{"id":4644,"date":"2019-12-04T16:43:28","date_gmt":"2019-12-04T14:43:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4644"},"modified":"2021-04-23T07:45:28","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:28","slug":"el-proces-terapeutic-de-namparo-al-programa-proa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-proces-terapeutic-de-namparo-al-programa-proa\/","title":{"rendered":"El proc\u00e9s terap\u00e8utic de n’Amparo al programa PROA"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:\u00a0<\/b>Persones amb discapacitat, acompliment ocupacional, promoci\u00f3 de l'auotnomia, atenci\u00f3 integral.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

La intenci\u00f3 d'aquest article \u00e9s exposar la metodologia de treball que es duu a terme en el PROA (Programa de Promoci\u00f3 de l'Autonomia) i quines s\u00f3n les estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 que posem en pr\u00e0ctica de forma conjunta, a partir de la narraci\u00f3 del proc\u00e9s d'una usu\u00e0ria dins del programa. M\u00e8tode. Es fa l'avaluaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de valoraci\u00f3 espec\u00edfiques de cada disciplina, aix\u00ed com l'escolta activa de les necessitats i expectatives de la persona durant el proc\u00e9s. Configuren el punt de partida, per poder establir el pla terap\u00e8utic com\u00fa d'intervenci\u00f3. Conclusions. Hem observat que la intervenci\u00f3 dirigida a millorar-ne l'autonomia ha generat canvis significatius que interpretem han estat possibles gr\u00e0cies al context dels entorns i ocupacions reals en qu\u00e8 s'ha desenvolupat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Diana Carolina Quiroga Parada <\/strong>(terapeuta ocupacional)
\nMarta Puig Comas<\/strong> (logopeda)
\nSeraf\u00ed Jim\u00e9nez Rodr\u00edguez <\/strong>(neuropsic\u00f2leg)
\nLaura Gonz\u00e1lez Arribas <\/strong>(terapeuta ocupacional)
\nAna Mart\u00edn Cruz <\/strong>(psic\u00f2loga)
\nElisabet Mar\u00eda Perell\u00f3 Valls<\/strong> (fisioterapeuta)<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Creim important destacar que l'equip que inicia el programa procedeix de l'\u00e0rea de la salut, principalment d'intervencions des d'una orientaci\u00f3 m\u00e9s cl\u00ednica, dirigida a reduir s\u00edmptomes i signes.<\/p>\n

En el PROA, en canvi, es planteja una intervenci\u00f3 dirigida a fer un exercici de transformaci\u00f3 i de construcci\u00f3 compartida, assumint el repte de proposar una praxi m\u00e9s flexible, on el personal professional surt del setting<\/em>1 convencional per a aproximar-se a la realitat quotidiana de les persones i obrir-se cap a espais nous de relaci\u00f3. Vist aix\u00ed, el treball interdisciplinari conflueix en un apropament conjunt entre les diferents disciplines, per abordar amb major profunditat les necessitats expressades per la persona.<\/p>\n

Un cop establides les seq\u00fceles, cada persona viu el seu proc\u00e9s de salut-malaltia de forma diferent. El personal professional que en promou l'autonomia l'acompanya en la presa de decisions importants. Finalment, es pret\u00e9n afavorir la responsabilitat per la pr\u00f2pia salut i facilitar estrat\u00e8gies que permetin la percepci\u00f3 de benestar.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant l'escolta activa de les persones usu\u00e0ries que atenem al programa, totes les propostes d'intervencions tenen un fil conductor, que s'estructura en tres etapes, on els interessos i les expectatives s\u00f3n el punt d'inici de cada traject\u00f2ria.<\/p>\n

En primer lloc, es reforcen i reentrenen les habilitats necess\u00e0ries per al desenvolupament d'activitats, aix\u00ed com la necessitat de prendre consci\u00e8ncia sobre el potencial de cada persona i no de les limitacions.<\/p>\n

En segon lloc, es fan grups de treball per a refor\u00e7ar les relacions i vincles de suport entre elles, al mateix temps que s'involucren en activitats afavoridores del sentit de la productivitat.<\/p>\n

En tercer lloc, es fa un acompanyament dins l'entorn, on les activitats transiten cap a espais comunitaris, les encaminen en direcci\u00f3 a una reconstrucci\u00f3 de xarxa social, sempre que sigui possible, reconstituint una identitat ocupacional que s'havia perdut despr\u00e9s de l'impacte de la malaltia.<\/p>\n

