 de les subjectivitats femenines i masculines, \u00e9s animar-vos que interioritzeu all\u00f2 que assenyala Paulo Freire (1972) com a consci\u00e8ncia de g\u00e8nere, un prop\u00f2sit que ens permetr\u00e0 reflexionar sobre el m\u00f3n que ens envolta i ens permetr\u00e0 elegir un curs d\u2019acci\u00f3 determinat, amb informaci\u00f3 i fonamentat en una reflexi\u00f3 cr\u00edtica constant. Un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 cr\u00edtica emmarcat en les experi\u00e8ncies de desigualtat de g\u00e8nere (i altres formes de desigualtat) que hem desglossant i que us permetr\u00e0 promoure un creixement personal, professional, de consci\u00e8ncia pol\u00edtica i social, aix\u00ed com d\u2019activisme social.<\/p>\n

          <\/p>\n

          4. Les noves masculinitats com a opci\u00f3 de tr\u00e0nsit cap a unes relacions m\u00e9s igualit\u00e0ries, respectuoses i diverses<\/h2>\n

          Al llarg d\u2019aquest article hem anat mencionant diversos conceptes com masculinitat, noves masculinitats, masculinitats alternatives o igualit\u00e0ries, etc. Consideram que un cop entrats en mat\u00e8ria i encara amb el repte d\u2019assolir una consci\u00e8ncia de g\u00e8nere a les nostres vides i a les nostres professions, el nostre objectiu immediat \u00e9s donar llum sobre qu\u00e8 entenem, des dels estudis de g\u00e8nere, que s\u00f3n els conceptes esmentats abans. Per aix\u00f2, a manera de reflexi\u00f3, resulta interessant introduir la petita q\u00fcesti\u00f3 seg\u00fcent: considerau que en totes les societats s\u2019entenen, es viuen i s\u2019expressen les relacions i les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere de la mateixa manera?<\/p>\n

          Estam gaireb\u00e9 segurs que si heu recapacitat durant uns instants i heu revisat les vostres pr\u00f2pies viv\u00e8ncies, les din\u00e0miques personals, professionals i familiars en les quals us moveu o si pensau en la diversitat de persones que us heu trobat al llarg de la vostra vida, la resposta que donareu \u00e9s que no: que ni totes les societats, ni totes les persones no entenem ni vivim les relacions de g\u00e8nere de la mateixa manera.<\/p>\n

          Un fet molt semblant succeeix amb el concepte de masculinitat. \u00c9s a dir, la majoria de nosaltres lligam aquest concepte a un conjunt de caracter\u00edstiques o trets distintius que assignam als homes. Aleshores, \u00e9s molt com\u00fa que a la nostra cultura occidental imaginem les dones i els homes com a posse\u00efdors d\u2019unes caracter\u00edstiques o subjectivitats diferents. Aix\u00f2 no obstant, el que interessa de l\u2019estudi sobre les masculinitats \u00e9s entendre i con\u00e8ixer que no sempre ens hem manejat amb un concepte de les dones i dels homes d\u2019una manera tan antag\u00f2nica. Com assenyala l\u2019activista, historiador i soci\u00f2leg expert en sexologia Jeffrey Weeks (1998) \u00abMentre que a altres cultures hem vist les difer\u00e8ncies (sexuals) com a flu\u00efdes i complement\u00e0ries, nosaltres tenim la tend\u00e8ncia de veure-les com a definit\u00f2ries i oposades\u00bb.<\/p>\n

          Aleshores, la primera q\u00fcesti\u00f3 que ens haur\u00edem de plantejar seria la seg\u00fcent: en quin moment comen\u00e7arem a pensar i entendre la masculinitat no tant com una distinci\u00f3 qualitativa, sin\u00f3 com un concepte contraposat a all\u00f2 que es defineix com a femen\u00ed? La resposta ens l\u2019ofereix una de les figures m\u00e9s importants en l\u2019estudi de les masculinitats, la soci\u00f2loga Raewyn Connell (2003). Per a aquesta autora, quan parlem de masculinitat, tal com la concebem en l’actualitat, ens referim m\u00e9s b\u00e9 a un producte hist\u00f2ric bastant recent. De fet, com a objecte d\u2019estudi es constitueix des d\u2019\u00e8poques molt properes a la nostra.<\/p>\n

          Per tant, amb la intenci\u00f3 de poder comprendre com s\u2019ha anat convertint la masculinitat en un producte hist\u00f2ric i en un objecte d\u2019estudi, pensam que \u00e9s interessant fer una aproximaci\u00f3 a aquest camp d\u2019investigaci\u00f3<\/span><\/span> a trav\u00e9s de tres processos que es donen quasi de manera continuada.<\/p>\n

          El primer proc\u00e9s \u00e9s el que apareix lligat al desenvolupament d\u2019un ampli camp de recerca sobre la sexualitat i la diferenciaci\u00f3 sexual durant el per\u00edode que se situa des del s. xix fins a mitjans del s. xx. Posteriorment, ens trobem amb un segon per\u00edode de q\u00fcestionament dels models i mandats de la masculinitat que coneixem com a per\u00edode de crisis de la masculinitat, que es dona entres les d\u00e8cades dels seixanta i dels setanta. Finalment, un tercer per\u00edode \u00e9s el que es produeix quan sorgeixen els corrents feministes i els moviments pol\u00edtics reivindicatius sobre el g\u00e8nere i les relacions de g\u00e8nere. Cert \u00e9s que m\u2019encantaria poder fer un abordatge extens i minuci\u00f3s d\u2019aquests tres grans per\u00edodes, per\u00f2 per una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019extensi\u00f3 i de prioritzaci\u00f3, en aquest article em centrar\u00e9 m\u00e9s en els dos darrers.<\/p>\n

           <\/h2>\n

          5. El per\u00edode de crisis dels models masculins<\/h2>\n

          El primer que farem, i que \u00e9s b\u00e0sic per a entendre aquest per\u00edode, \u00e9s contextualitzar i ubicar aquest corrent d\u2019estudis sobre la masculinitat dins una conjuntura molt particular que moltes persones han denominat com el \u00abper\u00edode de crisis en la masculinitat\u00bb.<\/p>\n

          Per qu\u00e8 sorgeix la necessitat de parlar d\u2019un per\u00edode de crisis de la masculinitat? Doncs perqu\u00e8 ens trobam en un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 diversos valors socials associats, o socialment reconeguts, a les velles definicions de masculinitats (com la virilitat, l\u2019ombria, el fet prove\u00efdor, la protecci\u00f3<\/span><\/span>, la fortalesa, etc.) han perdut certa vig\u00e8ncia o significat, mentre que noves falques o interpretacions del que significa la masculinitat no s\u2019han establert d\u2019una manera clara.<\/p>\n

