{"id":5480,"date":"2021-06-30T09:49:28","date_gmt":"2021-06-30T08:49:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5480"},"modified":"2021-07-26T09:43:10","modified_gmt":"2021-07-26T08:43:10","slug":"intervencio-psicologica-en-trauma-i-conductes-addictives-des-de-luca-abraca-els-teus-dimonis-un-cas-clinic-de-trauma-i-conducta-addictiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/intervencio-psicologica-en-trauma-i-conductes-addictives-des-de-luca-abraca-els-teus-dimonis-un-cas-clinic-de-trauma-i-conducta-addictiva\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica en trauma i conductes addictives des de l&#8217;UCA. Abra\u00e7a els teus dimonis: un cas cl\u00ednic de trauma i conducta addictiva"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-5480\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-5480-0\"  class=\"panel-grid panel-has-style\" ><div class=\"panel-row-style panel-row-style-for-5480-0\" ><div id=\"pgc-5480-0-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5480-0-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><b>Paraules clau:\u00a0<\/b>tractament de drogodepend\u00e8ncies, conductes addictives, processos relacionals, proc\u00e9s terap\u00e8utic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-5480-0-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>Resum<\/h2>\n<p>En aquest article tractarem d'exposar una proposta d'intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica des d'una unitat de conductes addictives (UCA) a partir de la presentaci\u00f3 d'un cas cl\u00ednic que presenta conducta addictiva amb pres\u00e8ncia de trauma. D'aquesta manera, la nostra intervenci\u00f3 va orientada a l'exposici\u00f3 gradual de l'experi\u00e8ncia traum\u00e0tica perqu\u00e8 es pugui integrar en la hist\u00f2ria de vida. Partim de la hip\u00f2tesi que la f\u00f2bia al record va perpetuar la por a aquesta exposici\u00f3 i que les conductes d'evitaci\u00f3 (les conductes addictives) van ser utilitzades per a regular aquest malestar i sofriment; de vegades es fan servir com a formes de connectar amb emocions que van quedar en la nostra mem\u00f2ria impl\u00edcita i\/o per cercar emocions plaents. Un cop entenguem quina funci\u00f3 compleix l'addicci\u00f3, podrem plantejar el full de ruta a seguir.<br \/>\nL'article s\u2019estructura en dues parts diferenciades: una primera on s\u2019expliquen de manera breu els conceptes te\u00f2rics b\u00e0sics relacionats amb trauma, aferrament i dissociaci\u00f3; una segona, centrada en la proposta i resoluci\u00f3 d\u2019un cas cl\u00ednic.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-5480-0-1\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5480-0-1-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: left;\"><strong>Marga Llamb\u00edas Llans\u00f3<br \/>\nAlbert Moratinos Jaume<br \/>\n<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-5480-0-1-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-button panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-button so-widget-sow-button-atom-940129a80dd4-5480\"\n\t\t\t\n\t\t><div class=\"ow-button-base ow-button-align-left\">\n\t<a\n\thref=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/Alimara_63_1.pdf\"\n\t\tclass=\"download ow-icon-placement-left ow-button-hover\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\" \t>\n\t\t<span>\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-5480-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-5480-1-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-5480-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2 align=\"left\"><span style=\"font-family: Liberation Sans, sans-serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">1. Introducci\u00f3<\/span><\/span><\/h2>\n<p>Des dels models basats en trauma, aferrament i dissociaci\u00f3, s'ent\u00e9n la conducta addictiva com una forma de regulaci\u00f3 emocional que impedeix la integraci\u00f3 dels esdeveniments traum\u00e0tics. L'objectiu \u00e9s treballar des del trauma del pacient per a evitar que tornin a passar. Des de l\u2019aferrament, treballarem, per una banda, per a entendre l'origen del seu aprenentatge a cuidar-se i com influeix el seu estil d'afecci\u00f3 en la ter\u00e0pia, i, per l\u2019altra, explorarem simptomatologia dissociativa que ens indica la gravetat de la situaci\u00f3 i marca el ritme d'intervenci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>2. El trauma<\/h2>\n<h3>2.1. Definici\u00f3 de trauma<\/h3>\n<p>Segons Pierre Janet (1919), el trauma \u00ab\u00e9s el resultat de l'exposici\u00f3 a un esdeveniment estressant inevitable que sobrepassa els mecanismes d'afrontament de la persona. El terror es converteix en f\u00f2bia en el record que impedeix la integraci\u00f3 (s\u00edntesi) de l'esdeveniment traum\u00e0tic, fragmenta els records traum\u00e0tics, els aparta de la consci\u00e8ncia ordin\u00e0ria i els deixa organitzats en percepcions visuals, preocupacions som\u00e0tiques i reactuacions conductuals\u00bb.<\/p>\n<p>D'aquesta definici\u00f3 extreim tres conceptes fonamentals:<\/p>\n<ol>\n<li>Perqu\u00e8 un esdeveniment sigui traum\u00e0tic ha de ser inevitable, ja que si la persona ho pot evitar, deixaria de ser traum\u00e0tic.<\/li>\n<li>L'esdeveniment traum\u00e0tic \u00e9s subjectiu. L'esdeveniment traum\u00e0tic sobrepassa els mecanismes tant interns com externs que t\u00e9 la persona per afrontar aquesta situaci\u00f3.<\/li>\n<li>Sabem que els records d'esdeveniments passats ens evoquen reaccions emocionals molt similars a les que va provocar el succ\u00e9s en si mateix (Purdon, 1999). La f\u00f2bia al record impedeix que s'integri el trauma i, com b\u00e9 sabem, una de les conductes d'evitaci\u00f3 m\u00e9s efectives s\u00f3n les conductes addictives. La lluita per a no pensar fa que aquests records apareguin en forma de records recurrents (flashbacks, malsons ...) que provoquen una gran activaci\u00f3 fisiol\u00f2gica.<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>2.2. Tipus de trauma<\/h3>\n<p align=\"left\">Per poder realitzar una bona hist\u00f2ria cl\u00ednica, hem de saber on posar el focus d'atenci\u00f3. A continuaci\u00f3, explicarem breument quins tipus de trauma podem trobar:<\/p>\n<ul>\n<li>Trauma simple. Fa refer\u00e8ncia a un trauma a\u00efllat.