{"id":5547,"date":"2021-07-02T10:45:28","date_gmt":"2021-07-02T09:45:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5547"},"modified":"2021-07-07T13:52:44","modified_gmt":"2021-07-07T12:52:44","slug":"analisi-del-programa-de-servei-datencio-integral-a-domicili-segons-la-implementacio-del-model-datencio-integral-i-centrat-en-la-persona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/analisi-del-programa-de-servei-datencio-integral-a-domicili-segons-la-implementacio-del-model-datencio-integral-i-centrat-en-la-persona\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi del Programa de Servei d&#8217;Atenci\u00f3 Integral a Domicili segons la implementaci\u00f3 del model d&#8217;atenci\u00f3 integral i centrat en la persona"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-5547\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-5547-0\"  class=\"panel-grid panel-has-style\" ><div class=\"panel-row-style panel-row-style-for-5547-0\" ><div id=\"pgc-5547-0-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5547-0-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><b>Paraules clau:\u00a0<\/b>atenci\u00f3 integral, depend\u00e8ncia, atenci\u00f3 directa, SAID..<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-5547-0-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>Resum<\/h2>\n<p>El model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona (MAICP) \u00e9s el fonament te\u00f2ric a partir del qual s'estructura un Programa de Servei d'Atenci\u00f3 Integral a Domicili (SAID) per a persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia reconeguda per la Llei Estatal n\u00fam. 39\/2006 de Promoci\u00f3 d'Autonomia Personal i Atenci\u00f3 a Persones en Situaci\u00f3 de Depend\u00e8ncia, i pertanyent a l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials (IMAS), a l'illa de Mallorca.<\/p>\n<p>La finalitat d'aquest estudi \u00e9s determinar la implementaci\u00f3 de l'MAICP durant els 4 anys del Programa, mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de la perspectiva del Personal d'Atenci\u00f3 Directa (PAD) que ocupa les seves funcions en el mateix, i utilitzant una modificaci\u00f3 de l'instrument de valoraci\u00f3 denominat <em>Staff Assessment Person Directed Care<\/em> (PDC). (White, 2008; Martinez, 2012).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-5547-0-1\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5547-0-1-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: left;\"><strong>Laura Pioletti<\/strong><\/p>\n<p>Coordinadora del SAID Raiguer<br \/>\nInstitut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-5547-0-1-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-button panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-button so-widget-sow-button-atom-940129a80dd4-5547\"\n\t\t\t\n\t\t><div class=\"ow-button-base ow-button-align-left\">\n\t<a\n\thref=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Alimara_63_3.pdf\"\n\t\tclass=\"download ow-icon-placement-left ow-button-hover\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\" \t>\n\t\t<span>\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-5547-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-5547-1-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5547-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>1.Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>L'augment de l'esperan\u00e7a de vida, la incorporaci\u00f3 al mercat laboral de les dones i la professionalitzaci\u00f3 en les cures, han estat processos que han donat lloc a una nova forma de cures de les persones grans que es recullen en el que l'OMS diu cures de llarga durada (CLD), definit com les \u00abactivitats dutes a terme per altres perqu\u00e8 les persones que han tingut una p\u00e8rdua important i permanent de la capacitat intr\u00ednseca puguin mantenir un nivell de capacitat funcional d'acord amb els seus drets b\u00e0sics, les seves llibertats fonamentals i la dignitat humana\u00bb (OMS, 2015).<\/p>\n<p>Un altre terme que resultar\u00e0 un canvi en el paradigma assistencial \u00e9s l'anomenat envelliment actiu, definit com \u00ables oportunitats de salut, participaci\u00f3 i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen\u00bb. El fet diferencial rau en assegurar que les persones grans continu\u00efn sent un recurs per a les seves fam\u00edlies, comunitats i economies. (OMS, 2015, p\u00e0g. 5).<\/p>\n<p>El model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona \u00e9s una nova metodologia de treball, que col\u00b7loca la persona que es troba en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia, com a participant activa en l'elecci\u00f3 de les cures que requereix, mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques tan innovadores com l'apoderament (Rodriguez, 2006).<\/p>\n<p>Els serveis d'ajuda a domicili (SAD) tenen una hist\u00f2ria de 40 anys de desenvolupament a Espanya per\u00f2 amb bases d'atenci\u00f3 tradicionals, assistencialistes i gens actualitzades. Hi ha pocs estudis que vinculin el MAICP i els SAD (Mart\u00ednez, 2010).<\/p>\n<p>L'eix d'aquesta investigaci\u00f3 \u00e9s valorar el Programa del Servei d'Ajuda Integral a Domicili (SAID) el qual pertany a l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials (IMAS), pel que fa a la implementaci\u00f3 que s'ha fet del MAICP a partir de les actuacions del personal d'atenci\u00f3 directa.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>2. Marc te\u00f2ric<\/h2>\n<h3>2.1. Llei de Promoci\u00f3 de l'Autonomia Personal i Atenci\u00f3 a les Persones en Situaci\u00f3 de Depend\u00e8ncia (LAPAD).<\/h3>\n<p>La Llei 39\/2006 de 14 de desembre, brinda la normativa jur\u00eddica estatal que defineix, entre altres q\u00fcestions, les cures que es contemplen per al col\u00b7lectiu de persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia. En aquesta investigaci\u00f3 se citen alguns dels articles que serveixen de fonament per a determinar el model d'atenci\u00f3 que s'utilitzar\u00e0 per tal de brindar serveis que compleixin amb la legalitat vigent.<\/p>\n<p>L'article 3 fa refer\u00e8ncia al tipus d'atenci\u00f3 que han de rebre les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia, definint-la com \u00abintegral i integrada\u00bb. El primer terme posa l'accent en mesures d'intervenci\u00f3 orientades a la prevenci\u00f3, rehabilitaci\u00f3, est\u00edmul social i mental, entenent la persona com un \u00e9sser biopsicosocial, emocional i cultural indivisible. El terme integralitat es refereix al fet que totes les mesures que es duran a terme han de tenir una transversalitat en la qual participin serveis sanitaris, socials i comunitaris com aix\u00ed tamb\u00e9 el tercer sector.<\/p>\n<p>L'article 4 de la LAPAD expressa la import\u00e0ncia de la participaci\u00f3 de les persones dependents i de la seva fam\u00edlia aix\u00ed com el compliment dels drets compresos en aquest mateix article.