{"id":4517,"date":"2019-12-04T14:48:09","date_gmt":"2019-12-04T12:48:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4517"},"modified":"2021-04-23T07:45:32","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:32","slug":"els-serveis-socials-comunitaris-basics-10-anys-despres-de-la-llei-4-2009-de-serveis-socials-de-les-illes-balears","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/els-serveis-socials-comunitaris-basics-10-anys-despres-de-la-llei-4-2009-de-serveis-socials-de-les-illes-balears\/","title":{"rendered":"Els Serveis Socials Comunitaris B\u00e0sics. 10 anys despr\u00e9s de la Llei 4\/2009 de Serveis Socials de les Illes Balears"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong>\u00a0Serveis socials comunitaris b\u00e0sics, prestacions socials, sistema informatiu.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Aquest article vol aportar una reflexi\u00f3 sobre quina ha estat l\u2019evoluci\u00f3 dels serveis socials deu anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de la Llei 4\/2009 de serveis socials de les Illes Balears. Es tracta d\u2019abordar de manera resumida els inicis dels serveis socials, el proc\u00e9s de finan\u00e7ament a partir del Pla de Prestacions B\u00e0siques fins al finan\u00e7ament dels propis serveis socials comunitaris b\u00e0sics (SSCB) amb tot el desplegament que aix\u00f2 suposa.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Juli\u00e0 Baltasar Jaume<\/strong><\/p>\n

Secci\u00f3 de Suport T\u00e8cnic Municipal. Direcci\u00f3 Insular de Suport Territorial. IMAS.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

L'Estat com a regulador dels sistemes de protecci\u00f3 social (educaci\u00f3 i sanitat) estableix els drets de la ciutadania i ordena les compet\u00e8ncies de les administracions en aquestes mat\u00e8ries, per\u00f2 en l'\u00e0mbit dels serveis socials no hi ha una llei general que reguli els drets socials i, per tant, hem assistit a un desenvolupament territorial que ha creat grans difer\u00e8ncies entre comunitats auton\u00f2miques i, en el cas de la nostra, a una hist\u00f2ria d'alts i baixos en funci\u00f3 de la sensibilitat dels governants i la implicaci\u00f3 inconstant dels partits pol\u00edtics en pol\u00edtiques socials efectives.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

... el que no volem oblidar<\/em><\/h3>\n

PRIMERA ETAPA: ANYS 80. EL PAPER FONAMENTAL DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EN ELS INICIS DEL \u00abPla Concertat per al desenvolupament de les Prestacions Socials B\u00e0siques\u00bb.<\/p>\n

En 1987 el Consell ja treballava per donar suport municipal als ajuntaments de Mallorca i va ser decisiu en la creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 posterior dels serveis socials municipals. En aquell any nom\u00e9s cinc pobles havien comen\u00e7at a crear les seves unitats de treball social, per\u00f2, dos anys despr\u00e9s, ja eren quaranta-sis els municipis que havien signat conveni amb el CIM per cofinan\u00e7ar els serveis socials. Davant la falta d'una llei general de serveis socials a nivell estatal, la contribuci\u00f3 del Consell en la creaci\u00f3 dels serveis social municipals va ser fonamental (Dey\u00e0, Salas i Caro, 2010). El \u00abPla Concertat de Prestacions Socials B\u00e0siques (PPB)\u00bb (Guti\u00e9rrez Resa, 2001) es va comen\u00e7ar a aplicar a Mallorca l'any 1989, i don\u00e0 suport econ\u00f2mic i administratiu al \u00abPrograma pobles\u00bb que el Consell ja tenia en marxa. Lluny havien quedat els inicis de l'Acci\u00f3 Social a Mallorca amb la feina d'una infraestructura escassa (Casa de Socors, l'Ambulatori de Benefic\u00e8ncia, els inicis d'un servei d'ajut a domicili gestionat per C\u00e0ritas, o per a persones amb discapacitat gestionat per la Coordinadora de Minusv\u00e0lids, etc.).<\/p>\n

El PPB va ser una passa important en el comprom\u00eds del finan\u00e7ament de la xarxa p\u00fablica de serveis socials generals amb la participaci\u00f3 del Ministeri, el Govern i el Consell, per\u00f2 en cap moment no es va publicar una llei general per equiparar el dret dels serveis socials amb els altres sistemes de protecci\u00f3 social (educaci\u00f3 o sanitat). El desplegament normatiu ha estat una compet\u00e8ncia de cada comunitat aut\u00f2noma (estatuts d'autonomia, lleis auton\u00f2miques de serveis socials i altres lleis sectorials), i aquesta situaci\u00f3 ha configurat un creixement desigual en el territori a l'hora de garantir la protecci\u00f3 dels drets socials dels ciutadans, per\u00f2 tamb\u00e9 ha suposat una indefinici\u00f3 important en la responsabilitat competencial de les diferents administracions en mat\u00e8ria de serveis socials.<\/p>\n

