{"id":5853,"date":"2021-11-25T10:52:52","date_gmt":"2021-11-25T09:52:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5853"},"modified":"2021-12-03T12:08:53","modified_gmt":"2021-12-03T11:08:53","slug":"el-desenvolupament-del-capital-social-com-a-repte-del-treball-comunitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-desenvolupament-del-capital-social-com-a-repte-del-treball-comunitari\/","title":{"rendered":"El desenvolupament del capital social com a repte del treball comunitari"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n

Paraules clau: <\/strong>Capital social, estrat\u00e8gies, pr\u00e0ctiques socials, treball social, treball socioeducatiu.<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/h2>\n\n\n\n

En aquest article s’hi presenta una perspectiva te\u00f2rica que es considera clau, la del capital social. Contra les concepcions convencionals del capital social que el presenten nom\u00e9s com el conjunt de les relacions d’un individu, en el present article es planteja com a conjunt de capital econ\u00f2mic-material, capital cultural-formatiu i capital relacional. Les combinacions d’aquests capitals permeten definir les posicions socials dels subjectes i fam\u00edlies, per\u00f2 el capital social pot ser utilitzat per a l’an\u00e0lisi de grups i comunitats.<\/p>\n\n\n\n

En un territori habitat sempre s\u2019hi troba una poblaci\u00f3 desenvolupant determinades pr\u00e0ctiques socials, estrat\u00e8gies individuals o col\u00b7lectives. Aquestes estrat\u00e8gies es relacionen amb el desenvolupament o deteriorament del capital social, sempre en el marc dels camps socials significatius en termes comunitaris (el sistema educatiu, el mercat de treball, el camp de la din\u00e0mica sociocultural i la fam\u00edlia).<\/p>\n\n\n\n

L’article reivindica la rellev\u00e0ncia d’aquesta orientaci\u00f3, fa refer\u00e8ncia a investigacions diverses i presenta suggeriments per a facilitar l’operacionalitzaci\u00f3 del concepte.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Llu\u00eds Ballester Brage<\/strong>
Bel\u00e9n Pascual Barrio<\/strong>
Albert Cabellos Vidal<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Departament de Pedagogia
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n\n\n\n

\n
Descarregau
l’article en PDF<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n

1. Introducci\u00f3<\/h2>\n

El concepte de \u00absalut integral\u00bb va representar i segueix representant un pensament sobre la salut f\u00e0cil d’entendre i compartir, tant per als professionals de la salut com per a la societat en conjunt. Amb aquest concepte, es va aconseguir identificar un repte col\u00b7lectiu d’inter\u00e8s indubtable. En el treball social comunitari no es disposa d’un concepte positiu similar que permeti unificar plantejaments i aconseguir consensos professionals, pol\u00edtics i ciutadans. El model del capital social pot ser una bona opci\u00f3 (Padr\u00f3 i \u00dacar, 2015).<\/p>\n

El model de capital social permet pensar, dissenyar i implementar, processos de creaci\u00f3 de xarxes de suport, col\u00b7laboraci\u00f3 i solidaritat, orientades a la formaci\u00f3 de capital formatiu, relacional o material. En aquests processos tamb\u00e9 es desenvolupa la consci\u00e8ncia de les necessitats, el benestar socioemocional i la fortalesa de les persones que hi participen.<\/p>\n

La relaci\u00f3 amb l’entorn, la construcci\u00f3 de la comunitat, es constitueix a partir de la revaloritzaci\u00f3 dels rituals, dels actius comunitaris i de les pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives b\u00e0siques (creaci\u00f3 de xarxes de relaci\u00f3, experi\u00e8ncies formatives no formals, festes comunit\u00e0ries, etc.), les quals poden ser d’ajuda per a superar una situaci\u00f3 de dificultat, aix\u00ed com per a aprofitar millor les oportunitats tant en l’\u00e0mbit individual com en el familiar, comunitari o social (Padr\u00f3 i \u00dacar, 2015; Sennet, 2012).<\/p>\n

Des de mitjans dels anys noranta, el concepte de capital social va comen\u00e7ar a tenir gran acollida en disciplines diferents, especialment la sociologia i el treball social. A partir de la d\u00e8cada de 1980, ja es varen comen\u00e7ar a revalorar els atributs que caracteritzen les organitzacions de la societat civil, entesos com a solidaritat, rituals socials, lla\u00e7os de confian\u00e7a i reciprocitat, recreats sota el concepte de capital social. Aquest terme fa refer\u00e8ncia als avantatges i les oportunitats que es posseeixen per a formar part d’una comunitat. \u00c9s a dir, s\u00f3n els beneficis basats en l’habilitat de crear i sostenir associacions volunt\u00e0ries i xarxes de cooperaci\u00f3, i en l\u2019aprofitament de les oportunitats formatives i culturals, aix\u00ed com del posicionament en una estructura ocupacional i en la distribuci\u00f3 dels recursos en el marc d’una determinada societat (Padr\u00f3 i \u00dacar, 2015). Aix\u00ed, es pot definir el capital social com el conjunt dels tres tipus de capitals: el relacional, el formatiu-cultural i el material-econ\u00f2mic.<\/p>\n

2. Una concepci\u00f3 del capital social<\/h2>\n

L’actualitat del concepte de capital social sembla una nova troballa de les ci\u00e8ncies socials de finals de segle XX i principis del segle XXI, per\u00f2 aquest concepte es basa en aportacions de la sociologia de Durkheim i altres referents cl\u00e0ssics (Coleman, 1990; Durston, 2000; Portes, 1998; Putman, 1993). El referent fonamental de la concepci\u00f3 que farem servir en el present text s\u00f3n els treballs de Pierre Bourdieu (1986) i la sociologia cr\u00edtica francesa.<\/p>\n

Els primers escrits de Pierre Bourdieu sobre capital social es remunten al comen\u00e7ament dels anys setanta. Per a Bourdieu, el capital social \u00e9s l’agregat dels actuals o potencials recursos que estan relacionats amb la possessi\u00f3 d’una xarxa perdurable de relacions m\u00e9s o menys institucionalitzades de coneixement i reconeixement mutu \u2013en altres paraules, amb la pertinen\u00e7a a un grup\u2013 que brinda a cada un dels membres el suport del capital socialment adquirit, una credencial que els permet acreditar-se, en els diversos sentits de la paraula (1986, 249).<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, el volum del capital social posse\u00eft per un agent donat dep\u00e8n de la mida de la xarxa de connexions que pugui mobilitzar efectivament i del volum de capital (econ\u00f2mic, cultural o simb\u00f2lic) que tingui de per si per cadascuna d\u2019aquelles connexions amb qu\u00e8 est\u00e0 relacionat (ib\u00edd., 249).<\/p>\n

