{"id":4863,"date":"2020-11-27T08:45:17","date_gmt":"2020-11-27T07:45:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4863"},"modified":"2021-04-23T07:45:24","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:24","slug":"els-sistemes-dinformacio-geografica-en-el-tractament-estadistic-de-dades-dins-lambit-dels-serveis-socials-la-introduccio-de-la-variable-geografica-en-lestudi-de-li","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/els-sistemes-dinformacio-geografica-en-el-tractament-estadistic-de-dades-dins-lambit-dels-serveis-socials-la-introduccio-de-la-variable-geografica-en-lestudi-de-li\/","title":{"rendered":"Els sistemes d\u2019informaci\u00f3 geogr\u00e0fica en el tractament estad\u00edstic de dades dins l\u2019\u00e0mbit dels serveis socials: la introducci\u00f3 de la variable geogr\u00e0fica en l\u2019estudi de l\u2019impacte territorial de les pol\u00edtiques  socials"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-4863\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-4863-0\"  class=\"panel-grid panel-has-style\" ><div class=\"panel-row-style panel-row-style-for-4863-0\" ><div id=\"pgc-4863-0-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4863-0-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><b>Paraules clau:\u00a0<\/b>SIG, an\u00e0lisi geogr\u00e0fica, an\u00e0lisi territorial, indicadors territorials, geografia<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-4863-0-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>Resum<\/h2>\n<p>Els SIG s\u00f3n sistemes inform\u00e0tics basats en el tractament, emmagatzemament, estructuraci\u00f3, maneig i an\u00e0lisi de dades espacials, i la seva representaci\u00f3 sobre el territori. Compten amb una doble funci\u00f3: informativa i d'an\u00e0lisi. La representaci\u00f3 cartogr\u00e0fica de dades complementa l'an\u00e0lisi dels serveis i en millora la qualitat, perqu\u00e8 s\u2019aporta informaci\u00f3 m\u00e9s anal\u00edtica, com la superposici\u00f3, la saturaci\u00f3, la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia d'infraestructures i equipaments dels serveis, etc. La incorporaci\u00f3 de la variable geogr\u00e0fica en el treball d'an\u00e0lisi i avaluaci\u00f3 dels resultats aporten avantatges considerables quant a la planificaci\u00f3 de serveis i la presa de decisions organitzatives, d'equipaments o de funcionament.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-4863-0-1\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4863-0-1-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: left;\"><strong>Miquela Maria Colom Ca\u00f1ellas<br \/>\n<\/strong><\/p>\n<p class=\"c\u00e0rrec\/funci\u00f3-western\"><span style=\"font-family: Museo Sans 300, monospace;\"><span style=\"font-size: medium;\">Servei de Planificaci\u00f3 i Documentaci\u00f3<br \/>\n<\/span><\/span><span style=\"font-family: Museo Sans 300, monospace;\"><span style=\"font-size: medium;\">Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials<\/span><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-4863-0-1-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-button panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-button so-widget-sow-button-atom-940129a80dd4-4863\"\n\t\t\t\n\t\t><div class=\"ow-button-base ow-button-align-left\">\n\t<a\n\thref=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/ALIM_62_art_5.pdf\"\n\t\tclass=\"download ow-icon-placement-left ow-button-hover\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\" \t>\n\t\t<span>\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-4863-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-4863-1-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4863-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify;\">El dominio de la geograf\u00eda permite ver lo invisible y comprender los patrones y las relaciones entre los territorios y sus habitantes. Los SIG proporcionan un marco de trabajo y un modelo de procesos que permite a nuestras organizaciones medir y visualizar a trav\u00e9s de mapas; analizar y modelizar la realidad; planificar modelos actuaci\u00f3n; en definitiva, ayudar en la toma de decisiones.