{"id":5322,"date":"2020-12-21T13:04:06","date_gmt":"2020-12-21T12:04:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5322"},"modified":"2021-04-23T07:45:19","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:19","slug":"la-intervencio-en-situacions-socials-complexes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/la-intervencio-en-situacions-socials-complexes\/","title":{"rendered":"La intervenci\u00f3 en situacions socials complexes"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau: <\/b>serveis socials, intervenci\u00f3 social<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Bartomeu J. Barcelo
\n<\/strong><\/p>\n

Psic\u00f2leg del Centre Comarcal de Palma
\nSAS-CIM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en format PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. Introducci\u00f3<\/h2>\n

No \u00e9s el nostre inter\u00e8s plantejar ara i aqu\u00ed el desenvolupament paradigm\u00e0tic de l'article. No obstant, s\u00ed que voldr\u00edem apuntar sint\u00e8ticament diverses consideracions al voltant de la intervenci\u00f3 en situacions socials complexes i de les repercussions que es produeixen sobre certs components que hi prenen part, en concret, els marcs conceptuals i les institucions. Resulta obvi que la profunditat i derivacions del tema no poden abastar-se en un espai com el que disposam, la qual cosa fa que h\u00e0gim d'assumir els riscs que se'n deriven.<\/p>\n

2. L'abordatge conceptual<\/h2>\n

2.1. Les situacions socials complexes<\/h3>\n

\u00c9s ben possible que sigui m\u00e9s senzill constatar l'exist\u00e8ncia de les situacions socials complexes (SSC) que definir-les. Efectivament, quan parlam de temes com, per exemple, la marginaci\u00f3 social, la producci\u00f3, tr\u00e0fic i consum de drogues, els maltractaments a menors, la pobresa, la desestructuraci\u00f3 familiar, la discriminaci\u00f3 \u00e8tnica o, tamb\u00e9, la participaci\u00f3 ciutadana, la solidaritat dels col\u00b7lectius, la promoci\u00f3 de la qualitat de l'ensenyament i de l'\u00e8xit escolar o la mateixa salut comunit\u00e0ria, ens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil detectar l'acord t\u00e0cit que estam parlant de temes amb caracter\u00edstiques gen\u00e8riques, les quals permeten aglutinar-los sota un mateix ep\u00edtet, que diferenciar precisament aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n

Sense voler aplicar el criteri d'exhaustivitat, pensam que les SSC:<\/p>\n

    \n
  1. S\u00f3n expressi\u00f3 o precipitaci\u00f3 simptom\u00e0tica emergent d'una dial\u00e8ctica profunda d'antagonismes, de contraris, que sofreix, en un moment concret, un proc\u00e9s d'aguditzaci\u00f3.<\/li>\n
  2. Que aquest proc\u00e9s d'aguditzaci\u00f3 permet veure epis\u00f2dicament la correlaci\u00f3 de forces espec\u00edfica entre les parts que s\u00f3n presents a les SSC i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, distingir els elements i relacions hegem\u00f2niques o dominants de les subordinades o recessives.<\/li>\n
  3. Que s\u00f3n situacions que,tot i ser presents al teixit de la comunitat, poden restar inactivades socialment durant per\u00edodes de temps d'amplitud variable i, per tant, mantenint-se de manera larvada, latent.<\/li>\n
  4. Que s\u00f3n situacions que, en alguns casos, se'ns descobreixen gr\u00e0cies a la reinterpretaci\u00f3 que feim dels elements i de les relacions b\u00e0siques que hi interactuen, \u00e9s a dir, que la SSC experimenta per l'observador un canvi d'inflexi\u00f3 important en els continguts de la significaci\u00f3 que li aporta: la veu i l'assimila amb distints esquemes conceptuals.<\/li>\n<\/ol>\n

    A m\u00e9s a m\u00e9s, per\u00f2, creim possible especificar dues caracter\u00edstiques especialment dominants a la caracteritzaci\u00f3 de les SSC. La primera \u00e9s que es tracta de situacions que determinen pautes de comportament i relaci\u00f3 que influeixen i mediatitzen les accions tant del col\u00b7lectiu com dels seus membres. La segona \u00e9s que es tracta de situacions socials multifactorials, la complexitat de les quals ve donada no sols per l'important nombre de variables que aglutinen, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels considerables intercanvis que s'hi precipiten, amb tot el que aix\u00f2 comporta d'influ\u00e8ncies rec\u00edproques i de constants regulacions.<\/p>\n

