{"id":4846,"date":"2020-11-25T09:27:02","date_gmt":"2020-11-25T08:27:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4846"},"modified":"2021-04-23T07:45:26","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:26","slug":"figues-ous-i-cartes-que-no-lliguen-esperant-lesperit-sant-per-iniciar-la-timba-latencio-a-les-drogodependencies-a-la-part-forana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/figues-ous-i-cartes-que-no-lliguen-esperant-lesperit-sant-per-iniciar-la-timba-latencio-a-les-drogodependencies-a-la-part-forana\/","title":{"rendered":"Figues, ous i cartes que no lliguen. Esperant l\u2019Esperit Sant per iniciar la timba. L\u2019atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies a la part forana"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau: <\/b>tractament de drogodepend\u00e8ncies, conductes addictives, processos relacionals, proc\u00e9s terap\u00e8utic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Aquest article pret\u00e9n oferir una breu descripci\u00f3 de la Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies, de la poblaci\u00f3 que at\u00e9n i a les seves particularitats, dels principis b\u00e0sics de la intervenci\u00f3, amb l\u2019objectiu de convidar a una reflexi\u00f3 per desmitificar certes creences entorn de les conductes addictives i al seu tractament. Tamb\u00e9, pret\u00e9n proposar algunes idees que creiem necess\u00e0ries per millorar l\u2019atenci\u00f3 a les conductes addictives des de la secci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Albert Moratinos Jaume
\n<\/strong><\/p>\n

Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies
\nDirecci\u00f3 Insular d\u2019Inclusi\u00f3 Social. IMAS<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. Introducci\u00f3<\/h2>\n

La Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies de l\u2019IMAS va iniciar el seu cam\u00ed l\u2019any 1994.<\/p>\n

L\u2019IMAS exerceix, a trav\u00e9s de la Direcci\u00f3 d\u2019Inclusi\u00f3 Social, la gesti\u00f3 de la Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies a la part forana amb cinc Unitats de Conductes Addictives (UCA).<\/p>\n

La normativa que regula la compet\u00e8ncia en mat\u00e8ria de tractament de les conductes addictives de l\u2019IMAS a l\u2019\u00c0rea d\u2019Inclusi\u00f3 Social, Secci\u00f3 Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies, \u00e9s la llei 4\/2005, de 29 d\u2019abril de 2005, sobre drogodepend\u00e8ncies i altres addiccions de les Illes Balears (BOIB N\u00fam. 71, de 10-05-2005) que estableix, al t\u00edtol II, \u00abOrganitzaci\u00f3 i compet\u00e8ncies de les administracions p\u00fabliques\u00bb, que el sistema p\u00fablic d\u2019atenci\u00f3 als drogodependents i persones amb altres addiccions \u00e9s compet\u00e8ncia de la Conselleria de Salut i Consum.<\/p>\n

En virtut del conveni espec\u00edfic de col\u00b7laboraci\u00f3 en mat\u00e8ria de drogues de l\u2019any 2019 (que continua del signat inicialment el 14 de juliol de 2004), entre la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears i l\u2019IMAS, aquest darrer assumeix l\u2019enc\u00e0rrec de desenvolupar i gestionar els serveis d\u2019atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies i altres addiccions a la part forana, per donar cobertura a la demanda d\u2019assist\u00e8ncia ambulat\u00f2ria a les drogodepend\u00e8ncies i altres addiccions a Mallorca, excepte al municipi de Palma. En aquest sentit, cal dir que se segueix el model d\u2019unitat de conductes addictives (UCA) incorporat al sistema de salut de les Illes (cartera de serveis , circuit , protocol d\u2019intervenci\u00f3 , hist\u00f2ria cl\u00ednica,... ). Aquesta incorporaci\u00f3, aix\u00f2 no obstant, \u00e9s m\u00e9s te\u00f2rica que pr\u00e0ctica, perqu\u00e8 les UCA de l\u2019IMAS no s\u2019han acabat d\u2019incorporar del tot a l\u2019IB-Salut.<\/p>\n

Podem resumir aquest entramat en dos punts:<\/p>\n

    \n
  1. \n

    La compet\u00e8ncia indiscutible i indefugible del tractament de les conductes addictives \u00e9s del GOIB. (paradoxalment, la nostra secci\u00f3 \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s experi\u00e8ncia en tractament de conductes addictives).<\/p>\n<\/li>\n