<\/li>\n<li>Trauma complex (Herman, 1992). D'inici a edat primerenca, cr\u00f2nic, interpersonal, el que implica tra\u00efci\u00f3 i normalment va associat a s\u00edmptomes dissociatius que indiquen gravetat. Inclou l'ab\u00fas sexual, f\u00edsic i emocional en nins i nines, neglig\u00e8ncia, ser testimoni de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, entre d'altres. Partim de la hip\u00f2tesi que els esdeveniments de trauma complex afecten l'autoregulaci\u00f3, la qual cosa dona com a resultat problemes en la regulaci\u00f3 dels afectes, conductes, impulsos, atenci\u00f3 i consci\u00e8ncia aix\u00ed com problemes interpersonals i d'identitat (Cook et al., 2003; Jarero, 2007).<\/li>\n<li>Trauma d'afecci\u00f3. T\u00e9 a veure amb la falta de disponibilitat o resson\u00e0ncia emocional del cuidador primari. Se l'anomena tamb\u00e9 \u00abtrauma ocult\u00bb, ja que \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil d'identificar pel pacient. T\u00e9 a veure amb l'abandonament, humiliacions, cr\u00edtiques recurrents i la incapacitat del cuidador en modular els estats afectius de la persona menor d\u2019edat.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Shapiro (2001), citat per Mar\u00edn et alt. (2016), diferencia dos tipus de trauma. Per una banda, parla dels anomenats traumes tipus \u00abT\u00bb els descriu com aquelles situacions en qu\u00e8 l'organisme es troba o ha estat en una situaci\u00f3 de perill de mort; serien el que comunament coneixem com trauma, causant en la major part de les persones un TEPT. Per altra banda, el trauma tipus \u00abt\u00bb representaria totes aquelles experi\u00e8ncies no amena\u00e7adores de mort, per\u00f2 que per la seva condici\u00f3 de cronicitat podrien arribar a produir en la persona un trauma tipus \u00abT\u00bb (per exemple, traumes de tipus assetjament escolar o laboral).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>3. Prevalen\u00e7a del trauma en conductes addictives<\/h2>\n<p>S'estima que la pres\u00e8ncia d'experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques entre els pacients amb trastorn per ab\u00fas de subst\u00e0ncies i\/o conductes addictives \u00e9s alta, tant per experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques viscudes en la inf\u00e0ncia com per l'alta probabilitat de patir aquests esdeveniments traum\u00e0tics al llarg de la seva vida (p\u00e8rdues de parella, familiars, laborals, accidents, malalties, etc.). Alguns autors han suggerit que l'evid\u00e8ncia emp\u00edrica avala una relaci\u00f3 funcional entre el trastorn per estr\u00e8s posttraum\u00e0tic (TEPT) i el trastorn per \u00fas de subst\u00e0ncies (TUS), la qual tindria implicacions cl\u00edniques com una major gravetat dels s\u00edmptomes i pitjors resultats en el tractament quan aquests diagn\u00f2stics apareixen junts.<br \/>\nEls estudis indiquen una prevalen\u00e7a que varia entre l\u201911 % i el 41 % (Harrington &amp; Newman, 2007; Ouimette, Goodwin &amp; Brown 2006; van Dam et al. 2010; Ramirez, A., Medrano, C., Pineda, D., 2018). Aquests estudis utilitzen els criteris diagn\u00f2stics de TEPT, per\u00f2 falten estudis que incloguin el TEPT Complex (CIE-11) o trauma d'afecci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>4. Conseq\u00fc\u00e8ncies del trauma: idees clau per a la intervenci\u00f3<\/h2>\n<blockquote>\n<p>El cos segueix defensant d'una amena\u00e7a que pertany al passat<\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Bessel van der Kolk, 1991<\/p>\n<p>Entendre les conseq\u00fc\u00e8ncies del trauma ens ajudar\u00e0 a comprendre aspectes fonamentals a l'hora de planificar la nostra intervenci\u00f3 en conducta addictiva associada a pres\u00e8ncia d\u2019hist\u00f2ria de trauma (Van Der Kolk, 2020). Entre elles, podem destacar les seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>Moltes experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques es reactiven davant el menor indici de perill, cosa que provoca que se secretin enormes quantitats d'hormones de l'estr\u00e8s.<br \/>\nL'adrenalina ajuda en la lluita\/fugida, per\u00f2 actua de forma desproporcionada davant de qualsevol est\u00edmul i triga a ser eliminada. Si tenim en compte aquesta variable a l'hora d'intervenir amb persones que tinguin un trastorn de conducta addictiva amb hist\u00f2ria de trauma, ens ser\u00e0 de gran utilitat, ja que el fet d'activar-se davant d'un est\u00edmul del present i no entendre qu\u00e8 els passa fa que es percebin com a persones \u00abdanyades\u00bb i amb manca de control. Entendre que la conducta addictiva \u00e9s efectiva per a regular aquesta activaci\u00f3 constitueix el primer pas de la psicoeducaci\u00f3.<\/li>\n<li>El cos viu el terror, la impot\u00e8ncia i la r\u00e0bia aix\u00ed com l'impuls de fugida\/lluita sense poder articular-lo.<br \/>\nA les sessions psicoterap\u00e8utiques haurem de tenir en compte aquest factor, ja que pot ser que s\u2019hiperactivin o que s\u2019hipoactivin davant de la nostra intervenci\u00f3. Haurem d'estar molt atents al seu llenguatge no verbal per a mantenir la persona dins de la seva finestra de toler\u00e0ncia.<\/li>\n<li>Senten buit i avorriment quan no estan enfadats, sota coacci\u00f3 o duent a terme activitats perilloses.<br \/>\nLes seves emocions s\u00f3n viscudes intensament, estan acostumats a alts nivells d'estat d\u2019alerta (arousal). Quan deixen la conducta addictiva, aquests sentiments de buit i avorriment poden provocar situacions de risc davant d'una recaiguda.<\/li>\n<li>La prevenci\u00f3 per a evitar un succ\u00e9s inesperat obliga la persona a posar-se en alerta (hipervigil\u00e0ncia, problemes de concentraci\u00f3, sobresalts, problemes per a dormir, irritabilitat, autodestrucci\u00f3\u2026).<br \/>\nAquests s\u00edmptomes fan que no siguin espontanis, ja que gasten molta energia en eliminar el seu caos intern i sobreviure alhora. Un dels objectius terap\u00e8utics a treballar ser\u00e0, doncs, la diferenciaci\u00f3, perqu\u00e8 el \u00abjo\u00bb i \u00abels altres\u00bb estan barrejats (barreja de passat i present).<br \/>\n\u2022 Durant el flashback, l'\u00e0rea de Broca es desactiva (hemisferi esquerre) mentre que l'hemisferi dret reviu l'esdeveniment traum\u00e0tic com si succe\u00eds en el present, de vegades sense consci\u00e8ncia.