{"id":5274,"date":"2020-12-11T12:19:18","date_gmt":"2020-12-11T11:19:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=5274"},"modified":"2021-04-23T07:45:21","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:21","slug":"educacio-i-serveis-socials-leducador-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/educacio-i-serveis-socials-leducador-social\/","title":{"rendered":"Educaci\u00f3 i serveis socials: l’Educador Social"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau: <\/b>serveis socials, educaci\u00f3 social, municipalitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s analitzar el paper de l'educador social des del punt de vista del treball municipal i comarcal. S'hi analitzen les seves funcions, els diferents aspectes de la tasca d'educador i s'estudien la figura de l'educador comarcal.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Manuel Vilar
\nJaume Mateu i Jard\u00ed
\n<\/strong><\/p>\n

EMC Inca<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. Les distintes denominacions<\/span><\/h2>\n

Per comen\u00e7ar hem de dir que \u00e9s una mica dif\u00edcil parlar d'una professi\u00f3 que no existeix, o m\u00e9s ben dit, que no ha aconseguit encara la legitimitat acad\u00e8mica que seria desitjable. No \u00e9s el motiu del present article profunditzar dins l'ampli espectre de denominacions (educador de carrer, educador de medi obert, vius, hist\u00f2ricament i etimol\u00f2gica no \u00e9s el mateix, animador sociocultural, educador de temps lliure, etc.), corresponents a parescuts per\u00f2 no iguals perfils professionals. A hores d'ara, despr\u00e9s de la l\u00ednia iniciada per l'estament universitari (Diversos autors 1988) de racionalitzar el tema, ja es parla d'Educador Social, a l\u2019\u00e0mbit de diplomatura acad\u00e8mica de Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3. No creim necessari, doncs, insistir nosaltres en aquest aspecte. En realitat, el que pretenem \u00e9s (com diria un company de feina) introduir un poc d'entropia positiva, dins el conf\u00fas mapa de professions i alternatives vinculades al treball social i, m\u00e9s concretament, al que podem anomenar desenvolupament comunitari i educaci\u00f3 social a la part forana, dins el sector d'inf\u00e0ncia i joventut, aportant ara per ara una mena d'esborrall o d'introducci\u00f3 a la feina de l'Educador Social, des de serveis complementaris sense entrar a profunditzar en metodologies i programes d'intervenci\u00f3. L'article no parla per aix\u00f2, del treball de l'Educador dins altres sectors d'edat, la participaci\u00f3 de psic\u00f2legs i pedagogs en el tema, les funcions dels serveis especialitzats on s'ubiquen els distints professionals, etc., ja que aix\u00f2 s\u00f3n q\u00fcestions que una per una es mereixerien diversos articles.<\/p>\n

 <\/p>\n

2. El marc ecol\u00f2gic de l'Educaci\u00f3<\/span><\/h2>\n

Des d'una perspectiva ecol\u00f2gica (sistem\u00e0tica), i atenent el voluntarisme formatiu i les estructures dels espais educatius, podem parlar en un sentit ample d'Educaci\u00f3, segons la seg\u00fcent classificaci\u00f3: Educaci\u00f3 Formal (escola), Educaci\u00f3 No Formal (tot all\u00f2 que no forma part dels curr\u00edculums escolars per\u00f2 persegueix una finalitat expl\u00edcitament educativa) i Educaci\u00f3 Informal (totes aquelles situacions que essent educatives, \u00e9s a dir, que contribueixen a modificar les actituds i comportaments, no parteixen d'un agent educatiu expl\u00edcit, amb un voluntarisme educatiu, sin\u00f3 que formen part de les relacions humanes en comunitat).<\/p>\n

Si tenim aix\u00f2 present veim que tant en el camp de l'Educaci\u00f3 No Formal com a la Informal, a part de la fam\u00edlia (primer espai socialitzador i per tant educatiu), existeixen moltes entitats i institucions que ocupen un lloc, a vegades amb duplicitat de funcions: Clubs d'Esplai i Joves, Centres Culturals, activitats extraescolars, AAVV, Associacions de la Tercera Edat, Centres di\u00fcrns, Centres d'Informaci\u00f3 Juvenil, Serveis Socials, Centres Esportius... Hi ha, doncs, una l\u00ednia directa que uneix la capacitaci\u00f3 (educaci\u00f3) amb l'assist\u00e8ncia (satisfacci\u00f3 de les necessitats b\u00e0siques), de forma que en la realitat es troben \u00edntimament lligades la influ\u00e8ncia dels curr\u00edculums escolars amb les activitats del lleure i la relaci\u00f3 social i el tractament concret de problem\u00e0tiques de car\u00e0cter social i familiar.<\/p>\n

