{"id":4539,"date":"2019-12-04T14:46:37","date_gmt":"2019-12-04T12:46:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4539"},"modified":"2021-04-23T07:45:33","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:33","slug":"el-perfil-professional-del-psicoleg-o-psicologa-dins-lambit-dels-serveis-socials-municipals-i-impacte-en-el-circuit-de-proteccio-del-menor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-perfil-professional-del-psicoleg-o-psicologa-dins-lambit-dels-serveis-socials-municipals-i-impacte-en-el-circuit-de-proteccio-del-menor\/","title":{"rendered":"El perfil professional del psic\u00f2leg o psic\u00f2loga dins l’\u00e0mbit dels serveis socials municipals i impacte en el circuit de protecci\u00f3 del menor"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b> <\/b>Serveis socials, RUMI, psicologia soial, intervenci\u00f3 social, inf\u00e0ncia i fam\u00edlia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

L'article pret\u00e9n mostrar qu\u00e8 ha representat el Conveni de Suport Psicosocial des de que es va signar el primer a l'any 2016 entre l'IMAS i els municipis de Mallorca de cara al treball als municipis amb infants, adolescents i fam\u00edlies. Xerrarem tamb\u00e9 del treball que realitzen els i les psic\u00f2logues als diferents municipis de Mallorca, les condicions en que realitzen aquest treball, el paper que tenen dins els Serveis Socials atenent fam\u00edlies en vulnerabilitat i disminuint les situacions de risc. Tamb\u00e9 intentarem veure l'evoluci\u00f3 entre el numero, tipus i gravetat dels casos que es treballen als serveis socials i les derivacions que des dels municipis es fan al Servei de Protecci\u00f3 de Menors i Fam\u00edlia des de l'any 2016 a l'actualitat.<\/p>\n

Finalment, intentarem oferir una visi\u00f3 general del panorama actual del circuit de protecci\u00f3 infantil a Mallorca.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/h2>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Sebasti\u00e0 Trias<\/strong><\/p>\n

Secci\u00f3 de Suport T\u00e8cnic Municipal. Direcci\u00f3 Insular de Suport Territorial. IMAS.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Una mica d'hist\u00f2ria<\/h2>\n

Podem distingir diferents fases o etapes -successives i coexistents- al llarg de la hist\u00f2ria a Espanya respecte a com s'afrontaven els problemes socials i la manera en qu\u00e8 s'intervenia.<\/p>\n

La primera fase es desenvolupa fonamentalment fins a l'edat mitjana i est\u00e0 basada en la caritat, sent el concepte m\u00e9s antic, amb una arrel religiosa. En gran part les situacions s'abordaven intentant reduir les seves manifestacions m\u00e9s extremes, per\u00f2 mai tractant les causes que les ocasionaven. Aquesta situaci\u00f3 es posava de manifest, per exemple, en la legislaci\u00f3, que establia, per exemple, \"que els reis, clergat i prelats, tenen l'obligaci\u00f3 d'atendre els pobres que acudeixin a ells\".<\/p>\n

La segona etapa de l'acci\u00f3 social \u00e9s la benefic\u00e8ncia p\u00fablica, l'origen de la qual es situa al segle XVI. Es tracta d'una organitzaci\u00f3 o activitat que es concreta en l'oferiment de prestacions en favor de les necessitats de forma discrecional i gratu\u00efta, finan\u00e7ada amb fons p\u00fablics i privats. Un tret essencial de la benefic\u00e8ncia \u00e9s que no genera drets; no hi ha dret a obtenir la prestaci\u00f3.<\/p>\n

El segle XVIII \u00e9s una fase d'intensa reforma i modernitzaci\u00f3 a Espanya, sorgint una tercera etapa: l'assist\u00e8ncia social. Es tracta d'un sistema p\u00fablic organitzat de serveis i institucions socials, destinat a l'ajuda a persones i grups en situaci\u00f3 de necessitat. Suposa l'intent de superar la simple acci\u00f3 conjuntural, de cada cas concret (pr\u00f2pia de la benefic\u00e8ncia), i va dirigida a l'atenci\u00f3 de necessitats b\u00e0siques i no de la simple indig\u00e8ncia.<\/p>\n