Aquest proc\u00e9s d'aprenentatge ha perm\u00e8s dirigir la nostra atenci\u00f3 cap a l'entorn2 per a analitzar i proposar oportunitats de participaci\u00f3 que incitin a les nostres persones usu\u00e0ries a mantenir-se f\u00edsicament i socialment actives.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant aquest article volem exposar la forma de treball que feim des del programa PROA i quines estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 duim a terme de forma conjunta. Ho farem explicant el proc\u00e9s d'una usu\u00e0ria dins del programa.<\/p>\n

M\u00e8tode: Pla terap\u00e8utic com\u00fa (PTC)<\/h2>\n

N'Amparo \u00e9s una dona de 53 anys que viu al centre de Palma amb la seva germana. \u00c9s estrangera, natural de Cali (Col\u00f2mbia) i treballava a l'\u00e0rea de l'hostaleria a jornada completa, com a cambrera d'un hotel. No t\u00e9 fills i resideix a l'illa des de fa denou anys.<\/p>\n

El 2016 va patir una caiguda a causa d'un mareig, quan sortia de la banyera de ca seva. A partir d'aqu\u00ed, es desencadenaren totes les complicacions associades al cop, sent aquest episodi un punt d'inflexi\u00f3 en la seva vida i en la seva autonomia.<\/p>\n

El TAC cranial mostr\u00e0 lesions importants a nivell fronto-temporal i occipital esquerre produ\u00efdes pel traumatisme cranioencef\u00e0lic (TCE)3. Igualment s'observ\u00e0 una possible toxoplasmosi cerebral i infecci\u00f3 per CMV (citomegalovirus) que agreuj\u00e0 el quadre cl\u00ednic neurol\u00f2gic.<\/p>\n

Tant en l'exploraci\u00f3 diagn\u00f2stica com en l'hospitalitzaci\u00f3 es trobava sense acompanyant, ja que no tenia cap familiar a prop. Despr\u00e9s de l'episodi agut, una germana viatj\u00e0 des de Col\u00f2mbia per a donar-li suport en les cures i acompanyar-la durant l'ingr\u00e9s i, despr\u00e9s, durant la fase ambulat\u00f2ria.<\/p>\n

Pr\u00e8viament, tenia una xarxa escassa de suport social, ja que la vida laboral li absorbia la major part del temps. Aquesta din\u00e0mica nova durant el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 marc\u00e0 el ritme de la seva vida durant un any. Va iniciar una rutina centrada en cites m\u00e8diques i tractament ambulatori (fisioter\u00e0pia i ter\u00e0pia ocupacional a HUSE i neuropsicologia a HSJD).<\/p>\n

Un cop va iniciar el PROA, ens va expressar com va viure el proc\u00e9s de malaltia i els canvis a la seva vida; ho va explicar de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n

\n

\u201cEra una impotencia, de que todo se lo hagan, yo dec\u00eda no me puedo quedar as\u00ed, cuando ven\u00edan las enfermeras a ducharme, como no pod\u00eda moverme, un aparato que le llaman el \u201cpapa m\u00f3vil\u201d me sub\u00edan all\u00ed y me llevaban a la ducha\u2026 y era... angustioso\u2026 el hecho de uno verlo tan f\u00e1cil y no poderlo hacer... entonces\u2026 para acostarme tambi\u00e9n, ir al ba\u00f1o, hacer mis necesidades, inclusive a veces yo le se\u00f1alaba a mi hermana que era para orinar... no... mientras le dec\u00eda y mientras ella me llevaba a veces ya me hab\u00eda orinado... tuve que usar pa\u00f1al. (\u2026) El peso que llegu\u00e9 a coger fueron 44 kilos, peso pluma y con ese peso, no era capaz de levantarme\u2026\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Quan n'Amparo entra en el PROA (vegeu figura 1), el metge rehabilitador i la infermera la valoren mitjan\u00e7ant una entrevista, acompanyada per la seva germana, on, per primera vegada, exposen les dificultats amb les quals es troben en el seu dia a dia. S'expressa amb un discurs alentit i carregat d'emocionalisme, fet que fa que la germana l'ajudi a explicar la situaci\u00f3.<\/p>\n

