{"id":4842,"date":"2020-11-27T08:47:36","date_gmt":"2020-11-27T07:47:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4842"},"modified":"2021-04-23T07:45:22","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:22","slug":"afeccio-cap-a-figures-parentals-i-la-seva-influencia-en-el-desenvolupament-de-conductes-addictives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/afeccio-cap-a-figures-parentals-i-la-seva-influencia-en-el-desenvolupament-de-conductes-addictives\/","title":{"rendered":"Afecci\u00f3 cap a figures parentals i la seva influ\u00e8ncia en el desenvolupament de conductes addictives"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau: <\/b>afecci\u00f3, conductes addictives, vincle familiar, alcohol.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest article \u00e9s abordar en profunditat la reflexi\u00f3 sobre la influ\u00e8ncia que la \u00absalut\u00bb de l\u2019afecci\u00f3 o vincle paternofilial i maternofilial exerceix en el desenvolupament de conductes de tipus addictiu.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Silvana Elisa Navarta
\n<\/strong><\/p>\n

Metgessa de l\u2019UCA Migjorn
\nSecci\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Drogodepend\u00e8ncies. IMAS<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarregau l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. Introducci\u00f3<\/span><\/h2>\n

<\/a>El concepte d\u2019afecci\u00f3<\/span><\/p>\n

El concepte cl\u00e0ssic d\u2019afecci\u00f3 apareix fa ja molts anys, de la m\u00e0 de Bowlby (1958), qui descriu el vincle emocional que una cria desenvolupa cap als seus progenitors i que li proveeix la seguretat necess\u00e0ria per explorar el m\u00f3n i desenvolupar-se de manera sana. Aquesta teoria, injuriada molts anys potser per la seva visi\u00f3 de la psicologia humana equiparable a la d\u2019altres mam\u00edfers, almenys en un punt de partida, es revalora en aquests dies en qu\u00e8 la connexi\u00f3 de l\u2019hum\u00e0 amb la naturalesa es considera for\u00e7a important.<\/p>\n

Segons la teoria de l\u2019afecci\u00f3, els infants desenvolupen una inclinaci\u00f3 segura cap a les persones cuidadores que es mostren receptives i sensibles a les seves necessitats. Aquesta reuneix patrons determinats de comportament, com \u00e9s la recerca de la proximitat amb la persona cuidadora, una reacci\u00f3 d\u2019angoixa davant l\u2019abs\u00e8ncia, i de recerca de consol i alleujament quan aquesta reapareix, aix\u00ed com una reacci\u00f3 diferent cap a la pres\u00e8ncia de persones estranyes. Les manifestacions d\u2019afecci\u00f3 van variant a mesura que l\u2019infant creix i adquireix habilitats de comunicaci\u00f3 i d\u2019afrontament de les situacions. Mary Ainsworth (1970) amplia l\u2019estudi de l\u2019afecci\u00f3, descriu patrons de conducta d\u2019afecci\u00f3 diferents i queden conformats dos grups: l\u2019afecci\u00f3 segura i la insegura. Aquesta al\u00b7lusi\u00f3 a la seguretat no descriu simplement l\u2019actitud general de l\u2019infant, sin\u00f3 la percepci\u00f3 sobre la disponibilitat de la persona cuidadora en cas que pugui necessitar-ne la protecci\u00f3 o el consol, i la forma en qu\u00e8 l\u2019infant respon en funci\u00f3 d\u2019aquesta percepci\u00f3 (Weinfeld, 1999). Aix\u00f2 no vol dir que l\u2019infant amb afecci\u00f3 segura no tengui por o ansietat. Per contra, que sorgeixin aquests sentiments en l\u2019infant provoca que cerqui acostar-se a la font de cura i allunyar-se de la possible amena\u00e7a. Aix\u00f2 afavoreix l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019entorn, ja que confia en la disponibilitat d\u2019aquella \u00abbase segura\u00bb (Ainsworth) a la qual tornar. Aquesta confian\u00e7a no \u00e9s tal en els infants amb aferrament insegur, que perceben una persona cuidadora inconsistent, que no sempre atorga alleujament als seus sentiments de por i ansietat, d\u2019altra banda normals.<\/p>\n

