{"id":5588,"date":"2021-07-02T11:09:11","date_gmt":"2021-07-02T10:09:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5588"},"modified":"2021-07-07T13:52:15","modified_gmt":"2021-07-07T12:52:15","slug":"experiencies-innovadores-projecte-biografies-histories-de-vida-entrevista-a-francesca-vadell-cubells-directora-de-biografies-histories-de-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/experiencies-innovadores-projecte-biografies-histories-de-vida-entrevista-a-francesca-vadell-cubells-directora-de-biografies-histories-de-vida\/","title":{"rendered":"Experi\u00e8ncies innovadores. Projecte Biografies: hist\u00f2ries de vida. Entrevista a Francesca Vadell Cubells, directora de Biografies: hist\u00f2ries de vida"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Mar\u00eda Jos\u00e9 de Prada Llos\u00e1<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

La Secci\u00f3 de Foment de l'Autonomia per a Persones Majors du a terme, entre d'altres, el Programa de Participaci\u00f3 i Cooperaci\u00f3. Aquest programa cerca fomentar l'autonomia dels nostres majors mitjan\u00e7ant el treball de les habilitats socials. Per aix\u00f2 i arran d'una proposta que ens va arribar de la Fundaci\u00f3 Lloren\u00e7 Villalonga de Binissalem, pos\u00e0rem fil a l'agulla i engeg\u00e0rem el projecte de teatre Biografies. Biografies: hist\u00f2ries de vida<\/em> \u00e9s un projecte pioner a Mallorca que ve de la m\u00e0 de la dramaturga i professora de l\u2019Institut del Teatre de Barcelona, Francesca Vadell Cubells.<\/p>\n

La primera passa del projecte va ser oferir als diferents grups de mem\u00f2ria l\u2019oportunitat de participar-hi. Inicialment, es va plantejar amb la idea d\u2019adre\u00e7ar-lo a dones per tractar el tema de la maternitat. Biografies va fer possible que es materialitz\u00e0s la il\u00b7lusi\u00f3 de moltes d\u2019elles de pujar a un escenari, ja que nom\u00e9s dues d\u2019elles havien participat de forma amateur en representacions d\u2019obres de teatre.<\/p>\n

Es va conformar un grup inicial de 14 dones interessades en el projecte, del qual en quedaren 7 origin\u00e0ries de Campanet, Inca, Marratx\u00ed i Sencelles. S\u00f3n na Margalida Bal\u00b7le, na Margalida Cerd\u00e0, na Margalida Grau, na M. Dolors Llos\u00e1, na Magdalena Pons, n\u2019Ant\u00f2nia Ramis i na Pola Rubert.<\/p>\n

La primera posada en com\u00fa fou el 18 de marc de 2019. La directora, mitjan\u00e7ant preguntes evocadores sobre la vida de les actrius, va anar conformant els punts m\u00e9s destacables de la hist\u00f2ria vital de cada una d\u2019elles, els quals despr\u00e9s es lligarien per a crear el gui\u00f3. Es realitzaren 8 sessions de 2 hores en dilluns alterns durant el mat\u00ed.<\/p>\n

La primera funci\u00f3 es va representar al jard\u00ed de l\u2019Ermita de Sant Miquel de Campanet, l\u2019horabaixa del 8 de juny. La seg\u00fcent, el 30 de novembre al Museu del Cal\u00e7at d\u2019Inca. Per les festes de Santa \u00c0gueda de Sencelles, el 5 de febrer de 2020, es va fer la darrera representaci\u00f3, ja que la covid-19 va impedir portar a terme la resta de les programades, d\u2019entre les que destacava la del 25 de setembre al Teatre Principal.<\/p>\n

