{"id":4444,"date":"2019-11-30T12:25:47","date_gmt":"2019-11-30T10:25:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4444"},"modified":"2021-04-23T07:45:57","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:57","slug":"la-renda-social-garantida-una-mesura-per-reduir-la-pobresa-extrema-trajectoria-i-impacte-a-les-illes-balears","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/la-renda-social-garantida-una-mesura-per-reduir-la-pobresa-extrema-trajectoria-i-impacte-a-les-illes-balears\/","title":{"rendered":"La Renda Social Garantida: una mesura per reduir la pobresa extrema. Traject\u00f2ria i impacte a les Illes Balears"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b>\u00a0<\/b>Renda social garantida, prestacions econ\u00f2miques, exclusi\u00f3 social, pobresa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Aquest article pret\u00e9n abordar d\u2019una manera breu, objectiva i clara el qu\u00e8 \u00e9s la Renda Social Garantida, que si b\u00e9 es pot definir com una prestaci\u00f3 econ\u00f2mica peri\u00f2dica finalista dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat econ\u00f2mica i a la cobertura de les despeses b\u00e0siques de les persones, fam\u00edlies o altres nuclis de conviv\u00e8ncia que es trobin en situaci\u00f3 de pobresa, no \u00e9s una renda b\u00e0sica universal. Les autores d\u2019aquests article ens ajuden a entendre el que \u00e9s la renda social garantida i el qu\u00e8 suposa per aquelles persones que en s\u00f3n perceptores.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Ant\u00f2nia Pasqual Galm\u00e9s<\/strong>
\nAnt\u00f2nia Puiggros Rebassa<\/strong><\/p>\n

Direcci\u00f3 General de Planificaci\u00f3, Equipaments i Fomaci\u00f3. Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

1. Introducci\u00f3<\/h2>\n

El 14 d'abril de 2016 s'aprov\u00e0 a les Illes Balears la llei que regula la Renda Social Garantida. El mes d'octubre de 2014 els partits pol\u00edtics amb representaci\u00f3 parlament\u00e0ria juntament amb la Xarxa per a la Inclusi\u00f3 Social de les Illes Balears signaren el Pacte per a la Inclusi\u00f3 Social.<\/p>\n

Un dels principals objectius d'aquest marc de col\u00b7laboraci\u00f3 era \u201cimpulsar i executar un conjunt d'actuacions dirigides a millorar les condicions dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables de les Illes Balears...\u201d. Una d'aquestes mesures \u00e9s la \u201cd'implementar progressivament una renda social com a prestaci\u00f3 de dret, que inclogui els diferents perfils socials, que s'adapti a les necessitats actuals i que estigui dotada de manera adequada\u201d1.(BOIB, n\u00fam. 47, 2016)<\/p>\n

Els antecedents normatius d'\u00e0mbit auton\u00f2mic d'aquesta renda social garantida, els podem trobar en el Decret 117\/2001, de 28 de setembre, de regulaci\u00f3 de la renda m\u00ednima d'inserci\u00f3, en qu\u00e8 es va concebre la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3 (RMI) com una prestaci\u00f3 lligada a la inserci\u00f3 sociolaboral.<\/p>\n

La Renda Social Garantida (RESOGA) s'impulsa amb l'objectiu de revisar i adequar la normativa vigent a les noves necessitats sorgides arran de l'actual conjuntura socioecon\u00f2mica on ens trobam cada vegada m\u00e9s persones que es troben allunyades del mercat laboral. Aix\u00ed, sorgeixen nous perfils d'exclusi\u00f3 que no s'adapten al dispositiu b\u00e0sic de la Renda M\u00ednima d'Inserci\u00f3, que \u00e9s la inserci\u00f3 laboral. La pr\u00e0ctica constata que hi ha persones que dif\u00edcilment poden accedir en condicions normals al mercat laboral i menys en la conjuntura actual. Aix\u00ed, la renda social garantida t\u00e9 com objectiu arribar a persones que altres prestacions com la RMI no arriben.<\/p>\n

La RESOGA es pot definir com una prestaci\u00f3 econ\u00f2mica peri\u00f2dica finalista dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat econ\u00f2mica i a la cobertura de les despeses b\u00e0siques de les persones, fam\u00edlies o altres nuclis de conviv\u00e8ncia que es trobin en situaci\u00f3 de pobresa. \u00c9s per tant, una renda per als m\u00e9s pobres.<\/p>\n

