{"id":4576,"date":"2019-12-04T14:44:59","date_gmt":"2019-12-04T12:44:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4576"},"modified":"2021-04-23T07:45:35","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:35","slug":"soc-sord-parlo-i-necessito-que-mescoltis-realitat-actual-de-la-sordesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/soc-sord-parlo-i-necessito-que-mescoltis-realitat-actual-de-la-sordesa\/","title":{"rendered":"Soc sord, parlo i necessito que m’escoltis. Realitat actual de la sordesa"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b>\u00a0Sordesa, hipoac\u00fasia, discapacitat auditiva, teoria de la ment, oralisme, atenci\u00f3 integral.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Els aven\u00e7os cient\u00edfics en l'\u00e0mbit de la medicina, els tecnol\u00f2gics en el de l'audiologia i els metodol\u00f2gics a les especialitats de l'\u00e0mbit educatiu, com magisteri, pedagogia i logop\u00e8dia, han fet que avui en dia pugem parlar d'una nova generaci\u00f3 d'infants sords. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s una millor inclusi\u00f3 de la persona sorda en els \u00e0mbits educatiu, social i laboral. No obstant aix\u00f2, en el cam\u00ed de la plena inclusi\u00f3 resten encara fites a assolir.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Carme Zoilo<\/strong>
\nLlu\u00eds<\/strong> Soler<\/strong><\/p>\n

Unitat Sociosanit\u00e0ria i educativa. ASPAS.<\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Qu\u00e8 entenem per discapacitat auditiva?<\/h2>\n

Anomenem discapacitat auditiva<\/em> (d\u2019ara endavant, DA) a la p\u00e8rdua parcial (hipoac\u00fasia) i total (sordesa) d'audici\u00f3 per anomalia d'una funci\u00f3 anat\u00f2mica i\/o fisiol\u00f2gica del sistema auditiu.<\/p>\n

L'audici\u00f3 \u00e9s la via principal per a l'adquisici\u00f3 del llenguatge i la parla, i cal tenir present que qualsevol trastorn en la percepci\u00f3 auditiva a edats primerenques afectar\u00e0 al desenvolupament ling\u00fc\u00edstic, als processos cognitius i a la integraci\u00f3 educativa, social i laboral.<\/p>\n

La discapacitat auditiva \u00e9s un fenomen complex, ja que no totes les p\u00e8rdues s\u00f3n iguals ni totes tindran les mateixes repercussions. Les persones amb discapacitat auditiva no responen a un \u00fanic perfil. En aquest sentit, podem afirmar que no hi ha dues persones iguals, essent aquest un col\u00b7lectiu molt heterogeni, heterogene\u00eftat que respon, sobretot a les seg\u00fcents variables:<\/p>\n

\u2022 Moment d'aparici\u00f3 de la p\u00e8rdua auditiva<\/em>: \u00e9s important perqu\u00e8 el desenvolupament ling\u00fc\u00edstic i cognitiu de l'infant es veur\u00e0 afectat en m\u00e9s o menys mesura en funci\u00f3 de si la p\u00e8rdua s'esdev\u00e9 abans (prelocutiva<\/strong>), durant (perilocutiva<\/strong>) o despr\u00e9s (postlocutiva<\/strong>) de l'adquisici\u00f3 del llenguatge. En termes evolutius, aix\u00f2 es correspon als rangs d'edats dels 0 als 2 anys, dels 2 als 4 anys, i a partir dels 4 anys, respectivament.<\/p>\n

\u2022 Grau de p\u00e8rdua auditiva segons la Classificaci\u00f3 BIAP (Bureau International d'Audiophonologie1)<\/em>: dona lloc a persones amb hipoac\u00fasia lleu<\/em> (de 20 a 40 decibels, dB des d'ara), les quals poden presentar dificultats de comprensi\u00f3 del llenguatge a dist\u00e0ncia i en entorns de soroll; hipoac\u00fasia moderada<\/em> (de 41 a 70 dB), que poden sentir la parla a dist\u00e0ncies curtes per\u00f2 perden part del discurs i presenten dificultats per discriminar fonemes de la parla; hipoac\u00fasia severa<\/em> (de 71 dB a 90 dB), capaces de percebre la parla a gran intensitat per\u00f2 amb dificultats per entendre-la; i hipoac\u00fasia profunda<\/em> (>91 dB), les quals nom\u00e9s poden detectar els sons a altes intensitats o per mitj\u00e0 de vibracions.<\/p>\n