Com hem dit, la principal responsable del projecte \u00e9s Francesca Vadell. Francesca \u00e9s membre fundadora de la companyia Retret Teatre. Els darrers muntatges que han realitzat han estat H\u00e1blame de Lorca<\/em>, Miguel\u200b<\/em>, Sunset Park<\/em> al Teatre Gaud\u00ed de Barcelona o L\u2019any dels <\/em>30 (o la Magdalena)\u200b, de Lara D\u00edez, tamb\u00e9 representada al Teatre Gaud\u00ed de Barcelona, entre d\u2019altres. Per altra banda, ha fundat la seva pr\u00f2pia companyia, Cia Na Maia. Conjuntament amb la Fundaci\u00f3 Mallorca ha creat l'espectacle Les Contadores<\/em> i ha desenvolupat pel Govern de les Illes Balears visites teatralitzades a la Llotja i el Consolat de Mar. Amb la Cia La Fornal, ha actuat a La hist\u00f2ria robada<\/em>\u200b, guanyadora del Projecte Alcover i\u200b La cita<\/em>\u200b. Guany\u00e0 el Premi B\u00f2til 2011 juntament amb Toni Vall\u00e8s i Eul\u00e0lia Bergad\u00e0 amb l\u2019obra Benaventurats<\/em>\u200b, basada en la poesia de Miquel \u00c0ngel Riera. Tamb\u00e9 \u00e9s gestora cultural per la Universitat Oberta de Catalunya i ha treballat durant cinc anys com a docent a l'Institut del Teatre de Barcelona.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 ha significat per a tu organitzar aquest taller de teatre amb dones?<\/strong><\/p>\n

Una alegria molt grossa i un molt bon aprenentatge. Sempre intent trobar noves experi\u00e8ncies que tenguin relaci\u00f3 amb les arts esc\u00e8niques. De la mateixa manera, m\u2019agrada donar veu a col\u00b7lectius que no s\u00f3n els que estam acostumats a sentir a dalt dels escenaris. Far\u00e0 uns dos anys, amb la directora Merc\u00e8 Marin\u00e9, engeg\u00e0rem un projecte similar amb dones de Barcelona que tenien entre 60 i 89 anys. Vaig pensar que traslladar-lo a Mallorca seria una bona idea i per aix\u00f2 inici\u00e0rem els contactes amb la Fundaci\u00f3 Mallorca Liter\u00e0ria i amb les t\u00e8cniques de l\u2019IMAS. Aix\u00ed, ha estat possible con\u00e8ixer dones meravelloses que han estat les protagonistes de Biografies, hist\u00f2ries de vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quins eren els teus objectius quan et plantejaren el taller? S'han complit?<\/strong><\/p>\n

Sempre em prop\u00f2s escoltar. Seria un dels principals objectius. Les protagonistes s\u00f3n les dones que hi participen, jo nom\u00e9s ajud perqu\u00e8 el carro vagi endavant, per\u00f2 s\u00f3n elles les que el condueixen. Un altre objectiu \u00e9s descobrir quines s\u00f3n les hist\u00f2ries de les persones que tenc davant. Al mateix temps, intent crear un bon ambient de treball perqu\u00e8 totes les participants se sentin a gust i vulguin compartir les seves experi\u00e8ncies. Despr\u00e9s, ja podem comen\u00e7ar a fer exercicis i a jugar. Quan ja comen\u00e7 a con\u00e8ixer quines s\u00f3n les hist\u00f2ries personals que podrem dur a escena, puc iniciar el treball que consisteix a imaginar com aquestes hist\u00f2ries seran explicades dalt de l\u2019escenari, ja que podem explicar un mateix fet de moltes maneres: amb un conte, amb una can\u00e7\u00f3, amb una escena, amb un mon\u00f2leg\u2026 Una vegada acceptada i entesa la proposta, ja passam a assajar-la. I el darrer objectiu i principal \u00e9s passar gust.<\/p>\n

No s\u00e9 si hem assolit els objectius o no. Per a mi el m\u00e9s important \u00e9s que l\u2019actriu se senti c\u00f2mode i lliure actuant. Crec que a vegades s\u2019hi han sentit. Aix\u00f2 ho haurien de respondre les int\u00e8rprets\u2026<\/p>\n

 <\/p>\n

Tenies experi\u00e8ncia en dirigir a col\u00b7lectius de majors?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s el segon espectacle en qu\u00e8 particip.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com ha estat en general la feina amb elles?<\/strong><\/p>\n

Ha estat un regal treballar amb unes dones tan fant\u00e0stiques. A partir dels seus records, de les seves an\u00e8cdotes o viv\u00e8ncies, hem fet, juntes, una obra de teatre.<\/p>\n

Tamb\u00e9 diria que hem fet una bona pinya. Ens hem fet amigues, m'atreviria a dir. He vist que cada dia anaven millorant i agafaven confian\u00e7a. Ara ja no tenen aturador!<\/p>\n