Diu que li agradaria augmentar la for\u00e7a i millorar la deambulaci\u00f3, alterada per l'hemipar\u00e8sia esquerra (par\u00e0lisi parcial d'un hemic\u00f2s). Li agradaria millorar la mobilitat de la m\u00e0, la comunicaci\u00f3 i la interacci\u00f3 amb els altres, ja que no \u00e9s capa\u00e7 de trobar les paraules per a expressar qu\u00e8 li passa, tamb\u00e9 ha detectat que t\u00e9 dificultats amb l'escriptura. Presenta cefalees recurrents i dolor a la zona pectoral esquerra que condicionen qualsevol activitat que pugui fer. Les diferents proves fetes evidencien dificultats d'equilibri, marxa inestable (amb risc de caigudes), bradicin\u00e8sia i bradips\u00edquia (alentiment, tant en l'execuci\u00f3 del moviment com en el processament de la informaci\u00f3), errades de mem\u00f2ria que li preocupen i que la fan sentir \u00abque no sirve para nada\u00bb.<\/p>\n

Etapa 1: Guanyar agilitat en tot<\/h2>\n

Un cop fetes les valoracions per professionals de psicologia, logop\u00e8dia i personal t\u00e8cnic esportiu, es posa en com\u00fa el cas amb la resta de professionals de l'equip, per a definir el Pla Terap\u00e8utic Com\u00fa (PTC).<\/p>\n

Tenint en compte la necessitat m\u00e9s immediata que n'Amparo manifesta \u00abGanar agilidad en todo\u00bb, com a punt de partida, es proposa iniciar psicoter\u00e0pia individual, logop\u00e8dia i taller d'habilitats noves (HN), aquest darrer fet de manera conjunta amb el neuropsic\u00f2leg, fisioterapeuta i t\u00e8cnic esportiu.<\/p>\n

Es planteja psicoter\u00e0pia individual amb l'objectiu d'abordar les sensacions d'angoixa i irritabilitat. La germana, que conviu amb ella, detecta que s'enfada r\u00e0pidament, a m\u00e9s de sofrir episodis de plor descontrolat quan se n'adona de descuits a casa produ\u00efts per les alteracions de la mem\u00f2ria (per exemple: adonar-se que s'ha deixat el foc de la cuina enc\u00e8s, la por de deixar-se el gas obert o les claus a la porta quan entra a casa).<\/p>\n

Al principi fou complicat abordar la hist\u00f2ria de la malaltia, les reaccions de plors i d'hiperventilaci\u00f3, a m\u00e9s de la percepci\u00f3 de soledat. Deia: \u00abSi me dan el alta tendr\u00e9 que volver a trabajar y no me veo capaz de volver al trabajo\u00bb. Explica que aquest malestar es repeteix la majoria dels dies i sorgeixen sentiments d'incertesa i inutilitat.<\/p>\n

D'altra banda, durant les sessions d'atenci\u00f3 a la persona des de logop\u00e8dia, es detecta que n'Amparo presenta dificultats d'acc\u00e9s al l\u00e8xic, discurs fraccionat i amb estructures simples. L'esfor\u00e7 per trobar paraules concretes la fa perdre el fil de la conversa. En situacions comunicatives complexes, \u00e9s incapa\u00e7 de processar la informaci\u00f3 al ritme necessari perqu\u00e8 es mantingui una comunicaci\u00f3 eficient. Durant aquestes sessions tamb\u00e9 es treballen estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 de la disf\u00e0gia,4 ja que, en alguna ocasi\u00f3, descriu episodis de risc durant la ingesta de diferents aliments.<\/p>\n

Des del taller HN es fan circuits que reforcen components cognitius. \u00c9s a dir, s'entrenen de forma simult\u00e0nia les habilitats cognitives mitjan\u00e7ant jocs estrat\u00e8gics i fent accions f\u00edsiques, sobretot components de coordinaci\u00f3 i d'equilibri. L'objectiu \u00e9s aconseguir un rendiment \u00f2ptim, tant en el processament de la informaci\u00f3 com en les habilitats motores necess\u00e0ries per a saber respondre a est\u00edmuls canviants de l'entorn. Per exemple: esperar dreta a un sem\u00e0for, agafar el m\u00f2bil quan \u00e9s pel carrer, dur la bossa de la compra, etc. El t\u00e8cnic esportiu interv\u00e9 amb din\u00e0miques que suggereixen reptes a superar i refor\u00e7 del treball col\u00b7laboratiu; \u00e9s a dir, cerca aportar un component motivador a l'experi\u00e8ncia, per a augmentar-ne la implicaci\u00f3 dins de les sessions i fer un seguiment per a proposar esports ajustats a la capacitat funcional de cada persona usu\u00e0ria.<\/p>\n