\u2022 Localitzaci\u00f3 de la lesi\u00f3<\/em>: comptem amb la hipoac\u00fasia transmissiva o de conducci\u00f3<\/em>, quan l'afectaci\u00f3 es localitza a l'o\u00efda externa; hipoac\u00fasia perceptiva o neurosensorial<\/em>, quan es troba a l'o\u00efda interna (c\u00f2clea), i\/o a la via auditiva (retrococlear) o zones auditives del cervell (nivell central); i hipoac\u00fasia mixta<\/em>, quan combina lesions tant a nivell d'o\u00efda externa i\/o mitja com interna.<\/p>\n

A m\u00e9s d'aquests factors que es podrien considerar primaris, en el sentit que van referits a la lesi\u00f3 en s\u00ed, n'hi ha d'altres de caire ambiental o circumstancial que esdevenen tamb\u00e9 crucials a l'hora de donar forma a la discapacitat auditiva que presenti una persona en concret. Aquestes s\u00f3n, per exemple, el moment del diagn\u00f2stic, el moment de la posterior adaptaci\u00f3 prot\u00e8tica, la rapidesa amb qu\u00e8 s'inici\u00ef la rehabilitaci\u00f3, l'estimulaci\u00f3 rebuda, l'acc\u00e9s a recursos, etc. La combinat\u00f2ria de totes aquestes variables donar\u00e0 lloc, doncs, a una molt \u00e0mplia casu\u00edstica.<\/p>\n

Per evidenciar aquesta heterogene\u00eftat<\/strong>, imaginem dues realitats distintes d'hipoac\u00fasia, com puguin ser el d'un nounat amb sordesa profunda bilateral i el d'una persona major que, per motius d'edat ha anat perdent audici\u00f3 progressivament. Tot i presentar sordesa les dues, a ning\u00fa no se li escapa que la p\u00e8rdua auditiva en el primer cas comportar\u00e0 m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies, m\u00e9s severes i de m\u00e9s durada que en el segon.<\/p>\n

Davant la impossibilitat d'abastar en aquestes l\u00ednies tot l'extens ventall a qu\u00e8 dona lloc aquesta heterogene\u00eftat i sense menystenir la resta de persones afectades, ens centrarem aqu\u00ed en les hipoac\u00fasies prelocutives.<\/p>\n

Sabem que el diagn\u00f2stic preco\u00e7 en les defici\u00e8ncies suposa el primer esgla\u00f3 en vistes a optimitzar-ne el tractament. En el cas de les hipoac\u00fasies, aquest diagn\u00f2stic es fa m\u00e9s determinant donada la relaci\u00f3 existent entre audici\u00f3 i llenguatge, ja que disposem d'un per\u00edode de temps limitat, aproximadament d'uns quatre anys, per evitar que les p\u00e8rdues auditives puguin provocar efectes permanents en el desenvolupament d'aquest.<\/p>\n

Quines poden ser les repercussions de la discapacitat auditiva?<\/h2>\n

A nivell sensorial<\/h3>\n

L'o\u00efda forma part d'un sistema sensorial m\u00e9s ampli integrat per la vista, el tacte, l'equilibri i la propiocepci\u00f3 (Pansini, 1985). A trav\u00e9s d'aquest \u00f2rgan ens podem situar en l'espai, podem rebre informaci\u00f3 de l'entorn i interaccionar-hi. La p\u00e8rdua auditiva, si no es detecta a temps i no s'interv\u00e9, pot alterar tot el sistema i el seu funcionament.<\/p>\n

Les funcions m\u00e9s afectades s\u00f3n:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A nivell ling\u00fc\u00edstic<\/h3>\n

Les primeres interaccions dels infants amb els pares es caracteritzen per ser multisensorials, \u00e9s a dir: orals, gestuals i t\u00e0ctils. Poc a poc, la comunicaci\u00f3 va adquirint formes orals m\u00e9s elaborades per donar lloc al balbuceig i experimentaci\u00f3 amb els sons guturals. L'audici\u00f3 fa possible aquest proc\u00e9s i permet a l'infant autoregular les seves emissions i possibilita l'adquisici\u00f3 de la llengua oral.<\/p>\n

En funci\u00f3 del grau de p\u00e8rdua auditiva que puguin presentar les persones amb sordesa, trobarem les seg\u00fcents dificultats a nivell d'expressi\u00f3 i comprensi\u00f3:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A nivell cognitiu i social<\/h3>\n