          A m\u00e9s, ens trobam en una \u00e8poca de grans transformacions socials i d\u2019una s\u00e8rie de factors socioecon\u00f2mics lligats al sistema industrial capitalista, sobretot a pa\u00efsos com els Estats Units o el Regne Unit, que influeixen en els models i mandats de la masculinitat. Aix\u00ed, es dona l\u2019aparici\u00f3 de canvis en la composici\u00f3 de la for\u00e7a del treball i en el treball mateix, al mateix temps que es produeix un despla\u00e7ament de la societat industrial cap a una societat m\u00e9s productora de serveis i d\u2019informaci\u00f3. Aquesta transici\u00f3 facilita que moltes dones facin incursions dins d\u2019aquest nou model d\u2019economia i s\u2019incorporin a aquests n\u00ednxols de treball. Aquest fet suposa que tamb\u00e9 ara s\u00f3n les dones les que passen a aportar ingressos que les seves fam\u00edlies necessiten, per a poder mantenir els nivells de vida que fins aleshores han estat sustentats per un \u00fanic sou que arribava des de la figura masculina d\u2019un marit prove\u00efdor.<\/p>\n

          Aquest canvi de paradigma relacional i funcional \u00e9s for\u00e7a important, ja que suposa una permutaci\u00f3 de les posicions de poder dins de les relacions entre homes i dones. Com molt b\u00e9 assenyala l\u2019antrop\u00f2loga estatunidenca Marvin Harris (2011):<\/p>\n

          \u00abSe suposava que les dones devien acceptar una posici\u00f3 de subordinaci\u00f3 tant a casa com als seus llocs de feina. Aquest fet tenia cert sentit mentre l\u2019home podia portar el pa a casa; per\u00f2 quan el cost de criar fills es va disparar, el segon sou de l\u2019esposa-mare es convert\u00ed en essencial per a les parelles amb aspiracions de classe mitjana. El vern\u00eds sentimental \u2015la \u00abm\u00edstica\u00bb\u2015 que enaltia l\u2019explotaci\u00f3 inherent als tradicionals rols sexuals comen\u00e7a a esqueixar-se. Tot l\u2019edifici de l’imperatiu marital i procreador, amb els seus dobles patrons victorians i la seva hipocresia patriarcal, es va comen\u00e7ar a ensorrar\u00bb.<\/p>\n

          De fet, pensau si \u00e9s important aquest canvi de paradigma i l\u2019efecte que va tenir en l’\u00e0mbit de transformacions i canvis dins la societat, que aquesta nova realitat va donar peu que als Estats Units de la d\u00e8cada dels setanta sorgissin els denominats men\u2019s studies<\/i> (els estudis dels homes).<\/p>\n

          En aquesta conjuntura, estam segurs que coincidireu amb la nostra an\u00e0lisi, en qu\u00e8 aquest context de crisi i de transformaci\u00f3 no es va cenyir \u00fanicament a un pla socioecon\u00f2mic, sin\u00f3 que estam enfront d\u2019un aut\u00e8ntic canvi de paradigma cultural i relacional que es reflecteix en molts dels escenaris del nostre dia a dia. Aix\u00ed, en el terreny de les idees i de les creences, apareixen nous q\u00fcestionaments que contribueixen a confrontar aquelles explicacions i narratives totalit\u00e0ries existents fins aleshores sobre les relacions entre g\u00e8neres, i, sobretot, amb tot el que \u00e9s relatiu a l\u2019atribuci\u00f3 com a mascul\u00ed o femen\u00ed. Per tant, aquest nou paradigma va facilitar que a partir dels anys setanta florissin estudis i investigacions que reivindicaven nous relats i noves \u00f2ptiques a l\u2019hora d\u2019estudiar qu\u00e8 significava la masculinitat.<\/p>\n

          \n<\/p>

          6. Noves an\u00e0lisis de la masculinitat: a l\u2019estela dels corrents feministes i els moviments pol\u00edtics reivindicatius<\/h2>\n

          L\u2019\u00faltim proc\u00e9s que constitueix aquesta tr\u00edada i que ens permet entendre aquest producte hist\u00f2ric recent que \u00e9s la masculinitat com l\u2019entenem actualment, \u00e9s el que es genera com a resultat de la for\u00e7a existent entre els moviments d\u2019alliberaci\u00f3 de les dones i dels col\u00b7lectius de diversitat sexual. Arran d’aquestes sinergies i d\u2019un inter\u00e8s notable per part del m\u00f3n acad\u00e8mic (que es traduir\u00e0 en un gran nombre d\u2019estudis, publicacions i investigacions), sorgeix un replantejament meditat i ser\u00e8 del que significa ser home. Una reflexi\u00f3 profunda que \u00e9s fruit de la crisi abans mencionada i que es dona un cop que molts d\u2019homes manifesten la seva dificultat de romandre i complir amb els designis i rols que hist\u00f2ricament se\u2019ls havien assignat. En resposta a aquesta impossibilitat de mantenir-se en aquests mandats de la masculinitat m\u00e9s tradicional, el m\u00f3n acad\u00e8mic es fa ress\u00f2 d\u2019aquesta situaci\u00f3 i dona lloc a un fecund corrent de pensament i d\u2019investigaci\u00f3 sobre el concepte de masculinitat. En aquest cas, l\u2019objecte de reflexi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s ampli del que havia estat fins aleshores i, sobretot, no se circumscriu a l\u2019\u00e0mbit de la sexualitat.<\/p>\n

          D\u2019aquesta forma, dins dels \u00e0mbits acad\u00e8mics apareixen dos plantejaments f\u00e0cils de diferenciar. Per una banda, en especial en els primers estudis, observam com l\u2019estudi de la masculinitat es lliga a q\u00fcestions com la rellev\u00e0ncia de la competitivitat com a element de socialitzaci\u00f3 entre els mascles, les dificultats i els problemes que pateixen els homes per la seva escassa compet\u00e8ncia emocional o els problemes relacionals i psicol\u00f2gics que sofreixen aquells que no responen als estereotips de la masculinitat hegem\u00f2nica. \u00c9s, per tant, un primer estadi d’investigaci\u00f3 que, com sintetitza Connell, reflecteix que els homes comencen a ser mirats com a \u00e9ssers amb g\u00e8nere: per tal cosa es fa evident que \u00abel rol mascul\u00ed era opressiu i que havia de ser canviat o abandonat\u00bb.<\/p>\n

