{"id":5601,"date":"2021-07-05T07:03:59","date_gmt":"2021-07-05T06:03:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5601"},"modified":"2021-07-07T14:55:40","modified_gmt":"2021-07-07T13:55:40","slug":"el-voluntariat-en-lambit-sociosanitari-un-apropament-a-la-realitat-que-troben-les-persones-voluntaries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-voluntariat-en-lambit-sociosanitari-un-apropament-a-la-realitat-que-troben-les-persones-voluntaries\/","title":{"rendered":"El voluntariat en l\u2019\u00e0mbit sociosanitari: un apropament a la realitat que troben les persones volunt\u00e0ries"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> voluntariat, participaci\u00f3, sociosanitari, acompanyament, relaci\u00f3 d\u2019ajuda.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Participar com a persona volunt\u00e0ria vinculada a un programa de voluntariat en una entitat de l\u2019\u00e0mbit sociosanitari implica disposar d\u2019una especial sensibilitat per com ens acostem als altres. Estar en contacte amb el sofriment dels altres, el seu dolor o malestar o con\u00e8ixer de situacions d'injust\u00edcia que es donen en les vides dels que pateixen una malaltia o una situaci\u00f3 de crisi o malestar (aix\u00ed com la seva fam\u00edlia), requereix un tipus de voluntariat des del suport emocional i l\u2019acompanyament. En aquest sentit, es recullen les principals tipologies de propostes de voluntariat sociosanitari a la nostra comunitat aut\u00f2noma, aix\u00ed com una pinzellada de les principals caracter\u00edstiques i actituds de les persones volunt\u00e0ries a l\u2019\u00e0mbit sociosanitari que ens presenta la literatura especialitzada.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Ana J. Ca\u00f1as-Lerma<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Professora ajudant de Treball Social
\n\u00c0rea de Treball Social i Serveis Socials (UIB)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1.Introducci\u00f3<\/h2>\n

Avui en dia, parlar de voluntariat en l\u2019\u00e0mbit d\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria ja ens apropa a la idea d'un voluntariat que, al mateix temps que at\u00e9n necessitats, \u00e9s transformador, col\u00b7lectiu i dirigit cap a una millora estructural comunit\u00e0ria (EAPN-ES, 2018). I \u00e9s aix\u00ed des del moment en qu\u00e8 el presentam trencant amb la idea de la seva instrumentalitzaci\u00f3 com una possible via per a suplir mancances del sistema d'atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria cap a la ciutadania. Es tracta de recon\u00e8ixer-lo des de la individualitat de qui el realitza at\u00e8s que adquireix la v\u00e0lua real quan la seva finalitat \u00faltima \u00e9s, a part de transformar les situacions de car\u00e8ncia i desigualtat, t\u00e9 tamb\u00e9 l'ocasi\u00f3 de generar oportunitats i possibilitats. Al present article, s\u2019ofereix una aproximaci\u00f3 a una part de la que ha estat la meva tesi doctoral, en qu\u00e8 les persones volunt\u00e0ries de l\u2019\u00e0mbit sociosanitari de Mallorca han estat les protagonistes (Ca\u00f1as-Lerma, 2020).<\/p>\n

S\u00f3n moltes les definicions que podem trobar sobre qu\u00e8 \u00e9s el voluntariat, per\u00f2 totes elles comparteixen el punt com\u00fa de presentar-lo com una acci\u00f3 de participaci\u00f3 ciutadana basada en un comprom\u00eds cap al desenvolupament i millora de la qualitat de vida, des de la solidaritat, la gratu\u00eftat, la just\u00edcia i la col\u00b7lectivitat (European Anti-Poverty Network-Espanya, 2018). En paraules de Luis Aranguren el voluntariat \u00e9s una proposta de participaci\u00f3 ciutadana que ens posa \u00aben contacte real amb situacions de dolor, d'injust\u00edcia, sofriment o soledat, i davant les quals es busquen respostes personals i col\u00b7lectives a trav\u00e9s de les organitzacions de solidaritat\u00bb (Aranguren, 2011, p\u00e0g. 11).<\/p>\n

L'atenci\u00f3 o suport de les persones volunt\u00e0ries es dirigeix a atendre a qui est\u00e0 afectat per una malaltia o un malestar, per exemple, per\u00f2 aquesta atenci\u00f3 tamb\u00e9 es dirigeix cap a oferir espais de respir per a aquelles persones cuidadores informals d'aquests. Aquest suport d\u2019atenci\u00f3 als cuidadors, contribueix significativament en la millora de la qualitat de vida dels seus familiars. Qui t\u00e9 cura t\u00e9 sentiments agradables per la satisfacci\u00f3 de la cura, per\u00f2 tamb\u00e9 desagradables: pateixen cansament i senten la c\u00e0rrega negativa de la cura sobre ells (Decarlo i Folkman, 1997; Lynch, 2015). Parlam de les parelles, fills o companys, els quals necessiten tamb\u00e9 el suport del voluntariat per a obtenir un temps per a ells mateixos. I \u00e9s la persona volunt\u00e0ria, acompanyant i fent-se c\u00e0rrec del seu familiar un temps pr\u00e8viament establert i acordat, la que els l\u2019ofereix. En aquest sentit, dur a terme un voluntariat en l'\u00e0mbit sociosanitari acredita disposar d'una certa sensibilitat per com ens acostem als altres. Estar en contacte amb el sofriment, dolor, malestar, situacions d'injust\u00edcia, entre altres, que es donen en les vides dels que pateixen una malaltia o una situaci\u00f3 de crisi o malestar (aix\u00ed com els seus familiars), requereix un tipus de voluntariat des del suport emocional i l\u2019acompanyament. Per tant, podem determinar que es tracta d'un voluntariat relacional (Ca\u00f1as-Lerma, 2020), perqu\u00e8 entre altres fets terap\u00e8utics que puguin sorgir, el de l'establiment d'una relaci\u00f3 entre la persona usu\u00e0ria del programa de voluntariat i la persona volunt\u00e0ria \u00e9s terap\u00e8utic, b\u00e0sic i crucial.<\/p>\n