Es tractaria en definitiva de la idea de sistema educatiu integrat. Sistema, perqu\u00e8 hi ha un conjunt d'elements (recursos, en serveis socials) que s'interrelacionen segons una finalitat comuna (concepte de teologia: Colom 1982); educatiu, perqu\u00e8 tots aquests elements, a part d'altres objectius m\u00e9s o menys expl\u00edcits, prenen part en aquesta equifinalitat educativa i integrat, perqu\u00e8 es consideren accions i serveis units i coordinats per la coher\u00e8ncia que els d\u00f3na la seva utilitzaci\u00f3 educativa.<\/p>\n

 <\/p>\n

3. La funci\u00f3 dels Serveis Socials<\/span><\/h2>\n

Des d'aquesta perspectiva, quan en els centres d'atenci\u00f3 prim\u00e0ria es planteja la necessitat qaireb\u00e9 org\u00e0nica (imperiosa) d'atendre no tan sols problemes, sin\u00f3 de fer prevenci\u00f3, ens trobam que prevenci\u00f3 \u00e9s sin\u00f2nim d'educaci\u00f3. Amb aquesta realitat dispersa i la no assumpci\u00f3 (d'una forma plena, almenys) d'aquest sentit de sistema educatiu integrat per part dels professionals que treballam aquesta \u00e0rea, succeeix que:<\/p>\n

    \n
  • \u00c9s des dels centres d'atenci\u00f3 prim\u00e0ria des d'on s'impulsa, gaireb\u00e9 sempre, els projectes de coordinaci\u00f3 (compactaci\u00f3) amb els professionals d'altres serveis.<\/li>\n
  • No hi ha l\u00edmits clars amb relaci\u00f3 a les responsabilitats a l'hora de plantejar una coordinaci\u00f3. (Pot un centre de serveis socials, promoure activitats de dinamitzaci\u00f3 sociocultural): \u00e9s seu el paper d'impulsar programes de salut per vells, dinamitzaci\u00f3 d'APAS, cursos d'alfabetitzaci\u00f3, etc.).<\/li>\n<\/ul>\n

    El que \u00e9s cert, \u00e9s que la primera idea esmentada implica, per tant, el plantejament de la segona.<\/p>\n

    A hores d'ara, pareix fora de tota discussi\u00f3, el fet que els professionals que estam m\u00e9s a prop de la gent (coneixement de les seves necessitats), per funcions i estructura organitzativa, s\u00f3n els dels centres de serveis socials. Aix\u00ed les coses, pensam que hi ha una responsabilitat, massa vegades tan sols impl\u00edcita, que fa necess\u00e0ria la comunicaci\u00f3 des dels serveis socials als altres serveis, ja que el tractament de problem\u00e0tiques individuals genera, de forma immediata, necessitats de prevenci\u00f3\/integraci\u00f3 comunit\u00e0ria. A partir d'aqu\u00ed, hi ha dues l\u00ednies complement\u00e0ries de treball:<\/p>\n

      \n
    1. Articulaci\u00f3 institucional com a racionalitzaci\u00f3 dels recursos (salut, educaci\u00f3, cultura, joventut, serveis socials, etc.) plantegen el que hauria d'\u00e9sser un marc program\u00e0tic com\u00fa.<\/li>\n
    2. La coordinaci\u00f3 dels t\u00e8cnics, segons projectes espec\u00edfics, a on, sense perdre de vista quin \u00e9s el paper de cadasc\u00fa, es determina, m\u00e9s r\u00e0pidament, la col\u00b7laboraci\u00f3 per resoldre problemes, i fer prevenci\u00f3, cercant f\u00f3rmules adaptades a la realitat. Aix\u00ed, es pot entendre, pensam, que des dels serveis socials s'impulsin projectes de prevenci\u00f3 dels problemes sanitaris, dinamitzaci\u00f3 cultural, complementaci\u00f3 a les escoles, etc., sempre amb la filosofia i la necessitat de compactaci\u00f3 i des del punt de vista de les repercussions socials i familiars, orientant i potenciant aquest segon punt, les l\u00ednies de treball del primer.<\/li>\n<\/ol>\n

