{"id":4353,"date":"2019-09-28T09:37:09","date_gmt":"2019-09-28T07:37:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=4353"},"modified":"2021-04-23T07:45:58","modified_gmt":"2021-04-23T06:45:58","slug":"persones-usuaries-que-pernocten-als-centres-de-la-xarxa-dinclusio-social-analisi-del-iii-recompte-de-persones-sense-sostre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/persones-usuaries-que-pernocten-als-centres-de-la-xarxa-dinclusio-social-analisi-del-iii-recompte-de-persones-sense-sostre\/","title":{"rendered":"Persones usu\u00e0ries que pernocten als centres de la Xarxa d’Inclusi\u00f3 Social. An\u00e0lisi del III recompte de persones sense sostre"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/b> inclusi\u00f3 social, sensellarisme, recompte.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

\u00c9s realment dif\u00edcil donar visibilitat a les situacions o problemes que resulten inc\u00f2modes per a la societat, i un d\u2019aquests \u00e9s la problem\u00e0tica del sensellarisme. Aquest article analitza els resultats del cens objecte del III recompte de persones sense sostre que va fer l\u2019IMAS la nit del 27 de mar\u00e7 a Mallorca per poder disposar d\u2019una aproximaci\u00f3 al nombre de persones que es troben en situaci\u00f3 de vulnerabilitat ja que afecta greument el seu proc\u00e9s d\u2019inclusi\u00f3 social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Alfonso L\u00f3pez Berm\u00fadez<\/strong>
\nGrup de Recerca Desigualtats, G\u00e8nere i Pol\u00edtiques P\u00fabliques (UIB)<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

La Uni\u00f3 Europea (Comit\u00e9 de las Regiones. Consejo de la Uni\u00f3n Europea, 2014) identifica els mecanismes de l\u2019exclusi\u00f3 social com aquells a trav\u00e9s dels quals \u00abes nega als individus i als grups pertanyents a una societat, la seva participaci\u00f3 en els intercanvis, les pr\u00e0ctiques i els drets socials que els s\u00f3n imprescindibles per a la integraci\u00f3 social i per a la seva identitat social i personal\u00bb. En aquest sentit, l\u2019exclusi\u00f3 social \u00e9s tractada com aquests termes que expressen all\u00f2 que ha quedat fora, all\u00f2 que no est\u00e0 integrat, incl\u00f2s i que s\u2019analitza com dins-fora, blanc-negre, nacional-estranger, normal-dement, amb-sense... (Juan, 2015).<\/p>\n

En aquest marc de l\u2019exclusi\u00f3 i la inclusi\u00f3, del que queda fora i dins, de tenir o no tenir, l\u2019habitatge representa, en les societats actuals, un factor important d\u2019integraci\u00f3 social i les manques en aquest \u00e0mbit poden convertir-se en la causa que desencadenen la resta de processos d\u2019exclusi\u00f3 (Colau i Alemany, 2012; Uribe, 2015). Aquesta correlaci\u00f3 entre desprotecci\u00f3 i habitatge ha propiciat l\u2019augment d\u2019una de les situacions m\u00e9s greus de l\u2019exclusi\u00f3: el sensellarisme. (Cabrera i Rubio, 2008; Pinar i Caballol, 2010; Trilla, 2014).<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que, hist\u00f2ricament, davant la pobresa extrema de les persones sense llar, les administracions han tendit a focalitzar els esfor\u00e7os en l\u2019atenci\u00f3 al col\u00b7lectiu mitjan\u00e7ant albergs i equipaments residencials que tinguin la finalitat de proporcionar un sostre, una atenci\u00f3 institucionalitzada, a totes les persones que dormen al carrer (Sales i Campos, 2016). Per\u00f2 ens trobem davant una situaci\u00f3 complexa sobre la qual costa trobar dades actualitzades i exactes: quantes persones estan sense llar i quines s\u00f3n les seves necessitats.<\/p>\n

