{"id":4459,"date":"2019-12-04T14:50:05","date_gmt":"2019-12-04T12:50:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4459"},"modified":"2021-04-23T07:45:29","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:29","slug":"noves-realitats-i-perfils-de-situacions-de-risc-dexclusio-del-servei-especialitzat-dinsercio-social-i-laboral-i-la-renda-minima-dinsercio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/noves-realitats-i-perfils-de-situacions-de-risc-dexclusio-del-servei-especialitzat-dinsercio-social-i-laboral-i-la-renda-minima-dinsercio\/","title":{"rendered":"Noves realitats i perfils de situacions de risc d&#8217;exclusi\u00f3 del Servei Especialitzat d&#8217;Inserci\u00f3 Social i Laboral i la Renda M\u00ednima d&#8217;Inserci\u00f3"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-4459\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-4459-0\"  class=\"panel-grid panel-has-style\" ><div class=\"panel-row-style panel-row-style-for-4459-0\" ><div id=\"pgc-4459-0-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4459-0-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><b>Paraules clau:\u00a0<\/b>Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3, acompanyament de processos d'inserci\u00f3, exclusi\u00f3 social, servei especialitzat d'inserci\u00f3 social i laboral.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-4459-0-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>Resum<\/h2>\n<p>L'article descriu els factors que han impulsat la reorganitzaci\u00f3 i canvi en l'atenci\u00f3 de les situacions de vulnerabilitat i exclusi\u00f3 social del Servei Especialitzat d'Inserci\u00f3 Social i Laboral (SEISL) de l'\u00c0rea d'Inclusi\u00f3 Social de l'IMAS, fent refer\u00e8ncia a la complexitat dels diferents \u00e0mbits que intervenen en aquestes situacions de desigualtats socials. A m\u00e9s, s'analitza l'evoluci\u00f3 del perfil de les persones i fam\u00edlies ateses des de la coexist\u00e8ncia de dues prestacions (Renda Social Garantida i Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3) molt similars com a mecanismes per garantir ingressos econ\u00f2mics, per\u00f2 que es diferencien en quant a les prestacions i recursos t\u00e8cnics associats.<\/p>\n<p>En resum, si entenem que els processos d'exclusi\u00f3 socials afecten a moltes altres dimensions m\u00e9s enll\u00e0 de la insufici\u00e8ncia d'ingressos econ\u00f2mics, malgrat que sigui un factor cabdal, el SEISL, i en conseq\u00fc\u00e8ncia la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3 (RMI), ha d'intentar abordar les situacions de vulnerabilitat i exclusi\u00f3 des d'un acompanyament m\u00e9s ampli, personalitzat i en diferents nivells.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-4459-0-1\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4459-0-1-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p style=\"text-align: left;\"><strong>Catalina Escanellas<\/strong><br \/>\n<strong>Bruno Fern\u00e1dez<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">Secci\u00f3 de Prestacions<br \/>\nDirecci\u00f3 Insular d'Inclusi\u00f3 Social. IMAS<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-4459-0-1-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-button panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-button so-widget-sow-button-atom-940129a80dd4-4459\"\n\t\t\t\n\t\t><div class=\"ow-button-base ow-button-align-left\">\n\t<a\n\thref=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/ALIM_61_art_2-1.pdf\"\n\t\tclass=\"download ow-icon-placement-left ow-button-hover\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\" \t>\n\t\t<span>\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-4459-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-4459-1-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-4459-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>1. Introducci\u00f3<\/h2>\n<p>Des de ja fa uns anys enrere, des de la Secci\u00f3 de Prestacions de l'\u00e0rea d'Inclusi\u00f3 de l'IMAS, des d'on es gestiona la prestaci\u00f3 de la Renda M\u00ednima d'inserci\u00f3, d'ara endavant RMI, i els processos d'inserci\u00f3 que l'acompanyen; es va iniciar tot un proc\u00e9s d'adaptaci\u00f3 per a poder respondre a l'evoluci\u00f3 de la realitat social de les situacions de vulnerabilitat i de risc d'exclusi\u00f3, aix\u00ed com tamb\u00e9 preveient el canvi que s'estimava es produiria amb l'entrada en vigor de la Renda Social Garantida1, d'ara endavant RESOGA.