  2. \n

    La compet\u00e8ncia del Consell de Mallorca (IMAS) \u00e9s el (gen\u00e8ric i indefinit) tractament psicosocial de les conductes addictives (que s\u2019ha de consensuar i integrar a la xarxa assistencial que coordina i defineix el GOIB). En aquest sentit, s\u2019hauria d\u2019apostar per unitats de suport psicosocial centrades en la problem\u00e0tica psicosocial (tenint en compte l\u2019individu i la comunitat) de les persones amb problemes de conductes addictives.<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    En aquests vint-i-sis anys de superviv\u00e8ncia \u2212en ple trastorn d\u2019identitat dissociatiu competencial del tractament de les drogodepend\u00e8ncies i d\u2019afrontar el deler (desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una subst\u00e0ncia o activitat a la qual s'\u00e9s addicte) de cada legislatura de traspassar la secci\u00f3 a la CAIB i\/o plantejar-se una abstin\u00e8ncia quant a l\u2019atenci\u00f3 de les drogodepend\u00e8ncies, i centrar-se en el (gen\u00e8ric i indefinit) tractament psicosocial de les drogodepend\u00e8ncies ha augmentat progressivament, i de manera cont\u00ednua, la demanda assistencial (l\u2019any 2018 varen ser ateses 1.896 persones usu\u00e0ries), i tamb\u00e9 hi ha hagut un increment en la diversitat de patologies i problem\u00e0tiques ateses. En canvi, no hi ha hagut una inversi\u00f3 en recursos per respondre a les necessitats de les persones usu\u00e0ries.<\/p>\n

    La sensaci\u00f3 d\u2019orfandat institucional que es percep, afegida als nous reptes assistencials als quals ens enfrontam, ens duen a replantejar la necessitat de reivindicar, una vegada m\u00e9s, una atenci\u00f3 digna a les persones que pateixen trastorns relacionats amb conductes addictives.<\/p>\n

    Aquesta sensaci\u00f3 d\u2019incertesa, afegida a la manca d\u2019homogene\u00eftat en els diferents serveis p\u00fablics i privats dedicats a les drogodepend\u00e8ncies, i la confusi\u00f3 en el marc competencial, requereixen que es consideri necessari fer un esfor\u00e7 clarament encaminat cap a la coher\u00e8ncia, en mat\u00e8ria de planificaci\u00f3, aix\u00ed com en la disponibilitat dels recursos m\u00e9s adients, sempre en funci\u00f3 de la tipologia i necessitats de les persones usu\u00e0ries.<\/p>\n

    2. La secci\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies<\/h2>\n

    Actualment, la Secci\u00f3 t\u00e9 cinc Unitats de Conductes Addictives (UCAS) \u2013Inca, Manacor, Migjorn, Calvi\u00e0 i Palma perif\u00e8ria\u2013 gestionades per quatre equips interdisciplinaris (metge\/essa, psic\u00f2leg\/\u00f2loga, treballador\/a social, auxiliar infermeria, infermer\/a i auxiliar administratiu\/va, excepte als UCAS Manacor i Inca en qu\u00e8 hi col\u00b7laboren els equips d\u2019atenci\u00f3 als ciutadans dels centres comarcals respectius) i coordinats per un cap de secci\u00f3 que atenen la poblaci\u00f3 de la part forana de Mallorca, que presenta problem\u00e0tica relacionada amb conductes addictives.<\/p>\n

    L\u2019objectiu general de la Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies \u00e9s l\u2019atenci\u00f3 integral (biopsicosocial), personalitzada i territorialitzada de les persones amb conductes addictives.<\/p>\n

    Les UCA, com a recursos de segon nivell, tenen la compet\u00e8ncia de dissenyar, implementar i avaluar els plans individuals de tractament, ja sigui de manera ambulat\u00f2ria, amb els seus propis recursos, o b\u00e9 derivant a recursos espec\u00edfics del circuit assistencial en mat\u00e8ria de drogodepend\u00e8ncies.<\/p>\n

    Programes que es presten:<\/p>\n

      \n
    • \n

      Programa d\u2019assessorament: informaci\u00f3 i orientaci\u00f3 a les persones afectades, als familiars, a altres persones interessades, i a professionals d\u2019altres serveis comunitaris.<\/p>\n<\/li>\n

    • \n

      Programes de desintoxicaci\u00f3:<\/p>\n

        \n
      • \n

        Ambulat\u00f2ria.<\/p>\n<\/li>\n

      • \n

        Hospital\u00e0ria: derivaci\u00f3 a les UDH (UPRA). A la nostra comunitat no hi ha cap recurs p\u00fablic per fer desintoxicaci\u00f3 hospital\u00e0ria d\u2019altres subst\u00e0ncies que no sigui l\u2019alcohol.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