\u00c9s realment dif\u00edcil donar visibilitat a les situacions o problemes que resulten inc\u00f2modes per a la societat, aquells que, malgrat estar a la vista de tot el m\u00f3n, ning\u00fa vol que es lliguin amb el lloc en el qual viu, ja sigui perqu\u00e8 es pensa que enlletgeixen el paisatge urb\u00e0 o perqu\u00e8 es creu que poden allunyar el turisme (Creu Roja, 2016). Una manera de conscienciar i visibilitzar la situaci\u00f3 del col\u00b7lectiu, aix\u00ed com la intervenci\u00f3 que es fa en favor seu, \u00e9s aportar dades reals sobre el conjunt de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Amb aquesta finalitat, nombroses ciutats de tot el m\u00f3n, fan censos o recomptes nocturns per aconseguir una estimaci\u00f3 de les persones que es troben en situaci\u00f3 de carrer. Per\u00f2, amb el pas dels anys, aquests censos o recomptes han anat m\u00e9s enll\u00e0 i permeten, no nom\u00e9s quantificar el nombre de persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial greu, sin\u00f3 tamb\u00e9 analitzar la situaci\u00f3 de les persones identificades en aspectes relacionats amb la situaci\u00f3 administrativa, nivell educatiu, activitat i ingressos, itineraris d\u2019exclusi\u00f3, estat de salut, consum de drogues, relacions familiars i socials i \u00fas i valoraci\u00f3 dels diferents serveis. Malgrat aix\u00f2, els resultats aportats s\u2019han de prendre amb cautela i no s\u2019han de considerar estad\u00edstiques exhaustives que presenten una radiografia fidel de la realitat del col\u00b7lectiu, ja que es produeixen certes limitacions metodol\u00f2giques. La principal limitaci\u00f3 es troba, precisament, en qu\u00e8 aquests es fan una nit de l\u2019any a l\u2019atzar i a pesar que vol ser exhaustiva, no \u00e9s possible controlar el grau d\u2019error que es produeix en la localitzaci\u00f3 de persones en situaci\u00f3 de carrer. (Observatorio Hatento, 2015)<\/p>\n

El primer recompte d\u2019aquest tipus que es va fer a Espanya es va dur a terme a Madrid l\u2019any 2006 i es va fer seguint el model de la ciutat de Nova York, pionera en aquesta classe de recerques. Des de llavors, a m\u00e9s de Madrid, s\u2019han fet estudis de recompte nocturn en diverses ciutats, com Barcelona, Bisc\u00e0ia, Bilbao, Mallorca, Saragossa, Sevilla.... Els recomptes nocturns permeten explicar quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques m\u00e9s rellevants sobre la situaci\u00f3 de les persones sense llar a Espanya, a m\u00e9s de constituir el marc en el qual s\u2019insereix l\u2019Estrat\u00e8gia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020 (ENI-PSH), aprovada pel Consell de Ministres l\u2019any\u00a02015 (Creu Roja, 2016; Ministeri de Sanitat Serveis Socials i Igualtat, 2015).<\/p>\n

A Mallorca, acollint-se a aquesta estrat\u00e8gia \u2212i des de l\u2019any 2015\u2212, l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS, d\u2019ara endavant), fa un cens o recompte nocturn bianual de les persones que pernocten al carrer i en els espais p\u00fablics (bancs, parcs, casetes de la llum...), acompanyat (des de l\u2019any 2017) d\u2019un altre cens de les persones que pernocten o resideixen en els centres habilitats,\u00a0siguin d\u2019urg\u00e8ncia, de curta o\u00a0de llarga estada. D\u2019aquesta manera, promou el dret a una imatge vera\u00e7 i respectuosa de les persones sense llar per sensibilitzar la ciutadania sobre el col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Gr\u00e0fic 1. Situaci\u00f3 dels centres de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El segon i darrer recompte o cens de persones que pernocten o resideixen en centres, fet a Mallorca, va tenir lloc la nit del 27 de mar\u00e7 del 2019. En aquesta enquesta, estaven convidats a participar el total de centres pertanyents a la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 de l\u2019illa, formada pels 11 centres, dels quals 9 s\u00f3n a Palma i 1 a Manacor, i 3 gestionats per l\u2019Ajuntament de Palma, 1 la Fundaci\u00f3 contra l\u2019exclusi\u00f3 Can\u00a0Gaz\u00e0\u00a0i 6 el propi IMAS. Finalment, els principals centres que varen aportar dades varen ser: l\u2019alberg de Manacor, sa Placeta, Ca l\u2019Ardiaca, Casa de Familia, Ca\u2019n Gaz\u00e0, Es Refugi, Centre de Primera Acollida, centre de Pastoral penitenci\u00e0ria.<\/p>\n