<\/p>\n<p>La RESOGA, refereix a la seva exposici\u00f3 de motius, apartat V, \"amb l'objectiu de revisar i adequar la normativa a les necessitats socials detectades sorgides arran de l'actual conjuntura socioecon\u00f2mica, en qu\u00e8 els nous perfils de l'exclusi\u00f3 de les Illes Balears no s'adapten al dispositiu b\u00e0sic de la RMI, que \u00e9s el de la inserci\u00f3 laboral -ja que, cada vegada, aquestes persones es roben m\u00e9s allunyades dels mercat de treball-, es vol impulsar aquesta llei com un instrument de protecci\u00f3 social a la fam\u00edlia i de lluita contra l'exclusi\u00f3 social\".<\/p>\n<p>En canvi, el decret regulador de la RMI2 exposa als articles 1 i 2 el seu objectiu i finalitat, explicitant que m\u00e9s enll\u00e0 de ser una prestaci\u00f3 econ\u00f2mica dirigida a la cobertura de les despeses b\u00e0siques per a la superviv\u00e8ncia, a m\u00e9s defineix els plans d\u2019inserci\u00f3 social i laboral, mecanisme en el qual s\u2019integren els programes i activitats, l\u2019objectiu dels qual \u00e9s la inserci\u00f3 social i\/o laboral de les persones destinat\u00e0ries de la prestaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>La coexist\u00e8ncia necess\u00e0ria d'aquestes dues prestacions per donar resposta a les noves realitats socials de les situacions de vulnerabilitat i risc d'exclusi\u00f3 de l'Illa de Mallorca, i partint de la concepci\u00f3 multidimensional de l'exclusi\u00f3 social; es fa patent la necessitat de l'adaptaci\u00f3 de l'atenci\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 de la RMI (Sastre i Fern\u00e1ndez, 2016), que ofereix la Secci\u00f3 de Prestacions, actualment reorganitzada com al Servei Especialitzat d'Inserci\u00f3 Social i Laboral (SEISL).<\/p>\n<h2>2. Factors que impulsen el replantejament de l\u2019atenci\u00f3 des de la secci\u00f3<\/h2>\n<p>Aquesta adaptaci\u00f3 de l'atenci\u00f3 oferida pel SEISL es veu refor\u00e7ada i impulsades per una s\u00e8rie de factors que es detallen a continuaci\u00f3 i avaluats durant la implementaci\u00f3 d'aquesta nova reorganitzaci\u00f3:<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4483\" rel=\"attachment wp-att-4483\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4483\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Factors-canvi.png\" alt=\"\" width=\"1029\" height=\"471\" \/><\/a><\/p>\n<h3>2.1. Evoluci\u00f3 del perfil: edat, sexe i tipus de nucli<\/h3>\n<p>L'an\u00e0lisi de les dades de les mem\u00f2ries anuals publicades per l'IMAS reflecteixen una evoluci\u00f3 en el perfil de les persones ateses que, encara que no s'ha pogut confirmar que sigui una conseq\u00fc\u00e8ncia directe, s\u00ed que coincideix amb l'entrada en vigor de la RESOGA. Aquesta evoluci\u00f3 del perfil s'ha estudiat des de l'edat, sexe i el tipus de nucli de les persones perceptores de la RMI.<\/p>\n<p>Respecte de l'edat de les persones perceptores de la RMI: en aquest sentit, a l\u2019any 2013, el grup m\u00e9s nombr\u00f3s pertanyien al tram d'edat entre 35 i 39 anys, gaireb\u00e9 un 20%, en canvi, com teniu a la taula 1, als darrers tres anys (2016-2018) s\u00f3n els que pertanyen al tram de 50 i 54 anys. Aquesta dada s\u2019ha interpretat que un dels efectes de la posada en marxa de la Renda Social Garantida, a l\u2019any 2016, va ser el canvi significatiu en el tram d\u2019edat de la poblaci\u00f3 atesa per la RMI.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">TAULA 1. Evoluci\u00f3 de l\u2019edat de les persones perceptores de la RMI<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4484\" rel=\"attachment wp-att-4484\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4484\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-1.png\" alt=\"\" width=\"706\" height=\"519\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">GR\u00c0FICA 1. Evoluci\u00f3 de l\u2019edat de les persones perceptores de la RMI<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4485\" rel=\"attachment wp-att-4485\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4485\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Gr\u00e0fica-1.png\" alt=\"\" width=\"977\" height=\"423\" \/><\/a>Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de la Mem\u00f2ria anual IMAS<\/p>\n<p>Cal destacar l'evoluci\u00f3 del total de perceptors majors de 45 anys els tres darrers anys. D'un 53,56% de la poblaci\u00f3 que pertanyia al tram de m\u00e9s de 45 anys a l'any 2016; al 64,26% de l'any 2018. Aix\u00ed doncs, s\u00ed s'ent\u00e9n l'envelliment de la poblaci\u00f3 de la RMI, que ha augmentat un poc m\u00e9s del 10% del total de perceptores als tres darrers anys.