{"id":2225,"date":"2019-01-19T08:03:00","date_gmt":"2019-01-19T06:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2225"},"modified":"2021-04-23T07:46:34","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:34","slug":"obrint-portes-cap-el-dret-de-la-salut-de-les-persones-sense-llar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/obrint-portes-cap-el-dret-de-la-salut-de-les-persones-sense-llar\/","title":{"rendered":"Obrint Portes. Cap el dret de la salut de les persones sense llar"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> sensellarisme, dret a la salut, exclusi\u00f3 social, salut positiva.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Metges del M\u00f3n \u00e9s una associaci\u00f3 independent humanit\u00e0ria i de voluntariat que treballa per a fer efectiu el dret a la salut<\/strong> per a totes les persones, especialment per a aquelles que viuen en situaci\u00f3 de pobresa, desigualtat de g\u00e8nere i\/o exclusi\u00f3 social o s\u00f3n v\u00edctimes de crisis humanit\u00e0ries. El comprom\u00eds \u00e9s fer feina per un canvi social cap a una societat m\u00e9s justa, equitativa i solid\u00e0ria. Part del treball que s\u2019ha realitzat a Palma est\u00e0 enfocat al dret de la salut de les persones sense llar, els quals els veuen vulnerats a diferents nivells. Per aquesta ra\u00f3, la feina amb ells\/es implica afavorir una salut positiva i el seu apoderament, a la vegada que, es dur a terme una tasca de sensibilitzaci\u00f3 cap a la poblaci\u00f3 general amb l\u2019objectiu de promoure el canvi social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Mar\u00eda Molinero Delgado<\/strong>
\nPsic\u00f2loga d\u2019intervenci\u00f3 social i t\u00e8cnica d\u2019intervenci\u00f3 amb persones sense llar \u001cde Metges del M\u00f3n Illes Balears<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Qu\u00e8 \u00e9s la salut?<\/h2>\n

Metges del M\u00f3n segueix la l\u00ednia de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, qui explica que las circumst\u00e0ncies en que les persones neixen, creixen, viuen i treballen son crucials per que gaudeixin del m\u00e9s alt nivell de salut. Aquestes condicions vendran determinades per la distribuci\u00f3 dels diners, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, que dependr\u00e0 a la vegada de les pol\u00edtiques adoptades, amb especial import\u00e0ncia sobre les referents al sistema de salut dels que dependr\u00e0 que les persones puguin accedir i gaudir del dret a la salut a trav\u00e9s de la atenci\u00f3 garantida per les administracions p\u00fabliques. Per tant, els determinants socials de la salut s\u00f3n factors personals, socials, econ\u00f2mics i ambientals que generaren un impacte positiu o negatiu sobre la salut dels individus i les comunitats (OMS, 2011).<\/p>\n

Totes les persones deuen tenir garantit el dret a la salut, com es reflexa a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans (ONU, 1948): \u201cQualsevol persona t\u00e9 dret a un nivell de vida que garanteixi la salut, el seu benestar i el de la seva fam\u00edlia, especialment en quant a la alimentaci\u00f3, vestimenta, h\u00e0bitat, atenci\u00f3 m\u00e8dica i els serveis socials necessaris (...)\u201d. El dret a la salut implica gaudir del m\u00e9s alt nivell de salut possible, i que aquest dret es doni en una situaci\u00f3 d\u2019equitat. L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (1948, p. 1) determina\u00a0\u201cla possessi\u00f3 del millor estat de salut que un es capa\u00e7 d\u2019aconseguir constitueix un dels drets universals de qualsevol ser hum\u00e0, sigui quin sigui la seva ra\u00e7a, religi\u00f3, ideologia pol\u00edtica i condici\u00f3 econ\u00f2mica i social\u201d. Essent la Constituci\u00f3 Espanyola (1978) on es reconeix la titularitat dels organismes p\u00fablics del deure de garantir aquests drets A l\u2019art. 43: \u201cEs reconeix el dret a la protecci\u00f3 de la salut. Es compet\u00e8ncia dels organismes p\u00fablics organitzar i tutelar la salut mitjan\u00e7ant mesures preventives i garantir les prestacions i els serveis necessaris. La llei establir\u00e0 els drets i deures de totes les persones al respecte\u201d (p. 515).<\/p>\n

Les difer\u00e8ncies i desigualtat a la salut es produeixen quan existeixen desavantatges a l\u2019acc\u00e9s dels serveis de salut i en la qualitat dels serveis promogudes per diferencies biol\u00f2giques, psicol\u00f2giques, i socials. Considerant que aix\u00f2 afecta a la disponibilitat dels recursos, a la accessibilitat (f\u00edsica, econ\u00f2mica, no discriminaci\u00f3 i acc\u00e9s a la informaci\u00f3); i a la qualitat i adaptabilitat del servei, les persones que ho pateixen s\u00f3n les que es troben en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 o risc d\u2019exclusi\u00f3 social, afavorint que aquesta situaci\u00f3 s\u2019allargui i es dificulti encara m\u00e9s la seva inclusi\u00f3.<\/p>\n