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">\u00c1ngeles Villaescuesa<\/p>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #1c99e0;\">1. Els SIG<\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\">El terme SIG (Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 Geogr\u00e0fica) aparegu\u00e9 per primera vegada als anys seixanta al Canad\u00e0, en paral\u00b7lel a l\u2019expansi\u00f3 de la computaci\u00f3. Inicialment, es basava en el processament i tractament informatitzat de la fotografia a\u00e8ria, amb finalitat d'estrat\u00e8gia militar, gaireb\u00e9 de manera exclusiva. Per\u00f2, avui dia, els SIG han esdevingut com a bases de dades espacials de gran potencial informatiu i de representativitat de dades quantitatives i qualitatives sobre el territori utilitzant els mapes com a eina principal.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els sistemes d\u2019informaci\u00f3 geogr\u00e0fica s\u00f3n sistemes inform\u00e0tics basats en el tractament, emmagatzemament, estructuraci\u00f3, maneig i an\u00e0lisi de dades espacials i en la seva representaci\u00f3 sobre el territori. Les diferents eines inform\u00e0tiques que existeixen en l'actualitat, algunes d'elles de programari lliure, permeten un ampli ventall de possibilitats representatives de les variables.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els SIG, per\u00f2, a trav\u00e9s dels mapes, a banda de la funci\u00f3 de proporcionar informaci\u00f3, disposen d'una funci\u00f3 anal\u00edtica de les dades territorials. Per exemple: de la representaci\u00f3 de les dades d'ubicaci\u00f3 d'infraestructures i equipaments de serveis socials sobre un territori, se'n pot extreure informaci\u00f3 sobre l'\u00e0rea de cobertura i d'abast de poblaci\u00f3 d'atenci\u00f3, de les dist\u00e0ncies entre els equipaments ve\u00efns, determinaci\u00f3 de les zones d'influ\u00e8ncia. Tot i aix\u00f2, aportant un major nivell qualitatiu de la informaci\u00f3 en els estudis de necessitats dels serveis.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per altra banda, la representaci\u00f3 de dades territorials pot complementar de manera significativa l'an\u00e0lisi dels serveis i millorar-ne la qualitat, contribuint en la determinaci\u00f3 d'aspectes com la superposici\u00f3, la saturaci\u00f3, la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia d'infraestructures i equipaments dels serveis. En definitiva, els SIG esdevenen una eina de gran utilitat i potencialitat en el mapatge dels serveis, gaireb\u00e9 en temps real.<\/p>\n<div id=\"attachment_4865\" style=\"width: 3445px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4865\" rel=\"attachment wp-att-4865\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-4865\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-4865\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/mapa-ats-retallat.jpg\" alt=\"\" width=\"3445\" height=\"2024\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-4865\" class=\"wp-caption-text\">Figura 1: \u00c0rees territorials de serveis socials a Mallorca, 2019. Font: IMAS<\/p><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">En el mapa anterior hi apareixen categoritzades les 7 \u00e0rees territorials dels serveis territorials de Mallorca amb el diagrama circular representatiu del pes poblacional al qual presta servei i atenci\u00f3. La visualitzaci\u00f3 ja permet detectar la descompensaci\u00f3 de 3 \u00e0rees, quant al nombre d'habitants que atenen, respecte de la resta d'\u00e0rees. \u00c9s un exemple del potencial informatiu a partir de la combinaci\u00f3 de diferents variables territorialitzades en l'\u00e0mbit d'estudi escollit.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">D'aqu\u00ed es pot parlar del lligam amb la planificaci\u00f3 dels serveis i amb la contribuci\u00f3 en la presa de decisions organitzatives, d'equipaments o de funcionament.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #1c99e0;\">2. La cartografia tem\u00e0tica<\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\">La cartografia tem\u00e0tica \u00e9s la representaci\u00f3 d\u2019un o m\u00e9s indicadors com per exemple la poblaci\u00f3 major de 65 anys, les persones menors d\u2019edat ateses en un servei determinat o el nombre de fam\u00edlies monoparentals o nombroses, etc., d\u2019un territori concret i escollit a priori com a unitat territorial d\u2019an\u00e0lisi. A banda de reflectir les dades en la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, l\u2019objectiu principal \u00e9s millorar i facilitar la visualitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 representada; aix\u00ed com diversificar-la i augmentar-ne