<\/p>\n<p>L'article 13 planteja que la finalitat de l'atenci\u00f3 \u00e9s millorar la qualitat de vida i per a aconseguir-ho es necessita que la persona pugui continuar vivint en el seu medi habitual sempre que aix\u00ed ho consideri. Per altra banda, accentua la import\u00e0ncia d'un tracte digne de la persona en tots els \u00e0mbits facilitant la seva participaci\u00f3 activa en la comunitat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>2.2. Model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia<\/h3>\n<h4>2.2.1. Intervenci\u00f3<\/h4>\n<p>La intervenci\u00f3 mitjan\u00e7ant aquest model tendr\u00e0 en compte una s\u00e8rie de criteris que estaran impregnats de valors \u00e8tics i basats en l'evid\u00e8ncia cient\u00edfica. S\u00f3n els seg\u00fcents (Rodriguez et al, 2014, p\u00e0g. 114-119):<\/p>\n<ul>\n<li>Criteri de diversitat i apoderament per a afavorir el principi d'autonomia. La valoraci\u00f3 des d'aquesta metodologia se centra en aquelles capacitats i prefer\u00e8ncies que manifesten les persones dependents. Amb l\u2019objectiu que aquestes puguin expressar desitjos \u00e9s fonamental la utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques d'apoderament perqu\u00e8 la persona sigui capa\u00e7 de recon\u00e8ixer els seus propis interessos i sol\u00b7licitar els suports que necessita per a continuar vivint basant-se sobre desitjos.<\/li>\n<li>Criteri de personalitzaci\u00f3 i flexibilitat per a acer factible el principi d'individualitat. La idea central \u00e9s que s\u00f3n els recursos els que s'adapten a les persones i no elles als recursos. \u00c9s imprescindible que el professional tengui un coneixement integral sobre la vida de la persona i la hist\u00f2ria de vida \u00e9s la t\u00e8cnica apropiada per a aconseguir-ho. Els plans d'actuaci\u00f3 que es delimiten han de ser consensuats amb la persona usu\u00e0ria i el\/la familiar, si \u00e9s possible, i han de ser flexibles i canviants a mesura que es modifiquen i evolucionen les necessitats i prefer\u00e8ncies de les persones dependents.<\/li>\n<li>Criteri de prevenci\u00f3 i visibilitzaci\u00f3 de capacitat per a possibilitar el principi d'independ\u00e8ncia. Tots els programes o actuacions que es duguin a terme han de tenir present la prevenci\u00f3 prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i terci\u00e0ria depenent del perfil de la persona i sempre cercant la seva participaci\u00f3 activa en les intervencions. La clau que proposa el model es recolzar-se en les fortaleses i la capacitat (evidenciades mitjan\u00e7ant la observacions, empatia, apoderament) i no en realitzar llistats de limitacions (s\u00f3n la base de les intervencions tradicionals).<\/li>\n<li>Criteri de globalitat per garantir el principi d\u2019integritat. La globalitat es refereix a tots els aspectes que componen la qualitat de vida d'una persona pel que fa a satisfer necessitats b\u00e0siques, emocionals, socials i mediambientals. Per aix\u00f2, es requereix una coordinaci\u00f3 entre professionals de diferents sectors i el model proposa la figura del gestor de cas per a aquesta coordinaci\u00f3 transversal.<\/li>\n<li>Criteri d'accessibilitat i interdisciplinarietat per fer possible el principi de participaci\u00f3. Hi ha elements que resulten facilitadors de la participaci\u00f3, com ara l'adaptaci\u00f3 de l'habitatge o productes de suport. Dins d'aquest criteri s\u2019engloba l'impacte social de les intervencions que tendeixen a evitar els estereotips i promoure actituds socials en la comunitat que siguin proactives i integradores. No hi ha una disciplina capa\u00e7 de realitzar totes aquestes funcions i \u00e9s per aix\u00f2 que el MAICP advoca per una figura que \u00e9s el gestor de casos o el professional de refer\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Criteri de proximitat i enfocament comunitari per afavorir el principi d'inclusi\u00f3 social. La finalitat d'aquest criteri \u00e9s evitar l'a\u00efllament social. Es pret\u00e9n fer \u00fas dels recursos comunitaris pr\u00f2xims, ja sigui en el domicili on es realitza la intervenci\u00f3 com aix\u00ed tamb\u00e9 a resid\u00e8ncies i a centres de dia propers al seu habitatge habitual. Un cop m\u00e9s, \u00e9s important que els mites i estereotips negatius sobre la depend\u00e8ncia siguin desterrats de la vida comunit\u00e0ria i aix\u00f2 \u00e9s possible amb la participaci\u00f3 activa de la persona dependent en el seu entorn proper.<\/li>\n<li>Criteri de coordinaci\u00f3 i converg\u00e8ncia per emplenar el principi de continu\u00eftat d'atenci\u00f3. Es posa l'accent en la import\u00e0ncia que suposa la coordinaci\u00f3 estructurada i estable, adaptada a les necessitats de les persones dependents. El terme convergent a qual s\u2019hi afegeix complementari fa refer\u00e8ncia al suport familiar. S\u2019ofereix assessorament, formaci\u00f3, productes de suport i serveis de respiraci\u00f3, entre altres recursos disponibles.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>2.2.2.Organitzaci\u00f3<\/h4>\n<p>L'organitzaci\u00f3 en el model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona t\u00e9 una funci\u00f3 primordial i ha de tenir en compte que comptar\u00e0 amb dos nivells de planificaci\u00f3 que en alguns aspectes tindran finalitats contraposades (Martinez, 2011). Un ser\u00e0 el de planificar el recurs que es dur\u00e0 a terme, expressant quina \u00e9s la missi\u00f3, les modalitats d'assist\u00e8ncia, els programes d'intervenci\u00f3, els sistemes d'organitzaci\u00f3, i la metodologia a utilitzar per a valorar el servei mateix. \u00c9s el nivell de les delimitacions, definicions i limitacions. Un aspecte fonamental en el mateix \u00e9s el de les \u00abnormes\u00bb, que a m\u00e9s de tenir en compte les q\u00fcestions legals i \u00e8tiques, han de ser establertes pensant que el factor primordial \u00e9s una atenci\u00f3 personalitzada. Aquestes normes comportaran limitacions a la individualitat de les persones, per\u00f2 hauran d'estar basades en el fet que han d'afavorir el benestar general de la resta del servei, permetre un funcionament ordenat, i la just\u00edcia pel que fa a el repartiment de recursos i atencions que es duran a terme. El que \u00e9s fonamental \u00e9s saber que si b\u00e9 hi ha normes que romanen estables, com s\u00f3n les pr\u00f2pies de l'enquadrament (freq\u00fc\u00e8ncia i horari d'atenci\u00f3 del servei, activitats que es poden realitzar, etc.), la resta han de tenir certa flexibilitat i facilitar l'elecci\u00f3 de la persona usu\u00e0ria dins de les diferents possibilitats.<\/p>\n<p>L'altre nivell en la planificaci\u00f3 \u00e9s l'individual, referit a aconseguir atencions personalitzades segons les necessitats de la persona que utiilitza del servei, i que s'ha concretat en el pla d'atenci\u00f3 i suport a el pla de vida (PAiPV).<\/p>\n<p>Aquest nivell requereix d'una flexibilitzaci\u00f3 no nom\u00e9s amb el personal d'atenci\u00f3 directa, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de l'organitzaci\u00f3. Hi ha elements que afavoreixen l'atenci\u00f3 personalitzada a escala organitzativa com s\u00f3n, l'estabilitat laboral i els contractes indefinits, els espais de participaci\u00f3 mixta (professional \/ persones usu\u00e0ries \/ fam\u00edliars), r\u00e0tios d'atenci\u00f3 directa suficients, la perman\u00e8ncia de personal amb les mateixes persones usu\u00e0ries, etc.<\/p>\n<p>En la planificaci\u00f3 individual resulta imprescindible la idea que la flexibilitzaci\u00f3 \u00e9s una eina fonamental per a poder dur endavant actuacions centrades en la persona, manifesta no nom\u00e9s a l'hora d'implementar el PAIPV, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre els diferents professionals que formen part de l'equip de treball. D\u2019aquesta manera, s\u2019han de provar noves metodologies i incentivar que aquestes apareguin en benefici d'una persona usu\u00e0ria..