          Des de la nostra \u00f2ptica, aquest conjunt d\u2019estudis aporta un element terap\u00e8utic i alliberador molt interessant. Aix\u00ed i tot, i reafirmant l\u2019efecte positiu i capacitador que t\u00e9 aquesta l\u00ednia d\u2019an\u00e0lisi, el cert \u00e9s que en l\u00ednies generals a aquestes recerques els manca una certa sensibilitat cap a les relacions entre homes i dones, o entre els mateixos homes, i com aquestes operen, en massa ocasions, des d\u2019unes desigualtats i una distribuci\u00f3 del poder poc equilibrat. \u00c9s com si aquesta mirada introspectiva cap al malestar dels homes que segueixen els mandats de la masculinitat hegem\u00f2nica no don\u00e0s espai per a veure el sofriment de les dones i dels col\u00b7lectius de diversitat sexual. Desafortunadament, aquesta observaci\u00f3 encara segueix molt vigent en determinats tr\u00e0nsits que realitzen alguns homes, els quals sembla que fan una aposta individual, sense desig de trencar el sistema patriarcal que mant\u00e9 aquestes injust\u00edcies i desigualtats.<\/p>\n

          Per fortuna, aquest buit es comen\u00e7\u00e0 a omplir en un segon per\u00edode on apareixen reflexions cr\u00edtiques del pensament feminista que col\u00b7loquen de nou el focus d\u2019atenci\u00f3 sobre les situacions de desigualtat que pateixen les dones i determinats col\u00b7lectius d\u2019homes, al mateix temps que interpel\u00b7len els homes per a no perpetuar la configuraci\u00f3 existent de les pautes de g\u00e8nere derivades del sistema patriarcal. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquest segon grup de treballs destaca que \u00e9s mitjan\u00e7ant les estructures socials i institucionals que conformen<\/span><\/span> la societat que s\u2019exerceixen i es refuten aquestes desigualtats. Per tant, aquests estudis plantegen la necessitat que es donin canvis tant a les esferes privades com a les esferes p\u00fabliques i de poder.<\/p>\n

          Aquesta influ\u00e8ncia de les ci\u00e8ncies socials en els estudis sobre la masculinitat s\u2019anir\u00e0 consolidant als anys vuitanta del segle passat, precisament d\u00e8cada en la qual apareixen el que avui en dia anomenam noves masculinitats. \u00c9s a dir, una concepci\u00f3 o concepcions de la masculinitat que transgredeixen una noci\u00f3 caduca d\u2019aquesta. I quines s\u00f3n aquesta o aquestes propostes que ens brinda un nou model de la masculinitat? En qu\u00e8 es diferencia aquesta nova concepci\u00f3? Per a donar resposta a aquesta proposta o propostes alternatives, consideram que cal definir primerament d\u2019un mode clar i minuci\u00f3s quina \u00e9s la masculinitat hegem\u00f2nica o tradicional.<\/p>\n

          \n<\/p>

          7. Indagant sobre el concepte de la masculinitat hegem\u00f2nica<\/h2>\n

          El concepte de masculinitat hegem\u00f2nica es comen\u00e7a a utilitzar i recon\u00e8ixer com a tal gr\u00e0cies a una teoria social de l\u2019esmentada soci\u00f2loga Raeywen Connell (2003). Per a elaborar la seva an\u00e0lisi de la masculinitat, aquesta autora empra el concepte d’hegemonia del fil\u00f2sof i te\u00f2ric marxista Antonio Gramsci (1972). Per a Gramsci, l’hegemonia de les classes dominants es reprodueix culturalment sobretot a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3, les institucions religioses i els mitjans de comunicaci\u00f3. Per tant, Connell suposa que l’hegemonia de la masculinitat tamb\u00e9 es reprodueix des de les institucions, les quals aboquen la societat a una idea de dominaci\u00f3 i superaci\u00f3 dels homes per sobre de les dones. Segons aquesta soci\u00f2loga, aquesta idea \u00e9s el que defineix aquest tipus de masculinitat que \u00e9s el m\u00e9s representat dins la nostra societat.<\/p>\n

          A m\u00e9s, dins aquesta teoria social sobre les masculinitats, l\u2019autora descriu tres tipus de masculinitats que ens sembla interessant que conegueu. Per una part, ens parla d\u2019una \u00abmasculinitat subordinada\u00bb, la qual fa refer\u00e8ncia a com els homes hegem\u00f2nics sotmeten aquells homes que ells consideren inferiors (per exemple, tots aquells que no s\u00f3n heterosexuals). Despr\u00e9s, trobam una altra masculinitat que l\u2019autora defineix com \u00abmasculinitat c\u00f2mplice\u00bb, que s\u00f3n aquells homes que sense fer un \u00fas diari de tots els valors o mandats de la masculinitat hegem\u00f2nica tenen una actitud passiva que els du a no plantejar-se l\u2019statu quo<\/i> o a intentar canviar els components de la cultura masclista, ja que, en realitat, aquests obtenen una s\u00e8rie de privilegis i beneficis derivats d\u2019aquest sistema patriarcal que les dones no tenen. Per tant, amb aquesta actitud o elecci\u00f3 personal aquests es converteixen immediatament<\/span><\/span> en c\u00f2mplices dels homes hegem\u00f2nics. Per a acabar, Connell ens parla d\u2019una \u00abmasculinitat marginada\u00bb, que es dona quan apareixen condicionants racials. Per a aquesta soci\u00f2loga, la masculinitat hegem\u00f2nica t\u00e9 molt de cultura blanca i per a aquests homes mantenir l\u2019aut\u00e8ntica masculinitat i virilitat passa tamb\u00e9 per marginar i discriminar altres \u00e8tnies i altres races.<\/p>\n

          Una darrera aportaci\u00f3 sobre la masculinitat hegem\u00f2nica que fa Connell \u00e9s el fet que per a ella els homes hegem\u00f2nics, amb el seu model, a mesura que els temps evolucionen, intenten desenvolupar una proposta d\u2019aparent transformaci\u00f3, com una mena d\u2019adaptaci\u00f3 irreal als nous temps. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre amb la intenci\u00f3 de perpetuar el seu model, ja que encara que hi hagi petites transformacions o discursos moderats, al final no hi ha un canvi de fons sin\u00f3 d\u2019aparen\u00e7a, que es pot exemplificar amb expressions com les que he assenyalat al principi d\u2019aquest article (\u00abNo si jo estic a favor de la igualtat, per\u00f2 crec que exageren quan diuen que encara fa falta molt\u00bb).<\/p>\n

          Un altre autor que ens aporta molta llum a l\u2019hora d\u2019entendre aquest concepte de la masculinitat hegem\u00f2nica \u00e9s el soci\u00f2leg Michael Kimmel (2019). Per a ell, la masculinitat hegem\u00f2nica es desenvolupa des de la construcci\u00f3 cultural de la masculinitat i, des de la seva an\u00e0lisi, existeixen quatre caracter\u00edstiques inherents que els homes han de complir per a respondre a aquest model de la masculinitat. Quatre caracter\u00edstiques que l\u2019autor pren de l\u2019obra de Deborah Sarah David i Robert Brannon, The Forty-Nine Percent Majority: The Male Sex Role<\/i>. En ess\u00e8ncia, aquests trets es fonamenten sobre el desprestigi cap a tot all\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n com a femen\u00ed. \u00c9s a dir:<\/p>\n

