{"id":5512,"date":"2021-07-01T10:08:03","date_gmt":"2021-07-01T09:08:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5512"},"modified":"2021-07-07T13:53:08","modified_gmt":"2021-07-07T12:53:08","slug":"aproximacio-al-model-datencio-integral-de-la-persona-aicp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/aproximacio-al-model-datencio-integral-de-la-persona-aicp\/","title":{"rendered":"Aproximaci\u00f3 al model d\u2019atenci\u00f3 integral de la persona (AICP)"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b>atenci\u00f3 integral centrada en la persona, gent gran, qualitat de vida, autodeterminaci\u00f3, dignitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Aquest article \u00e9s una aproximaci\u00f3 al model d'atenci\u00f3 integral centrat en la persona en centres residencials de gent gran. S'hi analitzen la situaci\u00f3 sociodemogr\u00e0fica, el concepte de qualitat de vida, la definici\u00f3 del model d'atenci\u00f3 integral centrat en la persona, l'atenci\u00f3 gerontol\u00f2gica centrada en la persona, els principis \u00e8tics, aix\u00ed com l'atenci\u00f3 en centres residencials i les caracter\u00edstiques i difer\u00e8ncies entre els centres on s\u2019aplica el model d'atenci\u00f3 basat en el model objecte d\u2019aquest article.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Apol\u00b7l\u00f2nia Binimelis<\/strong><\/p>\n

Directora de la resid\u00e8ncia Llar d'Ancians
\nInstitut Mallorqu\u00ed de Serveis Socials<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1.Situaci\u00f3 sociodemogr\u00e0fica<\/h2>\n

La poblaci\u00f3 mundial va envellint. Europa \u00e9s el continent m\u00e9s envellit del m\u00f3n. Es preveu que l'any 2050 les persones majors de 60 anys superin el 30% de la poblaci\u00f3 a Europa (OMS, 2015). \u00c9s important destacar que dins el col\u00b7lectiu de gent gran \u00e9s previsible que hi hagi un sobreenvelliment, \u00e9s a dir, \u00e9s probable que el 2050 la proporci\u00f3 de persones molt grans tripliqui a la de les persones que existeixen en l'actualitat (Nacions Unides, 2012).<\/p>\n

L'any 2011, a Espanya, es cre\u00e0 el Llibre blanc sobre envelliment actiu. Aquest document recull pautes, models i propostes sobre l'envelliment. Analitzant les dades que hi apareixen i les disponibles en altres fonts estad\u00edstiques com l'Institut Nacional d'Estad\u00edstica (INE) o l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO), s'observa que les persones grans tenen una esperan\u00e7a de vida major a la de fa 50 o 60 anys. Actualment, l'esperan\u00e7a de vida a Espanya \u00e9s de 83,58 anys INE (2019), xifra que continuar\u00e0 augmentant a causa dels nous aven\u00e7os m\u00e8dics, cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics.<\/p>\n

El percentatge de poblaci\u00f3 de 65 anys o m\u00e9s, que actualment se situa en el 19,6% del total de la poblaci\u00f3, arribaria a un m\u00e0xim del 31,4% al voltant de 2050 (INE, 2020). La poblaci\u00f3 centen\u00e0ria (els que tenen 100 anys o m\u00e9s) passaria de les 12.551 persones en l'actualitat a 217.344 a la fi del per\u00edode projectat (2070) (INE, 2020).<\/p>\n\n\n\n\n\n\n
Taula 1. Esperan\u00e7a de vida a partir dels 65 anys (INE, 2020)<\/em><\/caption>\n
Sexe<\/em><\/span><\/td>\nAnys<\/em><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Homes<\/td>\n19,5<\/td>\n<\/tr>\n
Dones<\/td>\n23,4<\/td>\n<\/tr>\n
Ambd\u00f3s sexes<\/td>\n21,6<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