<br \/>\nL'\u00e0rea de Broca \u00e9s l'\u00e0rea del llenguatge. Quan es desactiva, impacta en la nostra capacitat d'organitzar l'experi\u00e8ncia en seq\u00fc\u00e8ncies, ens deixa \u00absense paraules\u00bb, i sense seq\u00fcenciar no podem identificar causa i efecte ni planificar el nostre futur. De fet, les persones que experimenten aquesta situaci\u00f3 solen patir repetidament els mateixos problemes, perqu\u00e8 \u00e9s com si no aprenguessin de l'experi\u00e8ncia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquest tipus de problemes s\u00f3n els m\u00e9s freq\u00fcents en persones amb conductes addictives. S\u2019adonen de les conseq\u00fc\u00e8ncies un cop ja han realitzat la conducta, per\u00f2 seq\u00fcenciar causa\/efecte abans d'actuar nom\u00e9s succeeix en persones m\u00e9s integrades a escala cognitiva i emocional. Per a construir el nostre univers necessitem predir i les conductes addictives, les quals, tot i tenir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives sovint, ens ajuden a predir el nostre futur i tenir una certa sensaci\u00f3 de control temporal (Mosquera, 2006).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>5. Estil d\u2019aferrament, trauma i relaci\u00f3 terap\u00e8utica<\/h2>\n<p>Des de les teories de l'aferrament i dels estudis en neurobiologia del desenvolupament que analitzen les capacitats d'autoregulaci\u00f3, es demostra que la resili\u00e8ncia de la persona dep\u00e8n en gran part de les seves experi\u00e8ncies primerenques d\u2019aferrament (Mosquera i Gonz\u00e1lez, 2011).<\/p>\n<p>Si al nin\/a li falla l'afecte i\/o la regulaci\u00f3, tendrem un adult que cercar\u00e0 en els est\u00edmuls externs aquesta forma de regular-se que no t\u00e9. Les addiccions, el perfeccionisme, les autolesions, els trastorns alimentaris, entre d'altres, s\u00f3n, doncs, formes de regulaci\u00f3 emocional fruit de la seva necessitat de control.<\/p>\n<p>Quan fallin aquestes estrat\u00e8gies o no siguin suficients davant esdeveniments traum\u00e0tics, tendirem a dissociar i\/o a deprimir, i convertirem la nostra afecci\u00f3 a desorganitzar, amb possibilitat d'arribar a simptomatologia de TLP1.<\/p>\n<p>Un altre aspecte a tenir en compte a l'hora d'intervenir en trauma \u00e9s que les persones amb estil de vincle desorganitzat oscil\u00b7len entre \u00abveure al terapeuta com a distant o inaccessible, sentir-se espantat o agredir-lo\u00bb. Aquest comportament t\u00e9 a veure amb l'estil d'aferrament que va aprendre amb els seus progenitors. La dissociaci\u00f3 estaria relacionada amb aquest estil d'aferrament. Una part del nin\/a va posar en marxa l'afecci\u00f3 per sobreviure, per\u00f2 alhora una altra part pr\u00f2pia va posar en marxa mecanismes de fugida\/lluita i\/o congelaci\u00f3 davant del mateix cuidador. A causa de la dificultat d'integraci\u00f3 en qu\u00e8 la mateixa persona que ens estima, ens produeix terror, dissociam per a poder sobreviure. Amb aquest patr\u00f3 d'afecci\u00f3, tendirien a veure de vegades el cuidador com a desemparat i a ells mateixos com a dolents, mentre que en altres ocasions seria la figura cuidadora l'agressiva i ells els vulnerables (Gonz\u00e1lez, 2010).<\/p>\n<p>La relaci\u00f3 terap\u00e8utica ser\u00e0 clau per a reconstruir l'aferrament segur i desenvolupar una relaci\u00f3 interpersonal sana i estable.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>6. Patr\u00f3 de regulaci\u00f3 emocional i trauma<\/h2>\n<p>Con\u00e8ixer el patr\u00f3 de regulaci\u00f3 emocional no saludable com l\u2019autoculpabilitzaci\u00f3, les autolesions o el consum de forma autodestructiva pot ser un indicador de l'exist\u00e8ncia de trauma greu.<\/p>\n<p>Altres formes de regulaci\u00f3 emocional com la infraregulaci\u00f3, les ruminacions, l\u2019evitaci\u00f3, el control, la distracci\u00f3, la dissociaci\u00f3 (compartimentalitzaci\u00f3\/distanciament) poden ser mecanismes efica\u00e7os per a evitar connectar amb esdeveniments traum\u00e0tics. Normalment, la persona que utilitzava aquests patrons de regulaci\u00f3, quan deixa la conducta addictiva, torna a utilitzar-los. Els objectius terap\u00e8utics seran identificar-los i ajudar la persona a connectar amb l'emoci\u00f3 progressivament de la mateixa manera que hem fet anteriorment amb l'addicci\u00f3. Per a explorar el seu patr\u00f3 de regulaci\u00f3 emocional preguntarem \u00abOn vas aprendre a tractar-te aix\u00ed?\u00bb, ja que, com hem dit anteriorment, de la manera que ens van cuidar, nosaltres ens cuidem. Si vam ser danyats o abandonats, ens danyarem o ens abandonarem en comptes de cuidar-nos. El treball amb l'autocura ser\u00e0 una pe\u00e7a clau en el tractament, per\u00f2, per a aix\u00f2, hem de ser conscients de per qu\u00e8 ho fem.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>7. Dissociaci\u00f3 i trauma<\/h2>\n<p>Segons la teoria de la dissociaci\u00f3 estructural de la personalitat (Onno Van Der Hart, Ellert Nijenhuis &amp; Kathy Steele, 2008), la persona es divideix en una part aparentment normal (PA), que necessita seguir amb la seva vida, fixada en seguir endavant; se centra en els sistemes d'acci\u00f3 associats a la vida quotidiana (exploraci\u00f3, afecci\u00f3 i cures) i evita els records traum\u00e0tics. I una part emocional (PE) que reviu el que ha passat com si estigu\u00e9s passant una vegada i una altra. Aquesta part est\u00e0 fixada en el sistema de defensa (defensa, sexualitat) o subsistemes d'acci\u00f3 (hipervigil\u00e0ncia, fugida, lluita) que es van activar en el moment de la traumatitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>La PA pot tenir intrusions, de vegades en forma de veus externes i altres vegades, amb consci\u00e8ncia de ser pensaments en forma d'autocr\u00edtiques. No est\u00e0 integrat i pot patir anest\u00e8sia emocional, corporal i amn\u00e8sia parcial o completa.<\/p>\n<p>La PE est\u00e0 desorientada en el temps, s\u00f3n emocions emmagatzemades i codificades, de vegades sense sentit aparent com hem avan\u00e7at en la introducci\u00f3.<\/p>\n<p>El proc\u00e9s terap\u00e8utic anir\u00e0 encaminat a explorar si existeixen aquestes parts, entendre i explicar per qu\u00e8 es van formar, la seva funci\u00f3 protectora i integrar-les en la seva hist\u00f2ria de vida.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>8. Objectius de la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica en conductes addictives des del model de trauma<\/h2>\n<ol>\n<li>Psicoeducaci\u00f3 sobre la funci\u00f3 de la conducta addictiva com a forma de regulaci\u00f3 emocional davant est\u00edmuls del present connectats amb la seva hist\u00f2ria de trauma.