{"id":2228,"date":"2019-01-19T08:02:49","date_gmt":"2019-01-19T06:02:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2228"},"modified":"2021-04-23T07:46:35","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:35","slug":"consideracions-sobre-lexclusio-extrema-de-marginalia-estant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/consideracions-sobre-lexclusio-extrema-de-marginalia-estant\/","title":{"rendered":"Consideracions sobre l’exclusi\u00f3 extrema de margin\u00e0lia estant"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> Can Gaz\u00e0, pobresa, marginaci\u00f3, sensellarisme, i resposta a l'exclusi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

En parlar d'exclusi\u00f3 social o en tractar-la tant personalment com solid\u00e0ria, cal no perdre mai de vista qui i qu\u00e8 la causa. L'ONU afirma que la pobresa \u00e9s un problema greu de drets humans i, essent causa i conseq\u00fc\u00e8ncia de violacions d'aquests drets elementals, comporta altres violacions. \u00c9s per aix\u00f2 que si sols es treballa per pal\u00b7liar els efectes d'aquests atacs als drets humans i no se'n denuncia l'origen, si no es lluita amb tot l'afany contra l'origen d'aquests greuges, es perpetua la injust\u00edcia; se segueix atemptant contra la dignitat humana.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Jaume Mateu i Mart\u00ed<\/strong>
\nPresident de Can Gaz\u00e0, Institut Contra l'Exclusi\u00f3 Social<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Can Gaz\u00e0 forma part dels diversos equipaments posats a disposici\u00f3 de la poblaci\u00f3 marginada de Mallorca des del mes de mar\u00e7 de l'any 1978. Quaranta-un anys, per tant, al servei de les persones m\u00e9s acuitades per la fretura; una veritable eternitat fent de presa de pols i de talaia de la margin\u00e0lia mallorquina -com ens agrada dir a la poblaci\u00f3 exclosa- i de banc de proves permanent per atendre-la com cal.<\/p>\n

Ara mateix at\u00e9n 20 homes que v\u00e9nen de la toxicomania (preferentment l'alcoh\u00f2lica), ara en abstin\u00e8ncia; sense sostre i, per aix\u00f2, sense cap mena de suport i amb malalties invalidants de distint grau. El seu deteriorament f\u00edsic \u2013en gaireb\u00e9 tots els casos irreversible- i emocional, els impedeix retornar al mercat de treball ordinari, motiu pel qual la seva inserci\u00f3 social \u00e9s prou dificultosa. Per a ells s\u2019ha habilitat la casa, que els acull i at\u00e9n totes les seves necessitats les vint-i-quatre hores de tots els dies de l\u2019any. Els seus \u00fanics ingressos provenen de pensions no contributives que no els permeten de fer front a cap mena de lloguer.<\/p>\n

Aix\u00ed i tot, sent conscients que l'ociositat \u00e9s el mal dolent dels exclosos severs, tots els residents tenen talls de feina marcats que ocupen, com a m\u00ednim, tres hores di\u00e0ries del seu temps; en molts casos, aquestes hores es perllonguen. \u00c9s clar que aquesta ocupaci\u00f3 contempla el seu estat de salut i es decideix d\u2019acord amb les seves possibilitats f\u00edsiques.<\/p>\n

A banda del casal i de la finca de Can Gaz\u00e0, es disposa d'una nau al pol\u00edgon de Can Valero, de Palma, en la qual hi tenim el \u00abTaller Margin\u00e0lia\u00bb que ocupa els residents que es troben en millors condicions de salut i pret\u00e9n contribuir a la seva recuperaci\u00f3 personal. En aquest taller, els mobles, la roba, els llibres i fins i tot les utopies hi troben una nova oportunitat de ser \u00fatils. Aquest projecte, el vaixell insigne de Can Gaz\u00e0, demostra dia a dia que \u00e9s el millor agent socialitzador dels residents.<\/p>\n

El sentit tant del Taller Margin\u00e0lia com l'\u00fas i l'aprofitament de la finca de Can Gaz\u00e0 responen al lema categ\u00f2ric: \u201cLa dignitat del marginat exigeix que quan se segui a taula pugui dir: aquest plat de calent no me\u2019l regalen; me l\u2019he guanyat\u201d.<\/p>\n

El nostre r\u00e8gim organitzatiu \u00e9s assembleari. No disposam de monitors. Cada setmana, els dimarts, es fa una assemblea en la que s'informa del pla per a la setmana vinent i s'avalua la passada.<\/p>\n