    Des d'aquesta perspectiva se'ns fa evident que les SSC, com a parts de la realitat, no poden ser considerades a part, ni com el resultat de la suma dels components (p. ex. socials, jur\u00eddics, econ\u00f2mics, sanitaris, educatius, etc. ), ni com el conglomerat de productes de cada component (p. ex. prestacions, lleis, capitals, medicines, aprenentatges, etc), ni tampoc poden \u00e9sser analitzades en la seva projecci\u00f3 di\u00e0ria com a mogudes per una din\u00e0mica d'acci\u00f3-reacci\u00f3 estrictament funcionalista i\/o causal [y-f(x)] (demanda vs. recurs, delicte vs. pena, oferta vs. demanda, salut vs. malaltia, coneixement vs. analfabetisme), sin\u00f3 que les SSC s\u00f3n expressi\u00f3 de totalitats, el coneixement gen\u00e8ric de les quals no s'adquireix d'una vegada per sempre, sin\u00f3 que \u00e9s un proc\u00e9s d'aproximaci\u00f3 continu que implica necess\u00e0riament, una adaptaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 per auto-regulaci\u00f3 (relativament) constant, per apropar-nos m\u00e9s a la seva comprensi\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a la seva caracteritzaci\u00f3. Dins aquest marc epistemol\u00f2gic hem de parlar, doncs, de teories de coneixement-proc\u00e9s (Piaget 1975). ((Seria interessant fer una lectura en registre d'intervenci\u00f3 social o comunit\u00e0ria del seg\u00fcent par\u00e0graf de Piaget (op. cit. p\u00e0g 13: \"En efecto, si todo conocimiento es siempre un devenir que consiste en pasar de un conocimiento menor a un estado m\u00e9s completo y eficaz, resulta claro que de lo que se trata es de conocer dicho devenir y de analizarlo con la mayor exactitud posible. De todas formas, est\u00e9 devenir no tiene lugar al azar,sino que constituye un desarrollo y, como en ning\u00fan campo cognoscitivo existe comienzo.absoluto de un desarrollo, \u00e9ste debe ser examinado desde los llamados estadios de formaci\u00f3n\".))<\/p>\n

     <\/p>\n

    3. El proc\u00e9s d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3<\/h2>\n

    Les SSC s\u00f3n constantment presents als mitjans de comunicaci\u00f3 social. Aquest fet ja ens d\u00f3na una primera indicaci\u00f3 del nivell de projecci\u00f3 de realitat que tenen: les SSC no s\u00f3n productes a\u00efllables de les institucions, dels t\u00e8cnics ni de la poblaci\u00f3 \"no afectada\", no s\u00f3n exponent nom\u00e9s dels problemes o cab\u00f2ries d'un grup \"d'afectats\", ans al contrari, les SSC ens afecten a tots d'una manera o una altra i, naturalment, amb intensitat diversa. Per\u00f2 ens impliquen a tots. Deim aix\u00f2 perqu\u00e8 essent tal circumst\u00e0ncia, com creim, del tot verificable, podem deduir-ne dues conseq\u00fc\u00e8ncies centrals per a la intervenci\u00f3 social:<\/p>\n

      \n
    1. Cada sistema, sigui individual, comunitari o societari (Rueda, 1990) formular\u00e0, com a mecanisme d'adaptaci\u00f3 al seu medi, una conducta de resposta, latent o manifesta, enfront de les SSC.<\/li>\n
    2. Cada individu, comunitat o instituci\u00f3 llegir\u00e0 significativament la SSC derivant-ne la valoraci\u00f3 de qu\u00e8 es tracta d'una realitat a mantenir o b\u00e9 a canviar.<\/li>\n<\/ol>\n

      El problema metodol\u00f2gic que sorgeix d'aqu\u00ed no \u00e9s altre que el de determinar o formular els models d'intervenci\u00f3 que siguin efica\u00e7os per treballar amb aquestes hip\u00f2tesis. Nosaltres entenem que es tracta de recercar aquells models d'intervenci\u00f3 sobre la(les) realitat(s) que es postulin en termes de proc\u00e9s, ja que ni l'adaptabilitat, ni el manteniment, ni el canvi s\u00f3n fen\u00f2mens est\u00e0tics((Pot semblar una paradoxa parlar que una estrat\u00e8gia de manteniment \u00e9s un fenomen m\u00f2bil. No obstant, se'ns fa evident quan observam que tota estabilitat \u00e9s produ\u00efda per l'anul\u00b7laci\u00f3 o inactivaci\u00f3 de les forces que actuen sobre el sistema. Com a nota al marge, cal constatar la gran quantitat de variacions i alteracions controlades que sovint fan els individus, els grups i les institucions sense aconseguir produir dins el sistema la variaci\u00f3 que es pretenia.)).<\/p>\n