<\/li>\n<li>Tenir en compte en sessi\u00f3 quins temes desregulen (hiperactiven\/hipoactiven) la persona i mantenir-lo en la seva finestra de toler\u00e0ncia per a integrar la informaci\u00f3.<\/li>\n<li>Explorar per\u00edodes d'abstin\u00e8ncia per esbrinar com es van sentir sense consum i\/o conducta addictiva. Identificar situacions de risc com l'avorriment o el buit.<\/li>\n<li>Treballar la diferenciaci\u00f3<\/li>\n<li>No n'hi ha prou amb posar-li paraules al trauma, el cos ha de saber que ja va passar el perill. Ter\u00e0pies que vagin del cognitiu a l'emocional, centrant-nos en el cos i viceversa.<\/li>\n<li>Utilitzar t\u00e8cniques de seq\u00fcenciaci\u00f3, que ordenin de forma cronol\u00f2gica.<\/li>\n<li>Integraci\u00f3 de la cognici\u00f3\/sensaci\u00f3\/emoci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>9. Cas cl\u00ednic: \u00abAbra\u00e7a els teus dimonis\u00bb<a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5495\" rel=\"attachment wp-att-5495\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-medium wp-image-5495 alignright\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-191x300.jpg\" alt=\"\" width=\"191\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-191x300.jpg 191w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-350x550.jpg 350w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-331x520.jpg 331w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-398x625.jpg 398w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05-15x24.jpg 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_ea81f1486fe82a05.jpg 651w\" sizes=\"(max-width: 191px) 100vw, 191px\" \/><\/a><\/h2>\n<p>El pacient \u00e9s un home de 32 anys que acudeix a una Unitat de Conductes Addictives (UCA) per problemes relacionats amb el consum de c\u00e0nnabis, derivat per la Unitat de Salut Mental de la seva zona (USM). La seva demanda \u00e9s reduir el consum i \u00abser normal\u00bb.<\/p>\n<p>Des de la primera presa de contacte amb la unitat, es treballa en una relaci\u00f3 per a afavorir l'actitud activa en el proc\u00e9s de canvi.<\/p>\n<p>En la fase d'acollida, se li administra l\u2019Europasi1 com a hist\u00f2ria cl\u00ednica, per a fer una primera valoraci\u00f3 multidimensional. S'hi valoren les \u00e0rees m\u00e8dica, laboral, legal, addictiva, relacional\/familiar i psicol\u00f2gica, i s\u2019obtenen els resultats seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>En l'\u00e0mbit m\u00e8dic, problemes intestinals recurrents; operaci\u00f3 de ves\u00edcula.<\/li>\n<li>En l'\u00e0mbit laboral, \u00e9s llicenciat en Belles Arts; fins a la data, mai ha estat sense feina.<\/li>\n<li>En l'\u00e0mbit legal, sense problemes<\/li>\n<li>Quant al consum\/conductes addictives, inicia el consum de c\u00e0nnabis de manera ocasional als 20 anys; alcohol i coca\u00efna de forma habitual fins als 23 anys, data en qu\u00e8 ho va deixar tot amb suport farmacol\u00f2gic i tancant-se a casa. Als 25 anys, inicia consum recreacional de speed i, durant els caps de setmana, d\u2019MDMA, fins als 28 anys. Durant aquest per\u00edode s\u2019abst\u00e9 de consumir c\u00e0nnabis. Als 30 anys, reinicia el consum amb la seva actual parella. Al seu torn, s'inicia tractament en USM per problemes relacionats amb sensaci\u00f3 d'inutilitat, falta de motivaci\u00f3, ideaci\u00f3 su\u00efcida recurrent i fort enuig amb la vida.<\/li>\n<li>Pel que fa a l\u2019\u00e0mbit relacional\/familiar, \u00e9s natural d'un poble rural del sud d'Espanya. A l'inici del tractament, convivia amb la seva parella i una amiga d'aquest, a Mallorca. La seva fam\u00edlia d'origen viu en el poble: el seu pare, amb problemes relacionats amb l'alcohol i agressivitat, d'ofici pag\u00e8s; la seva mare, mestra d'escola (en la seva relaci\u00f3 existeix viol\u00e8ncia intrafamiliar); un germ\u00e0 ja casat amb el qual no t\u00e9 relaci\u00f3 i dues germanes amb qu\u00e8 mant\u00e9 bona relaci\u00f3.<\/li>\n<li>Des del punt de vista psicol\u00f2gic, presentava antecedents de depressi\u00f3 feia dos anys amb risc de su\u00efcidi planificat recurrent. Tres intents autol\u00edtics anteriors a l'edat de 12, 19 i 26 anys. Diagnosticat per l\u2019USM d'un trastorn de depressi\u00f3 major recidivant greu sense s\u00edmptomes psic\u00f2tics, amb trets de trastorn de personalitat (TP) cl\u00faster B.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica s'emmarca dins d'un equip interdisciplinari que consta de metge\/a, psic\u00f2leg\/a, treballador\/a social, diplomat\/ada en infermeria, auxiliar d'infermeria i auxiliar administratiu\/a.<\/p>\n<p>A l\u2019UCA, s'enquadra l'atenci\u00f3 de l'equip interdisciplinari des del model motivacional de Miller i Rollnick (2002), i el model transte\u00f2ric del canvi de Prochanska i DiClemente (1984). Es comparteix la visi\u00f3 del proc\u00e9s terap\u00e8utic com un acompanyament des del respecte, consensuant els objectius terap\u00e8utics, de forma volunt\u00e0ria i activa, d'\u00abexpert a expert\u00bb (Rogers, 2000) i entenent que la motivaci\u00f3 va passant per diferents fases en forma d'espiral i la nostra tasca compartida \u00e9s mobilitzar aquestes etapes de canvi mitjan\u00e7ant diferents eines terap\u00e8utiques aquestes etapes de canvi.<\/p>\n<p>L'esperit de l'entrevista motivacional \u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3, la compassi\u00f3 (entesa com a actitud de voler ajudar), l\u2019evocaci\u00f3 (cada persona t\u00e9 els seus propis recursos personals) i l\u2019acceptaci\u00f3.<br \/>\nPer tal exposar el cas cl\u00ednic, d\u2019una manera m\u00e9s did\u00e0ctica i clara, podem diferencia distintes fases de la intervenci\u00f3, sempre tenint en compte que en alguns moments algunes fases poden superposar-se (vegeu la figura 1).<a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5494\" rel=\"attachment wp-att-5494\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-5494 size-full\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173.png\" alt=\"\" width=\"1909\" height=\"1339\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173.png 1909w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-300x210.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-1024x718.png 1024w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-768x539.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-1536x1077.png 1536w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-550x386.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-520x365.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-625x438.