Un dels pilars te\u00f2rics de la sociologia de Bourdieu \u00e9s la idea de la societat com a pluralitat de camps socials. Les formes de capital (econ\u00f2miques, culturals-formatives i socials-relacionals) s\u00f3n els factors b\u00e0sics que defineixen les posicions i les possibilitats dels diferents actors en qualsevol camp. Cada camp social t\u00e9 un perfil propi, en funci\u00f3 de la import\u00e0ncia proporcionada al seu interior de cadascuna de les formes de capital. Les formes de capital controlades pels diferents agents s\u00f3n triomfs que defineixen les possibilitats de guanyar la participaci\u00f3 en el joc (Bourdieu & Wacquant 1996, 76).
El concepte de capital social constitueix un enfocament en construcci\u00f3, de manera que tota aproximaci\u00f3, fins i tot el present treball, es troba subjecte a discussi\u00f3. Per a resumir la mateixa concepci\u00f3 del capital social, basada en els treballs de Bourdieu, es pot dir que contra una visi\u00f3 reductiva d’aquesta, entesa com redu\u00efda al capital relacional, en aquest treball es defensa una concepci\u00f3 integral, formada per les tres modalitats principals del capital. Aix\u00ed, els principals components del capital social, el control dels quals defineix la posici\u00f3 social dels actors en una comunitat, s\u00f3n el capital econ\u00f2mic-material, el cultural-formatiu i el relacional (Bourdieu 1986, 1988).<\/p>\n

El capital econ\u00f2mic-material consisteix en capital en el sentit tradicional de la paraula (recursos econ\u00f2mics, propietats, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 en altres possessions econ\u00f2miques que augmenten les capacitats d\u2019un actor a la societat. Entre els continguts del capital econ\u00f2mic-material es poden incloure els ingressos salarials, les prestacions p\u00fabliques, l’habitatge (en propietat, en lloguer o en altres r\u00e8gims), la seq\u00fc\u00e8ncia de posicions en el mercat de treball (ocupaci\u00f3, atur\u2026), la posici\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia, etc.<\/p>\n

El capital cultural-formatiu t\u00e9 tres formes. Existeix, primer, (1) tal com s\u2019incorpora a l\u2019habitus; i es crea sobre manera a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 en la primera inf\u00e0ncia i l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria, \u00e9s a dir, en la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia. Bourdieu el denomina \u201ccapital cultural incorporat\u201d en forma de disposicions permanents: modals, llenguatge, actituds en relaci\u00f3 amb l\u2019escola i la formaci\u00f3.<\/p>\n

En segon lloc, (2) el capital cultural es concreta en les diverses formes de consum i de domini cultural, juntament amb la participaci\u00f3 en els valors simb\u00f2lics de la comunitat cultural. Aquest capital en forma de b\u00e9ns culturals (llibres, m\u00fasica\u2026) es transmet fonamentalment en la forma d’utilitzar-lo, de fer-lo servir com a consum cultural que distingeix els habitants d\u2019una societat.<\/p>\n

En tercer lloc, (3) aquest capital tamb\u00e9 existeix en institucions culturals i s\u2019expressa en termes de certificats, diplomes i ex\u00e0mens. Aquest \u201ccapital cultural institucionalitzat\u201d (t\u00edtols, graus\u2026) es pot convertit habitualment en capital econ\u00f2mic a mitj\u00e0 termini. Aquest capital cultural es relaciona de manera sistem\u00e0tica amb el capital econ\u00f2mic i social (vegeu Bourdieu 1977; 1979; Bourdieu i Passeron 1977).<\/p>\n

La figura 1 ajuda a interpretar aquest capital en termes de compet\u00e8ncies incorporades per part dels individus.<\/p>\n

\"Esquema

<\/p>\n

Figura 1. Compet\u00e8ncies que conformen el capital cultural-formatiu<\/p>\n<\/div>\n

El capital relacional t\u00e9, per la seva part, dos components: en primer lloc, (1) \u00e9s un recurs connectat amb la pertinen\u00e7a als grups i les xarxes socials informals. El volum de capital relacional que posseeix un determinat agent dep\u00e8n de la mida de la xarxa de connexions efectives (Bourdieu 1986, 249). \u00c9s una qualitat produ\u00efda per la totalitat de les relacions entre actors. La pertinen\u00e7a a grups i la participaci\u00f3 en les xarxes socials que s\u2019hi desenvolupen i en les relacions socials derivades de la pertinen\u00e7a, es poden utilitzar en els esfor\u00e7os per a millorar la posici\u00f3 social dels actors en diversos camps. (2) Les associacions volunt\u00e0ries, els sindicats, els partits pol\u00edtics i les associacions culturals s\u00f3n exemples del capital relacional formal.<\/p>\n