Aquest cens es va fer mitjan\u00e7ant la metodologia de l\u2019enquesta\u00a0en l\u00ednia, considerada l\u2019eina \u00f2ptima, ja que tots els centres participants disposaven dels requisits t\u00e8cnics i la infraestructura virtual necess\u00e0ria. A m\u00e9s, l\u2019eina utilitzada va ser la de Google Docs, interf\u00edcie capa\u00e7 d\u2019editar i proporcionar un seguiment instantani de les enquestes que s\u2019han fet, aix\u00ed com bolcar-les en un full de c\u00e0lcul (Alarco y \u00c1lvarez-andrade, 2012). D\u2019aquesta manera, a m\u00e9s, es facilita que l\u2019estudi pugui ser replicat en el futur, seguint la l\u00f2gica de fer-lo de manera bianual.<\/p>\n

El q\u00fcestionari es va compondre de 22 preguntes relacionades amb l\u2019edat, l\u2019ocupaci\u00f3, la nacionalitat, el g\u00e8nere, la localitzaci\u00f3, el nivell d\u2019estudis, la salut, la situaci\u00f3 familiar, la professi\u00f3, la cerca laboral, els motius que l\u2019han portat a aquesta situaci\u00f3, el temps que la pateix... Amb l\u2019objectiu de fer una an\u00e0lisi descriptiva exhaustiva, s\u2019han analitzat les respostes extretes mitjan\u00e7ant el programa inform\u00e0tic d\u2019estad\u00edstica, SPSS, que ens ha perm\u00e8s comprovar percentatges precisos i difer\u00e8ncies significatives entre les variables que s\u2019hi han recollit.<\/p>\n

En l\u2019an\u00e0lisi, hem pogut comprovar que moltes de les variables d\u2019an\u00e0lisi, es poden relacionar amb una s\u00e8rie d\u2019aspectes m\u00e9s gen\u00e8rics, que aporten una classificaci\u00f3 i identificaci\u00f3 m\u00e9s clara i precisa. Aquests aspectes i les variables que engloba, s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

\u2022 Aspectes relacionats al perfil: g\u00e8nere, edat, nacionalitat, estat civil, nivell d\u2019estudis, temps residint a Mallorca.<\/p>\n

\u2022 Aspectes relacionats a la localitzaci\u00f3:\u00a0centre\u00a0on\u00a0es trobaven, temps en el centre, resid\u00e8ncia abans de trobar-se al carrer, pernoctacions al carrer a la darrera setmana, primera vegada en situaci\u00f3 de carrer.<\/p>\n

\u2022 Aspectes relacionats a la seva situaci\u00f3 actual: problemes de salut, ingressos hospitalaris, medicaci\u00f3, font d\u2019ingressos, v\u00edctimes de delictes.<\/p>\n

\u2022 Aspectes relacionats amb el m\u00f3n laboral: ocupaci\u00f3 exercida durant m\u00e9s temps, treball actual, durada de la jornada,metodologia de cerca de treball, esperan\u00e7a de trobar treball, apuntat als serveis p\u00fablics d\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Comen\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi, el 27 de mar\u00e7, 286 persones van pernoctar en algun dels centres habilitats a Mallorca.\u00a0La gran majoria dels quals eren homes, per a ser exactes, 221 (la qual cosa representa un\u00a077,3 %\u00a0del total) i 64, eren dones (22,4 %\u00a0del total). Per tant, la major part de les persones que dormen en centres s\u00f3n homes. Respecte a l\u2019edat, la mitjana d\u2019edat entre tots dos, \u00e9s molt semblant, sent de 52,6 anys la dels homes i 52,3 anys la de les dones. No obstant aix\u00f2, es diferencien en la seva edat m\u00ednima, destacant la dels homes amb 16 anys i l\u2019edat m\u00e0xima, en la qual independentment del g\u00e8nere, es tracta d\u2019edats molt elevades per a una situaci\u00f3 d\u2019extrema exclusi\u00f3, 84 anys.<\/p>\n