Des d'aquest espai, la fisioter\u00e0pia observa el nivell funcional de n'Amparo i se n'adona que existeixen components motors que es troben alterats durant la marxa. Sin\u00e8rgies de moviment que alteren la fase d'oscil\u00b7laci\u00f3 de la cama afectada, fet que es tradueix en un major arrossegament del peu quan camina i provoca que pugui caure, a m\u00e9s de la tensi\u00f3 muscular a nivell d'espatlles, que augmenten la rigidesa i l'alentiment del moviment. El neuropsic\u00f2leg refor\u00e7a la capacitat atencional i la mem\u00f2ria operativa;5 aix\u00ed com l'agilitat mental en situacions que requereixen, al mateix temps, control del moviment, equilibri i mantenir-se dreta mentre executa una tasca.<\/p>\n

A partir de la participaci\u00f3 en el taller d\u2019HN, n'Amparo integra aprenentatges nous, amb l'entrenament de tasques funcionals, com: recollir objectes del terra, esquivar obstacles, baixar\/pujar escales amb o sense baranes, moure's al ritme de la m\u00fasica, etc.<\/p>\n

Despr\u00e9s de sis mesos, s'observa un millor control de les respostes emocionals. La psic\u00f2loga ha treballat amb estrat\u00e8gies de regulaci\u00f3 emocional, estrat\u00e8gies per al maneig del dolor cr\u00f2nic que interfereix en el rendiment de les tasques per a dur a terme en el domicili, tamb\u00e9 ofereix recursos a la resta de professionals de l'equip per a poder aconseguir el millor rendiment en les diferents sessions.<\/p>\n

De manera paral\u00b7lela, n'Amparo ha integrat les pautes de prevenci\u00f3 de disf\u00e0gia.<\/p>\n

Etapa 2: Continuar millorant<\/h2>\n

En aquesta etapa nova, tant el treball de regulaci\u00f3 emocional com de comunicaci\u00f3 i la interacci\u00f3 passen a fer-se en format grupal, tenint en compte que el treball en grup facilita crear vincles de suport, sempre i quan succeeixin en un espai de cura.<\/p>\n

L'objectiu de la psicoter\u00e0pia grupal \u00e9s oferir un espai de suport, reflexi\u00f3 i acompanyament, entre persones que experimenten dificultats similars a aquelles que n'Amparo pateix i que, per tant, poden comen\u00e7ar a percebre seguretat per expressar-se i poder elaborar un proc\u00e9s de dol positiu, en relaci\u00f3 amb les problem\u00e0tiques de salut amb les quals conviu. A m\u00e9s, a nivell logop\u00e8dic les capacitats de comprensi\u00f3 i d'expressi\u00f3 se segueixen entrenant dins un grup controlat, on s'observa una exposici\u00f3 major, s'arrisca en les produccions verbals, inicia intervencions i, fins i tot, fa bromes, es maneja millor en el discurs espontani, entrena la rapidesa per accedir al l\u00e8xic i compta amb el suport dels companys quan t\u00e9 dificultats, aprofita aquesta situaci\u00f3 per construir un aprenentatge compartit.<\/p>\n

El treball grupal i la inclusi\u00f3 de sessions noves de ter\u00e0pia ocupacional (TO) impliquen canvis d'horaris per a n'Amparo, fet que n'afecta l'assist\u00e8ncia en les primeres sessions; per aquest motiu, des del taller d'HN se li ensenya a emprar les alarmes del m\u00f2bil, per posar-se recordatoris.<\/p>\n

Durant les sessions d'Atenci\u00f3 a la persona des de la TO es cerca reduir el temps per a fer les activitats de la vida di\u00e0ria (AVDS) i trobar estrat\u00e8gies compensat\u00f2ries per a recordar pautes de cura cap a si mateixa, n'Amparo empra una llibreta per a recordar el treball que s'ha duit a terme a les sessions i poder posar-ho en pr\u00e0ctica al domicili.<\/p>\n