En els primers anys de PPB, el Ministeri va obligar el Govern a posar la mateixa aportaci\u00f3 econ\u00f2mica per al finan\u00e7ament de la xarxa b\u00e0sica, per\u00f2 aquesta obligaci\u00f3, finalment, la va cobrir el Consell i va anar acompanyada d'una gran implicaci\u00f3 econ\u00f2mica i t\u00e8cnica. Les \u00abBases per a la Planificaci\u00f3 Social a Mallorca\u00bb (Escola Treball Social), l'\u00abEstudi de l'Ajuntament de Palma sobre els recursos existents per a l'acci\u00f3 social\u00bb, el \u00abMapa dels serveis socials del Consell Insular de Mallorca\u00bb, o el Pla d'Acci\u00f3 Social del Govern balear\u00bb (UIB), formen part d'aquesta primera etapa i obren la porta a una de nova.<\/p>\n

SEGONA ETAPA: ANYS 90. CONSOLIDACI\u00d3 DELS SERVEIS SOCIALS I ELS CENTRES COMARCALS DEL CONSELL<\/p>\n

En 1991 l'aportaci\u00f3 del CIM va passar de 57 a 91 milions de pessetes (\u00e9s a dir, de 342.576 a 546.921 \u20ac) i el Consell va comen\u00e7ar a aplicar un \u00abmapa de cobertura\u00bb que establia la dotaci\u00f3 econ\u00f2mica per finan\u00e7ar les prestacions socials dels ajuntaments de l'illa. Amb aquest increment del 59,68 % respecte de l'any anterior, el CIM aportava el 38,70 % del cost total de PPB.<\/p>\n

Despr\u00e9s d'una primera etapa de creaci\u00f3 dels serveis socials a Mallorca que va ser expansiva i quantitativa, es comencen a posar les bases d'una nova etapa en la qual les q\u00fcestions qualitatives i de resultats, implicaran un major nivell d'exig\u00e8ncia professional, pol\u00edtica i econ\u00f2mica (March, 1991). Era un moment d'exigir resultats i de fer una avaluaci\u00f3 econ\u00f2mica per controlar la despesa en el qual es comen\u00e7\u00e0 a parlar de \u00abcrisi de l'estat de benestar\u00bb i autors com F. Casas, G. Garc\u00eda, R. Fdez Ballesteros, T. Anguera, entre d'altres, reflexionaren sobre una avaluaci\u00f3 necess\u00e0ria i efectiva dels serveis socials. A Mallorca els serveis socials varen patir un retard manifest perqu\u00e8 no es pos\u00e0 en marxa la primera llei d'acci\u00f3 social i per la manca d'implicaci\u00f3 pol\u00edtica, de desenvolupament reglamentari o d'un pla de finan\u00e7ament.<\/p>\n

El Consell va crear els centres comarcals dotats d'un coordinador comarcal i dels equips multiprofessionals comarcals per desenvolupar i donar suport al creixement dels serveis socials municipals, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la funci\u00f3 d'articular els recursos del Departament d'Acci\u00f3 Social del Consell amb els professionals dels serveis socials de cada municipi. L'objectiu fonamental era millorar l'atenci\u00f3 a les necessitats de les persones usu\u00e0ries i evitar despla\u00e7aments innecessaris a la poblaci\u00f3 de cada territori. En les subvencions de PPB l'ajuntament quedava obligat a aportar la mateixa quantitat dels seus pressupostos i tamb\u00e9 a crear un \u00abservei municipal d'atenci\u00f3 social prim\u00e0ria\u00bb amb local i l'equipament necessari i dotat, com a m\u00ednim, d'un treballador o treballadora social. Ning\u00fa no pot discutir que en aquesta etapa el Consell de Mallorca va ser el principal protagonista de l'impuls econ\u00f2mic i t\u00e8cnic dels serveis socials generals dels ajuntaments de Mallorca.<\/p>\n

Amb la redacci\u00f3 i publicaci\u00f3 de la Llei 4\/2009, la Conselleria de Serveis Socials del Govern pren el protagonisme a l'hora de definir normativament els serveis socials i augmenta significativament la inversi\u00f3 en els serveis municipals.<\/p>\n

...i aix\u00f2 \u00e9s el que hi ha<\/em><\/h3>\n

El 2000, un nou segle. Definici\u00f3 dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics en la Llei 4\/2009<\/h2>\n