      • \n

        Programes de deshabituaci\u00f3:<\/p>\n

          \n
        • \n

          Suport farmacol\u00f2gic:<\/p>\n

            \n
          • \n

            Antagonistes opiacis.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            Deshabituaci\u00f3 farmacol\u00f2gica de drogues no-opi\u00e0cies.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            Interdictors (f\u00e0rmacs aversius) i anticraving<\/i> (mitigaci\u00f3 del deler) de l\u2019alcohol.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            Tractament \/manteniment amb antagonistes opiacis (metadona i buprenorfina-naloxona).<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

          • \n

            Programes lliures de drogues.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

          • \n

            Programes d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica: individual, de parella o familiar.<\/p>\n<\/li>\n

          • \n

            Programa d\u2019atenci\u00f3 a la psicopatologia dual:<\/p>\n

              \n
            • \n

              Coordinaci\u00f3 amb salut mental.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              Abordatge farmacol\u00f2gic de la patologia psiqui\u00e0trica.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              Derivaci\u00f3 a recursos de la xarxa psiqui\u00e0trica, quan cal.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              Programa de seguiment de l\u2019evoluci\u00f3 de les persones usu\u00e0ries amb VIH\/sida i altres patologies infeccioses.<\/p>\n<\/li>\n

            • \n

              Programes de deshabituaci\u00f3 de tipus residencial.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

            • \n

              Programes i estrat\u00e8gies de reducci\u00f3 de danys:<\/p>\n

                \n
              • \n

                Programes de disminuci\u00f3\/consum controlat de l\u2019alcohol i reducci\u00f3 de danys.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Reducci\u00f3 de danys d\u2019altres drogues i potenciaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Programa de venopunci\u00f3 segura - intercanvi de xeringues.<\/p>\n<\/li>\n

              • \n

                Programa de sexe segur - administraci\u00f3 de preservatius.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

              • \n

                Atenci\u00f3 i integraci\u00f3 social:<\/p>\n

                  \n
                • \n

                  Seguiment de la situaci\u00f3 jur\u00eddica.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  Inserci\u00f3 sociolaboral.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  Derivaci\u00f3 a recursos.<\/p>\n<\/li>\n

                • \n

                  Programa de suport territorial als serveis socials comunitaris.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                  Com es descriu posteriorment, el nostre model assistencial i relacional es basa en els principis de l\u2019entrevista de motivaci\u00f3: col\u00b7laboraci\u00f3, acceptaci\u00f3, evocaci\u00f3 i compassi\u00f3, els quals consideram els m\u00e9s adequats per vincular, atendre i fomentar l\u2019adher\u00e8ncia i retenci\u00f3 al tractament. En aquest sentit, l\u2019adher\u00e8ncia terap\u00e8utica \u00e9s d\u2019una import\u00e0ncia cabdal per assolir els objectius terap\u00e8utics i l\u2019alian\u00e7a terap\u00e8utica \u00e9s part essencial de l\u2019adher\u00e8ncia, perqu\u00e8 influeix positivament en el resultat del tractament (Ilgen, Tiet, Finney i Moos, 2006).<\/p>\n

                  Aquest model ens permet afrontar les peculiaritats inherents a la poblaci\u00f3 que pateix conductes addictives i atenem, malgrat els continus entrebancs que anam trobam pel cam\u00ed i que afecten l'equip de professionals de la secci\u00f3, per\u00f2, sobretot i el que \u00e9s m\u00e9s preocupant, a les persones usu\u00e0ries: un circuit assistencial que, malgrat la seva llarga experi\u00e8ncia, presenta una simptomatologia de certa descoordinaci\u00f3 en vers al seu model d'atenci\u00f3<\/p>\n

                  3. A qui atenem?<\/h2>\n

                  No podria ser que les persones amb conductes addictives hagin patit algun dany terrible abans d\u2019iniciar el seu consum? I si el descobriment de les drogues no ha estat el terratr\u00e8mol que ha arrasat les seves vides, sin\u00f3 una de les seves r\u00e8pliques?<\/i><\/p>\n

                  Gabor Mat\u00e9<\/p>\n

                  Previ al trastorn relacionat amb subst\u00e0ncies, en una persona, es poden identificar factors que augmenten la vulnerabilitat: trets gen\u00e8tics familiars, maltractament infantil, trastorns emocionals, p\u00e8rdues significatives, episodis traum\u00e0tics, influ\u00e8ncies socioambientals. Aquests factors poden causar d\u00e8ficits durant el desenvolupament de la personalitat i limitar a l\u2019individu la capacitat per elegir conductes d\u2019afrontament, la qual cosa pot influir en el desenvolupament de les conductes addictives, de la seva evoluci\u00f3 i, tamb\u00e9, del tractament.<\/p>\n