Segons la teoria cl\u00e0ssica de Bowlby i Ainsworth, el sistema de conducta d\u2019afecci\u00f3 \u00e9s un sistema de conductes adaptat a l\u2019ambient de cura en el qual es desenvolupen; no \u00e9s casual, sin\u00f3 desenvolupat per aconseguir en aquest ambient la m\u00e0xima proximitat amb les persones cuidadores. Per tant, tant l\u2019afecci\u00f3 insegura com la segura poden considerar-se adaptatives. L\u2019infant amb aferrament insegur, per exemple, pot maximitzar la conducta d\u2019afecci\u00f3 fins i tot en situacions d\u2019amena\u00e7a baixa, mantenir-se alerta i ansi\u00f3s, limitar la seva conducta explorat\u00f2ria i assegurar-se, d\u2019aquesta manera, que t\u00e9 cura davant situacions en les quals no confia plenament. Des d\u2019un punt de vista evolutiu, aix\u00f2 afavoreix la superviv\u00e8ncia. Des d\u2019un punt de vista individual i del desenvolupament, per\u00f2, aquesta manca de confian\u00e7a t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants, perqu\u00e8 compromet l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019entorn. Per aix\u00f2, hi ha certs aspectes del desenvolupament de la personalitat en qu\u00e8 l\u2019afecci\u00f3 pot exercir una influ\u00e8ncia especial. Aquestes \u00e0rees estan intr\u00ednsecament connectades amb la regulaci\u00f3 emocional, la reciprocitat en la conducta i les expectatives i creences sobre si i sobre els altres, i inclouen la depend\u00e8ncia, la confian\u00e7a en si mateix, l\u2019efic\u00e0cia, l\u2019ansietat, l\u2019enuig, l\u2019empatia i les compet\u00e8ncies interpersonals (Ainsworth, Sroufe, Weinsfeld).<\/p>\n

Les causes principals del desenvolupament d\u2019un tipus d\u2019afecci\u00f3 o d\u2019un altre tenen a veure, per descomptat, amb les persones cuidadores principals, normalment els progenitors. L\u2019afecci\u00f3 ansiosa ambivalent, per exemple, pot desenvolupar-se davant d\u2019una mare que mostra una resposta inconsistent als senyals del seu fill, perqu\u00e8 de vegades \u00e9s insensible i d\u2019altres, intrusiva. L\u2019afecci\u00f3 evitativa, es desenvolupa en el cas de pares que mostren rebuig o tendeixen a menysprear els intents de l\u2019infant de proximitat, especialment per al contacte corporal. Cal destacar, per\u00f2, que el tipus d\u2019aferrament que podria desenvolupar-se en cada cas \u00e9s nom\u00e9s probable, ja que es tracta d\u2019un sistema inserit en un context complex de m\u00faltiples processos en desenvolupament. Podria interpretar-se com un punt de partida al qual s\u2019integrar\u00e0 l\u2019experi\u00e8ncia posterior.<\/p>\n

Els infants amb aferrament segur desenvolupen amb m\u00e9s facilitat compet\u00e8ncies socials que els infants amb aferrament insegur (Karen R, 1998), mentre que estudis nombrosos mostren la relaci\u00f3 de l\u2019afecci\u00f3 insegura en la inf\u00e0ncia amb l\u2019emerg\u00e8ncia posterior de dificultats de tipus social, f\u00edsic i emocional; amb l\u2019aparici\u00f3 de problemes de conducta internalitzant, com depressi\u00f3, ansietat, consum de subst\u00e0ncies, o externalitzants, com trastorns de conducta, hostilitat, consum de subst\u00e0ncies i conductes delictives (Van der Vorst, 2006). L\u2019afecci\u00f3 desorganitzada (un tipus particular associada al patiment dels infants de situacions traum\u00e0tiques) s\u2019ha associat tamb\u00e9 a l\u2019aparici\u00f3 de trastorns de tipus dissociatiu (Carlson, 1998) i trastorns de conducta externalitzant i d\u2019hostilitat, fins i tot des d\u2019una edat preescolar (Lyon Ruth, 1992).<\/p>\n