Quan s'indaga en l'execuci\u00f3 de les AVDS, s'observen dificultats en l'acci\u00f3 de vestir-se i desvestir-se, per falta de destresa fina, que interfereixen en el maneig amb la roba interior, els calcetins, els tancaments de les camises o cremalleres; requereix l'ajuda de la germana per a accedir a la banyera, per por de caure; a l'hora de menjar presenta dificultats en tasques bimanuals, per exemple: punxar i tallar, pelar fruita o obrir pots amb un estri d'obertura f\u00e0cil, per falta de for\u00e7a, control motor i coordinaci\u00f3; per tant, es refor\u00e7a la qualitat en l'execuci\u00f3 d'aquestes activitats, el ritme per a fer-ho i es tornen a entrenar cada una d'aquestes. Durant el proc\u00e9s, n'Amparo comparteix sensaci\u00f3 de malestar, presenta dificultats per a dormir, ja que el vespre detecta augment de tensi\u00f3 i labilitat emocional, fet que, sumat al dolor cr\u00f2nic intermitent, n'afecta el rendiment diari. La psic\u00f2loga es posa en contacte amb el seu metge d'atenci\u00f3 prim\u00e0ria per a explicar-li la situaci\u00f3 i comentar-li la possibilitat d'ajustar la medicaci\u00f3.<\/p>\n

D'una altra banda, la treballadora social aborda el tema de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i l'estat de la incapacitat laboral revisable en dos anys, ja que \u00e9s l'aspecte que m\u00e9s li preocupa, perqu\u00e8 no es veu capa\u00e7 de reprendre el ritme de feina anterior i aix\u00f2 li genera incertesa del que pugui passar. Des d'aquest moment l'assessoren i l'informen sobre la Llei de depend\u00e8ncia i el grau de discapacitat, i s'inicien els tr\u00e0mits.<\/p>\n

Quan s'ha detectat una millora en l'adquisici\u00f3 d\u2019habilitats funcionals, es comencen a proposar activitats instrumentals6 (AIVDS) en el domicili, com per exemple: fer-se c\u00e0rrec de la roba, en tasques com penjar-la, eixugar-la, plegar-la i guardar-la als calaixos; preparar receptes saludables i variades, que no faci falta l'\u00fas del foc i que les pugui elaborar sola, sense ajuda; fer-se c\u00e0rrec de la medicaci\u00f3 que pren, saber per a qu\u00e8 serveix, identificar-la i prendre la dosi de forma correcta, obrir\/tancar els bl\u00edsters de les pastilles; escriure el llistat de la compra i planificar el men\u00fa; integrar l'\u00fas del m\u00f2bil a la vida di\u00e0ria per a posar alarmes quan t\u00e9 cites m\u00e8diques i augmentar la grand\u00e0ria de la lletra, pel sobreesfor\u00e7 visual que li suposa. Tamb\u00e9 es duu a terme una part preventiva per a identificar factors de risc, que poden provocar situacions de perill al domicili; d'aquesta manera la TO assessora sobre algunes modificacions en l'entorn (bany, cuina i habitaci\u00f3) i es plantegen estrat\u00e8gies de verificaci\u00f3, n'Amparo registra les tasques que posa en pr\u00e0ctica, per a assegurar-se que les ha fet, per exemple: tancar la porta, treure la roba de la rentadora i estendre-la o preparar la medicaci\u00f3 setmanal cada diumenge, fet que permet que baixi el nivell d'alerta i es redueixi la sensaci\u00f3 d'inutilitat que predomina a l'inici. Encara necessita l'ajuda de la germana en diferents situacions, dep\u00e8n d'ella pels despla\u00e7aments fora del domicili i en la supervisi\u00f3 a l'hora de pujar o baixar escales.<\/p>\n