                  Aix\u00ed, podem apuntar que aquests factors de vulnerabilitat es correlacionen amb:<\/p>\n

                    \n
                  • \n

                    El desenvolupament neurobiol\u00f2gic deficient que poden inclinar cap al consum.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    La incapacitat de mantenir un sentit estable de si mateix.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    La fragilitat de les afeccions amb vincles familiars significatius.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    La dificultat per mantenir vincles interpersonals en el seu medi social.<\/p>\n<\/li>\n

                  • \n

                    La insufici\u00e8ncia en la regulaci\u00f3 de les emocions<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                    Sense pretendre generalitzar, ni molt menys caricaturitzar els nostres PUC (pacients \/ persones usu\u00e0rie<\/span><\/span>s \/ clients), podem apuntar un seguit de caracter\u00edstiques que podem trobar-hi i que condicionen els processos, tant els relacionals com els terap\u00e8utics:<\/p>\n

                      \n
                    • \n

                      Desestabilitzaci\u00f3 simptomatologia psiqui\u00e0trica relacionada amb el consum.<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Desestabilitzaci\u00f3 simptomatologia psiqui\u00e0trica relacionada amb trastorn mental associat (patologia dual.)<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Alteracions conductuals i emocionals relacionades amb s\u00edndrome d\u2019abstin\u00e8ncia, intoxicaci\u00f3 i estil de vida associat.<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Actituds no col\u00b7laboratives (condicionades i pressionades per fam\u00edlia, sistema judicial, sistema de protecci\u00f3 de menors i fam\u00edlia, serveis sanitaris, socials, laborals...) que incrementen conductes negativistes i desafiants davant els professionals de la secci\u00f3.<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Pres\u00e8ncia de narratives traum\u00e0tiques viscudes i expressades per les persones usu\u00e0ries<\/span><\/span>.<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Conductes associades a la problem\u00e0tica inherent a la conducta addictiva i al seu estil de vida.<\/p>\n<\/li>\n

                    • \n

                      Situacions de crisis que requereixen contenci\u00f3 i mediaci\u00f3: conductes i temptatives autol\u00edtiques, ideaci\u00f3 su\u00efcida, desregulaci\u00f3 emocional...<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                      Tamb\u00e9 cal assenyalar que la nostra tasca assistencial es veu entrella\u00e7ada amb l\u2019exposici\u00f3 objectiva a situacions de risc i a emetre informes que influeixen de manera rellevant en els drets fonamentals dels nostres PUC, en \u00e0rees importants de la seva vida, que suposen tot un repte i esfor\u00e7 psicoemocional pels professionals com:<\/p>\n

                        \n
                      • \n

                        Condicionar les mesures jur\u00eddiques de protecci\u00f3 del menor.<\/p>\n<\/li>\n

                      • \n

                        Condicionar la privaci\u00f3 de llic\u00e8ncies de conducci\u00f3, d\u2019armes que pot implicar la p\u00e8rdua de la feina.<\/p>\n<\/li>\n

                      • \n

                        Condicionar l\u2019acc\u00e9s a recursos, prestacions i valoracions de discapacitats.<\/p>\n<\/li>\n

                      • \n

                        Condicionar les baixes laborals i m\u00fatues (inspeccions m\u00e8diques).<\/p>\n<\/li>\n

                      • \n

                        Condicionar el trasplantament d\u2019\u00f2rgans vitals (hep\u00e0tic, de rony\u00f3...).<\/p>\n<\/li>\n

                      • \n

                        Condicionar el compliment de penes: privaci\u00f3 de llibertat, canvi mesures judicials.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                         <\/p>\n

                        4. Els principis relacionals i assistencials. Objectius del tractament<\/h2>\n

                        El contrari a l\u2019addicci\u00f3 no \u00e9s la sobrietat, \u00e9s la relaci\u00f3 amb els altres. Si una persona est\u00e0 sola, no pot escapar de l\u2019addicci\u00f3. Les persones necessitem relacions humanes.<\/p>\n

                        ...<\/p>\n

                        \n

                        La pr\u00f2xima vegada que un addicte es topi en la teva vida, convida-\u2019l a la teva \"g\u00e0bia\". La teva acollida pot ser molt m\u00e9s poderosa del que un pugui imaginar.<\/i><\/p>\n<\/blockquote>\n