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">TAULA 2. Evoluci\u00f3 de la poblaci\u00f3 perceptora de la RMI majors de 45 anys<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4486\" rel=\"attachment wp-att-4486\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4486\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-2.png\" alt=\"\" width=\"686\" height=\"335\" \/><\/a><\/p>\n<p>Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de la Mem\u00f2ria anual IMAS<\/p>\n<p>Respecte del sexe de la poblaci\u00f3 perceptora de la RMI, no es detecta un gran canvi en la seva distribuci\u00f3 en els tres darrers anys, per\u00f2 s'evidencia una tend\u00e8ncia lleugera d'increment de la poblaci\u00f3 femenina.<\/p>\n<p>GR\u00c0FICA 2. Evoluci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de les persones perceptores de la RMI per sexe<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4487\" rel=\"attachment wp-att-4487\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4487\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Gr\u00e0fica-2.png\" alt=\"\" width=\"669\" height=\"305\" \/><\/a><\/p>\n<p>Respecte del tipus del nucli familiar, com s'observa a la Taula 3, hi ha una tend\u00e8ncia al canvi amb un increment significatiu de llars unipersonals i una reducci\u00f3 de nuclis familiars. Cal destacar que a l'any 2018, per primera vegada el nombre de titulars de la prestaci\u00f3 supera el nombre de persones benefici\u00e0ries (altres membres del nucli que no s\u00f3n el titular i hi ha un vincle parentiu de parella o fills). Vegeu la Taula 4.<\/p>\n<p>TAULA 3. Evoluci\u00f3 de la composici\u00f3 del nucli familiar<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4488\" rel=\"attachment wp-att-4488\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4488\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-3.png\" alt=\"\" width=\"520\" height=\"232\" \/><\/a><br \/>\nTAULA 4. Evoluci\u00f3 dels titulars i beneficiaris de la RMI<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4489\" rel=\"attachment wp-att-4489\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4489\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-4.png\" alt=\"\" width=\"455\" height=\"181\" \/><\/a><\/p>\n<h3>\n2.2 L'entrada en vigor de la RESOGA: persones usu\u00e0ries de la RMI que passen a ser ateses per la nova prestaci\u00f3.<\/h3>\n<p>Des de l'entrada en vigor de la RESOGA s'observa a part dels canvis en el perfil abans esmentats (edat, sexe i tipus nucli), altres casos que passen d\u2019una prestaci\u00f3 a l\u2019altre de forma directa; \u00e9s a dir, al moment en qu\u00e8 passen a ser atesos per la RESOGA s\u00f3n donats de baixa de la RMI. D'acord amb l'article 6,1 de la Llei 5\/2016, com a prestacions econ\u00f2miques, la RMI i la RESOGA s\u00f3n incompatibles.<\/p>\n<p>GR\u00c0FICA 3. Persones perceptores de la RMI que passen a ser ateses per RESOGA<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4490\" rel=\"attachment wp-att-4490\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4490\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Gr\u00e0fica-3.png\" alt=\"\" width=\"841\" height=\"496\" \/><\/a><\/p>\n<h3>2.3. La necessitat de donar resposta a situacions de vulnerabilitat independentment de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica<\/h3>\n<p>La possibilitat de fer que les persones i\/o fam\u00edlies en situaci\u00f3 de vulnerabilitat i\/o risc d'exclusi\u00f3 social puguin accedir a les prestacions t\u00e8cniques (programes d'inserci\u00f3 social i laboral) que s'havien anat desenvolupant des de la Secci\u00f3, fins al moment