Episodi traum\u00e0tic<\/h3>\n

El gener del 2018, pass\u00e0 un esdeveniment traum\u00e0tic quan n'Amparo sort\u00ed a passejar, recolzada en la seva germana d'un bra\u00e7, es despist\u00e0, ensopeg\u00e0 i caigu\u00e9. El cop li impact\u00e0 l'espatlla dreta i li produ\u00ed una fractura de tr\u00f2quiter, li immobilitzaren el bra\u00e7 amb un cabestrell durant quinze dies i despr\u00e9s inici\u00e0 sessions de rehabilitaci\u00f3 per a recuperar la mobilitat i la for\u00e7a.<\/p>\n

Els esfor\u00e7os terap\u00e8utics de l'equip se centraren en motivar i recolzar de forma positiva a n'Amparo perqu\u00e8 la recaiguda de la situaci\u00f3 no generi un impacte negatiu en els avan\u00e7os aconseguits fins al moment. A la reuni\u00f3 de l'equip, es reflexiona sobre aquest aspecte i es decid\u00ed afegir una nova intervenci\u00f3 amb la TO, el refor\u00e7 de la mobilitat activa i de la funcionalitat del bra\u00e7 esquerre, la coordinaci\u00f3 d'ambd\u00f3s bra\u00e7os i cames amb ajuda de jocs interactius en pantalla, emprant les plataformes del Play 4 Healh<\/em> i Reabilitation Gaming System<\/em> (RGS). Des del taller de NH tamb\u00e9 es reforcen les reaccions d'equilibri, la postura i situacions m\u00e9s complexes d'interacci\u00f3 amb la pantalla amb el programa neuronUP, s'entren\u00e0 l'\u00fas del bast\u00f3 alt per a caminar per fora del domicili amb ajuda t\u00e8cnica, i donar major estabilitat a la seva marxa durant aquest episodi.<\/p>\n

La capacitat funcional es mantingu\u00e9 i li permet\u00e9 seguir evolucionant; durant l'estiu se li proposaren sortides a la platja, on s'entren\u00e0 l'equilibri en un terreny irregular (per l'arena i dins la mar), la transfer\u00e8ncia al terra, la coordinaci\u00f3 i l'equilibri per a entrar i sortir de l'aigua, aix\u00ed com l'\u00fas del transport p\u00fablic amb major seguretat; aquesta activitat tamb\u00e9 permet\u00e9 augmentar les relacions socials amb altres companys i guanyar destresa per a resoldre problemes, per exemple: telefonar perqu\u00e8 arribava tard o per a confirmar-hi l'assist\u00e8ncia.<\/p>\n

El gener de 2019 se li reconegu\u00e9 el grau III de la Llei de depend\u00e8ncia amb car\u00e0cter permanent i el maig del mateix any aport\u00e0 la resoluci\u00f3 de grau de discapacitat, reconeixent-li un 67 % de discapacitat.<\/p>\n

Etapa 3: Guanyar estabilitat i fer manualitats<\/h2>\n

Des del taller NH millora el control cognitiu (manipulaci\u00f3 de la informaci\u00f3, concentraci\u00f3 i evocaci\u00f3 de dades), en mobilitat funcional aconsegueix major estabilitat i destresa en els moviments din\u00e0mics, aix\u00ed com la capacitat per a reaccionar front a situacions imprevistes.<\/p>\n

Pel que fa a l'evoluci\u00f3 en el grup de comunicaci\u00f3, s'observa una flu\u00efdesa major en situacions comunicatives complexes, per exemple: expressar una opini\u00f3 cr\u00edtica o participar d'un debat, poder fer dues tasques alhora, com jugar i elaborar el discurs, menjar o caminar i parlar; fins i tot, amb els membres del grup de comunicaci\u00f3 creen un grup de WhatsApp i s'organitzen per quedar i anar a dinar fora.<\/p>\n

Se li afegeix una intervenci\u00f3 nova, acompanyar en la mobilitat en la comunitat, amb l'objectiu de supervisar la seguretat per a la mobilitat durant despla\u00e7aments intradomiciliaris i l'acc\u00e9s al carrer, aix\u00ed com definir rutes urbanes dins del seu barri per a fer AIVDS fora del domicili. S'entrena la seguretat per a baixar les escales, tenint en compte que la il\u00b7luminaci\u00f3 d'aquestes funciona amb temporitzador, fora del domicili es valora la dist\u00e0ncia recorreguda durant la marxa i el contacte que t\u00e9 amb les persones del barri.<\/p>\n