La menor capacitat de la persona sorda per a sentir-hi\/comprendre du sovint al seu interlocutor a comunicar-s'hi menys o a simplificar el missatge, establint-se aix\u00ed un cercle vici\u00f3s en qu\u00e8 aquests dos fets es retroalimenten negativament.<\/p>\n

Aquestes restriccions comunicatives sovint tenen lloc des que l'infant sord \u00e9s ben petit. El fet que la comunicaci\u00f3 amb ell sigui m\u00e9s dif\u00edcil fa que sovint els pares recorrin a l'acci\u00f3, sobretot en situacions que poden suposar un perill per al mateix infant com, per exemple, travessar un carrer per on circulen vehicles. Aix\u00f2 es pot donar tamb\u00e9 en el cas dels pares d'un infant oient, per\u00f2 en aquest, a difer\u00e8ncia del que sovint passa amb el primer, els pares solen acompanyar l'acci\u00f3 de les explicacions pertinents. Aquesta pauta de comportament pot fer que l'infant sord integri l'acci\u00f3 i\/o l'evitaci\u00f3 com a modes de resoluci\u00f3 dels problemes i no internalitzi el llenguatge com a autoregulador de la pr\u00f2pia conducta, com a suport del pensament que operaria entre l'impuls i l'acci\u00f3, i esdevenen m\u00e9s impulsius<\/strong>. Aquestes mancances a l'hora d'interioritzar la parla incideixen negativament en les denominades funcions executives<\/strong>, relatives a processos cognitius complexos orientats a la consecuci\u00f3 d'objectius: planificaci\u00f3 i seq\u00fcenciaci\u00f3 (establiment de passos intermedis), monitoratge (supervisi\u00f3 de l'execuci\u00f3), flexibilitat (readaptaci\u00f3 i generaci\u00f3 d'alternatives davant eventualitats), control inhibitori (control de l'impuls i an\u00e0lisi del context) i mem\u00f2ria de treball (retenci\u00f3 i an\u00e0lisi d'informaci\u00f3). En canvi, en les persones sordes que han assolit unes bones compet\u00e8ncies en llenguatge oral i en les que han incorporat des d'edats primerenques la llengua de signes, aquestes funcions executives no es veurien compromeses.<\/p>\n

La simplificaci\u00f3 del missatge amb qu\u00e8 l'interlocutor s'adre\u00e7a a la persona sorda es fa m\u00e9s evident com m\u00e9s abstractes s\u00f3n els termes a qu\u00e8 es vol referir o m\u00e9s complexes les situacions o idees a descriure. Aix\u00ed, clarament, la immaduresa emocional<\/strong> que habitualment mostren les persones sordes troba l'arrel en el fet que se'ls ha dotat d'un vocabulari empobrit, b\u00e0sic, sovint conceptualitzat a partir de dicotomies i, per tant, mancat de matisos i gradients quant al m\u00f3n emocional (tant de les emocions pr\u00f2piament com dels processos complexos que les integren). Aix\u00f2 fa que els pugui ser m\u00e9s dif\u00edcil recon\u00e8ixer tant les emocions pr\u00f2pies com les alienes, posar-hi nom i gestionar-les adequadament. D'altra banda, el comportament social inadequat<\/strong> que poden presentar t\u00e9 l'origen en la manca d'informaci\u00f3 rebuda relativa al coneixement de l'entorn en forma de transmissi\u00f3 d'esquemes i de pautes de comportament, normes i valors.<\/p>\n

