{"id":4371,"date":"2019-09-27T09:53:17","date_gmt":"2019-09-27T07:53:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4371"},"modified":"2021-04-23T07:45:59","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:59","slug":"epileg-cadena-perpetua-per-als-condemnats-al-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/epileg-cadena-perpetua-per-als-condemnats-al-carrer\/","title":{"rendered":"Ep\u00edleg: cadena perp\u00e8tua per als condemnats al carrer"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Relat personal de l\u2019autor sobre Margin\u00e0lia, el sensellerisme o la lluita dins de la derrota del m\u00f3n del no-res que, si b\u00e9 sembla ef\u00edmera, no deixa de ser una resposta digna i efica\u00e7 sobre el que s\u2019ha fet. Tota una s\u00e8rie de reflexions que poden agradar a uns i disgustar a altres, per\u00f2 que no deixen de ser un argumentari per justificar de quina manera s\u2019ha intentat que cap persona \u2018resti tirada al carrer\u2019, a m\u00e9s d\u2019explicitar la situaci\u00f3 actual del casal Can Gaz\u00e0, dedicat a l\u2019atenci\u00f3 de les persones sense sostre.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Jaume Santandreu<\/strong>
\nCoordinador Can Gaz\u00e0<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Jeremies s\u2019ha guanyat la fama de les lamentacions, per\u00f2 ni els segles (27 exactament) ni la salvaguarda sagrada de les B\u00edblies li atorguen l\u2019exclusiva dels planys. Avui aquesta formigueua traginera que som exigeix la seva part en l'her\u00e8ncia de les queixes humanes.<\/p>\n

Puc proclamar, amb m\u00e9s ironia que ll\u00e0stima, que he fracassat en totes les batalles, tot i apuntant-me amb totes les meves forces i innoc\u00e8ncies a les causes m\u00e9s evidents i excelses.<\/p>\n

No \u00e9s el moment apropiat d\u2019entaferrar-vos les meves plorinyoses elegies, per\u00f2 per poder comunicar-nos, malgrat sigui a frec de pell, necessit que prengueu consci\u00e8ncia del meu estat de febres i malanances.<\/p>\n

Som i em sent un fracassat.<\/p>\n

Per poder continuar en di\u00e0leg m\u2019urgeix puntualitzar, clarament i profunda, l\u2019extensi\u00f3 i direcci\u00f3 de la derrota. El fracassat no som jo, s\u00f3n les causes, les gestes, al triomf de les quals m\u2019havia lliurat al llarg de molts anys, molt\u00edssims! He deixat la meva vida enganxada a la s\u00e0dica filferrada de les trinxeres del poder i de la hipocresia.<\/p>\n

El ress\u00f2 d\u2019una par\u00e0bola evang\u00e8lica m\u2019ajudar\u00e0 a explicar aquesta contradicci\u00f3 existencial. El Mestre conta que un senyor prepar\u00e0 un gran convit per als altius cacics de la seva casta, per\u00f2 a l\u2019hora d\u2019arreplegar, tots convidats excusaren la seva assist\u00e8ncia. Ben mirat, el gran fest\u00ed fou un frac\u00e0s. Mentrestant, a la cuina, un pobre marmit\u00f3 aprofit\u00e0 la tudadissa monumental de queviures per omplir el rebost de la seva cabana gaireb\u00e9 per a tota la vida.<\/p>\n

Aquest aprofitament clamor\u00f3s de les causes perdudes es manifesta de forma especial en la llibertat. He lluitat aferrissadament per la llibertat del meu poble. Hem sofert una derrota absoluta. Basta dir-vos, amb ll\u00e0grimes de r\u00e0bia al foc de la mirada, que els amics, els germans de la meva naci\u00f3 estan encadenats a la pres\u00f3 m\u00e9s fer\u00e9stega de la injust\u00edcia civilitzada.<\/p>\n

Tanmateix, som i em sent la bestiola m\u00e9s descaradament lliure de la terra. He aprofitat cada destrossa de les utopies per trencar una baula de les cadenes institucionals que m\u2019argollaven als moralismes i als dogmes de la por i la depend\u00e8ncia.<\/p>\n