<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>2.2.3. Equips de treball<\/h4>\n<p>Els equips de treball que planteja el MAICP els constitueixen les i els professionals de primer nivell i de segon nivell.<\/p>\n<p>Les professionals de primer nivell, anomenades en femen\u00ed ja que freq\u00fcentment constitueixen el grup majoritari d'actuaci\u00f3, s\u00f3n aquelles que realitzen atenci\u00f3 directa amb la persona usu\u00e0ria i les fam\u00edlies, i les que es responsabilitzen dels plans personals d'atenci\u00f3; la pres\u00e8ncia regular en els domicilis les converteix en detectores primerenques de canvis significatius en les persones usu\u00e0ries per la qual cosa poden valorar nous factors de risc que es presentin donat el transc\u00f3rrer de l'avan\u00e7 de les limitacions funcionals i cognitives de les persones usu\u00e0ries. La implicaci\u00f3 emocional que t\u00e9 aquest personal i que exigeix el model per a ser correctament implementat fa que hagin de comptar amb el reconeixement i el suport de la resta de professionals i de l'organitzaci\u00f3 en general.<\/p>\n<p>Les professionals de segon nivell o major especialitzaci\u00f3 s\u00f3n les que portaran endavant intervencions puntuals amb les persones usu\u00e0ries o familiars i les que es responsabilitzen del disseny i l\u2019avaluaci\u00f3 de programes, i assessoren, donen suport, formen i supervisen les professionals de primer nivell . Aqu\u00ed se situa una figura de gran rellev\u00e0ncia per al MAICP que \u00e9s la gestora de cas. La seva principal funci\u00f3 \u00e9s oferir continu\u00eftat durant tot el proc\u00e9s d'atenci\u00f3, acompanyant a la persona en el seu trajecte vital i coordinant aquells recursos que consideri necessaris al voltant de les necessitats i desitjos de les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Les professionals adquireixen nous rols dins de l'MAICP passant d'equips amplis de diferents professionals que valoren i prescriuen actuacions, a ser equips b\u00e0sics en els quals la persona gran participa i t\u00e9 un paper central. Perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, les professionals han d'aplicar t\u00e8cniques com ara l'apoderament, l\u2019assessorament i l'acompanyament de la persona que t\u00e9 aquest recurs.<\/p>\n<p>L'atenci\u00f3 emmarcada en el MAICP requereix un personal polivalent, que entengui que les seves tasques no seran nom\u00e9s les assistencials cl\u00e0ssiques com ara lavabo, despla\u00e7aments, higiene, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s'inclouen activitats com ara acompanyar, conversar, desenvolupar tasques d'oci i donar suport a activitats estimuladores i de participaci\u00f3 en l'entorn de la persona. Seran activitats que donin suport al pla de vida que la persona dependent expressa concretar.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 el personal pugui realitzar aquestes noves compet\u00e8ncies, \u00e9s imprescindible la capacitaci\u00f3, no nom\u00e9s a l\u2019\u00e0mbit b\u00e0sic assistencial, sin\u00f3 tamb\u00e9 aquelles relacionades amb la comunicaci\u00f3 interpersonal, \u00e8tica assistencial, noves alternatives terap\u00e8utiques dissenyades per a les activitats quotidianes i metodologies per a l'atenci\u00f3 centrada en persones. Aquesta capacitaci\u00f3 no es fonamenta en una formaci\u00f3 a l'\u00abinici\u00bb, referit al moment temporal en qu\u00e8 transcorre, sin\u00f3 que ha de tenir la caracter\u00edstica de ser mantingut en el temps.<\/p>\n<p>Cal tenir espais professionals de revisi\u00f3 i d'an\u00e0lisi de les intervencions, tenint com a eix central els principis que regeixen el model.<\/p>\n<p>Aquest treball de recerca es basar\u00e0 en el personal de primer nivell o personal d'atenci\u00f3 directa (PAD), al qui s\u2019adjudiquen, entre altres, les activitats seg\u00fcents (Martinez, 2010):<\/p>\n<ol>\n<li>Supervisi\u00f3, suport i assist\u00e8ncia a les persones usu\u00e0ries en les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria (ABVD) i en suport al seu projecte de vida;<\/li>\n<li>Desenvolupament de tractaments i activitats estimatives, terap\u00e8utiques dirigides a millorar o mantenir l'estat funcional, cognitiu i psicoafectiu;<\/li>\n<li>Interacci\u00f3 i comunicaci\u00f3 positiva amb les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Informaci\u00f3, orientaci\u00f3, cooperaci\u00f3 i suport a les fam\u00edlies;<\/li>\n<li>Disseny, desenvolupament i seguiment dels PaiPV.<\/li>\n<\/ol>\n<h2><\/h2>\n<h2>3. Generalitats del SAD des del MAICP<\/h2>\n<p>La finalitat de tot servei d'ajuda a domicili \u00e9s aconseguir que les persones puguin continuar vivint a casa durant el major temps possible i amb qualitat de vida.<\/p>\n<p>En l'actuaci\u00f3 domicili\u00e0ria est\u00e0 present el que Hannan et al. (2016) van denominar com \u00abel triangle de les cures\u00bb el qual s\u2019ent\u00e9n com una triada indissoluble considerat com un tot harm\u00f2nic a l'hora d\u2019oferir un servei a domicili des del MAICP. Aquest triangle inclou la persona valorada amb un grau de depend\u00e8ncia, tamb\u00e9 anomenada persona usu\u00e0ria; la seva fam\u00edlia, sobre la qual descansen les atencions de llarga durada i el professional d'atenci\u00f3 directa (PAD) que, a difer\u00e8ncia d'altres models, aqu\u00ed t\u00e9 una import\u00e0ncia fonamental, ja que ser\u00e0 \u00abl\u2019executor indispensable de canvi\u00bb (Rodr\u00edguez et al, 2017). Es pot dir, tenint en compte aquesta tr\u00edada de les cures, que l'objectiu fonamental de l'SAD \u00e9s millorar la qualitat de vida de les persones que es troben en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia (persona usu\u00e0ria), la de les seves fam\u00edlies cuidadores, aix\u00ed com tamb\u00e9 la dels professionals que presten els seus serveis en els domicilis.<\/p>\n<p>El punt d'inici de tot SAD des del MAICP \u00e9s realitzar una valoraci\u00f3 integral en el mateix domicili mitjan\u00e7ant l'elaboraci\u00f3 de la hist\u00f2ria de vida. Aquesta t\u00e8cnica assegura obtenir informaci\u00f3 sobre la qualitat de vida, situaci\u00f3 emocional, relacions socials, activitats significatives, capacitats i fortaleses de la persona.<\/p>\n<p>El que es pret\u00e9n en aquesta primera trobada \u00e9s oferir un espai que afavoreixi la participaci\u00f3 de la persona en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia en el moment de l'avaluaci\u00f3 i, posteriorment, en el moment de diagramar el pla personal d'atenci\u00f3 i d'acompanyament en el projecte vital (PAiPV).<\/p>\n<p>Amb relaci\u00f3 a les fam\u00edlies cuidadores, l'altre gran sostenidor del triangle de les cures, la tasca tendeix a oferir un espai de respir per a afavorir la cura de la persona dependent i evitar la claudicaci\u00f3 en les cures. Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental, des d'aquest model d'intervenci\u00f3 en el SAD, realitzar formaci\u00f3 tant formal com informal amb la finalitat de propiciar unes cures professionalitzats basats en la cura al cuidador (t\u00e8cniques de mobilitzaci\u00f3, coneixement i acceptaci\u00f3 de la deterioraci\u00f3, enteniment de la simptomatologia de les dem\u00e8ncies, entre d'altres).