El Govern de les Illes Balears va aprovar l'11 de juny del 2009 la Llei 4\/2009 de serveis socials de les Illes Balears, que en l'art. 37 atorga al Consell les funcions d'assist\u00e8ncia, assessorament i suport t\u00e8cnic als ajuntaments. Despr\u00e9s de vint anys deroga l'anterior Llei 9\/1987, d'11 de febrer, d'acci\u00f3 social de les Illes Balears, que havia estat poc desenvolupada; reconeix una major protecci\u00f3 de les persones i la necessitat de donar una resposta millor a les demandes de la ciutadania. Entre d'altres novetats, aposta per un protagonisme m\u00e9s gran dels consells i dels ajuntaments i es reconeix el car\u00e0cter interprofessional de la intervenci\u00f3 social, i regula la composici\u00f3 de la unitat de treball social (amb els perfils professionals m\u00ednims). El m\u00e9s rellevant, per aquest article, \u00e9s la definici\u00f3 normativa dels \u00abserveis socials comunitaris b\u00e0sics (SSCB)\u00bb com a primer nivell del sistema i l'obligaci\u00f3 del Govern de finan\u00e7ar el 50 % del cost d'aquests serveis. En la disposici\u00f3 final segona, atorga als consells la capacitat d'aprovar les normes reglament\u00e0ries dels SSCB, per\u00f2, a data d'avui, aquest desplegament queda pendent.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hist\u00f2ria Social Integrada (HSI). El sistema informatiu de l\u2019IMAS a Balears. Una eina fonamental<\/h2>\n

Segons la llei vigent, el Govern queda obligat a garantir l'exist\u00e8ncia del sistema iInformatiu de serveis socials com\u00fa a tota la comunitat aut\u00f2noma i, a la vista dels bons resultats, ha promogut la utilitzaci\u00f3 a les quatre illes del sistema \u00abHSI\u00bb (historia social integrada) que el Consell de Mallorca t\u00e9 en funcionament des del 2009. L'aplicaci\u00f3 HSI, la utilitzen tots els ajuntaments i els consells insulars de la comunitat (excepte Palma i Calvi\u00e0, que tenen aplicaci\u00f3 pr\u00f2pia), per facilitar m\u00e9s rapidesa i fiabilitat en la transfer\u00e8ncia de la informaci\u00f3 sobre la gesti\u00f3 dels serveis socials de les Illes Balears. A hores d'ara, l'IMAS ha signat 53 convenis que fan possible que m\u00e9s de 467 professionals utilitzin actualment aquesta aplicaci\u00f3. Els ajuntaments aporten la informaci\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 el Govern pugui planificar i avaluar els serveis, tot per a la publicaci\u00f3 peri\u00f2dica del Pla d'Estad\u00edstica de les Illes Balears.<\/p>\n

El Consell de Mallorca va iniciar el sistema de registre de les dades dels serveis socials municipals l'any 1990 (SIAP)1, per complir amb les instruccions del Ministeri d'Afers Socials. En aquests anys ha recollit les propostes dels professionals dels ajuntaments i, aprofitant les novetats tecnol\u00f2giques, ha invertit esfor\u00e7os en la constant millora del sistema. Per\u00f2 va ser el 2011 quan aquesta eina es va constituir en una veritable ajuda per a la bona gesti\u00f3 dels serveis socials, ja que es va redissenyar en un entorn web, similar a la hist\u00f2ria cl\u00ednica d'usuari \u00fanic que utilitza el sistema sanitari de Balears. Des d'aleshores, no ha deixat d'incorporar importants millores que han facilitat la feina de tots i totes les professionals dels ajuntaments. Tal com figura al text de cada un dels convenis signats, cada ajuntament \u00e9s el propietari i responsable de les dades que s'hi enregistren, el Consell de Mallorca dona suport i formaci\u00f3 als professionals i vetlla pel bon funcionament del sistema i la seguretat de les dades. El Consell i el Govern, fan un \u00fas estad\u00edstic a finals de cada per\u00edode amb l'objectiu de planificar i distribuir els recursos de la manera m\u00e9s efica\u00e7 possible.<\/p>\n

TAULA 1. Professionals que utilitzen l\u2019aplicaci\u00f3 (31\/01\/19)<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A Mallorca, la Mancomunitat del Pla reuneix tretze municipis i t\u00e9 un conveni \u00fanic, mentre que Palma i Calvi\u00e0 no gestionen HSI perqu\u00e8 compten amb un sistema de gesti\u00f3 propi, per\u00f2 a les altres illes tots els ajuntaments utilitzen HSI. Els professionals adscrits als serveis socials municipals reben la formaci\u00f3 adient per fer un bon \u00fas d'aquest instrument i registren la informaci\u00f3 m\u00e9s rellevant de cada cas. Els diferents perfils professionals dels equips que sovint actuen en un mateix cas, enriqueixen la informaci\u00f3 sobre el diagn\u00f2stic, els objectius i els recursos aplicats a cada situaci\u00f3, per\u00f2, a la vegada, asseguren la bona fiabilitat de les dades respectant la m\u00e0xima protecci\u00f3 de les dades personals de la ciutadania.<\/p>\n