      Aquests models, que podem anomenar d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3 (von Bertalanffy 1976, Piaget, 1975), expliciten dos components complementaris com s\u00f3n l'adaptaci\u00f3 i l\u2019organitzaci\u00f3 La primera, tal com hem insinuat m\u00e9s amunt, comporta el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual un determinat sistema introdueix a la seva estructura una informaci\u00f3 exterior per tal d\u2019incorporar-la. Al mateix temps, i per aconseguir una adaptaci\u00f3 en equilibri m\u00f2bil o inestable, cal que el sistema modifiqui o, si es vol, ajusti en certa forma el seu comportament per tal d\u2019acomodar-se el millor possible a les caracter\u00edstiques de l\u2019objecte. Aquests aspectes s\u00f3n din\u00e0mics, m\u00f2bils, la base energ\u00e8tica dels quals es localitza en la finalitat o teleonomia del mateix sistema, \u00e9s a dir, en la disposici\u00f3-necessitat de definir i assolir els objectius de comportament que el mantengui com a sistema.<\/p>\n

      Ara b\u00e9, aix\u00f2 no \u00e9s factible sense el complement organitzatiu: cal que el sistema expliciti o, si m\u00e9s no, determini des dels elements que el constitueixen a les relacions que estableix entre ells. Aix\u00f2 implica determinar quines estructures s\u00f3n hegem\u00f2niques i quines es subsumeixen i, en fi, quin ordre de prioritat tenen les decisions i quins criteris d'operativitzaci\u00f3 de les mateixes s'estableix. Es tracta, doncs, d'un component que, tot i estar sotm\u00e8s a canvi, manifesta una velocitat de variaci\u00f3 m\u00e9s baixa que la del component adaptatiu del proc\u00e9s, essent d'aquest la vessant interior.<\/p>\n

      No cal insistir en qu\u00e8 els productes resultants del proc\u00e9s d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3 de cada sistema s\u00f3n tan peculiars i diferenciats com peculiars poden ser els sistemes entre ells mateixos (distints elements, relacions i objectius funcionals)i diferenciades poden ser les maneres d'ajustament al medi. En definitiva, no estam parlant sin\u00f3 del proc\u00e9s-d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3 en termes de relativisme((No existeixen, fins all\u00e0 on podem constatar, ritmes absoluts.)).<\/p>\n

      Quina pot ser la utilitat d'aquest model en la intervenci\u00f3 social?. En aquests moments ens interessaria situar les seg\u00fcents:<\/p>\n

        \n
      1. Permet actuar com a mecanisme regulador de les activitats del sistema el qual, mitjan\u00e7ant els oportuns intercanvis i regulacions que efectua amb la realitat, permet millorar-se a si mateix (vessant org\u00e0nica-estructural) i ensems, l'efic\u00e0cia, efici\u00e8ncia i efectivitat de les propostes funcionals que genera (programes d'actuaci\u00f3).<\/li>\n
      2. Permet ressituar tant l'individu com la comunitat o les institucions com a sistemes actius contraposats als sistemes referencials passius de benefic\u00e8ncia, assistencials o directius en la intervenci\u00f3 t\u00e8cnic-usuari (p. ex. en el model medicalitzador).<\/li>\n
      3. Permet copsar els individus, comunitats i institucions en registre de sistema obert i, per tant, com a un sistema \"que intercanvia mat\u00e8ria amb el medi circumdant, que exhibeix importaci\u00f3 i exportaci\u00f3, constituci\u00f3 i degradaci\u00f3 dels seus components materials\" (von Bertalanf\u00edy, op.cit. ).<\/li>\n
      4. Permet constatar, analitzar i preveure no sols els estats sin\u00f3 els processos de comportament als tres nivells que hem considerat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, donen compte tant de les l\u00f2giques dels estats com de les l\u00f2giques del canvi.<\/li>\n
      5. Permet l'autorregulaci\u00f3 i, per tant, afavoreixen totes les iniciatives que condueixen a l'autonomia personal, a l'autogesti\u00f3 comunit\u00e0ria i a l'efic\u00e0cia institucional (Rueda op.cit.).<\/li>\n
      6. Permet variar i ampliar les estrat\u00e8gies cl\u00e0ssiques d'intervenci\u00f3 basades en l'exclusivisme territorial (poder central vs poder descentralitzat), l'exclusivisme competencial (institucions amb intervencions paral\u00b7leles vs. institucions amb intervencions coordinades) i l'exclusivisme professional (rols t\u00e8cnics intransferibles vs. rols t\u00e8cnics compartits) per avan\u00e7ar proposant estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 m\u00e9s adaptades als processos de canvi i a la interdisciplinarietat (Piaget, 1970, 1975). En aquest sentit, la compactaci\u00f3 de serveis \u00e9s, al nostre pa\u00eds a hores d'ara, un dels productes incipients m\u00e9s cotitzats (Torrella, 1989, Rueda, 1989).<\/li>\n
      7. Permet, en la ideologia, aminorar la for\u00e7a d'un pensament dominant recolzat en el determinisme reaccionari o fatalista (els problemes passen perqu\u00e8 han de passar) i en l'activisme innocu (feim, per\u00f2 no som motors de canvi) a una opci\u00f3 conceptual probabilista (dial\u00e8ctica entre la realitat, els canvis possibles i els canvis probables)i racionalista-constructivista (la realitat pot no ser racional i el que \u00e9s racional pot arribar a \u00e9sser real). En registre personal, aix\u00f2 ens porta al pessimisme actiu, la l\u00f2gica del qual no \u00e9s altra sin\u00f3 la de rec\u00f3rrer al pessimisme com a expressi\u00f3 de les dificultats per abastar i controlar la complexitat de la realitat i actiu com a expressi\u00f3 del treball per introduir dins la realitat criteris d'organitzaci\u00f3, de sentit, d'entropia positiva, de control sobre el desconeixement i la incertesa.<\/li>\n<\/ol>\n