Voluntariat amb persones afectades per una malaltia: cures pal\u00b7liatives en adults o infants i malalts pluripatol\u00f2gics en entorns hospitalaris o domiciliaris.<\/p>\n

Les cures pal\u00b7liatives es basen en valors intangibles. La cura ha de ser brindada des de la compassi\u00f3, la pres\u00e8ncia, l'esperan\u00e7a i la comprensi\u00f3 (Larkin, 2010). S\u00f3n moltes les persones afectades per malalties que necessiten rebre atenci\u00f3 i cures al final de la vida. Les cures pal\u00b7liatives pedi\u00e0triques s\u00f3n una especialitat en si mateixes, encara que vinculades a l'assist\u00e8ncia pal\u00b7liativa per a persones adultes. Estan dirigides a la cura total i activa del cos, la ment i l'esperit del nen i a la prestaci\u00f3 de suport a la fam\u00edlia. S\u2019inicien quan la malaltia \u00e9s diagnosticada i continuen al marge de si el nen rep o no tractament contra la malaltia (World Health Organization, 2020).<\/p>\n

A les Illes Balears l'atenci\u00f3 pal\u00b7liativa est\u00e0 inclosa en l'atenci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques de risc alt i complexitat m\u00e0xima (Conselleria de Salut, 2017). Aquestes cures poden prestar-se a hospitals, centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, el mateix domicili, etc. Per tant, com \u00e9s comprensible, l'atenci\u00f3 que han de rebre aquestes persones i les seves fam\u00edlies requereix l'establiment d'una relaci\u00f3 emp\u00e0tica, de comunicaci\u00f3, d\u2019avaluaci\u00f3 multidimensional, d\u2019escolta activa i de contacte terap\u00e8utic (Arantzamendi i Centeno, 2017). El model aplicable a pacients amb malalties cr\u00f2niques avan\u00e7ades i les seves fam\u00edlies \u00e9s el que s\u2019ofereix des del Programa Auton\u00f2mic de Cures Pal\u00b7liatives 2019-2023 (Servei de Salut de les Illes Balears, 2019). En aquest programa s\u2019hi aplega la conformaci\u00f3 dels equips professionals de cures pal\u00b7liatives, amb un marcat car\u00e0cter interdisciplinari i col\u00b7laboratiu. Aquests equips, aix\u00ed com recull la literatura cient\u00edfica, estan integrats per agents del camp de la medicina, la infermeria, el treball social, la psicologia i el voluntariat, entre d'altres (Clayton, Butow, Arnold i Tattersall, 2005; Crawford i Price, 2003; G\u00f3mez-Batiste, Pascual, Espinosa i Caixa, 2010; Larkin, 2010; Mat\u00e9, Bay\u00e9s, Gonz\u00e1lez-barboteig i Mu\u00f1oz, 2008).<\/p>\n

Els equips professionals treballen bra\u00e7 a bra\u00e7 amb el voluntariat, que \u00abexerceix una funci\u00f3 imprescindible a l\u2019acompanyament i suport emocional d'aquests pacients i els seus familiars\u00bb (Servei de Salut de les Illes Balears, 2019, p\u00e0g. 33). Aix\u00ed, s'ha establert una proposta d'acolliment del voluntariat en els espais de cures pal\u00b7liatives, des de la naturalitat i la humanitzaci\u00f3 d'aquests entorns. La participaci\u00f3 de persones volunt\u00e0ries en favor d'una atenci\u00f3 m\u00e9s humanitzada en el camp de les cures pal\u00b7liatives i tr\u00e0nsit per situacions de dol \u00e9s un element central i important per part de l'atenci\u00f3 que ofereixen aquests serveis de salut (Payne, 2002). Tal com Arantzamendi i Centeno (2017) resumeixen, aquest tipus de cures es basen en valors intangibles que, tot i no ser materials, s\u00ed que s\u00f3n expressats a trav\u00e9s de paraules i accions que s\u00f3n apreciades tant per les mateixes persones afectades per la malaltia com pels seus familiars. Per exemple, com \u00e9s sabut, l'atenci\u00f3 de menors amb malaltia cr\u00f2nica requereix un model d'atenci\u00f3 integral que alleugi c\u00e0rrega de cura als i les cuidadores informals (els seus familiars o amistats). Ells es veuen altament afectats per l'impacte que aquesta malaltia genera en les seves vides, amb elevats nivells d'ansietat i estr\u00e8s (Barrera, S\u00e1nchez i Carrillo, 2013). El suport d'una persona volunt\u00e0ria pot ajudar a descarregar aquesta tensi\u00f3 familiar. Exemple d'aix\u00f2 \u00e9s l'estudi realitzat davant la viv\u00e8ncia com a mare de perdre un fill per malaltia oncol\u00f2gica. Un grup de mares que van participar en l'estudi van informar que en el moment cr\u00edtic de la p\u00e8rdua, van sentir la necessitat d'estar acompanyades per altres mares i volunt\u00e0ries (Carneiro, Souza i Paula, 2009).<\/p>\n