            \n
          • \n

            \u00abRes de mariconades\u00bb. No es pot ni mostrar, ni tenir cap atribut que es lligui a res que simbolitzi la feminitat. Ser, per tant, un home de \u00abveritat\u00bb significa rebutjar tot all\u00f2 que \u00e9s femen\u00ed, incl\u00fas amb l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia per mantenir aquest basti\u00f3 de la virilitat (\u00e9s per aquest fet que no ens pot sorprendre com \u00e9s de present l\u2019homof\u00f2bia o la misog\u00ednia dins aquest exercici de la masculinitat hegem\u00f2nica). A m\u00e9s, com ens indica molt encertadament la fil\u00f2sofa feminista i historiadora Elisabeth Badinter (1993), el problema \u00e9s que connotam el que \u00e9s femen\u00ed com a negatiu per se, ja que lligam a la idea de feminitat creences i representacions de debilitat, vulnerabilitat, inferioritat o inestabilitat.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            \u00abSer important\u00bb, amb estatus social, amb transcend\u00e8ncia, amb rellev\u00e0ncia, amb \u00e8xit i visibilitat. Si ho pensam un moment, totes aquestes caracter\u00edstiques denoten poder, i aquest \u00e9s un tema molt mascul\u00ed que a m\u00e9s es correlaciona molt amb la competitivitat. Per tant, transcendir i pujar dins l\u2019escala del reconeixement social i productiu ser\u00e0 fonamental per a realitzar-se com a home.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            \u00abSer fort i dur com un roure\u00bb. Aquest enunciat concentra dues dimensions rellevants a l\u2019hora d\u2019estudiar la masculinitat: la dimensi\u00f3 actitudinal i l\u2019emocional. Perqu\u00e8, per a ser com un roure, un no ha de mostrar ni emocions ni sentiments. Al mateix temps, s\u2019ha de mostrar com autosuficient i aut\u00f2nom.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            \u00abSer capa\u00e7os de fotre o enviar a porgar fum als altres\u00bb. \u00c9s un imperatiu que denota la familiaritat amb la qual els homes podem viure el risc (sense pensar i avaluar les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquest t\u00e9, ja no nom\u00e9s per a nosaltres sin\u00f3 pels que estan per nosaltres). Al mateix temps, aquest tret familiaritza els homes amb l\u2019agressivitat i, de nou, amb la viol\u00e8ncia, recursos que ens permeten subordinar els altres i fer un exercici constant de demostraci\u00f3 del nostre poder.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

            Des del nostre punt<\/span><\/span> de vista, el m\u00e9s important d\u2019aquestes interpretacions de la masculinitat \u00e9s l\u2019accent que es posa en els processos de socialitzaci\u00f3, a partir dels quals podem deduir que la masculinitat \u00e9s el resultat d\u2019una construcci\u00f3 social. Una construcci\u00f3 mitjan\u00e7ant la qual els homes aprenen i interioritzen uns determinats papers i patrons socials que es reflecteixen en els estereotips de g\u00e8nere. Una idea que molt encertadament ens suggereix la professora i investigadora \u00c0ngels Carab\u00ed (2000): \u00abNo es neix home, un es va convertint en home\u00bb.<\/p>\n

            Per tant, i com molt b\u00e9 assenyala la fil\u00f2sofa i referent del pensament postestructuralista Judith Butler (2006), al final la representaci\u00f3 de la masculinitat no deixa de ser com una mena de performativitat i de met\u00e0fora teatral. Una representaci\u00f3 marcada per una mena de \u00abgui\u00f3 cultural\u00bb o, com ens agrada dir, \u00abgui\u00f3 oficial\u00bb, en el qual, a m\u00e9s dels quatre imperatius que ens ha ensenyat l\u2019obra de David i Brannon, hi trobam un munt d\u2019altres trets i mandats, amb els seus respectius rols i papers que concreten d\u2019una manera molt n\u00edtida el que representa la masculinitat hegem\u00f2nica.<\/p>\n

            Anem, per tant, a con\u00e8ixer una mica m\u00e9s sobre aquests mandats i representacions.<\/p>\n

              \n
            • \n

              Dos constructes que correlacionen amb la idea de tenir \u00e8xit social s\u00f3n el fet que els homes han de ser actius i, per tant, productius. \u00c9s per aix\u00f2 que els homes porten tan malament la falta de productivitat i d\u2019activitat. Per cert, una productivitat i una activitat que ha de ser reconeguda i exposada en p\u00fablic, perqu\u00e8 sense ser observada no hi ha representaci\u00f3 que s\u2019entengui amb la seva totalitat.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              La masculinitat es mostra a trav\u00e9s de la valentia, el coratge i la for\u00e7a, encara que despr\u00e9s el vertigen i la por s\u2019apoderin de nosaltres a l\u2019hora de parlar de sentiments, temors i d\u2019emocions. Aix\u00ed, els homes ens presentam mostrant els nostres cossos com si fossin expositors de prestigi, ens mostrem poc tendres i poc propers f\u00edsicament (sobretot entre els mateixos homes, no sigui cosa que es posi en dubte la nostra homenia) i ens sacsejam, ens donam cops i ens violentam els uns als altres com si no hagu\u00e9ssim de q\u00fcestionar aquest tracte.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              La sexualitat i el desig s\u00f3n conceptualitzats i racionalitzats per la masculinitat hegem\u00f2nica com a una opci\u00f3 subjectiva de la qual se\u2019n pot fer un \u00fas egoista i poc emp\u00e0tic. Interpretacions que afavoreixen i possibiliten que aquest tipus de sexualitat concebi les dones com un objecte que respon al desig mascul\u00ed. A m\u00e9s, aquesta conceptualitzaci\u00f3 ens porta a desenvolupar actituds i rols molt actius dins la sexualitat. D\u2019aquesta manera, trobam homes que actuen des de la promiscu\u00eftat m\u00e9s inconscient i poc emp\u00e0tica, i que funcionen com a conqueridors i ca\u00e7adors relacionals sense cap classe de mesura, sense oblidar l\u2019\u00fas com a puters que feim de les dones que exerceixen la prostituci\u00f3, com si aquests cossos i aquestes vides fossin mers objectes de consum.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              Finalment, dos dels constructes m\u00e9s rellevants sobre els que s\u2019ha edificat la masculinitat hegem\u00f2nica s\u00f3n la idea de la viol\u00e8ncia i del risc com a mecanismes i opcions v\u00e0lides a l\u2019hora de gestionar i resoldre conflictes personals i interpersonals. S\u2019han naturalitzat i interioritzat tant aquests dos aspectes, que s\u00f3n viscuts com a propostes alternatives d\u2019oci aparentment inofensives. Aix\u00ed, conduir de manera arriscada i temer\u00e0ria est\u00e0 tan present com afici\u00f3 com la lectura o la fotografia. Per altra banda, viure al l\u00edmit tamb\u00e9 ens ha situat en una relaci\u00f3 molt particular amb les drogues, relaci\u00f3 que s\u2019estableix, massa cops, des dels excessos i la manca d\u2019autocontrol.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