La teoria de la inclinaci\u00f3 inclou la visi\u00f3 de transmissi\u00f3 intergeneracional de la qualitat de relacions familiars i predisposa a la repetici\u00f3 del model de crian\u00e7a en generacions successives. No obstant aix\u00f2, en els humans hi ha un sistema de crian\u00e7a complex i ha de considerar-se tamb\u00e9 la possibilitat que l\u2019afecci\u00f3 amorosa entre els pares pugui funcionar com a amortidora de l\u2019afecci\u00f3 insegura d\u2019un d\u2019ells i trencar aix\u00ed amb la transmissi\u00f3 intergeneracional (Cowan [et al.], 1996). En aquest sentit, l\u2019impacte de la millora en un vincle va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019efecte en l\u2019individu.<\/p>\n

<\/a>2. Vincle i addiccions: evid\u00e8ncia cient\u00edfica<\/span><\/h2>\n

Molts estudis investiguen la relaci\u00f3 de l\u2019afecci\u00f3 parental amb l\u2019\u00fas alhora d\u2019alcohol, tabac, subst\u00e0ncies il\u00b7legals i PIU.<\/p>\n

Cooper [et al.] (1998) i Anderson (1994) troben que l\u2019afecci\u00f3 insegura en adolescents s\u2019associa a un risc major de l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies. Kassel (2006) troba el mateix resultat en persones adultes joves, a trav\u00e9s del seu impacte en actituds interpersonals disfuncionals i l\u2019autoestima. Aix\u00ed mateix, troba un efecte directe i independent per a l\u2019\u00fas de tabac i alcohol. Senormanci (2013) i Lin (2011) troben un estil d\u2019afecci\u00f3 insegura o ansiosa tamb\u00e9 en individus amb addicci\u00f3 a Internet. Resultats similars respecte a l\u2019addicci\u00f3 a Internet s\u00f3n trobats per Fong Ching (2015) i Ching (2015). Aquest \u00faltim conclou que les restriccions parentals s\u00f3n necess\u00e0ries per inculcar bones pr\u00e0ctiques, per\u00f2 si no s\u00f3n aplicades en un ambient en qu\u00e8 el jove se senti segur i obert a la guia paterna, l\u2019efectivitat d\u2019aquestes disminueix.<\/p>\n

Per Looze (2014) tant el consum d\u2019alcohol, de tabac i\/o de c\u00e0nnabis i l\u2019activitat sexual preco\u00e7 s\u2019associen de forma inversa amb la comunicaci\u00f3 amb pares i l\u2019afecci\u00f3 a l\u2019escola (com millor \u00e9s, menor \u00e9s el consum). Wongtongkam (2015) troba tamb\u00e9 que l\u2019afecci\u00f3 familiar forta \u00e9s un predictor significatiu com a protector enfront del consum i l\u2019ab\u00fas de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques i d\u2019alcohol. Les troballes de Schimmenti (2013) donen suport tamb\u00e9 a la hip\u00f2tesi que l\u2019afecci\u00f3 insegura (especialment la preocupaci\u00f3 per les relacions interpersonals) est\u00e0 involucrada en el desenvolupament de conductes addictives, en aquest cas relacionades amb Internet.<\/p>\n