Si de cas us pica la curiositat \u2013una de les poques coses que val la pena que ens piquin, encara- podeu desfer aquest intr\u00edngulis llegint \u201cD\u00e9u meu\u201d, la meva darrera parida vital i liter\u00e0ria en forma de llibre.<\/p>\n

Ben mirat tota la meva plenitud actual, que no \u00e9s poca, la fruesc de rebot dels fiascos comunitaris.<\/p>\n

Quan vaig n\u00e9ixer, Franco era d\u00e9u. Despr\u00e9s de m\u00e9s de vuitanta anys els fills i nets del dictador assass\u00ed segueixen ofegant les nostres alenades.<\/p>\n

Vaig sacrificar totes les meves sagrades i tremoloses fortors de la minyonia, joventut i primera maduresa a la mare de totes les hipocresies com \u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia. Un temps \u2013llarg temps\u2013 vaig empenyorar la vida per la implantaci\u00f3 del Concili Vatic\u00e0 II. Ara, les rates de l\u2019anticrist polon\u00e8s acaben de rosegar els darrers ossos a l\u2019orgia salvatge dels pederastes.<\/p>\n

La gent perdonavides, val a dir tota la multitud de dissortats que es presenten com a normals, mira la meva nissaga singular com si hagu\u00e9ssim tocat amb un dit en el cel. Al marge dels cinc-cents milions de persones que segueixen exposades a la pres\u00f3 i fins i tot a la mort per ser fidels als seus instints d\u2019amor, els privilegiats gais del primer m\u00f3n hem vist com canviava l\u2019estrat\u00e8gia dels hom\u00f2fobs. Quan m\u2019amagava dins l\u2019armari, per cert ben honr\u00f3s i confortable, els energ\u00famens m\u2019escopien a les portes. Ara, m\u2019entaferren el gargall directament a la cara.<\/p>\n

El referent clamor\u00f3s de la vergonya i del frac\u00e0s de totes les nostres lluites democr\u00e0tiques el trobam, malgrat intentem mirar cap a un altre indret, a l\u2019esgarrif\u00f3s cementeri del Mare Nostrum. Els infants ofegats a les calmoses aig\u00fces de la mediterr\u00e0nia m\u2019agullen el desig de ser qualsevol cosa, una mata, una pedra... qualsevol banastra en lloc de ser un home.<\/p>\n

Per\u00f2 el frac\u00e0s estrepit\u00f3s del qual vull parlar-vos l\u2019he experimentat en el camp de lluita de Margin\u00e0lia.
\nPort cinquanta anys -ben mirat dues vides si em preniu el pols a la intensitat del batec \u2013 cremant totes les meves energies, pot\u00e8ncies, tasques i curolles a inventar, primfilar, perfeccionar i engrandir la xarxa social de Mallorca dedicada a l\u2019obsessi\u00f3 que cada germ\u00e0 desventurat trobi el seu aixopluc apropiat, digne i estable.<\/p>\n

No us podeu imaginar el trag\u00ed que he portat i l\u2019entusiasme que he immolat perqu\u00e8 cap \u00e9sser hum\u00e0 es vei\u00e9s obligat a viure de dia i de nit com el m\u00e9s rony\u00f3s dels cans abandonats. Hi he posat \u2013i hi seguesc posant\u2013 les mans, el cap, el coratge, el temps, les follies i les capbuitades en aquest negoci de la mis\u00e8ria.<\/p>\n

Perdonau-me l\u2019ataquet d\u2019egocentrisme, tot posant-me com els ases al capdavant de la moguda, per\u00f2 necessit que m\u2019acompanyeu pel recorregut que ha fet el moviment marginal a Mallorca perqu\u00e8 ning\u00fa es qued\u00e0s tirat al carrer.<\/p>\n

Si voleu una exposici\u00f3 ferma i fonamentada d\u2019aquesta hist\u00f2ria perduda, ben mirat esmicolada, a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, llegiu \u201cMargin\u00e0lia: Jaume Santandreu i l'exclusi\u00f3 social a Mallorca (1967-2007)\u201d, de Jaume Mateu i Mart\u00ed, el cronista dels pobres, editat per Lleonard Muntaner.<\/p>\n