Dintre d\u2019aquests col\u00b7lectius s\u2019inclouen les persones sense llar. Els motius que porten a una persona a trobar-se en aquesta situaci\u00f3 s\u00f3n molt diversos, es tracta de persones que han patit un proc\u00e9s que al llarg del temps ha anat afectant a la seva salut i amb aix\u00f2 a la seva situaci\u00f3 social i personal. Per tant, les persones que es troben en aquesta situaci\u00f3 queden afectades a distints nivells i, amb aix\u00f2, el seu benestar i qualitat de vida, entenent d\u2019aquesta manera el concepte de salut d\u2019una manera \u00e0mplia i global, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019abs\u00e8ncia o pres\u00e8ncia de malalties.<\/p>\n

\u00c0mbit psicosocial<\/h2>\n

Al llarg de la hist\u00f2ria, les persones sense llar han sofert les conseq\u00fc\u00e8ncies de la exclusi\u00f3 social i l\u2019estigmatitzaci\u00f3 per part de la societat. Ambd\u00f3s conceptes queden interrelacionats, afectant d\u2019aquesta manera a la situaci\u00f3 de vulnerabilitat a la qual es troben. L\u2019estigma ve representat com una manca o atribut individual que vincula a la persona amb un conjunt de caracter\u00edstiques no desitjades, producte de la construcci\u00f3 per part d\u2019una societat que rebutja a un grup de persones. D\u2019aquesta manera es construeix l\u2019alteritat, que dona lloc a una diferenciaci\u00f3 entre el grup \u201cincl\u00f2s\u201d, aquelles persones considerades com \u201cnosaltres\u201d i el grup excl\u00f2s, considerat com \u201cells\u201d, on es trobarien les persones sense llar. Aquesta distinci\u00f3 augmenta les difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s grups, i pot\u00e8ncia la homogene\u00eftzaci\u00f3 de l\u2019altre grup mitjan\u00e7ant els estereotips. Aquests estereotips generen una s\u00e8rie d\u2019emocions i conductes que regulen la interacci\u00f3 entre els dos grups (Brown, 1995).<\/p>\n

Tot aquest entramat complexa de relacions entre persones excloses i incloses te efectes negatius en la identitat social del grup excl\u00f2s. Continuant amb les idees de Tajfel (com es menciona en Valera i Pol, 1994), la identitat social fa refer\u00e8ncia a \u201caquella part de l\u2019autoconcepte de l\u2019individu que es deriva del coneixement de la seva pertinen\u00e7a a un grup o grups socials juntament amb el significat valoratiu i emocional associar a aquesta pertinen\u00e7a\u201d (Tajfel, en Valera i Pol, 1994, p. 8).<\/p>\n

La societat general construeix un imaginari col\u00b7lectiu sobre les persones sense llar, amb estereotips com persones alcoh\u00f2liques, mandres, que no volen fer feina, persones que han pres decisions dolentes i s\u00f3n culpables per aix\u00f2, o que s\u00f3n persones perilloses. Aquest imaginari afecta a l\u2019autoconcepte de les persones sense llar. Es a dir, part de la seva identitat esta determinada per les valoracions negatives que es realitzen sobre elles, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 suposa a la seva autoestima.<\/p>\n

A la vegada, aquest imaginari modula la forma en la qual ens relacionem amb les persones que es troben en aquesta situaci\u00f3, foment tant el rebuig i la exclusi\u00f3 social. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta realitat, les persones sense llar, especialment aquelles que es troben en situaci\u00f3 de carrer, es troben en risc de sofrir delictes d\u2019odi per aporof\u00f2bia. Aquestes agressions estan motivades per la discriminaci\u00f3 i els prejudicis cap a les persones sense llar, i aquest tipus de delicte ha augmentat en els \u00faltims anys (Ministeri d\u2019Interior d\u2019Espanya, 2016). Les persones sense llar viuen baix amenaces constants i un percentatge molt elevat han estat v\u00edctimes d\u2019algun delicte mentre pernoctaven al carrer, sent els m\u00e9s habituals, els robatoris i les agressions.<\/p>\n

\u00c0mbit sanitari<\/h2>\n

El fet de no tenir acc\u00e9s\u00a0a una\u00a0llar\u00a0digna te conseq\u00fc\u00e8ncies en tots els \u00e0mbits de la persona per\u00f2 en termes de la qualitat de vida de la salut (Portero i Utrilla, 2002). Les persones sense llar troben dificultats per accedir als serveis d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i les principals barreres, segons l\u2019Informe anual de sensellarisme i salut (Associaci\u00f3 ProHabitatge, 2006), s\u00f3n:<\/p>\n