2.Qualitat de vida<\/h2>\n

Oferir qualitat de vida constitueix uns dels reptes i objectius m\u00e9s importants del model d'atenci\u00f3 integral centrat en la persona (AICP) (T. Mart\u00ednez, 2015). Per aix\u00f2, \u00e9s interessant recordar el que diferents autors entenen per qualitat de vida, ja que el concepte en si mateix engloba diferents perspectives depenent dels autors, de l'\u00e8poca i del moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 s\u2019analitza.<\/p>\n

En la Segona Guerra Mundial, la percepci\u00f3 de qualitat de vida estava molt lligada a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. \u00c9s a partir dels anys seixanta quan s'inicien investigacions referents a la qualitat de vida i s'incorporen indicadors com ara l\u2019estat socioecon\u00f2mic, el nivell educatiu, el tipus d'habitatge, etc. A vegades, aquests tipus d'indicadors s\u00f3n insuficients (Bognar, 2005), en tant que nom\u00e9s permeten explicar un 15% de la vari\u00e0ncia en la qualitat de vida individual. Davant d'aquesta situaci\u00f3, alguns experts es van plantejar mesures subjectives com la felicitat i la satisfacci\u00f3.<\/p>\n

El concepte de qualitat de vida ha anat evolucionant i incorporant indicadors objectius i subjectius, els quals estan molt lligats a les necessitats de les persones. Amb els indicadors objectius, podem observar el que \u00e9s f\u00e0cilment quantificable com la capacitat econ\u00f2mica, el tipus d'habitatge, la xarxa social amb la qual es compta i els recursos comunitaris. Per la seva banda, amb els indicadors subjectius, s'observa el sentiment personal de cada individu i la seva satisfacci\u00f3 amb relaci\u00f3 a les condicions de vida. Aquesta satisfacci\u00f3 ve mediatitzada pels valors individuals de la persona. (Fern\u00e1ndez-Ballesteros, 2001).<\/p>\n

L'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (1994) defineix el concepte de qualitat de vida com \u00abla percepci\u00f3 que un individu t\u00e9 del seu lloc en l'exist\u00e8ncia, en el context de la cultura i del sistema de valors en qu\u00e8 viu i en relaci\u00f3 amb els seus objectius, les seves expectatives, les seves normes i les seves inquietuds\u00bb.<\/p>\n

Una altra definici\u00f3 de qualitat de vida: \u00ab\u00e9s la que defineix les condicions de vida desitjades per una persona en relaci\u00f3 amb vuit necessitats fonamentals que representen el nucli de les dimensions de la vida de cada un: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar f\u00edsic, autodeterminaci\u00f3, inclusi\u00f3 social i drets\u00bb (Schalock i Verdugo, 2002). Aquesta definici\u00f3 presenta els criteris i indicadors en els quals s'han basat recursos i serveis de l\u2019\u00e0mbit de la gerontologia. D'una banda, t\u00e9 molt en compte la viv\u00e8ncia subjectiva, el que sent la persona, i, per l\u2019altra, les variables objectives i quantificables.<\/p>\n

Sobre la qualitat de vida i el model AICP, cal dir que en aquest s'ent\u00e9n la qualitat assistencial des de l'\u00f2ptica de la qualitat de vida de les persones. Situa l'atenci\u00f3 personalitzada com a objectiu principal dels serveis perqu\u00e8 la persona gran, a m\u00e9s d'obtenir les cures que necessiti, pugui seguir tenint control sobre la seva vida quotidiana i viure de manera adequada als seus valors de vida i prefer\u00e8ncies (Edvarsson, Fetherstonheugh, i Gison, 2010).<\/p>\n