TAULA 2. Resum de dades enregistrades a l\u2019aplicaci\u00f3 HSI a Mallorca en 2018<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En el mapa seg\u00fcent figuren les dades que han registrat els ajuntaments de Mallorca el 2018, exceptuant-ne els municipis de Palma i Calvi\u00e0 que, com hem dit, no gestionen l\u2019aplicaci\u00f3 HSI. Pel que fa al nombre total de demandes per zones (agrupacions de municipis), la zona del Raiguer \u2212que reuneix els municipis d'Inca, Marratx\u00ed, Alar\u00f3, Binissalem, B\u00fager, Campanet, Consell, Lloseta, Mancor, Santa Maria, i Selva\u2212, \u00e9s la que m\u00e9s demandes ha rebut, tot i que no es la que t\u00e9 m\u00e9s poblaci\u00f3. D'altra banda, la zona de la Mancomunitat del Pla i dels municipis de Tramuntana s\u00f3n les que menys demandes han enregistrat (en aquests casos, s\u00ed que s\u00f3n zones menys poblades que, per exemple, el llevant o nord de l'illa).<\/p>\n

MAPA 1. Nombre de demandes i tipologia de recursos<\/p>\n

\"\"<\/a>
\nCom es pot veure al mapa, la tipologia del recurs aplicat pels serveis socials municipals t\u00e9 un pes diferent en el territoris:<\/p>\n

- Prestacions i actuacions informaci\u00f3, orientaci\u00f3, valoraci\u00f3...<\/em>: gaireb\u00e9 tots els territoris estan entre un 30 i un 38 % de percentatge, per\u00f2 destaca la zona del nord amb un percentatge baix (24 %).<\/p>\n

- Prestacions i actuacions de suport a la unitat de conviv\u00e8ncia i d'ajuda a domicili<\/em>: inclou el SAD MUNICIPAL (servei d'ajuda a domicili), que tots els ajuntaments tenen consolidat des de fa molts anys, per\u00f2 presenta una gran difer\u00e8ncia entre els territoris, des de el 22 % dels municipis del nord, fins al 40 % dels municipis de Tramuntana. La prestaci\u00f3 del SAD vinculat a la llei de depend\u00e8ncia2 pot haver provocat algun biaix en la introducci\u00f3 d'aquesta informaci\u00f3.<\/p>\n

- Prestacions i actuacions de prevenci\u00f3 i inserci\u00f3<\/em>: inclou projectes comunitaris de prevenci\u00f3 i \u00e9s la prestaci\u00f3 que t\u00e9 un pes m\u00e9s equitatiu entre tots els territoris que oscil\u00b7len entre el 15 % i el 18 % de Tramuntana, Pla, Migjorn i Nord; i el 24 % de Raiguer i Llevant.<\/p>\n

- Prestacions complement\u00e0ries per cobrir necessitats de subsist\u00e8ncia<\/em>: inclou les ajudes per desnonaments i altres situacions de necessitat greu i urgent, i van del 13 % de Tramuntana, Migjorn i Llevant; fins al 34 % del Nord.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una interpretaci\u00f3 r\u00e0pida d'aquest mapa que ens pot animar a fer una an\u00e0lisi amb m\u00e9s profunditat, per\u00f2 no es pot deixar de banda la sistematitzaci\u00f3 del registre i la qualitat de la informaci\u00f3. Al manual del sistema HSI figura una llarga llista de codis que pretenen identificar clarament les problem\u00e0tiques socials m\u00e9s freq\u00fcents que han de ser compatibles amb els criteris generals que dona el Ministeri. Per\u00f2 la realitat social \u00e9s molt diversa i canviant a cada un dels territoris i cada dia ens presenta nous reptes als qual han de fer front el professionals. La feina que es dedica a revisar la metodologia no ha estat suficient fins ara i requereix m\u00e9s dedicaci\u00f3 de tothom si volem mantenir un bon nivell d'efic\u00e0cia del sistema i de fiabilitat i validesa de les dades.<\/p>\n

El suport t\u00e8cnic de l\u2019IMAS. M\u00e9s necessari per als ajuntaments m\u00e9s petits.<\/h2>\n

La Secci\u00f3 de Suport T\u00e8cnic Municipal (SSTM) de l'IMAS, es va crear el 2002 i est\u00e0 formada per un equip de vuit professionals que atenen les demandes dels ajuntaments, promouen la signatura dels convenis (IMAS - ajuntaments) i donen impuls a la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les entitats municipals i la conselleria del GOIB respectiva (l\u2019actual Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports). El suport a les professionals es fonamenta en el comprom\u00eds de tots els serveis per aconseguir que qualsevol habitant de Mallorca tingui cobertes les necessitats b\u00e0siques que descriu la normativa vigent en serveis socials.<\/p>\n