En el moment en qu\u00e8 una persona \u00e9s hospitalitzada hi ha una situaci\u00f3 de canvi de rutines familiars i d'organitzaci\u00f3, i aix\u00f2 pot arribar a significar una experi\u00e8ncia traum\u00e0tica per la fam\u00edlia i la persona. La persona ingressada sent el dolor de la malaltia o mal, i els familiars i amics pateixen al saber d'aquesta situaci\u00f3. A causa que el ritme de vida no minora, s\u00f3n molts els moments en qu\u00e8 apareix la soledat, la impot\u00e8ncia, les pors al que pugui succeir i el cansament tant f\u00edsic com emocional o espiritual (les creences, religioses o no i els significats interiors que dona la persona a q\u00fcestions existencials de la vida). \u00c9s en aquestes situacions en qu\u00e8 les persones volunt\u00e0ries poden oferir el seu suport, sent qui ofereixin un temps de respir per al familiar que acompanya la persona hospitalitzada, o acompanyant a qui est\u00e0 ingressat i no t\u00e9 qui el visiti i acompanyi. Quan s\u00f3n nens que estan hospitalitzats, aquest acompanyament es dona des d'espais educatius i de lleure, a escala individual o a grupal (P\u00e9rez, M\u00ednguez, Fern\u00e1ndez, Romero i P\u00e9rez, 2018).<\/p>\n

 <\/p>\n

2. Voluntariat amb persones majors a entorns domiciliaris o residencials<\/h2>\n

Les dificultats d'accessibilitat o una mobilitat redu\u00efda i els problemes per sortir de l'habitatge s\u00f3n els que afecten la gran majoria dels 3,8 milions de persones amb diversitat funcional o algun grau de discapacitat a Espanya. El 58% d\u2019elles s\u00f3n persones majors de 65 anys, i el 80% s\u00f3n dones. Segons dades de l'estudi L'accessibilitat dels habitatges en Espanya (Fundaci\u00f3 M\u00fatua de Propietaris, 2018), el 72% dels habitatges de les Illes Balears no s\u00f3n accessibles entre el portal de l'edifici i l'acc\u00e9s al carrer, la qual cosa converteix els edificis d\u2019habitatges en presons per a aquestes persones.<\/p>\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s cada vegada m\u00e9s com\u00fa el fenomen de viure sol o compartir la llar \u00fanicament amb la parella. Segons dades de l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO), al seu \u00faltim informe de 2016 sobre les persones grans a Espanya, el 22,37% de la gent gran habita en un habitatge unipersonal. Per\u00f2 no \u00fanicament senten l'experi\u00e8ncia de la soledat les persones grans que viuen soles, tamb\u00e9 la pateixen les que viuen en resid\u00e8ncies, tot i gaudir de cures i d\u2019acompanyament f\u00edsic. En els centres residencials, la viv\u00e8ncia que es tingui dependr\u00e0 del tipus d'assist\u00e8ncia que ofereixin en ells a la gent gran. Dependr\u00e0 de si senten que els seus espais socials, emocionals i espirituals estan coberts des dels recursos f\u00edsics i relacionals que els ofereixin als centres residencials, o de si hi ha alguna mancan\u00e7a. Tal com recull Bermejo (2016, p\u00e0g. 127) \u00abes produeix un d\u00e8ficit relacional o de valor en les relacions interpersonals que fa que l'experi\u00e8ncia [de la soledat] sigui desagradable\u00bb. Aix\u00ed, per exemple, en els casos d'atenci\u00f3 a persones amb dem\u00e8ncia avan\u00e7ada, s'ha comprovat que els voluntaris i les volunt\u00e0ries poden ser un interessant agent d\u2019intervenci\u00f3 amb aquestes persones des de la seva companyia i estimulaci\u00f3 (Van Der Ploeg, Mbakile, Genovesi i O'Connor, 2012). Des d'aquest marc, la persona volunt\u00e0ria que ofereix el seu acompanyament i una postura relacional propera a aquestes persones, ofereix la intenci\u00f3 de fer-los saber que s\u00f3n importants per a ella, que hi ha a qui li interessa el seu estat f\u00edsic i emocional i que disposen d'una persona amb qui conversar i compartir part de la seva vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

3. Voluntariat en l\u2019atenci\u00f3 a les persones i fam\u00edlies afectades per una crisi, o que viuen en situacions d\u2019extrema vulnerabilitat, persones immigrants i refugiades<\/h2>\n