La RESOGA es va concebre com un dret subjectiu, \u00e9s a dir, exigible davant els tribunals, per tant la seva concessi\u00f3 no est\u00e0 subjecte a la disponibilitat pressupost\u00e0ria.<\/p>\n

Aix\u00ed, la Renda social garantida, no \u00e9s una renda b\u00e0sica universal. \u00c9s sabut que el debat p\u00fablic sobre la Renda B\u00e0sica Universal es cada vegada major. Tal vegada, s\u00ed es podria considerar una primera passa o passa pr\u00e8via per en un futur proper fer efectiva una Renda B\u00e0sica com un ingr\u00e9s que proporciona a cada ciutad\u00e0, de manera universal, una suma regular de diners per viure, sense condicionants ni requisits de treball, un ingr\u00e9s suficient per proporcionar una vida digna i participativa dins la societat. Un ingr\u00e9s aplicat amb la intenci\u00f3 de radicar la pobresa material dels ciutadans i ciutadanes.<\/p>\n

En el present article el que ens interessa \u00e9s con\u00e8ixer qu\u00e8 aporta la Renda Social Garantida al col\u00b7lectiu de persones pobres. Tamb\u00e9, s'analitzar\u00e0 que caldria millorar de la normativa de la Renda Social Garantida per incrementar la serva efic\u00e0cia i per proporcionar de manera m\u00e9s efectiva una vida digna i independent per a les persones pobres.<\/p>\n

2. La pobresa a les Illes Balears<\/h2>\n

Un dels elements de la realitat en qu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s visibles els aven\u00e7os o els retrocessos en el desenvolupament social de qualsevol pa\u00eds o territori \u00e9s el grau en qu\u00e8 la pobresa augmenta o disminueix. En termes relatius, es considera que una persona \u00e9s pobra quan es troba en una situaci\u00f3 de clar desavantatge econ\u00f2mic i social respecte a la resta de persones del seu entorn.<\/p>\n

La taxa de risc de pobresa i exclusi\u00f3 social de les Illes Balears \u00e9s del 24,3 % \u2014llindar auton\u00f2mic (Enquesta de condicions de vida, 2017). Les dades indiquen que el risc de caure en situaci\u00f3 de pobresa \u00e9s lleugerament inferior al que hi havia en plena crisi.<\/p>\n

Aix\u00ed hi tot, del 2008 al 2017, la taxa de risc de pobresa ha augmentat en 4 punts percentuals (l'any 2008 era del 22,0\u00a0%, mentre que l'any 2017 \u00e9s del 24,3 %), fet que porta a afirmar que a les Illes Balears la taxa de pobresa est\u00e0 estancada per damunt el 22% de la poblaci\u00f3. La xifra de 2017 est\u00e0 dos punts per davall de la mitjana nacional, i en termes absoluts, unes 270.000 persones estan en risc de pobresa o exclusi\u00f3.<\/p>\n

Davant determinades situacions de risc, les dones i els joves s\u00f3n especialment vulnerables, com demostra el fet que el risc de pobresa o exclusi\u00f3 social \u00e9s m\u00e9s elevat entre el col\u00b7lectiu femen\u00ed (25,2 %) que el mascul\u00ed (23,3 %). Aquestes dades estan clarament vinculades a la vida laboral, en qu\u00e8 les dones tenen una taxa de treball a temps parcial for\u00e7at m\u00e9s gran que la dels homes, m\u00e9s temporalitat i m\u00e9s dificultat per incorporar-se al mercat laboral.<\/p>\n

Per franges d'edat, el col\u00b7lectiu de persones joves \u00e9s el que registra la taxa m\u00e9s alta de risc de pobresa, l'any 2017 \u00e9s del 36,0%, una xifra vinculada a la dif\u00edcil transici\u00f3 del sistema educatiu cap al mercat de treball. Mentre que el col\u00b7lectiu amb menys taxa de risc de pobresa o exclusi\u00f3 social \u00e9s el de les persones m\u00e9s grans de 65 anys (11,7 %), especialment entre els homes (9,2 %). Aquesta millor situaci\u00f3 entre la gent gran \u00e9s deguda al fet que el llindar de pobresa est\u00e0 baixant com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda generalitzada d'ingressos, mentre que els col\u00b7lectius amb rendes estables com els jubilats veuen millorada la seva situaci\u00f3 respecte de la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n