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>4.Programa del SAID de l'IMAS i MAICP<\/h2>\n<p>El programa del SAID \u00e9s un recurs de la Llei de depend\u00e8ncia posat en marxa l'any 2017 per l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials, i distribu\u00eft en comarques situades a la perif\u00e8ria de l'illa de Mallorca.<\/p>\n<p>La definici\u00f3 amb la qual treballa aquest programa \u00e9s la seg\u00fcent: \u00abEl Servei d'Atenci\u00f3 a Domicili i suport en l'entorn \u00e9s un programa personalitzat, de car\u00e0cter preventiu i rehabilitador, en el qual s'articulen un conjunt de serveis i t\u00e8cniques d'intervenci\u00f3 professional consistent en la previsi\u00f3 de serveis, atenci\u00f3 personal (f\u00edsica i psicosocial), gesti\u00f3, funcionament i adequaci\u00f3 de la unitat convivencial, foment de les relacions socials en l'entorn i suport a les fam\u00edlies, prestat en el domicili o en l'entorn d'una persona adulta en situaci\u00f3 de fragilitat o depend\u00e8ncia\u00bb (Rodr\u00edguez, 2010).<\/p>\n<p>El projecte es basa en el model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona perqu\u00e8:<\/p>\n<ul>\n<li>Es refereix a la forma amb qu\u00e8 volem atendre i acompanyar les persones i se situa en el costat oposat als models basats en els serveis. Els models centrats en les persones promouen els drets, la qualitat de vida, la dignitat, l'autonomia, les capacitats, l'autoestima, la independ\u00e8ncia, la continu\u00eftat de les persones i les seves fam\u00edlies.<\/li>\n<li>Estimula i dona suport a la persona usu\u00e0ria perqu\u00e8 participi activament en el seu proc\u00e9s d'atenci\u00f3. S'identifiquen les capacitats personals, i s\u2019articulen les prefer\u00e8ncies i els desitjos relacionats amb el seu projecte de vida. L'instrument clau per a poder desenvolupar un model d'atenci\u00f3 centrada en la persona, tant en els serveis especialitzats com en els d'atenci\u00f3 a l'entorn, \u00e9s el desenvolupament d'un pla d'atenci\u00f3 integral individualitzada.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les coordinadores s\u00f3n les responsables de la gesti\u00f3 de l'atenci\u00f3 social i domicili\u00e0ria dels casos que tinguin assignats, per tant s\u00f3n les professionals de refer\u00e8ncia \/ gestores de casos.<\/p>\n<p>El personal d'atenci\u00f3 directa (PAD) s\u00f3n personal t\u00e8cnic en cures auxiliars d\u2019infermeria (TCAI) o t\u00e8cnics sociosanitaris (TASS).<\/p>\n<p>El procediment metodol\u00f2gic d\u2019aplicaci\u00f3 del MAICP en el programa del SAID de l'IMAS \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>1. Valoraci\u00f3 Integral<\/strong>. Un aspecte essencial per a iniciar un servei d'ajuda a domicili que compleixi amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida d'una persona i les seves fam\u00edlies ha d'incloure necess\u00e0riament una valoraci\u00f3 apropiada. \u00c9s un instrument que permet con\u00e8ixer les persones que viuen en un domicili, amb la finalitat d'obtenir informaci\u00f3 rellevant que permeti, juntament amb la persona amb depend\u00e8ncia i la fam\u00edlia, introduir modificacions que millorin la qualitat de vida de tots els implicats l\u2019atenci\u00f3 de la depend\u00e8ncia. T\u00e9 caracter\u00edstiques diferencials amb un altre tipus de valoracions que consideren fonamental l'estat actual de salut o de malaltia. En la valoraci\u00f3 integral d\u2019AICP el tret fonamental \u00e9s la hist\u00f2ria vital d'una persona, ja que s\u2019ent\u00e9n que \u00e9s en aquest transcurs en qu\u00e8 es coneix qu\u00e8 \u00e9s important per a la persona i cap a on vol dirigir la seva vida. La t\u00e8cnica que aconsegueix aquest coneixement en el MAICP \u00e9s la hist\u00f2ria de vida. Perqu\u00e8 una persona pugui narrar la seva traject\u00f2ria vital \u00e9s indispensable brindar un clima de confian\u00e7a, en el qual l'empatia i l'escolta activa han de ser els elements primordials, desterrant els prejudicis i qualsevol sentiment de ser jutjats. Aquesta hist\u00f2ria vital no s'obt\u00e9 nom\u00e9s en una trobada, sin\u00f3 que \u00e9s el resultat de diferents moments en un espai de seguretat per a la persona dependent, i per aix\u00f2 sempre \u00e9s el professional qui acudeix al domicili, fet que ja de per si el diferencia d\u2019altres serveis tradicionals. La valoraci\u00f3 integral cerca un coneixement hol\u00edstic de la persona per a saber-ne el recorregut vital i el projecte de vida, la qual cosa \u00e9s fonamental. Aix\u00ed, el resultat de la valoraci\u00f3 integral no \u00e9s un llistat de limitacions o simptomatologia propi d'un model tradicional assistencialista, sin\u00f3 que l'\u00e8mfasi es posa en les capacitats i fortaleses amb qu\u00e8 compta la persona per a poder \u00abpal\u00b7liar\u00bb les necessitats de cures que presenta.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">Una altra particularitat \u00e9s que no cont\u00e9 un llistat de tractaments per a aplicar o medicaci\u00f3 a administrar a partir del coneixement expert del professional, sin\u00f3 que es construeix des de l'\u00f2ptica de la persona usu\u00e0ria, i el professional ser\u00e0 l'encarregat de fer complir les prefer\u00e8ncies de la persona posant a la seva disposici\u00f3 els recursos amb qu\u00e8 compta. La idea \u00e9s que la persona no s'adapti al recurs sin\u00f3 que els recursos s'adaptin a les persones. Aquesta valoraci\u00f3 integral nom\u00e9s finalitza i es plasma en un pla d'atenci\u00f3 individual quan s'ha consensuat amb la persona i amb la fam\u00edlia.<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\"><strong>2. Pla personalitzat d'atenci\u00f3 i suport al projecte de vida (PAiPV)<\/strong>. Sorgeix de la valoraci\u00f3 integral i ser\u00e0 el mapa d'intervenci\u00f3 en un domicili determinat. Es caracteritza per ser:<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Personalitzat. \u00c9s \u00fanic i irrepetible, tal com \u00e9s la persona dependent i la seva fam\u00edlia els qui participen en la construcci\u00f3 d'aquest i \u00e9s consensuat entre tots.<\/li>\n<li>Basat en capacitats i fortaleses. Si b\u00e9 t\u00e9 en compte les limitacions, aquestes no s\u00f3n el focus d'atenci\u00f3. Basar-se en el que s\u00ed pot una persona t\u00e9 l'objectiu de donar poder i millorar autoestima. La intervenci\u00f3 aix\u00ed plantejada posa la persona en el centre del servei per\u00f2 no de manera passiva sin\u00f3 amb un paper actiu, participant des d'aquelles q\u00fcestions que s\u00ed que pot fer.<\/li>\n<li>Respecta el recorregut vital i la projecci\u00f3 de vida que una persona t\u00e9, i les necessitats que presentin seran solucionades amb l'\u00fanica intenci\u00f3 que els seus interessos vitals siguin assolits. El simple fet de necessitar ajuda o suport no \u00e9s suficient perqu\u00e8 alg\u00fa hagi de modificar els seus anhels vitals. \u00c9s molt important que el PAiPV inclogui formaci\u00f3, d'una banda, dirigida als cuidadors no professionals i familiars en q\u00fcestions com ara proporcionar pautes d'higiene postural i t\u00e8cniques de mobilitzaci\u00f3; i, tamb\u00e9, en el pla emocional, ja que les cures de llarga durada produeixen en les persones cuidadores\/familiars situacions afectives i emocionals de gran impacte. D\u2019una altra banda, \u00e9s important la formaci\u00f3 adre\u00e7ada a la pr\u00f2pia persona dependent, amb l\u2019objectiu de proporcionar-li t\u00e8cniques d'autocura per a promocionar, prevenir o recuperar el seu benestar. Aquest PAiPV t\u00e9 la caracter\u00edstica de ser flexible i susceptible de modificar-se sempre que la persona, la fam\u00edlia i el personal d'atenci\u00f3 directa aix\u00ed ho considerin. \u00c9s un full de ruta per a un moment determinat, que pot variar quan les parts ho considerin oport\u00fa.