Tot comen\u00e7\u00e0, fa cinquanta anys, a l\u2019Acolliment de l\u2019Arenal. Munt\u00e0rem un bar, una assessoria, una guarderia... per atendre les necessitats m\u00e9s urgents dels esclaus d\u2019hostaleria. Part d\u2019aquests immigrants espanyols perderen la feina que inclo\u00efa , amb l\u2019escafit sou, un rac\u00f3 per dormir a les t\u00e0vegues del mateix hotel on cremaven les hores i la vida. Si creis que exager, anau a les manifestacions de les destrossades cambreres de pisos.<\/p>\n

Davant l\u2019allau de companys que quedaven al carrer, llogarem una de les pensions m\u00e9s grans de l\u2019Arenal, \u201cLas Gaviotas\u201d.<\/p>\n

El nombre de damnificats per la crisis del 70 augmentava de tal forma que el grup d\u2019Acolliment ens arrisc\u00e0rem a cercar solucions noves i cridaneres a la situaci\u00f3 dels primitius marginats. El comp\u00e0s \u201cacci\u00f3 -den\u00fancia\u201d funcionava a la perfecci\u00f3. Cada passa creativa anava acompanyada d\u2019un acte de protesta a la pla\u00e7a p\u00fablica. Entre altres quimeres escalf\u00e0vem la curolla de dissimular la nostra benefic\u00e8ncia.<\/p>\n

Ens tragin\u00e0rem a Ciutat. Conquer\u00edrem l\u2019antic i ample Palau de La Sapi\u00e8ncia, a la pla\u00e7a de Sant Jeroni. Jo coneixia l\u2019edifici pam per pam perqu\u00e8 hi havia passat els meus darrers set anys de seminarista. All\u00e0, on viv\u00edem 10 estudiants privilegiats, hi encist\u00e0rem cada vespre 200 exclosos.<\/p>\n

La caparruda obsessi\u00f3 de donar una resposta digna i efica\u00e7 a la desgraciada i nova situaci\u00f3 dels marginats ens don\u00e0 inspiraci\u00f3 i coratge per enllestir \u201cL\u2019Hospital de Nit\u201d a l\u2019antic i abandonat monstre de la Miseric\u00f2rdia. L\u2019Hospital de Nit fou la lluna de mel per als que ens hav\u00edem casat, a cegues, amb la dama mis\u00e8ria. Ten\u00edem metges, infermeres, assistentes socials, monitors, reconeixements i ajudes. Una meravella d\u2019assist\u00e8ncia per al lumpen proletariat que Mallorca acabava d\u2019estrenar.<\/p>\n

En poc temps els nous malalts socials vessaren pels quatre costats de la casa encantada. Cada cop arribaven m\u00e9s immigrats des de totes les parts del m\u00f3n. L\u2019alcoholisme mostrava les seves urpes. Apareixien els primers drogoaddictes.<\/p>\n

Els il\u00b7luminats redemptors segu\u00edem multiplicant els remeis i les den\u00fancies. Enllest\u00edrem, a l\u2019antic noviciat de les Trinit\u00e0ries, el centre de transe\u00fcnts de Can Pere Antoni. Obrirem Son Ribes, el convent desocupat de les Franciscanes de La Real. Era una llar de llarga durada per a la deshabituaci\u00f3 dels alcoh\u00f2lics desintoxicats a la infermeria de l\u2019Hospital de Nit.<\/p>\n

Com a preu per retirar-nos de la pla\u00e7a Major, on un escamot de perdularis havia ocupat escandalosament el pas dels ciutadans, el president de l\u2019agonitzant Diputaci\u00f3 Provincial ens ced\u00ed el Puig dels Bous per a aixopluc i esment dels vells prematurs.<\/p>\n

Els ionquis comen\u00e7aven a ocupar la ciutat vella com una plaga. El Projecte Home no havia nascut, encara, s\u2019anava gestant al ventre de la Divina Provid\u00e8ncia. Aleshores, els folls Llulls de la Sapi\u00e8ncia convert\u00edrem Can Gaz\u00e0 en la primera comuna per a l\u2019atenci\u00f3 completa dels hero\u00efn\u00f2mans.<\/p>\n

Tot aquest tu\u00e0utem de remeis es complementava amb una possibilitat de feina temporal a la \u201cCooperativa Treball Salut La Sapi\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