En aquest context cal remarcar la import\u00e0ncia d'una renda per protegir a les persones que no tenen acc\u00e9s a les rendes del mercat laboral o que tenen una remuneraci\u00f3 molt redu\u00efda; un subsidi condicionat per a persones en situaci\u00f3 de pobresa i que pret\u00e9n ser una alternativa de subsist\u00e8ncia.<\/p>\n

3. El canvi substancial que aporta la Renda Social Garantida<\/h2>\n

De la RESOGA, cal destacar-ne que el fet de percebre la renda no implica haver de participar en programes o activitats d'inserci\u00f3 laboral o social, ni haver de fer cap valoraci\u00f3 social de la situaci\u00f3, la qual cosa implica una difer\u00e8ncia clara respecte d'altres programes com la RMI. S\u00ed que implica, per\u00f2, haver de complir alguns deures -com el d'aliments- prevists a l'article 142 i seg\u00fcents del Codi Civil, i tamb\u00e9, requisits administratius i de situaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Per tant, la novetat de la renda social \u00e9s que les persones perceptores no s'incorporen al circuit dels serveis socials, ja que no existeix cap pla individualitzat. La renda social es destinada a col\u00b7lectius sense necessitat de tenir una problem\u00e0tica social afegida a la manca d'ingressos econ\u00f2mics, sin\u00f3 que simplement no tenen recursos suficients per fer front a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del moment.<\/p>\n

L'increment de l'activitat econ\u00f2mica que es va produir al llarg de 2016 amb el conseg\u00fcent augment de la contractaci\u00f3, va donar lloc a una ampliaci\u00f3 dels requisits d'acc\u00e9s. Aix\u00ed, en un primer per\u00edode d'aplicaci\u00f3, queden cobertes les fam\u00edlies sense ingressos i amb menors a c\u00e0rrec. Des de gener de 2017, cobertura \u00e9s ampliada a tots aquells nuclis familiars formats per dues persones o m\u00e9s amb uns ingressos inferiors als l\u00edmits establerts anualment, i \u00e9s aprovat un complement espec\u00edfic per a persones perceptores de pensions no contributives (BOIB n\u00fam. 164, 2016). A partir de l'1 de gener de 2018 s'hi afegeix un nou col\u00b7lectiu, el de les persones que viuen soles, de m\u00e9s de 45 anys, amb ingressos escassos i que no s\u00f3n perceptores de cap PNC (BOIB, n\u00fam. 160, 2017).<\/p>\n

L'ampliaci\u00f3 l'any 2017 del complement espec\u00edfic per a persones perceptores d'una PNC ha donat lloc a dos perfils diferenciats de persones perceptores: d'una banda, les persones benefici\u00e0ries de la \u201cResoga fam\u00edlies\u201d, que cobreix nuclis familiars formats per dues persones o m\u00e9s i persones de m\u00e9s de 45 anys que viuen soles amb ingressos escassos i, d'altra, les persones benefici\u00e0ries del \u201ccomplement de la PNC\u201d per a persones perceptores d'una pensi\u00f3 no contributiva.<\/p>\n

4. Quantia i despesa de la Renda Social Garantida.<\/h2>\n

A les Illes Balears, l'any 2018, l'import de la prestaci\u00f3 b\u00e0sica mensual era de 431,53 \u20ac, quantitat que representa el 58,63 % del salari m\u00ednim interprofessional i el 80,02 % de l'Indicador p\u00fablic de renda d'efectes m\u00faltiples. L'import augmenta en funci\u00f3 del nombre de persones que conformen el nucli familiar: 560,99 euros per a dues persones; 647,30 euros per a tres; 690,45 per a quatre; 733,60 per a cinc, i fins a fins a un m\u00e0xim de 776,58 euros.<\/p>\n

Pel que fa al complement espec\u00edfic, permet que les persones perceptores de pensions no contributives puguin arribar a percebre un import mensual de 551,00 \u20ac -que resulta de la suma dels ingressos de la PNC (443,45 \u20ac) m\u00e9s l'import de la renda social garantida (108 \u20ac)-. Aix\u00f2 representa el 74,87% del salari m\u00ednim interprofessional i el 102,44 % de l'Indicador p\u00fablic de renda d'efectes m\u00faltiples.<\/p>\n

La despesa destinada a la Renda Social Garantida per a l'any 2018 \u00e9s de 17.148.328,22 euros, la qual cosa suposa gaire b\u00e9 el 10 % del total de la despesa de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperaci\u00f3. L'any 2018 es produeix una pujada important de la despesa, en part deguda al fet que una quantia de la despesa de l'exercici de 2018 correspon a imports de 2017 que s'han abonat l'any 2018 en concepte d'endarreriment. La despesa anual per titular de la prestaci\u00f3 \u00e9s de 2.231,69 euros, mentre que la despesa mitjana anual per total de persones perceptores \u00e9s de 1.467,68 euros.<\/p>\n