Ja al segle XX, la Llei 21\/87 (que modificava alguns articles del Codi Civil en mat\u00e8ria d'adopci\u00f3) plantejar\u00e0 uns principis que emmarquen la intervenci\u00f3 amb la inf\u00e0ncia en el seu context familiar, trencant les intervencions pr\u00f2pies de la benefic\u00e8ncia que des del segle XVIII utilitzaven les grans institucions com a forma de protegir els infants. Es feia una intervenci\u00f3 de \"rescat\" per la qual l'infant s'apartava de la seva fam\u00edlia de manera indefinida i moltes vegades fins a la majoria d'edat, entenent que, apartat del seu ambient familiar nociu i\/o de car\u00e8ncia, el nen es desenvoluparia millor. \u00d2bviament, la fam\u00edlia no era un objectiu per a les institucions de protecci\u00f3 infantil, ja que la institucionalitzaci\u00f3 \"solucionava el problema\" i en tot cas, aquests organismes, com el seu nom indicava, no es dedicaven a les persones adultes (Jorge F. del Valle, 2018).<\/p>\n

La protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia en risc o \"de car\u00e8ncia\", com es deia en nombrosos texts de l'\u00e8poca, es basava en la institucionalitzaci\u00f3, havent-se desenvolupat una triple xarxa d'establiments: els de benefic\u00e8ncia gestionats per les diputacions, els de l'Obra de Protecci\u00f3 de Menors i els de l'Auxili Social. Van ser molt nombrosos els centres de menors al llarg del territori espanyol i nom\u00e9s es canvia aquesta tend\u00e8ncia amb la gran reforma que realitza l'esmentada Llei 21\/87.<\/p>\n

D'altra banda, als anys setanta van apareixent a la universitat els primers psic\u00f2legs llicenciats de les facultats de Filosofia i Lletres. Molts d'ells van acabar formant part de les plantilles dels centres de menors, per la gran quantitat d'infants i joves acollits i la varietat de les seves problem\u00e0tiques.<\/p>\n

Els psic\u00f2legs de la intervenci\u00f3 social en protecci\u00f3 infantil eren fonamentalment els que (gaireb\u00e9 exclusivament) treballaven als grans centres d'acollida. Exercien sobretot un paper d'avaluaci\u00f3 psicol\u00f2gica, com correspon a l'\u00e8poca, amb un model eminentment psicom\u00e8tric, elaboraven informes sobre el desenvolupament intel\u00b7lectual i el perfil de personalitat dels infants i joves perqu\u00e8 poguessin servir d'orientaci\u00f3 al personal que els atenia.<\/p>\n

Varen ser ells, al costat dels nous pedagogs, els que varen comen\u00e7ar a transformar les macroinstitucions en el model de petites llars d'acollida de caracter\u00edstiques familiars (que durant un temps es varen denominar llars funcionals).<\/p>\n

A Mallorca, en concret, la hist\u00f2ria de les llars del menor es remunta a l'any 1984 amb la posada en marxa de la llar de Son Sardina com a experi\u00e8ncia pilot. El 1985 el Ple del Consell Insular de Mallorca aprova el Pla General B\u00e0sic d'Educaci\u00f3 a les Llars del Menor, d'acord amb els nous criteris i plantejaments socioeducatius. Es va iniciar, d\u2019aquesta manera, un proc\u00e9s de reconversi\u00f3 dels internats Llar de la Joventut i Llar de la Inf\u00e0ncia en petites unitats-llars.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, els antecedents del treball dels professionals de la psicologia en la intervenci\u00f3 social de fam\u00edlia i de la inf\u00e0ncia es troben en les institucions d'acollida que, com hem vist, estaven gestionades per diversos organismes. La tasca d'aquest professional podria situar-se m\u00e9s en l'\u00e0mbit de l'avaluaci\u00f3 cl\u00ednica o psicom\u00e8trica que en una intervenci\u00f3 social tal com la coneixem avui dia (Jorge del Valle, 2018).<\/p>\n

I qu\u00e8 passa amb els psic\u00f2logues i psic\u00f2logues d'intervenci\u00f3 social en els serveis socials?<\/h2>\n

La Constituci\u00f3 espanyola de 1978 suposa el punt d'arrencada d'una concepci\u00f3 nova de les responsabilitats que, respecte de la protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia, assumeixen les entitats p\u00fabliques a casa nostra. Aquesta orientaci\u00f3 nova atribueix un paper no substitutiu de la funci\u00f3 paterna i materna, sin\u00f3 que atribueix la responsabilitat d'assegurar la protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia quan es produeixin situacions en qu\u00e8 els infants quedin o estiguin en risc de quedar en situaci\u00f3 de desemparament o desprotecci\u00f3, i cal disposar dels mecanismes necessaris per corregir aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed, en l'article 39 de la Constituci\u00f3 espanyola, es diu textualment: \u00abEls poders p\u00fablics asseguren la protecci\u00f3 social, econ\u00f2mica i jur\u00eddica de la fam\u00edlia\u00bb. Aix\u00ed, es deixa en mans de l'entitat p\u00fablica competent l'adopci\u00f3 de mesures per garantir la protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