Recollint la definici\u00f3 del Marc d'Atenci\u00f3 a les Persones de Creu Roja (Creu Roja Espanyola, 2020), es compr\u00e8n que es tracta d'un model de col\u00b7laboraci\u00f3 que prioritza les persones i les seves necessitats. S\u00f3n elles les que s\u00f3n al centre de la intervenci\u00f3 i s\u00f3n les protagonistes del seu proc\u00e9s de desenvolupament. Els grups als quals s'adre\u00e7a l'acci\u00f3 volunt\u00e0ria en l'\u00e0mbit sociosanitari s\u00f3n aquells que vivencien situacions de vulnerabilitat i presenten dificultats per a la defensa i abast dels seus propis drets humans. S\u00f3n m\u00faltiples les propostes d'acci\u00f3 volunt\u00e0ria, l'objectiu de les quals \u00e9s la seva millora de qualitat de vida i el seu estat biopsicosocial: prevenci\u00f3 en salut i promoci\u00f3 d'h\u00e0bits saludables, educaci\u00f3 o establiment de relacions de xarxes de suport.<\/p>\n

Segons xifres de l'Observatori Balear de la Cooperaci\u00f3 i les Migracions (OBACOM) i de l'Institut Nacional d'Estad\u00edstica, el 2018 residien a les Illes Balears 192.412 persones de nacionalitat estrangera, de les quals una mica m\u00e9s de cent mil eren de pa\u00efsos no pertanyents a la UE. La gran majoria provenien d'Am\u00e8rica de Sud i d'\u00c0frica. Aix\u00ed, les Illes Balears era la comunitat aut\u00f2noma amb major percentatge de poblaci\u00f3 estrangera (OBACOM, 2018). Des d'aquest panorama, processos d'integraci\u00f3 promoguts des de les associacions, entitats i equips professionals i de voluntariat s'han mostrat exitosos pel que fa a promoci\u00f3 de processos d\u2019integraci\u00f3 d'aquests grups (Araujo, 2010).<\/p>\n

Un altre exemple seria el voluntariat tutelar des del qual s\u2019ofereix suport a persones amb discapacitat intel\u00b7lectual i de desenvolupament. S\u00f3n persones que es troben en una situaci\u00f3 de desemparament i especial vulnerabilitat. Aix\u00ed, la proposta relacional de la persona volunt\u00e0ria \u00e9s individual i molt propera, per la qual cosa passa a formar part del cercle de proximitat de la persona a qui tutela; recollint el terme que Etxeberria (2014), es proposa l'establiment d'una \u00abamistat moral\u00bb. A la nostra comunitat comptem amb un servei de tutela de persones adultes des de fa uns anys.<\/p>\n

<\/h1>\n

4. Voluntariat en l\u2019\u00e0mbit de les addiccions i conductes addictives<\/h1>\n

Segons dades de l'Observatori auton\u00f2mic de drogues de les Illes Balears, al llarg de l'any 2018 hi va haver 2.177 notificacions d\u2019inici de tractament per drogodepend\u00e8ncies, de les quals el 79,19% van ser homes i el 20,81% van ser dones (Pla d\u2019Addiccions i Drogodepend\u00e8ncies de les Illes Balears-PADIB, 2019). Segons dades de la Mem\u00f2ria Projecte Home-Illes Balears (2019), en aquell mateix any Mallorca comptava amb la concentraci\u00f3 m\u00e9s grossa de persones ateses pel que fa a les altres illes. La coca\u00efna era la subst\u00e0ncia m\u00e9s consumida per part de les persones que van iniciar el tractament, seguida de l'alcohol. Cal destacar que nom\u00e9s 1 de cada 5 persones ateses va ser una dona. Pel que fa a l'edat, el 7% de persones ateses eren menors d'edat, mentre que la mitjana de persones ateses era de 36,9 anys.<\/p>\n

El voluntariat i els grups d'autoajuda s\u00f3n elements b\u00e0sics en l'atenci\u00f3 a addiccions, amb subst\u00e0ncia o sense. El seu objectiu \u00e9s millorar el dia a dia de les persones usu\u00e0ries, joves i adultes, que es troben en un proc\u00e9s de desintoxicaci\u00f3, deshabituaci\u00f3 o contenci\u00f3 del consum de subst\u00e0ncies i altres conductes addictives. Les persones volunt\u00e0ries participen en programes d'acompanyament i suport, tant a persones que inicien el proc\u00e9s de deshabituaci\u00f3 com a les seves fam\u00edlies. De vegades, s\u00f3n les mateixes persones volunt\u00e0ries les que tamb\u00e9 han vivenciat el fet d'estar en aquest moment del proc\u00e9s. D'altres, potser hagin viscut l'experi\u00e8ncia de saber d'un familiar afectat per aquesta problem\u00e0tica d'addicci\u00f3 o depend\u00e8ncia i altres ofereixen les seves fortaleses per compartir-les mitjan\u00e7ant l'organitzaci\u00f3 de tallers o activitats l\u00fadiques o esportives: meditaci\u00f3, cuina, millora de la lectoescriptura, etc. Aquestes persones comparteixen el seu temps amb altres que, a vegades, han estat estigmatitzades per la societat, tant elles com les seves fam\u00edlies. Les persones volunt\u00e0ries s\u00f3n persones que es caracteritzen per no jutjar, per\u00f2 s\u00ed que s\u00f3n conscients que conviuen amb una realitat complexa, que \u00e9s la de la persona addicta i la seva fam\u00edlia o entorn.<\/p>\n

Una vegada presentats els contextos en els quals les persones volunt\u00e0ries desenvolupen la seva proposta relacional als programes de voluntariat gestionats per les entitats de les nostres illes, ens demanam: per\u00f2 com s\u00f3n aquestes persones? Qu\u00e8 demostra tenir ser una persona volunt\u00e0ria a l\u2019\u00e0mbit sociosanitari?<\/p>\n