la qualitat. Les possibilitats de combinaci\u00f3 de variables per a la representaci\u00f3 cartogr\u00e0fica s\u00f3n m\u00faltiples. La seva ess\u00e8ncia \u00e9s la funci\u00f3 anal\u00edtica, a banda de la funci\u00f3 representativa d'una realitat que duu impl\u00edcita i que ha d'anar m\u00e9s enll\u00e0 de la pura representativitat del contingut tem\u00e0tic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La cartografia general o tradicional s\u2019ocupava de la representaci\u00f3 de dades topogr\u00e0fiques, f\u00edsiques o politicoadministratives dels territoris de forma monogr\u00e0fica. Per\u00f2, amb la necessitat d\u2019incorporar la variable geogr\u00e0fica, a causa del seu gran potencial a l\u2019hora de proporcionar informaci\u00f3, en els estudis i an\u00e0lisis d\u2019\u00e0rees de coneixement com l\u2019economia, la demografia, la sociologia o l\u2019estad\u00edstica, totes elles vinculades a la geografia humana; i la generalitzaci\u00f3 dels procediments inform\u00e0tica i la societat de la informaci\u00f3 han contribu\u00eft a l\u2019establiment de la cartografia tem\u00e0tica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Actualment, la cartografia tem\u00e0tica tamb\u00e9 es pot considerar com fruit de la fusi\u00f3 de diferents camps cient\u00edfics com la geopol\u00edtica o la socioeconomia, aix\u00ed com del seu esdeveniment com a eina de participaci\u00f3 ciutadana i de governan\u00e7a de les ciutats (Grupo de Investigaci\u00f3n y Estudios de Ordenaci\u00f3n del Territorio del Instituto Universitario de Investigaci\u00f3n de Ciencias Ambientales de Arag\u00f3n, 2016).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La incorporaci\u00f3 de la variable geogr\u00e0fica a trav\u00e9s de la cartografia tem\u00e0tica en el treball d'an\u00e0lisi i d\u2019avaluaci\u00f3 dels resultats podria suposar una s\u00e8rie d'avantatges que poden esdevenir de gran utilitat:<\/p>\n<ul>\n<li>Millora qualitativa en la representaci\u00f3 de dades analitzades.<\/li>\n<li>Augment exponencial de la informaci\u00f3 generada.<\/li>\n<li>Visibilitzaci\u00f3 de l'expansi\u00f3 de les variables en el territori.<\/li>\n<li>Contribuci\u00f3 a l'an\u00e0lisi socioecon\u00f2mica de l'\u00e0mbit territorial d'estudi.<\/li>\n<li>Mapatge dels serveis, per tal d'obtenir la informaci\u00f3 de l'estat de la prestaci\u00f3 del servei o atenci\u00f3 i garantir-ne el manteniment de la qualitat.<\/li>\n<li>Observaci\u00f3 de din\u00e0miques, sinergies i canvis socials.<\/li>\n<li>Observaci\u00f3 de l'impacte territorial de les pol\u00edtiques aplicades.<\/li>\n<li>Plantejament de noves estrat\u00e8gies.<\/li>\n<li>Suport a la presa de decisions.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><span style=\"color: #1c99e0;\">3. La import\u00e0ncia de les dades<\/span><\/h2>\n<p>La fonamentaci\u00f3 dels SIG es basa en l\u2019elaboraci\u00f3 i el manteniment de les bases de dades. Les dades ha de ser fiables, acurades i estructurades de forma adient.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per a la creaci\u00f3 d\u2019una bona cartografia, tem\u00e0tica o no, amb independ\u00e8ncia del camp d\u2019estudi escollit (la gesti\u00f3 dels serveis socials, en aquest cas), cal tenir en compte 2 premisses importants:<\/p>\n<ul>\n<li>La identificaci\u00f3 territorial de les dades fa refer\u00e8ncia a la seva ubicaci\u00f3 espacial en el seu context geogr\u00e0fic. Per aix\u00f2, cal obtenir les dades desglossades per unitats espacials, per municipis en aquest cas, per tal de poder referenciar-les.<\/li>\n<li>La identificaci\u00f3 temporal implica l\u2019actualitzaci\u00f3 pertinent de les dades, per tal de poder presentar-ne, ja sigui en format estad\u00edstic com cartogr\u00e0fic, que mostrin una informaci\u00f3 real i vera\u00e7. Per\u00f2, a la vegada, pot implicar la possibilitat d\u2019introduir la variable temps en l\u2019an\u00e0lisi que es pret\u00e9n desenvolupar i, aix\u00ed, poder obtenir informaci\u00f3 sobre l\u2019evoluci\u00f3 de les variables al llarg d\u2019una s\u00e8rie temporal determinada.