Aquesta capacitaci\u00f3 de les entitats p\u00fabliques per adoptar mesures de protecci\u00f3 es complementa amb el desenvolupament de lleis de protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia (Llei 21\/1987 i Llei 1\/1996), en qu\u00e8 es desenvolupen mesures orientades a la protecci\u00f3 dels menors. A m\u00e9s, la Constituci\u00f3 possibilita, i aix\u00ed es fa progressivament, que les comunitats aut\u00f2nomes puguin assumir compet\u00e8ncies plenes en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 de menors.<\/p>\n

En el cas de la comunitat de les Illes Balears, l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia (1983) suposa l'inici d'un proc\u00e9s de transfer\u00e8ncies en mat\u00e8ria de serveis socials i, per tant, de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia. Actualment la comunitat t\u00e9 assumides les compet\u00e8ncies plenes en aquesta mat\u00e8ria, entre el Govern dels Illes Balears, els consells insulars i els diferents ajuntaments de les Illes.<\/p>\n

A Espanya, al llarg dels anys 80 i 90 del segle XX, aix\u00ed com varen cr\u00e9ixer els serveis socials, es va anar definint amb m\u00e9s for\u00e7a el paper del psic\u00f2leg en els serveis socials, tant dels serveis socials de base com dels serveis socials espec\u00edfics. Es va lligar a la psicologia comunit\u00e0ria i es va orientar a la tasca d'un expert en intervenci\u00f3 psicosocial, en els casos en qu\u00e8 no s'orientava directament cap a llocs de gesti\u00f3 i direcci\u00f3 d'equips, centres, programes, etc., amb un perfil proper al t\u00e8cnic pol\u00edtic (L\u00f3pez Cabanas et al., 1993; Rueda, 1991).<\/p>\n

A Mallorca, en canvi, la traject\u00f2ria dels psic\u00f2legs i psic\u00f2logues \u00e9s plena d'alts i baixos, amb pres\u00e8ncia a alguns municipis de l'illa on s'inicien diferents projectes municipals, mentre que a molts altres aquesta figura \u00e9s totalment inexistent.<\/p>\n

Treball interdisciplinari<\/h2>\n

Una de les grans difer\u00e8ncies entre les distintes comunitats aut\u00f2nomes, sens dubte, es refereix a l'establiment de r\u00e0tios m\u00ednimes relatives al personal dels serveis socials b\u00e0sics, normalment sobre la base del nombre d'habitants de cada municipi.<\/p>\n

A les Balears, a partir de la Llei 4\/2009, de serveis socials de les Illes Balears i, posteriorment, regulada mitjan\u00e7ant el Decret 48\/2011, de 13 de maig, queden establertes les r\u00e0tios professionals m\u00ednimes en l'article 10 de la seg\u00fcent manera<\/p>\n

1r. Un treballador o treballadora social a jornada completa per a una poblaci\u00f3 compresa entre 5.000 i 7.500 habitants.
\n2n. Un educador o una educadora social a jornada completa per a una poblaci\u00f3 compresa entre 5.000 i 7.500 habitants.
\n3r. Un o una auxiliar d'administraci\u00f3 a jornada completa per cada 10.000 habitants<\/p>\n

Com es pot veure, a les Balears les \u00faniques figures que es consideren part dels serveis socials b\u00e0sics i que han de complir unes r\u00e0tios m\u00ednimes s\u00f3n el personal de treball social, el d'educaci\u00f3 social i el d'auxiliar administratiu.<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir que no hi pugui haver altres professionals que treballen en les unitats de treball social (UTS). De fet, n'hi ha, nom\u00e9s es que els municipis no estan obligats a tenir en els equips altres perfils professionals diferents dels exigits per llei.<\/p>\n

Dit d'una altra manera, a les Balears el psic\u00f2leg o la psic\u00f2loga no estan inclosos dins els serveis socials b\u00e0sics (al contrari d'altres comunitats aut\u00f2nomes, que s\u00ed que hi estan), per la qual cosa la pres\u00e8ncia d'aquests professionals en els serveis socials de Mallorca fins a l'any 2016 \u00e9s bastant dispar (present des de fa molts anys en alguns municipis i totalment absent en altres).<\/p>\n