MAPA 2. \u00c0rees territorials de serveis socials<\/p>\n

\"\"<\/a>
\nEl Pla Estrat\u00e8gic de Serveis Socials de Mallorca 2010-13 (IMAS) va distribuir l'illa en 7 \u00e0rees territorials de serveis socials que agrupen els diferents ajuntaments d'acord al text de la Llei 4\/2009 (art. 40 \u00abUnitats territorials\u00bb) que serveixen de refer\u00e8ncia per a les actuacions de suport t\u00e8cnic de l'IMAS. L'objectiu del treball de la Secci\u00f3 de Suport T\u00e8cnic Municipal \u00e9s aconseguir que la ciutadania rebi uns serveis de qualitat en tots els municipis de Mallorca, i que assoleixin els m\u00ednims que marca la normativa vigent en l'atenci\u00f3 a les necessitats b\u00e0siques de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

El finan\u00e7ament dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics<\/h2>\n

Els serveis socials comunitaris b\u00e0sics es financen amb el pressupost del Ministeri, el Govern balear, el Consell de Mallorca i els propis ajuntaments en proporcions que varien segons els pressuposts anuals de cada administraci\u00f3, per\u00f2, en general, la major aportaci\u00f3 la fan els ajuntaments (sobretot els majors de 20.000 habitants).<\/p>\n

GR\u00c0FICA 1. Evoluci\u00f3 del finan\u00e7ament dels SSCB<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com es pot veure al gr\u00e0fic, en aquest quadrienni les tres administracions p\u00fabliques (Ministeri, Govern i Consell) en conjunt han anat augmentant progressivament el pressupost total per finan\u00e7ar els serveis socials municipals, entre 2015 i 2017 l'increment (m\u00e9s del 50 %) correspon en la major part a l'augment de l'aportaci\u00f3 de la Conselleria de Serveis Socials. En compliment de l'article 70.2 de la Llei 4\/2009 de serveis socials sobre el finan\u00e7ament, a Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f33 determina el cost dels SSCB municipals de tota l'illa i aporta el 50 % d'aquesta despesa. La distribuci\u00f3 per cada ajuntament es publica en el document del \u00abPla de Finan\u00e7ament dels SSCB\u00bb que s'aprova anualment, i inclou el cost de l'equip m\u00ednim de professionals i el finan\u00e7ament de les diferents prestacions del servei de teleassist\u00e8ncia, de mediaci\u00f3 intercultural, el SAD municipal, o els projectes comunitaris. Des del 2017, la Conselleria de Serveis Socials marca les directrius generals dels SSCB i estableix la r\u00e0tio m\u00ednima de personal que inclou com a m\u00ednim els perfils de treball social, educaci\u00f3 social i auxiliar d'informaci\u00f3, segons la llei aquest \u00e9s l'equip que ha d'estar adscrit a la\/les unitats de treball social de cada municipi. El c\u00e0lcul de la r\u00e0tio es fa d'acord a criteris objectius (fonamentalment la poblaci\u00f3 de cada municipi, tal com estableix el Decret 48\/2011).<\/p>\n

La gesti\u00f3 d'aquests serveis i prestacions correspon als ajuntaments i segons les dades que han presentat en 2019 a Mallorca la previsi\u00f3 de despesa en els SSCB municipals \u00e9s de 46.995.804,66 euros, segons la distribuci\u00f3 seg\u00fcent.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Cada ajuntament aprova anualment en els pressupostos municipals la partida total que destinar\u00e0 als serveis socials del municipi4. La mitjana del percentatge que aporten els ajuntaments de Mallorca al pressupost dels SSCB \u00e9s del 51,51 %, aquest percentatge se supera en els ajuntaments m\u00e9s grans, per\u00f2 no arriba en alguns ajuntaments inferiors a 10.000 hab. com \u00e9s el cas de Banyalbufar (34,70 %), Consell (39,13 %), Estellencs (38,16 %), Selva (38,82 %), o fins i tot Sa Pobla (38,34 %).
\nSegons les dades presentades a l'IMAS en relaci\u00f3 a la previsi\u00f3 de 2019, els ajuntaments que han fet un esfor\u00e7 pressupostari m\u00e9s gran en la despesa dels SSCB s\u00f3n:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I els que han fet una previsi\u00f3 menor d\u2019inversi\u00f3 pressupost\u00e0ria en la despesa total dels SSCB s\u00f3n:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En el mapa seg\u00fcent, el \u00abnombre d'euros per habitant\u00bb \u00e9s el resultat de dividir el pressupost municipal 2018 en SSCB (dades aportades a l'IMAS per cada ajuntament) pel nombre d'habitants de cada municipi. Tot i la utilitat d'aquest mapa, \u00e9s important recordar que el c\u00e0lcul de la inversi\u00f3 municipal en SSCB no \u00e9s una xifra exacta ja que, en alguns \u00e0mbits, no hi ha encara un criteri un\u00e0nime sobre la tipificaci\u00f3 d'alguns serveis \u00abb\u00e0sics\u00bb, \u00abespec\u00edfics\u00bb o \u00abespecialitzats\u00bb, la qual cosa podria posar en discussi\u00f3 o reinterpretar aquestes xifres.<\/p>\n