    \n
  1. \u00a0Manca de documentaci\u00f3 que acrediti la seva identitat, manca de empadronament y de targeta sanit\u00e0ria, el qual dificulta el seu acc\u00e9s a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut, essent la via m\u00e9s habitual d\u2019atenci\u00f3 la de Urg\u00e8ncies.<\/li>\n
  2. Manca d\u2019h\u00e0bits de cura de la salut i la higiene personal: no tenir consci\u00e8ncia del problema, dificultats per mantenir les condicions higi\u00e8niques i d\u2019alimentaci\u00f3 adequades, dificultats d\u2019adher\u00e8ncia a tractaments amb garanties.<\/li>\n
  3. Falta de consci\u00e8ncia de malaltia i de seguiment del tractament: dificultats per realitzar seguiments o tractaments continuats, abs\u00e8ncia de recolzament social, resist\u00e8ncies a assistir a les cites per part del pacient, desconfian\u00e7a en el sistema sanitari.<\/li>\n
  4. Dificultat d\u2019iniciar tractaments m\u00e8dics per manca de recursos econ\u00f2mics<\/li>\n
  5. D\u00e8ficit de l\u2019administraci\u00f3 sanit\u00e0ria: els departaments de salut i social estan a\u00efllats, manca de coordinaci\u00f3 socio-sanit\u00e0ria, burocratitzaci\u00f3 del sistema sanitari, abs\u00e8ncia de persones de refer\u00e8ncia en el sistema sanitari, desatenci\u00f3 total en cas de derivaci\u00f3 al servei de salut mental, resist\u00e8ncies dels professionals. Les persones sense llar expressen que el personal sanitari no els at\u00e9n com a altres pacients.<\/li>\n<\/ol>\n

    Obrint Portes: el treball de Metges del M\u00f3n amb persones sense llar<\/h2>\n

    Metges del M\u00f3n comen\u00e7a a treballar amb persones sense llar directament a Palma a l\u2019any 2017 per detectar necessitats no cobertes en torn a la salut, contant amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diverses entitats del municipi i diferents recursos especialitzats en la atenci\u00f3 d\u2019aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n

    En aquell any es va realitzar un estudi prospectiu, que conclo\u00efa que existeixen vulneracions al dret de la salut, que varen servir de guia per a la intervenci\u00f3 posterior de Metges del M\u00f3n. Les distintes vulneracions es distribueixen en:<\/p>\n

      \n
    1. Barreres d\u2019acc\u00e9s com causa dels despla\u00e7aments, cost econ\u00f2mic, dificultats per a l\u2019obtenci\u00f3 de la targeta sanit\u00e0ria i desconeixement del recurs al que s\u2019havia d\u2019acudir.<\/li>\n
    2. La qualitat de l\u2019atenci\u00f3: Els prejudicis que es troben en la poblaci\u00f3 general tamb\u00e9 estan present en professionals, afectant al nivell de qualitat de l\u2019atenci\u00f3 rebuda.<\/li>\n
    3. Disponibilitat: Els recursos no estan adaptats a les caracter\u00edstiques i necessitats de les persones sense llar, com horaris o cites que s\u2019allarguen en el temps.<\/li>\n<\/ol>\n

      El dret a la salut no nom\u00e9s es centra en la salut sanit\u00e0ria, ha de ser ent\u00e8s a un nivell global en el que estan implicats aspectes com les relacions interpersonals i l\u2019\u00fas dels actius en salut, fomentant l\u2019\u00fas dels recursos de l\u2019entorn que beneficien una salut positiva. Les persones sense llar normalment passen gran part del dia totes soles, i si es relacionen amb altres persones, normalment es troben en la mateixa situaci\u00f3. Aquests aspectes dificulten la integraci\u00f3 i participaci\u00f3 amb persones de la poblaci\u00f3 general. Els delictes d\u2019odi soferts units a la manca de sensibilitzaci\u00f3 i els prejudicis per part de la poblaci\u00f3 general poden afectar a la seva salut.<\/p>\n

      Per una banda, ens trobem enfront necessitats que poden ser cobertes mitjan\u00e7ant la feina directa amb persones sense llar, per\u00f2 altres vulneracions de drets tenen relaci\u00f3 amb les condicions de vulnerabilitat i l\u2019estigmatitzaci\u00f3 que sofreixen. Per aquests motius, al 2018 comen\u00e7a el projecte Obrint Portes, on es fa feina per una banda amb les persones sense llar i per una altre, amb la societat general i amb les administracions p\u00fabliques mitjan\u00e7ant la sensibilitzaci\u00f3 i incid\u00e8ncia pol\u00edtica, amb la finalitat de promoure el canvi social.<\/p>\n