Localitzaci\u00f3<\/h2>\n

El nombre total de persones censades es reparteix entre tots els centres, dels\u00a0quals destaca Casa de Fam\u00edlia, per ser el m\u00e9s nombr\u00f3s, amb un total de 126 persones, 96 homes i 30 dones, seguit pels centres de Sa Placeta i Ca l\u2019Ardiaca amb un nombre semblant (al voltant dels 45).<\/p>\n

Taula 1. Mitjana d\u2019edat<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Per tant, trobem que la majoria de centres tracten d\u2019adaptar la seva atenci\u00f3 a una problem\u00e0tica concreta i a un perfil determinat. Aix\u00ed ho demostra la taula seg\u00fcent (taula 2), en la qual s\u2019aprecia el perfil i rang d\u2019edat segons les caracter\u00edstiques del centre.<\/p>\n

Taula 2. Edat i centre<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, les estades en els centres, mostren que les persones solen romandre entre els 2 anys (67 persones, 23,4 %) i d\u2019un a cinc mesos (64 persones, 22,4 %) com a mitjana de temps. Per\u00f2 la situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial \u00e9s un cont\u00ednuum de situacions que fan dif\u00edcil sortir completament i prova d\u2019aix\u00f2\u00a0\u00e9s\u00a0la pregunta de quan es van trobar per primera vegada en aquesta situaci\u00f3, en la qual la gran majoria, un 62,2 % (139 homes i 40 dones), afirma fer m\u00e9s de dos anys, mentre que un 36,7 % (81 homes i 23 dones) es va veure per primera vegada en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial greu fa menys de dos anys.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les persones enquestades manifesten que abans de trobar-se en aquesta situaci\u00f3, tenien una situaci\u00f3 residencial normalitzada, ja que un total de\u00a081,1 %\u00a0residien en la seva pr\u00f2pia casa (35 %, 74 homes i 26 dones), en un pis compartit (23,1 %, 49 homes i 17 dones), amb familiars (12,2 %), amb amics (5,9 %) o en una pensi\u00f3 (4,9 %). Mentre que nom\u00e9s el\u00a017,3 %\u00a0es trobava en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial (carrer, pis ocupat o altres institucions).<\/p>\n

Perfil<\/h2>\n

Pel que fa a la distribuci\u00f3 d\u2019edat, el resultat obtingut fa evident que la poblaci\u00f3 que resideix en centres \u00e9s una poblaci\u00f3 majorit\u00e0riament envellida i encara que la gran majoria encara es troba en una franja de mitjana edat i en una etapa laboral activa, destaca el gruix que forma el tram d\u2019edat de 40 a m\u00e9s de 60\u00a0anys, en el qual trobem un total de 185 homes i 55 dones, el percentatge de les quals representa un 84,3 % del total, entre tots dos g\u00e8neres.<\/p>\n

Taula 3. Mitjana d\u2019edat<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3<\/p>\n

L\u2019estat civil reflecteix una situaci\u00f3 de solitud en les persones que es troben residint en centres, ja que les situacions de \"sense parella\" (97 homes i 16 dones), \"separat\/ada\" (19 homes i 9 dones) i de \"divorciat\/ada\" (68 homes i 17 dones) representen un 79 % del total de la mostra, o el que \u00e9s el mateix, 184 homes i 42 dones. Mentre que la resta de situacions (casat\/ada, parella de fet o en parella), \u00fanicament representen un 21 %.<\/p>\n