                        Johann Hari<\/p>\n

                        Novocaine for the soul<\/i> com a ant\u00eddot de la war on drugs<\/i><\/h4>\n

                        Un gran nombre dels PUC que atenem s\u00f3n persones que han passat gran part de la seva vida fugint o rebent c\u00e0stigs. Per la nostra extensa experi\u00e8ncia, tenim clar que els centres de tractament no han de ser recursos que convidin a fugir-ne ni tampoc llocs on es castiga la gent per les seves estrat\u00e8gies de gestionar el plaer o el malestar. El motiu d\u2019abandonament que s\u2019assenyala m\u00e9s freq\u00fcentment s\u00f3n els l\u00edmits imposats pel mateix programa terap\u00e8utic en un 70,5 % dels casos (L\u00f3pez- Go\u00f1i, et al., 2008). El fet que una bona adher\u00e8ncia terap\u00e8utica permeti que els tractaments siguin m\u00e9s estables en el temps i el fet que es relacionin de forma consistent amb l\u2019\u00e8xit del tractament, ens refor\u00e7a la import\u00e0ncia que tenen a veure els aspectes facilitadors de l\u2019adher\u00e8ncia (flexibilitat en els objectius entorn dels processos de canvi, adaptacions dels programes terap\u00e8utics, entrevista motivacional, entre d\u2019altres) i la necessitat de tenir-los en compte en la nostra tasca assistencial.<\/p>\n

                        El Dr. Gabor Mat\u00e9, als anys 80 a Vancouver, en plena pol\u00edtica war on drugs<\/i> (lamentablement, avui dia es continua moralitzant i criminalitzant els consumidors, perseguint-los a ells i no les causes de l\u2019addicci\u00f3) com ja va plantejar el Dr. Alfred Lindesmith, l\u2019any 1930 als EEUU, per la qual cosa va ser ignorat i ridiculitzat (de la mateixa manera que el llibre Addicts Are Human<\/i> Beings<\/i> publicat l\u2019any 1938 per Henry Smith Williams), va apostar per atendre les persones que patien conductes addictives simplement sent hum\u00e0 amb altres \u00e9ssers humans: estar disponible per a ells, sense jutjar-los, sense dir-los com han d\u2019afrontar les seves vides, tan sols tractant de ser una pres\u00e8ncia s\u00f2lida i amable en les seves vides. Aquest posicionament sintetitza, a parer meu, la base que hauria de guiar les pol\u00edtiques assistencials de qualsevol recurs de la xarxa assistencial en conductes addictives.<\/p>\n

                        Amb refer\u00e8ncia a la figura del terapeuta, Fern\u00e1ndez \u2013 Alv\u00e1rez (2010), en resumeixen les caracter\u00edstiques predictores d\u2019un bon resultat terap\u00e8utic: capacitat d\u2019escolta, actitud flexible, habilitat per generar confian\u00e7a, atendre les necessitats emocionals i afectives, capacitat per generar expectatives de canvi, mentalitat oberta, flexible, i actitud creativa en la intervenci\u00f3, sentir-se c\u00f2mode amb les relacions a llarg termini \u2212que s\u00f3n emocionalment intenses\u2212, toler\u00e0ncia cap als sentiments propis<\/span><\/span> negatius, paci\u00e8ncia i experi\u00e8ncia. Totes aquestes caracter\u00edstiques es relacionen amb el plantejament que hem exposat, aix\u00ed com amb els que es plantegen a continuaci\u00f3.<\/p>\n

                        Als anys 60, un professor de psicologia anomenat Bruce Alexander va plantejar, en el seu fam\u00f3s experiment Rat Park, dues situacions: en la primera va col\u00b7locar una rata sola dins una g\u00e0bia buida i dos dispensadors d\u2019aigua, un amb aigua barrejada amb droga i l\u2019altre amb aigua pura. En aquesta situaci\u00f3, va observar com la rata tenia tend\u00e8ncia a beure de manera compulsiva del dispensador que contenia l\u2019aigua barrejada amb la subst\u00e0ncia addictiva. En la segona situaci\u00f3 va col\u00b7locar la rata en un recinte ple de joguines, menjar de qualitat i, el m\u00e9s important, altres rates (a qui va anomenar Rat Park). Com en el primer experiment, les rates disposaven de dos compartiments d\u2019aigua: una de pura i l\u2019altra barrejada amb droga. Tamb\u00e9 varen beure l\u2019aigua amb droga, per\u00f2, aquesta vegada, cap rata es va enganxar ni va morir. Segons Alexander, tenir un entorn feli\u00e7 els portava a ignorar la droga tot i haver-la provat.<\/p>\n