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">3. <strong>La intervenci\u00f3 domicili\u00e0ria versar\u00e0 sobre el PAiPV consensuat i mitjan\u00e7ant un professional d'atenci\u00f3 directa (PAD)<\/strong>. Hi ha certs criteris d'intervenci\u00f3 que tenen a veure amb un enquadrament que romanen estables com ara l'horari d'intervenci\u00f3 domicili\u00e0ria, l'habitatge i la persona d'atenci\u00f3 directa que interv\u00e9 en el mateix. En el transcurs del servei, ser\u00e0 la persona dependent qui indiqui les freq\u00fc\u00e8ncies amb qu\u00e8 es realitzaran certes activitats, l'horari de les mateixes i la forma de realitzar-les, i el PAD estar\u00e0 receptiu a poder cobrir necessitats. \u00c9s imprescindible que hi hagi un seguiment i acompanyament permanent per part del coordinador del SAID, tant en el mateix domicili com amb el PAD que realitza el servei <em>in situ<\/em>. La comunicaci\u00f3 entre tots dos ha de ser flu\u00efda i constant, ja que ser\u00e0 el PAD qui es convertir\u00e0 en els ulls i orelles d'un domicili que est\u00e0 en un canvi continu, i reconeixer\u00e0 la necessitat de realitzar ajustos i modificacions en la intervenci\u00f3 domicili\u00e0ria. A m\u00e9s, donada la confian\u00e7a que es genera entre el PAD, la persona dependent i la fam\u00edlia, apareixen informacions que poden resultar rellevants i que no es van consignar durant la valoraci\u00f3 integral; aquest \u00e9s un factor de gran import\u00e0ncia que cal tenir en consideraci\u00f3. El servei domiciliari compta amb un efecte afegit que \u00e9s l'estat dels habitatges de les persones dependents i que es converteix en l'espai on transcorre el quefer del professional d'atenci\u00f3 directa. Moltes vegades hi ha dificultats afegides perqu\u00e8 les q\u00fcestions d'accessibilitat i adaptaci\u00f3, aix\u00ed com els productes de suport inexistents, dificulten la tasca del PAD i han de ser considerats com un aspecte fonamental a l'hora de proporcionar el servei.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>5.Objectius<\/h2>\n<p>L'objectiu principal d'aquest treball \u00e9s valorar la implementaci\u00f3 del MAICP al programa del SAID de l'IMAS durant l'acompliment de les actuacions del personal d\u2019atenci\u00f3 directa. Per a aix\u00f2 es plantegen els objectius espec\u00edfics seg\u00fcents:<\/p>\n<ol>\n<li>Determinar els aspectes del MAICP que s'implementen durant les actuacions que realitza el PAD durant l'exercici en els domicilis, assenyalant segons siguin amb la persona dependent, fam\u00edlia\/cuidador i organitzaci\u00f3.<\/li>\n<li>Detectar aspectes del MAICP que no s'implementen durant les actuacions que realitza el PAD en els domicilis, assenyalant segons siguin amb la persona dependent, fam\u00edlia\/cuidador i organitzaci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<h2><\/h2>\n<h2>6.Material i m\u00e8tode<\/h2>\n<p>Tot seguit, es descriuen els participants i l'instrument utilitzat en aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n<p>Participants: PAD que exerceix funcions en el programa SAID de l\u2019IMAS o que les hagi realitzat durant un per\u00edode de temps determinat.<\/p>\n<p>Instrument: s'utilitza un q\u00fcestionari autoadministrat a partir de formularis de Google. Es porta a terme mitjan\u00e7ant q\u00fcestionari Staff Assessment Person Directed Care (PDC) (White et al, 2008; Mart\u00ednez et al., 2015) que \u00e9s, originalment un instrument integrat per un total de 50 \u00edtems, dissenyat per con\u00e8ixer en quina mesura un centre de dia o servei residencial proporciona una atenci\u00f3 centrada en la persona, segons la valoraci\u00f3 dels professionals d'atenci\u00f3 directa.<\/p>\n<p>La justificaci\u00f3 per a escollir aquest instrument est\u00e0 donada per, en primer lloc, les seves adequades propietats psicom\u00e8triques constatades en diverses validacions efectuades en diferents poblacions, tot i que es deixa const\u00e0ncia que no hi ha registre d'aquest instrument en serveis d'ajuda a domicili, m\u00e9s que en la seva validaci\u00f3 inicial en un cas; d'altra banda, la seva extensi\u00f3 atorga una major capacitat a la prova per a servir com a instrument de diagn\u00f2stic i permetre realitzar orientacions m\u00e9s espec\u00edfiques als centres relacionades amb la seva situaci\u00f3 al voltant dels factors que proposa aquesta prova per avaluar la AICP; i finalment per la seva adaptaci\u00f3, traducci\u00f3 i validaci\u00f3 en poblaci\u00f3 espanyola (Martinez, 2015).<\/p>\n<p>Aquesta escala es compon de dues dimensions i vuit factors:<\/p>\n<ol>\n<li>Dimensi\u00f3 sobre l\u2019atenci\u00f3 personalitzada, la qual cont\u00e9 cinc factors que s\u00f3n: autonomia, perspectiva de la persona, coneixement de la persona, benestar en les cures i relacions socials.<\/li>\n<li>Dimensi\u00f3 sobre el suport de l'entorn, la qual cont\u00e9 tres factors: ambient personalitzat, professionals d'atenci\u00f3 directa, i organitzaci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Ambdues dimensions ofereixen puntuacions independents per a cada factor, a m\u00e9s d'una puntuaci\u00f3 total que \u00e9s el sumatori dels vuit factors. El rang de puntuaci\u00f3 oscil\u00b7la entre 50 i 250 punts; a major puntuaci\u00f3 obtinguda, major \u00e9s el grau d'atenci\u00f3 centrada en la persona que dispensa el centre.<\/p>\n<p>Per a aquest treball, es modific\u00e0 l'instrument original, ja que no s'analitzava un servei residencial o un centre de dia. Es tragueren els elements que eren inadequats per a un entorn domiciliari i se n\u2019agregaren uns altres que resulten significatius per al Servei d'Atenci\u00f3 Integral a Domicili.<\/p>\n<p>El q\u00fcestionari qued\u00e0 constitu\u00eft per una primera part de dades personals que es consideren importants com s\u00f3n sexe, edat, titulaci\u00f3 i temps d'acompliment de funcions en el SAID de l'IMAS.<\/p>\n<p>Es van enviar mitjan\u00e7ant correu electr\u00f2nic amb l'aplicaci\u00f3 de formularis de Google a 53 adreces de correu electr\u00f2nic de PAD del SAID, tant a TCAIS com a TASS. La participaci\u00f3 dels professionals va ser an\u00f2nima, volunt\u00e0ria i totalment confidencial. No van rebre cap tipus de compensaci\u00f3 per la seva participaci\u00f3. Es van respondre 51 q\u00fcestionaris, la qual cosa constitueix una taxa de resposta del 96,2%<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>7.Resultats<\/h2>\n<h3>7.1.Dades personals<\/h3>\n<p>La primera dada que es fa evident (gr\u00e0fic 1) \u00e9s l'alta incid\u00e8ncia de la dona en activitats relacionades amb les cures, la qual cosa corrobora la idea que hem tingut durant aquest treball de referir-nos a l'equip en termes femenins.