        En fi, i si se'ns permet la circumlocuci\u00f3, dir\u00edem que tot aix\u00f2 no \u00e9s sin\u00f3 expressi\u00f3 de l'ess\u00e8ncia de la traject\u00f2ria hist\u00f2rica humana: el tr\u00e0nsit perpetu entre el criteri i la desfeta que es projecta a la base de multitud d'expressions culturals, com el mite de Prometeu, de S\u00edsif, d'Eros i Thanatos,o per qu\u00e8 no,de l'esoterisme i de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

         <\/p>\n

        3. L'abordatge institucional<\/h2>\n

        La realitat institucional \u00e9s molt diversa. Nosaltres ens limitarem a les institucions p\u00fabliques d'\u00e0mbit local (municipi, prov\u00edncia, consells) o sigui, a les entitats b\u00e0siques de l'organitzaci\u00f3 territorial de l'Estat que procuren la participaci\u00f3 ciutadana en els afers p\u00fablics i que institucionalitzen i gestionen aut\u00f2nomament els interessos propis de la col\u00b7lectivitat (art. 1 de la Llei de R\u00e8gim Local).<\/p>\n

        L'elecci\u00f3 no \u00e9s aleat\u00f2ria sin\u00f3 que est\u00e0 feta recercant aquelles institucions que se situen en primera l\u00ednea pel que fa al contacte amb els seus administrats.<\/p>\n

        Per una altra part, si aquestes institucions poden conceptualitzar-se des d'un model d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3, parlarem d'elles com a sistemes pol\u00edtico-institucionals (SPI). D'aquesta manera podrem revisar els elements i les relacions entre els seus elements constitutius, aix\u00ed com el sentit o teleonomia que regir\u00e0 el seu proc\u00e9s de funcionament. Fet aix\u00f2, exposarem sint\u00e8ticament les implicacions b\u00e0siques de tal sistema en cas d'intervenir socialment en SSC. Acabarem amb una reflexi\u00f3 sobre les estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 basades en l'articulaci\u00f3 i la compactaci\u00f3 de serveis.<\/p>\n

        3.1. Els estaments institucionals<\/h3>\n

        Una de les primeres coses que coneixem dels SPI \u00e9s que dins ells cohabiten dos estaments centrals amb ritmes diversos i variats i que, encara que bategant al mateix temps, no sempre ho fan sincr\u00f2nicament.<\/p>\n

        En primer lloc, hem de recollir l'estament pol\u00edtic que no \u00e9s sin\u00f3 l'expressi\u00f3 representativa de la correlaci\u00f3 de forces ideol\u00f2gico-econ\u00f2miques d'una comunitat en un espai i un temps determinats.<\/p>\n