Encara que molts apunten a l\u2019efecte protector per als adolescents, les troballes no s\u00f3n uniformes. Overbeek [et al.] (2004), en un estudi longitudinal, no troben una relaci\u00f3 significativa entre els vincles parentals i l\u2019inici d\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies en l\u2019adultesa primerenca. Per a McKay (2015) la inclinaci\u00f3 parental no mostra una difer\u00e8ncia entre persones abst\u00e8mies i bevedores moderades, per\u00f2 s\u00ed entre aquestes \u00faltimes i les bevedores problem\u00e0tiques, on es converteix en un predictor estad\u00edsticament significatiu. Chan (2013) relaciona l\u2019augment pronunciat de consum d\u2019alcohol amb certs factors psicosocials, per\u00f2 no aix\u00ed per l\u2019afecci\u00f3 parental. S\u00f3n els seg\u00fcents: als 13 anys, el baix comprom\u00eds escolar; als 11 anys, el consum d\u2019alcohol per parents; als 11 anys, les actituds parentals favorables a l\u2019alcohol.<\/p>\n

Kopak (2011) observa que per al consum d\u2019alcohol influeixen la cohesi\u00f3 familiar i el control, per\u00f2 no la inclinaci\u00f3, que en canvi s\u00ed que exerceix influ\u00e8ncia significativa sobre l\u2019\u00fas de drogues. Smorti i Guarnieri (2015) troben que no hi ha un efecte directe significatiu de l\u2019enlla\u00e7 amb pare i mare i l\u2019\u00fas d\u2019alcohol en adolescents. Garmiene (2006) detecta que els infants que passen menys temps compartit amb la fam\u00edlia s\u00f3n el grup amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019intents de consum de tabac. Les troballes en relaci\u00f3 amb l\u2019alcohol s\u00f3n an\u00e0logues, per\u00f2 m\u00e9s febles. Henry (2008) conclou que l\u2019afecci\u00f3 familiar baixa \u00e9s un predictor significatiu de relaci\u00f3 amb les persones usu\u00e0ries, i aquest, a la vegada, de l\u2019\u00fas de drogues. Tamb\u00e9 es veu un efecte total directe de l\u2019afecci\u00f3 parental sobre l\u2019\u00fas de drogues i tabac, per\u00f2 no en el cas de l\u2019alcohol, que nom\u00e9s t\u00e9 un efecte indirecte, a trav\u00e9s del mediador \u00abrelaci\u00f3 amb les persones usu\u00e0ries\u00bb.<\/p>\n

<\/a>3. Discussi\u00f3<\/span><\/h2>\n

<\/a>3.1. Alcohol i publicitat<\/span><\/h3>\n

En l\u2019evid\u00e8ncia esmentada, ressalta la difer\u00e8ncia que s\u2019albira amb l\u2019alcohol, subst\u00e0ncia amb la qual aquest factor \u00abprotector\u00bb d\u2019afecci\u00f3 segur no \u00e9s tan evident com per a les altres conductes addictives. La qualitat de l\u2019enlla\u00e7 paternofilial sembla incidir menys en el cas de l\u2019alcohol; per dir-ho d\u2019una manera clara, \u00e9s insuficient. Semblen existir altres raons de pes que contraresten l\u2019efecte d\u2019aquesta seguretat. La ra\u00f3 per iniciar aquest consum pot ser, igual que per altres subst\u00e0ncies, una forma d\u2019afrontament i de \u00abcompensaci\u00f3\u00bb d\u2019inseguretat a \u00abl\u2019exploraci\u00f3 del m\u00f3n\u00bb, per\u00f2 sembla que hi ha d\u2019haver tamb\u00e9 raons o motivacions diferents.<\/p>\n