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-15x11.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_b7a144fc88ef1173-854x599.png 854w\" sizes=\"(max-width: 1909px) 100vw, 1909px\" \/><\/a><\/p>\n<h3>9.1.Fase d\u2019avaluaci\u00f3\/diagn\u00f2stic: on posam el focus?<\/h3>\n<p>Per elaborar la hist\u00f2ria cl\u00ednica valorarem:<\/p>\n<ul>\n<li>la hist\u00f2ria de la conducta addictiva<\/li>\n<li>la hist\u00f2ria del trauma<\/li>\n<li>la funci\u00f3 de la conducta addictiva<\/li>\n<li>l'estil d'afecci\u00f3<\/li>\n<li>el patr\u00f3 de regulaci\u00f3 emocional i d'autocura<\/li>\n<li>la dissociaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<p>A la primera entrevista cal, partint de la feina de construir una bona alian\u00e7a terap\u00e8utica, entendre cronol\u00f2gicament com ha anat evolucionant la seva hist\u00f2ria addictiva i connectar-la amb la seva hist\u00f2ria de trauma. Per a aix\u00f2, podem elaborar una l\u00ednia de vida, coconstruint amb la persona a mesura que realitzem l'entrevista (vegeu figura 2. Esquema l\u00ednia de vida). D'aquesta manera, seq\u00fcenciarem les seves viv\u00e8ncies i explorarem formes de consum: augment de la conducta addictiva, canvis en els h\u00e0bits, \u00e8poques d'abstin\u00e8ncia, de quina forma va aconseguir els seus objectius, qu\u00e8 el va motivar a deixar-ho i molt important, com es va sentir. Tamb\u00e9 revisarem recaigudes, si n'hi va haver i amb qu\u00e8 van coincidir (canvis laborals, malaltia d'algun progenitor, trobar-se b\u00e9, etc.) i com les van afrontar. Aix\u00ed, entendrem els factors precipitants, explorant-los cap enrere des de dos a quatre anys des del moment de la seva aparici\u00f3 i el manteniment de la conducta addictiva, explorant els factors precipitants actuals i identificant situacions de risc futures.<\/p>\n<div id=\"attachment_5493\" style=\"width: 1960px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5493\" rel=\"attachment wp-att-5493\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5493\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5493 size-full\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620.png\" alt=\"L\u00ednia de vida\" width=\"1960\" height=\"1292\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620.png 1960w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-300x198.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-1024x675.png 1024w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-768x506.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-1536x1013.png 1536w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-550x363.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-520x343.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-625x412.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-15x10.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_faa4df4bed42e620-854x563.png 854w\" sizes=\"(max-width: 1960px) 100vw, 1960px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5493\" class=\"wp-caption-text\">Figura 2: Esquema del contingut de la l\u00ednia de vida (hist\u00f2ria de l\u2019addicci\u00f3 connectada amb la hist\u00f2ria de trauma)<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Com podem veure a la imatge, el factor precipitant (FP) \u00absortir amb una parella que no desitja (t)\u00bb coincideix amb l'inici de consum de TCH, OH i CO, i la funci\u00f3 de la conducta addictiva \u00e9s la d'evitar el malestar. Despr\u00e9s d'un per\u00edode d'abstin\u00e8ncia en qu\u00e8 necessita medicaci\u00f3 i el seu mecanisme d'afrontament \u00e9s tancar-se a casa, inicia el consum de speed i d\u2019MDMA, de manera recreacional, coincidint amb l'inici de la carrera. Aqu\u00ed la funci\u00f3 \u00e9s la de recerca de plaer. Desapareix la conducta addictiva un cop finalitza els seus estudis. L'augment de consum de c\u00e0nnabis coincideix amb el sentiment de menyspreu que sent de part del seu cap (figura d'autoritat), que li connecta de forma inconscient amb les humiliacions, menyspreus i cr\u00edtiques exercits pel seu pare durant tota la seva inf\u00e0ncia: \u00abNo vals per res, ets un in\u00fatil\u00bb.<\/p>\n<p>Si explorem els anys anteriors a l'inici de la conducta addictiva, als 12 i als 19 hi ha dos intents autol\u00edtics, assetjament a l'escola i s\u00edmptomes de trastorn alimentari.<\/p>\n<p><strong>Identificaci\u00f3 del trauma<\/strong>. En la seva hist\u00f2ria de trauma, s'hi identifiquen traumes relacionals com l\u2019assetjament escolar o les humiliacions persistents del seu pare i \u00abT\u00bb o traumes en qu\u00e8 corre perill la seva vida o la d'un altre, com pensar que el seu germ\u00e0 podria morir per culpa seva o visionar de forma primerenca i constant la viol\u00e8ncia dins de la llar, entre d'altres.<\/p>\n<p><strong>Din\u00e0mica emocional de la conducta addictiva<\/strong>. Des de la Teoria de l'Estat de Sentiment (FSAP) de Miller entenem la din\u00e0mica emocional de les addiccions com a formes d'evitar una emoci\u00f3 o de cercar emocions. D'aquesta manera aparentment simple, ja que s\u00f3n les dues cares de la mateixa moneda, podem entendre quina funci\u00f3 compleix l'addicci\u00f3 i quina ruta seguirem.<\/p>\n<p>Si el que cercam \u00e9s evitar una emoci\u00f3, per exemple, no sentir la pena, l'objectiu terap\u00e8utic ser\u00e0 treballar el trauma que provoca aquesta pena. Lamentablement, en els seus inicis, la conducta addictiva compleix la seva funci\u00f3 reguladora i la persona aconsegueix evitar i distanciar-se de l'emoci\u00f3, per\u00f2 amb el temps no fan m\u00e9s que augmentar les seves sensacions i la soluci\u00f3 es converteix en el problema.<\/p>\n<p>Si el que cerca \u00e9s una emoci\u00f3, per exemple \u00abvull sentir-me guanyador\u00bb, l'objectiu terap\u00e8utic ser\u00e0 treballar aquest estat de sentiment. L'estat de sentiment \u00e9s una cognici\u00f3, emoci\u00f3 i sensaci\u00f3 connectada amb un esdeveniment positiu associat a la conducta addictiva que genera desig de sentir-la, sense adonar-nos que aquella emoci\u00f3 que perseguim ja no tornar\u00e0. Amb el temps, el que treballarem \u00e9s un duel del que va ser i ja no tornar\u00e0 a ser.