        El ritme que marca aquest estament t\u00e9 un grau d'imprevisibilitat important donat que la font de les seves iniciatives no es regula sols dins la instituci\u00f3 (pot decidir qu\u00e8 fer en reunions al partit, amb consignes de partit, etc) ni provenen exclusivament de l'aplicaci\u00f3 del programa electoral (que en tot cas servir\u00e0 de programa de m\u00ednims i sempre dependr\u00e0, en darrera inst\u00e0ncia, del suport popular al dia a dia de la gesti\u00f3). Per una altra part, \u00e9s un ritme la pulsaci\u00f3 del qual \u00e9s relativament aleat\u00f2ria, ja que els terminis de les seves actuacions v\u00e9nen marcats per per\u00edodes de temps arbitraris com s\u00f3n els per\u00edodes electorals que, si b\u00e9 s\u00f3n productes d'un acord de tota la societat, generen abans i despr\u00e9s de les eleccions una rissaga que esquitxa indefectiblement els ritmes dels SPI.<\/p>\n

        En segon lloc, trobam l'estament t\u00e8cnicoadministratiu, el ritme del qual genera tamb\u00e9 un flux d'informacions que s'introdueixen als SPI per\u00f2 des de la l\u00f2gica dels fonaments i interpretacions cient\u00edfico-t\u00e8cniques. Contr\u00e0riament al que passa a l'estament pol\u00edtic, aquest flux es caracteritza per una depend\u00e8ncia menor de criteris o directrius externs a la seva pr\u00f2pia realitat de treball. Encara que aquest estament cerqui en altres SPI la soluci\u00f3 als seus problemes t\u00e8cnics, el mateix rigor i independ\u00e8ncia t\u00e8cnica li ensenya a desconfiar de les extrapolacions i recercant, en tot cas, solucions adaptades al seu entorn professional (sense rebutjar, com \u00e9s natural, el benigne exercici de la contractaci\u00f3 de criteris i d'experi\u00e8ncies externes).<\/p>\n

        Aquestes caracter\u00edstiques dels dos estaments que hem exposat fan que el seu cohabitatge generi sempre un factor de desajust entre les necessitats\/propostes t\u00e8cnico-administratives i les pr\u00f2pies dels pol\u00edtics (Torrella, 1989) i aix\u00f2, senzillament, perqu\u00e8 els seus referencials s\u00f3n distints (el que \u00e9s interessant i possible per l'estament t\u00e8cnic no \u00e9s sempre aconsellable o rendible per l'estament pol\u00edtic). Aleshores no conv\u00e9 equivocar-se i gastar excessiu temps intentant que l'estament pol\u00edtic pensi en registre t\u00e8cnic ni distreure al t\u00e8cnic amb conting\u00e8ncies pol\u00edtiques. La situaci\u00f3 m\u00e9s adaptada en aquests moments \u00e9s, pensam,la que procura que realment cada estament sigui competent per resoldre els problemes que es creen dins el seu context de treball i que convisquin necess\u00e0riament en la complementaci\u00f3 i no de manera quasi parasit\u00e0ria, de tal forma que les accions a desenvolupar pels SPI no es facin des de la suma algebraica d'iniciatives, sin\u00f3 des de la inter objectivitat o intercanvi productiu de punts de vista i actuacions sobre les SSC i el seu tractament.<\/p>\n

        3.2. La direcci\u00f3 dels sistemes pol\u00edticoinstitucionals<\/h3>\n

        Si formulam la hip\u00f2tesi que els estaments descrits determinen les marques de context pol\u00edtico-t\u00e8cniques que orienten la direcci\u00f3 de la instituci\u00f3 (reglaments, ordenances i programes propis), no ens mancaran recursos argumentals per verificar-ho. No obstant, detectarem tamb\u00e9 que tant el pol\u00edtic i el seu partit com el t\u00e8cnic i la seva \"comunitat cient\u00edfica\" (Ruhn) es troben dins una instituci\u00f3 que no \u00e9s sin\u00f3 part d'un teixit m\u00e9s extens. En conseq\u00fc\u00e8ncia, rebran informacions, orientacions o normes no generades per ells mateixos les quals, segons el seu pes espec\u00edfic, determinaran el funcionament institucional. Pel que fa als sistemes pol\u00edtico-institucionals locals, el que deim es concreta en les lleis a les quals s'hi ajusten. Efectivament, les entitats locals es regeixen en primer terme per la pr\u00f2pia L.R.L. i despr\u00e9s, i segons el nivell a regular, per la legislaci\u00f3 de l'Estat i per les lleis de les comunitats aut\u00f2nomes (art. 5 de la L. R. L. ). Tot aquest entramat jur\u00eddicoadministratiu cal valorar-lo detingudament, ja que, no nom\u00e9s pot determinar les iniciatives program\u00e0tiques de la instituci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot condicionar, i molt, la velocitat dels processos, normalment alentint-los, degut a tota la \"quincalla\" burocr\u00e0tico-administrativa.<\/p>\n