M\u2019agradaria elaborar una hip\u00f2tesi senzilla sobre la causa d\u2019aquesta difer\u00e8ncia: el significat social del consum d\u2019alcohol en aquesta cultura i, secund\u00e0riament, el consum en el si familiar, l\u2019ostentaci\u00f3 de les virtuts d\u2019aquest consum. Amb les campanyes preventives i de psicoeducaci\u00f3 social per al consum responsable, la promoci\u00f3 de les begudes alcoh\u00f2lica i del beure alcohol es presenten com un acte divertit, comunitari i, fins i tot, a vegades, promocionat com a saludable. La comprensi\u00f3 de la voluntat pol\u00edtica que facilita aquest tipus de propaganda (per a una subst\u00e0ncia que sobradament est\u00e0 provat que \u00e9s nociva) est\u00e0 fora del meu abast i encara m\u00e9s d\u2019aquest article, per\u00f2 em sembla digna de menci\u00f3.<\/p>\n

En les UCA cercam incidir amb un treball en psicoeducaci\u00f3 com a prevenci\u00f3 terci\u00e0ria en les persones usu\u00e0ries consumidores d\u2019alcohol i com a prevenci\u00f3 prim\u00e0ria selectiva envers els seus fills, per exemple. Evidentment, des d\u2019aquesta perspectiva, nom\u00e9s podem aportar un gra d\u2019arena, sent un dispositiu terap\u00e8utic sense recursos per a tasques de prevenci\u00f3.<\/p>\n

<\/a>3.2. Vincle i prevenci\u00f3<\/span><\/h3>\n

Sabem que una mateixa conducta o un mateix grau de consum pot complir funcions diverses, sobretot en l\u2019estadi inicial -podria dir-se \u00abexperimental\u00bb-, quan encara no s\u2019han adquirit totes les caracter\u00edstiques d\u2019una addicci\u00f3, que torna la conducta bastant fora del control de la voluntat de l\u2019individu.<\/p>\n

Un aferrament segur implicaria, com hem vist al principi, un inter\u00e8s per l\u2019entorn, m\u00e9s confian\u00e7a en si mateix i la creen\u00e7a impl\u00edcita que davant de possibles amenaces es trobar\u00e0 protecci\u00f3 i un lloc segur on anar a refugiar-se. Aquest \u00abpanorama\u00bb subjectiu en un adolescent podria ser un ambient propici des del qual experimentar amb conductes de cert risc, especialment si aquestes s\u2019encoratgen socialment i atorguen a l\u2019adolescent la possibilitat d\u2019explorar sensacions noves, l\u2019acostament a semblants i el posicionament en rols adults.<\/p>\n

Un vincle segur podria ser llavors congruent amb l\u2019\u00fas experimental de subst\u00e0ncies. Moffit (1993) afirma que aquest \u00fas \u00e9s molt freq\u00fcent en l\u2019adolesc\u00e8ncia, com a conducta explorat\u00f2ria, que sovint inclou episodis de consum important, per\u00f2 limitat a l\u2019adolesc\u00e8ncia i que no implica antecedents o conseq\u00fc\u00e8ncies patol\u00f2giques (De Lucas i Monta\u00f1ez, 2006). En la nostra cultura, aix\u00f2 \u00e9s freq\u00fcentment observat amb subst\u00e0ncies com el c\u00e0nnabis.<\/p>\n

Al voltant del 10 % dels adolescents desenvolupa patrons m\u00e9s greus de consum i depend\u00e8ncia, que persisteixen fins a l\u2019edat adulta. L\u2019\u00fas continu i el pas a una conducta d\u2019ab\u00fas i de depend\u00e8ncia, es veu m\u00e9s relacionat amb un estil d\u2019afecci\u00f3 insegura o altres factors de risc psicosocial (Iglesias [et al.], 2006).<\/p>\n