<\/p>\n<div id=\"attachment_5569\" style=\"width: 625px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5569\" rel=\"attachment wp-att-5569\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5569\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5569\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/homesdones_html_e718f0ce04669ef8.gif\" alt=\"\" width=\"625\" height=\"384\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5569\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 1. Distribuci\u00f3 del PAD segons els sexe<\/p><\/div>\n<p>Quant a l\u2019edat, el rang predominant entre el PAD del SAID \u00e9s major de 30 anys amb un percentatge del 70,5%. Cal ressaltar que no hi ha cap treballadora que sigui menor de 24 anys (gr\u00e0fic 2).<\/p>\n<div id=\"attachment_5563\" style=\"width: 611px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5563\" rel=\"attachment wp-att-5563\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5563\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5563\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_9feb29dc9246aea8.gif\" alt=\"\" width=\"611\" height=\"397\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5563\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 2: Distribuci\u00f3 del PAD segons l'edat<\/p><\/div>\n<p>Quant a la pregunta sobre la titulaci\u00f3 (gr\u00e0fic 3), \u00e9s significatiu que el 86,3% del personal enquestat \u00e9s t\u00e8cnic auxiliar en cures d'infermeria (TCAI) i nom\u00e9s el 13,7% restant \u00e9s t\u00e8cnic en atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria (TASS). Aix\u00f2 concorda amb l'antiguitat d'una formaci\u00f3 en comparaci\u00f3 de l'altra, ja que el TCAI apareix publicat per primera vegada al BOE de 1995 mentre que el TASS l'any 2003. Aquests resultats fan possible creuar dades entre edat del PAD i titulaci\u00f3.<\/p>\n<div id=\"attachment_5568\" style=\"width: 651px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5568\" rel=\"attachment wp-att-5568\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5568\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5568\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_2d2a9a75a1f7c47.gif\" alt=\"\" width=\"651\" height=\"366\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5568\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 3: Distribuci\u00f3 del PAD segons els estudis<\/p><\/div>\n<p>Per la seva banda, la pregunta relacionada amb l'experi\u00e8ncia dins de l'SAID (gr\u00e0fic 4) aporta dades realment encoratjadores pel que fa al MAICP ja que s'observa una aposta per la continu\u00eftat i l\u2019estabilitat laboral. Aix\u00f2 tamb\u00e9 aporta un valor afegit a les respostes obtingudes, ja que el 80,4% del PAD t\u00e9 m\u00e9s de 24 mesos en el servei, cosa que fa que les seves respostes siguin significatives.<\/p>\n<div id=\"attachment_5566\" style=\"width: 649px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5566\" rel=\"attachment wp-att-5566\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5566\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5566\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_fd9755ec5217b294.gif\" alt=\"\" width=\"649\" height=\"365\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5566\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 4: Temps que porta el PAD treballant al SAID<\/p><\/div>\n<h2>7.2. Dimensi\u00f3 sobre l\u2019atenci\u00f3 personalitzada<\/h2>\n<p><strong>Factor 1. Autonomia<\/strong>. Determina l'acceptaci\u00f3 per part del PAD que les persones usu\u00e0ries del SAID de l'IMAS poden prendre decisions pr\u00f2pies, fer eleccions i tenir control sobre la seva atenci\u00f3. El 62,8% del total d\u2019enquestades considera que les persones usu\u00e0ries del seu servei tenen autonomia per a triar la forma en qu\u00e8 es porta endavant l'atenci\u00f3 que reben.<\/p>\n<p><strong>Factor 2. Perspectiva de la persona<\/strong>. Informa sobre el grau en qu\u00e8 el PAD reconeix la integritat de la persona, ja que avalua l'inter\u00e8s que t\u00e9 sobre els seus desitjos, prefer\u00e8ncies i q\u00fcestions alienes a les cures assistencials que es presten en el servei.<br \/>\nEl 78% el personal d'atenci\u00f3 directa ent\u00e9n que de \u00abtotes o gaireb\u00e9 totes\u00bb les persones usu\u00e0ries a les quals presta servei s\u00f3n reconeguts com a persones \u00faniques, es centren m\u00e9s en les possibilitats que en les limitacions, i s\u2019interessen per q\u00fcestions que van m\u00e9s enll\u00e0 de les cures assistencials, com s\u00f3n els seus gustos i prefer\u00e8ncies (gr\u00e0fic 5).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"attachment_5574\" style=\"width: 625px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5574\" rel=\"attachment wp-att-5574\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5574\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5574\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/grafic_html_af2fe2d6be8395fd.gif\" alt=\"\" width=\"625\" height=\"352\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5574\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 5: Perspectiva de la persona. Comparativa de resposta segons les categories<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Factor 3. Coneixement de la persona<\/strong>. Aquest factor valora si es coneixen les necessitats, h\u00e0bits, activitats de benestar i prefer\u00e8ncies de cures de les persones usu\u00e0ries per part del PAD del SAID.<\/p>\n<div id=\"attachment_5567\" style=\"width: 644px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5567\" rel=\"attachment wp-att-5567\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5567\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5567 \" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_ab53adbbf2e8b9d9.gif\" alt=\"\" width=\"644\" height=\"326\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5567\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 6. Coneixement de la persona . Comparativa entre el PAD del SAID i la PDC modificada<\/p><\/div>\n<p>Els valors del gr\u00e0fic 6 permeten inferir que el PAD del servei ha estat capa\u00e7 de \u00abcon\u00e8ixer\u00bb les persones amb les que es relaciona di\u00e0riament, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva naturalesa com a persones usu\u00e0ries. Tamb\u00e9 cal afegir que aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies a la baixa rotaci\u00f3 que existeix en el servei, fet ressenyable quan es van analitzar les dades en relaci\u00f3 amb el temps en qu\u00e8 el PAD del SAID exerceix les seves funcions dins d'aquest servei.<\/p>\n<p><strong>Factor 4. Benestar en les cures<\/strong>. Per la seva banda, aquest valor detecta si el PAD exerceix la seva feina des de les bones pr\u00e0ctiques basades en l'evid\u00e8ncia i si considera la persona usu\u00e0ria com una persona amb necessitats f\u00edsiques per\u00f2 tamb\u00e9 emocionals, a partir, un cop m\u00e9s, de la visi\u00f3 de la persona \u00abintegral \u00bb.<\/p>\n<p>Les dades recollides evidencien que el 75,2% de les respostes del PAD ent\u00e9n la persona usu\u00e0ria com una persona amb necessitats tant f\u00edsiques com emocionals, a m\u00e9s de realitzar pr\u00e0ctiques basades en l'evid\u00e8ncia (gr\u00e0fic 7).