<\/p>\n<p><strong>La funci\u00f3 del consum<\/strong>. En el cas que ens ocupa, la funci\u00f3 que compleix el consum de c\u00e0nnabis \u00e9s evitar pensar i el malestar de descansar. L'objectiu terap\u00e8utic ser\u00e0 treballar all\u00f2 que no vol pensar: \u00absoc un in\u00fatil, no valc\u00bb que el connecta amb la seva hist\u00f2ria de trauma. Per aix\u00f2, realitzarem un pont al passat per identificar quan va ser la primera vegada que es va sentir aix\u00ed. Connectar present amb esdeveniments traum\u00e0tics del passat ja \u00e9s treballar el trauma. No cal que ens expliquin detalls perqu\u00e8, com hem argumentat anteriorment, el trauma no t\u00e9 paraules. Hem d'estar molt atents a les seves reaccions i no passar la seva finestra de toler\u00e0ncia, ja que si la traspassam es desregulen i deixem d'integrar la informaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>La funci\u00f3 de cerca d'emoci\u00f3<\/strong>. En aquest cas \u00e9s buscar la felicitat, repte i sensaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Estadi de canvi<\/strong>. Per a valorar la fase motivacional en la qual es troba, podem utilitzar el balan\u00e7 decisional (vegeu la figura 3. Esquema de balan\u00e7 decisional) a partir del qual triarem els objectius terap\u00e8utics de forma consensuada amb la persona.<\/p>\n<div id=\"attachment_5492\" style=\"width: 740px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5492\" rel=\"attachment wp-att-5492\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5492\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5492 size-large\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-1024x1021.png\" alt=\"\" width=\"740\" height=\"738\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-1024x1021.png 1024w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-300x300.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-150x150.png 150w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-768x766.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-550x550.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-520x520.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-625x623.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-15x15.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912-854x852.png 854w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_6fa68f0f7e187912.png 1475w\" sizes=\"(max-width: 740px) 100vw, 740px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5492\" class=\"wp-caption-text\">Figura 3: Esquema de balan\u00e7 decisional.<\/p><\/div>\n<p>El full de ruta a seguir en la nostra intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica ser\u00e0:<\/p>\n<ol>\n<li>Primer objectiu: estabilitzaci\u00f3.<\/li>\n<li>Segon objectiu: trauma relacionat amb evitar una emoci\u00f3.<\/li>\n<li>Tercer objectiu: estat de sentiment.<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Identificaci\u00f3 estil d\u2019aferrament:<\/strong> desorganitzat<\/p>\n<p>Identificaci\u00f3 estil regulaci\u00f3 emocional:<\/p>\n<table style=\"border-color: #045f8c;\">\n<tbody>\n<tr>\n<td><em>PROGENITOR CR\u00cdTIC<\/em><\/td>\n<td><em>\"EM CASTIG PER ESTAR MALAMENT\"<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td rowspan=\"4\">HUMILIACIONS<\/td>\n<td>\"M'EMPIP AMB MI MATEIX PER SENTIR-ME AIX\u00cd\"<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>\"SOC DOLENT, FEBLE\" (COGNICI\u00d3 NEGATIVA)<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>\"QUAN ESTIC MALAMENT EM FA VERGONYA\"<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>\"SOM INADEQUAT, NO SERVESC\" (COGNICI\u00d3 NEGATIVA)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Identificaci\u00f3 de la dissociaci\u00f3. En el dibuix que mostram a continuaci\u00f3, podem veure el m\u00f3n intern del pacient (imatge 1. El m\u00f3n intern). Compartimentats en aquesta forma de simptomatologia dissociativa, apareixen somatitzacions i, de vegades, elements no accessibles.<\/p>\n<p>Podem observar en l\u2019esquema seg\u00fcent, el resum de la nostra avaluaci\u00f3 a partir del model transte\u00f2ric del canvi:<\/p>\n<div id=\"attachment_5491\" style=\"width: 740px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5491\" rel=\"attachment wp-att-5491\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5491\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5491 size-large\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-1024x1014.png\" alt=\"\" width=\"740\" height=\"733\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-1024x1014.png 1024w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-300x297.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-150x150.png 150w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-768x760.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-1536x1521.png 1536w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-550x545.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-520x515.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-625x619.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-15x15.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb-854x845.png 854w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_7e081aa6a13efedb.png 1602w\" sizes=\"(max-width: 740px) 100vw, 740px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5491\" class=\"wp-caption-text\">Figura 4: Resum de l'avaluaci\u00f3.<\/p><\/div>\n<p>A partir de la informaci\u00f3 obtinguda, proposam la seg\u00fcent <strong>an\u00e0lisi funcional de la conducta addictiva:<\/strong><\/p>\n<div id=\"attachment_5490\" style=\"width: 740px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=5490\" rel=\"attachment wp-att-5490\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-5490\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-5490 size-large\" src=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-1024x614.png\" alt=\"An\u00e0lisi funcional de la conducta addictiva\" width=\"740\" height=\"444\" srcset=\"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-1024x614.png 1024w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-300x180.png 300w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-768x460.png 768w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-1536x921.png 1536w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-2048x1228.png 2048w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-550x330.png 550w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-520x312.png 520w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-625x375.png 625w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-15x9.png 15w, https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Article-alimara-2021-intervencio-psicologica-trauma-i-conducta-addictivaCatala_R210602_html_bda44e3520b9fcb4-854x512.png 854w\" sizes=\"(max-width: 740px) 100vw, 740px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-5490\" class=\"wp-caption-text\">Figura 5: An\u00e0lisi funcional de la conducta addictiva.