El 56,04 % de la despesa executada es dedica a la RESOGA fam\u00edlies, i el 43,96 % restant a la RESOGA PNC, encara que el volum de persones titulars del complement de la PNC \u00e9s molt m\u00e9s elevat que el de la RESOGA fam\u00edlies.<\/p>\n

QUADRE 1. Despesa anual de la renda social garantida (2018)<\/em>\"\"<\/a>Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n

5. La cobertura de la renda social garantida<\/h2>\n

La renda social garantida es va comen\u00e7ar a adjudicar el mes d'abril de 2016 i des de la seva implementaci\u00f3 s'ha incrementat progressivament la cobertura de la poblaci\u00f3. A les Illes Balears, l'any 2018, el nivell de cobertura de les persones titulars de la renda social garantida \u00e9s del 9,12\u00a0\u2030. Segons el nombre de persones perceptores (titulars m\u00e9s membres dependents), l'\u00edndex de cobertura a les Balears \u00e9s de l'13,53 \u2030.<\/p>\n

QUADRE 2. Taxa de cobertura de la renda social garantida (2018)<\/em>\"\"<\/a>Font: Institut Balear d'Estad\u00edstica i Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n

6. Caracter\u00edstiques de les persones titulars<\/h2>\n

6.1. Modalitat de la prestaci\u00f3<\/em><\/p>\n

QUADRE 3. Persones titulars segons la modalitat de la prestaci\u00f3 (2018)<\/em>\"\"<\/a>Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n

Pel que fa a la modalitat de les prestacions registrades en data 31 de desembre de 2018, el volum m\u00e9s gran correspon al complement de la PNC, amb el 77,84 % de les persones titulars, mentre que el 22,16 % restant correspon a la RESOGA fam\u00edlies. El nombre de persones titulars ha augmentat pel que fa a les dues modalitats respecte a l\u2019any 2017, per\u00f2 l'increment de les persones perceptores del complement de la PNC ha estat m\u00e9s acusat.<\/p>\n

Cal assenyalar que, malgrat que el nombre de titulars del complement de la PNC sigui m\u00e9s elevat, el gruix m\u00e9s important de la despesa anual (el 56,04 %) es destina a la RESOGA fam\u00edlies, at\u00e8s que la quantia de la prestaci\u00f3 atribu\u00efda a la RESOGA fam\u00edlies \u00e9s molt m\u00e9s elevada.<\/p>\n

6.2. Illa de resid\u00e8ncia<\/em>
\nAmb relaci\u00f3 al nombre de persones titulars per illes, el percentatge m\u00e9s alt recau a l'illa de Mallorca: el 85,89% del total de persones titulars, que en termes absoluts suposen 6.600 titulars. En segon lloc, destaca l'illa d'Eivissa, amb el 8,41 % del total de persones titulars, 646 persones perceptores; despr\u00e9s Menorca, amb el 5,32 %, i Formentera, amb el 0,38 %.<\/p>\n

Si es compara la tipologia de les prestacions per illes, en el quadre 4 s'observa que Mallorca i Menorca s\u00f3n les illes amb m\u00e9s pes de la RESOGA fam\u00edlies. El 23,45 % del total de les prestacions a Mallorca i el 23,23 % del total de les prestacions a Menorca estan dirigides a cobrir despeses b\u00e0siques de nuclis familiars i de persones de m\u00e9s de 45 anys que viuen soles, mentre que a Eivissa i Formentera la RESOGA fam\u00edlies tan sols representa l'1,80% i 3,45% respectivament del total de les prestacions. En contrapartida Eivissa i Formentera destaquen per l'elevat percentatge de persones perceptores del complement de PNC, el 90,87 % i el 96,55%, respectivament.<\/p>\n

QUADRE 4. Persones titulars per illes (2018)<\/em>\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports.<\/p>\n