Els resultats del capital relacionals s\u00f3n molt diversos: entre ells s\u2019hi troben b\u00e9ns socioemocionals (benestar subjectiu, identitat de grup i comunit\u00e0ria), bens relatius als vincles de solidaritat (xarxes comunit\u00e0ries, vincles interpersonals) i la inclusi\u00f3 social basada en el reconeixement. Les difer\u00e8ncies en la disposici\u00f3 del capital relacional poden explicar per qu\u00e8 una mateixa combinaci\u00f3 de capital econ\u00f2mic-material i cultural-formatiu pot produir diferents graus de qualitat de vida i diferents poders d’influ\u00e8ncia per a diferents actors. El capital relacional t\u00e9 un efecte multiplicador sobre d’altres formes de capital (Bourdieu, 1986; Joppke, 1987).<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques del capital social \u00e9s que es basa en el coneixement i el reconeixement mutu del conjunt de capitals que el formen (Bourdieu, 1998). Aix\u00ed adquireix un car\u00e0cter simb\u00f2lic, \u00e9s a dir, el capital social no \u00e9s una suma de les tres formes de capital, ja que el conjunt del capital social, la combinaci\u00f3 espec\u00edfica de cada subjecte, adquireix un valor simb\u00f2lic, reconegut socialment (Bourdieu, 1986). Les difer\u00e8ncies “objectives” entre grups o classes socials s’han de transformar en difer\u00e8ncies i classificacions simb\u00f2liques que facin possible el reconeixement i la distinci\u00f3. Les classes socials implicades en la distribuci\u00f3 del capital econ\u00f2mic, cultural-formatiu i relacional nom\u00e9s s\u00f3n “classes en paper”, \u00e9s a dir, nom\u00e9s potencialitats, tret que es transformin en difer\u00e8ncies significatives, mitjan\u00e7ades pel valor simb\u00f2lic que s\u2019atribueix a aquests capitals (Bourdieu, 1985).
Per a Bourdieu, les xarxes de relacions i la resta de capitals s\u00f3n producte d’estrat\u00e8gies individuals o col\u00b7lectives en contexts socials i culturals determinats, conscients o inconscients, que busquen establir o reproduir relacions aprofitables en el curt o el llarg termini. El seu inter\u00e8s pel capital social forma part d’un programa d’investigaci\u00f3 sociol\u00f2gic i antropol\u00f2gic que cerca construir una interpretaci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques. En la seva perspectiva, el capital (en totes les seves formes) \u00e9s equivalent al poder i la seva distribuci\u00f3 configura la posici\u00f3 dels individus i fam\u00edlies en l’estructura social. Part de les preguntes que es poden fer d’una manera concreta, amb relaci\u00f3 a les pr\u00e0ctiques de la poblaci\u00f3 en un territori, s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  • Qu\u00e8 passa si el capital social d’una fam\u00edlia \u00e9s molt redu\u00eft? Es pot aconseguir augmentar-lo amb estrat\u00e8gies diferents? Hi ha marge en el context de les relacions entre classes socials?<\/li>\n
  • Es pot compensar amb capital cultural-formatiu i capital relacional la manca de capital econ\u00f2mic-material? Serveixen per a millorar la posici\u00f3 social i la qualitat de vida d’una fam\u00edlia o comunitat<\/li>\n
  • Els processos d’inclusi\u00f3 social i les oportunitats, en un context concret, milloren amb la millora del capital social?<\/li>\n
  • \u00c9s igual un barri sense xarxes socials, sense teixit social i cultural, que un barri amb denses i actives xarxes comunit\u00e0ries (capital relacional comunitari)? La solidaritat social es vincula al capital relacional comunitari?<\/li>\n
  • Com es pot millorar el capital social d’una persona, fam\u00edlia, grup o comunitat?<\/li>\n<\/ul>\n

    Aquestes i altres preguntes similars, vinculades al capital social, es poden plantejar des de l’estudi de les estrat\u00e8gies, \u00e9s a dir, des de les pr\u00e0ctiques socials.<\/p>\n

    <\/p>\n

    3. Estructuraci\u00f3 de les estrat\u00e8gies i pr\u00e0ctiques socials<\/h2>\n

    Part de les q\u00fcestions plantejades abans es pot respondre a partir dels plantejaments b\u00e0sics sobre les estrat\u00e8gies socials, sobre les pr\u00e0ctiques socials, que podem tenir presents en l’enfocament del treball social i socioeducatiu:<\/p>\n

      \n
    • Disposar de capital social genera oportunitats, permet convertir amenaces o punts d\u00e8bils en punts forts.<\/li>\n
    • Les mancances d’un tipus de capital social es poden compensar per les millors combinacions dels altres capitals, les quals poden permetre un aprofitament de les oportunitats per a millorar el capital social que falta.<\/li>\n
    • El capital social es pot canviar amb estrat\u00e8gies, amb pr\u00e0ctiques socials, adequades: inversi\u00f3 en educaci\u00f3 i cultura, organitzaci\u00f3 de la solidaritat comunit\u00e0ria, etc.<\/li>\n<\/ul>\n

      M\u00e9s endavant, es mostra com la investigaci\u00f3 ha perm\u00e8s contrastar aquestes hip\u00f2tesis, encara que sigui de manera limitada o parcial, per\u00f2 les mateixes lluites socials hist\u00f2riques han mostrat com \u00e9s possible la millora dels drets civils i socials, com es pot aconseguir desenvolupar solidaritat efectiva, etc. Analitzem una mica m\u00e9s en qu\u00e8 consisteixen les estrat\u00e8gies i pr\u00e0ctiques socials rellevants.
      Les estrat\u00e8gies podrien ser, b\u00e0sicament, de tres tipus: de conservaci\u00f3 del capital social; de transformaci\u00f3, en el sentit de millorar-lo, i de lluita contra les regles del joc que valoren de determinada manera els tipus de capitals disponibles (Bourdieu i Wacquant, 1994: 74-76). Per\u00f2 els capitals poden estructurar-se de diverses maneres i associar-se a estrat\u00e8gies molt diferenciades. L\u2019estructura del capital social explica la posici\u00f3 a l\u2019espai social de la poblaci\u00f3, per aix\u00f2 permet comprendre les estrat\u00e8gies, les pr\u00e0ctiques socials que es desenvolupen. Tal com diuen Roger Mart\u00ednez i Jordi D. P\u00e9rez (1997, 54n):<\/p>\n

      Un individu se situa en l\u2019espai social no nom\u00e9s pel \u201cvolum\u201d del seu capital social, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l\u2019estructura d\u2019aquest capital. Amb aix\u00f2 Bourdieu vol dir que, tot i que tant un empresari com un artista poden formar part de les \u201cclasses dominants\u201d (amb un volum de capital similar), un ho fa gr\u00e0cies al seu capital econ\u00f2mic (tenint-ne poc de cultural) i l\u2019altre gr\u00e0cies al seu capital cultural (tenint-ne poc d\u2019econ\u00f2mic). Tenen un volum de capital similar, per\u00f2 amb una \u201cestructura\u201d totalment oposada. A m\u00e9s del capital econ\u00f2mic i cultural, en aquesta estructura de capital, tamb\u00e9 hi entra el capital social.<\/p>\n

      En un plantejament d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s general, les estrat\u00e8gies s\u2019estructuren d\u2019acord amb la seva complexitat i amb la l\u00f2gica pr\u00e0ctica en qu\u00e8 s\u2019inscriuen. Per exemple, per a Bourdieu \u201clas estrategias matrimoniales se inscriben universalmente en el sistema de las estrategias de reproducci\u00f3n social\u201d (Bourdieu, 1996, 78).<\/p>\n