        Per\u00f2 per no caure en posicionaments tecn\u00f2crates, no hem d'oblidar que tot el que deim sols pren sentit si aconsegueix satisfer les necessitats de la comunitat corresponent, procurant desenvolupar al m\u00e0xim la qualitat de vida i benestar dels ciutadans. Aleshores el complement a les informacions externes jur\u00eddico-administratives que s'introdueixen en un SPI no \u00e9s altre que les informacions externes originades pel poder civil en el sentit m\u00e9s lax: parlam de les expressions de consci\u00e8ncia c\u00edvico-social dels administrats, els quals han de fer sentir la seva veu per comunicar llurs demandes i fer valer els seus drets com a ciutadans i com a contribuents (copropietaris del SPI).<\/p>\n

        3.3. Les implicacions b\u00e0siques dels models d'adaptaci\u00f3-regulaci\u00f3 a l'abordatge institucional de les SSC<\/h3>\n

        Per concretar-les escollim una part dels sistemes pol\u00edtico-institucionals locals com s\u00f3n els serveis o \u00e0rees d'acci\u00f3 benestar social. L'\u00fanica intenci\u00f3 es simplificar-ne l'an\u00e0lisi.<\/p>\n

        L'opci\u00f3 de partida creim que passa perqu\u00e8 el SPI accepti que treballa en situacions socials complexes. Si aix\u00f2 es produeix, la seg\u00fcent passa \u00e9s debatre quin model d'intervenci\u00f3 es considera m\u00e9s adient. Si s'escull un model d'adaptaci\u00f3 regulaci\u00f3 pensam que el component funcional del (sot) sistema es concreta quan es defineix:<\/p>\n

          \n
        1. El Marc Operatiu de Treball Social (MOTS) que cont\u00e9 les poblacions, les situacions, les accions, les demandes, les relacions i les estructures que operen en un moment o \u00e8poca espec\u00edfica i en un espai o territori afitat. Es tracta del component prospectiu.<\/li>\n
        2. El diagn\u00f2stic macro-social que valora el m\u00e9s acuradament possible la significaci\u00f3 o el sentit de la situaci\u00f3 que s'observa al marc operatiu tant pel que fa als membres que el componen (sectors de poblaci\u00f3), a les seves activitats (sectors d'activitat) i a les seves interrelacions (nivell d'integraci\u00f3). Es tracta del component avaluatiu sincr\u00f2nic.<\/li>\n
        3. El pron\u00f2stic macro-social que avan\u00e7a el m\u00e9s definidament possible quina ser\u00e0 la situaci\u00f3 m\u00e9s previsible del marc operatiu a curt, mitj\u00e0 o llarg termini. Es tracta del component avaluatiu diacr\u00f2nic.<\/li>\n
        4. El pla general d'actuaci\u00f3 que, entre altres coses, localitza i contrasta les necessitats detectades, les demandes que es formulen i els recursos existents, que interrelaciona la superestructura jur\u00eddica, administrativa i pol\u00edtica (ideologia) amb la infraestructura economicofinancera, que estableix criteris de prioritzaci\u00f3, que ordena enunciats i formula cadenes de decisions a prendre, que prepara l'adaptaci\u00f3 org\u00e0nico-departamental: que dissenya els grans trets dels models i estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3, etc. Es tracta del component anal\u00edtic i protopragm\u00e0tic.<\/li>\n
        5. Els programes i projectes corresponents i subsidiaris al pla general que concretaran i operativitzaran les seves l\u00ednies mestres o centrals. Es tracta del component pragm\u00e0tic.<\/li>\n<\/ol>\n

          Duu a terme aquest component funcional, implica formular indefectiblement el component complementari: l'estructural o organitzatiu. Possiblement caldr\u00e0 preparar i executar un programa de reciclatge, creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 d'estructures. En aquest sentit, i recollint de Torrella (1989) els plantejaments de Lavrrence i Lorsch (1976), podem preveure dos vectors o l\u00ednies for\u00e7a en el desenvolupament estructural dels SPI com s\u00f3n la diferenciaci\u00f3-integraci\u00f3 dels elements de l'organitzaci\u00f3: \"Cuando los sistemas se ampl\u00edan tienden a dividirse en partes que especializan su funci\u00f3n, bien diferenciadas entre S\u00ed, pero a su vez, el funcionamiento de \u00e9stas debe ser integrado para que todo el sistema siga siendo visible. Un desequilibrio entre estos dos polos ocasiona la fragmentaci\u00f3n del sistema o de la duplicidad en tas funciones de sus subsistemas, y en cualquier caso, resta eficacia a la organizaci\u00f3n en su globalidad. (...) aquella segmentaci\u00f3n que la organizaci\u00f3n debe sufrir en su proceso de crecimiento influye en la conducta y actividad de los miembros de sus departamentos de formas muy diversas y no s\u00f3lo en su conocimiento especializado de las cosas. Esto es lo que llamamos proceso de diferenciaci\u00f3n. Por el contrario, consideramos como integraci\u00f3n la calidad del estado de colaboraci\u00f3n que existe entre departamentos en los que se quiere realizar la unidad de esfuerzo que el ambiente requiere\"(Torrella, op. cit. p\u00e0g. 4).<\/p>\n