                        Paral\u00b7lelament, una cosa molt semblant els estava passant als veterans de la Guerra del Vietnam. Tal com posaven de manifest els estudis que es varen dur a terme en aquell moment, el 20 % dels soldats havien desenvolupat una addicci\u00f3 a l\u2019hero\u00efna estant en el pa\u00eds asi\u00e0tic. Hi havia el temor que, un cop acabada la guerra, una flota d\u2019addictes torn\u00e0s als Estats Units. Per\u00f2, en realitat, aquests mateixos estudis varen recollir que el 95 % dels soldats addictes varen deixar de consumir en tornar a casa seva. Varen ser molt pocs els que varen necessitar ter\u00e0pia. El simple canvi d\u2019un entorn hostil per un de feli\u00e7 va fer que deixassin de tenir la necessitat de prendre drogues.<\/p>\n

                        Per demostrar la seva teoria, Alexander va voler portar l\u2019experiment del Rat Park un pas m\u00e9s enll\u00e0. Primer, va deixar que les rates es tornassin addictes dins la g\u00e0bia i, despr\u00e9s de 57 dies consumint, les va treure del seu a\u00efllament i les va posar al Rat Park. Com en el recinte original, seguien tenint a la disposici\u00f3 seva aigua barrejada amb droga. Les rates varen mostrar alguns espasmes a causa de l\u2019abstin\u00e8ncia, per\u00f2 r\u00e0pidament varen deixar de consumir i varen tornar a les seves vides normals. La seva nova g\u00e0bia \"feli\u00e7\" els havia salvat la vida.<\/p>\n

                        El que realment determina la nostra predisposici\u00f3 a l\u2019addicci\u00f3 i a mantenir-la, i tamb\u00e9 a superar-la, s\u00f3n les caracter\u00edstiques de la nostra \"g\u00e0bia\".<\/p>\n

                        Res de nou sota el sol, \u00e9s veritat, per\u00f2 podem ressaltar que un dels objectius prioritaris de qualsevol tractament \u00e9s ajudar la persona a fer m\u00e9s habitable, entretenguda i afectuosa la seva g\u00e0bia. Les administracions p\u00fabliques competents en l\u2019atenci\u00f3 a les conductes addictives no poden defugir la seva responsabilitat de visibilitzar g\u00e0bies desolades i de dotar-les de recursos que ajudin les persones a tornar a connectar-se amb elles mateixes i amb les altres.<\/p>\n

                        Els objectius de la intervenci\u00f3 en el tractament de les persones amb conductes addictives han de ser sempre personalitzats, ajustats al moment concret del proc\u00e9s de canvi de la persona, revisables, realistes i consensuats amb ella en funci\u00f3 de les seves necessitats m\u00e9s priorit\u00e0ries, de les seves capacitats\/recursos i del seu ritme en el proc\u00e9s de canvi personal.<\/p>\n

                        No hem d\u2019oblidar que una persona drogodependent, paral\u00b7lelament i a part de l\u2019addicci\u00f3 pr\u00f2pia<\/span><\/span>, pateix altres conflictes, amb els quals interacciona i que sovint la conducta addictiva \u00e9s tan sols un s\u00edmptoma m\u00e9s de tota la conflictivitat interna.<\/p>\n

                        La intervenci\u00f3 haur\u00e0 d\u2019estar centrada en la persona, \u00e9s a dir, en els seus conflictes, necessitats i preocupacions, siguin derivats de la drogodepend\u00e8ncia mateixa o b\u00e9 dels factors que s\u2019hi relacionen.<\/p>\n

                        El tractament de les conductes addictives implica grans dosis de compassi\u00f3, d\u2019ajuda, d\u2019enteniment i no de conseq\u00fc\u00e8ncies severes, mesures punitives ni ostracisme.<\/p>\n

                        Els objectius seg\u00fcents s\u00f3n els que es volen assolir en el proc\u00e9s terap\u00e8utic:<\/p>\n

                          \n
                        • \n

                          Objectius a curt termini:<\/p>\n

                            \n
                          • \n

                            Conscienciaci\u00f3 per iniciar\/seguir el tractament.<\/p>\n<\/li>\n

                          • \n

                            Ajuda per aconseguir l\u2019abstin\u00e8ncia del consum de subst\u00e0ncies i \/ o disminuir els riscos i danys associats al consum.<\/p>\n<\/li>\n

                          • \n

                            Afrontar i resoldre la problem\u00e0tica biopsicosocial associada.<\/p>\n<\/li>\n

                          • \n

                            Potenciar el desenvolupament de conductes alternatives al consum de subst\u00e0ncies.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n

                          • \n

                            Objectius a mitj\u00e0 i llarg termini:<\/p>\n

                              \n
                            • \n

                              Augmentar la capacitat d\u2019afrontar i resoldre conflictes, potenciant el maneig correcte de l\u2019ansietat i l\u2019autocontrol.<\/p>\n<\/li>\n