6.3. Distribuci\u00f3 per sexe<\/em>
\nA les Illes Balears, la distribuci\u00f3 per sexe \u00e9s la seg\u00fcent: el 60,54 % de titulars s\u00f3n dones, i el 39,46 %, homes. Per modalitat de prestaci\u00f3, la RESOGA fam\u00edlies \u00e9s la que presenta el perfil m\u00e9s feminitzat, amb el 70,82 % de dones titulars. Pel que fa al complement de la PNC, tamb\u00e9 es mant\u00e9 el predomini de les dones titulars, encara que presenta una distribuci\u00f3 m\u00e9s equilibrada: el 60,54 % s\u00f3n dones.<\/p>\n

QUADRE 5. Persones titulars per sexe i tipus de prestaci\u00f3 (2018)<\/em>\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports.<\/p>\n

 <\/p>\n

Partint de la premissa que els titulars de la RESOGA representen l'\u00faltim esgla\u00f3 social, les dades mostren que aquest esgla\u00f3 t\u00e9 un rostre majorit\u00e0riament femen\u00ed. Hi ha estudis que constaten que homes i dones patim la pobresa de manera diferent, amb causes i efectes espec\u00edfics. La traject\u00f2ria vital de les dones condueix a un risc m\u00e9s alt de patir situacions de m\u00e9s vulnerabilitat, conseq\u00fc\u00e8ncia d'una traject\u00f2ria vital condicionada no nom\u00e9s a l'acc\u00e9s als recursos materials (ingressos), sin\u00f3 tamb\u00e9 als simb\u00f2lics (a un estatus) i relacionals (xarxes).<\/p>\n

6.4. Distribuci\u00f3 per grup d'edat<\/em>
\nL'edat \u00e9s una altra variable que aporta informaci\u00f3 sobre el perfil de les sol\u00b7licituds i de les persones titulars. En el quadre seg\u00fcent s'observa que hi ha una gran difer\u00e8ncia pel que fa a l'edat entre les persones perceptores de la RESOGA fam\u00edlies i les perceptores del complement de la PNC.<\/p>\n

En la RESOGA destinada a fam\u00edlies s'observa una alta incid\u00e8ncia del perfil de mitjana edat: el 56,90% de les persones sol\u00b7licitants tenen entre 35 i 54 anys. Per\u00f2 l'atur de llarga durada i la precarietat econ\u00f2mica tamb\u00e9 afecten la poblaci\u00f3 jove; aix\u00ed, el 15,22 % de les persones titulars tenen menys de 34 anys. L'any 2018 destaca per l'increment de les persones d'entre 55 i 64 anys, amb un pes del 22,90\u00a0%, augmentat en m\u00e9s de 13 punts percentuals en relaci\u00f3 amb el 2017. Aquest increment es pot atribuir a l'ampliaci\u00f3 de l'acc\u00e9s a la prestaci\u00f3 a les persones que viuen soles m\u00e9s grans de 45 anys.<\/p>\n

Amb relaci\u00f3 al complement de la PNC, el 62,50 % de les persones titulars tenen m\u00e9s de 65 anys, mentre que el 37,50 % restant s\u00f3n menors de 65 anys. Els menors de 65 anys reben una pensi\u00f3 no contributiva en la modalitat de discapacitat, vinculada a persones d'entre 18 i 65 anys, mentre que la pensi\u00f3 no contributiva de jubilaci\u00f3 requereix tenir m\u00e9s de 65 anys.<\/p>\n

Aix\u00ed, les dades evidencien un percentatge molt m\u00e9s elevat de gent gran entre les persones perceptores del complement de la PNC, mentre que el gruix de les persones perceptores de la RESOGA fam\u00edlies \u00e9s de mitjana edat.<\/p>\n

QUADRE 6. Persones titulars per grup d'edat i tipus (modalitat) de prestaci\u00f3 (2018)<\/em>\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports.<\/p>\n

El perfil segons el sexe es comporta diferent per franges d'edat. En relaci\u00f3 amb la RESOGA fam\u00edlies destaca l'elevat percentatge de dones entre la poblaci\u00f3 de menys de 44 anys, coincidint amb els anys de procreaci\u00f3 i posteriors a la maternitat. El percentatge de dones disminueix a mesura que avan\u00e7a l'edat.<\/p>\n

Pel que fa al complement de la PNC, les dades mostren una tend\u00e8ncia a la inversa: a mesura que avan\u00e7a l'edat el perfil de les persones titulars es va feminitzant. Fins als 44 anys el perfil \u00e9s clarament mascul\u00ed, i a partir dels 44 les dades mostren una tend\u00e8ncia a la inversa que s'intensifica amb els anys. Unes traject\u00f2ries laborals m\u00e9s curtes i intermitents de les dones expliquen el significatiu augment del percentatge de dones perceptores de m\u00e9s de 65 anys.<\/p>\n