              Per\u00f2 encara hi ha moltes m\u00e9s representacions, ja que a tots aquests rols els hem de sumar aquells comportaments cl\u00e0ssics que ens dicta el model hegem\u00f2nic. S\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

                \n
              • \n

                Els homes han de ser \u00abprove\u00efdors\u00bb, \u00e9s a dir, han de ser ells els que han de fer la feina remunerada i portar el pa a casa.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Han de ser \u00abprotectors\u00bb, perqu\u00e8 el model hegem\u00f2nic manifesta que les dones han de ser protegides pels homes, ja que sembla que elles no es valen per si mateixes.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Han de ser \u00abproductors\u00bb, entenent que els homes s\u00f3n els que generen coneixements, recursos i fonaments per a la vida i la societat on ens trobam.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Han de ser \u00abprogenitors\u00bb, per tant, s\u00f3n els que determinen que les dones puguin ser mares i puguin constituir una fam\u00edlia.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                El fet paradoxal que ens confronta la mateixa realitat actual per sobre d\u2019<\/span><\/span>aquests aspectes exposats \u00e9s respondre si avui dia les dones realment ens necessiten per algun d\u2019aquests comportaments. Perqu\u00e8, si ho pensam, en realitat les dones no ens necessiten ni per a protegir-se, ni per a treballar, ni per a proveir, ni tan sols, si es vol, per a constituir una fam\u00edlia.<\/p>\n

                Aquesta contradicci\u00f3 del model hegem\u00f2nic \u00e9s el que fa sentir molts d\u2019homes totalment desorientats. I \u00e9s, precisament, aquesta desorientaci\u00f3 la que sustenta aquesta irascibilitat i aquest odi permanent cap al feminisme i cap a tot all\u00f2 que ha desmuntat el gui\u00f3 esperat. \u00c9s a dir, com molt b\u00e9 ens il\u00b7lustra Michael Kimmel (2019), els homes sentim que ens han pres tota una s\u00e8rie de rols (com els que hem anat esmentant) i privilegis que ens pertocaven simplement pel fet de ser homes. Com que els nous paradigmes relacionals i de din\u00e0miques socials provenen de les transformacions socials i dels canvis que ha generat el feminisme, els homes que, d\u2019una manera m\u00e9s o menys conscient, s\u2019han aferrat al model hegem\u00f2nic senten que aquest \u00e9s l\u2019enemic a batre.<\/p>\n

                De fet, si ens aturam a analitzar una mica tots els privilegis que van lligats a aquest model, podrem entendre perfectament que el dol en qu\u00e8 el feminisme situa els homes no \u00e9s senzill d\u2019assimilar si no \u00e9s per uns principis d\u2019equitat moral o de just\u00edcia social pels quals renunciam a tots aquests privilegis que a continuaci\u00f3 exposam:<\/p>\n

                  \n
                • \n

                  Poder i sensaci\u00f3 de poder. Un privilegi que \u00e9s molt ampli i atraient, ja que ens suposa poder mostrar tot aquest poder des de molts d\u2019angles, ja sigui des de la superioritat que sentim respecte a les dones o a determinats homes pel simple fet de ser homes, o pel fet de poder tractar d\u2019una manera abusiva i poc cuidadora el nostre entorn.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  Sentiment d\u2019acceptaci\u00f3 i validaci\u00f3. \u00c9s a dir, l\u2019agradable i imprescindible sensaci\u00f3 de pert\u00e0nyer a una identitat col\u00b7lectiva, a una germandat que domina i sotmet el m\u00f3n i la resta de persones.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  \u00c8xit sexual i er\u00f2tica del poder. Com ens explica el soci\u00f2leg Jes\u00fas G\u00f3mez (2004), sobre la masculinitat hegem\u00f2nica hem constru\u00eft socialment una aur\u00e8ola d\u2019atracci\u00f3 i de desig que causa que els homes i joves que segueixen aquest model obtinguin uns beneficis que es tradueixen amb \u00e8xit a l\u2019hora de conquerir, en el prestigi de ser promiscu i en el desig de ser desitjat, privilegis que no aconsegueixen altres models de masculinitat m\u00e9s respectuosos, democr\u00e0tics i emp\u00e0tics. Per aix\u00f2, ens recorda la brillant soci\u00f2loga Carmen Ruiz (2017), cal que deserotitzem aquest prototip de \u00abmascle\u00bb. Com si no fossin suficients els privilegis lligats a la sexualitat, cal sumar-hi el que el fil\u00f2sof i soci\u00f2leg Lionel S. Delgado (2019) denomina el \u00abdret a viure amb seguretat\u00bb, ja que \u00e9s molt dif\u00edcil que els homes visquem assetjament o agressi\u00f3 sexual, i si els patim, en la majoria dels cops, aquests s\u00f3n exercits per altres homes.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  La no assumpci\u00f3 de les cures, aix\u00ed com del treball dom\u00e8stic i reproductiu, amb tots els beneficis que comporta no responsabilitzar-se de la pr\u00f2pia autocura i de la cura dels altres, en especial per la comoditat i la disponibilitat de temps que genera no assumir aquestes responsabilitats.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  Els privilegis laborals. La llista aqu\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s considerable, ja que els homes, pel fet de ser homes, cobram m\u00e9s per a desenvolupar els mateixos treballs (escletxa de g\u00e8nere), copam els c\u00e0rrecs directius i de responsabilitat, tenim m\u00e9s facilitats per a accedir al mercat laboral (ja que la paternitat fins ara no ens ha perjudicat), se\u2019ns valora m\u00e9s i se\u2019ns q\u00fcestiona menys, i les c\u00e0rregues familiars no solen condicionar la nostra carrera professional.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                  \u00c9s clar que un ventall tan gener\u00f3s i tan profit\u00f3s \u00e9s molt i molt seductor i tamb\u00e9 ho \u00e9s que, encara que nom\u00e9s per un principi de just\u00edcia i equilibri social, els homes haur\u00edem de desfer-nos de tota aquesta her\u00e8ncia de privilegis. Beneficis que s\u00f3n al mateix temps entrebancs, contratemps i desigualtats que pateixen elles i molts altres homes. La veritat \u00e9s que cal tot un exercici de contraproposta per a fer m\u00e9s i suggerir un tr\u00e0nsit cap a models de masculinitats m\u00e9s equitatius, justos i igualitaris. Quina \u00e9s aquesta proposta alternativa i que, a m\u00e9s, ens fa veure que no \u00e9s or tot all\u00f2 que lluu? Doncs la proposta que ens va arribar fa molts d\u2019anys i que ara cal que sigui el repte que tots els homes i professionals hem d\u2019abra\u00e7ar amb il\u00b7lusi\u00f3, esfor\u00e7 i const\u00e0ncia: les noves masculinitats.<\/p>\n