Al llarg de tot aquest temps d\u2019experiments i lluites pos\u00e0rem m\u00e0 a un remei f\u00e0cil, r\u00e0pid i efica\u00e7 perqu\u00e8 la persona que ens demanava auxili no rest\u00e0s al carrer ni per una sola nit. Establ\u00edrem convenis amb v\u00e0ries pensions barates que atenien com a clients normals els portadors del nostre aval. Per desgr\u00e0cia, aquesta dotzena de pensions populars que s\u2019ubicaven al centre de Ciutat foren ofegades, en mala hora, per la burocr\u00e0cia. Moriren en la mateixa pesta d\u2019imbecil\u00b7litat i manca de perspectiva que elimin\u00e0 el prodigi dels trens i dels tramvies.<\/p>\n

Amb tots aquests trulls vaig tenir temps i coratge, encara, per fundar, tot sol, sense encomanar-me a D\u00e9u ni a Santa Maria, la comuna del Mol\u00ed de Can Roca. Fou un frac\u00e0s estrepit\u00f3s. Afortunadament aquests darrers 18 anys d'afartar-me de comuna a Can Gaz\u00e0 m\u2019han refermat l\u2019esperit conventual. La nostra refer\u00e8ncia vital \u00e9s necess\u00e0riament un monestir de miserables.<\/p>\n

Pels tombants dels 80, v\u00edctima del grup de salvadors, em vaig fer creure que havia acabat la meva tasca a Margin\u00e0lia. Vaig voler retornar a les meves arrels de terra i poble. Aquest emmirallament em port\u00e0 a Maria de la Salut com a ajudant d\u2019un dels capellans m\u00e9s evang\u00e8lics. L\u2019\u00fanic nomenament que pogu\u00e9 arrabassar moss\u00e8n Pere Fons de l\u2018omnipotent i fal\u00e7 bisbe Teodor Ubeda fou el \u201cd\u2019acollit a la benvolen\u00e7a del rector de Maria\u201d.<\/p>\n

La fuita del m\u00f3n marginal fou ef\u00edmera. Arribaven tants d\u2019exclosos al poble que la rectoria es convert\u00ed en una llar de marginats. Les persones que arribaven m\u2019acompanyaven, per\u00f2 les not\u00edcies de la situaci\u00f3 dels carrers de Ciutat em xapava l\u2019\u00e0nima. Els centres que hav\u00edem posat en marxa continuaven funcionant a la seva manera, per\u00f2 produ\u00efen tants de residus humans que la situaci\u00f3 era pitjor que en el principi del moviment marginal.<\/p>\n

La feina d\u2019ajudant de cuina al restaurant de Les Tarragones -una fita del clam per la independ\u00e8ncia\u2013 m\u2019atorg\u00e0 temps i inspiraci\u00f3 per a una an\u00e0lisi cruel de la situaci\u00f3. Ben aviat vaig formular una confessi\u00f3 de culpes: hav\u00edem inventat remeis sense partir de les situacions reals de les persones. Calia acceptar els exclosos tal com s\u00f3n i no com ens agradaria que fossin. Els desgraciats tornen estar tirats al carrer perqu\u00e8 el remei ha estat pitjor que la malaltia.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 era m\u00e9s que evident: hav\u00edem d\u2019enllestir uns aixoplucs on els gats i els drogats poguessin ser ells mateixos. Prendria el nom de El Refugi i estaria obert les 24 hores. A m\u00e9s d\u2019un ja\u00e7 i un plat de calent, els drogoaddictes actius trobarien els elements necessaris per calmar les seves \u00e0nsies i assegurar les mesures higi\u00e8niques. Aix\u00ed, a m\u00e9s de la metadona, comen\u00e7ar\u00edem a canviar les xutes usades per altres sense estrenar. Aquest projecte seria una bomba amb cames.<\/p>\n

Per aix\u00f2 mateix el segon principi d\u2019acci\u00f3 era tan evident o m\u00e9s que el primer. Una iniciativa tan arriscada i perillosa necessitava \u201cun paraigua social\u201d perqu\u00e8 la calabruixada caigu\u00e9s damunt els protectors.<\/p>\n

L\u2019invent segueix funcionant. Marieta Salas, amb la seva cohort de senyores, posem per cas, porta 26 anys organitzant el \u201cMercadet de Nadal\u201d i mai no ha deixat de pert\u00e0nyer a la Junta de El Refugi.<\/p>\n