QUADRE 7. Persones titulars per grup d'edat, sexe i modalitat de prestaci\u00f3 (2018)<\/em>\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n

6.5. Nombre de membres de la unitat de conviv\u00e8ncia<\/em><\/p>\n

QUADRE 8. Persones titulars de la RESOGA fam\u00edlies i nombre de membres de la unitat de conviv\u00e8ncia (2018)<\/em>\"\"<\/a>Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s d'inter\u00e8s con\u00e8ixer els membres de la unitat de conviv\u00e8ncia de les persones titulars de la RESOGA fam\u00edlies. Les unitats de conviv\u00e8ncia d'un (21,43 %), dos (20,14\u00a0%) i tres membres (21,32 %) s\u00f3n els perfils majoritaris. En comparaci\u00f3 amb l'any 2017, cal destacar l'increment del nombre d'unitats d'un sol membre, que ha passat de 0 a 365; s\u00f3n les persones que viuen soles m\u00e9s grans de 45 anys amb ingressos escassos, que, a partir del mes de gener de 2018, tamb\u00e9 han tingut acc\u00e9s a la prestaci\u00f3.<\/p>\n

6. 6. Nacionalitat<\/em><\/p>\n

QUADRE 9. Persones titulars de la renda social garantida i nacionalitat (2018)<\/em>\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Servei de Renda Social de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports.<\/p>\n

Gaireb\u00e9 la totalitat de les persones titulars del complement de la PNC tenen nacionalitat espanyola: el 91,94 %. Entre les persones perceptores de la RESOGA fam\u00edlies aquest percentatge \u00e9s notablement inferior, el 77,51 %; aix\u00ed i tot, les dades evidencien el predomini de la nacionalitat espanyola entre les persones perceptores.<\/p>\n

7. Aportacions i efectes positius de la Renda Social a les Persones en situaci\u00f3 de pobresa<\/h2>\n

La Renda Social Garantida contribueix a disminuir els efectes de la pobresa entre aquelles persones que per edat no poden rebre ingressos de treball contribuint a assolir el dret a dur una vida digna i a fer m\u00e9s efectiva la seva capacitat econ\u00f2mica per pagar els serveis b\u00e0sics i tenir m\u00e9s capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed, la Renda Social Garantida augmenta la llibertat en la presa de decisions sobre la pr\u00f2pia vida de les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat i majorit\u00e0riament de les dones. Tal com afirma Llobet (2018), disposar de m\u00e9s diners en una societat basada en el consum d\u00f3na llibertat i augmenta les possibilitats de participaci\u00f3 dins la societat fent m\u00e9s efectiu el dret de ciutadania.<\/p>\n

El fet que la Renda Social Garantida sigui una prestaci\u00f3 amb un perfil clarament feminitzat contribueix a disminuir la bretxa salarial atenuant la desigualtat de g\u00e8nere. Augmenta aix\u00ed l'autonomia de les dones que pateixen pobresa severa en la mesura en que millora la seva situaci\u00f3 material i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s un avan\u00e7 per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'edat adulta.<\/p>\n

La Renda Social Garantida contribueix a aconseguir l'envelliment actiu de la poblaci\u00f3 de les Illes Balears, del que tant es parla a Uni\u00f3 Europea. Doncs, amb el complement de la PNC contribueix a que les dones i homes grans puguin assolir una vida digna i independent.<\/p>\n

En definitiva, la Renda Social Garantida, augmenta l'autonomia de les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat, donat que ajuda a millorar la seva situaci\u00f3 material i els proporciona m\u00e9s seguretat per afrontar al vida.<\/p>\n

8. Reptes de futur de la Renda Social Garantida per reduir la pobresa<\/h2>\n

A les Illes Balears, la Renda Social Garantida s'ha anat implementant progressivament, ampliant-se els requisits d'acc\u00e9s en funci\u00f3 de la conjuntura econ\u00f2mica i social del moment. Aix\u00ed, \u00e9s un model de renda relativament jove que, en funci\u00f3 de les necessitats haur\u00e0 d'incloure reformes i millores amb l'objectiu d'augmentar la seva efectivitat. A continuaci\u00f3 es proposen una s\u00e8rie de mesures que poden incrementar el pes de la Renda Social Garantida pel que fa a la promoci\u00f3 de la llibertat, l'autonomia i la vida digna de les persones:<\/p>\n