MAPA 3. Aportaci\u00f3 pressupost\u00e0ria dels ajuntaments<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Palma presenta la inversi\u00f3 m\u00e9s gran perqu\u00e8 reuneix gaireb\u00e9 la meitat de la poblaci\u00f3 de l'illa, t\u00e9 car\u00e0cter de \u00abcapitalitat\u00bb i, a m\u00e9s, concentra la major part dels recursos de segon i tercer nivell (espec\u00edfics i especialitzats) de tots els \u00e0mbits de protecci\u00f3 social (serveis socials, educaci\u00f3, sanitat, habitatge, etc.). Per\u00f2 com es pot veure, la major inversi\u00f3 no correlaciona amb el volum de poblaci\u00f3 del municipi, ja que municipis com Dei\u00e0 (57,51), Estellencs (51,03), B\u00fager (46,16), Fornalutx (38,93), Puigpunyent (30,21) o Valldemossa (36,05) s\u00f3n els que presenten una inversi\u00f3 m\u00e9s gran per habitant.<\/p>\n

El finan\u00e7ament de l'IMAS en els SSCB municipals, es complementa des de fa anys amb dues convocat\u00f2ries anuals, una per ajudes a la poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 d'urgent necessitat (UGN) i, l'altra, per engegar projectes municipals de suport psicosocial, que promouen incorporat la figura del psic\u00f2leg\/psic\u00f2loga en els equips municipals.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 i suport a l'assist\u00e8ncia t\u00e8cnica municipal, l'IMAS concedeix les UGN amb fons propis com a subvencions als ajuntaments per tramitar d'ajudes a fam\u00edlies amb menors en situaci\u00f3 de risc social i a persones en situaci\u00f3 de necessitat greu i urgent (en especial, situacions de desnonament o pobresa sobrevinguda), o altres persones en alguna situaci\u00f3 de necessitat, que reculli l'art. 6 de la Llei 4\/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. En 2018,l per primera vegada, es varen signar convenis bianuals per facilitar la gesti\u00f3 municipal.<\/p>\n

Els ajuntaments de Mallorca en 2018 varen realitzar una despesa d'1.081.819,68 \u20ac en ajudes a les persones usu\u00e0ries dels serveis socials municipals, en aquest per\u00edode, l'IMAS va concedir un total de 999.656,69 \u20ac (que suposa el 92,41 % de la despesa). Pel que fa al tipus d'ajuda, els ajuntaments varen concedir un total 3.416 ajudes que responen a diferents tipologies classificades en una llista de 29 \u00edtems. Les tipologies de \u00abSubsist\u00e8ncia, aliments, vestimenta\u00bb; \u00abAjudes allotjament per lloguer, hipoteca, pensions\u00bb; i \u00abManteniment de la pr\u00f2pia llar: electricitat i aigua\u00bb, reuneixen el 61,91 % de les ajudes (2.115 ajudes), amb una despesa total de 701.705,50 \u20ac (64,86 % de la despesa).<\/p>\n

El mapa seg\u00fcent relaciona la despesa que han fet els ajuntaments (superior o inferior a la prevista en el conveni signat amb l'IMAS) i el nombre d'ajudes que s'han concedit a cada territori.<\/p>\n

MAPA 2. Gesti\u00f3 municipal de les ajudes d'urgent necessitat<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Podem trobar una certa correlaci\u00f3 entre el nombre d'ajudes concedides i el volum de poblaci\u00f3 de cada municipi, com \u00e9s el cas dels m\u00e9s grans (Palma, Calvi\u00e0, Inca, Marratx\u00ed, Manacor, Llucmajor), per\u00f2 crida l'atenci\u00f3 el nombre d'ajudes concedides a Felanitx (161) o altres m\u00e9s petits com Binissalem (203), Santa Maria (149), o Alar\u00f3 (100), que superen en molt altres municipis de m\u00e9s poblaci\u00f3 com \u00e9s el cas d'Alc\u00fadia (95).<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 i suport a l'assist\u00e8ncia t\u00e8cnica municipal, l'IMAS concedeix ajudes per a projectes de suport psicosocial. En aquests darrers anys a Mallorca ha augmentat de manera considerable la demanda de serveis socials comunitaris b\u00e0sics i cal incrementar els recursos i els programes que donen suport a les situacions m\u00e9s greus, amb programes espec\u00edfics complementaris que incrementin l'efic\u00e0cia i la capacitat de resposta dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n