<\/h1>\n

5. Caracter\u00edstiques i actituds de les persones volunt\u00e0ries a l\u2019\u00e0mbit sociosanitari<\/h1>\n

Des d'un prisma general, Garc\u00eda-Fajardo (2007, p\u00e0g. 53) recull les seg\u00fcents caracter\u00edstiques definit\u00f2ries de les persones volunt\u00e0ries de l'\u00e0mbit social:<\/p>\n

    \n
  • \n

    La gratu\u00eftat: el voluntariat \u00e9s l\u2019oferiment de si mateix i la consci\u00e8ncia que aquest ser per als altres \u00e9s part del que sost\u00e9 la seva concepci\u00f3 de la vida.<\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    La continu\u00eftat: ja que no es poden crear necessitats en aquelles persones que no estiguem disposats a seguir ajudant.<\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    La prefer\u00e8ncia vocacional de la persona volunt\u00e0ria, ja que un fa millor all\u00f2 que li agrada i per al que est\u00e0 m\u00e9s preparat.<\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    La responsabilitat personal sostinguda per l\u2019equip que desenvolupa el projecte de voluntariat de l'organitzaci\u00f3 amb la qual participa.<\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    El coneixement, respecte i valoraci\u00f3 de les diferents persones o pobles que pugui trobar-se en la realitzaci\u00f3 de la seva tasca com a persona volunt\u00e0ria.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

    Respecte als trets de personalitat de les persones volunt\u00e0ries, Garc\u00eda Fajardo (2007) assenyala que compten amb factors de personalitat que promouen la comunicaci\u00f3, disposen d'autocontrol emocional, bona autoestima i autoacceptaci\u00f3, aix\u00ed com ser emp\u00e0tiques i assertives. S\u00f3n diversos els estudis que recullen que les persones volunt\u00e0ries tendeixen a ser emp\u00e0tiques i curoses amb els altres (Bekkers, 2005; Finkelstein, Penner i Brannick, 2005).<\/p>\n

    Pel que fa al perfil dels que porten a terme el seu voluntariat en cures pal\u00b7liatives, a continuaci\u00f3 es presenta la proposta plantejada per Azkoitia (2011, p\u00e0gs. 451-452) donat<\/p>\n

    que \u00e9s molt completa (taula 1). Cal esmentar que alguns estudis han revelat que una experi\u00e8ncia personal relacionada amb la mort o el dol guarda relaci\u00f3 amb una major compet\u00e8ncia per actuar davant situacions d'aquests \u00e0mbits (Robbins, 1994).<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Taula 1: Perfil de les persones volunt\u00e0ries en l\u2019\u00e0mbit de les cures pal\u00b7liatives
    \nFont: \u00abEl voluntariado con enfermos al final de la vida y su familia\u00bb d\u2019Azkoitia, X., p\u00e0g. 451-452, a Bermejo, J. C. (Ed.). (2011). Manual b\u00e1sico para la atenci\u00f3n integral en cuidados paliativos<\/em>. C\u00e1ritas Espa\u00f1ola.<\/caption>\n
    Madura<\/td>\nAmb capacitat d'integrar i viure el patiment dels altres i el propi sense perdre l'equilibri. Amb els seus dols personals elaborats i amb capacitat d'adaptaci\u00f3 a les situacions que viur\u00e0. Alg\u00fa que \u00e9s capa\u00e7 de tenir una capacitat \u00f2ptima de comunicaci\u00f3 interpersonal. Capa\u00e7 d'escoltar les seves pr\u00f2pies contradiccions. Amb pors, dubtes, l\u00edmits i cansaments.<\/td>\n<\/tr>\n
    Humana<\/td>\nVulnerable i que sap dialogar amb la seva pr\u00f2pia vulnerabilitat i amb la dels altres. Capa\u00e7 de convertir la vulnerabilitat dels altres en una oportunitat d'aprenentatge vicari.<\/td>\n<\/tr>\n
    Hospital\u00e0ria<\/td>\nQue sap obrir-se i acollir el patiment dels altres. Que no fuig del dolor ni de la mort. Que la seva hospitalitat la desenvolupa amb empatia, autenticitat i acceptaci\u00f3 incondicional.<\/td>\n<\/tr>\n
    Compassiva<\/td>\nQue no sigui ap\u00e0tica davant el dolor i el sofriment. Que estigui disposada a acompanyar a qui gaudeix i a qui pateix. Que el respecte al silenci i als temps de l'altre sigui la seva manera d'escolta activa.<\/td>\n<\/tr>\n
    Cooperadora<\/td>\n\u00c9s part de l'equip. Promou la interdisciplinarietat. Tot per a la persona malalta, per\u00f2 amb ella.<\/td>\n<\/tr>\n
    Creativa<\/td>\nNi improvisadora ni espont\u00e0nia. Promotora de l'autonomia del pacient o de la pacient i que ha pensat i reflexionat sobre els serveis i possibilitats d'acompanyament o d\u2019oci que pot oferir a aquesta persona o al familiar (per al seu descans o distracci\u00f3).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