El fet que els temes de conversa entre la persona sorda i l'oient puguin quedar m\u00e9s limitats a l'aqu\u00ed i ara, a all\u00f2 que t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb els que integren el moment comunicatiu i a quan hi ha un referent visual, dificulta a la persona sorda el desenvolupament de la teoria de la ment<\/strong>. Aquesta fa refer\u00e8ncia a l'habilitat per comprendre que les altres persones tenen estats mentals (pensaments, sentiments, desitjos i creences) diferents dels nostres i per inferir-los, ja que no s\u00f3n directament observables. Aquesta capacitat ens permet, a m\u00e9s, vincular aquests estats mentals a accions, \u00e9s a dir, a entendre que les persones actuen d'una manera determinada en funci\u00f3 dels estats mentals. Es tracta d'una habilitat que ja es dona a edats molt primerenques, entorn als quatre anys, i que permet comprendre molts aspectes de la vida social, com les sorpreses, els secrets, els enganys, les mentides, les equivocacions, els malentesos o els acudits. Les experi\u00e8ncies conversacionals, \u00e9s a dir, tenir acc\u00e9s a converses entre terceres persones, va molt lligat al desenvolupament de la teoria de la ment. Els infants sords es perden, en menor o major grau, la informaci\u00f3 que no va directament adre\u00e7ada a ells, sobretot en situacions de conversa amb diversos interlocutors. Aquest fet es pot veure agreujat, a m\u00e9s, per determinades condicions ac\u00fastiques (reverberaci\u00f3, renou ambiental, etc.) del lloc on tenen lloc. Per tant, quan els altres parlen entre si sobre qu\u00e8 senten, pensen o creuen, o es demanen explicacions sobre els seus actes, els infants sords perden oportunitats per desenvolupar la teoria de la ment. Comparativament, doncs, en el cas hipot\u00e8tic d'un infant sord oralista en una fam\u00edlia d'oients, aquest tindria molt menys acc\u00e9s que un germ\u00e0 seu als intercanvis comunicatius relatius als estats mentals dels altres i a les accions i als comportaments a qu\u00e8 donen lloc. En canvi, aix\u00f2 no passaria en una fam\u00edlia de sords que tingu\u00e9s la llengua de signes per sistema de comunicaci\u00f3; en aquest cas, ambd\u00f3s germans tindrien les mateixes oportunitats d'accedir (veient) a les interaccions comunicatives d'aquesta naturalesa entre altres membres. D'altra banda, el fet que el pensament de la persona sorda estigui m\u00e9s ancorat a la immediatesa li dificulta el pas del pensament concret al pensament formal, \u00e9s a dir, a inserir-lo en el m\u00f3n del que \u00e9s possible i, per tant, a operar a partir d'hip\u00f2tesis, a continguts m\u00e9s abstractes.<\/p>\n

Aquesta dificultat per desenvolupar la teoria de la ment explica en gran mesura la tend\u00e8ncia de moltes d'aquestes persones sordes a no comprendre o a interpretar err\u00f2niament el comportament dels altres, sovint de forma autoreferida, i a oferir una imatge de poca empatia o d'egocentrisme<\/strong> a ulls de la resta.<\/p>\n

Com intervenim en la discapacitat auditiva?<\/h2>\n

La detecci\u00f3 preco\u00e7<\/h3>\n

Abans de la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, de la instauraci\u00f3 dels programes de detecci\u00f3 preco\u00e7 de la hipoac\u00fasia, les persones nascudes amb sordesa nom\u00e9s tenien l'opci\u00f3 de poder accedir a una modalitat gestual, anomenada llengua de signes. Aquesta, si b\u00e9 permet la comunicaci\u00f3 entre els qui a comparteixen, no permet la inclusi\u00f3 de la persona sorda en l'entorn social on viu, majorit\u00e0riament oient i no coneixedora de la llengua de signes. Aix\u00ed, les persones sordes signades, requereixen de la figura de l'int\u00e8rpret de llengua de signes per moure's en un m\u00f3n eminentment oralista. D'altra banda, estructuralment, la llengua de signes \u00e9s diferent de la oral, i no disposa de nexes ni d'elements fonamentals que doten a la llengua oral d'una riquesa immensament superior. Aquesta realitat comen\u00e7\u00e0 a canviar des del moment en qu\u00e8 es van implementar els programes de detecci\u00f3 preco\u00e7 de la hipoac\u00fasia.<\/p>\n

L'any 1995 es va crear la Comissi\u00f3 per a la Detecci\u00f3 Preco\u00e7 de la Hipoac\u00fasia (CODEPEH) integrada per especialistes en ORL, pediatria i audiologia, i orientada a la detecci\u00f3 preco\u00e7 i al tractament de la sordesa. Aquests programes es varen comen\u00e7ar a implementar als hospitals privats i no va ser fins a l'any 2003 que es va aprovar el programa de detecci\u00f3 preco\u00e7 de la sordesa a tot l'Estat espanyol i es va instaurar tant a hospitals p\u00fablics com privats.<\/p>\n

A les Illes Balears, la Unitat de Prevenci\u00f3 de Malalties de l'O\u00efda de la Conselleria de Salut i Consum promou la implantaci\u00f3 del Programa d'Atenci\u00f3 al D\u00e8ficit Auditiu en la Inf\u00e0ncia (PADAI). Aquest du a terme una exploraci\u00f3 auditiva universal al nounat, fa un seguiment en l'etapa perilocutiva dels infants amb risc de patir sordesa i un cribratge (o screening<\/em>) escolar que es fa a 1r d'educaci\u00f3 prim\u00e0ria de tots els centres educatius, ja que un 20 % de les hipoac\u00fasies apareixen despr\u00e9s del naixement.<\/p>\n