Crec que s\u2019han sentit lliures per poder dir la seva i aix\u00f2 \u00e9s molt important. Pens que hem pogut escoltar els punts de vista de cada una d\u2019elles. De fet, molt del material utilitzat (can\u00e7ons, poemes, rondalles\u2026) \u00e9s una proposta seva, que han compartit amb la resta del grup i hem decidit juntes si l\u2019afeg\u00edem o no a l\u2019obra. Diria que un 99% del que han suggerit ho hem acceptat. Jo, evidentment, prop\u00f2s: \u201ca mi m\u2019agrada m\u00e9s aix\u00ed o aix\u00e0\u201d, per\u00f2 la darrera paraula \u00e9s la seva. S\u00f3n elles les que han de posar-se davant del p\u00fablic i han d\u2019estar 100 % segures.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que els ha resultat m\u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s dif\u00edcil a l\u2019hora de pujar a l'escenari?<\/strong><\/p>\n

El m\u00e9s f\u00e0cil per elles, quan assajam, \u00e9s ser espont\u00e0nies. El m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s poder dur a escena aquesta espontane\u00eftat. En teatre, s\u2019ha de repetir moltes vegades una mateixa escena i pel cam\u00ed a vegades es perd la m\u00e0gia que es va trobar el primer dia. Per\u00f2 \u00e9s la nostra feina: tenir present que aix\u00f2 ja ho hem assajat moltes vegades, per\u00f2 ser conscients que el p\u00fablic \u00e9s la primera vegada que ho sent i que el que ens atreu d\u2019alg\u00fa quan fa teatre \u00e9s la seva vitalitat, la seva energia i la seva generositat. Per aix\u00f2, \u00e9s cansat fer teatre, perqu\u00e8 cada dia has d\u2019intentar que aquests ingredients no es perdin.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una vegada que has tingut l'oportunitat de con\u00e8ixer les protagonistes del projecte, qu\u00e8 \u00e9s el que t'ha sorpr\u00e8s d'elles?<\/strong><\/p>\n

La seva energia i vitalitat. S\u00f3n dones molt intel\u00b7ligents, actives, alegres i plenes de vida. S\u00f3n humils tamb\u00e9 i saben treballar en equip. Aix\u00f2 avui en dia \u00e9s molt gratificant quan passa. Sempre \u00e9s un luxe treballar amb persones aix\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

Creus que el fet d'explicar i exterioritzar aquelles coses que mai havien pogut dir forma part d'un proc\u00e9s terap\u00e8utic propi?<\/strong><\/p>\n

Sempre hem de tenir en compte que elles nom\u00e9s expliquen el que volen. \u00c9s important saber que ets lliure per triar el que vols que el p\u00fablic conegui de tu. Crec que tenir un rac\u00f3 on poder dir la teva \u00e9s una bona experi\u00e8ncia. El que \u00e9s individual passa a ser col\u00b7lectiu i compartit. \u00c9s interessant veure que all\u00f2 que sents potser alg\u00fa m\u00e9s tamb\u00e9 ho ha viscut. Compartir viv\u00e8ncies i escoltar hist\u00f2ries sempre enriqueix. Aqu\u00ed \u00e9s quan el teatre pren sentit i es produeixen moments m\u00e0gics.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ha estat un repte muntar aquesta obra?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per a mi i crec que tamb\u00e9 per a elles. Si no hagu\u00e9s estat un repte, no valdria la pena. Sempre hi ha dificultats: hem tengut dies on el des\u00e0nim s\u2019imposava, hem tengut sessions en qu\u00e8 cr\u00e8iem que no tendr\u00edem temps per acabar la pe\u00e7a\u2026 Per\u00f2 n\u2019hem apr\u00e8s. En un proc\u00e9s de treball sempre hi ha alts i baixos, per\u00f2 han estat les seves ganes les que ho han duit a bon port. S\u2019han donat \u00e0nims entre elles, s\u2019han ajudat i s\u2019ha fet costat. I aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic!<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s possible que alguna hist\u00f2ria de vida d'alguna d'elles t\u2019inspir\u00e0s per a escriure una obra de teatre?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, clar. Totes les seves viv\u00e8ncies s\u00f3n dignes d\u2019una novel\u00b7la, una pel\u00b7l\u00edcula, una obra de teatre\u2026 El que a mi em motiva \u00e9s, per\u00f2, sentir la seva pr\u00f2pia veu i que siguin elles mateixes que s\u2019expressin. \u00c9s m\u00e9s potent veure i sentir les aut\u00e8ntiques protagonistes de les hist\u00f2ries.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 una professora de l'Institut del Teatre de Barcelona es posa a dirigir un projecte en persones que mai han trepitjat un escenari?<\/strong><\/p>\n