Identifica cinc llocs de major freq\u00fc\u00e8ncia quan surt amb la germana: la pla\u00e7a principal, el centre de salut, el supermercat, la farm\u00e0cia i la pizzeria, s'identifiquen zones estacion\u00e0ries on poder asseure's a descansar en moments de major cansament i s'entrenen els temps de pas en els sem\u00e0fors. Durant aquests recorreguts es detecten caracter\u00edstiques del barri que poden suposar dificultats: pendents, llambordes i vorades irregulars o zones de pas sense senyalitzar; aquestes caracter\u00edstiques f\u00edsiques al terreny suposen la necessitat de posar major atenci\u00f3 a l'hora de despla\u00e7ar-se i, per tant, un desgast energ\u00e8tic major.<\/p>\n

A poc a poc, n'Amparo va recuperant capacitat de reprendre el control de certes activitats. Ha freq\u00fcentat la farm\u00e0cia per a anar a comprar els medicaments i ja la coneixen. Pot anar al supermercat i fer petites compres, \u00e9s competent per a gestionar els diners, localitzar els aliments, fer la cua i posar els aliments a la cinta a un ritme eficient, tamb\u00e9 pot demanar ajuda al personal de l'empresa. Juntament amb la germana, ha entrenat la gesti\u00f3 dels rebuts i ara \u00e9s capa\u00e7 d'anar a correus, treure un n\u00famero i pagar factures, fet que la fa sentir \u00fatil, ja que ara pot fer coses sense dependre de la germana. Utilitza l'aplicaci\u00f3 m\u00f2bil de l'EMT per a tenir un control major dels horaris dels autobusos i de les diferents l\u00ednies.<\/p>\n

N'Amparo ja pot expressar els pensaments i les emocions amb major flu\u00efdesa i seguretat i aconsegueix fer una reconstrucci\u00f3 del que significava per a ella \u00abser a casa\u00bb. Ser a casa era igual que ser a la pres\u00f3, aix\u00ed ho descriu:<\/p>\n

\n

\u201cAntes, a las 6.30h ya estaba fuera (de casa) y regresaba a las 20.30, despu\u00e9s, al estar la mayor parte del tiempo en casa\u2026 me desesperaba, me asfixiaba (\u2026) ahora, he perdido esa sensaci\u00f3n, la casa la veo de otra manera, no es una c\u00e1rcel, sino un refugio donde yo me desahogo, a veces llorando en mi intimidad, en parte, ya comienzo a verla con otros ojos\u2026\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

A la \u00faltima revisi\u00f3 del PTC, n'Amparo expressa voler fer manualitats, per a millorar la destresa de les mans, nota rigidesa a la m\u00e0 esquerra i poca agilitat per a realitzar alguns moviments, a m\u00e9s, expressa la necessitat d'aprendre alguna t\u00e8cnica de manipulaci\u00f3, crear alguna cosa amb les mans que li permeti poder descobrir nous interessos i sobretot prendre consci\u00e8ncia que \u00e9s capa\u00e7 de fer activitats adaptades al seu ritme de treball i, al mateix temps, sentir la satisfacci\u00f3 de crear per s\u00ed mateixa.<\/p>\n

Actualment, va al taller de bricolatge, en el que es relaciona amb altres persones i de forma conjunta, es posen d'acord per a elegir materials i idees que, posteriorment, es concreten en objectes, com per exemple: la confecci\u00f3 de coixins, punts de llibre, cossiols, etc. Es refor\u00e7a l'aprenentatge en el proc\u00e9s creatiu i en el propi proc\u00e9s personal per a avan\u00e7ar i seguir reconstruint un significat positiu en el dia a dia.<\/p>\n

FIGURA 1. Esquema del proc\u00e9s terap\u00e8utic de n'Amparo (Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/h2>\n

El treball interdisciplinari ha perm\u00e8s apropar-nos a una visi\u00f3 human\u00edstica de las problem\u00e0tiques que afecten persones amb situacions de salut complexes, aproximant perspectives, allunyant-nos de tecnicismes per a comprendre i entendre'ns en un llenguatge com\u00fa, on el major beneficiari \u00e9s la persona atesa.<\/p>\n