Respecte a la nacionalitat, observem com, en contra dels prejudicis i la creen\u00e7a popular, la majoria de persones que pernocten en centres s\u00f3n europeus (78 %), dels quals destaquen les persones de nacionalitat espanyola, representant un 69,6 %, compost per un total de 199 persones (157 homes i 42 dones), seguits per persones de nacionalitat marroquina amb un percentatge del 5,9 %\u00a0(14 homes i 3 dones). A m\u00e9s, cal destacar que de les 199 persones de nacionalitat espanyola, 96 d\u2019elles s\u00f3n de Balears, en concret, 74 homes i 22 dones (48,2 % del total d\u2019espanyols).<\/p>\n

Taula 4: Nacionalitat<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

\u00c9s interessant observar al detall les franges d\u2019edat segons la seva nacionalitat, observem que el gruix de les persones que es troben en centres es troba en les franges d\u2019edat dels 50 als 69 anys, sobretot, en el cas de la nacionalitat espanyola, mentre que en el cas de les persones d\u2019una altra nacionalitat, no solen superar els 59 anys, sin\u00f3 que es troben en franges d\u2019edat inferiors.<\/p>\n

Taula 5: Nacionalitat i edat<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Encara que, sens dubte, si alguna pregunta suscita inter\u00e8s en l\u2019aspecte relacionat al perfil, \u00e9s la dels motius que l\u2019han portat a la situaci\u00f3 actual. Les persones que van contestar l\u2019enquesta, podien triar fins a tres opcions de les plantejades, de les quals destaquen, per ordre d\u2019import\u00e0ncia, la falta de treball (130) seguit per la falta de diners (109) i les addiccions (98).<\/p>\n

Gr\u00e0fic 2: Motius que l\u2019han portat a la situaci\u00f3 actual<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font:Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Situaci\u00f3<\/h2>\n

Un dels avantatges de l\u2019enquesta feta per\u00a0l\u2019IMAS \u00e9s de poder con\u00e8ixer, no nom\u00e9s les dades sobre la localitzaci\u00f3 i el perfil de les persones que pernocten en els centres (com hem fet fins ara), sin\u00f3 la de con\u00e8ixer una mica m\u00e9s la seva situaci\u00f3 actual, el seu projecte de vida, l\u2019estat de salut... Aix\u00ed doncs, relacionat amb aix\u00f2 darrer, un 27,3 %\u00a0de les persones comenten no tenir problemes de salut, mentre que, si agrupem una s\u00e8rie de malalties segons la seva etiologia, trobem que la majoria refereix problemes de salut mental, un 13,3 %\u00a0del total (24 homes i 13 dones). Respecte a la resta de malalties, els problemes f\u00edsics i org\u00e0nics, \u00e9s, com a malaltia espec\u00edfica, l\u2019epil\u00e8psia el que representa el percentatge menor, amb un 1,7 %.<\/p>\n

Taula 6: Problemes de salut<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Corroboren aquestes dades, les preguntes seg\u00fcents de l\u2019enquesta, ja que el 71,7 % dels enquestats pren medicaci\u00f3 de manera habitual (151 homes i 53 dones) i nom\u00e9s un 26,9 % (54 homes i 22 dones) ha patit un ingr\u00e9s hospitalari el darrer any.<\/p>\n

Una altra dada important, i que reflecteix la situaci\u00f3 en la qual es troben les persones que pernocten o resideixen en centres, davant de les persones que es troben en situaci\u00f3 de carrer, \u00e9s la manera en qu\u00e8 obtenen ingressos. Com sabem, moltes de les prestacions i\/o les possibilitats laborals que ofereix el mercat ordinari, estan supeditades a una s\u00e8rie de compromisos que requereixen una situaci\u00f3 residencial estable. Aix\u00ed ho demostra el gr\u00e0fic seg\u00fcent en el qual destaquen el treball, amb un 13,6 % (32 homes i 7 dones) i les prestacions com la renda social garantida (RESOGA), la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3 (RMI) i la pensi\u00f3 no contributiva (PNC) amb un 15,4 % (34 homes i 10 dones), s\u00f3n en les que hi ha m\u00e9s persones. Aix\u00ed mateix, destaquen dades com que un 7,7 % rep una pensi\u00f3 de vellesa (que pot influir en la cronificaci\u00f3 d\u2019aquestes situacions), un 7,3% recorre a activitats marginals i un 7 % no tingui cap mena d\u2019ingr\u00e9s, sense oblidar l\u2019augment de la vulnerabilitat per q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, ja que un 0,7 % de dones recorre la prostituci\u00f3 com a manera per a obtenir ingressos.<\/p>\n