                  \n<\/p>

                  8. Les noves masculinitats com a posicionament clau per assolir unes relacions igualit\u00e0ries, respectuoses i diverses<\/h2>\n

                  Un dels fets m\u00e9s \u00abcuriosos\u00bb al mateix temps que contradictori pels professionals que fa anys que ens dedicam als estudis de les masculinitats i a la divulgaci\u00f3 i treball en masculinitats igualit\u00e0ries, \u00e9s el fet que aquesta alternativa sigui vista, sobretot per una part important del col\u00b7lectiu mascul\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 per una part no menys significativa del femen\u00ed, com una amena\u00e7a per als homes i com un una cosa negativa per a les relacions. Sense cap mena de dubte, i com hem analitzat durant aquest article, el neomasclisme aconsegueix<\/span><\/span> generar una discursiva que fa viure i entendre qualsevol iniciativa que prov\u00e9 del feminisme com a dolenta o amb mala intenci\u00f3 cap als homes, i, \u00e9s clar, la invitaci\u00f3 a unes altres masculinitats tampoc n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3.<\/p>\n

                  El m\u00e9s sorprenent, i el que ens constata l\u2019experi\u00e8ncia directa, \u00e9s que, en realitat, la majoria dels homes no saben que aquesta proposici\u00f3 de les noves masculinitats \u00e9s sense cap mena de dubte una formulaci\u00f3 de la masculinitat m\u00e9s sana, funcional i justa del que mai ha estat la masculinitat hegem\u00f2nica. Perqu\u00e8 s\u00ed, \u00e9s ben cert que podem parlar d\u2019una s\u00e8rie extensa de privilegis com acabem de veure, per\u00f2 \u00e9s que la contrapartida de mantenir-nos en aquest model tradicional no \u00e9s intranscendent. Aquesta \u00e9s una de les grans preocupacions i de les grans aportacions que fa el feminisme als homes, ja que, com molt b\u00e9 ens expliquen els estudis sobre les masculinitats, el primer que haur\u00edem de valorar els homes del feminisme \u00e9s que reivindica per a nosaltres (mitjan\u00e7ant les noves masculinitats) un capital emocional ric, divers i lliure, contraposat al que la masculinitat hegem\u00f2nica ens fa viure, un m\u00f3n emocional limitat, fosc i definit des de la parquedat i des dels designis d\u2019aquells rols que ens fan mostrar com a homes freds, distants, \u00abaparentment segurs\u00bb, aut\u00f2noms i deslligats emocionalment dels altres. Per\u00f2 \u00e9s que el problema no es limita a aquesta vida emocional retallada que ens proposa el model tradicional, \u00e9s que les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest model s\u00f3n moltes i molt terribles per a tots nosaltres:<\/p>\n

                    \n
                  • \n

                    A l\u2019\u00e0mbit educatiu. Des de fa molts d\u2019anys, som la imatge del frac\u00e0s i de l\u2019abandonament escolar, aix\u00ed com dels curr\u00edculums menys qualificats.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    A l\u2019\u00e0mbit de la salut. Les xifres s\u00f3n aterridores. Per a comen\u00e7ar, els homes tenim una esperan\u00e7a de vida m\u00e9s curta que la de les dones (l\u2019any passat aquesta difer\u00e8ncia era al voltant<\/span><\/span> dels 6 anys). Aix\u00ed, a Espanya, per cada vidu, hi ha cinc v\u00eddues. L\u2019any 2019, dos de cada tres decessos per causes estranyes, \u00e9s a dir, per circumst\u00e0ncies que es produeixen per accidents o b\u00e9 per distintes formes de viol\u00e8ncia, foren homes.<\/p>\n

                    Els homes a Espanya ens su\u00efcidam tres cops m\u00e9s que les dones. A m\u00e9s, entorn del 80% dels su\u00efcidis que no queden en temptativa, s\u00f3n comesos per a homes.<\/p>\n

                    Una dada que ens resulta molt interessant \u00e9s que els homes sol\u00b7licitem menys cites a atenci\u00f3 prim\u00e0ria i hi anam menys; per\u00f2, en canvi, anem m\u00e9s a urg\u00e8ncies. I \u00e9s que els homes tenim m\u00e9s risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i les desenvolupam m\u00e9s joves, igual que les malalties respirat\u00f2ries.<\/p>\n

