{"id":2220,"date":"2019-01-19T08:01:31","date_gmt":"2019-01-19T06:01:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2220"},"modified":"2021-04-23T07:46:37","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:37","slug":"ca-lardiaca-ii-un-refugi-digne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/ca-lardiaca-ii-un-refugi-digne\/","title":{"rendered":"Ca L\u2019Ardiaca II, un refugi digne"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> refugi, col\u00b7lectiu vulnerable, solidaritat, dignitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Es Refugi va sorgir fa 27 anys amb la idea que ning\u00fa dorm\u00eds al carrer. Han passat els anys i Es Refugi segueix sent necessari perqu\u00e8 sempre hi ha alg\u00fa a qui ajudar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Fernando Cabrera Villalobos<\/strong>
\nPresident de l'Associaci\u00f3 Altruista Es Refugi<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Centre Ca L'Ardiaca II, un refugi digne<\/h2>\n

\u00c9s el 1992 quan Gaspar Aguil\u00f3 i Jaume Santandreu posen en marxa una idea que, amb el temps, s'ha convertit en una refer\u00e8ncia en l'\u00e0mbit social balear: Es Refugi<\/em>. En s\u00edntesi la idea, i m\u00e9s provinent de personatges lligats a l'Esgl\u00e9sia, responia al precepte evang\u00e8lic de donar menjar al famolenc i alleujar la seva situaci\u00f3 sociolaboral, principalment quan aquest era drogodependent, persones per a les quals, en aquell moment, l'administraci\u00f3 no tenia respostes adequades.<\/p>\n

Amb el temps la idea ha evolucionat i el que va comen\u00e7ar amb l'\u00edmpetu i la gosadia del desconegut ha anat perfeccionant-se al llarg dels seus ja 27 anys d'exist\u00e8ncia; Es Refugi<\/em> ha anat mutant a poc a poc i, tot i mantenir fidel i immutable la idea original, pret\u00e9n ser alguna cosa m\u00e9s que un lloc on aquells que no tenen res puguin trobar on menjar i dormir.<\/p>\n

En efecte, s\u00f3n molts els que truquen a la nostra porta per\u00f2 no sempre podem donar resposta immediata, ja que, lamentablement, Ca L'Ardiaca II, el nostre refugi, t\u00e9 places limitades i s\u00f3n m\u00e9s els necessitats que les nostres possibilitats de satisfer la demanda; la m\u00e9s recent enquesta sobre la pobresa a Espanya (octubre de 2018) xifra en m\u00e9s de 12 milions de persones les que estan en risc d'exclusi\u00f3 social (una de cada quatre persones a Balears), persones amb estudis i, fins i tot, amb treball per\u00f2 que, per la precarietat d'aquest (temporalitat, temps parcial, etc.), es poden veure abocades a un desenlla\u00e7 indesitjat.<\/p>\n

Des d'aquesta perspectiva, Es Refugi<\/em> s'enfronta a un primer repte, el repte diguem-ne \"fundacional\", aconseguir que hi hagi menys gent amb gana i fred. Per\u00f2 a aix\u00f2 s'hi uneix un altre repte important: evitar que els usuaris considerin que a Es Refugi<\/em> han trobat la seva meta final; nosaltres, per contra, hem de revertir aquesta tend\u00e8ncia i possibilitar el seu acc\u00e9s al m\u00f3n del treball o, si m\u00e9s no, d'acord amb la seva situaci\u00f3 social, trobar acomodament en altres depend\u00e8ncies p\u00fabliques a les quals, de vegades sense saber-ho, tenen dret.<\/p>\n

Tornar al m\u00f3n del treball \u00e9s dif\u00edcil, no ens enganyem, sobretot quan estem davant d'un col\u00b7lectiu que, en la major part dels casos, va sortir del mercat de treball a causa de la crisi i ara, un cop superada aquesta (almenys en teoria i en segons quins sectors), no aconsegueix reincorporar-se al mateix causa de la seva edat o capacitat professional.<\/p>\n

Aquest primer repte que Es Refugi<\/em> t\u00e9 davant seu suposa un pas important pel que fa a modernitzaci\u00f3: dotar-nos d'un pla d'acompanyament social que estudi\u00ef al costat de l'usuari la seva situaci\u00f3 personal (fam\u00edlia, ingressos, formaci\u00f3, etc.) i aix\u00ed, analitzant el seu estatus, poder intentar donar una soluci\u00f3 (o almenys intentar-ho) al seu futur.<\/p>\n

Aix\u00ed, Es Refugi<\/em> pret\u00e9n desenvolupar una \u00e0rea d'atenci\u00f3 i suport social, pr\u00f2pia o concertada, que persegueixi la millora substancial d'aquells que toquen a la nostra porta, ja que no pretenem exclusivament proporcionar llit i menjar, sin\u00f3 un projecte de futur, per m\u00e9s que aquest sigui dif\u00edcil. Deia anteriorment que volem fugir de la estructuralitat dels nostres usuaris, que no es conformin amb un dia a dia en el que el m\u00e9s important sigui comptar les hores sin\u00f3 obrir noves vies que possibilitin una millora personal; no ens enganyem, \u00e9s dif\u00edcil per\u00f2 la nostra ambici\u00f3 \u00e9s la de ser m\u00e9s un lloc de tr\u00e0nsit, una etapa, que no una meta final.<\/p>\n