      <\/h2>\n

      4. L'Educaci\u00f3 Social des dels Municipis<\/span><\/h2>\n

      Veient que tant a l'escola com a la fam\u00edlia hi ha uns responsables educatius expl\u00edcits (mestres i pares) i tenint en compte de cada vegada m\u00e9s la import\u00e0ncia que t\u00e9 el lleure en la socialitzaci\u00f3 del nin, es fa patent la necessitat de professionals que treballin dins aquest espai, per instrumentalitzar la possibilitat individual del nin per poder accedir a espais de socialitzaci\u00f3 optimitzats pel seu desenvolupament personal.<\/p>\n

      Si reprenem el binomi prevenci\u00f3\u2014educaci\u00f3, veim la necessitat d'\u00abassegurar\u00bb un ample espectre de dinamitzaci\u00f3 sociocultural als pobles per tal de poder intervenir en aquelles situacions de problem\u00e0tica sociofamiliar del nin.<\/p>\n

      L'estrat\u00e8gia de treball a escala preventiva se'ns presenta clara:<\/p>\n

        \n
      • El suport a la creaci\u00f3 i promoci\u00f3 d'organitzacions possibilitadores d'espais socialitzants.<\/li>\n
      • La prioritzaci\u00f3 de les iniciatives educatives necess\u00e0ries, treballant directament amb nins, joves i pares (com a vincle participatiu del proc\u00e9s).<\/li>\n<\/ul>\n

        La primera l\u00ednia de treball demana com a prioritari (almenys a la comarca d'Inca) la introducci\u00f3\/participaci\u00f3 dels treballadors dels centres de serveis socials dins la din\u00e0mica comunit\u00e0ria.<\/p>\n

        Aix\u00f2 vol dir, el mutu coneixement entre serveis socials \/ entitats i institucions que permeti i potenci\u00ef, fins tot, un treball conjunt cap a l'an\u00e0lisi de necessitats a cada poble i conseguentment la realitzaci\u00f3 de programes d'intervenci\u00f3.<\/p>\n

        Dins aquest ordre de coses podem parlar d'una tasca complement\u00e0ria entre T.S. i Educador Social a l'hora de coordinar iniciatives d'inter\u00e8s comunitari, que es concreta fonamentalment, en l'assessorament sobre gesti\u00f3 i organitzaci\u00f3 de recursos per part de l'A.S. i l'assessorament i suport a l'hora de plantejar activitats concretes d'animaci\u00f3 sociocultural per part de l'Educador aportant el coneixement directe de les necessitats\/alternatives en l'\u00e0mbit de la inf\u00e0ncia i la joventut. L'actuaci\u00f3 de l'Educador, pel que fa al treball directe se'ns presenta amb un doble vessant:<\/p>\n

        La intervenci\u00f3 preventiva de marginaci\u00f3 social, sobre grups concrets i amb projectes concrets.<\/p>\n

        La detecci\u00f3 de necessitats, i viabilitat de creaci\u00f3 de nous recursos d'animaci\u00f3, a partir del seu treball previ amb els usuaris potencials, de manera que es promocioni la constituci\u00f3 de casals d'infants i joves, grups associatius, tallers, etc. i que es garanteixin models comunitaris participatius, en l'organitzaci\u00f3 i administraci\u00f3 del propi lleure. (Concepte d'Animaci\u00f3 S\u00f2cio\/ Cultural enfront Difusi\u00f3 Cultural. Diversos autors 1988).<\/p>\n

        Segons tot aix\u00f2 podr\u00edem definir el seg\u00fcent \u00e0mbit funcional:<\/p>\n