     <\/p>\n

    Al voluntariat amb gent gran, ja sigui derivat d'un ingr\u00e9s hospitalari, institucional o d'un voluntariat domiciliari, sempre ser\u00e0 primordial oferir una actitud d\u2019atenci\u00f3 i cura cap a les necessitats de la persona, des del respecte i promoci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia autonomia. Des dels quaderns formatius del voluntariat de l'ordre hospital\u00e0ria de Sant Joan de D\u00e9u adre\u00e7at a aquest col\u00b7lectiu, es presenten a la taula 2 les actituds necess\u00e0ries de les persones volunt\u00e0ries per dur a terme la seva tasca amb aquest grup poblacional (G\u00f3mez, Garc\u00eda, i Fombellida, 2015, p.34-35-36).<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Taula 6: Actituds de les persones volunt\u00e0ries amb el col\u00b7lectiu de la Tercera Edat
    \nFont: G\u00f3mez, B. et al. (2015). Cuaderno de voluntariado con personas mayores\u00a0y la atenci\u00f3n geri\u00e1trica<\/em>. Fundaci\u00f3n Juan Ciudad. P\u00e0g 34-25.<\/caption>\n
    Tacte, diplom\u00e0cia i discreci\u00f3<\/td>\nPosar els l\u00edmits de la seva intervenci\u00f3, sense ficar-se en all\u00f2 que la persona usu\u00e0ria i la fam\u00edlia no volen.<\/td>\n<\/tr>\n
    Actuaci\u00f3 amb esperit de servei i no de superioritat<\/td>\nTenir present la situaci\u00f3 de fragilitat en qu\u00e8 la persona major i la fam\u00edlia es troben.<\/td>\n<\/tr>\n
    Calor humana<\/td>\nLes persones volunt\u00e0ries tenen un temps en la seva intervenci\u00f3 molt valu\u00f3s per acompanyar que no tenen la resta dels professionals. Aquest temps els permet poder demostrar a la persona que hi s\u00f3n per acompanyar-la en les seves necessitats.<\/td>\n<\/tr>\n
    Amabilitat, estima i respecte<\/td>\nAtendre la necessitat de la persona usu\u00e0ria de sentir-se estimada, respectada i valorada.<\/td>\n<\/tr>\n
    Capacitat d\u2019escolta<\/td>\nDonar una resposta emp\u00e0tica i comprensiva. Escoltar sense jutjar, permetre-li a qui pateix l'alleujament i que mostri les seves pors si vol.<\/td>\n<\/tr>\n
    Paci\u00e8ncia i toler\u00e0ncia<\/td>\nAdaptar-se a la situaci\u00f3 i als temps necessaris per a la persona usu\u00e0ria. Cal tenir paci\u00e8ncia i saber manejar la situaci\u00f3. Anar al ritme de l'altre.<\/td>\n<\/tr>\n
    Const\u00e0ncia i responsabilitat<\/td>\nSer responsables de l'acompanyament i respectar el comprom\u00eds que s'ha adquirit.<\/td>\n<\/tr>\n
    Creativitat<\/td>\nSer creatius per fomentar l'autonomia de la persona i la seva v\u00e0lua personal a trav\u00e9s del refor\u00e7 positiu.<\/td>\n<\/tr>\n
    Cooperaci\u00f3 amb la resta de l'equip<\/td>\nCompartir dubtes i emocions amb la resta de companys, aix\u00ed com el treball que s'est\u00e0 realitzant. Tots a una han d'intervenir amb els mateixos criteris per evitar desorientar les persones usu\u00e0ries i les seves fam\u00edlies.<\/td>\n<\/tr>\n
    Actitud din\u00e0mica i positiva<\/td>\nSer capa\u00e7os a el mateix temps de mantenir el sentit de l'humor.<\/td>\n<\/tr>\n
    Ser respectuosos amb les creences...<\/td>\n... amb els costums, valors i idees de la persona usu\u00e0ria aix\u00ed com amb la seva hist\u00f2ria de vida.<\/td>\n<\/tr>\n
    Confidencialitat i respecte a la intimitat<\/td>\nNo es pot oblidar mai que el que s'escolta i comparteix \u00e9s privat i propi de cada pacient i la seva fam\u00edlia.<\/td>\n<\/tr>\n
    Inter\u00e8s a formar part del projecte institucional...<\/td>\n...caracteritzat per l'hospitalitat, com a valor que condueix a una especial sensibilitat per detectar i atendre les persones m\u00e9s vulnerables.<\/td>\n<\/tr>\n
    No fer del voluntariat un assumpte personal, per\u00f2 s\u00ed un element de desenvolupament personal<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

     <\/p>\n

    Pel que fa al voluntariat dins el marc d\u2019atenci\u00f3 a les persones, per exemple, amb persones amb diversitat funcional intel\u00b7lectual, els qui participen en aquest voluntariat comprenen que pot ser cansat i de vegades frustrant, i han de comptar amb una personalitat madura i integrada (Garc\u00eda-Fajardo, 2007). \u00c9s aquest mateix autor qui deixa const\u00e0ncia de la necessitat d\u2019\u00abactuar amb un somriure, amb paci\u00e8ncia i amb un enorme tacte\u00bb (p\u00e0g. 135) en els voluntariats dirigits a persones sense llar, provinents d'altres llocs o que estan passant per una crisi personal o econ\u00f2mica greu.<\/p>\n