      El treball individualitzat es realitza des de les sortides d\u2019apropament on es mant\u00e9 un contacte directe amb les persones sense llar amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer les seves necessitats percebudes i reials. No obstant, el treball directe t\u00e9 la seva part m\u00e9s important als tallers grupals que es realitzen en torn dels actius en salut.<\/p>\n

      Adoptar aquest enfocament suposa cercar la promoci\u00f3 de la salut f\u00edsica i mental. El treball es basa en la participaci\u00f3 i equitat, on les persones destinat\u00e0ries s\u00f3n les protagonistes i on es fomenta el seu apoderament. Aquest model pot millorar els aspectes relacionats amb l'equitat, on les persones es centren en els recursos de l'entorn que beneficien la salut positiva. Aix\u00ed mateix, es potencia l'autoconeixement, indagant i profunditzant en les habilitats personals, considerades actius personals. D\u2019aquesta manera, la feina es centra en aspectes positius de la identitat i del autoconcepte, i de manera indirecte en l\u2019autoestima. Mitjan\u00e7ant aquests tallers es construeix un espai de seguretat on es poden expressar i compartir experi\u00e8ncies i viv\u00e8ncies.<\/p>\n

      La realitzaci\u00f3 dels tallers i la recerca de espais de salut positiva deriva en accions de sensibilitzaci\u00f3 per a la societat general que sorgeixen de les pr\u00f2pies persones sense llar, com per exemple l\u2019exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica \u201cC\u00e0psules contra la injust\u00edcia<\/em>\u201d presentada el 30\/08\/2018 als jardins de la Miseric\u00f2rdia pels propis autors de les fotos, membres del primer curs realitzat.<\/p>\n

      Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

      Agencia Estatal Bolet\u00edn Oficial del Estado (1978). La Constituci\u00f3n Espa\u00f1ola<\/em> aprobada por Las Cortes en sesiones plenarias del Congreso de los Diputados y del Senado celebradas el 31 de octubre de 1978. Recuperado el 27 de septiembre de 2018 de: https:\/\/dialnet.unirioja.es\/descarga\/articulo\/2495643.pdf<\/a><\/p>\n

      Associaci\u00f3 ProHabitatge (2006). Informe anual. Salud y sinhogarismo.<\/em> Consulta a: http:\/\/www.prohabitatge.org\/system\/pages\/admin\/fckeditor\/img\/file\/docs\/FEANTSA_SALUD_FI.pdf<\/a><\/p>\n

      Brown, R. (1995). Prejuicio. Su psicolog\u00eda social<\/em>. Madrid: Alianza Editorial.<\/p>\n

      Ministerio de Interior (2016). Informe sobre la evoluci\u00f3n de los incidentes relacionados con los delit\u00f3s de odio en Espa\u00f1a.<\/em><\/p>\n

      ONU (1948). Declaraci\u00f3n Universal de Derechos Humanos<\/em>, adoptada y proclamada por la Asamblea General en su resoluci\u00f3n 217 A (III), de 10 de diciembre de 1948.<\/p>\n

      Organizaci\u00f3n Mundial de la Salud (1948). Constituci\u00f3n de la Organizaci\u00f3n Mundial de la Salud.<\/em>
      \nConsulta a:       http:\/\/www.who.int\/governance\/eb\/who_constitution_sp.pdf<\/a><\/p>\n

      Organizaci\u00f3n Mundial de la Salud (2011). Declaraci\u00f3n pol\u00edtica de R\u00edo sobre determinantes sociales de la salud. Conferencia Mundial sobre determinantes sociales de la salud;<\/em> 19-21 Octubre de 2011; R\u00edo de Janeiro, Brasil: Organizaci\u00f3n Mundial de la Salud.<\/p>\n

      Potrero, M. i Utrilla, M.J. (2002). Personas sin hogar y salud<\/em>. Madrid: C\u00e0ritas.<\/p>\n

      Valera, S. y Pol, E. (1994). El concepto de identidad social urbana: una aproximaci\u00f3n entre Psicolog\u00eda Social y la Psicolog\u00eda Ambiental.<\/em> Anuario de Psicolog\u00eda, 62, 5-24. Universidad de Barcelona.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Paraules clau: sensellarisme, dret a la salut, exclusi\u00f3 social, salut positiva. Resum Metges del M\u00f3n \u00e9s una associaci\u00f3 independent humanit\u00e0ria i de voluntariat que treballa per a fer efectiu el dret a la salut per a totes les persones, especialment per a aquelles que viuen en situaci\u00f3 de pobresa, desigualtat de g\u00e8nere i\/o exclusi\u00f3 social […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2517,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[94,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2225"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2225"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2527,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2225\/revisions\/2527"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2517"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}