<\/p><\/div>\n<h3><\/h3>\n<h3>9.2.La fase d\u2019estabilitzaci\u00f3<\/h3>\n<p>Aquesta fase, encara que aparegui en aquest ordre, es pot realitzar un cop feta l'exploraci\u00f3 inicial i durant ella si la persona es desregula. Si utilitzem EMDR, podr\u00edem instal\u00b7lar un lloc segur i realitzar estimulaci\u00f3 bilateral amb moviments oculars; tamb\u00e9 podem utilitzar hipnosi cl\u00ednica, PNL, ter\u00e0pies en imaginaci\u00f3, art-ter\u00e0pia, etc. El que importa \u00e9s trobar recursos personals propis mitjan\u00e7ant els quals la persona pugui experimentar la sensaci\u00f3 de seguretat, ja que, de vegades, el seu propi cos no ho ha estat.<\/p>\n<p>Un altre objectiu ser\u00e0 augmentar l'autoefic\u00e0cia amb metes de tractament positives i\/o recursos utilitzats anteriorment en per\u00edodes d'abstin\u00e8ncia.<\/p>\n<p>La psicoeducaci\u00f3 \u00e9s una part fonamental tant per explicar la funci\u00f3 de l'ansietat, les emocions i l'autocura, com per a treballar la regulaci\u00f3 emocional.<\/p>\n<p>Per a anar a poc a poc, de vegades el m\u00e9s aconsellable \u00e9s comen\u00e7ar pel present, aspectes que motivin la persona per a afermar l'adher\u00e8ncia i treballar els disparadors de la conducta addictiva i, ja posteriorment, anar cap enrere en el temps.<\/p>\n<p>Cal tenir en compte el ritme de cada persona en el seu proc\u00e9s de canvi; en el cas que ens ocupa, la persona va preferir baixar el consum de c\u00e0nnabis de forma gradual, alhora que augmentava la seva autoefic\u00e0cia amb el maneig de les seves emocions i la seva activitat. Deixar una conducta addictiva de cop sense explorar abans experi\u00e8ncies passades negatives, pot provocar que la persona es desbordi i emergeixi el trauma, la qual cosa pot provocar una recaiguda davant el menor indici de perill o b\u00e9 que es dissoci\u00ef a causa de la intensitat. Aquests casos, a parer nostre, s\u00f3n els que m\u00e9s dificulten el tractament perqu\u00e8, a l'inici del proc\u00e9s terap\u00e8utic es veuen desbordats per les emocions, per\u00f2 una vegada que deixen el consum, sembla que mai no va existir el seu malestar. S\u00f3n persones que poden recaure un any o dos despr\u00e9s, sense cap classe de consci\u00e8ncia del que ha passat i totalment decidits al canvi, sense entendre qu\u00e8 els va passar. La funci\u00f3 de la conducta addictiva en aquests casos \u00e9s la de connectar amb el trauma, de sentir el malestar que no poden o no es permeten sentir sense consum.<\/p>\n<p>Altres vegades, en els casos en qu\u00e8 el trastorn mental \u00e9s indu\u00eft per subst\u00e0ncies, ells mateixos se sorprenen de la seva capacitat de maneig emocional perqu\u00e8 l'addicci\u00f3 en si mateixa era el que estava provocant-lo.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>9.3.La fase d\u2019integraci\u00f3 i prevenci\u00f3 de recaigudes<\/h3>\n<p>En aquesta fase, en primer lloc, integrarem les experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques relacionades directament amb la conducta addictiva una vegada identificades i, posteriorment, l'estat de sentiment. En aquest cas, es va emprar estimulaci\u00f3 bilateral amb moviments oculars per a reprocessar els esdeveniments traum\u00e0tics (EMDR), t\u00e8cniques en imaginaci\u00f3 i hipnosi cl\u00ednica, aix\u00ed com dibuixos que van facilitar l\u2019exposici\u00f3 gradual. Paral\u00b7lelament, segu\u00edrem identificant situacions de risc de la conducta addictiva at\u00e8s que el nostre pacient, durant el proc\u00e9s decid\u00ed orientar la intervenci\u00f3 cap a l\u2019abstin\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Per resumir, podem destacar algunes pautes generals que orientaran la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica en els nostres pacients que presenten conductes addictives i trauma:<\/p>\n<ul>\n<li>Anar del m\u00e9s cognitiu al m\u00e9s emocional i viceversa.<\/li>\n<li>En cas de dubte, primer estabilitzar i identificar recursos personals.<\/li>\n<li>Ajustar-se al ritme i als objectius del pacient.<\/li>\n<li>Comen\u00e7ar pel present, atenci\u00f3 dual i connectar amb la seva hist\u00f2ria de trauma.<\/li>\n<li>Psicoeducaci\u00f3 en emocions, autocura i regulaci\u00f3 emocional.<\/li>\n<li>Usar t\u00e8cniques corporals (t\u00e0ping, teatre, ioga, enfocament\u2026) i acabar donant-li significat a escala cognitiva.<\/li>\n<li>Orientar la intervenci\u00f3 a la integraci\u00f3.<\/li>\n<li>Reduir el conflicte intern (empatia, pensament reflexiu, col\u00b7laboraci\u00f3 i compassi\u00f3).<\/li>\n<\/ul>\n<p>I si hi ha dissociaci\u00f3 (Steele, van Der Hart i Nijenhuis, 2005) caldr\u00e0:<\/p>\n<ul>\n<li>Supervisar l'activaci\u00f3 sempre dins de la seva finestra de toler\u00e0ncia.<\/li>\n<li>Estabilitzar sempre (explorar habilitats de la vida di\u00e0ria que permetin que la PA s'acosti gradualment als est\u00edmuls interns).<\/li>\n<li>Superar la f\u00f2bia a l'aferrament i a la p\u00e8rdua de la inclinaci\u00f3 a trav\u00e9s de la psicoeducaci\u00f3 (terapeuta disponible previsible)<\/li>\n<li>Superar la f\u00f2bia als continguts mentals (diferenciar sentiment\/comportament).<\/li>\n<li>Superar la f\u00f2bia a les parts dissociatives de la personalitat (funci\u00f3 protectora de les parts).<\/li>\n<li>Autocura.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>10.Conclusi\u00f3. Abra\u00e7a els teus dimonis<\/h2>\n<p>Al llarg del proc\u00e9s terap\u00e8utic, podr\u00edem diferenciar tres etapes. Una primera en qu\u00e8 el treball terap\u00e8utic es va centrar en l\u2019estabilitzaci\u00f3 i psicoeducaci\u00f3: processament d\u2019esdeveniments traum\u00e0tics associats a factors precipitants del present, reducci\u00f3 del consum i una posterior decisi\u00f3 per a assolir i mantenir abstin\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Una segona etapa en qu\u00e8 la persona ja va ser capa\u00e7 de passar a l'acci\u00f3 tenint en compte els seus objectius en la vida: prendre decisions i dur-les a terme, arriscar-se a buscar feina de nou i tolerar la frustraci\u00f3; en definitiva, pensar i sentir-se capa\u00e7. Va iniciar el proc\u00e9s de recerca i manteniment de la feina, va posar l\u00edmits la seva fam\u00edlia i amistats, va poder fer verbalitzacions positives sobre ell mateix i va aprendre a manejar el seu desig persistent de morir. Pel que fa al consum, va tenir petits consums de c\u00e0nnabis i alcohol que va manejar amb \u00e8xit.