          \n
        1. Coneixement efectiu dels recursos d'animaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 cultural. (El que implica una relaci\u00f3 personal i constant amb ells). Vol dir efectiu, que l'Educador ha de con\u00e8ixer les possibilitats educatives de cada associaci\u00f3 o grup que des del centre de serveis socials es considera com a recurs, i utilitzar-les tan sols en la mesura que sigui adient a les seves possibilitats, establint i concretant uns criteris de relaci\u00f3. Els participants d'aquelles associacions que tenen objectius concrets, com un equip esportiu o un col-lectiu cultural, no tenen per qu\u00e8 assumir objectius expl\u00edcitament formatius. \u00c9s tasca del professional plantejar objectius dins l'\u00e0rea formativa, cercant recursos que puguin conjunturalment assumir aquesta funci\u00f3.<\/li>\n
        2. Coneixement directe de la poblaci\u00f3 infantil i juvenil, i la seva realitat social on viuen.<\/li>\n
        3. Planificaci\u00f3 i realitzaci\u00f3 de projectes d'intervenci\u00f3, referits tant a donar suport als recursos d'animaci\u00f3 socioculturals ja creats com als nous grups associatius que sigui possible crear. Serien funcions d'organitzaci\u00f3, d'establir un marc normatiu regulador de les accions, d'ajudar a aplicar els acords que es formulin, etc.<\/li>\n
        4. Actuacions formatives dirigides directament a nins i joves:<\/li>\n<\/ol>\n
            \n
          • Oferint un marc d'educaci\u00f3 de pautes de comportament social adequades, contemplant els aspectes de prevenci\u00f3 i reinserci\u00f3 social.<\/li>\n
          • Articulant la necessitat de participaci\u00f3 en l'organitzaci\u00f3 i autoadministraci\u00f3 del propi lleure per part dels nins i joves.<\/li>\n<\/ul>\n

            <\/h2>\n

            L'Educador Comarcal<\/span><\/h2>\n

            Quan parlam de problem\u00e0tica social, d'un infant o jove en concret, no hi ha cap dubte que la intervenci\u00f3 a plantejar ha d'esser coordinada, i en tres \u00e0mbits distints: fam\u00edlia, escola i carrer. Des de l'\u00f2ptica d'equip comarcal hi ha un \u00abespecialista\u00bb en actuar dins l'\u00faltim \u00e0mbit esmentat:<\/p>\n

            L'Educador Especialitzat<\/h4>\n

            Coordinat amb el pedagog i psic\u00f2leg de l'equip, l'educador \u00e9s responsable de dur endavant la part de la intervenci\u00f3 que persegueix uns objectius, clarament centrats en el camp social (ajustats al tractament concret de les problem\u00e0tiques individuals). Ara per ara no hi ha cap educador municipal, o cosa que \u00e9s el mateix, no hi ha cap professional responsable d'impulsar i coordinar els considerats recursos socials necessaris (majorit\u00e0riament, recursos de lleure), excepte, el treball indirecte amb les entitats que pugui fer el Treballador Social. Succeeix doncs, que en els municipis m\u00e9s o menys grans, on comen\u00e7a a haver-hi circuits de relacions socials en risc de marginaci\u00f3 i un mapa de recursos dispers i normalment insuficient, el treball de l'Educador Comarcal, es troba bastant limitat per la seva capacitat d'influir o modificar la realitat, ja que ha d'assumir, en la mesura de les seves possibilitats i la seva ubicaci\u00f3, una doble funci\u00f3: 1) aglutinar el coneixement i la relaci\u00f3 amb els recursos i 2) promocionar la creaci\u00f3 de nous recursos tant des dels projectes de prevenci\u00f3 com de tractament de casos. (Si en un moment donat no hi ha cap activitat\/ organitzaci\u00f3 adient, les necessitats de problem\u00e0tiques espec\u00edfiques que es presentin, haur\u00e0 de promocionar-les ell mateix). Si capgiram la idea i passam a observar les funcions de l'Educadora nivell municipal (estam sempre parlant del que coneixem, la comarca d'Inca), ens adonam que es trobaria immers en projectes comunitaris concrets, desenvolupant un treball general d'animaci\u00f3 sociocultural com a treball preventiu, la qual cosa li dificultaria assumir casos i objectius concrets segons problem\u00e0tiques especials individuals, dins el grup i la fam\u00edlia. No pot, un mateix professional, intentar mantenir un coneixement i una intervenci\u00f3 cap a la dinamitzaci\u00f3 d'un municipi i a la vegada, condicionar el seu treball de globalitat amb el tractament d'un grup redu\u00eft que exigeix una atenci\u00f3 constant, de tractament no tan sols a escala de grup, sin\u00f3 pel que fa a individu, fam\u00edlia i escola.<\/p>\n