Gr\u00e0fic 3: Font d\u2019ingressos<\/strong><\/p>\n

\"\"Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

A m\u00e9s, la situaci\u00f3 de les persones que pernocten en centres tamb\u00e9 millora respecte als delictes, ja que un 49,3 %\u00a0afirma no haver patit cap agressi\u00f3, davant del 40,5 %\u00a0que afirma haver patit robatoris (16,4 %), insults i\/o amenaces (12,6 %), agressions f\u00edsiques (9,4 %) i destaca la dada de les agressions sexuals que, de nou, demostra la situaci\u00f3 de vulnerabilitat per q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, ja que la pateixen, \u00fanicament, dones (6 en total, 2,1 %).<\/p>\n

Laboral<\/h2>\n

Finalment, un aspecte que ens ajuda a con\u00e8ixer m\u00e9s les persones que pernocten o resideixen en centres, s\u00f3n tots els factors relacionats amb el mercat laboral, ja que ens permet veure la traject\u00f2ria professional, la situaci\u00f3 i les possibilitats que tenen davant el mercat laboral ordinari.<\/p>\n

Un aspecte que ens ajuda a imaginar, encara m\u00e9s, el perfil de les persones que pernocten o resideixen en centres \u00e9s la de l\u2019ocupaci\u00f3 exercida durant m\u00e9s temps, que al seu torn \u00e9s un reflex de la situaci\u00f3 del mercat laboral insular actual i passada, amb gran influ\u00e8ncia del sector serveis i de la construcci\u00f3. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que un 29 % dels enquestats (83 homes) han exercit d\u2019obrer i professions relacionades amb la construcci\u00f3 (electricista, lampista, pintor...). Mentre que, d\u2019altra banda, si tenim en compte les professions del sector serveis (dependent\/a, netejador\/a, repartidor\/a, cambrer\/a, cuiner\/a i jardiner\/a) suposen un percentatge de 28,6 %. Aix\u00ed mateix, aquesta dada tamb\u00e9 ens permet comprovar la polaritzaci\u00f3 del mercat laboral respecte al g\u00e8nere, exemple d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n les professions de neteja, exercida per 19 dones i 4 homes; o la de cuidadora, \u00fanicament \u00e9s exercida per dones (6 en total), mentre que les professions de la construcci\u00f3, \u00fanicament\u00a0s\u00f3n exercides per homes.<\/p>\n

Gr\u00e0fic 4: Ocupaci\u00f3 exercida durant m\u00e9s temps<\/strong>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Per\u00f2 la situaci\u00f3 de l\u2019exclusi\u00f3 residencial afecta a\u00a0l\u2019hora de la recerca d\u2019ocupaci\u00f3, aix\u00ed ho demostren\u00a0els enquestats, ja que gaireb\u00e9 la meitat d\u2019ells, un 49,7 %\u00a0no t\u00e9 l\u2019esperan\u00e7a de trobar feina davant del 40,6 %\u00a0que si la t\u00e9. Dada relacionada directament amb la metodologia utilitzada per a buscar feina, ja que 79 persones, el 27,6 %, no busquen ocupaci\u00f3 (65 homes i 14 dones) i un altre gran nombre, 104 persones, el 36,4 %, va deixar en blanc aquesta pregunta. No obstant aix\u00f2, 89 persones (70 homes i 19 dones), el 31 %, afirmen buscar ocupaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019orientaci\u00f3 laboral,\u00a0la autocandidatura, el boca a boca la premsa o internet o mitjan\u00e7ant els serveis p\u00fablics d\u2019ocupaci\u00f3. Dada que correspon amb l\u2019afirmaci\u00f3 que el 35,3 % estan apuntats en el Servei d\u2019Orientaci\u00f3 de les Illes Balears, davant del 44,8 %\u00a0que no.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, i com hem vist anteriorment, alguna de les persones que pernocten o resideixen en centres, malgrat la seva situaci\u00f3 de vulnerabilitat, aconsegueix accedir a un lloc de treball i el 18,5 %\u00a0(44 homes i 9 dones), treballen. D\u2019ells, el 56,6 % ho fa de manera irregular, davant del\u00a043,4 %\u00a0que ho fa de manera reglada. I, a m\u00e9s, un 50,9 %\u00a0(de les 53 persones que treballen), t\u00e9 una jornada laboral de 20 h i\u00a040 h, mentre que un 20,8 % t\u00e9 una jornada inferior a 20 h, fins i tot 5 persones (un 9,4 %) treballen menys de 10 h.<\/p>\n