Atalaiant el panorama de Margin\u00e0lia<\/em><\/h2>\n

Com d\u00e8iem, Can Gaz\u00e0, des de fa quaranta-un anys i de manera ininterrompuda forma part dels establiments que a Mallorca atenen l'exclusi\u00f3 social, fet que li confereix el deganat d'aquests equipaments. Durant aquests anys, a part d'atendre els seus residents, ha volgut ser una talaia del moviment marginal de l\u2019illa i, arran d'aix\u00f2, tamb\u00e9 ha estat l\u2019epicentre de nombroses revoltes en el nostre camp marginal, moltes d'elles guanyades i algunes altres que acabarem guanyant tots.<\/p>\n

Al mateix temps, des del centre del Secar de la Real hem afavorit sempre el debat permanent al voltant de la pobresa en tots els seus graus amb la intenci\u00f3 de visibilitzar responsablement la seva exist\u00e8ncia i conscienciar la ciutadania que els d\u00e8ficits que presenten les persones amb menys eines i recursos per no perdre el ritme que marca la societat de cada moment, \u00e9s una realitat punyent que ens afecta i ens interpel\u00b7la a tots, no nom\u00e9s als que treballen en aquests \u00e0mbits i als responsables pol\u00edtics del ram.<\/p>\n

Per aix\u00f2, en aquesta exposici\u00f3 presentarem aquells punts que consideram capitals per emmarcar l\u2019atenci\u00f3 que requereix l\u2019exclusi\u00f3 social severa que posa en destret la ciutadania illenca. I per mantenir en el centre del nostre inter\u00e8s i treball la persona marginada. En definitiva, el que pretenem \u00e9s assenyalar la causa primig\u00e8nia de l'exclusi\u00f3 social i la reacci\u00f3 necess\u00e0ria per acarar amb garanties les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

No es tracta de dir res de nou, d\u2019exposar novetats, sin\u00f3 de recordar, d\u2019atendre el que ja sabem per\u00f2 que passam per alt probablement perqu\u00e8 el dia a dia dels que treballam amb l\u2019exclusi\u00f3 social severa ens ocupa tot el temps i ens impedeix de prendre la dist\u00e0ncia necess\u00e0ria per abastar el panorama i precisar l\u2019atenci\u00f3 i tamb\u00e9 la tensi\u00f3.<\/p>\n

La resposta necess\u00e0ria<\/h2>\n

Com sol dir el s\u00edndic general de Can Gaz\u00e0, Jaume Santandreu, m\u00e9s de cinquanta anys treballant amb i per a l\u2019exclusi\u00f3 social mallorquina, l\u2019atenci\u00f3 acurada a la poblaci\u00f3 dels marges, si no va acompanyada de la den\u00fancia dels factors marginadors, no deixa de ser la m\u00e9s pura -i dura- expressi\u00f3 de la benefic\u00e8ncia.<\/p>\n

Estalona l\u2019afirmaci\u00f3 fent notar que el causant de totes les estimbades economicosocials no \u00e9s cap fenomen natural i, per aix\u00f2, puntual, amb centenars de milers de damnificats, sin\u00f3 la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s nefanda de l\u2019ab\u00fas de poder, de la cobd\u00edcia i de la depredaci\u00f3. Per aix\u00f2 mateix, considera Santandreu que rere cada aportaci\u00f3 d\u2019aliments o altres productes necessaris; rere tot acte de solidaritat vers l\u2019exclusi\u00f3 m\u00e9s severa, hi ha d\u2019anar adherida la voluntat ferma i individual de voler canviar aquesta situaci\u00f3 manifestament injusta. Mai com ara i des de fa molts decennis, sost\u00e9 Jaume Santandreu, la injust\u00edcia no s\u2019havia manifestat amb tanta contund\u00e8ncia, ra\u00f3 per la qual s\u2019han d\u2019activar com m\u00e9s aviat millor els mecanismes alliberadors.<\/p>\n

Considera, a m\u00e9s, que, com sol passar despr\u00e9s d\u2019una crisi econ\u00f2mica m\u00e9s o menys devastadora, es torna a posar en circulaci\u00f3 la voluntat de retornar a la caritat i a l\u2019almoinisme, i de tornar a posar messions pel providencialisme.<\/p>\n

S\u2019han susp\u00e8s, de facto, els drets socials que tant ens ha costat aconseguir i \u00e9s ben hora, emfasitza Santandreu, de parar els peus a tanta inf\u00e0mia. Si no clamam per aquests drets; si callam davant tants tropells, ens convertim en c\u00f2mplices dels greuges.<\/p>\n