entorn a les persones ateses per la prestaci\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2 que tal i com reconeix el decret regulador de la RMI, van dirigits a la poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 de risc d'exclusi\u00f3 independentment de si s\u00f3n perceptors o no de la prestaci\u00f3 econ\u00f2mica:<\/p>\n<p><em>\"Els programes d\u2019inserci\u00f3 social tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de la poblaci\u00f3 en risc d\u2019exclusi\u00f3. S\u00f3n programes que donen resposta a les necessitats socials b\u00e0siques i estructuren els processos de treball social, individual i familiar (d\u2019informaci\u00f3, assessorament, assist\u00e8ncia a domicili, allotjament alternatiu, prevenci\u00f3, promoci\u00f3 i cooperaci\u00f3 social), que es desenvolupen des dels serveis socials, tant d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, com de serveis espec\u00edfics.\u201d<\/em><\/p>\n<p>Els programes d\u2019inserci\u00f3 laboral tenen com a objectiu facilitar la inserci\u00f3 i la reinserci\u00f3 de les persones que s\u2019ajusten als perfils establerts per accedir a la prestaci\u00f3 econ\u00f2mica, tot i que s\u2019adrecen a les persones que es troben en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, independentment que la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica els permeti accedir a la prestaci\u00f3 de la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3\u201d.3<\/p>\n<p>TAULA 5. Percentatge de poblaci\u00f3 atesa pel SEISL perceptora o no de la RMI<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4491\" rel=\"attachment wp-att-4491\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4491\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-5.png\" alt=\"\" width=\"550\" height=\"222\" \/><\/a><\/p>\n<h2>\n3. El Servei Especialitzat d\u2019Inserci\u00f3 Social i Laboral<\/h2>\n<p>A partir d'aquest context descrit, s'ha anat treballant pel desenvolupament d'un canvi ja iniciat a l'any 2016 en l'organitzaci\u00f3, i el refor\u00e7ament de la seva reestructuraci\u00f3 com a SEISL, des d'on poder donar suport en els processos d'inserci\u00f3 de les persones i\/o fam\u00edlies en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, risc d'exclusi\u00f3 o d'exclusi\u00f3.<\/p>\n<p>La Llei de Serveis Socials4, des d'on s'ha treballat la reestructuraci\u00f3 del Servei Especialitzat d'Inserci\u00f3 Social i Laboral (SEISL), s'hi regula:<\/p>\n<ul>\n<li>Dintre de les compet\u00e8ncies dels consells insulars s'hi troben el \u201cdesenvolupar els serveis socials especialitzats\" (art. 37).<\/li>\n<li>Es contemplen els serveis socials especialitzats per donar resposta a necessitats que requereixen una especialitzaci\u00f3 t\u00e8cnica o la disposici\u00f3 de recursos determinats. Estan dirigits a col\u00b7lectius que requereixen atenci\u00f3 particularitzada. A m\u00e9s es contempla que s'organitzen en forma de xarxa sobre el territori. En aquests serveis s'inclouen els equips t\u00e8cnics de valoraci\u00f3 que a m\u00e9s diagnostiquen situacions de necessitat de dif\u00edcil abordatge de part dels serveis socials comunitaris (art.17).<\/li>\n<li>En les funcions d'aquests serveis s'hi preveuen les actuacions preventives de situacions de risc, per determinar l'acc\u00e9s a prestacions econ\u00f2miques pr\u00f2pies i aplicar mesures d'inserci\u00f3 social i laboral. I tamb\u00e9 s'hi inclouen alguns elements metodol\u00f2gics com la coordinaci\u00f3 amb els serveis socials comunitaris, equips professionals d'altres sistemes de benestar socials, amb entitats associatives i les que actuen a l'\u00e0mbit de serveis socials especialitzats (art.18).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Serveis que es presten des del SEISL:<\/p>\n<ul>\n<li>Renda M\u00ednima d\u2019Inserci\u00f3.<\/li>\n<li>Acompanyament a la inserci\u00f3.<\/li>\n<li>Formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 per a la inserci\u00f3 sociolaboral de col\u00b7lectius vulnerables.