                    Patim m\u00e9s accidents de tr\u00e0nsit i els decessos, aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquests accidents, s\u00f3n m\u00e9s greus per a nosaltres. Cometem m\u00e9s infraccions i se\u2019ns retiren m\u00e9s punts del carnet de conduir \u2013Aix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3 amb l\u2019estil de conducci\u00f3? Per descomptat!\u2013. Lligat a aquests modus vivendi<\/i>, tamb\u00e9 tenim m\u00e9s accidents i m\u00e9s greus durant les pr\u00e0ctiques esportives i, no cal dir-ho, practicam m\u00e9s esports de risc.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    A l\u2019\u00e0mbit laboral, l\u2019escenari tamb\u00e9 \u00e9s esgarrif\u00f3s. L’any 2019, el 93% de les persones que varen morir en el seu espai de feina eren homes. M\u00e9s del 80% dels accidents que es produeixen a la feina, tant lleus com greus, els sofreixen els homes. Tenim m\u00e9s baixes laborals i les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s greus, com en s\u00f3n les incapacitacions.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    Una altra \u00e0rea alarmant \u00e9s la del consum de subst\u00e0ncies addictives. De nou superam, comparativament, les nostres companyes en gaireb\u00e9 el consum de tota la classe de subst\u00e0ncies: alcohol, c\u00e0nnabis, hero\u00efna, coca\u00efna, amfetamines i drogues al\u00b7lucin\u00f2genes. A m\u00e9s, presentam conductes de policonsum m\u00e9s accentuades.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    Respecte a la relaci\u00f3 que tenim els homes amb el consum i les conductes de risc (com conduir impulsivament i de manera temer\u00e0ria), el psic\u00f2leg Terry Real (1995) ens planteja una reflexi\u00f3 molt interessant. Es tracta del fet que per molt que moltes investigacions ens indiquin que els homes cursam menys quadres depressius, el que ocorre \u00e9s que ocultem aquesta simptomatologia per a no demanar ajuda, o millor dit, per a ser coherents amb aquell mandat de ser autosuficients i no necessitar ajuda. De tal manera, que el que s\u2019amaga darrere de molts consums, de moltes conductes de risc i de molta viol\u00e8ncia s\u00f3n escenaris de dolor, sofriment, ansietat i depressi\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s que el ventall a l\u2019\u00e0mbit de la salut mental derivat d\u2019aquest \u00abestrenyiment emocional\u00bb (com diu Octavio Salazar (2018), un dels referents m\u00e9s reconeguts al nostre pa\u00eds sobre l\u2019estudi de les masculinitats) \u00e9s tan ampli que en ell podem trobar des de conductes antisocials, desafiants, problemes d\u2019autoestima, d’addicci\u00f3 al sexe, gelosies extremes, problemes de parella, de crian\u00e7a i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    Finalment, i ens podr\u00edem estendre<\/span><\/span> molt m\u00e9s, per\u00f2 consideram que ja s\u00f3n prou significatives les dades compartides, voldria destacar un darrer apunt: el que relaciona la masculinitat amb la cultura de la viol\u00e8ncia i la criminalitat, perqu\u00e8 els efectes derivats de la naturalitzaci\u00f3 i normalitzaci\u00f3 amb la qual vivim la viol\u00e8ncia i els seus usos \u00e9s tan freq\u00fcent que fa que els homes siguem els responsables de la immensa majoria dels delictes que es duen a terme (en un 90% dels casos, segons l\u2019European Union Agency for Fundamental Rights (FRA). Altres dades tr\u00e0giques que assenyala la mateixa Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) s\u00f3n que el 96% dels homes assassinats i el 90% de les dones assassinades han estat v\u00edctimes de crims comesos per homes. D\u2019aquesta manera, \u00e9s molt f\u00e0cil entendre que el 90% de la poblaci\u00f3 reclusa als centres penitenciaris del m\u00f3n siguin homes.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                    Realment, s\u00f3n alarmants <\/span><\/span>les greus i terribles conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 la masculinitat hegem\u00f2nica per als homes i per a la nostra societat (per un motiu d\u2019extensi\u00f3 no entrarem a analitzar les tr\u00e0giques conseq\u00fc\u00e8ncies que pateixen les dones i els col\u00b7lectius LGTBIQ+ derivades d\u2019aquesta masculinitat, per\u00f2 ens donaria per moltes p\u00e0gines m\u00e9s). El que \u00e9s trist, aleshores, \u00e9s poder entendre que estem esperant els homes i els professionals per a sumar-nos a aquest proc\u00e9s de desconstrucci\u00f3 del model hegem\u00f2nic. \u00bfCom pot ser que ens empassem tots aquests discursos que diuen estar \u00aba favor\u00bb dels homes i l\u2019\u00fanic que fan \u00e9s atacar el moviment que m\u00e9s ens ha at\u00e8s al llarg de les darreres d\u00e8cades? \u00bfFins quan els homes i els professionals seguirem mirant cap a una altra banda i no assumirem que cal sumar-se aquesta proposta emancipadora, igualit\u00e0ria i de just\u00edcia social tant per a nosaltres com a persones que han estat segles i segles esperant la nostra reacci\u00f3?<\/p>\n

                    Les opcions per a transitar cap aquestes masculinitats s\u00f3n diverses i enriquidores totes, i totes de nou comencem per nosaltres mateixos. Recuperau el vostre capital emocional segrestat, sumau-vos al di\u00e0leg obert, responsable i sincer de les desigualtats, despreniu-vos d\u2019aquests privilegis que tant ens tempten, per\u00f2 que al mateix temps ens fan perdre de vista el b\u00e9 com\u00fa i propi. I, sobretot, incorporau-vos a la cultura i l\u2019\u00e8tica de les cures. Recordau que sou refer\u00e8ncia propera per a moltes persones, compartiu aquests coneixements i reivindicau que no, que no \u00e9s cert que el feminisme vagi en contra dels homes, sin\u00f3 que va en contra del que ha representat i representa la masculinitat hegem\u00f2nica (una manera de ser homes que perjudica a tothom, encara que no per igual per\u00f2 sense deixar titella amb cap).<\/p>\n

                    I recordau, com diu l\u2019escriptora feminista Audre Lorde (1984) que \u00abNo desmuntarem la casa de l\u2019amo amb les eines del mateix amo\u00bb. Que aquest cam\u00ed que suposen les masculinitats igualit\u00e0ries us sigui tan profit\u00f3s com de ben segur ser\u00e0 per la societat que us envolta. Bon cam\u00ed.<\/p>\n

                    \n<\/p>

                    Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n

                    Amor\u00f3s, C. (2006). La gran diferencia y sus peque\u00f1as consecuencias para las luchas de las mujeres<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra.<\/p>\n

                    Amor\u00f3s, C. y Miguel, A. de (eds.). (2007). Teor\u00eda feminista: de la Ilustraci\u00f3n a la globalizaci\u00f3n. Vol. 1: De la Ilustraci\u00f3n al segundo sexo<\/em>. Madrid: Minerva.<\/p>\n

                    Aresti, N. (2010). Masculinidades en tela de juicio<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra.<\/p>\n

                    Azpiazu, J. (2017). Masculinidades y feminismos<\/em>. Barcelona: Virus.<\/p>\n

                    Bacete, R. (2017). Nuevos hombres buenos. La masculinidad en la era del feminismo<\/em>. Barcelona: Pen\u00ednsula.<\/p>\n

                    Bacete, R. (2019). El poder de los chicos. Retos, preguntas y respuestas para los ni\u00f1os de ho<\/em>y. Barcelona: Destino.<\/p>\n

                    Badinter, E. (1993). XY. La identidad masculina<\/em>. Madrid: Alianza.<\/p>\n

                    Beauvoir, S. de (2005). El segundo sexo<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra.<\/p>\n

                    Bonino, L. (2000). Varones, g\u00e9nero y salud mental: deconstruyendo la \u00abnormalidad\u00bb masculina. En M. Segarra y \u00c0. Carab\u00ed (eds.), Nuevas masculinidades<\/em> (pp. 41-64). Barcelona: Icaria.<\/p>\n

                    Bonino, L. (2003). Masculinidad hegem\u00f3nica e identidad masculina. Dossiers Feministes<\/em>, 6, 7-36.<\/p>\n