D'altra banda, Es Refugi<\/em> no \u00e9s nom\u00e9s una idea sin\u00f3 una estructura f\u00edsica que alberga les persones necessitades; el nostre usuari troba un edifici digne en el qual aixoplugar-se, amb m\u00e9s de cent anys d'antiguitat i per aix\u00f2, tot i les successives reformes que s'hi ham fet des del seu inici, l'edat no perdona, ni en les persones ni en els edificis.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que Es Refugi<\/em> vol continuar amb aquesta millora constant de les seves instal\u00b7lacions, fent-les m\u00e9s dignes per als usuaris. En aquest nou repte que la Junta Directiva s'ha proposat rau la nostra intenci\u00f3 d'habilitar m\u00e9s espais esponjant els actuals, de tal manera que l'usuari disposi d'una cosa semblant a la intimitat, per m\u00e9s que aix\u00f2 sigui dif\u00edcil en un dormitori com\u00fa; no obstant aix\u00f2, m\u00e9s habitacions i m\u00e9s comoditat ens sembla una realitat m\u00e9s que possible i en ella entossudim una altra de les nostres l\u00ednies d'acci\u00f3 en un futur immediat.<\/p>\n

No voldria aprofundir m\u00e9s en aquest petit esb\u00f3s d'Es Refugi sense fer un esment a un dels pilars del mateix: el personal. Es Refugi no tindria sentit si no compt\u00e9ssim amb un grup de persones que duen a terme les decisions preses en la Junta Directiva. S\u00f3n, per dir-ho, el bra\u00e7 executor del qual volem que sigui la nostra associaci\u00f3 i, d'aquesta manera, el personal de gesti\u00f3, serveis t\u00e8cnics, monitors i cuina, s\u00f3n els que poden presumir d'estar constantment a \"peu d'obra\", ajudant a l'usuari i fent de pont entre la necessitat i la soluci\u00f3.<\/p>\n

I ja que parlem de cuina, cap\u00edtol a part mereix la tasca que fan els nostres cuiners: dinar i sopar amb dos plats i postres i, a m\u00e9s, esmorzar per als que hi pernocten. Com s'aconsegueix aquest petit miracle? Doncs ni m\u00e9s ni menys que amb la col\u00b7laboraci\u00f3 desinteressada d'una s\u00e8rie d'empreses i entitats que ens brinden peri\u00f2dicament la seva ajuda en forma d'aliments, peribles i no peribles, amb els que els nostres cuiners es poden permetre el luxe de triomfar en el dia a dia.<\/p>\n

Cap\u00edtol a part mereix, per tant, la participaci\u00f3 d'aquestes empreses i entitats en la gesti\u00f3 di\u00e0ria d'Es Refugi<\/em>; la nostra associaci\u00f3 \u00e9s petita, amb un nombre limitat de socis que ens agradaria veure cr\u00e9ixer exponencialment per\u00f2 que de moment s\u00f3n els que s\u00f3n i, per aix\u00f2, la llarga relaci\u00f3 d'empreses, petites i grans, i entitats que aposten per Es Refugi<\/em>, fan que el nostre cam\u00ed sigui m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n

Aquestes empreses i entitats amigues no nom\u00e9s ens aporten la seva solidaritat en forma d'aliments sin\u00f3 que, a m\u00e9s, la seva ajuda s'est\u00e9n a altres camps d'Es Refugi<\/em>: maquin\u00e0ria, rehabilitaci\u00f3 de locals, vehicles, etc. Totes elles contribueixen a qu\u00e8 Es Refugi<\/em> pugui seguir oferint un servei de qualitat als seus usuaris, el servei que la societat va deixar de brindar un dia.<\/p>\n

I deixo per al final les persones usu\u00e0ries d'Es Refugi<\/em>, i no perqu\u00e8 siguin menys importants, sin\u00f3 perqu\u00e8 pretenem recalcar la capital import\u00e0ncia que tenen: sense ells el centre no tindria sentit. Lamentablement, i en l\u00ednia amb l'Informe sobre la pobresa a qu\u00e8 abans feia refer\u00e8ncia, la crisi no ha acabat, almenys per a alguns, i d'acord amb aix\u00f2 les nostres instal\u00b7lacions ja no poden absorbir a ning\u00fa m\u00e9s; s\u00f3n m\u00e9s de 40 persones les que pernocten cada dia (sopant i esmorzant) i s\u00f3n m\u00e9s de 25 les que mengen a les nostres depend\u00e8ncies, tot un repte que la nostra gent supera dia a dia.<\/p>\n