L\u2019ONU, entitat poc sospitosa de ser agitadora, posava aquest lema en el Dia Internacional per a l\u2019Eradicaci\u00f3 de la Pobresa de l\u2019any 2016: \u201cDe la humiliaci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 a la participaci\u00f3: acabar amb la pobresa en totes les seves formes\u201d. Aix\u00ed, es palesava que per entendre completament la pobresa en les seves m\u00faltiples dimensions, no s\u2019havia d\u2019atendre nom\u00e9s la manca d\u2019ingressos econ\u00f2mics o el que cal per al benestar material, com l\u2019alimentaci\u00f3, l\u2019habitatge, la terra i altres actius. D\u2019aquesta manera, l\u2019ONU ent\u00e9n que s\u2019ha de recon\u00e8ixer la humiliaci\u00f3 que suposa la pobresa i la necessitat de fer-li front empoderant els pobres.<\/p>\n

D\u2019aquest plantejament es pot deduir que la pobresa i la mis\u00e8ria -la seva filla bastarda- s\u00f3n la m\u00e0xima expressi\u00f3 de l\u2019esclavatge. No cal dir, per aix\u00f2, que de la pobresa estant, la llibertat \u00e9s un miratge. Ni recordar que la ferotgia del capitalisme no \u00e9s altra que viure de la desigualtat, del sotmetiment a una pr\u00e0ctica desenvolupista antrop\u00f2faga, que menja carn humana, com els ogres de les rondalles. Hi ha consens a bastament per proclamar que la pobresa inestabilitza i conflictivitza el nostre m\u00f3n.<\/p>\n

La pobresa, segons l\u2019ONU, \u00e9s \u00abuna condici\u00f3 humana que es caracteritza per la privaci\u00f3 cont\u00ednua o cr\u00f2nica dels recursos, la capacitat, les opcions, la seguretat i el poder necessaris per gaudir d\u2019un nivell de vida adequat i d\u2019altres drets civils, culturals, econ\u00f2mics, pol\u00edtics i socials\u00bb. Per aix\u00f2, en el redactat de \u00abEls principis rectors sobre l\u2019extrema pobresa i els Drets Humans\u00bb aquesta organitzaci\u00f3 no s\u2019est\u00e0 d\u2019afirmar que: \u00abLa pobresa \u00e9s, en si mateixa, un problema de drets humans urgent. Alhora causa i conseq\u00fc\u00e8ncia de violacions dels drets humans, \u00e9s una condici\u00f3 que condueix a altres violacions\u00bb(1)<\/span>.<\/p>\n

L\u2019ONU recorda als seus Estats membres que \u00aben un m\u00f3n caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econ\u00f2mic, mitjans tecnol\u00f2gics i recursos financers, \u00e9s un esc\u00e0ndol moral que milions de persones visquin en l\u2019extrema pobresa\u00bb i tamb\u00e9 que \u00ables persones que viuen en la pobresa ensopeguen amb enormes obstacles, d\u2019\u00edndole f\u00edsica, econ\u00f2mica, cultural i social, per exercir els seus drets\u00bb.<\/p>\n

\u00abTot i que les persones que viuen en l\u2019extrema pobresa no poden reduir-se simplement a una llista de grups vulnerables, la discriminaci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 figuren entre les principals causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de la pobresa. Les persones que viuen en la pobresa pateixen sovint desavantatges i discriminaci\u00f3 basades en la ra\u00e7a, el sexe, l\u2019edat, l\u2019\u00e8tnia, la religi\u00f3, la llengua i altres condicions\u00bb, es reflecteix en el pre\u00e0mbul d\u2019aquest document, i s\u2019emfasitza que \u00ables dones solen tenir majors dificultats per accedir a ingressos, b\u00e9ns i serveis, i s\u00f3n particularment vulnerables a l\u2019extrema pobresa, de la mateixa manera que altres grups, com els infants, les persones velles, les persones amb discapacitat, els migrants, els refugiats, els sol\u00b7licitants d\u2019asil, els despla\u00e7ats interns, les minories, les persones que viuen amb el VIH \/ SIDA i els pobles ind\u00edgenes\u00bb(2)<\/span>.<\/p>\n

Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), a tot el m\u00f3n, al voltant de 736 milions de persones encara viuen amb menys de 1,08 euros al dia i moltes no tenen acc\u00e9s a aliments, aigua potable i sanejament adequats(3)<\/span>.<\/p>\n