      Aquestes estrat\u00e8gies de reproducci\u00f3 s\u00f3n les desenvolupades per tal de mantenir o millorar la posici\u00f3 dels agents en una estructura social (Bourdieu i Wacquant, 1994: 32). Totes les estrat\u00e8gies formen un sistema que inclou tota la pr\u00e0ctica social, de forma directa o indirecta.<\/p>\n

      La unitat tradicional d\u2019an\u00e0lisi s\u00f3n els individus o els seus agregats grupals (fam\u00edlia, grups d\u2019afinitat, organitzacions); per\u00f2 per a Bourdieu les unitats d\u2019an\u00e0lisi s\u00f3n les relacions que estableixen els diversos agents en un \u00e0mbit comunitari o social. Es poden analitzar individus, grups, etc., per\u00f2 l\u2019an\u00e0lisi \u00e9s rellevant si aconsegueix captar aquestes relacions. La realitat social \u00e9s relacional.<\/p>\n

      Els dos conceptes que permeten aprofundir en l\u2019an\u00e0lisi s\u00f3n el concepte de camp i el d\u2019habitus. El camp \u00e9s un conjunt de relacions hist\u00f2riques objectives: \u00abUn camp podria ser definit com una xarxa, o una configuraci\u00f3 de relacions objectives entre posicions\u00bb (Bourdieu i Wacquant, 1994: 73). Per a Bourdieu, \u00abel camp, en tant que estructura de relacions objectives entre posicions de for\u00e7a, sost\u00e9 i orienta les estrat\u00e8gies a trav\u00e9s de les quals els ocupants d\u2019aquestes posicions busquen, individualment o col\u00b7lectivament, salvaguardar o millorar la seva posici\u00f3\u00bb (Bourdieu i Wacquant, 1994: 78).<\/p>\n

      L\u2019habitus es pot entendre com el conjunt de les disposicions, produ\u00efdes per les relacions hist\u00f2riques, interioritzades per l\u2019individu en forma de percepcions, apreciacions i accions (Bourdieu i Wacquant, 1994: 24). L\u2019habitus permet a l\u2019individu desenvolupar-se en un context social concret de forma coherent i sistem\u00e0tica (Bourdieu i Wacquant, 1994: 26). Segons Mart\u00ednez i P\u00e8rez (1997: 58) \u00abl\u2019habitus d\u2019un grup social configura el tipus de pr\u00e0ctiques que es poden esperar com a m\u00e9s t\u00edpiques d\u2019aquell grup. L\u2019habitus \u00e9s a la vegada receptiu, estructura les percepcions, i actiu, estructura les accions\u00bb.<\/p>\n

      L\u2019estructuraci\u00f3 de les estrat\u00e8gies tamb\u00e9 es fa segons els diversos camps i habitus presents a una societat. L\u2019an\u00e0lisi desenvolupada per Bourdieu permet pensar en diversos tipus d\u2019estrat\u00e8gies, les quals es poden presentar de forma resumida. Els grans tipus s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

        \n
      • Estrat\u00e8gies de reproducci\u00f3: dedicades al manteniment dels patrons familiars i socials que defineixen la situaci\u00f3 estructural.<\/li>\n
      • Estrat\u00e8gies de reconversi\u00f3: dedicades al desenvolupament de les adaptacions als canvis de les condicions socials, mitjan\u00e7ant la reconversi\u00f3 dels recursos i capacitats disponibles.<\/li>\n
      • Estrat\u00e8gies de mobilitat o innovaci\u00f3: dedicades a millorar la situaci\u00f3 social, definida per la posici\u00f3 relativa que ocupa la fam\u00edlia.<\/li>\n<\/ul>\n

        En tota activitat, en tota pr\u00e0ctica, es poden identificar dues dimensions, relativament independents: la dimensi\u00f3 instrumental de la pr\u00e0ctica, \u00e9s a dir, els components relatius a l\u2019aprenentatge t\u00e8cnic i al valor d\u2019\u00fas (resposta a les necessitats); i la dimensi\u00f3 simb\u00f2lica, les intencions expressives d\u2019aquesta pr\u00e0ctica, en el sentit que \u201cfer\u201d \u00e9s tamb\u00e9 desenvolupar una identitat.<\/p>\n

        Les estrat\u00e8gies impliquen accions socials, pr\u00e0ctiques socials conscients o no plenament conscients. Les estrat\u00e8gies no coincideixen necess\u00e0riament amb el que s\u2019ha de fer (compliment de les normes), tampoc amb el que s\u2019hauria de fer segons determinats patrons \u00e8tics (compliment de deures morals o religiosos) i tampoc es tracta de rituals socials (Bourdieu, 1991, 40).<\/p>\n

        Les estrat\u00e8gies s\u00f3n les pr\u00e0ctiques socials amb un sentit que transcendeix la seva realitzaci\u00f3 concreta: cerquen aconseguir el que encara no es t\u00e9. Hi ha estrat\u00e8gies de confrontaci\u00f3, de relaci\u00f3 social, matrimonials, laborals, formatives, etc. L\u2019an\u00e0lisi de les condicions econ\u00f2miques i socials en qu\u00e8 es desenvolupen les pr\u00e0ctiques permet comprendre les diverses l\u00f2giques.<\/p>\n

        <\/p>\n

        4. El capital social es forma en els quatre camps fonamentals<\/h2>\n

        L’espai social permet comprendre el car\u00e0cter estructural d’una societat, especialment quan s\u2019ent\u00e9n com una xarxa constitu\u00efda per les relacions entre les diferents posicions que els agents ocupen en la distribuci\u00f3 o possessi\u00f3 diferencial de certs capitals que els donen poder.
        Aquests capitals generen espais de relaci\u00f3 hist\u00f2ricament constitu\u00efts amb les seves institucions espec\u00edfiques i les seves normes de funcionament pr\u00f2pies. Per aix\u00f2, l’espai social es presenta com un conjunt de camps relativament aut\u00f2noms i m\u00e9s o menys subordinats, en el seu funcionament i en les seves transformacions, al camp de la producci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

        En un camp sempre hi ha qualque cosa en joc (el capital material, formatiu-cultural o social) i agents disposats a jugar, a acceptar les regles de joc o lluitar per a canviar-les. Aquest joc constitueix la l\u00f2gica concreta de la tensi\u00f3, del conflicte, en cada camp, i aix\u00f2 permet definir-lo i delimitar-lo, permet distingir camps diferents. El capital actua com a base de la diferenciaci\u00f3 social entre posicions en els camps clau.<\/p>\n