                            • \n

                              Consolidar actituds, valors i h\u00e0bits adquirits que possibilitin la disminuci\u00f3 de la patologia i l\u2019estabilitzaci\u00f3 pisco-social.<\/p>\n<\/li>\n

                            • \n

                              Facilitar les compet\u00e8ncies perqu\u00e8 la persona conegui qu\u00e8 s\u00f3n, com prevenir i gestionar possibles consums i \/ o recaigudes<\/p>\n<\/li>\n

                            • \n

                              Adquirir els h\u00e0bits personals orientats al manteniment de l\u2019abstin\u00e8ncia.<\/p>\n<\/li>\n

                            • \n

                              Fomentar el desenvolupament personal (proc\u00e9s d\u2019autonomia i maduraci\u00f3 personal) i les habilitats socials.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n

                              5. Propostes d\u2019actuaci\u00f3<\/h2>\n

                              Si tenim en compte les l\u00ednies que marquen el Pla d'Addiccions i Drogodepend\u00e8ncies de les Illes Balears (PADIB), la Llei 4\/2005, sobre drogodepend\u00e8ncies a les Illes Balears, l\u2019Estrat\u00e8gia Nacional sobre Adiccions 2017\u20132024, l\u2019experi\u00e8ncia acumulada de la nostra secci\u00f3 en aquests 26 anys i la situaci\u00f3 actual del fenomen de les conductes addictives, podem fixar els objectius seg\u00fcents per construir un model assistencial adequat i coherent amb les necessitats de les persones que pateixen conductes addictives:<\/p>\n

                              1. Garantir una atenci\u00f3 integral de qualitat mitjan\u00e7ant la coordinaci\u00f3 de la xarxa de tractament a les addiccions amb la resta del sistema sociosanitari.<\/span><\/strong><\/p>\n

                              Aquest punt t\u00e9 a veure amb l\u2019\u00e0rea competencial de la Conselleria de Salut, que recau en el PADIB, el qual ha de definir un circuit assistencial integrador, coordinat i de qualitat que doni resposta a les diverses necessitats de la poblaci\u00f3 que atenem.<\/p>\n

                              Per a les UCA, com a recurs de segon nivell, responsables d\u2019avaluar, dissenyar i implementar els plans individuals de tractament i, sobretot, per les persones que atenen, \u00e9s indispensable comptar amb un circuit assistencial clar, coherent i amb els recursos m\u00ednims que garanteixin un tractament adequat.<\/p>\n

                              2. Incloure la perspectiva de g\u00e8nere i edat en tots els nivells del proc\u00e9s assistencial<\/strong><\/span><\/p>\n

                              \u00c9s fonamental millorar la incorporaci\u00f3 efectiva de les necessitats espec\u00edfiques de la dona en tots els programes d\u2019atenci\u00f3. En aquest sentit, \u00e9s important integrar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com un element m\u00e9s en l\u2019abordatge de les addiccions com a objectiu transversal compartit amb altres recursos. Cal treballar tant en intervenci\u00f3 amb homes com amb dones i descendents (si \u00e9s el cas): elles com a possibles v\u00edctimes, ells com a possibles agressors. Cal fomentar, tamb\u00e9, l\u2019atenci\u00f3 integral i la coordinaci\u00f3 de recursos per a les dones que pateixen viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i els seus fills i filles, per evitar la victimitzaci\u00f3 institucional \u00e9s un repte assistencial que no podem eludir.<\/p>\n

                              3. Ajustar els tractaments als tipus i formes de consum, i la problem\u00e0tica que hi va associada: l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 consumidora i l\u2019abordatge de l\u2019augment de la cronicitat, incloent-hi tots els factors relacionats amb el deteriorament cognitiu que s\u2019associen a la poblaci\u00f3 major de 64 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

                              4. Ajustar els tractaments a tipus i formes de consum i problem\u00e0tica associada als joves i adolescents.<\/strong><\/span><\/p>\n

                              L\u2019accessibilitat i la territorialitat s\u00f3n principis rectors de la nostra llei de drogodepend\u00e8ncies, i no hi ha cap UCA Jove a la Part Forana.<\/p>\n

                              A m\u00e9s, cal recordar que la reducci\u00f3 de danys tamb\u00e9 ha d\u2019incloure la protecci\u00f3 de la salut i la seguretat dels infants i dels adolescents, i d\u2019altres membres de la fam\u00edlia en entorns afectats pel consum. En aquest sentit, consideram cabdal desenvolupar programes espec\u00edfics d\u2019intervenci\u00f3 on es tengui en compte aquest vessant.<\/p>\n