Gr\u00e0fic 5: Fa feina actualment?<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

D\u2019altra banda, continua havent-hi un 81,5 %\u00a0de les persones que no treballa, \u00e9s a dir, 233 persones. El gruix d\u2019aquestes, porta sense fer-ho entre 3 i m\u00e9s de 10 anys, un 53,2 %, mentre que una petita part, un 26,6 % fa 2 anys o menys que no ha trobat una ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Taula 7: Problemes de salut<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p>\n

Conclusions<\/h2>\n

Una persona que no t\u00e9 acc\u00e9s a un habitatge, a participar, a treballar, a formar-se, a cuidar la seva salut, a formar una fam\u00edlia... que es troba en l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s sever de l\u2019exclusi\u00f3, sense llar: \u00e9s una persona que no existeix. Dins de l\u2019exclusi\u00f3 residencial, no nom\u00e9s la falta, sin\u00f3 tamb\u00e9 la p\u00e8rdua d\u2019un lloc estable en el qual viure, suposa un impacte que\u00a0afecta\u00a0la intimitat, la dignitat, la salut i, fins i tot, la realitzaci\u00f3 personal.<\/p>\n

Els censos i recomptes de persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial, ens permeten quantificar el nombre de persones que es troben en aquesta situaci\u00f3, per\u00f2, si anem un pas m\u00e9s enll\u00e0, les enquestes (com aquesta que ha fet l\u2019IMAS\u00a0en els centres de la xarxa d\u2019inclusi\u00f3), ens permet acostar-nos una mica m\u00e9s a les dificultats, pors, expectatives i processos que han viscut totes les persones que es troben pernoctant o residint en centres.<\/p>\n

Les dades obtingudes ens permeten observar com el proc\u00e9s del\u00a0sensellarisme, contrari als prejudicis i les creences populars que solen ser persones \u00abde mala vida\u00bb, \u00abjoves sense ofici\u00bb i\/o \u00abestrangers\u00bb, pot afectar a tota mena de persones, independentment de la seva situaci\u00f3. Exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que un 81,1 % tenien una situaci\u00f3 residencial normalitzada abans de trobar-se pernoctant i\/o residint en un centre. A m\u00e9s, unes 199 persones (69,9 %) s\u00f3n de nacionalitat espanyola dels quals, 96 persones, s\u00f3n nascuts a Balears, mentre que la nacionalitat seg\u00fcent m\u00e9s nombrosa \u00e9s la marroquina, amb un total de 17 persones. I finalment, les dades demostren que ens trobem davant una poblaci\u00f3 envellida, ja que el gruix d\u2019edat de les persones enquestades est\u00e0 entre els 50 i 69 anys.<\/p>\n

A pesar que l\u2019exclusi\u00f3 residencial \u00e9s una de les situacions m\u00e9s extremes de les situacions d\u2019exclusi\u00f3, les preguntes relacionades amb el mercat laboral, han demostrat ser un reflex de la situaci\u00f3 del mercat laboral insular actual i passat, ja que les professions majorit\u00e0ries s\u00f3n del sector serveis (28,6 %) i de la construcci\u00f3 (29 %). A m\u00e9s, hem pogut comprovar que algunes de les persones dels centres de la xarxa d\u2019inclusi\u00f3 enquestades, aconsegueixen accedir a una ocupaci\u00f3 (18,5).<\/p>\n