          \n
        • Si s\u2019accepta que el camp \u00e9s l\u2019\u00e0mbit de les relacions de for\u00e7a (oposicions, lluites pel canvi, etc.) i de sentit (on es desenvolupen rols amb sentit, on es pot preguntar per qu\u00e8 es fan determinades coses); i tamb\u00e9 s\u2019accepta que en cada camp es compleixen funcions diverses (a l\u2019escola, reproducci\u00f3 cultural, socialitzaci\u00f3-capacitaci\u00f3; per\u00f2 tamb\u00e9 disciplinaci\u00f3, acceptaci\u00f3 de l\u2019ordre present, etc.), es poden analitzar els diversos camps m\u00e9s rellevants i la seva multifuncionalitat.
          Es poden identificar quatre camps especialment rellevants:<\/li>\n
        • El sistema educatiu i les institucions relacionades amb la formaci\u00f3. Una certa correspond\u00e8ncia entre estructures cognitives i estructures socials s\u2019observa en totes les societats, per\u00f2 a les societats avan\u00e7ades \u00e9s el sistema educatiu el principal responsable d\u2019aquest fenomen, especialment per les divisions que imposa (cursos, assignatures, etc.), pel seu funcionament (calendari anual, horaris, disciplina, acceptaci\u00f3 de l\u2019autoritat, etc.), aix\u00ed com per les experi\u00e8ncies de la difer\u00e8ncia (diferents cultures, diferents capacitats, etc.) (Bourdieu i Wacquant, 1994: 21).<\/li>\n
        • El mercat de treball i l\u2019acc\u00e9s al m\u00f3n econ\u00f2mic, ent\u00e8s alhora com un camp de forces, la necessitat del qual s’imposa als habitants d\u2019un territori, i com un camp de lluites dintre del qual els diversos agents entren en compet\u00e8ncia, amb mitjans i fins diferenciats segons la seva posici\u00f3 (capital social disponible) (Bourdieu, 1994: 55).<\/li>\n
        • El camp de la din\u00e0mica sociocultural, relacionada amb la din\u00e0mica sociocultural de la comunitat, amb els rituals socials m\u00e9s importants, el consum cultural i el temps lliure. La caracter\u00edstica m\u00e9s rellevant \u00e9s l\u2019aparent manca de restriccions, la possibilitat d\u2019experimentar sense controls exteriors (Willis, 1997). Tal com denuncia Daniel Moth\u00e9 (1997), contra la concepci\u00f3 convencional que sobrevalora el temps lliure i li atribueix propietats miraculoses, en les condicions actuals, el temps lliure es degrada (almenys parcialment) en temps de consum i aquest \u00e9s un factor de desigualtat evident.<\/li>\n
        • La fam\u00edlia com a camp en el qual es desenvolupa la reproducci\u00f3 social. (Bourdieu, 1994: 135-145). Aqu\u00ed es considera com un agent supraindividual i, a la vegada, com un microcamp de tensions. Per aix\u00f2, cal pensar en com s\u2019ha de parlar de la fam\u00edlia actualment.
          Per a Bourdieu, la fam\u00edlia compleix un rol determinant en el manteniment i reproducci\u00f3 de l’ordre social, i es constitueix d’aquesta manera en una ficci\u00f3 social ben fundada i garantida per l’Estat. La fam\u00edlia es presenta com el lloc on han quedat suspeses les lleis del mercat, ja que \u00e9s el suposat lloc de la confian\u00e7a, el lloc on s’oblida l’esperit de c\u00e0lcul i de l’inter\u00e8s econ\u00f2mic (Bourdieu, 1994: 137). Aix\u00f2 no significa que la fam\u00edlia i les llars que construeix siguin espais d\u2019igualtat i pau, aquesta perspectiva id\u00edl\u00b7lica no t\u00e9 cap fonament.
          La fam\u00edlia tamb\u00e9 es presenta com a model per a avaluar les relacions socials2. Segons Bourdieu, la fam\u00edlia \u00e9s un principi de visi\u00f3 i de construcci\u00f3 social, constru\u00eft socialment. Per al proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3, les estructures objectives s\u00f3n incorporades com estructures subjectives, constitutives dels habitus, estructura mental que com a producte de l’estructura objectiva s’incorpora com a estructuradora de les nostres pr\u00e0ctiques, conscientment o inconscient. Aix\u00ed, la fam\u00edlia i altres grups socials es poden entendre com inscrits alhora en l’objectivitat de les estructures socials i en la subjectivitat de les estructures mentals (Bourdieu, 1994: 138). D’aquesta manera, la fam\u00edlia es presenta com a subjecte de pr\u00e0ctiques socials, aix\u00ed com a \u00e0mbit de la transmissi\u00f3 de capital social entre les generacions.<\/li>\n<\/ul>\n

          Aquests quatre camps permeten analitzar les diferenciacions socials que es presenten, de forma concreta, en la distribuci\u00f3 dels capitals socials. S\u00f3n els camps on es forma el capital social, per tant, una pol\u00edtica social que consideri la necessitat de desenvolupar-lo ha de tenir present com pot aconseguir ser rellevant per al conjunt dels quatre camps considerats.<\/p>\n

          La investigaci\u00f3 de D\u00edaz-Gibson i el seu equip (2018) mostra com en condicions extremadament prec\u00e0ries, des del punt de vista material, amb el capital social al sistema educatiu, a la fam\u00edlia i a l’\u00e0mbit comunitari es poden aconseguir desenvolupar traject\u00f2ries d’\u00e8xit educatiu i facilitar que els factors de transmissi\u00f3 intergeneracional de la pobresa (desconnexi\u00f3 educativa, manca de capacitat d’aprofitament de les oportunitats de l’entorn, etc.) comencin a canviar de tend\u00e8ncia. El conjunt d’actuacions que posen en funcionament les tend\u00e8ncies cap a l\u2019apoderament es poden observar a la figura 2 que s’aporta a la recerca citada (D\u00edaz-Gibson, 2018).<\/p>\n

          Simplificant les aportacions per al desenvolupament del capital social, en els diversos \u00e0mbits interconnectats, es poden resumir els processos de millora, almenys en quatre direccions complement\u00e0ries:<\/p>\n