<\/li>\n<li>Intermediaci\u00f3 (servei associat les pr\u00e0ctiques formatives dels cursos de Formaci\u00f3 propis, ofertes d'ocupaci\u00f3 i cl\u00e0usules socials)<\/li>\n<\/ul>\n<p>A nivell metodol\u00f2gic, s'ha anat establint un procediment d'intervenci\u00f3 a partir d'un diagn\u00f2stic de vulnerabilitat i\/o d'ocupabilitat realitzat per part de l'equip t\u00e8cnic del SEISL: es dissenya l'itinerari d'inclusi\u00f3 personalitzat i consensuat amb la persona destinat\u00e0ria del servei, a partir del qual es configuren les actuacions que es porten a terme amb l'objectiu de generar un proc\u00e9s de canvi i millora de la situaci\u00f3 social i\/o sociolaboral amb la finalitat de facilitar el proc\u00e9s d'inserci\u00f3 (veure Gr\u00e0fica 4. Servei Especialitzat d\u2019Inserci\u00f3 Social i Laboral).<\/p>\n<p>Aquesta intervenci\u00f3 es du a terme fonamentalment en coordinaci\u00f3 amb els serveis socials comunitaris b\u00e0sics i\/o altres serveis que formin part del proc\u00e9s per tal de refor\u00e7ar la xarxa de suport social.<\/p>\n<p>Aquests itineraris es poden diferenciar segons els objectius marcats al moment de la valoraci\u00f3 de la situaci\u00f3 i que poden anar canviant al llarg del proc\u00e9s. Aix\u00ed es poden establir itineraris d'inserci\u00f3 sociolaboral, amb intervencions dirigides a la millora de les condicions d'acc\u00e9s al mercat laboral.<\/p>\n<p>GR\u00c0FICA 4. Servei Especialitzat d\u2019Inserci\u00f3 Social i Laboral<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4492\" rel=\"attachment wp-att-4492\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4492\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Gr\u00e0fica-4.png\" alt=\"\" width=\"506\" height=\"594\" \/><\/a><\/p>\n<p>En aquests itineraris s'ha de destacar el pes del Servei de formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 per a la inserci\u00f3 de col\u00b7lectius vulnerables, ofereix una programaci\u00f3 formativa de cursos d'ocupacions (de 280 o 380 h) i programes formatius anuals (880 h) com a mecanisme de suport als processos d'inserci\u00f3 social i laboral. Des del servei, es du a terme una intervenci\u00f3 social especialitzada, en la qual s\u2019inclou, entre altres actuacions, accions de formaci\u00f3 per a l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies professionals i adquisici\u00f3 d\u2019h\u00e0bits i habilitats socials, prelaborals i laborals per a la integraci\u00f3 social i laboral de col\u00b7lectius en situaci\u00f3 de vulnerabilitat o risc d\u2019exclusi\u00f3.<\/p>\n<p>TAULA 6. Participants als cursos de formaci\u00f3 del SEISL (1er semestre 2019)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4493\" rel=\"attachment wp-att-4493\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4493\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-6.png\" alt=\"\" width=\"1021\" height=\"274\" \/><\/a><\/p>\n<p>A continuaci\u00f3 es presenten alguns indicadors de resultats del primer semestre de l\u2019any 2019:<\/p>\n<ul>\n<li>At\u00e8s que el nombre de places \u00e9s limitat i que l\u2019oferta formativa nom\u00e9s contempla una s\u00e8rie de perfils d\u2019ocupacions, nom\u00e9s un 20% de les persones ateses pel servei han pogut participar en la formaci\u00f3 del SEISL, quedant en altres sol\u00b7licituds en llista d'espera.<\/li>\n<li>Un 75% dels participants de la modalitat formativa de cursos d'ocupacions (280 o 380 hores) han fet pr\u00e0ctiques.<\/li>\n<li>Un 41,3% dels participants a formaci\u00f3 s\u00f3n perceptores\/beneficiaris de la RMI. Cal destacar que la nostra oferta formativa inclou la possibilitat de participar a les persones que han de regularitzar de la seva situaci\u00f3 administratives i, tamb\u00e9, menors de 25 anys. Aquests perfils no s\u00f3n destinataris de la RMI.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per altra banda es poden establir itineraris d'inserci\u00f3 social, que des d'una metodologia d'acompanyament a la inserci\u00f3, intenten abordar els factors de vulnerabilitat o risc social que poden conduir a la persona o fam\u00edlia atesa a un proc\u00e9s d'exclusi\u00f3 social i treballar per a la contenci\u00f3, la prevenci\u00f3 i l'orientaci\u00f3 de les actuacions cap a la inserci\u00f3 social de la persona i\/o fam\u00edlia (facilitaci\u00f3 de l'acc\u00e9s a recursos, motivaci\u00f3 per a la participaci\u00f3 activa, ...)