Fa molts anys, a un metge de Salamanca li va ser presentat el Nunci del Vatic\u00e0; aquest li va dir \"m'alegra molt con\u00e8ixer-lo, doctor, m'han parlat molt b\u00e9 de vost\u00e8, de la seva dedicaci\u00f3 a la gent humil, a la qual rep a la seva cl\u00ednica i no nom\u00e9s no cobra la consulta sin\u00f3 que, a sobre, els regala medicines i els d\u00f3na diners... l'haurem de fitxar per a l'Esgl\u00e9sia!\". El doctor, persona de gran \u00e8tica, li va contestar \"moltes gr\u00e0cies per\u00f2 vost\u00e8s han d'encarregar-se d'aplicar la lit\u00fargia que jo aplicar\u00e9 l'Evangeli\".<\/p>\n

Es Refugi<\/em> \u00e9s aconfessional per\u00f2 no hi ha dubte que interiorment volem aplicar aquest tipus d'\u00e8tica.<\/p>\n

Es Refugi en xifres<\/h2>\n

Des de l'1 de gener de 2018 fins al 30 de juny de 2018, \u00e9s a dir, tancat el primer semestre de l'any, hem at\u00e8s a 61 persones que, en qualque moment, han estat persones usu\u00e0ries dels serveis de la casa d'acollida.<\/p>\n

D'aquestes 61 persones, pel que fa a nacionalitat, el 74% s\u00f3n espanyols, el 20% s\u00f3n de la Uni\u00f3 Europea i el 7% d'un pa\u00eds de fora de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

D'aquestes 61 persones, pel que fa a edat, el 34% tenien entre 56 i 65 anys; el 21% entre 46 i 55 anys; el 18% entre 36 i 45 anys; el 13% m\u00e9s de 65 anys; l'11% entre 26 i 35 anys i el 2% tenien entre 18 i 25 anys. Gaireb\u00e9 el 50% (47%) tenien m\u00e9s de 56 anys.<\/p>\n

D'aquestes 61 persones, per estat civil, el 69% s\u00f3n solters, el 15% divorciats, el 8% separats, el 7% casats i el 2% vidus.<\/p>\n

D'aquestes 61 persones, per nivell d'estudis, el 48% havia cursat la primera etapa d'educaci\u00f3 secund\u00e0ria, \u00e9s a dir m\u00e0xim 3r ESO; el 33% havia cursat la segona etapa d'educaci\u00f3 secund\u00e0ria, \u00e9s a dir m\u00e0xim 4rt ESO o Batxillerat o FP Mitj\u00e0; i el 3% havia cursat graus universitaris, diplomatures o t\u00edtols d'expert universitari.<\/p>\n

D'aquestes 61 persones, per ocupaci\u00f3, el 39% eren treballadors de serveis de restauraci\u00f3 i comer\u00e7; el 13% treballadors no qualificats; el 8% treballadors qualificats de construcci\u00f3; el 7% conductors i operadors de maquin\u00e0ria m\u00f2bil i el 7% eren peons d'agricultura, pesca, construcci\u00f3, transport o manufactures.<\/p>\n

Pel que fa al menjador social, des de l'1 de gener fins al 30 de juny de 2018 hem at\u00e8s a 43 persones, 10 dones i 33 homes. D'aquestes 43 persones, pel que fa a nacionalitat, el 60% s\u00f3n espanyoles, el 21% de la Uni\u00f3 Europea i el 19% d'un pa\u00eds de fora de la Uni\u00f3 Europea. I pel que fa a resid\u00e8ncia, el 12% viu en un allotjament individual, el 44% comparteix pis i el 23% viu al carrer.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019edat, el 46% tenien entre 46 i 55 anys; el 28% entre 56 i 65 anys; el 14% m\u00e9s de 65 anys, i el 12% entre 36 i 45 anys. Per estat civil, el 37% s\u00f3n solters, el 28% divorciats, el 19% separats, el 9% casats i el 5% vidus.<\/p>\n

Per nivell d'estudis, el 40% havia cursat la primera etapa d'educaci\u00f3 secund\u00e0ria, \u00e9s a dir m\u00e0xim 3r ESO, el 35% havia cursat educaci\u00f3 prim\u00e0ria i el 14% no havia acabat l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria. Quant a l\u2019ocupaci\u00f3, el 46% eren treballadors no qualificats, el 30% treballadors de serveis de restauraci\u00f3 i comer\u00e7, i el 23% peons d'agricultura, pesca, construcci\u00f3, transport o manufactures.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paraules clau: refugi, col\u00b7lectiu vulnerable, solidaritat, dignitat. Resum Es Refugi va sorgir fa 27 anys amb la idea que ning\u00fa dorm\u00eds al carrer. Han passat els anys i Es Refugi segueix sent necessari perqu\u00e8 sempre hi ha alg\u00fa a qui ajudar. Fernando Cabrera Villalobos President de l’Associaci\u00f3 Altruista Es Refugi Centre Ca L’Ardiaca II, un […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2529,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[88,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2220"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2533,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2220\/revisions\/2533"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2529"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}