No deixa de ser xocant que, en el moment actual, en qu\u00e8 pr\u00e0cticament tots els estudis apunten que la manera t\u00e8cnica m\u00e9s genu\u00efna i adequada d'intervenir sobre els problemes socials i d'atendre els problemes d'una comunitat, \u00e9s la intervenci\u00f3 psicosocial, que \u00e9s de naturalesa interdisciplin\u00e0ria (treball social, educaci\u00f3 social, psicologia\u2026) i que no \u00e9s particular de cap disciplina, es deixi fora del compliment de les r\u00e0tios m\u00ednimes a les Balears el col\u00b7lectiu de psicologia.<\/p>\n

I m\u00e9s quan en l'\u00e0mbit dels serveis socials, la psicologia \u00e9s una de les disciplines que m\u00e9s protagonisme ha tingut al llarg dels m\u00e9s de trenta anys d'experi\u00e8ncia als diferents territoris de l'Estat. Ha estat un referent \u2014te\u00f2ric, metodol\u00f2gic i professional\u2014 crucial en l'assoliment dels objectius que a diferents nivells organitzatius s'han definit. A m\u00e9s, \u00e9s una de les disciplines que, des de la perspectiva psicosocial espec\u00edfica, majors aportacions ha fet a la comprensi\u00f3 i a l'abordatge dels diferents problemes que es tracten en aquest sistema de serveis.<\/p>\n

Tot i aquest oblit<\/em> de la psicologia per part de la legislaci\u00f3 balear, es varen posar en funcionament uns quants projectes de suport psicosocial a diferents punts de l'illa. Aix\u00ed, per exemple, el 2002, la Mancomunitat des Raiguer en va promoure a 9 municipis i, m\u00e9s tard, la Mancomunitat de Tramuntana a 10 municipis i altres municipis de Migjorn. Posteriorment, una vegada comprovada la v\u00e0lua i efic\u00e0cia, aquestes experi\u00e8ncies varen disposar del suport de l'IMAS, mitjan\u00e7ant els convenis de suport psicosocial (entre els anys 2011 i 2014).<\/p>\n

Ja a l'any 2016, es varen concedir subvencions d'aquests projectes per a tots els municipis menors de 20.000 habitants, iniciativa que totes les entitats locals beneficiades varen valorar molt positivament i varen demanar que aquests projectes continuassin.<\/p>\n

El 2017 es va promoure la signatura de convenis nous entre l'IMAS i tots els ajuntaments de Mallorca per contractar psic\u00f2legs i psic\u00f2logues, i el desenvolupament de projectes nous de suport psicosocial a tots (ara ja s\u00ed) els municipis de l'illa, amb la denominaci\u00f3 \u00abprojectes de suport psicosocial i d'intervenci\u00f3 en inf\u00e0ncia i fam\u00edlia en situaci\u00f3 de risc\u00bb.<\/p>\n

L'any 2018 es va signar de nou aquest conveni entre l'IMAS i cada un dels municipis de l'illa amb una novetat respecte de la temporalitat (a fi de donar m\u00e9s estabilitat a la figura dels psic\u00f2legs i psic\u00f2logues dins els serveis socials), que sigui bianual, \u00e9s a dir, se signa per dos anys (2018 i 2019). En l\u2019annex 1. Relaci\u00f3 de psic\u00f2legs\/psic\u00f2logues per municipi i nivell de dedicaci\u00f3, es pot veure el nombre d'hores per setmana pels quals es varen contractar els diferents professionals a cada municipi durant l'any 2018.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix el treball dels psic\u00f2legs i psic\u00f2logues dins els serveis socials comunitaris?<\/h2>\n

La figura professional del psic\u00f2leg o psic\u00f2loga \u00e9s tan b\u00e0sica com necess\u00e0ria als serveis socials ja que complementa i enriqueix la tasca que treballadors i treballadores socials, educadors i educadores i altres figures de les unitats de treball social (UTS) desenvolupen. Incloure la figura del psic\u00f2leg \u00e9s l'\u00fanica manera de garantir que la resposta a les necessitats d'atenci\u00f3 sigui integral i, amb aix\u00f2, que la prestaci\u00f3 de serveis sigui de qualitat i que es consolidi com una bona pr\u00e0ctica d'intervenci\u00f3 per potenciar i millorar l'atenci\u00f3 a la ciutadania.<\/p>\n

Els psic\u00f2legs i psic\u00f2logues d'intervenci\u00f3 social atenen la poblaci\u00f3 individualment, en fam\u00edlia, en grup i en comunitat, i algunes de les seves funcions s\u00f3n:<\/p>\n