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><span style=\"color: #1c99e0;\">4. La representaci\u00f3 geogr\u00e0fica de dades estad\u00edstiques. Un estudi de cas: Mem\u00f2ria anual 2019 de l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials<\/span><\/h2>\n<p>El passat 27 de juliol de 2020, el Consell Rector de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials va aprovar la Mem\u00f2ria de la instituci\u00f3 (https:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237). Aquest document s\u2019elabora anualment per part del Servei de Planificaci\u00f3 i Documentaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea de Ger\u00e8ncia i pret\u00e9n ser un reflex de la tasca desenvolupada per part de cada \u00e0rea institucional.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En la mem\u00f2ria, hi apareix el desplegament de les finalitats i dels objectius de tots els programes, seccions i serveis que presta l\u2019IMAS; acompanyat per les dades quantitatives quant a les persones ateses, la inversi\u00f3 econ\u00f2mica i els serveis prestats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per a la representaci\u00f3 de les dades i dels indicadors escollits per a l\u2019an\u00e0lisi i l\u2019estudi (anomenats \u00abfen\u00f2mens\u00bb per part d'alguns autors), es pot dir que les variables de l\u2019an\u00e0lisi espacial aplicables es poden distingir entre diferents tipologies:<\/p>\n<p><strong>Binominals<\/strong>: es tracta de variables que tenen 2 valors possibles (A o B) per a cada un dels punts o unitats del territori d\u2019an\u00e0lisi. Per exemple: un municipi t\u00e9 el Pla Municipal de Drogues i Altres Addiccions aprovat o pendent d\u2019aprovaci\u00f3. A la Figura 2, les categories A (PMD aprovat) i B (PDM o pendent d\u2019aprovaci\u00f3) es mostren amb una categoritzaci\u00f3 crom\u00e0tica doble.<\/p>\n<div id=\"attachment_4866\" style=\"width: 2164px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4866\" rel=\"attachment wp-att-4866\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-4866\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-4866 size-full\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/PDM-i-RDA-15-07-20.jpg\" alt=\"\" width=\"2164\" height=\"1681\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-4866\" class=\"wp-caption-text\">Figura 2. Estat d'aprovaci\u00f3 dels plans municipals de drogues i altres addiccions (2019). Font: IMAS<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Nominals o qualitatives<\/strong>: la variable nom\u00e9s t\u00e9 un valor possible i no es pot mesurar. Per exemple: el municipi d\u2019Alc\u00fadia pertany a l'UCA d\u2019Inca i no pot pert\u00e0nyer a la vegada a cap altra UCA (Figura 3).<\/p>\n<div id=\"attachment_4867\" style=\"width: 2052px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4867\" rel=\"attachment wp-att-4867\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-4867\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-4867\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/ucas-retalat.png\" alt=\"\" width=\"2052\" height=\"1820\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-4867\" class=\"wp-caption-text\">Figura 3. Distribuci\u00f3 territorial de les Unitats de Conductes Addictives (2019). Font: IMAS<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ordinals<\/strong>: es tracta de variables de tipus qualitatiu i es poden ordenar atenent a un criteri concret. Pot considerar-se una categoria dins d\u2019una s\u00e8rie. Per exemple: en la representaci\u00f3 d\u2019una variable espacial en un territori (p.ex.: Mallorca) es pot aplicar una categoritzaci\u00f3 de les dades i agrupar-les per nivells amb una assignaci\u00f3 crom\u00e0tica per a cada un. A l\u2019exemple seg\u00fcent (Figura 4) es troba una disgregaci\u00f3 de les dades en una llegenda de cinc trams, on les diferents unitats menors del territori d\u2019an\u00e0lisi (municipis de Mallorca) han quedat agrupats en categories crom\u00e0tiques diferents en funci\u00f3 del tram al qual pertanyen.<\/p>\n<div id=\"attachment_4868\" style=\"width: 1932px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4868\" rel=\"attachment wp-att-4868\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-4868\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-4868\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/p\u00e0g.