{"id":2217,"date":"2019-01-19T08:04:21","date_gmt":"2019-01-19T06:04:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2217"},"modified":"2021-04-23T07:46:33","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:33","slug":"la-realitat-de-lhabitatge-a-palma-resposta-municipal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/la-realitat-de-lhabitatge-a-palma-resposta-municipal\/","title":{"rendered":"La realitat de l’habitatge a Palma. Resposta municipal"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> habitatge social, exclusi\u00f3 social, vulnerabilitat social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

La problem\u00e0tica de l\u2019habitatge ha passat d\u2019afectar tan sols persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a incidir en un nombre important de persones i fam\u00edlies que actualment es troben en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social, precisament per les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. Davant aquesta problem\u00e0tica l\u2019Ajuntament de Palma ha intentat ajustar els dispositius a les demandes i a les necessitats socials de la ciutadania en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social.
\nParaules clau<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Catalina Juan Garau<\/strong>
\nCap de la Secci\u00f3 de Serveis d\u2019Inclusi\u00f3.
\n\u001cRegidoria de Benestar i Drets Socials
\nAjuntament de Palma<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

La realitat de l'habitatge a Palma. \u001cResposta municipal<\/h2>\n

Al llarg de la darrera d\u00e8cada, hem assistit a la incorporaci\u00f3 social de conceptes nous pel que fa a l\u2019habitatge: desnonament, daci\u00f3 en pagament, inseguretat, manca d\u2019habitatges, p\u00e8rdua d\u2019habitatge... abans eren desconeguts pel conjunt de la societat. La problem\u00e0tica de l\u2019habitatge ha passat d\u2019afectar tan sols persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a incidir en un nombre important de persones i fam\u00edlies que actualment es troben en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social, precisament per les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/p>\n

La crisi econ\u00f2mica de 2008, motivada en part per la bombolla immobili\u00e0ria, ha incidit directament en la manera d\u2019entendre l\u2019habitatge i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

En aquest context, s\u2019ha produ\u00eft el fenomen de l\u2019elititzaci\u00f3 a moltes zones de la ciutat, el qual ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia que la poblaci\u00f3 tradicional es desplaci a d\u2019altres indrets i que un nombre important dels habitatges s\u2019explotin per a \u00fas tur\u00edstic. Aquest fet n\u2019ha provocat l\u2019encariment i ha fet molt dif\u00edcil per a la ciutadania en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social accedir a cases de lloguer. El diari \u00daltima Hora del 13 de novembre de 2018 explicava que les Illes Balears s\u00f3n la comunitat aut\u00f2noma amb una major pujada dels preus de lloguer en la darrera d\u00e8cada: s\u2019ha encarit un 9% des del 2007.(1)<\/span><\/p>\n

Paral\u00b7lelament, les administracions han recollit un increment molt important de les demandes socials d\u2019allotjament i habitatge. En aquest moment, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge \u00e9s un dels problemes m\u00e9s importants a moltes ciutats i tamb\u00e9 a la nostra, malgrat que la Constituci\u00f3 de 1978 reconeix, en l\u2019article 47, el dret de la ciutadania a disposar d\u2019un habitatge digne i adequat, un dret que a dia d\u2019avui no sembla accessible per a una part important de la poblaci\u00f3.
\n.<\/p>\n

Els darrers anys, la minva de la crisi econ\u00f2mica ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia una disminuci\u00f3 important de l\u2019atur, que no ha vingut acompanyada, per\u00f2, d\u2019un augment dels salaris ajustats al cost de la vida ni d\u2019una estabilitat contractual al mercat laboral. Aquests fets, lligats als fen\u00f2mens esmentats de l\u2019elititzaci\u00f3 i dels usos tur\u00edstics dels habitatges de bona part de la ciutat, han incrementat la vulnerabilitat social de molts de sectors de la poblaci\u00f3 a Palma.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, moltes persones soles o fam\u00edlies han hagut d\u2019optar per llogar habitacions o per compartir habitatges, amb la situaci\u00f3 de vulnerabilitat que aix\u00f2 genera, atesa la conviv\u00e8ncia amb persones sense relacions familiars, l\u2019\u00fas restringit de certs espais de l\u2019habitatge, la manca de garanties jur\u00eddiques i d\u2019estabilitat... circumst\u00e0ncies que defineixen models allunyats de la conviv\u00e8ncia tradicional de la fam\u00edlia nuclear en un domicili.<\/p>\n