Durant l'acompanyament en el proc\u00e9s personal de n'Amparo, hi ha una evoluci\u00f3 quant al plantejament dels objectius de millora; en un primer moment, centrats en la restauraci\u00f3 d'habilitats per a tornar a treballar; al participar en les diferents activitats grupals, n'Amparo es beneficia d'un espai de cura, en el qual s'atreveix a participar de forma activa en totes les din\u00e0miques, superar reptes i aportar experi\u00e8ncia a altres persones usu\u00e0ries.<\/p>\n

En una tercera revisi\u00f3 canvia l'objectiu: aconseguir estabilitat i mantenir-se fent activitats que continu\u00efn satisfent el sentit hum\u00e0 de sentir-se productiva, per\u00f2 no des d'una necessitat laboral, sin\u00f3 en un exercici de mantenir-se activa i donar un significat a la seva vida di\u00e0ria, ocupant el temps en activitats que li aporten benestar. N'Amparo ha volgut compartir amb nosaltres com ha viscut aquest proc\u00e9s, a partir d'una entrevista on, per primera vegada, parla de tot el que ha passat i com es troba ara, citem textualment la reflexi\u00f3 que fa sobre la vida:<\/p>\n

\n

\u201cLa vida no es solo el trabajo, la vida es algo m\u00e1s\u2026 compartir con la familia, con los amigos, divertirte\u2026 tener tiempo para ti. porque uno se olvida de uno y cuando le pasa algo as\u00ed, es cuando echa de menos y hay veces es demasiado tarde, entonces hay que vivir el momento, disfrutarlo y\u2026 seguir adelante, pero con optimismo\u2026\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Ara, ens confessa que, despr\u00e9s d'aquesta entrevista, es veu amb ganes de comen\u00e7ar a escriure la seva hist\u00f2ria de vida.<\/p>\n

Finalment, volem destacar el potencial que t\u00e9 l'\u00fas terap\u00e8utic de les ocupacions i de les activitats en entorns reals, mitjan\u00e7ant el desenvolupament d'activitats conegudes i motivadores; cada vegada m\u00e9s, observem canvis significatius en la qualitat de l'execuci\u00f3 d'activitats quotidianes, major racionalitzaci\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica que aquests suposen, i la prevenci\u00f3 de major discapacitat, mitjan\u00e7ant l'assessorament professional per a organitzar h\u00e0bits i rutines saludables.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

\u2022 De las Heras CG, Llerena V, Kielhofner G. (2003). Proceso de remotivaci\u00f3n: Intervenci\u00f3n progresiva para individuos con desaf\u00edos volicionales severos. Versi\u00f3n 1.0. [Traducci\u00f3n]. Chicago.<\/p>\n

\u2022 Mercado Pad\u00edn, R.; Ram\u00edrez Rios, A. [Coord.] (2010). Marco de trabajo para la pr\u00e1ctica de Terapia Ocupacional: dominio y proceso. 2a edici\u00f3n. [Traducci\u00f3n]. Disponible a: https:\/\/www.docsity.com\/es\/marco-de-trabajo-para-la-practica-de-terapia-ocupacional-dominio-y-proceso\/3211064\/<\/a><\/p>\n

\u2022 Whiteford G, Townsend E. (2010). Participatory Occupational Justice. Framework (POJF 2010): enabling occupational participation and inclusion. In: Occupational Therapies without Borders - Volume 2 Towards an ecology of occupation-based practices. Churchill. 2010.<\/p>\n

\u2022 Velasco, M., Garc\u00eda, P. (2009). Causas y diagn\u00f3stico de la disfagia. Nutrici\u00f3n hospitalaria. Madrid. Grupo Aula M\u00e9dica. N\u00famero 2, mayo, (Vol. 2). Disponible a: http:\/\/www.redalyc.org\/articulo.oa?id=309226754006<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau:\u00a0Persones amb discapacitat, acompliment ocupacional, promoci\u00f3 de l’auotnomia, atenci\u00f3 integral. Resum La intenci\u00f3 d’aquest article \u00e9s exposar la metodologia de treball que es duu a terme en el PROA (Programa de Promoci\u00f3 de l’Autonomia) i quines s\u00f3n les estrat\u00e8gies d’intervenci\u00f3 que posem en pr\u00e0ctica de forma conjunta, a partir de la narraci\u00f3 del proc\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4646,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[77,89],"tags":[32,22,38,31,33],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4644"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4644"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4644\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5214,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4644\/revisions\/5214"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}