L'objectiu principal del programa \u00e9s identificar i diagnosticar el m\u00e9s aviat possible tots els casos de defici\u00e8ncia auditiva per accelerar el proc\u00e9s rehabilitador als infants que ho necessiten i minimitzar d'aquesta manera els greus problemes de comunicaci\u00f3, aprenentatge i relacions socials que comporta la sordesa.<\/p>\n

En aquest screening<\/em> o cribratge auditiu neonatal, les t\u00e8cniques que es realitzen s\u00f3n les otoemissions ac\u00fastiques (OEA) i els potencials evocats (PEATC), que revelen la resposta a est\u00edmuls auditius i permeten:<\/p>\n

\u2022 Detectar la hipoac\u00fasia abans del primer mes de vida de l'infant.
\n\u2022 Fer un diagn\u00f2stic als 3 mesos d'edat.
\n\u2022 Intervenir als 6 mesos mitjan\u00e7ant adaptaci\u00f3 prot\u00e8tica i d'estimulaci\u00f3 auditiva.<\/p>\n

\"\"<\/a>Actualment el programa est\u00e0 instaurat al tots els hospital p\u00fablics i privats de les Illes Balears<\/p>\n

L\u2019adaptaci\u00f3 prot\u00e8tica<\/h3>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la detecci\u00f3 preco\u00e7 de les hipoac\u00fasies, les pr\u00f2tesis auditives han experimentat una gran evoluci\u00f3 durant el segle XXI. Els primers audi\u00f2fons eren grans capses pesades que constaven d'un micr\u00f2fon independent, un amplificador, auriculars i una bateria voluminosa. L'amplificador i les bateries s'havien de dur al coll i el micr\u00f2fon s'havia de dur a la m\u00e0 per poder sentir-hi. A m\u00e9s, aquests primers audi\u00f2fons eren molt costosos i nom\u00e9s se'n podien beneficiar les persones amb poder adquisitiu.<\/p>\n

La tecnologia<\/strong> d'aquests aparells era de car\u00e0cter anal\u00f2gic<\/strong>, \u00e9s a dir, consistia a amplificar tots els sons i no tenia la capacitat de filtrar els sons ambientals o la parla per millorar la comunicaci\u00f3.<\/p>\n

A partir dels anys 80 es varen introduir els microxips a les pr\u00f2tesis auditives, la qual cosa va permetre una millora en la percepci\u00f3 dels sons, en les programacions de les pr\u00f2tesis, en la filtraci\u00f3 de renous, etc. \u00c9s a dir, es va passar de la tecnologia anal\u00f2gica a la tecnologia digital<\/strong>.<\/p>\n

El desenvolupament de la tecnologia ens ha perm\u00e8s incloure amplificadors de sons diminuts, que ofereixen beneficis en la percepci\u00f3 auditiva i en la qualitat de vida de la persona amb sordesa. La tecnologia digital ha suposat una millora en la mida dels dispositius, en l'adaptaci\u00f3 autom\u00e0tica als nivells dels sons i la possibilitat d'adaptar-se a les p\u00e8rdues auditives de cada persona, cosa que ha perm\u00e8s una programaci\u00f3 individualitzada, personalitzada.<\/p>\n

Actualment definim l\u2019audi\u00f2fon<\/strong> com un dispositiu el\u00e8ctric que amplifica i varia els sons i proporciona una millor audici\u00f3. Els audi\u00f2fons reben els sons a trav\u00e9s d'un micr\u00f2fon que converteix les ones sonores en senyals el\u00e8ctrics. L'amplificador augmenta el volum dels senyals i envia els sons a l'orella a trav\u00e9s del micr\u00f2fon.<\/p>\n

Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics han millorat les caracter\u00edstiques i els beneficis auditius en pr\u00f2tesis auditives, per\u00f2 han anat m\u00e9s enll\u00e0 de l'audi\u00f2fon. L'any 1957 els metges francesos Andr\u00e9 Djourno (Alg\u00e8ria, 1904-1996) i Charles Eyres (Alg\u00e8ria, 1908-1996) varen introduir un fil de coure dins la c\u00f2clea d'un pacient de cinquanta anys amb sordesa profunda a fi d'intentar restaurar les c\u00e8l\u00b7lules ciliades danyades. Va ser el moment en qu\u00e8 es va comen\u00e7ar a parlar d'implant coclear<\/strong>.<\/p>\n