            \n
          • Capital formatiu-cultural 1, vinculat a la millora de la formaci\u00f3 i actituds: processos formatius; aferrament amb professorat; vincle educatiu; eines formatives (lleng\u00fces?, inform\u00e0tica?\u2026).<\/li>\n
          • Capital formatiu-cultural 2, vinculat al mateix proc\u00e9s maduratiu: regulaci\u00f3 emocional; autoestima-comunicaci\u00f3; motivaci\u00f3-autoefic\u00e0cia-projecte de futur; autocontrol, negociaci\u00f3, l\u00edmits; regulaci\u00f3 cognitiva.<\/li>\n
          • Capital relacional 1, vinculat a la millora de la conviv\u00e8ncia familiar: millora de la compet\u00e8ncia familiar; suports familiars efectius (afecte, control, acompanyament); valors d’aferrament i aferrament segur; vincles amb la part m\u00e9s saludable del sistema familiar; bons substitutius de la fam\u00edlia o la conviv\u00e8ncia aut\u00f2noma, en els casos d’impossibilitat de suport per part del sistema familiar.<\/li>\n
          • Capital relacional 2, vinculat a la millora del suport informal: amistats; esport, temps lliure positiu; relacions de reconeixement i suport a la comunitat; xarxes socials de suport.<\/li>\n<\/ul>\n
            \"Esquema

            <\/p>\n

            Figura 2. Diversos \u00e0mbits per al suport efectiu en context comunitari<\/p>\n<\/div>\n

            Altres investigacions ja han mostrat com aquesta millora del capital social millora l\u2019apoderament en els processos viscuts per adolescents, els quals s\u00f3n un indicador dels processos de millora col\u00b7lectiva. (Galindo et al., 2017; Vieno et al., 2010). Alguns autors han obert l\u00ednies de recerca en aquest sentit i han analitzat com el desenvolupament del capital social en aquests camps, i amb un enfocament preventiu i de potenciaci\u00f3, aconsegueix moderar significativament la transmissi\u00f3 intergeneracional de la pobresa (Van Ryzin et al., 2018). Tot i l’inter\u00e8s d’aquests darrers estudis, seran necessaris seguiments longitudinals de llarga durada per a poder fer consistents internacionalment els resultats.<\/p>\n

            <\/p>\n

            5. Qu\u00e8 s\u2019apr\u00e8n de les recerques sobre capital social?<\/h2>\n

            Ja sabem qu\u00e8 \u00e9s el capital social des d\u2019una perspectiva integral. Tamb\u00e9 sabem que els agents actuen, de manera efectiva, mitjan\u00e7ant les estrat\u00e8gies socials. Finalment, sabem que el capital social i les estrat\u00e8gies es formen en el context dels camps socials, en especial en quatre molt rellevants des de la perspectiva comunit\u00e0ria. Tenint en compte aquestes q\u00fcestions, com es pot desenvolupar la pol\u00edtica social per a generar capital social?<\/p>\n

            Alguns dels resultats del desenvolupament diferencial del capital social s\u2019han mostrat a investigacions internacionals i tamb\u00e9 d\u2019altres realitzades a l\u2019Estat. Se\u2019n poden destacar tres especialment interessants.<\/p>\n

            La primera \u00e9s la investigaci\u00f3 desenvolupada per un equip de la Universidad de Oviedo (Tor\u00edo et al., 2007). Tor\u00edo i el seu equip mostren com el context familiar en qu\u00e8 viuen els i les adolescents influeix tant en la seva preparaci\u00f3 per a l’estudi, com en el seu propi aprenentatge, per\u00f2 tamb\u00e9 pot afectar de manera molt significativa les seves expectatives acad\u00e8miques futures i, fins i tot, les seves expectatives laborals. A partir del concepte i les teories del capital social, s’analitzen els resultats d’una investigaci\u00f3 efectuada al Principat d’Ast\u00faries amb 2.260 alumnes de l’\u00faltim curs d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria. En aquesta investigaci\u00f3, es constata com el capital social familiar influeix en la percepci\u00f3 que l’alumnat t\u00e9 dels aspectes acad\u00e8mics, laborals i en tots els \u00e0mbits referents a la seva orientaci\u00f3 educativa i professional. D’aquesta manera, els i les adolescents, en general, semblen percebre millor el seu futur acad\u00e8mic i laboral en la mesura que major i millor \u00e9s tamb\u00e9 el capital social de la fam\u00edlia. Per\u00f2, el m\u00e9s interessant \u00e9s que hi ha una part important del capital social, en especial el cultural-formatiu i el relacional, que es pot millorar amb pol\u00edtiques i programes socials i socioeducatius.<\/p>\n

            La segona recerca, desenvolupada a Catalunya (Carrillo et al., 2018), permet observar la gran capacitat d\u2019influ\u00e8ncia del capital relacional per a la formaci\u00f3 de factors de risc o de protecci\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi de Carrillo i el seu equip se centra en els determinants psicosocials de les conductes de salut, especialment l’impacte dels companys, les xarxes socials i els mitjans de comunicaci\u00f3 en la dieta. A partir d’un estudi de casos m\u00faltiples, s\u2019estudien les influ\u00e8ncies socials en el comportament alimentari dels adolescents des d’una perspectiva de capital social. Els resultats confirmen la diferent disposici\u00f3 del capital social a la comunitat, a l’escola, als companys i a la fam\u00edlia. A la mostra d\u2019adolescents de Catalunya, la fam\u00edlia i els companys s\u00f3n les fonts de capital social m\u00e9s influents en relaci\u00f3 amb els comportaments alimentaris dels adolescents, perqu\u00e8 indueixen efectes tant protectors com perjudicials.<\/p>\n

            M\u00e9s capital social relacional, si s\u2019orienta de manera err\u00f2nia, augmenta el risc de dificultats socials diverses (xarxes d’iguals amb conductes no normatives, per exemple), mentre que si aquesta influ\u00e8ncia s\u2019orienta correctament, es produeix un refor\u00e7 de la capacitat preventiva comunit\u00e0ria. La bibliografia internacional sovint ha descuidat els aspectes negatius del capital social, ha argumentat en gran manera que pel que fa al capital social m\u00e9s \u00e9s millor (Gannon & Roberts, 2020). Una de les conclusions de la recerca de Carrillo i el seu equip que m\u00e9s interessa \u00e9s justament la necessitat de garantir que el capital relacional ofereixi influ\u00e8ncies positives, mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 amb el capital formatiu-cultural.<\/p>\n