<\/p>\n<p>TAULA 7. Tipologia d'itinerari dissenyats de les persones entrevistades<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?attachment_id=4494\" rel=\"attachment wp-att-4494\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-full wp-image-4494\" src=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Taula-7.png\" alt=\"\" width=\"771\" height=\"189\" \/><\/a><\/p>\n<p>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de les consultes estad\u00edstiques de l'aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica del SEISL<\/p>\n<p>Per aquests itineraris, com hem esmentat abans, \u00e9s fonamental el treballar en coordinaci\u00f3 amb els recursos de l'entorn de la persona i\/o fam\u00edlia. Per a fomentar tant a la persona com als serveis del seu entorn proper, el SEISL est\u00e0 descentralitzat i actua en coordinaci\u00f3 i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels Serveis Socials Comunitaris B\u00e0sics (SSCB) l'apropament de l'atenci\u00f3 a les pr\u00f2pies depend\u00e8ncies dels serveis socials municipals corresponents, fent possible:<\/p>\n<ul>\n<li>Facilitar l'acc\u00e9s de la persona a l'atenci\u00f3 del servei.<\/li>\n<li>Poder millorar la intervenci\u00f3 per a la valoraci\u00f3 diagn\u00f2stica, aix\u00ed com l'aplicaci\u00f3 dels diferents processos i itineraris d'acompanyament, m\u00e9s contextualitzats en l'entorn de conviv\u00e8ncia de la persona, aix\u00ed com evitant-li despla\u00e7aments innecessaris.<\/li>\n<li>Facilitar el treball coordinat i en xarxa<\/li>\n<li>Donar resposta a les necessitats recollides des dels SSCB tals com son l'increment del seguiment t\u00e8cnic dels processos d'inserci\u00f3, dels itineraris individualitzats i incrementar l'acompanyament en el proc\u00e9s d'inserci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<h2>4. El reptes de futur del SEISL<\/h2>\n<p>Analitzant la informaci\u00f3 i les dades exposades d'aquests darrers anys, les l\u00ednies plantejades com a reptes de futurs del servei s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>Millorar els instruments i eines diagn\u00f2stiques per tal de poder homogene\u00eftzar els indicadors de vulnerabilitat i d\u2019exclusi\u00f3.<\/li>\n<li>Continuar amb el treball per a la millora en la metodologia d'intervenci\u00f3 en processos d'acompanyament.<\/li>\n<li>Promoure la millora continua en l'an\u00e0lisi de les necessitats socials, dels factors de vulnerabilitat i d'exclusi\u00f3 social.<\/li>\n<li>Treballar per a l'adaptaci\u00f3 dels recursos a les realitats de la ciutadania perqu\u00e8 vertaderament siguin un instrument v\u00e0lid per a la lluita contra l'exclusi\u00f3 social.<\/li>\n<\/ul>\n<h2>5. A mode de conclusi\u00f3<\/h2>\n<p>Per una banda, un dels objectius de l'Estrat\u00e8gia Nacional de prevenci\u00f3 i lluita contra la pobresa i l'Exclusi\u00f3 social 2019-2023 \u00e9s la millora de la qualitat de vida i el ple desenvolupament de les persones i fam\u00edlies m\u00e9s vulnerables i atendre les necessitats derivades de les situacions d'exclusi\u00f3 social5.<\/p>\n<p>D'altra banda, la situaci\u00f3 que es reflecteix a l'informe sobre exclusi\u00f3 i desenvolupament social a les Illes Balears (Fundaci\u00f3n FOESSA, 2019), on s'analitza el continu integraci\u00f3-exclusi\u00f3 des dels diferents eixos que el conformen (eix econ\u00f2mic; eix pol\u00edtic i de ciutadania; eix social i relacional), ens mostra que a les Illes Balears hi ha un 21,5% de la poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3, fent la refer\u00e8ncia a que aquesta exclusi\u00f3 social a les Illes te un car\u00e0cter manco econ\u00f2mic que a la resta d'Espanya, amb l'augment destacable de l'exclusi\u00f3 vinculada a l'eix social-relacional.<\/p>\n<p>Dit d'una altra manera: si entenem que els processos d'exclusi\u00f3 socials son molt m\u00e9s complexos que els de la pobresa i afecten a moltes altres dimensions m\u00e9s enll\u00e0 de la dimensi\u00f3 purament econ\u00f2mica (Raya i Caparr\u00f3s, 2014); si analitzem l'elevat risc de cronificaci\u00f3 d'aquestes situacions d'exclusi\u00f3 en el temps i les conseq\u00fc\u00e8ncies que se'n deriven a tots els nivells (personals, de salut, relacionals, familiars, d'habitatge, ...) per mor de les greus dificultats que envolten a les persones en situacions de desigualtat social per a poder arribar a una situaci\u00f3 d'inclusi\u00f3 plena que permeti una participaci\u00f3 i desenvolupament social integrals; podem concloure que:<\/p>\n<p>La necessitat de promoure processos d'inserci\u00f3 que puguin donar cobertura a tots els eixos i dimensions que formen part de les situacions de vulnerabilitat i exclusi\u00f3, ha de continuar sent una de les prioritats a tots els \u00e0mbits de les pol\u00edtiques socials.