En aquest sentit, la nostra valoraci\u00f3 en les UCA cerquen distingir el patr\u00f3 de consum, la motivaci\u00f3, la gravetat, l\u2019exist\u00e8ncia i el grau de consci\u00e8ncia de riscos assumits, aix\u00ed com el terreny ps\u00edquic on incideix i s\u2019intenta, aix\u00ed, predir la vulnerabilitat del subjecte. En general, la majoria de persones usu\u00e0ries que arriben ja han traspassat el llindar de consum \u00abd\u2019exploraci\u00f3\u00bb, si \u00e9s que n\u2019hi va haver, i presenten problem\u00e0tiques de depend\u00e8ncia instal\u00b7lades, en qu\u00e8 la subst\u00e0ncia (tipus, via, temps des de l\u2019inici) juga un paper rellevant, m\u00e9s enll\u00e0 de la motivaci\u00f3 inicial. Aix\u00ed i tot, mitjan\u00e7ant l\u2019entrevista cl\u00ednica observam que hi ha multiplicitat de \u00abdesencadenants\u00bb, si ens remetem a l\u2019inici de consum. Sorprenen molt sovint les edats d\u2019inici, tan per\u00f2 tan primerenques.<\/p>\n

En aquest sentit, no est\u00e0 de m\u00e9s opinar i insistir en la rellev\u00e0ncia de les pol\u00edtiques de prevenci\u00f3 que, a la llum de l\u2019evid\u00e8ncia com la que aqu\u00ed s\u2019exposa, atorguin un lloc prioritari a afavorir un desenvolupament sa de l\u2019infant i de l\u2019adolescent, l\u2019atenci\u00f3 al vincle paternofilial i maternofilial, especialment amb desafiaments presents de salut mental en els progenitors (incloent-hi les addiccions). L\u2019enfocament, en la meva humil opini\u00f3, no hauria de ser tant el de lluita contra les drogues com el d\u2019anar afavorint terrenys psicol\u00f2gics no propicis per a l\u2019ab\u00fas.<\/p>\n

<\/a>4. Com a conclusi\u00f3<\/span><\/h2>\n

Entenem que qualsevol intervenci\u00f3 que afavoreixi el desenvolupament d\u2019habilitats parentals i vincles saludables i, per tant, d\u2019un aferrament segur en els infants, afavoreix, a la vegada, la prevenci\u00f3 de conductes addictives (aix\u00ed com altres estrat\u00e8gies desadaptatives) al llarg del desenvolupament. Aquesta idea sembla ja defensar-se sola, per\u00f2 no est\u00e0 de m\u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica que hi doni suport. Encara que no dubt que hi ha l\u00ednies de treball en aquest sentit, com a metgessa d\u2019una UCA, tenc la sensaci\u00f3 que podria fer-se m\u00e9s. Crec que l\u2019IMAS \u00e9s un context privilegiat per a la intersecci\u00f3 entre equips de treball de Menors i de Conductes Addictives. Estic segura que s\u00f3n necess\u00e0ries m\u00e9s accions que intentin allunyar-se de la connotaci\u00f3 de vigil\u00e0ncia que tenen les persones usu\u00e0ries sobre els serveis socials de menors, ideant una forma d\u2019acompanyament sistem\u00e0tic per a les persones usu\u00e0ries de les UCA amb fill i\/o filles, per cercar l\u2019enfortiment en una funci\u00f3 i rol dif\u00edcils de per si. Per a aix\u00f2, seria necessari acceptar que en relaci\u00f3 amb la crian\u00e7a tampoc hi ha un tot blanc o tot negre, sin\u00f3 escales de grisos on poden no existir realitats dignes d\u2019intervencions majors (com la retirada dels menors de la seva llar), per\u00f2 s\u00ed que hi hauria lloc per a d\u2019altres de menors, no menys profitoses (o fins i tot m\u00e9s, segons la circumst\u00e0ncia), com l\u2019assist\u00e8ncia a grups\/escola de pares, visites a casa, xerrades per als fills, etc., que potenci\u00efn fortaleses, que reforcin debilitats en les din\u00e0miques familiars. Per qu\u00e8 no pensar a reduir danys en aquest sentit tamb\u00e9, encara que ja s'hagi assolit l\u2019abstin\u00e8ncia en la conducta addictiva?<\/p>\n

En resum:<\/p>\n