            En l\u00ednia amb les anteriors preocupacions, se selecciona una tercera recerca (R\u00fcbner, 2017). En un estudi qualitatiu sobre la import\u00e0ncia i els impactes de les relacions entre iguals a Anglaterra i Espanya, R\u00fcbner mostra que el concepte del capital social \u00e9s \u00fatil per explorar les xarxes d’iguals dels joves. La recerca considera la import\u00e0ncia de la perspectiva din\u00e0mica de les experi\u00e8ncies dels joves i mostra com les xarxes d\u2019iguals, un dels capitals relacionals propi dels joves, t\u00e9 una funci\u00f3 de crear ponts i vincles, per tant, permeten millorar la capacitat relacional dels joves i millorar la capacitat d\u2019aprofitar les oportunitats del seu entorn. Els efectes d\u2019aquest capital inclouen el benestar socioemocional i la millora del rendiment educatiu.<\/p>\n

            Per tant, aquestes recerques mostren tres grans conclusions, \u00fatils per al treball social i socioeducatiu:<\/p>\n

              \n
            • Els factors protectors clau es relacionen clarament amb el capital cultural-formatiu i el relacional, per\u00f2 determinats tipus de capital relacional, sense clara vinculaci\u00f3 al capital formatiu o desenvolupat amb orientacions t\u00f2xiques, pot generar efectes no volguts, per tant, la millor manera de desenvolupar el capital social ha d\u2019incloure, almenys, els dos tipus de capitals clau.<\/li>\n
            • El capital cultural-formatiu i el relacional tenen impactes positius sobre el benestar socioemocional i la millora del rendiment educatiu, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre altres factors que resulten fonamentals en els processos socials i socioeducatius.<\/li>\n
            • El capital cultural-formatiu i el relacional es poden millorar amb pol\u00edtiques i programes socials i socioeducatius.<\/li>\n<\/ul>\n

              6. Aportacions del capital social a l’an\u00e0lisi de la din\u00e0mica social<\/h2>\n

              El capital social es refereix a la din\u00e0mica social (que fa la poblaci\u00f3 d\u2019una comunitat), per\u00f2 genera efectes sobre la definici\u00f3 de les posicions a l\u2019estructura social (poder, capacitats, en una societat estructurada).<\/p>\n

              Cal tenir present tamb\u00e9 que el capital social es refereix a la din\u00e0mica i l\u2019estructura social, en el context de la societat civil, per\u00f2 es veu afectat per les pol\u00edtiques desenvolupades per diversos organismes de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, de l\u2019Estat, de tal manera que es pot optimitzar el capital social de determinats sectors socials en funci\u00f3 de les pol\u00edtiques desenvolupades.<\/p>\n

              En qualsevol cas, es poden sintetitzar les aportacions concretes del capital social des de la perspectiva de la din\u00e0mica social i la relaci\u00f3 amb la societat civil i les administracions de l\u2019Estat, en les caracter\u00edstiques seg\u00fcents (Miranda, Arriagada, & CEPAL, 2003):<\/p>\n

              (1) Es refereix a la comunitat i inclou totes les persones que en formen part, de manera permanent o temporal, sigui quina sigui la seva posici\u00f3 en l’estructura social. Tothom t\u00e9 un determinat capital social, ent\u00e8s com una combinaci\u00f3 concreta dels diversos capitals que en conformen el conjunt.<\/p>\n

              (2) En relaci\u00f3 amb la reciprocitat de relacions i els vincles que s’estableixen. El capital formatiu-cultural i el capital relacional es formen i desenvolupen en relacions rec\u00edproques.<\/p>\n

              (3) Es pot augmentar el capital social, especialment quan es desenvolupen estrat\u00e8gies per al seu aprofitament. Tamb\u00e9 se\u2019n pot perdre i empitjorar-ne l\u2019efic\u00e0cia quan es desenvolupen estrat\u00e8gies negligents o incoherents.<\/p>\n

              (4) Es produeix capital simb\u00f2lic a partir del reconeixement compartit, la participaci\u00f3 en la comunitat i el respecte de normes compartides en aquesta comunitat. La cooperaci\u00f3, la resoluci\u00f3 efectiva de conflictes, la mobilitzaci\u00f3 de nous recursos per a l\u2019\u00fas col\u00b7lectiu i la millora de la gesti\u00f3 de recursos comunitaris s\u00f3n estrat\u00e8gies col\u00b7lectives que milloren el capital social d\u2019una comunitat.<\/p>\n

              Cal destacar que la pres\u00e8ncia del capital social no garanteix que aquests resultats desitjats es produeixin, ja que dep\u00e8n de l’exist\u00e8ncia d’altres recursos favorables. A m\u00e9s, cada un dels capitals tenen din\u00e0miques diferenciades, tal com es resumeix a la taula 1:<\/p>\n\n\n

              Modalitats de capital<\/th>Capital econ\u00f2mic-material<\/th>Capital cultural-formatiu<\/th>Capital relacional<\/th><\/tr><\/thead>
              Depend\u00e8ncia externa<\/td>Dep\u00e8n de factors externs, com el mercat de treball o de l\u2019habitatge.<\/td>Dep\u00e8n de l\u2019acc\u00e9s a institucions formatives, recursos culturals\u2026<\/td>Dep\u00e8n de les oportunitats de relaci\u00f3, de les relacions de ve\u00efnatge i altres.<\/td><\/tr>
              Depend\u00e8ncia de processos aut\u00f2noms<\/td>Formaci\u00f3 de modalitats cooperatives de producci\u00f3 i consum.<\/td>Creativitat cultural, din\u00e0miques socioculturals i de formaci\u00f3.<\/td>Autoorganitzaci\u00f3, desenvolupament de la solidaritat i ajuda m\u00fatua.<\/td><\/tr>
              Suport p\u00fablic<\/td>Pol\u00edtiques redistributives, inserci\u00f3 laboral, habitatge p\u00fablic\u2026<\/td>Pol\u00edtiques d\u2019equipaments culturals i educatius, dinamitzaci\u00f3 cultural, promoci\u00f3 educativa.<\/td>Pol\u00edtiques de serveis socials, orientades amb models comunitaris. Pol\u00edtiques d\u2019urbanisme social.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>
              Taula 1. Formaci\u00f3 del capital social<\/figcaption><\/figure>\n\n\n