Finalment, \u00e9s important destacar la vulnerabilitat i\u00a0invisibilitzaci\u00f3\u00a0que es produeix segons el g\u00e8nere quan parlem de persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial. Exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que \u00fanicament 9 dones aconsegueixen accedir a una ocupaci\u00f3 i quan ho fan, sol ser en els perfils de neteja, (19 dones, 4 homes) o la de cuidadora (6 dones), sense comptar les que es veuen obligades a exercir la prostituci\u00f3 (2 dones).<\/p>\n

Per aix\u00f2, despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels centres, les persones sense llar no haurien de representar una alarma social en les societats contempor\u00e0nies basades en un Estat de Dret en el qual s\u2019enalteix l\u2019individu, s\u2019abandera la llibertat i es fomenta la mobilitat laboral.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia<\/h2>\n

Alarco, J. J., i \u00c1lvarez-andrade, E. V. (2012). Google Docs: una alternativa de encuestas online. Cartas al director<\/em>, n\u00fam. 15 (1), p.9-10.<\/p>\n

Cabrera, P., i Rubio, M. (2008). \u00abLas personas sin hogar, hoy\u00bb. Revista Del Ministerio de Trabajo e Inmigraci\u00f3n<\/em>, n\u00fam. 75, p. 51\u201374.<\/p>\n

Colau, A., i Alemany, A. (2012). Vidas Hipotecadas. De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda.<\/em> Angle Editorial, Cuadril\u00e1tero Libros. Consulta: https:\/\/afectadosporlahipoteca.com\/2012\/12\/10\/vidas-hipotecadas-descarga-libro-plataforma-afectados-hipoteca\/<\/a><\/p>\n

Comit\u00e9 de las Regiones. Consejo de la Uni\u00f3n Europea. (2014). Dictamen del Comit\u00e9 de las Regiones (2014\/271) relativa a la Estrategia europea para las personas sin hogar. Diario Oficial de la Uni\u00f3n Europea. Serie C, (271, 25 de Junio de 2014), 36\u201339.<\/p>\n

Cruz Roja. (2016). IV Estudio personas sin techo Zaragoza 2016.<\/em> (Intervenci\u00f3n social de Cruz Roja, Ed.). Cruz Roja Espa\u00f1a.<\/p>\n

Juan, M. (2015). \u00abEl derecho a una vivienda, una cuesti\u00f3n de derechos humanos\u00bb. Revista C\u00e1tedra Paralela<\/em>, n\u00fam. 12, p. 13\u201336.<\/p>\n

Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. (2015). Estrategia Nacional Integral para Personas Sin Hogar 2015-2020.<\/em> Madrid.<\/p>\n

Observatorio Hatento. (2015). Muchas Preguntas Algunas respuestas.<\/em> Madrid.<\/p>\n

Pinar, J., i Caballol, J. (2010). \u00abConstruyendo relaciones. Interveni\u00f3n psicosocial con personas sin hogar\u00bb. Asociacion Realidades y Fundaci\u00f3n RAIS<\/em>, num.1, 248.<\/p>\n

Sales i Campos, A. (2016). \u00abSinhogarismo y exclusi\u00f3n social\u00bb. Revista de Treball Social. Col\u00b7legi Oficial de Treball Social de Catalunya<\/em>, n\u00fam. 209, p. 9-25.<\/p>\n

Trilla, C. (2009). \u00abLa Ley del derecho a la vivienda: aspectos m\u00e1s destacados\u00bb. Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em>, n\u00fam. 38, p.1-19.<\/p>\n

Uribe, J. (2015). De la calle al hogar. Housing First como modelo de intervenci\u00f3n y su aplicaci\u00f3n en Barcelona.<\/em><\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: inclusi\u00f3 social, sensellarisme, recompte. Resum \u00c9s realment dif\u00edcil donar visibilitat a les situacions o problemes que resulten inc\u00f2modes per a la societat, i un d\u2019aquests \u00e9s la problem\u00e0tica del sensellarisme. Aquest article analitza els resultats del cens objecte del III recompte de persones sense sostre que va fer l\u2019IMAS la nit del 27 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4376,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[94,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4353"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4353"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4370,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4353\/revisions\/4370"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4376"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}