Els implants coclears s\u00f3n dispositius implantables indicats per a pacients amb sordesa bilateral profunda deguda a una lesi\u00f3 a les c\u00e8l\u00b7lules ciliades de la c\u00f2clea i amb un rendiment esc\u00e0s de les pr\u00f2tesis auditives convencionals. Consisteix en una intervenci\u00f3 quir\u00fargica en qu\u00e8 el metge especialista en ORL insereix una guia d'el\u00e8ctrodes dins la c\u00f2clea i restaura aix\u00ed la funci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules ciliades. D'aquesta manera, mitjan\u00e7ant senyals el\u00e8ctrics es transmet la informaci\u00f3 codificada al cervell a trav\u00e9s del nervi auditiu. Els implants coclears estimulen el nervi auditiu transformant els senyals ac\u00fastics en impulsos el\u00e8ctrics. Aquests senyals el\u00e8ctrics s\u00f3n processats a trav\u00e9s de les diferents parts de l'implant coclear.<\/p>\n

Aquests dispositius estan formats per dues parts: una interna i una altra externa.<\/p>\n

Part Interna<\/em>
\nEl metge ORL especialitzat en implants coclears realitza una intervenci\u00f3 quir\u00fargica amb anest\u00e8sia general i col\u00b7loca:
\n\u2022 Receptor-estimulador: s'implanta a la mastoide. Ser\u00e0 l'encarregat d'enviar els senyals el\u00e8ctrics als el\u00e8ctrodes.
\n\u2022 Guia: s'introdueix la guia d'el\u00e8ctrodes dins la c\u00f2clea. Aquesta guia transformar\u00e0 els impulsos el\u00e8ctrics fins a estimular les c\u00e8l\u00b7lules nervioses. Aquests est\u00edmuls passen a trav\u00e9s del nervi auditiu fins al cervell, que decodificar\u00e0 la informaci\u00f3 rebuda.<\/p>\n

Part Externa<\/em>
\n\u2022 Micr\u00f2fon: recull els sons que passen al processador.
\n\u2022 Antena: envia els sons codificats al receptor-estimulador.
\n\u2022 Processador de parla: selecciona i codifica els sons necessaris per a la comprensi\u00f3 del llenguatge.
\n\u2022 Bateries o piles.<\/p>\n

Il\u00b7lustraci\u00f3. Elements de la part externa<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L'implant coclear est\u00e0 considerat com un dels aven\u00e7os m\u00e8dics m\u00e9s revolucionaris dins l'\u00e0mbit sanitari, una soluci\u00f3 auditiva per les sordeses profundes i, sobretot, un pont per l'adquisici\u00f3 del llenguatge oral. Han perm\u00e8s que els infants amb sordesa neurosensorial bilateral profunda cong\u00e8nita i implantats abans dels 3 anys d'edat (per\u00edode d'adquisici\u00f3 del llenguatge), puguin desenvolupar una capacitat auditiva, comunicativa i ling\u00fc\u00edstica molt comparable a la de l'infant oient.<\/p>\n

Malgrat l'exist\u00e8ncia dels programes de detecci\u00f3 preco\u00e7 i els aven\u00e7os en les pr\u00f2tesis auditives, aquestes no converteixen a la persona sorda en oient, i per tant, podran seguir tenint les mancances ling\u00fc\u00edstiques, cognitives i socials esmentades anteriorment, fet que far\u00e0 m\u00e9s necess\u00e0ria una intervenci\u00f3 m\u00e9s especialitzada des de tots els \u00e0mbits a fi d'aconseguir la m\u00e0xima inclusi\u00f3.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 habilitadora especialitzada multidisciplin\u00e0ria<\/h3>\n

Tal com hem esmentat anteriorment, els aven\u00e7os produ\u00efts en tots els \u00e0mbits que envolten a la persona amb discapacitat auditiva, han esdevingut una nova modalitat d'intervenci\u00f3 educativa m\u00e9s integradora, inclusiva i oralista. Tenim present que tot l'alumnat amb discapacitat auditiva t\u00e9 necessitats diferents i fa \u00fas d'estrat\u00e8gies educatives diferents, i la funci\u00f3 del entorn educatiu \u00e9s, fonamentalment, adaptar-se a les necessitats de cada alumne. A continuaci\u00f3 exposam algunes de les estrat\u00e8gies que podem fer \u00fas dins un entorn educatiu:<\/p>\n