-11_Mapa-Finan\u00e7ament-totalretallat.jpg\" alt=\"\" width=\"1932\" height=\"1740\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-4868\" class=\"wp-caption-text\">Figura 4. Finan\u00e7ament dels convenis municipals d\u2019Urgent Necessitat. Distribuci\u00f3 percentual per municipi (2019). Font: IMAS<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quantitatives<\/strong>: es tracta de variables que es representen amb un valor determinat (p.ex.: actuacions realitzades en mat\u00e8ria de llengua de signes per municipi). De l\u2019exemple seg\u00fcent (Figura 5) es pot realitzar una combinaci\u00f3 amb la dada de les persones amb discapacitat que podrien requerir aquest tipus d\u2019actuaci\u00f3 en mat\u00e8ria d\u2019accessibilitat per municipi, per tal d'extreure informaci\u00f3 de la potencialitat que es podria treure del servei.<\/p>\n<div id=\"attachment_4869\" style=\"width: 2064px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4869\" rel=\"attachment wp-att-4869\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-4869\" decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-4869 size-full\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/p\u00e0g.-23_MAPA-LLENGUA-DE-SIGNESretallat.jpg\" alt=\"\" width=\"2064\" height=\"1684\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-4869\" class=\"wp-caption-text\">Figura 5. Nombre d\u2019actuacions per municipi (2019). Font: IMAS<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>I pel que fa a les entitats representades, la cartografia en format vectorial, es basa en la representaci\u00f3 de 3 tipus d\u2019entitats: l\u00ednies, punts i pol\u00edgons. Per\u00f2, per a la col\u00b7lecci\u00f3 de mapes escollits com a representaci\u00f3 en la Mem\u00f2ria IMAS 2019, nom\u00e9s s\u2019hi troben representats punts (p. ex: centroides dels municipis) i pol\u00edgons (p. ex.: Unitats de Conductes Addictives i \u00e0rees territorials de serveis socials de Mallorca).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\">Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\">Brezmes Nieto, M. (2009). <em>Propuesta para la configuraci\u00f3n de un modelo actualizado de Servicios Sociales Municipales<\/em>. Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Municipios y Provincias.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Del Bosque Gonz\u00e1lez, I., Fern\u00e1ndez Freire, C., Mart\u00edn-Forero Morente, L., &amp; P\u00e9rez Asensio, E. (2012). <em>Los sistemas de informaci\u00f3n geogr\u00e1fica y la investigaci\u00f3n en ciencias humanas y sociales<\/em>. Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Centros de Estudios Locales.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Gonz\u00e1lez P\u00e9rez, J. (2017): <em>Les ciutats de les Illes Balears<\/em>, Ed. Lleonard i Muntaner.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Moreno J\u00edmenez, A. (2014). Dise\u00f1o de un indicador de necesidad socio-espacial para el an\u00e1lisis y la formaci\u00f3n de decisiones sobre servicios sociales urbanos. Un estudio de caso. <em>Investigaciones Geogr\u00e1ficas, Bolet\u00edn Del Instituto de Geograf\u00eda, 0<\/em>(0), 102\u2013117. https:\/\/doi.org\/10.14350\/rig.43499<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pueyo-Campos, \u00c1., Postigo-Vidal, R., Arranz-L\u00f3pez, A., Z\u00fa\u00f1iga-Ant\u00f3n, M., Sebasti\u00e1n-L\u00f3pez, M., Alonso-Logro\u00f1o, M. P., &amp; L\u00f3pez-Escolano, C. (2016). La cartograf\u00eda tem\u00e1tica: una herramienta para la gobernanza de las ciudades. Aportaciones de la semiolog\u00eda gr\u00e1fica cl\u00e1sica en el contexto de los nuevos paradigmas geogr\u00e1ficos. <em>Revista de Estudios Andaluces, 33<\/em>(1), 84\u2013110. https:\/\/doi.org\/10.12795\/rea.2016.i33.05<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:\u00a0SIG, an\u00e0lisi geogr\u00e0fica, an\u00e0lisi territorial, indicadors territorials, geografia Resum Els SIG s\u00f3n sistemes inform\u00e0tics basats en el tractament, emmagatzemament, estructuraci\u00f3, maneig i an\u00e0lisi de dades espacials, i la seva representaci\u00f3 sobre el territori. Compten amb una doble funci\u00f3: informativa i d&#8217;an\u00e0lisi. La representaci\u00f3 cartogr\u00e0fica de dades complementa l&#8217;an\u00e0lisi dels serveis i en millora la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4864,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[87],"tags":[55,56,58,57,43,54],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4863"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5266,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4863\/revisions\/5266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4864"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}