A la taula 2, es contemplen les dimensions i indicadors per a poder valorar, planificar i actuar de forma adequada per al resident segons el model AICP.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Taula 2. Model de qualitat de vida de la persona (Schalock i Verdugo, 2002)<\/em><\/caption>\n
DIMENSIONS<\/em><\/span><\/td>\nINDICADORS<\/em><\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Benestar emocional<\/td>\n1. Satisfacci\u00f3: estar satisfeta, feli\u00e7 i contenta.<\/td>\n<\/tr>\n
2. Autoconcepte: estar a gust amb el seu cos, amb la seva manera de ser, sentirse valu\u00f3s.<\/td>\n<\/tr>\n
3. Abs\u00e8ncia d'estr\u00e8s: disposar d'un ambient segur, estable i predictible, no sentir-se nervi\u00f3s, saber el que ha de fer i que pot.<\/td>\n<\/tr>\n
Relacions interpersonals<\/td>\n4. Interaccions: estar amb diferents persones, disposar de xarxes socials.<\/td>\n<\/tr>\n
5. Relacions: tenir relacions satisfact\u00f2ries, tenir amistats i fam\u00edlia i portar-se b\u00e9 amb ells.<\/td>\n<\/tr>\n
6. Suports: sentir-se amb suport a l\u2019\u00e0mbit f\u00edsic, emocional, econ\u00f2mic. Disposar de persones que l'ajudin quan ho necessiti i que li donin informaci\u00f3 sobre les seves conductes.<\/td>\n<\/tr>\n
Benestar material<\/td>\n7. Estatus econ\u00f2mic: disposar d\u2019ingressos suficients per a comprar tot el que necessita o li agradi.<\/td>\n<\/tr>\n
8. Ocupaci\u00f3: tenir un treball digne que li agradi i un ambient laboral adequat.<\/td>\n<\/tr>\n
9. Habitatge: disposar d\u2019un habitatge confortable, on se senti segura, a gust i c\u00f2moda.<\/td>\n<\/tr>\n
Desenvolupament personal<\/td>\n10. Educaci\u00f3: tenir possibilitats de rebre una educaci\u00f3 adequada, d'accedir a t\u00edtols educatius, que se li ensenyin coses interessants i \u00fatils.<\/td>\n<\/tr>\n
11. Compet\u00e8ncia personal: disposar de coneixements i habilitats sobre diferents coses que li permetin manejar-se de forma aut\u00f2noma en la seva vida di\u00e0ria, el seu treball i el seu oci, les seves relacions socials.<\/td>\n<\/tr>\n
12. Acompliment: tenir \u00e8xit en les diferents activitats que realitza, ser productiu i creatiu.<\/td>\n<\/tr>\n
Benestar f\u00edsic<\/td>\n13. Salut: tenir un bon estat de salut, estar ben alimentada, no tenir s\u00edmptomes de malaltia.<\/td>\n<\/tr>\n
14. Activitats de la vida di\u00e0ria: estar b\u00e9 f\u00edsicament per a poder-se moure de forma independent i realitzar per si mateixa activitats d'autocura, com l'alimentaci\u00f3, la neteja, vestir, etc.<\/td>\n<\/tr>\n
15. Atenci\u00f3 sanit\u00e0ria: disposar de serveis d'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria efica\u00e7os i satisfactoris.<\/td>\n<\/tr>\n
16. Oci: estar b\u00e9 f\u00edsicament per a poder realitzar diferents activitats d'oci i passatemps.<\/td>\n<\/tr>\n
Autodeterminaci\u00f3<\/td>\n17. Autonomia \/ control personal: tenir la possibilitat de decidir sobre la seva pr\u00f2pia vida de forma independent i responsable.<\/td>\n<\/tr>\n
18. Reptes i valors personals: disposar de valors personals, expectatives, desitjos cap als quals dirigeixi les seves accions.<\/td>\n<\/tr>\n
19. Eleccions: disposar de diferents opcions entre les quals triar de forma independent segons les seves prefer\u00e8ncies, per exemple, on viure, en qu\u00e8 treballar, quina roba posar-se, qu\u00e8 fer en el seu temps lliure, els qui s\u00f3n els seus amics.<\/td>\n<\/tr>\n
Inclusi\u00f3 social<\/td>\n20. Integraci\u00f3 i participaci\u00f3 en la comunitat: accedir a tots els llocs i grups comunitaris i participar de la mateixa manera que la resta de les persones sense discapacitat.<\/td>\n<\/tr>\n
21. Rols comunitaris: ser una persona \u00fatil i valorada en els diferents entorns i grups comunitaris en qu\u00e8 participa, tenir un estil de vida semblant al de persones sense discapacitat de la seva edat.<\/td>\n<\/tr>\n
22. Suports socials: disposar de xarxes de suport i de l\u2019ajuda necess\u00e0ria de grups i serveis quan els necessiti.<\/td>\n<\/tr>\n
Drets<\/td>\n23. Drets humans: que es coneguin i respectin els seus drets com a \u00e9sser hum\u00e0 i no se la discrimini per la seva discapacitat (nivell de depend\u00e8ncia)<\/td>\n<\/tr>\n
24. Drets legals: disposar dels mateixos drets que la resta dels ciutadans i tenir acc\u00e9s a processos legals per assegurar el respecte d'aquests drets.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