Definim estrat\u00e8gies d'acc\u00e9s a la informaci\u00f3<\/em> com aquelles que s'adrecen a facilitar la informaci\u00f3 dins l'aula educativa, com:<\/p>\n

\u2022 Situar l'alumne a un lloc on se li faciliti la lectura labial i l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 visual.
\n\u2022 Articular la informaci\u00f3 de forma clara i senzilla.
\n\u2022 Moderar la velocitat de la parla.
\n\u2022 Evitar parlar amb objectes dins la boca.
\n\u2022 Millorar les condicions ac\u00fastiques de l'aula i conscienciar als alumnes la cultura de silenci.
\n\u2022 Fer \u00fas dels sistemes de freq\u00fc\u00e8ncia modulada (FM) que milloren l'entrada del so a les pr\u00f2tesis auditives de l'alumnat.
\n\u2022 Reduir la dist\u00e0ncia auditiva.<\/p>\n

Les estrat\u00e8gies de contingut<\/em> s\u00f3n aquelles que fan refer\u00e8ncia al contingut curricular de l'alumnat, com per exemple:<\/p>\n

\u2022 Anticipar el vocabulari i contingut que s'ha de treballar a les \u00e0rees.
\n\u2022 Realitzat esquemes i mapes conceptuals.
\n\u2022 Fer \u00fas de frases curtes i adaptades al nivell de comprensi\u00f3 del alumne.
\n\u2022 Emprar recursos m\u00e9s visuals.
\n\u2022 Fer \u00fas d'exemples significatius per a ells.<\/p>\n

Servei d'Atenci\u00f3 Integral i de Promoci\u00f3 de l'Autonomia<\/h2>\n

Fundaci\u00f3 ASPAS \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre i declarada d'utilitat p\u00fablica que fou creada a l'any 1977 per un grup de pares i mares d'infants amb DA. Des de la seva creaci\u00f3 i fins a l'actualitat s'ha dedicat a l'atenci\u00f3 de persones amb DA i a les seves fam\u00edlies, desenvolupant programes i serveis que s'han anat ajustant a les diferents realitats educatives, socials i laborals. Aix\u00f2 significa que en aquests m\u00e9s de 40 anys, hem apr\u00e8s i vist com les necessitats de les persones amb DA han anat canviant i com els canvis tecnol\u00f2gics, cient\u00edfics, m\u00e8dics, legislatius han anat configurant la realitat actual en la que es troben les persones amb DA i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

Actualment, la fundaci\u00f3 ASPAS compta amb un equip multidisciplinari d'especialistes (logopedes, mestres d'audici\u00f3 i llenguatge, pedagogs, psic\u00f2legs i treballadors socials) que treballen de manera coordinada amb altres professionals per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb DA. Entre d'altres serveis, es presta el Servei d'atenci\u00f3 integral i de promoci\u00f3 de l\u2019autonomia per a persones amb discapacitat auditiva<\/em>2 des dels tres centres d'ASPAS ubicats a Palma, Inca i Manacor i que es defineix com:<\/p>\n

\u201cServei especialitzat per a persones amb discapacitat, format per actuacions de valoraci\u00f3, orientaci\u00f3 i prestaci\u00f3 de suports dirigides a promoure l\u2019autonomia i la inclusi\u00f3 efectiva de cada persona mitjan\u00e7ant la coordinaci\u00f3 amb els recursos de la comunitat\u201d.<\/em><\/p>\n

Durant l'any 2018, aquest servei va ser el primer concert social signat per l'IMAS del Consell de Mallorca amb la fundaci\u00f3 ASPAS i va atendre un total de 288 persones amb discapacitat auditiva reconeguda i un certificat de discapacitat amb grau igual o superior al 33%.<\/p>\n