De Margin\u00e0lia<\/em> estant s\u2019abasten prou b\u00e9 aquestes magnituds que passen per malla a la majoria de les llars insulars, peninsulars i continentals. Per a la immensa majoria de la ciutadania del nostre entorn o \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia la pobresa extrema queda molt lluny, tant que gaireb\u00e9 no cal atendre-la perqu\u00e8 la probabilitat que l\u2019afecti \u00e9s m\u00ednima, gaireb\u00e9 \u00ednfima. I tanmateix no cal que ens toqui la m\u00e0 p\u00fatrida de la mis\u00e8ria en grau extrem perqu\u00e8 no lluitem contra ella perqu\u00e8, efectivament, atempta contra la dignitat humana.<\/p>\n

No cal dir que les persones que malviuen en les nostres bosses de pobresa tamb\u00e9 pateixen desavantatges de tota mena i tenen dificultats d\u2019acc\u00e9s a tots els \u00e0mbits relacionals. Els nostres pobres, sense que siguin extrems, tamb\u00e9 s\u00f3n discriminats i hem de lluitar aferrissadament perqu\u00e8 no ho siguin, i ho hem de fer cara alta i sense treva perqu\u00e8 \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de dignitat, de dignitat humana.<\/p>\n

\u201cMentre se segueixi abordant la pobresa com un d\u00e8ficit quantitatiu natural \u2013o fins i tot qualitatiu- que cal compensar, no s\u2019aconseguir\u00e0 galvanitzar la voluntat pol\u00edtica necess\u00e0ria per reduir-la. El pauperisme s\u2019acabar\u00e0 el dia que es reconegui que la pobresa constitueix una violaci\u00f3 dels drets humans, per la qual cosa se\u2019n declari l\u2019abolici\u00f3\u201d.<\/p>\n

La frase \u00e9s del senegal\u00e8s Pierre San\u00e9 (Dakar, 1949), Director Adjunt per a les Ci\u00e8ncies Socials i Humanes de la UNESCO i Secretari General d\u2019Amnistia Internacional des d\u2019octubre de 1992 a abril de 2001.<\/p>\n

Est\u00e0 extreta de l\u2019article \u201cAbolir la pobreza no es una utop\u00eda\u201d, publicat al diari El Pa\u00eds dia 22 d\u2019octubre de l\u2019any 2002; fa, per tant, setze anys i mesos, i com totes les frases pensades i repensades, i que flueixen de l\u2019observaci\u00f3 primmirada i cr\u00edtica de la realitat, segueix valent tant com fa tants d\u2019anys(4)<\/span>.<\/p>\n

A l\u2019arxip\u00e8lag, any rere any, ens informen que la temporada tur\u00edstica ha estat gaireb\u00e9 espl\u00e8ndida, per\u00f2 els guanys proporcionats per la sobreabund\u00e0ncia de turistes i cotxes de lloguer, no ha arribat all\u00e0 on caldria: a les capes socials m\u00e9s deprimides econ\u00f2micament. Per tant, vivim negats dins un sistema antrop\u00f2fag i segregador.<\/p>\n

I d\u2019aquesta manera salvatge de valorar la vida humana tots en som responsables. Com de canviar-la. I no hi ha s\u00edmptomes clars que alg\u00fa o quelcom es mogui inequ\u00edvocament en aquest sentit; m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una almoina descompromesa hi ha poca cosa. M\u00e9s encara: la pobresa s\u2019est\u00e9n i molts pobres es neguen a acceptar-ho perqu\u00e8 la pobresa, avui com abans i sempre, \u00e9s un estigma i ning\u00fa no vol ser assenyalat.<\/p>\n

Al cap i a la fi, els marginats profunds ho s\u00f3n constitucionalment, com si digu\u00e9ssim; exclosos -i enclosos- en la seva extrema pobresa. No els empara cap dret. Se sap que apallissar un pobre que viu al carrer i s\u2019aixopluga a un caixer autom\u00e0tic o a qualsevol altre indret no \u00e9s delicte, encara, sin\u00f3 una simple falta, per molt que el Senat espanyol, fa uns mesos, prengu\u00e9s en consideraci\u00f3 una moci\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019aporof\u00f2bia sigui considerada delicte.<\/p>\n

Els delictes d\u2019odi, ara per ara, se segueixen centrant en la ra\u00e7a, l\u2019orientaci\u00f3 sexual, la religi\u00f3, les creences i la discapacitat. Fins i tot els insults racistes o xen\u00f2fobs ho poden ser, delicte. Els pobres i la pobresa en l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s severa no entren en aquesta catalogaci\u00f3 de l\u2019odi, i mira que en genera!<\/p>\n