<\/p>\n<div id=\"attachment_5562\" style=\"width: 625px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5562\" rel=\"attachment wp-att-5562\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5562\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5562 \" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_67cf0757fb048f0a.gif\" alt=\"\" width=\"625\" height=\"296\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5562\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 7: Factor sobre el coneixement de la persona. Comparativa del PAD de SAID i la PDC modificada<\/p><\/div>\n<p><strong>Factor 5. Relacions socials<\/strong>. Mitjan\u00e7ant aquest factor s\u2019avalua el foment de les relacions socials i la comunicaci\u00f3 de la persona usu\u00e0ria per part del PAD<\/p>\n<p>Aquest factor ha estat el segon amb menys puntuaci\u00f3 del total dels 7 factors utilitzats a la PDC modificada, amb un valor del 68,2% del total.<\/p>\n<p>Una an\u00e0lisi possible \u00e9s que, en moltes ocasions, quan el servei arriba a la persona usu\u00e0ria aquesta ja ha perdut o ha vist disminu\u00efda la seva participaci\u00f3 social. En molts casos, s'evidencia un a\u00efllament social producte de les dificultats que travessen les persones grans pel que fa als estigmes socials de la vellesa, la qual cosa fa que cada vegada m\u00e9s es tanquin en elles mateixes i dins del seu entorn.<\/p>\n<p>Per altra banda, tenim una persona usu\u00e0ria del servei molt retreta a escala social, amb una xarxa social aprimada perqu\u00e8 el seu grup social de pertinen\u00e7a tamb\u00e9 presenta una minva en l'intercanvi social i comunitari, sumat a les p\u00e8rdues per defuncions.<\/p>\n<p>\u00c9s de ressaltar el fet que aquest servei compta amb la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria com a escenari d'intercanvi social i que en algunes ocasions hi ha un rebuig cap al mateix per part de la persona usu\u00e0ria, per por a la manera que puguin pensar d\u2019ella en poble.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>7.3.Dimensi\u00f3 sobre el suport de l'entorn<\/h3>\n<p><strong>Factor 6. Professionals d'atenci\u00f3<\/strong>. Aquest factor avalua la capacitat i els recursos amb qu\u00e8 compta el PAD del SAID per a oferir una atenci\u00f3 basada en el MAICP.<\/p>\n<div id=\"attachment_5575\" style=\"width: 626px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5575\" rel=\"attachment wp-att-5575\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5575\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5575 \" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/grafic2_html_d150bf04f22be3f3.gif\" alt=\"\" width=\"626\" height=\"295\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5575\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 8: Factor personal d'atenci\u00f3 directa. Comparativa del PAD del SAID i el PDC modificada<\/p><\/div>\n<p>\u00c9s un dels factors m\u00e9s ben valorats per el PAD, amb una resposta de l'82,3% dels professionals que consideren afirmativa aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<p>Cal destacar que 5 dels 7 \u00edtems presenten dades superiors al 80%. D'aix\u00f2 es pot deduir que el PAD compta amb informaci\u00f3 necess\u00e0ria sobre els desitjos de les persones usu\u00e0ries, a m\u00e9s d'un espai en el qual participen en benefici de la persona usu\u00e0ria mateixa pel que fa a activitats concretes com tamb\u00e9 a l'hora de la planificaci\u00f3 de les cures i de les respostes a comportaments o situacions conflictives. Tamb\u00e9 expressa que estan incorporat en activitats relacionades amb l'accessibilitat al domicili i productes de suport, fonamentals per exercir la seva feina amb totes les mesures d'higiene postural i de benefici a la persona usu\u00e0ria. Directament, apunta a una organitzaci\u00f3 que posa en valor el treball del PAD i el col\u00b7loca, juntament amb la persona usu\u00e0ria i la fam\u00edlia, al centre de les cures tant a escala te\u00f2rica com en la pr\u00e0ctica.<\/p>\n<div id=\"attachment_5560\" style=\"width: 624px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5560\" rel=\"attachment wp-att-5560\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5560\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5560 \" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Sense-titol-1_html_aa9aa3b1c5f0e53b.gif\" alt=\"\" width=\"624\" height=\"657\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5560\" class=\"wp-caption-text\">Gr\u00e0fic 9: Personal d'atenci\u00f3 directa. Comparativa de les respostes segons les categories<\/p><\/div>\n<p><strong>Factor 7. Organitzaci\u00f3<\/strong>. Aquest punt valora si des de la mateixa organitzaci\u00f3 es dona suport al treball del PAD del SAID per oferir una atenci\u00f3 basada en el MAICP.<\/p>\n<p>El 74% de les persones enquestades afirmen que l'organitzaci\u00f3 permet i fomenta una atenci\u00f3 basada en el MAICP.<\/p>\n<p>\u00c9s important ressenyar que els \u00edtems que tenen millor puntuaci\u00f3 s\u00f3n aquells que recullen dades com \u00abtemps suficient per a atendre les persones usu\u00e0ries\u201d, \u00absentir-se escoltades pels seus caps directes\u201d i \u00abgaudir de la feina\u00bb, com els millors puntuats a aquest factor.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, la cara contraria \u00e9s la baixa puntuaci\u00f3 que el PAD del SAID atorga a \u00edtems relacionats amb la formaci\u00f3 espec\u00edfica en MAICP i tamb\u00e9 en la formaci\u00f3 en gesti\u00f3 emocional (Gr\u00e0fic 9).<\/p>\n<p>Aquests \u00edtems haurien de ser abordats r\u00e0pidament, ja que la formaci\u00f3 del personal d'atenci\u00f3 directa en els fonaments del model i de forma continuada \u00e9s l\u2019\u00fanica via que pot assegurar que aquest s'implementi i es garanteixin les bones pr\u00e0ctiques. D'altra banda, no proporcionar formaci\u00f3 sobre gesti\u00f3 emocional deixa sense resposta un dels elements m\u00e9s dif\u00edcils de l'atenci\u00f3 domicili\u00e0ria de persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia que \u00e9s la sobrec\u00e0rrega emocional del PAD. No es tradueix aquesta sobrec\u00e0rrega en l'\u00edtem \u00abgaudeix de la feina\u00bb segons es pot inferir, a causa del breu espai de temps en qu\u00e8 s'est\u00e0 desenvolupant aquest programa. Per\u00f2, si no s'actua davant l'escassa formaci\u00f3, tant del model com de la gesti\u00f3 de les emocions, el risc de la s\u00edndrome d\u2019esgotament professional en el PAD augmentar\u00e0 significativament.<\/p>\n<h3>7.4. An\u00e0lisi global de l'instrument PDC modificat per al SAID de l'IMAS<\/h3>\n<p>Segons la PDC modificada, en la dimensi\u00f3 sobre atenci\u00f3 personalitzada, els valors m\u00ednims i m\u00e0xims queden compresos entre els valors 33 i 165. Per altra banda, s'observa un alta puntuaci\u00f3, 121,78 punts (el 74% del total) en les actuacions que es basen en el MAICP.<\/p>\n<p>Pel que fa a la dimensi\u00f3 sobre el suport de l'entorn, les dades que aporta el PAD del SAID arriben a un valor de 58.4 punts, cosa que implica el 78% de la resposta m\u00e0xima. Aix\u00f2 vol dir que hi ha una alta implicaci\u00f3 per part de l'organitzaci\u00f3 i dels professionals d'atenci\u00f3 directa, quant a oferir les cures basant-se el MAICP.