          En resum, hem vist com la creaci\u00f3 d'iniciatives d'intervenci\u00f3 \u00e9s un doble cam\u00ed constant d'integrar accions funcionals amb accions estructurals, sempre en equilibri m\u00f2bil. Si potenciam excessivament les funcions sense crear estructures de suport, el sistema, utilitzant un s\u00edmil econ\u00f2mic de moda, es rescalfa. Si actuam al contrari, creant estructures sense omplir-les de contingut, el sistema s'esclerotitza en mil branques seques de funcions.<\/p>\n

          3.4. Algunes estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 institucional a SSC<\/h3>\n

          Quan s'ha de resoldre un problema a SSC cal respondre immediatament si el sistema pol\u00edtico-institucional de qu\u00e8 disposam \u00e9s autosuficient. Possiblement hi haur\u00e0 \u00e0rees d'intervenci\u00f3 a on, per les raons comentades a l'apartat 2 (competencials, administratives, etc.), la instituci\u00f3 en ser\u00e0 l'\u00fanica responsable. Ara b\u00e9, en tessitura de SSC tal com les hem definides al principi, dif\u00edcilment podrem contestar afirmativament. Aleshores, si la instituci\u00f3 es veu incapa\u00e7 de treballar a SSC a\u00eflladament caldr\u00e0 que busqui aliances. Proposar\u00edem classificar aquestes aliances en dos grups segons es tracti de coordinar departaments o \u00e0rees d'una mateixa instituci\u00f3, i aqu\u00ed parlarem de coordinaci\u00f3 intrainstitucional (o, segons un terme no gaire afortunat, de \"compactaci\u00f3\") i de coordinar distintes institucions,i aqu\u00ed parlar\u00edem de coordinaci\u00f3 interinstitucional (o articulacions).<\/p>\n

          Sense poder entrar ara en m\u00e9s matisacions sobre les raons d'aquesta diferenciaci\u00f3, s\u00ed que volem exposar una aproximaci\u00f3 conceptual gen\u00e8rica als termes i a les seves implicacions, per acabar recollint els condicionants de la definici\u00f3.<\/p>\n

          a. Una primera aproximaci\u00f3 conceptual i les seves implicacions centrals<\/h4>\n

          Articular-compactar \u00e9s una estrat\u00e8gia d'acci\u00f3 o intervenci\u00f3 que consisteix en posar en relaci\u00f3 dos o m\u00e9s sistemes mitjan\u00e7ant mecanismes que permeten satisfer interessos mutus i, en el seu cas, objectius comuns, gr\u00e0cies a determinats intercanvis de col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s o menys estables.<\/p>\n

          Les implicacions centrals s\u00f3n, segons pensam, dues. La primera \u00e9s que articular-compactar no \u00e9s un fi en si mateix sin\u00f3 un recurs estrat\u00e8gic dels SPI que requereix coordenades espacials i temporals definides. La segona \u00e9s que les articulacions-compactacions s'han d'integrar com a element estructural d'un determinat model d'intervenci\u00f3. Aix\u00f2 implica que l'articulaci\u00f3-compactaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 si es tenen definits els elements i relacions del model (vegeu apartat 3).<\/p>\n

          b. Els condicionants de la definici\u00f3<\/h4>\n

          Tant la viabilitat de les articulacions-compactacions com la seva efic\u00e0cia estan condicionades, almanco, pels seg\u00fcents components:<\/p>\n