     <\/p>\n

    6.Conclusions<\/h2>\n

    Per tant, com hem pogut observar el paper del voluntariat en aquest entorn es dirigeix cap a l'acompanyament i suport emocional de les persones i fam\u00edlies. Aix\u00ed mateix, s'ofereix un suport emocional a la fam\u00edlia, tractant de fer-li companyia en els seus moments de tristesa o ansietat, aix\u00ed com oferint una relaci\u00f3 adequada per a l\u2019obertura a l'expressi\u00f3 d'emocions vinculades la frustraci\u00f3, la p\u00e8rdua, el malestar o el sofriment. En aquest sentir, podem afirmar que les persones volunt\u00e0ries en l\u2019\u00e0mbit sociosanitari ofereixen el seu temps i a elles mateixes com a instrument terap\u00e8utic des d\u2019un acompanyament, l'escolta activa i una resposta emp\u00e0tica cap a les hist\u00f2ries de les altres persones que pateixen.<\/p>\n

    <\/h4>\n

    Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/p>\n

    Aranguren, L. A. (2011). Humanizaci\u00f3n y voluntariado<\/i>. Madrid: PPC.<\/p>\n

    Arantzamendi, M. i Centeno, C. (2017). Intangible values of palliative care. European Journal of Palliative Care<\/i>, 24 (2), 72\u201374.<\/p>\n

    Araujo, N. (2010). Procesos de integraci\u00f3n de personas solicitantes de protecci\u00f3n internacional y refugiadas en la ciudad de Alicante. OBETS: Revista de Ciencias Sociales<\/i>, 5(1), 111\u2013122. doi: 10.14198\/obets2010.5.1.06<\/p>\n

    Azkoitia, X. (2011). El voluntariado con enfermos al final de la vida y su familia. En C\u00e1ritas Espa\u00f1ola (Ed.), Manual b\u00e1sico para la atenci\u00f3n integral en cuidados paliativos<\/i> (pp. 439\u2013475). Madrid.<\/p>\n

    Barrera, L., S\u00e1nchez, B. y Carrillo, G. M. (2013). La carga del cuidado en cuidadores de ni\u00f1os con enfermedad cr\u00f3nica. Revista Cubana de Enfermer\u00eda<\/i>, 29(1), 39\u201347.<\/p>\n

    Bekkers, R. (2005). Participation in voluntary associations: relations with resources, personality, and political values.Political Psychology,<\/i> 26(3), 439\u2013455. doi: 10.1111\/j.1467-9221.2005.00425.x<\/p>\n

    Bermejo, J. C. (2016). La soledad en los mayores. ARS MEDICA Revista de Ciencias M\u00e9dicas<\/i>, 32(2), 126\u2013144. doi: 10.11565\/arsmed.v32i2.264<\/p>\n

    Ca\u00f1as-Lerma, A. (2020). La satisfacci\u00f3n por compasi\u00f3n y el desgaste por empat\u00eda en los\/las voluntari\u00f3s\/as del \u00e1mbito socio-sanitario de Mallorca<\/i>. (Tesi doctoral). Universitat de les Illes Balears.<\/p>\n

    Carneiro, D. M. S., Souza, I. E. O. y Paula, C. C. (2009). Daily of mothers companions of children that were to death: contributions for the oncologic nursing. Pesquisa<\/i>, 13(4), 757\u2013762. doi: 10.1590\/S1414-81452009000400010<\/p>\n

    Clayton, J. M., Butow, P. N., Arnold, R. M. i Tattersall, M. (2005). Discussing end-of-life issues with terminally ill cancer patients and their carers: a qualitative study. Support Care in Cancer<\/i>, 13(8), 589\u2013599. doi: 10.1007\/s00520-004-0759-2<\/p>\n

    Conselleria de Salut. (GOIB). (2017). Plan de atenci\u00f3n a las personas con enfermedades cr\u00f3nicas<\/i> 2016-2021. Recuperat el 15 de juny de 2019, a partir de https:\/\/www.ibsalut.es\/apmallorca\/es\/profesionales\/publicaciones?catid=0&id=1521<\/p>\n

    Crawford, G. B. i Price, S. D. (2003). Team working: Palliative care as a model of interdisciplinary practice. Medical Journal of Australia<\/i>, 179, 32\u201334.<\/p>\n

    Cruz Roja Espa\u00f1ola. (2020). Cruz Roja. Nuestros compromisos<\/i>. Recuperat 7 de mar\u00e7 de 2020, a partir de http:\/\/www.cruzroja.es\/principal\/web\/nuestros-compromisos\/nuestroscompromisos<\/p>\n

    Decarlo, P. i Folkman, S. (1997). Are informal caregivers important in AIDS care? Positive Outlook : The Newsletter of the AIDS Alternative Health Project<\/i>, 4(2), 26\u201327.<\/p>\n

    EAPN-ES. (2018). Tercer sector de acci\u00f3n social, movilizaci\u00f3n social y voluntariado \u00bfTransformando juntos? <\/i>Madrid: EAPN-ES y PVE.<\/p>\n

    Etxeberria, X. (2014). La condici\u00f3n de ciudadan\u00eda de las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo y la acci\u00f3n del voluntariado tutelar. Revista Espa\u00f1ola Sobre Discapacidad Intelectual<\/i>, 45(2), 57\u201367.<\/p>\n

    Finkelstein, M. A., Penner, L. A. i Brannick, M. (2005). Motive, role identity, and pro-social personality as predictors of volunteer activity. Social Behavior and Personality,<\/i> 33(4), 403\u2013418. doi: 10.2224\/sbp.2005.33.4.403<\/p>\n