<\/p>\n<h2>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n<p>Decret 117\/2001, de 28 de setembre, que regula la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3. Recuperat de: <a href=\"http:\/\/boib.caib.es\/pdf\/2001120\/mp14803.pdf\">http:\/\/boib.caib.es\/pdf\/2001120\/mp14803.pdf<\/a><\/p>\n<p>Estrat\u00e8gia Nacional de prevenci\u00f3 i lluita contra la pobresa i l'Exclusi\u00f3 social 2019-2023 Recuperat de: <a href=\"https:\/\/www.mscbs.gob.es\/ssi\/familiasInfancia\/inclusionSocial\/inclusionSocialEspana\/Estrategia_Prev_LuchaPobreza_19-23.pdf\">https:\/\/www.mscbs.gob.es\/ssi\/familiasInfancia\/inclusionSocial\/inclusionSocialEspana\/Estrategia_Prev_LuchaPobreza_19-23.pdf<\/a><\/p>\n<p>Fundaci\u00f3n FOESA (2019). Informe sobre exclusi\u00f3n y desarrollo social en Baleares. Resultados de la encuesta sobre integraci\u00f3n y necesidades sociales 2018. C\u00e1ritas.<\/p>\n<p>IMAS. (2016). Mem\u00f2ria anual. Recuperat de <a href=\"http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237\">http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237<\/a><\/p>\n<p>IMAS. (2017). Mem\u00f2ria anual. Recuperat de <a href=\"http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237\">http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237<\/a><\/p>\n<p>IMAS. (2018). Mem\u00f2ria anual. Recuperat de<a href=\"http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237\"> http:\/\/www.imasmallorca.net\/ca\/imas\/237<\/a><\/p>\n<p>Llei 4\/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Recuperat de <a href=\"https:\/\/www.caib.es\/sites\/institutestudisautonomics\/f\/171143\">https:\/\/www.caib.es\/sites\/institutestudisautonomics\/f\/171143<\/a><\/p>\n<p>Raya D\u00edez, E., i Caparr\u00f3s Civera, N. (2014): Acompa\u00f1amiento como metodolog\u00eda de Trabajo Social en tiempos de c\u00f3lera. Cuadernos de Trabajo Social, 27(1): 81-91<\/p>\n<p>Sastre, T., i Fern\u00e1ndez, B. (2016). 15 anys de la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3. Revista d'Afers Socials, n\u00fam. 7, pp. 71-80<\/p>\n<p>Notes:<br \/>\n1 Llei 5\/2016, de 13 d'abril de la Renda Social Garantida.<br \/>\n2 Decret 117\/2001, de 28 de setembre, que regula la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3.<\/p>\n<p>3 Article 18, Decret 117\/2001, de 28 de setembre, que regula la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3.<br \/>\n4 Llei 4\/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.<\/p>\n<p>5 Objectiu contemplat a l'Estrat\u00e8gia Nacional de prevenci\u00f3 i lluita contra la pobresa i l'Exclusi\u00f3 social 2019-2023.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau:\u00a0Renda M\u00ednima d&#8217;Inserci\u00f3, acompanyament de processos d&#8217;inserci\u00f3, exclusi\u00f3 social, servei especialitzat d&#8217;inserci\u00f3 social i laboral. Resum L&#8217;article descriu els factors que han impulsat la reorganitzaci\u00f3 i canvi en l&#8217;atenci\u00f3 de les situacions de vulnerabilitat i exclusi\u00f3 social del Servei Especialitzat d&#8217;Inserci\u00f3 Social i Laboral (SEISL) de l&#8217;\u00c0rea d&#8217;Inclusi\u00f3 Social de l&#8217;IMAS, fent refer\u00e8ncia a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4480,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[88,93,89],"tags":[38],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4459"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4459"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4459\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5218,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4459\/revisions\/5218"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4480"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4459"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4459"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}