Record com em vaig curar els escr\u00fapols capitalistes amb una sent\u00e8ncia que segueix vigent, encara: quan hom s\u2019ofega enmig de la mar gran l\u2019\u00faltima cosa que mira \u00e9s el color del salvavides.<\/p>\n

Dia 7 de gener de 1993 l\u2019associaci\u00f3 altruista El Refugi posava en marxa eixa bomba explosiva al carrer d\u2019Apuntadors. Ben aviat els ve\u00efnats passaren de la met\u00e0fora a la guerra oberta. Un vespre, quan la pensi\u00f3 estava a caramull, des del soterrani a l\u2019\u00faltim pis, un mercenari pagat pels ve\u00efns llan\u00e7\u00e0 una bomba incendi\u00e0ria.<\/p>\n

Com a soluci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia el Consell de Mallorca improvis\u00e0 un lloc a la placeta de la Miseric\u00f2rdia, als baixos de l\u2019Hospital de Nit. Lluny de recular ens confirm\u00e0rem en la mateixa praxis.<\/p>\n

Per aquell mateix temps, obr\u00edrem un altre petit refugi a la Pla\u00e7a de la Quartera per cobrir les necessitats vitals dels carrilanos. Hores d\u2019ara aquest servei per a la gent del carrer segueix funcionant amb el nom de Zaqueu.<\/p>\n

De la Miseric\u00f2rdia pass\u00e0rem, amb barca i bolic, a ca l\u2019Ardiaca. Per argumentar de quina manera s\u2019ha intentat que ning\u00fa resti tirat al carrer, cal explicitar la situaci\u00f3 actual d\u2019aquest extens casal dedicat a l\u2019atenci\u00f3 dels marginats. All\u00e0 s\u2019hi troba El Refugi amb la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3. El pes de l\u2019atenci\u00f3 a gran escala dep\u00e8n directament del Consell de Mallorca. Sa Placeta segueix aixoplugant els actius. Per uns anys, el Projecte Home ha portat les messions d\u2019aquest arriscat programa.<\/p>\n

Per carambola, la vida em port\u00e0 a la casa pairal. Fa 18 anys que Can Gaz\u00e0 funciona, amb el taller de Margin\u00e0lia ubicat abans a la Casa Llarga i ara al Pol\u00edgon de Can Valero, com una fam\u00edlia de fet oberta a tots als clamors dels marginats, on ocup el lloc de coc i avi.<\/p>\n

Perdonau-me aquest llarg pelegrinatge pels santuaris de la Margin\u00e0lia mallorquina, per\u00f2 era urgent preparar el vostre \u00e0nim per poder comprendre el meu desconhort. Despr\u00e9s de tanta trascalamena tenc tot el dret a sentir-me fracassat. M\u00e9s encara, si es t\u00e9 en compte que tots els nostres invents segueixen funcionant. Alguns han canviat el nom com l\u2019Hospital de Nit que ara es diu Casa de fam\u00edlia.<\/p>\n

En aquests moments hi ha m\u00e9s gent al carrer que fa cinquanta anys quan pos\u00e0rem en marxa el Moviment Marginal amb la utopia que tot \u00e9sser hum\u00e0 tingu\u00e9s el seu sostre, els seu plat de calent, la seva roba neta i la dignitat d\u2019una feina.<\/p>\n

No passa dia sense rebre la desesperada cridada d\u2019un samarit\u00e0 que ens requereix l\u2019ajuda urgent per soc\u00f3rrer un desgraciat que dorm dins un cotxe o que allarga els ossos damunt un caramull de peda\u00e7os.
\nHem protegit les nostres sensibilitats enganyant la nostra consci\u00e8ncia amb el pretext, per altra banda m\u00e9s que fonamentat, que els condemnats al carrer s\u00f3n malats mentals. Per aix\u00f2, no ens cansam de clamar per un lloc adequat per a aquests pobres follets desemparats.<\/p>\n