La incorporaci\u00f3 de la figura del psic\u00f2leg\/psic\u00f2loga en els equips municipals de serveis socials, aporta noves estrat\u00e8gies d'intervenci\u00f3 amb les fam\u00edlies, contribueix a potenciar els recursos propis per afrontar les situacions i minva les dificultats de relaci\u00f3. Per\u00f2, a m\u00e9s, tamb\u00e9 est\u00e0 justificada per la publicaci\u00f3 de la nova Llei 9\/2019, de 19 de febrer, de l'atenci\u00f3 i els drets de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia de les Illes Balears, que implica noves funcions i responsabilitats des de l'\u00e0mbit municipal en relaci\u00f3 a la intervenci\u00f3 amb fam\u00edlies i les possibles declaracions de risc.<\/p>\n

A la vista de les necessitats detectades en la majoria de municipis de l'illa i veient que la majoria dels ajuntaments no compten en els seus equips amb el perfil del professional de la psicologia, fa anys l'IMAS va proposar una l\u00ednia d'ajudes als ajuntaments per impulsar projectes que incorporen aquesta figura professional en els equips dels serveis socials municipals, amb accions de suport psicosocial. Els primers projectes de suport psicosocial es varen posar en funcionament el 2002 promoguts per la Mancomunitat des Raiguer i m\u00e9s tard per la Mancomunitat de Tramuntana i altres municipis de Migjorn. L'any 2016, es varen concedir subvencions d'aquests projectes per als municipis menors de 20.000 habitants i, l'any seg\u00fcent, per a totes els ajuntaments de Mallorca. Aquesta iniciativa ha estat valorada molt positivament per les corporacions municipals que demanen la continu\u00eftat dels projectes.<\/p>\n

\nEvoluci\u00f3 de la convocat\u00f2ria de l\u2019IMAS per impulsar projectes de suport psicosocial en els ajuntaments de Mallorca<\/h2>\n

Actualment, tots els ajuntaments ja tenen en l'equip de serveis socials la figura del psic\u00f2leg, per\u00f2 en la majoria dels casos els serveis de suport psicol\u00f2gic nom\u00e9s suposen un contracte de serveis extern de duraci\u00f3 determinada (generalment d'1 any) la qual cosa afecta seriosament la qualitat de l'atenci\u00f3, la mobilitat de professionals \u00e9s permanent i l'atenci\u00f3, en molts casos, es veu interrompuda per aquests canvis. Per mitigar aquesta interfer\u00e8ncia administrativa en la bona gesti\u00f3 dels serveis, el 2018 l'IMAS va concedir les subvencions per a un per\u00edode bianual (2018-2019).<\/p>\n

Segons les justificacions dels ajuntaments, l'IMAS ha finan\u00e7at el 92 % de la inversi\u00f3 total en aquests projectes, i el 91 % de la inversi\u00f3 pressupost\u00e0ria ha estat destinada a la contractaci\u00f3 de professionals. Gr\u00e0cies a l'increment de professionals qualificats en els equips dels SSCB podem assegurar que s'ha incrementat la resposta efectiva a les demandes de suport psicol\u00f2gic de les persones que acudeixen als serveis socials municipals.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El 2018 els serveis de suport psicosocial han at\u00e8s a 3.086 casos (el 64,29 % han estat dones) amb una problem\u00e0tica molt diversa. S'ha fet un esfor\u00e7 per agrupar-la en una llista que mostra una intervenci\u00f3 major en \u00abdificultats de relaci\u00f3 familiar\u00bb (25,58 %), \u00abmanca d'habilitats de crian\u00e7a\u00bb (21,08 %). Pel que fa al tipus d'intervenci\u00f3, la ter\u00e0pia ha estat la m\u00e9s utilitzada (53,57%), i el motiu de tancament de la intervenci\u00f3 ha estat per \u00abassoliment dels objectius\u00bb (54,86 %).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Alguns reptes de futur en la consolidaci\u00f3 dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics a Mallorca<\/h2>\n

Incorporaci\u00f3 del psic\u00f2leg\/psic\u00f2loga en els equips municipals<\/em><\/h3>\n

El Consell de Menorca ja va posar en funcionament els equips municipals d'intervenci\u00f3 familiar (EMIF) el 2005 amb la incorporaci\u00f3 de la figura del psic\u00f2leg\/psic\u00f2loga que atenen fam\u00edlies que necessiten assessorament i suport per afrontar dificultats relacionals, situacions de crisi i\/o millorar les seves compet\u00e8ncies educatives. Els equips reben formaci\u00f3 permanent i segueixen algunes orientacions metodol\u00f2giques consensuades. En el marc de les jornades \u00abNous canvis legislatius en inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia\u00bb, organitzades el 2016 per l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor i la Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f3, es va tractar la problem\u00e0tica de la derivaci\u00f3 dels casos d'infants en situaci\u00f3 de risc als SSCB i es varen posar de manifest les dificultats d'assumir aquests casos a Mallorca i Eivissa per la falta de recursos municipals, per\u00f2 es va constatar la rellev\u00e0ncia de la xarxa dels EMIF de Menorca com una eina id\u00f2nia. El 2017, el Consell de Mallorca i la Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f3 varen mantenir converses sobre una col\u00b7laboraci\u00f3 conjunta per al cofinan\u00e7ament de psic\u00f2legs en tot el territori. Ambdues administracions hauran de tancar un acord estable que permeti assegurar la pres\u00e8ncia i la consolidaci\u00f3 definitiva d'aquest perfil professional en els serveis socials municipals tal com fa Menorca des de fa anys.<\/p>\n