En aquest marc socioecon\u00f2mic, l\u2019Ajuntament de Palma ha intentat ajustar els dispositius a les demandes i a les necessitats socials de la ciutadania en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social.<\/p>\n

L\u2019any 2013 es va definir un protocol d\u2019actuaci\u00f3 per al fons d\u2019habitatge social municipal. Aquest fons destina els habitatges a persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat per insolv\u00e8ncia sobrevinguda, afectades per desnonaments, i \u00e9s gestionat pel Patronat Municipal de l\u2019Habitatge, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del personal t\u00e8cnic de la Regidoria de Benestar i Drets Socials i de l\u2019Oficina Antidesnonaments. Els centres municipals de serveis socials, tenint en compte les condicions definides en el protocol, presenten els casos a la comissi\u00f3 t\u00e8cnica, sempre acompanyats d\u2019un pla de feina, que implica un seguiment de l\u2019assoliment d\u2019objectius. Del 2013 al 2017, s\u2019han adjudicat vuitanta-nou habitatges socials i s\u2019han at\u00e8s cent trenta demandes.<\/p>\n

L\u2019any 2014 es va publicar en el BOIB el Reglament municipal de prestacions econ\u00f2miques, que recull les ajudes per cobrir necessitats b\u00e0siques i les defineix com \u00abun recolzament a la intervenci\u00f3 social\u00bb i s\u2019adrecen a cobrir puntualment les necessitats b\u00e0siques de les persones i\/o nuclis familiars mancats de recursos econ\u00f2mics suficients per fer front a despeses espec\u00edfiques necess\u00e0ries per prevenir, evitar o pal\u00b7liar situacions d\u2019exclusi\u00f3 social (article 3.2). La cartera municipal de serveis socials estableix que la seva funci\u00f3 \u00e9s \u00abdonar un suport econ\u00f2mic puntual a persones i\/o fam\u00edlies en greu situaci\u00f3 de dificultat, com a part d\u2019un proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3 i d\u2019integraci\u00f3 social\u00bb<\/strong>.<\/p>\n

Per tant, les prestacions econ\u00f2miques no s\u00f3n mai un fi en si mateixes, sin\u00f3 un mitj\u00e0 per a la intervenci\u00f3 social.<\/p>\n

Les ajudes econ\u00f2miques tenen com a prioritat cobrir necessitats b\u00e0siques: alimentaci\u00f3 i habitatge.<\/p>\n

Del gr\u00e0fic 1, cal destacar que les ajudes relacionades amb l\u2019habitatge representen un 25 % del total de les concedides fins al mes d\u2019octubre de 2018. La quantia total d\u2019aquestes ajudes ha estat d\u20191.088.604,99 \u20ac.<\/p>\n

Gr\u00e0fic 1. Percentatge d\u2019ajudes econ\u00f2miques relacionades amb l\u2019habitatge<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Les ajudes d\u2019habitatge presenten la distribuci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En aquest cas, les prestacions econ\u00f2miques tenen com a finalitat evitar la p\u00e8rdua de l\u2019habitatge i mantenir la fam\u00edlia\/persona en l\u2019entorn habitual de vida.<\/p>\n

L\u2019any 2015 es va crear l\u2019Oficina Antidesnonaments amb la finalitat d\u2019evitar el nombre m\u00e9s alt de desnonaments possibles. La seva missi\u00f3 \u00e9s treballar la mediaci\u00f3 per evitar els procediments d\u2019execuci\u00f3.<\/p>\n

Els dispositius d\u2019acolliment municipal \u2014servei d\u2019acolliment familiar de curta estada (SAM CE), servei d\u2019acolliment familiar de llarga estada (SAM LLE) i Centre Residencial d\u2019Atenci\u00f3 Temporal, adre\u00e7at a persones adultes (CRAT)\u2014 han incrementat l\u2019oferta de places en un 40 % els darrers anys.<\/p>\n