                              5. Millorar programes de tractament per al joc patol\u00f2gic i addiccions conductuals.<\/span><\/strong><\/p>\n

                              L\u2019augment anual de les admissions a tractaments derivades del joc patol\u00f2gic i altres addiccions comportamentals, fan necess\u00e0ria una formaci\u00f3 espec\u00edfica per als professionals per donar resposta a les seves necessitats, aix\u00ed com a les intervencions grupals.<\/span><\/p>\n

                              6. Ajustar i ampliar els programes de tractament en pacients amb patologia dual<\/span><\/strong><\/p>\n

                              Implementar recursos i programes per atendre les necessitats d\u2019aquest perfil de persones usu\u00e0ries, sobretot, per organitzar grups terap\u00e8utics.<\/p>\n

                              Millorar la coordinaci\u00f3 amb les USM (unitats de salut mental) o b\u00e9 plantejar ubicar les UCA a Salut Mental (soluci\u00f3 prou clara i demostrada).<\/p>\n

                              Una vegada que s\u2019integrin les UCA al sistema de salut, cal refor\u00e7ar-les amb m\u00e9s professionals per potenciar i garantir les intervencions biopsicosocials necess\u00e0ries per oferir una atenci\u00f3 de qualitat dins l\u2019\u00e0mbit de l\u2019atenci\u00f3 a les conductes addictives.<\/p>\n

                              Aix\u00ed es podran dissenyar i implementar programes que prevegin intervencions que donin resposta a les necessitats esmentades.<\/p>\n

                              Per poder iniciar el cam\u00ed cap a la consecuci\u00f3 dels objectius esmentats, es requereix una flexibilitat organitzativa i de recursos que facilitin l\u2019acc\u00e9s al tractament m\u00e9s adequat i ajustat a les necessitats de les persones usu\u00e0ries, des d\u2019un enfocament de salut p\u00fablica integral que inclogui la persona, el seu entorn familiar i social, i el conjunt de la comunitat (orientaci\u00f3 comunit\u00e0ria).<\/p>\n

                              Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n

                              Alexander, B. K. (2000). The Globalization of Addiction. Addiction Research, 8<\/i>(6), 501\u2013526. https:\/\/doi.org\/10.3109\/16066350008998987<\/p>\n

                              Clar, Miquel (2015). Compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de tractament de les drogodepend\u00e8ncies. La seva ubicaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la salut<\/i> (document intern).<\/p>\n

                              Alvarez, H. F. (2010). Principios generales para la intervenci\u00f3n en los trastornos de personalidad. A Tratado de trastornos de la personalidad<\/i> (pp. 295-306). S\u00edntesis.<\/p>\n

                              Hari, J. (2015). Tras el grito: un relato revolucionario y sorprendente sobre la verdadera historia de la guerra contra las drogas<\/i>. Grupo Planeta (GBS).<\/p>\n

                              Ilgen, M., Tiet, Q., Finney, J., & Moos, R. H. (2006). Self-Efficacy, Therapeutic Alliance, and Alcohol-Use Disorder Treatment Outcomes. Journal of Studies on Alcohol, 67<\/i>(3), 465\u2013472. https:\/\/doi.org\/10.15288\/jsa.2006.67.465<\/p>\n

                              Mat\u00e9, Gabor (2008). In the Realm of Hungry Ghosts: Close Encounters with Addiction.<\/i> A.A. Knopf Canada<\/p>\n

                              Jaume, A. M., Abousy, M., & Gordaliza, R. P. (2017). Envelliment, problemes de consum de subst\u00e0ncies i processos de tractament a les Balears. Anuari de l'envelliment: Illes Balears<\/i>, (2017), 291-306.<\/p>\n

                              Williams, H. S. (1938). Drug Addicts are Human Beings: The Story of Our Billion-dollar Drug Racket, how We Created it and how We Can Wipe it Out. <\/i>Shaw Publishing Company.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                              Paraules clau: tractament de drogodepend\u00e8ncies, conductes addictives, processos relacionals, proc\u00e9s terap\u00e8utic. Resum Aquest article pret\u00e9n oferir una breu descripci\u00f3 de la Secci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies, de la poblaci\u00f3 que at\u00e9n i a les seves particularitats, dels principis b\u00e0sics de la intervenci\u00f3, amb l\u2019objectiu de convidar a una reflexi\u00f3 per desmitificar certes creences entorn de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2484,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[78,89],"tags":[45,44,43,47,48],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4846"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4846"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4846\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5156,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4846\/revisions\/5156"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2484"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4846"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}