Consolidaci\u00f3 del cofinan\u00e7ament dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics per part de les administracions<\/em><\/h3>\n

La falta d'una llei estatal de serveis socials, fa que els pressupostos socials es revisin anualment i depenguin de la decisi\u00f3 pol\u00edtica de cada Administraci\u00f3 (pressupostos generals de l'Estat, del govern auton\u00f2mic o les entitats locals). L'experi\u00e8ncia de convenis bianuals entre l'IMAS i els ajuntaments s\u00f3n un gran avan\u00e7 per millorar la gesti\u00f3 municipal i haurien de continuar sota els principis d'efic\u00e0cia, transpar\u00e8ncia, descentralitzaci\u00f3 i de lleialtat institucional per assegurar un servei de qualitat per a la ciutadania. Mentre no arriba la f\u00f3rmula pressupost\u00e0ria per consolidar definitivament els serveis socials, l'IMAS i la Conselleria hauran d'assegurar els convenis bianuals ja que s\u00f3n una soluci\u00f3 temporal que elimina bona part de les dificultats de la gesti\u00f3 municipal dels serveis.<\/p>\n

Contractaci\u00f3 estable del personal dels serveis socials comunitaris b\u00e0sics<\/em><\/h3>\n

Els ajuntaments aproven els seus pressupostos seguint les indicacions dels convenis signats amb l'IMAS pel finan\u00e7ament dels SSCB, les subvencions s'aproven anualment i afecten directament la duraci\u00f3 de bona part dels serveis i dels contractes del personal. La rotaci\u00f3 permanent de professionals en alguns serveis distorsiona la qualitat de la prestaci\u00f3. Els convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 hauran d'assegurar el compliment permanent de r\u00e0tios m\u00ednims de contractaci\u00f3 estable en les plantilles dels SSCB, per\u00f2 tamb\u00e9 la contractaci\u00f3 directa d'un m\u00ednim d'efectius per evitar els efectes negatius de les rotaci\u00f3 reiterada de professionals per la renovaci\u00f3 permanent de contractacions externes que, a m\u00e9s, generen inestabilitat laboral.<\/p>\n

....encara falta millorar<\/em><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/p>\n

- Ballester Brage, Ll. (1990). El desenvolupament del Pla Concertat de Prestacions B\u00e0siques a Mallorca. Revista Alimara. \u00c8poca 2, n\u00fam. 22. Palma. Servei d'Acci\u00f3 Social. Consell Insular de Mallorca.<\/p>\n

- Dey\u00e1, M.; Salas, P. i Caro, F. (2010). De la Benefic\u00e8ncia a l'Estat del Benestar. Hist\u00f2ria dels Serveis Socials a Mallorca (S.XVI-XX). Palma. Departament de Benestar Social. Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS).<\/p>\n

- Guti\u00e9rrez Resa, A. (2001). El Plan concertado de Prestaciones B\u00e1sicas de Servicios Sociales en Espa\u00f1a. Revista Espa\u00f1ola de Investigaciones Sociol\u00f3gicas. [Consulta: 17.07.2019], <https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/articulo?codigo=758126><\/a><\/p>\n

March, M. X. (1991). Aproximaci\u00f3 a la realitat de l\u2019avaluaci\u00f3 dels serveis socials a Mallorca. Revista. Alimara, n\u00fam. 27. Consell Insular de Mallorca.
\nSecci\u00f3 de Suport T\u00e8cnic Municipal (2018). La gesti\u00f3 dels serveis socials dels municipis de Mallorca. Document intern no publicat. Palma. Departament de Benestar i Drets Socials. Dir. Insular d'Inclusi\u00f3 Social. IMAS.<\/p>\n

- Varis Autors (1991) Revista Alimara. \u00c8poca 3, n\u00fam 23, 25 i 26. Palma. Servei d'Acci\u00f3 Social i Sanitat. Consell Insular de Mallorca.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau:\u00a0Serveis socials comunitaris b\u00e0sics, prestacions socials, sistema informatiu. Resum Aquest article vol aportar una reflexi\u00f3 sobre quina ha estat l\u2019evoluci\u00f3 dels serveis socials deu anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de la Llei 4\/2009 de serveis socials de les Illes Balears. Es tracta d\u2019abordar de manera resumida els inicis dels serveis socials, el proc\u00e9s de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4536,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[89],"tags":[38],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4517"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5222,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4517\/revisions\/5222"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4536"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}