3. L\u2019atenci\u00f3 gerontol\u00f2gica integral centrada en la persona<\/h2>\n

El psicoterapeuta Carl Rogers planteja les bases de la ter\u00e0pia centrada en la persona (client). Es caracteritza per ser una intervenci\u00f3 no directiva en la qual la persona \u00e9s l'actor actiu del seu canvi. El m\u00e9s important i el punt de partida \u00e9s la persona.<\/p>\n

No hi ha una \u00fanica definici\u00f3 consensuada de model d'atenci\u00f3 centrada en la persona (AICP). Depenent de l'\u00e0mbit en el qual s'apliqui, aquesta varia. Aqu\u00ed ens referirem a la definici\u00f3 d\u2019AICP centrada en persones grans.<\/p>\n

Rodr\u00edguez (2010) defineix l'atenci\u00f3 integral centrada en la persona com \u00abla que es dirigeix a la consecuci\u00f3 de millores en tots els \u00e0mbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva dignitat i drets, dels seus interessos i prefer\u00e8ncies i comptant amb la seva participaci\u00f3 efectiva\u00bb.<\/p>\n

Mart\u00ednez (2011) es refereix a terme atenci\u00f3 gerontol\u00f2gica centrada en la persona dient \u00ab\u00e9s un enfocament de l'atenci\u00f3 on la persona, des de la seva autodeterminaci\u00f3 amb relaci\u00f3 a la seva qualitat de vida, \u00e9s l'eix central de les intervencions professionals\u00bb.<\/p>\n

L\u2019AICP \u00e9s un enfocament, una manera de treballar, una estrat\u00e8gia que serveix per a guiar el cam\u00ed cap a un model on l'eix central \u00e9s la persona. \u00c9s un canvi de visi\u00f3. Passem de models centrats en el servei on el que importa s\u00f3n els resultats quantificables (quantes persones atenem, quina rendibilitat es t\u00e9, protocols molt r\u00edgids i establerts) a un model en qu\u00e8 el principal element \u00e9s la qualitat de vida, la persona de forma integral, la persona com a \u00e9sser \u00fanic, respectable i digne.<\/p>\n

\u00abEls models d'atenci\u00f3 centrada en la persona van m\u00e9s enll\u00e0 de l'atenci\u00f3 individual cl\u00e0ssica i aporten una mirada que aprofundeix en la idea de l'individu lligada necess\u00e0riament a l'autonomia personal i la gesti\u00f3 de la vida quotidiana\u00bb. (Mart\u00ednez, 2014 citat a D\u00edaz-Veiga, Salazar i Etxaniz, 2017).<\/p>\n

\"\"<\/a>

Figura 1. Paper central de la persona en el model AICP (Paniagua, 2015)<\/p><\/div>\n

La dignitat \u00e9s el punt de partida com\u00fa en diferents models i intervencions: la persona \u00e9s l'agent central en la seva atenci\u00f3, s'aposta per l'autonomia i per a garantir els drets personals, totes les persones mereixen ser tractades amb la mateixa dignitat, per\u00f2, sobretot, cal posar l'accent en aquelles persones fr\u00e0gils.<\/p>\n

L'AICP considera la persona com una cosa m\u00e9s que la suma de les parts. \u00c9s aix\u00ed que les actuacions que es realitzen es fan de forma integral. D\u2019aquesta manera, podem determinar quins s\u00f3n els principals principis \u00e8tics que cal tenir present a l\u2019hora de dur a terme les intervencions gerontol\u00f2giques basades en el model AICP.<\/p>\n