Ep\u00edleg<\/h2>\n

En el context europeu la F\u00e9d\u00e9ration Europ\u00e9enne d'Associations Nationales Travaillant avec les Sans-Abri<\/em> (FEANTSA)(5)<\/span> considera sense sostre aquella persona que no pot accedir o conservar un allotjament adequat permanentment, ja sigui per manca de recursos econ\u00f2mics o per tenir dificultats (personals o socials) per portar una vida aut\u00f2noma. En el nostre context es consideren sense sostre aquelles persones que, o b\u00e9 viuen al carrer o b\u00e9 viuen sota l\u2019aixopluc de les institucions, els albergs, els centres i entitats p\u00fabliques o privades. Certament, la definici\u00f3 de la FEANTSA \u00e9s m\u00e9s \u00e0mplia, tot donant cabuda en el col\u00b7lectiu sense sostre els qui ho fan en habitatges precaris o infrahabitatges. I tamb\u00e9 aquells habitatges que presenten amuntegament, un fet m\u00e9s habitual del que caldria i que passa per malla.<\/p>\n

Atenent que el dret a l\u2019habitatge, avui per avui a l\u2019Estat espanyol, no existeix m\u00e9s enll\u00e0 de la seva pomposa definici\u00f3, l\u2019\u00fanic recurs per a la gent que viu a la intemp\u00e8rie i a llocs insalubres i perillosos, s\u00f3n els centres i albergs p\u00fablics o privats; a Mallorca l\u2019experi\u00e8ncia del Housing First just acaba de comen\u00e7ar. Aix\u00f2 fa que les administracions p\u00fabliques illenques hagin d\u2019establir els par\u00e0metres, condicions i reglaments precisos perqu\u00e8 aquests serveis s\u2019ofereixin amb la m\u00e0xima dignitat i qualitat.<\/p>\n

Com sigui, aquests dispositius p\u00fablics s\u2019han de centrar necess\u00e0riament en les persones, en les seves necessitats i s\u2019han d\u2019aplicar els models d\u2019atenci\u00f3 adients per a cada cas. I no sempre el reglament m\u00e9s punt\u00f3s i primmirat \u00e9s el m\u00e9s efectiu; moltes vegades les cotilles reglament\u00e0ries acaben per encarcarar el recurs fent-lo poc eficient o manifestament inservible. I, per sobre de tot, aquests recursos s\u2019han de dissenyar inexcusablement d\u2019acord amb els qui els ocuparan. O no hi tenen dret?<\/p>\n

Can Gaz\u00e0, t\u00e9 molt de m\u00e0gic, de prodigi\u00f3s. Tot s\u2019aguanta amb pinces, per\u00f2 resisteix tots els embats. De la precarietat de tot n\u2019ha fet el dip\u00f2sit resilient necessari per mantenir la for\u00e7a i la dretura. Instal\u00b7lat permanentment en la crisi, Can Gaz\u00e0 ha fet peu fiter en la realitat sense adjectius ni matisos i sobre aquesta base ha intentat construir l\u2019aixopluc que m\u00e9s dignifica el rebutjat.<\/p>\n

I amb la tenacitat que ens caracteritza, seguirem clamant perqu\u00e8 la causa de la pobresa extrema, la dels marginaires, la dels enclosos en el sense res permanent, esdevingui q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estat, causa comuna, ra\u00f3 de tots, l\u2019\u00fanica forma d\u2019estroncar el doll incessant de persones als abismes de la mis\u00e8ria.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

(1) \u00a0 En l\u00ednia https:\/\/www.ohchr.org\/Documents\/Publications\/OHCHR_ExtremePovertyandHumanRights_SP.pdf<\/a><\/p>\n

(2) \u00a0 En l\u00ednia https:\/\/www.ohchr.org\/Documents\/Publications\/OHCHR_ExtremePovertyandHumanRights_SP.pdf<\/a><\/p>\n

(3) \u00a0 En l\u00ednia http:\/\/www.undp.org\/content\/undp\/en\/home\/sustainable-development-goals\/goal-1-no-poverty.html<\/a><\/p>\n

(4) \u00a0 En l\u00ednia https:\/\/elpais.com\/diario\/2002\/10\/22\/sociedad\/1035237607_850215.html<\/a><\/p>\n

(5) \u00a0 En l\u00ednia https:\/\/www.feantsa.org<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: Can Gaz\u00e0, pobresa, marginaci\u00f3, sensellarisme, i resposta a l’exclusi\u00f3. Resum En parlar d’exclusi\u00f3 social o en tractar-la tant personalment com solid\u00e0ria, cal no perdre mai de vista qui i qu\u00e8 la causa. L’ONU afirma que la pobresa \u00e9s un problema greu de drets humans i, essent causa i conseq\u00fc\u00e8ncia de violacions d’aquests drets […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2528,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[88,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2228"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2531,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2228\/revisions\/2531"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}