                    Bonino, L. (2004). Los varones ante el problema de la igualdad con las mujeres. En C. Lomas (comp.), Los chicos tambi\u00e9n lloran. Identidades masculinas, igualdad entre los sexos y coeducaci\u00f3n<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Bourdieu, P. (2000). La dominaci\u00f3n masculina<\/em>. Barcelona: Anagrama.<\/p>\n

                    Butler, J. (2006). Deshacer el g\u00e9nero<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Butler, J. (2007). El g\u00e9nero en disputa. El feminismo y subversi\u00f3n de la identidad<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Carab\u00ed, \u00c0. (2000). Construyendo nuevas masculinidades: una introducci\u00f3n<\/em>. En M. Segarra y \u00c0. Carab\u00ed (eds.), Nuevas masculinidades (pp. 15-27). Barcelona: Icaria.<\/p>\n

                    Connell, R. (2003). La organizaci\u00f3n social de la masculinidad. En C. Lomas (comp.), \u00bfTodos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales<\/em> (pp. 31-53). Barcelona: Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Delgado Ontivero, L. S. (2019). Locus de g\u00e9nero: Masculinidades y espacios urbanos en contextos de cambio. Aspark\u00eda: investigaci\u00f3 feminista<\/em>, 2019, n\u00fam. 35, p. 45-65<\/p>\n

                    Far Ferrer, M. (2021). Manuscrito para tripulantes que surcan la igualdad. Una ruta por las masculinidades<\/em>. Palma: Edicions UIB.<\/p>\n

                    Foucault, M. (2002). La arqueolog\u00eda del saber<\/em>. Buenos Aires: Siglo XXI.<\/p>\n

                    Freire, P. (1972): Pedagog\u00eda del oprimido<\/em>. Buenos Aires, Siglo XXI.<\/p>\n

                    Freire, P. (1990): La naturaleza pol\u00edtica de la educaci\u00f3n<\/em>. Barcelona, Ediciones Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Gil Calvo, E. (1997). El nuevo sexo d\u00e9bil. Los dilemas del var\u00f3n posmoderno<\/em>. Madrid: Temas de hoy.<\/p>\n

                    G\u00f3mez Alonso, J. (2004). El amor en la sociedad del riesgo<\/em>. Barcelona, Espa\u00f1a: El Roure. <\/p>\n

                    Gramsci, Antonio. (1972). Introducci\u00f3n a la filosof\u00eda de la praxis<\/em>. Edit. Pen\u00ednsula, Barcelona, Espa\u00f1a.<\/p>\n

                    Harris, M. (2011) Antropolog\u00eda cultural<\/em>, Madrid, Alianza Editorial.<\/p>\n

                    Herrera, C. (2019). Hombres que ya no hacen sufrir por amor. Transformando las masculinidades<\/em>. Madrid: Catarata.<\/p>\n

                    Kimmel, M. (2019). Hombres (blancos) cabreados. La masculinidad al final de una era<\/em>. Valencia: Barlin.<\/p>\n

                    Lomas, C. (comp.). (2003). \u00bfTodos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s.9<\/p>\n

                    Lomas, C. (comp.). (2004). Los chicos tambi\u00e9n lloran. Identidades masculinas, igualdad entre los sexos y coeducaci\u00f3n<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s.<\/p>\n

                    Lorde, Audre. (1984). The master\u2019s tools will never dismantle the master\u2019s house. In Sister outsider<\/em>. Trumansburg, N.Y., The Crossing Press.<\/p>\n

                    Lorente Acosta, M. (2009). Los nuevos hombres nuevos: Los miedos de siempre en tiempos de igualdad<\/em>. Madrid: Destino.<\/p>\n

                    Millet, K. (1969). Pol\u00edtica Sexua<\/em>l. M\u00e9xico: Aguilar.<\/p>\n

                    Moreno, M. y Ruiz, C. (2018). Igualdad de g\u00e9nero<\/em>. Barcelona: Anaya.<\/p>\n

                    Pescador, E. (2004). Cambio de las masculinidades desde la educaci\u00f3n<\/em>. https:\/\/ voces de hombres.files.wordpress.com\/2008\/10\/cambio-de-las-masculinidades-desde-la-educacion. pdf.<\/p>\n

                    Ruiz Repullo, C. (2017). Estrategias para educar en y para la igualdad: coeducar en los centros. Revista Atl\u00e1nticas- Revista Internacional de Estudios Feministas<\/em>, 2(1), pp. 161-191.<\/p>\n

                    Real, T. (1995). Engendrar a nuestros hijos; reencontrarnos: algunas reflexiones sobre la transformaci\u00f3n de los legados masculinos. Resistencia cultural: Creencias desafiantes sobre hombres, mujeres y terapia<\/em> , Editado por: Weingarten, K. 27 – 43 . Nueva York : La Haworth Press, Inc<\/p>\n

                    Salazar, O. (2018). El hombre que no deber\u00edamos ser<\/em>. Barcelona: Planeta.<\/p>\n

                    Salazar, O. (2019). #WeToo. Br\u00fajula para j\u00f3venes feministas<\/em>. Barcelona: Planeta.<\/p>\n

                    Seidler, V. (1995). Los hombres heterosexuales y su vida emocional. Debate Feminista<\/em>, 11, 78-111.<\/p>\n

                    Seidler, V. (2006). Masculinidades. Culturas globales y vidas \u00edntimas<\/em>. Londres: Montesinos.<\/p>\n

                    Subirats, M. (2017). Coeducaci\u00f3n, apuesta por la libertad<\/em>. Barcelona: Octaedro.<\/p>\n

                    Tom\u00e9, A. y Rambla, X. (2001). Contra el sexismo. Coeducaci\u00f3n y democracia en la escuela<\/em>. Madrid: S\u00edntesis.<\/p>\n

                    Valc\u00e1rcel, A. (2008). Feminismo en el mundo global<\/em>. Madrid: C\u00e1tedra.<\/p>\n

                    Weeks, Jeffrey. (1998). La invenci\u00f3n de la sexualidad<\/em>. Paid\u00f3s-Programa Universitario de Estudios de G\u00e9nero, Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico, M\u00e9xico, D. F.<\/p>\n

                    <\/p>\n\n\n

                    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                    Paraules clau: noves masculinitats, imaginari col\u00b7lectiu, neomasclisme, consci\u00e8ncia de g\u00e8nere i subjectivitats. Resum Aquest article pret\u00e9n indagar sobre un dels principals reptes sociol\u00f2gics i relacionals, que com a professionals i com a homes, trobam en aquest segle. Un desafiament que la quarta onada del moviment feminista ens reflecteix i fa viure a tothom, d\u2019una manera m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5978,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[100,81],"tags":[110],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5868"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5868"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5868\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6011,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5868\/revisions\/6011"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5978"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}