<\/p>\n<p>En una tercera etapa, que va coincidir amb el su\u00efcidi del seu pare, van apar\u00e8ixer els s\u00edmptomes de despersonalitzaci\u00f3 i desrealitzaci\u00f3, el fort desig de morir i l\u2019augment del consum de c\u00e0nnabis i alcohol.<\/p>\n<p>Actualment, reduir aquesta quantitat ja no t\u00e9 simptomatologia dissociativa, per\u00f2 si que persisteixen somatitzacions vinculades amb el \u00abf\u00e0stic que li provoquen els humans\u00bb, ja que permeten la connexi\u00f3 amb experi\u00e8ncies de l\u2019assetjament escolar en la inf\u00e0ncia. El seu discurs \u00e9s m\u00e9s integrat perqu\u00e8 pot verbalitzar records de la inf\u00e0ncia, tant positius com negatius, i maneja millor la r\u00e0bia, la pena i la frustraci\u00f3. \u00abMalgrat aquesta situaci\u00f3, no estic tan malament\u00bb i promou l'autocura (no es queda en un llit, surt al carrer, d\u2019excursi\u00f3, fa esport, etc.). Ha augmentat la consci\u00e8ncia i autoefic\u00e0cia davant el maneig emocional. Al seu torn, la seva parella tamb\u00e9 ha iniciat un proc\u00e9s de canvi.<\/p>\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n<p>Bowlby, J. (1998). El apego. Editorial Paid\u00f3s.<\/p>\n<p>Cook, A., Henderson, M., &amp; Jentoft, K. (2003, May). Out of the Office and into the community. Presentat a The Boston Trauma Conference, Boston, MA.<\/p>\n<p>Gonz\u00e1lez, A. (2010). Trastornos disociativos. Diagn\u00f3stico y tratamiento. Madrid. Pl\u00e9yades.<\/p>\n<p>Harrington T, Newman E. (2007). The psychometric utility of two self-report measures of PTSD among women substance users.\u00a0Addictive Behaviors..\u00a0[PubMed]\u00a0[Google Scholar]<\/p>\n<p>Herman, J. (1992). Complex PTSD: A syndrome in survivors of prolonged and repeated trauma. Journal of Traumatic Stress, 5(3), 377\u2013391.<\/p>\n<p>Janet, P (1919).\u00a0Psychological healing.\u00a0Nueva York, Estados Unidos: Macmillan. (Obra original publicada en 1894).<\/p>\n<p>Jarero, I. (2007). Trastorno por estr\u00e9s post traum\u00e1tico Complejo: perspectivas del DSM-5 y CIE-11. Revista Iberoamericana de Psicotraumatologi\u0301a y Disociacio\u0301n. Vol. 6. Num. 1, 2014. ISSN: 2007-8544<\/p>\n<p>Mar\u00edn, C., Guill\u00e9n, A., Vergara, S. (2016). Nacimiento, desarrollo y evoluci\u00f3n de la desensibilizaci\u00f3n y el reprocesamiento por medio de movimientos oculares (EMDR). Cl\u00ednica y Salud, vol.27 n\u00ba3.<\/p>\n<p>Miller, W. R., &amp; Rollnick, S. (2002).\u00a0Motivational interviewing: Preparing people for change\u00a0(2nd ed.). The Guilford Press.<\/p>\n<p>Mosquera, D. &amp; Gonzalez A. (2011). Del apego temprano al TLP. Revista Mente y Cerebro. Enero-Febrero, n\u00fam. 46, p\u00e0gs. 18-27.<\/p>\n<p>Mosquera, Dolores (2006). Abordaje de los transtornos de personalidad en adicciones. Consejo General de Psicolog\u00eda de Espa\u00f1a. http:\/\/www.infocop.es\/view_article.asp?id=930<\/p>\n<p>Ouimette, P., Goodwin E., Brown, P J. (2006) Health and well being of substance use disorder patients with and without posttraumatic stress disorder. Addict Behav. Aug;31(8):1415-23.<\/p>\n<p>Prochaska J. O.; DiClemente C.C (1984) The Transtheoretical Approach: Towards a Systematic Eclectic Framework . Dow Jones Irwin, Homewood, IL, USA\u00a0.<\/p>\n<p>Prochaska, J.O. i Prochaska,J.M. (1993). Modelo trans-te\u00f3rico de cambio de conductas adictivas. A Casas y M. Gossop (Eds.). Reca\u00edda y prevenci\u00f3n de reca\u00eddas. Tratamientos psicol\u00f3gicos en drogodependencias. Barcelona: Ediciones de Neurociencias. Citr\u00e1n. FISP.<\/p>\n<p>Purdon, C. (1999). Thought suppression and psychopathology.\u00a0Behaviour Research and Therapy, 37(11), 1029\u20131054.\u00a0https:\/\/doi.org\/10.1016\/S0005-7967(98)00200-9<\/p>\n<p>Ram\u00edrez Vargas, A.; Medrano Arana, C.; Pineda Tenor, D. (2018). Trauma y adicciones: a prop\u00f3sito de un caso. Interpsiquis. Vol XIX. https:\/\/psiquiatria.com\/bibliopsiquis\/volumen.php?wurl=trauma-y-adicciones-a-proposito-de-un-caso<\/p>\n<p>Rogers, C. (2000). El proceso de convertirse en persona: mi t\u00e9cnica terap\u00e9utica. Barcelona: Ediciones Paid\u00f3s Ib\u00e9rica.<\/p>\n<p>Shapiro, Francine (2001). EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing).\u00a0M\u00e9xico, editorial Pax.<\/p>\n<p>Steele, Mn, Cs, Onno van Der Hart, Ellert Rs, Nijenhuis, Phf (2005). Tratamiento secuenciado en fases. Journal of Trauma &amp; Dissociation, 6(3), 11-53. Consulta a: https:\/\/static1.squarespace.com\/static\/54616986e4b085cc73aaffcf\/t\/5473cc3fe4b057a8bdb79c0b\/1416875071365\/Spanish_JTD_Phobias_2005.pdf<\/p>\n<p>Van der Hart, O; Nijenhuis, E &amp; Steele, K. (2008). El yo atormentado: La disociaci\u00f3n estructural y el tratamiento de la traumatizaci\u00f3n cr\u00f3nica. Espa\u00f1a: Descl\u00e9e de Brouwer.<\/p>\n<p>Van der Kolk, B., &amp; Van der Hart, O. (1991). The intrusive past: The flexibility of memory and the engraving of trauma. New York. Fromm International.<\/p>\n<p>Van der Kolk, Bessel (2020). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la sueraci\u00f3n del trauma.Ed. Eleftheria.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:\u00a0tractament de drogodepend\u00e8ncies, conductes addictives, processos relacionals, proc\u00e9s terap\u00e8utic. Resum En aquest article tractarem d&#8217;exposar una proposta d&#8217;intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica des d&#8217;una unitat de conductes addictives (UCA) a partir de la presentaci\u00f3 d&#8217;un cas cl\u00ednic que presenta conducta addictiva amb pres\u00e8ncia de trauma. D&#8217;aquesta manera, la nostra intervenci\u00f3 va orientada a l&#8217;exposici\u00f3 gradual de l&#8217;experi\u00e8ncia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5488,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[78,101,87],"tags":[44,109,102],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5480"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5480"}],"version-history":[{"count":39,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5480\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5774,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5480\/revisions\/5774"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}