            \n
          1. El nivell d'incertesa del sistema (pol\u00edtico-institucional). Es relaciona amb l'orientaci\u00f3, responsabilitzaci\u00f3 i estabilitat de les decisions i, per tant, ambla previsibilitat dels aconteixements.<\/li>\n
          2. El nivell d'identitat del sistema. Es relaciona amb el coneixement de les caracter\u00edstiques, funcions i contradiccions del sistema.<\/li>\n
          3. El nivell de negociaci\u00f3 del sistema. Es relaciona amb la capacitat per trobar acords que s\u00f3n producte de recercar situacions de s\u00edntesi enfront de les controv\u00e8rsies o dels distints posicionaments antit\u00e8tics. Pot \u00e9sser un referent de l'adaptabilitat del sistema i, en el seu cas, de la seva din\u00e0mica participativa.<\/li>\n
          4. El nivell de canvis del sistema. Es relaciona amb la quantitat i la qualitat de les modificacions que el sistema genera tant sobre el medi propi (interior) com sobre el medi extern.<\/li>\n
          5. El nivell de cohesi\u00f3 interdepartamental del sistema. Es relaciona amb la capacitat per prendre decisions de manera integrada i intercomunicada.<\/li>\n
          6. El nivell de \"projectaci\u00f3\" del sistema. Es relaciona amb els components epistemol\u00f2gics, socio-pol\u00edtics i de prioritzaci\u00f3 que actuen sobre el sistema.<\/li>\n<\/ol>\n

            Com d\u00e8iem al principi, el tema d\u00f3na molt m\u00e9s de si. Aix\u00f2 ho sentim clarament ara mateix quan ens queden fora coses que voldr\u00edem plantejar (i.e.<\/em> la integraci\u00f3 de decisions o l'abordatge de les SSC des dels equips t\u00e8cnics).<\/p>\n

            Tamb\u00e9 meditam sobre el grau d'ajustament a la realitat de tot el que hem dit. Per\u00f2 aix\u00f2, des d'una \u00f2ptica dial\u00e8ctica i constructivista com la nostra, no ens preocupa gaire perqu\u00e8 si el que deim es verifica, millor, per\u00f2 si no, citarem com fa Cousins (1975) a F. Greenslet: \"donau-me un error ben profit\u00f3s, ple de llavors, esclatant amb llurs correccions i us podeu quedar amb la vostra est\u00e8ril veritat\".<\/p>\n

             <\/p>\n

            Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n

            Von, B. L. (1976a). Teor\u00eda general de los sistemas : fundamentos, desarrollo, aplicaciones (Ciencia y tecnologia)<\/em>. Fondo de Cultura Econ\u00f3mica.<\/p>\n

            Cousins, N. (1975). El computador y el poeta. A Zenon W. Pylyshyn (Editor) Perspectivas de la Revolucion de los Computadores.<\/em> (1st ed.). Alianza Universidad.<\/p>\n

            Lawrence, P. R., Lorsch, J. W., & Oyague, J. A. M. (1976). Organizaci\u00f3n y ambiente<\/em>. Labor.<\/p>\n

            Llei 7\/1985, de 2 d\u2019abril, Reguladora de les Bases del R\u00e8gim Local. Bolet\u00edn Oficial del Estado<\/em>, 3<\/em>.<\/p>\n

            Piaget, J., Beth, W., & Mays, W. (1967). Programas y m\u00e9todos de la epistemolog\u00eda gen\u00e9tica. J. Piaget, Psicolog\u00eda, l\u00f3gica y comunicaci\u00f3n<\/em>, 21-118.<\/p>\n

            Piaget, J. (1975). Psicolog\u00eda y epistemolog\u00eda. Editorial Ariel<\/em>.<\/p>\n

            Rueda, J. M. (1989). Buscando un esquema conceptual referencial y operativo. Papeles del psic\u00f3logo<\/em>, (41), 2.<\/p>\n

            Rueda, J. M.(1990). Document de treball n. 2 Seminari sobre Psicologia de la intervenci\u00f3 social. Intress.<\/p>\n

            Torrella, J. (1990). Las condiciones organizativas que facilitan la actuaci\u00f3n compactada. III Jornadas deINTRESS:\u201cLa actuaci\u00f3n compactada en los S<\/em>ervi<\/em>cios de Bienestar Social\u201d. Colecci\u00f3n Surco<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Paraules clau: serveis socials, intervenci\u00f3 social Resum     Bartomeu J. Barcelo Psic\u00f2leg del Centre Comarcal de Palma SAS-CIM     1. Introducci\u00f3 No \u00e9s el nostre inter\u00e8s plantejar ara i aqu\u00ed el desenvolupament paradigm\u00e0tic de l’article. No obstant, s\u00ed que voldr\u00edem apuntar sint\u00e8ticament diverses consideracions al voltant de la intervenci\u00f3 en situacions socials complexes […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5345,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[101,89],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5322"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5322"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5322\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5362,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5322\/revisions\/5362"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5345"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}