    Fundaci\u00f3n Mutua de Propietarios. (2018). La accesibilidad de las viviendas en Espa\u00f1a<\/i>. Barcelona. Recuperat 10 de gener de 2020, a partir de https:\/\/www.fundacionmdp.org\/solution\/estudio-de-la-accesibilidad-delas- viviendas-en-espana\/<\/p>\n

    Garc\u00eda-Fajardo, J. C. (2007). Manual del voluntariado<\/i>. Madrid: Catarata<\/p>\n

    G\u00f3mez, B., Garc\u00eda, M. M. i Fombellida, R. (2015). Cuaderno de voluntariado con personas mayores y la atenci\u00f3n geri\u00e1trica<\/i>. Madrid: Fundaci\u00f3n Juan Ciudad<\/p>\n

    G\u00f3mez-Batiste, X., Pascual, A., Espinosa, J. i Caja, C. (2010). Dise\u00f1o, implementaci\u00f3n y evaluaci\u00f3n de programas p\u00fablicos de cuidados paliativos. Medicina Clinica<\/i>, 135(4), 179\u2013185. doi: 10.1016\/j.medcli.2010.02.007<\/p>\n

    IMSERSO. (2019). 60 y m\u00e1s<\/i>. Recuperat 7 de mar\u00e7 de 2020, a partir de http:\/\/www.revista60ymas.es\/60mas_01\/actualidad\/2019\/septiembre\/IM_126533?dDocName=IM_126533<\/p>\n

    Larkin, P. (2010). Listening to the still small voice: The role of palliative care nurses in addressing psychosocial issues at end of life. Progress in Palliative Care<\/i>, 18(6), 335\u2013340. doi: 10.1179\/1743291X10Y.0000000002<\/p>\n

    Lynch, S. (2015). The family caregiver\u2019s experience : Examining the positive and negative aspects of compassion satisfaction and compassion fatigue using a stress process mode<\/i>l (Tesi doctoral). University of New Mexico. EE.UU.<\/p>\n

    Mat\u00e9, J., Bay\u00e9s, R., Gonz\u00e1lez-Barboteo, J. y Mu\u00f1oz, S. (2008). \u00bfA qu\u00e9 se atribuye que los enfermos oncol\u00f3gicos de una Unidad de cuidados paliativos mueran en paz? Psicooncolog\u00eda<\/i>, 5(2\u20133), 303\u2013321.<\/p>\n

    PADIB. (2019). Indicador d\u2019admissions a tractament per consum de subst\u00e0ncies psicoactives a les Illes Balears. Resultats de l\u2019any 2018<\/i>. Recuperat 7 de marzo de 2020, a partir de https:\/\/www.caib.es\/sites\/padib\/es\/observatorio_autonomico_de_drogas\/<\/p>\n

    Payne, S. (2002). Dilemmas in the use of volunteers to provide hospici bereavement support: Evidence from New Zealand. Mortality<\/i>, 7(2), 139\u2013154. doi: 10.1080\/1357627022013276<\/p>\n

    P\u00e9rez, P., M\u00ednguez, A., Fern\u00e1ndez, L., Romero, J. F. y P\u00e9rez, M. (2018). Voluntariado en hospitales<\/i>. Madrid: Fundaci\u00f3n Juan Ciudad, Ed.<\/p>\n

    Projecte Home-Illes Balears. (2019). Memoria Projecte Home-Illes Balears<\/i>. Recuperat 7 de marzo de 2020, a partir de https:\/\/www.projectehome.com\/upload\/5e28060119f99.pdf<\/p>\n

    Robbins, R. A. (1994). Death competency: Bugen\u2019s coping with death scale and self efficacy. En R. A. Neimeyer (Ed.), Death anxiety handbook: research, instrumentation, and application <\/i>(pp. 149\u2013165). Washington DC: Taylor & Francis<\/p>\n

    Servei de Salut de les Illes Balears (GOIB). (2019). Programa de Cuidados Paliativos de las Islas Baleares 2019-2023<\/i>. Palma: Servicio de Salud de ls Islas Baleares<\/p>\n

    Van Der Ploeg, E. S., Mbakile, T., Genovesi, S. i O\u2019Connor, D. W. (2012). The potential of volunteers to implement non-pharmacological interventions to reduce agitation associated with dementia in nursing home residents.International Psychogeriatrics<\/i>, 24(11), 1790\u20131797. doi: 10.1017\/S1041610212000798<\/p>\n

    World Health Organization. (2020). C\u00e1ncer. Cuidados Paliativos<\/i>. Recuperat 7 de mar\u00e7 de 2020, a partir de https:\/\/www.who.int\/cancer\/palliative\/es\/<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Paraules clau: voluntariat, participaci\u00f3, sociosanitari, acompanyament, relaci\u00f3 d\u2019ajuda. Resum Participar com a persona volunt\u00e0ria vinculada a un programa de voluntariat en una entitat de l\u2019\u00e0mbit sociosanitari implica disposar d\u2019una especial sensibilitat per com ens acostem als altres. Estar en contacte amb el sofriment dels altres, el seu dolor o malestar o con\u00e8ixer de situacions d’injust\u00edcia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5742,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[74],"tags":[102],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5601"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5601"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5601\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6307,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5601\/revisions\/6307"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5742"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5601"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5601"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5601"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}