Tota persona pot generar material interessant que es pot dur damunt un escenari. Tots tenim joies que poden interessar a l\u2019altra gent. Les ganes d\u2019aprendre i de millorar les pots cobrir amb un estudiant universitari, amb un infant o amb una persona de 100 anys. Tothom pot aportar-te i enriquir-te.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hi trobes gaire difer\u00e8ncia entre fer feina amb actors professionals o amateurs?<\/strong><\/p>\n

No, tots tenim por a vegades, tots passam pena de fracassar o de no agradar. Aix\u00f2 ens iguala. Jo no hi vull veure difer\u00e8ncies, el que vull saber \u00e9s adaptar-me a cada int\u00e8rpret i entendre\u2019l el millor possible.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quina repercussi\u00f3 creus que tenen aquests tipus d'esdeveniments a la societat?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9 gaire b\u00e9. A mi, el que m'agradaria que pass\u00e9s \u00e9s que el p\u00fablic valor\u00e0s aquestes dones que tenen el coratge de ser sinceres i aut\u00e8ntiques. Veure que la gent gran t\u00e9 una veu poderosa, rica i que podem aprendre a trav\u00e9s d\u2019elles, em fa tenir esperan\u00e7a i pensar que podem millorar a escala individual i com a societat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tens algun projecte a punt de comen\u00e7ar?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, sempre. Sense curolles no s\u00e9 viure.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com arribares al teatre? Qu\u00e8 et va seduir?<\/strong><\/p>\n

Cada vespre, ma mare m\u2019explicava un conte. Crec que des de petita, pares i padrins m\u2019han ajudat a estimular la imaginaci\u00f3. Sup\u00f2s que el teatre m\u2019ajuda a sortir dels meus esquemes i poder con\u00e8ixer altres realitats.<\/p>\n

 <\/p>\n

T'has sentit temptada d'abandonar mai el teatre?<\/strong><\/p>\n

No. Si un dia m\u2019avorresc, ho deixar\u00e9. Mentrestant, a jugar!<\/p>\n

 <\/p>\n

Podries dir-nos a quines fites has arribat ara com ara i quines et queden per aconseguir?<\/strong><\/p>\n

No pens amb fites, no pens amb escalons que hagi d\u2019anar pujant. Pens amb un cam\u00ed de garriga amb pedres, mates, alguna clariana, algun bassiot. Anar fent i ser honest amb un mateix.<\/p>\n

 <\/p>\n

Creus que les administracions p\u00fabliques estan apostant per iniciatives teatrals? Com veus el panorama teatral a llarg termini?<\/strong><\/p>\n

Sempre podem anar m\u00e9s enll\u00e0. Nosaltres sempre hem de reclamar comprom\u00eds a les administracions amb la cultura. Si alguna cosa ens ha de salvar, ser\u00e0 (segons la meva opini\u00f3) l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica, la sanitat p\u00fablica i l\u2019acc\u00e9s de tots els ciutadans a la cultura.<\/p>\n

 <\/p>\n

Que es podria fer per reactivar el teatre?<\/strong><\/p>\n

Poder-ne fer amb condicions: amb sous justos, amb unes instal\u00b7lacions adients i fent que l\u2019acc\u00e9s a la cultura fos possible per tothom.<\/p>\n

 <\/p>\n

Voldries afegir alguna cosa?<\/strong><\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per donar veu a Biografies: hist\u00f2ries de vida<\/em>.<\/p>\n

Per a l\u2019Equip de Vellesa i Fam\u00edlia ha estat una gran satisfacci\u00f3 haver pogut gaudir d\u2019aquest projecte. No nom\u00e9s pel que ha suposat per a les participants, les quals ens han transm\u00e8s alegria, capacitaci\u00f3 i orgull, sin\u00f3 per les fam\u00edlies que han descobert trets desconeguts de la vida de les seves fam\u00edlies i il\u00b7lusi\u00f3 contagiada pel seu entusiasme i dedicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Mar\u00eda Jos\u00e9 de Prada Llos\u00e1     La Secci\u00f3 de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors du a terme, entre d’altres, el Programa de Participaci\u00f3 i Cooperaci\u00f3. Aquest programa cerca fomentar l’autonomia dels nostres majors mitjan\u00e7ant el treball de les habilitats socials. Per aix\u00f2 i arran d’una proposta que ens va arribar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5591,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[80],"tags":[107,106,102],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5588"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5588"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5722,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5588\/revisions\/5722"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}