Algunes dades significatives del perfil de persones ateses:<\/p>\n

\u2022 El 42% s\u00f3n persones d'entre sis i devuit anys<\/em> que han rebut logop\u00e8dia, suport pedag\u00f2gic i atenci\u00f3 familiar. \u00c9s una dada significativa ja que entre els sis i els devuit anys ens trobam a un moment cr\u00edtic per al desenvolupament i consolidaci\u00f3 del llenguatge per a poder accedir als aprenentatges.
\n\u2022 El 56% de les persones ateses presenta discapacitat auditiva prelocutiva, la qual cosa significa que la p\u00e8rdua auditiva apareix abans de l'adquisici\u00f3 del llenguatge. Les persones amb discapacitat auditiva prelocutiva requereixen d'intervenci\u00f3 logop\u00e8dica primerenca per afavorir el desenvolupament del llenguatge i aconseguir una bona compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica.
\n\u2022 El 83% de les persones ateses s\u00f3n portadores de pr\u00f2tesis auditives, dada que correlaciona amb el 90% que ho fa en l'\u00e0mbit mundial. A m\u00e9s, si entenem que el fet de dur pr\u00f2tesi va associat a l'\u00fas de la llengua oral, cal tenir en compte que FIAPAS (Confederaci\u00f3 Espanyola de Pares i Amics dels Sords) estima en m\u00e9s del 95% les persones sordes oralistes en l\u2019\u00e0mbit estatal.
\n\u2022 El 25,5% de les persones ateses presenta pluridiscapacitat. En aquest total, el 21% fa \u00fas de sistemes augmentatius i alternatius de la comunicaci\u00f3.
\n\u2022 Un 20% han estat persones adultes i adolescents que han fet demanda d'atenci\u00f3 psicol\u00f2gica.<\/p>\n

Glossari<\/h2>\n

Decibels (db)<\/em>: unitat que s\u2019utilitza per mesurar la potencia o intensitat d\u2019un so. La intensitat audible d\u2019una persona oient es troba entre 0db i 140 db<\/p>\n

Otorinolaringologia (ORL)<\/em>: especialitat m\u00e8dica que tracta de les afeccions de l\u2019orella, nas i la laringe. L'otorinolaring\u00f2leg n'\u00e9s l'especialista.<\/p>\n

Otoemissions (OAE)<\/strong>: t\u00e8cnica emprada pels ORL per determinar la resposta de la c\u00f2clea davant un est\u00edmul sonor.<\/p>\n

Potencials evocats (PEATC)<\/em>: prova objectiva per avaluar l'audici\u00f3 de l'infant, que consisteix en analitzar mitjan\u00e7ant uns el\u00e8ctrodes situats a la pell la corrent el\u00e8ctrica generat al nervi auditiu quan aquest \u00e9s estimulat amb renous que es posen a la orella.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

Decret 48\/2003, de 9 maig 2003 s\u2019aprova a les Illes Balears el desenvolupament del Programa de Detecci\u00f3 Preco\u00e7 d\u2019Hipoac\u00fasies en el per\u00edode neonatal. (Programa PADAI). BOIB num.068 de 2003.<\/p>\n

J\u00e1udenes, C., y Col. (2004): Manual B\u00e1sico de Formaci\u00f3n Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid. Ed. FIAPAS. Recuperat:
\nhttp:\/\/www.aspasleehablacomunica.com\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/MANUAL-BASICO-DE-FORMACION-ESPECIALIZADA-SOBRE-DISCAPACIDAD-AUDITIVA.pdf<\/a><\/p>\n

Leslie, A. M. (1987). Presence and representation: the origins of \u2018theory of mind\u2019. Psychological Review, N\u00fam. 94, 412-36.<\/p>\n

Marco, J. y Mat\u00e9u, S. [Coord.] (2003). Libro Blanco sobre hipoacusia. Detecci\u00f3n Precoz de la hipoacusia en reci\u00e9n nacidos. Madrid. CODEPEH, Ministerio de Sanidad y Consumo. Recuperat: http:\/\/bit.ly\/2qPgFgU<\/a><\/p>\n

Valmaseda Balanzategui, M. (2009). La alfabetizaci\u00f3n emocional de los alumnos sordos. Revista Latinoamericana de Inclusi\u00f3n Educativa. N\u00fam.1, Vol. 3, p.147-163. Recuperat: http:\/\/bit.ly\/2BTiV8V<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau:\u00a0Sordesa, hipoac\u00fasia, discapacitat auditiva, teoria de la ment, oralisme, atenci\u00f3 integral. Resum Els aven\u00e7os cient\u00edfics en l’\u00e0mbit de la medicina, els tecnol\u00f2gics en el de l’audiologia i els metodol\u00f2gics a les especialitats de l’\u00e0mbit educatiu, com magisteri, pedagogia i logop\u00e8dia, han fet que avui en dia pugem parlar d’una nova generaci\u00f3 d’infants sords. Aix\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4578,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[77,94],"tags":[38],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4576"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4576"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4576\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5243,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4576\/revisions\/5243"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4578"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4576"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4576"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4576"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}