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>8. Conclusions<\/h2>\n<p>El Programa Servei d'Atenci\u00f3 Integral a Domicili per a Persones en Situaci\u00f3 de Depend\u00e8ncia, que pertany a l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials de l'illa de Mallorca, implementa en un alt percentatge el model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona, segons la visi\u00f3 del personal d'atenci\u00f3 directa que desenvolupa o ha desenvolupat les seves funcions dins del servei. Aix\u00f2 \u00e9s possible en un primer lloc per l'aposta dels responsables jer\u00e0rquics, tant pol\u00edtics com t\u00e8cnics, per aquest model trencant amb d\u00e8cades de l'aplicaci\u00f3 del model assistencial que garantia l'organitzaci\u00f3 institucional sense tenir en compte la persona que rebia les cures. En contrapartida, els responsables pol\u00edtics i t\u00e8cnics d'una administraci\u00f3 p\u00fablica com \u00e9s l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials es van animar a \u00abrevolucionar\u00bb les cures i alteraren \u00abordre\u00bb vigent interessat a oferir confort a les institucions, per a mobilitzar totes les eines necess\u00e0ries i col\u00b7locar-les a favor de la persona. S\u2019apost\u00e0 pel model d'atenci\u00f3 integral i centrat com el garant de pr\u00e0ctiques professionals responsables i respectuoses amb la persona usu\u00e0ria que no nom\u00e9s les rep, sin\u00f3 que les dirigeix.<\/p>\n<p>El personal d'atenci\u00f3 directa del Programa presenta un alt comprom\u00eds amb el seu treball, demostrat, en primer lloc, per la participaci\u00f3 per obtenir dades del seu acompliment en els serveis que proporciona, la qual han estat superiors al 95%. En segon lloc, per la relaci\u00f3 vincular terap\u00e8utica que estableix amb les persones usu\u00e0ries dels serveis, el seu comprom\u00eds i participaci\u00f3 en la gesti\u00f3 dels plans d'actuaci\u00f3. Finalment, defensen les prefer\u00e8ncies que els manifesten les persones usu\u00e0ries i no es limiten al respecte sin\u00f3 que els donen veu, perqu\u00e8 siguin escoltades per tots els sectors implicats en l'\u00e0mbit de les cures de llarga durada. Tota la bibliografia estudiada per aquest treball refereix la import\u00e0ncia d'una formaci\u00f3 continuada, principalment en el model d'atenci\u00f3 integral i centrat en la persona, per\u00f2 tamb\u00e9 en gesti\u00f3 emocional. Quan parlam de la gesti\u00f3 emocional, entenem que \u00e9s important aclarir que ens referim a la necess\u00e0ria difer\u00e8ncia entre el que \u00e9s una emoci\u00f3, que es vincula als aspectes m\u00e9s primaris, i entre el que s\u00f3n els sentiments, els qual al\u00b7ludeixen al pas d'aquestes emocions per un proc\u00e9s cognitiu. La compassi\u00f3 en la relaci\u00f3 d'ajuda \u00e9s un element essencial en les cures de llarga durada que s'ha de tenir en compte en la formaci\u00f3 dels recursos humans. Les dades que llan\u00e7a aquest estudi manifesten que aquesta formaci\u00f3 no est\u00e0 implementada en aquest Programa, cosa que pot comportar en un futur no gaire lluny\u00e0 una claudicaci\u00f3 en les cures del nivell de l'atenci\u00f3 integral i centrada en els desitjos i prefer\u00e8ncies de les persones usu\u00e0ries. Un cop m\u00e9s, la finalitat d'aquest treball \u00e9s ser el punt d'inici de la valoraci\u00f3 del funcionament d'un model estructural de treball, en un programa de recent cam\u00ed i que a causa de la pand\u00e8mia de la COVID-19 s'ha vist redu\u00eft i, per tant, sense recollir i analitzar la viv\u00e8ncia de la persona usu\u00e0ria del servei ni tampoc la de les fam\u00edlies, els dos agents imprescindibles per a donar una imatge completa de la situaci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h3>\n<p><em>Llei de Promoci\u00f3 de l'Autonomia Personal i Atenci\u00f3 a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia de 2006, Pub BOE n\u00fam. 299 de 15 de Desembre<\/em>. Vig\u00e8ncia des de 01 de gener de 2007. Revisi\u00f3 vigent des de 18 de Agost del 2015.<\/p>\n<p>Mart\u00ednez, T. (2010). <em>Centros de atenci\u00f3n diurna para personas mayores: atenci\u00f3n a las situaciones de fragilidad y dependencia<\/em> (Vol. 82). Ed. M\u00e9dica Panamericana.<\/p>\n<p>Martinez T. (2011) <em>La atenci\u00f3n gerontol\u00f3gica centrada en la Persona. Gu\u00eda para la intervenci\u00f3n profesional en los centros y servicios de atenci\u00f3n a personas mayores en situaci\u00f3n de fragilidad o dependencia<\/em>. Gobierno Vasco. Vitoria Gasteiz.<\/p>\n<p>Mart\u00ednez T. (2015) <em>La atenci\u00f3n centrada en la persona en los servicios gerontol\u00f3gicos: modelos de atenci\u00f3n e instrumentos de evaluaci\u00f3n<\/em> [tesi doctoral]. Universidad de Oviedo. Recuperat el 20 de novembre de 2020 a http:\/\/envejecimiento.csic.es\/documentos\/documentos\/enredmodeloatencioncuade rnosmatia.pdf.<\/p>\n<p>Mart\u00ednez Rodr\u00edguez, T., Su\u00e1rez \u00c1lvarez, J., &amp; Yanguas Lezaun, J. (2016). Instruments for assessing Person Centered Care in Gerontology. <em>Psicothema, 28<\/em> (2).<\/p>\n<p>Beard, J., Officer, A., Cassels, A., Bustreo, F., Worning, A. M., &amp; Asamoa-Baah, A. (2015).<em> Informe mundial sobre el envejecimiento y la salud<\/em>. OMS Organizaci\u00f3n Mundial de la Salud. Ginebra. Recuperat el 10 de desembre de 2020 a https:\/\/apps.who.int\/iris\/bitstream\/handle\/10665\/186466\/9789240694873_spa.pdf;jsessioni d=D02A084D2E0EA5EF3A7834DD50D70187?sequence=1<\/p>\n<p>Rodr\u00edguez, P. R. (2006). <em>El sistema de servicios sociales espa\u00f1ol y las necesidades derivadas de la atenci\u00f3n a la dependencia<\/em>. Laboratorio de Alternativas.<\/p>\n<p>Rodriguez P, Vil\u00e0 y Mancebo A. (2014) <em>Modelo de Atenci\u00f3n Integral y Centrado en la Persona. Teor\u00eda y pr\u00e1ctica en \u00e1mbitos del envejecimiento y la discapacidad.<\/em> Madrid, edit Tecnos grupo Anaya.<\/p>\n<p>Rodriguez P, Ramos C, Garc\u00eda A, Dabbagh V, Mirete C, Castej\u00f3n P. (2017) <em>La atenci\u00f3n en domicilios y comunidad a personas con discapacidad y personas mayores. Gu\u00eda de innovaci\u00f3n seg\u00fan el Modelo de AICP<\/em>. Fundaci\u00f3n Pilares, Gu\u00edas de la 96 . Fundaci\u00f3n Pilares para la autonom\u00eda personal N\u00ba2.<\/p>\n<p>White, D. L., Newton-Curtis, L., &amp; Lyons, K. S. (2008). Development and initial testing of a measure of person-directed care. <em>The Gerontologist, 48<\/em> (suppl. 1), 114-123.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:\u00a0atenci\u00f3 integral, depend\u00e8ncia, atenci\u00f3 directa, SAID.. Resum El model d&#8217;atenci\u00f3 integral i centrat en la persona (MAICP) \u00e9s el fonament te\u00f2ric a partir del qual s&#8217;estructura un Programa de Servei d&#8217;Atenci\u00f3 Integral a Domicili (SAID) per a persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia reconeguda per la Llei Estatal n\u00fam. 39\/2006 de Promoci\u00f3 d&#8217;Autonomia Personal i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5578,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[22,102,108],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5547"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5547"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5547\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5723,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5547\/revisions\/5723"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5578"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5547"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5547"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5547"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}