Pur sofisma. Massa b\u00e9 sabem que quan el govern hagi posat en marxa aquest recurs tan necessari, els marginats dels marginats seguiran tirats al carrer. Aix\u00f2 si Vox no ressuscita la llei franquista de perillositat social tractant els malats mentals com a \u201cvagos y maleantes\u201d. Tot seria q\u00fcesti\u00f3 de multiplicar les presons. Ja que ho han de fer pels catalans, ben b\u00e9 hi podran afegir els marginats rebels.<\/p>\n

Hem feta molta feina, per\u00f2 ens segueix escapant l\u2019objectiu final: que aquesta Mallorca nostra, preparada per donar acollida a 14 milions de turistes, molts d\u2019ells m\u00e9s tocats de d\u2019ala, de l\u2019alcohol i de la droga que els nostres exclosos, tengui una llar digna per a tots els seus fills.<\/p>\n

Pens que ens hem equivocat d\u2019estrat\u00e8gia i de t\u00e0ctica. Fins ara hem intentat que els marginats vinguessin a ca nostra, als nostres centres, a les nostres comunes, als nostres tallers, als nostres plantejaments, a les nostres imposicions, per m\u00ednimes que siguin. Al cap i la fi, hem mantingut la filosofia i la postura del colonitzador.<\/p>\n

\u00c9s hora de confessar-ho: he estat un gran colonitzador. Gaireb\u00e9 tant o m\u00e9s que el sant petrer.<\/p>\n

Haur\u00edem de canviar la direcci\u00f3. En lloc d\u2019anar de dins cap a fora, haur\u00edem de sortir de ca nostra per conviure al carrer amb aquests \u00e9ssers humans que ens semblen extraterrestres.<\/p>\n

\u00c9s cert que la Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social (UMES) de la Creu Roja, amb tot un equip d\u2019experts s\u2019acosta als residents al carrer. Aquests respectats companys fan molt bona feina. Ells han alliberat la pudorosa ciutadania de l\u2019ensurt de les freq\u00fcents i esgarrifoses morts a la intemp\u00e8rie.<\/p>\n

Una labor similar a la de la UMES \u00e9s la que porten a bon termini els professionals i voluntaris de Metges del M\u00f3n amb el \u201cmetabus\u201d repartint metadona i bescanviant les xutes dels nous ionquis.
\nEm semblen molt b\u00e9 aquestes tasques, per\u00f2 no deixen de ser un servei a domicili dels nostres productes salv\u00edfics. \u00c9s com allargar al carrer Sa Placeta o Ca l\u2019Ardiaca. Magn\u00edfic.<\/p>\n

Tinc not\u00edcies boiroses de grups cristians, a voltes fins i tolt s\u2019hi apunta el bisbe, que una volta per setmana passen a dir bona nit als amos i senyors de les benaventurances.<\/p>\n

Som massa vell per tirar-me de cap a la darrera follia, que seria anar a viure al carrer.<\/p>\n

S\u00e9 que a Barcelona hi ha una monja que fa anys que conviu amb els carreraires.<\/p>\n

A les darreres jornades de Metges del M\u00f3n un dels ponents fou Andrew Funk, un soci\u00f2leg americ\u00e0 que t\u00e9 el carrer com una segona casa Vagi a on vagi, sempre dorm al carrer. Pren les iniciatives amb ells i des d\u2019ells.<\/p>\n

Aquests centenars de germans marginats, que gaireb\u00e9 no sabem a on campen i com sobreviuen, s\u00f3n el gran desafiament del nostre estat de benestar, de la nostra ci\u00e8ncia de salvadors i totes les proclames evang\u00e8liques.<\/p>\n

Acabar\u00e9 amb una expressi\u00f3 de Jeremies: \u201cVosaltres, els qui passau pel carrer de l\u2019amargura, arreplegau el meu plany\u201d.<\/p>\n

Mentre hi ha un condemnat al carrer jo em sentir\u00e9 un fracassat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Relat personal de l\u2019autor sobre Margin\u00e0lia, el sensellerisme o la lluita dins de la derrota del m\u00f3n del no-res que, si b\u00e9 sembla ef\u00edmera, no deixa de ser una resposta digna i efica\u00e7 sobre el que s\u2019ha fet. Tota una s\u00e8rie de reflexions que poden agradar a uns i disgustar a altres, per\u00f2 que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4375,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[94,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4371"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4371"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4371\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4374,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4371\/revisions\/4374"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}