            Per altra part, si concentra els seus esfor\u00e7os en el tractament de grups redu\u00efts, es pot trobar amb la incongru\u00e8ncia de no tenir a on integrar-los com a tasca paral\u00b7lela d'inserci\u00f3, ja que no hi ha cap professional que li garanteixi una tasca rigorosa i estable a escala precentiva o de reinserci\u00f3. Se'ns apareix com necess\u00e0ria, doncs, l'exist\u00e8ncia de les dues figures professionals, en les distintes ubicacions a on estan.<\/p>\n

            Tornant al principi, al tema de la nova diplomatura d\u2019Educador Social, podr\u00edem parlar d'Educador Social, amb l'especialitat (sempre te\u00f2rica, per ara) d'Animaci\u00f3 Sociocultural als municipis i Educador Social amb l'especialitat d\u2019Educaci\u00f3 Especialitzada, a comarca.<\/p>\n

            No vol dir aix\u00f2, que l'Educador Municipal no treballi aspectes individuals i\/o familiars i\/o escolars amb els infants, ni que l'Educador Comarcal no ho faci comunit\u00e0riament. Hi ha d'haver una complementaci\u00f3 constant entre els dos professionals, tant a nivell d'informaci\u00f3 com d'assessorament i suport en les seves intervencions. D'aquesta forma, l'Educador Comarcal pot treballar aspectes concrets de grups espec\u00edfics, dins organitzacions i activitats promocionades des del municipi, aix\u00ed com aportar una visi\u00f3 comarcal del treball amb problem\u00e0tiques comunit\u00e0ries i municipals, al mateix temps que l'Educador Municipal fa un seguiment i actua amb la mateixa orientaci\u00f3 que l'altre, dins cada cas individual que participa al seu comunitari.<\/p>\n

            Es tracta en definitiva, d'assegurar una acci\u00f3 efica\u00e7 des de la l\u00ednia que comen\u00e7a amb l'escola, passa per l'educaci\u00f3 social (animaci\u00f3 sociocultural com a m\u00e8tode), continua amb la prevenci\u00f3 espec\u00edfica i el tractament de problem\u00e0tiques i acaba amb la reinserci\u00f3.<\/p>\n

             <\/p>\n

            Bibliografia relacionada amb el tema:<\/h4>\n

            (Colom 1982): Teoria y metateoria de la educaci\u00f3n<\/em>. Trillas, M\u00e9xico D.F.<\/p>\n

            (Colom 1987): Modelos de intervenci\u00f3n socioeducativa<\/em>. Narcea, Madrid.<\/p>\n

            (Franch. J. 1985): El lleure com a projecte.<\/em> Generalitat de Catalunya. Barcelona<\/p>\n

            (Sureda 1986): Contribuci\u00f3n a los estudios educativo-ambientales. Bases para una pedagogia ambiental<\/em>. Universitat de les llles Balears.<\/p>\n

            (AAVV 1984): Dos anys de tractamenten llibertat: criteris d'actuaci\u00f3<\/em>. Document Generalitat de Catalunya. Departament de Just\u00edcia. Direcci\u00f3 General de Protecci\u00f3 i Tutela de Menors. Servei d'Acci\u00f3 Preventiva i d'Atenci\u00f3 no Institucionalitzada.<\/p>\n

            (AAVV 1985): Tornem a casa. Convenis amb Ajuntaments per a l\u2019atenci\u00f3 a la inf\u00e0ncia i la joventut<\/em>. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Servei de Serveis Socials.<\/p>\n

            (AAVV 1986): El lloc de l'esplai en un futur pr\u00f2xim: opci\u00f3 social. Notes per a un debat<\/em>.<\/p>\n

            (AAVV 1987): Jornades sobre la formaci\u00f3 d'educadors i agents socioculturals<\/em>. Document Jornades convocades per la Generalitat de Catalunya, Ministeri de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Paraules clau: serveis socials, educaci\u00f3 social, municipalitat. Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s analitzar el paper de l’educador social des del punt de vista del treball municipal i comarcal. S’hi analitzen les seves funcions, els diferents aspectes de la tasca d’educador i s’estudien la figura de l’educador comarcal.   Manuel Vilar Jaume Mateu i Jard\u00ed EMC […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5286,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[98,92,89],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5274"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5274"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5274\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5290,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5274\/revisions\/5290"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5286"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5274"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5274"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5274"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}