              Des del punt de vista territorial, la bibliografia internacional mostra que, en general, el capital social \u00e9s m\u00e9s gros en comunitats de dimensions redu\u00efdes, amb poblaci\u00f3 residencialment estable, que en grans \u00e0rees urbanes, amb poblacions de gran mobilitat residencial (Durston, 2000). Tamb\u00e9 hi ha evid\u00e8ncies que el capital social \u00e9s variable en funci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i les din\u00e0miques dels mercats capitalistes (mercat de treball, mercat de l\u2019habitatge, etc.).<\/p>\n

              S’ha destacat que la q\u00fcesti\u00f3 del capital social urb\u00e0 s’ha de veure en el marc de tend\u00e8ncies que afavoreixen l’a\u00efllament de les poblacions empobrides o en situacions m\u00e9s prec\u00e0ries: la segmentaci\u00f3 del mercat de treball, l’augment de la segmentaci\u00f3 dels serveis socials i b\u00e9ns p\u00fablics, i la segregaci\u00f3 residencial m\u00e9s grossa (Romero, & Simon, 2011). La segregaci\u00f3 de les ciutats disminueix els lla\u00e7os i recursos socials que permeten integrar barris, i per aquesta via afavoreix l’augment de la inseguretat i delinq\u00fc\u00e8ncia, al mateix temps que deteriora les oportunitats laborals i culturals (Sennett, 2019).<\/p>\n

              \n<\/p>

              7. Dificultats per a l\u2019an\u00e0lisi del capital social<\/h2>\n

              Les publicacions sociol\u00f2giques citen i apliquen cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia el concepte de capital social, en particular les investigacions sobre la pobresa, la inclusi\u00f3 social, les pr\u00e0ctiques socials, els problemes d’acci\u00f3 col\u00b7lectiva, els processos educatius i altres. Tot i que la majoria d’aquestes publicacions es pren com a punt de partida alguna de les m\u00faltiples definicions disponibles, s\u2019interpreten<\/span><\/span> i operacionalitzen amb particularitats diferenciades, per a referir-se a un aspecte o un altre que considera m\u00e9s rellevant en relaci\u00f3 amb les an\u00e0lisis que se\u2019n fan. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el significat concret del concepte de capital social varia parcialment entre una publicaci\u00f3 i l’altra. \u00c9s especialment conf\u00fas l\u2019\u00fas del concepte a l\u2019economia i sociologia positivista, ja que s\u2019intenta eliminar tot all\u00f2 que no es pugui reduir a una funci\u00f3 comptable i es deixen de banda factors fonamentals de la pr\u00e0ctica social als quals, per ara, nom\u00e9s \u00e9s possible fer aproximacions. Aquest \u00e9s el motiu pel qual mantenim la nostra presentaci\u00f3 del capital social en la tradici\u00f3 de la sociologia cr\u00edtica francesa.<\/p>\n

              Les dificultats de l’operacionalitzaci\u00f3 s\u00f3n diverses, per\u00f2 s’han pogut superar i, sobretot, es podran anar superant a mesura que s’arribi a un bon acord sobre el concepte. Una de les dificultats prov\u00e9 de les difer\u00e8ncies socioculturals entre els territoris d’un mateix estat, ja que el capital social remet a q\u00fcestions que funcionen de manera diferenciada, com el paper de les xarxes de relacions socials.<\/p>\n

              En segon lloc, s’ent\u00e9n que com es tracta d’un concepte de certa complexitat, cal aclarir les relacions internes entre el capital formatiu, el relacional i els recursos. No es tracta de relacions d’addicci\u00f3, no se sumen, sin\u00f3 que poden existir relacions d’altres tipus que facin m\u00e9s complexa l’an\u00e0lisi.<\/p>\n

              Aquests q\u00fcestionaments no impliquen que l’estudi de les posicions i les pr\u00e0ctiques socials sigui un camp limitat per al mesurament i l’an\u00e0lisi quantitativa. Tan sols indiquen que la investigaci\u00f3 s’hauria d\u2019interessar menys per desenvolupar \u00edndexs universals i m\u00e9s per examinar (quantitativament i qualitativament) la relaci\u00f3 entre les formes d’interacci\u00f3 social, els determinants socioculturals, els processos complexos d’interacci\u00f3, les estrat\u00e8gies col\u00b7lectives i la seva relaci\u00f3 amb el sistema institucional, i la incid\u00e8ncia sobre els individus, fam\u00edlies, grups i comunitats.<\/p>\n

              Una altra de les discussions interessants planteja com pot ser instrumentalitzat el concepte i com es poden analitzar les relacions socials nom\u00e9s com a instruments de l’efici\u00e8ncia, la moderaci\u00f3 aut\u00f2noma de les dificultats i la passivitat social, evitant temes com el conflicte, la distribuci\u00f3 desigual del poder i el paper dels moviments socials (Fine, 1999). Des del punt de vista de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, sembla que podria influir sobre les mateixes i generar un inter\u00e8s especial per a promoure les formes d’organitzaci\u00f3 social que augmenten el capital social local i eviten crear pressions redistributives, la qual cosa pot debilitar els qui busquen leg\u00edtimament l’equitat social \u2014alguns partits pol\u00edtics, sindicats i moviments socials diversos\u2014.<\/p>\n

              No obstant aix\u00f2, res queda m\u00e9s lluny de la realitat de la comprensi\u00f3 cr\u00edtica del capital social (la consci\u00e8ncia de classe \u00e9s la consci\u00e8ncia de les necessitats socials), ja que es generen moviments de reivindicaci\u00f3 que permeten captar m\u00e9s capital social per a les classes populars, entenent que aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s transformadora i d’apoderament.<\/p>\n

               <\/h1>\n

              8. Conclusions provisionals<\/h2>\n

              Sabem que l\u2019article pot semblar massa abstracte en qualque moment. Hem volgut aportar una perspectiva te\u00f2rica que requereix posteriors aclariments, per\u00f2 que ja ha aportat orientacions fruct\u00edferes en molts \u00e0mbits, com la recerca ha mostrat de manera consistent.<\/p>\n

              Les cinc grans conclusions que poden ser aprofitades per al desenvolupament de les pol\u00edtiques socials s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n