Els serveis d\u2019acolliment tenen com a finalitat servir de pont per a persones en diverses situacions: soles o sense fills, de 18 a 65 anys; o fam\u00edlies amb fills, empadronades i que resideixen habitualment a Palma que es troben en situaci\u00f3 de dificultat social puntual, per manca de recursos econ\u00f2mics, laborals i suport familiar, per\u00f2 mantenen factors de protecci\u00f3 social, capacitat d\u2019inserci\u00f3 laboral i necessiten un allotjament.<\/p>\n

El 2017 els serveis d\u2019acolliment han at\u00e8s:<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El SAM de curta estada ha at\u00e8s 34 fam\u00edlies i el de llarga estada, 43. El 74 % de les fam\u00edlies han estat monoparentals.<\/p>\n

La dificultat principal d\u2019aquestes fam\u00edlies per tornar a la quotidianitat, un cop superada la situaci\u00f3 de risc, \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/p>\n

La preocupaci\u00f3 social en relaci\u00f3 amb les dificultats per accedir a un habitatge digne els darrers anys ha tingut ress\u00f2 en el Consell Municipal de Serveis Socials i s\u2019hi ha creat la Comissi\u00f3 d\u2019Habitatge. Aquesta comissi\u00f3 t\u00e9 com a objectiu analitzar la situaci\u00f3 de les persones vulnerables i\/o en situaci\u00f3 de risc que tenen dificultats per accedir a un habitatge.<\/p>\n

Formen part de la comissi\u00f3 les institucions i les entitats privades que han demostrat inter\u00e8s per les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge a la nostra ciutat. Aix\u00ed, hi han participat la Fundaci\u00f3 Sant Joan de D\u00e9u, la Creu Roja, el Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs, CCOO, Prosocial i el Col\u00b7legi de Treball Social.<\/p>\n

Es va convidar la Fundaci\u00f3 Mambr\u00e9 de Barcelona i el Patronat Municipal de l\u2019Habitatge de l\u2019Ajuntament de Palma perqu\u00e8 explic\u00e0s a la comissi\u00f3 les seves iniciatives per facilitar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge de persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Un cop analitzada la situaci\u00f3, la comissi\u00f3 va decidir elevar al Consell Municipal les propostes seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  • Rescatar construccions amb vinculaci\u00f3 social.<\/li>\n
  • Preparar la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 per als perfils nous.<\/li>\n
  • Promoure la creaci\u00f3 d\u2019una fundaci\u00f3 gestora d\u2019alternatives d\u2019habitatge.<\/li>\n
  • Millorar la coordinaci\u00f3 interinstitucional.<\/li>\n
  • Donar suport al cohabitatge.<\/li>\n
  • Evitar la massificaci\u00f3 de l\u2019habitatge p\u00fablic.<\/li>\n
  • Oferir alternatives a l\u2019habitatge tradicional.<\/li>\n<\/ul>\n

    Les propostes volen aportar solucions a les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge d\u2019un nombre important de persones i fam\u00edlies.<\/p>\n

    El BOIB n\u00fam. 112, d\u201911 de setembre de 2018, recull la convocat\u00f2ria, aprovada el 25 de juliol, de subvencions per a l\u2019acc\u00e9s i la perman\u00e8ncia en un habitatge en r\u00e8gim de lloguer al col\u00b7lectiu de persones joves del municipi de Palma.<\/p>\n

    L\u2019Ajuntament de Palma ha aprovat per al 2019 l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habitatges destinats a allotjament familiar per valor de 598.000 \u20ac.<\/p>\n

    La preocupaci\u00f3 social i institucional per les dificultats d\u2019habitatge es reflecteix tamb\u00e9 en el nombre important de jornades, iniciatives i propostes que s\u2019han duit a terme per intentar resoldre aquestes dificultats.<\/p>\n

    La premsa s\u2019ha fet ress\u00f2 de diferents iniciatives de les institucions en aquest. El peri\u00f2dic Ara Balears<\/em> del 8 de novembre publicava la not\u00edcia seg\u00fcent:<\/p>\n

    La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat destinar\u00e0 el pr\u00f2xim 2019 un total de 59,6 milions d\u2019euros a pol\u00edtiques d\u2019habitatge, segons ha informat aquest dijous el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, durant la compareixen\u00e7a al Parlament per explicar els pressupostos de 2019. La xifra suposa que l\u2019Institut Balear d\u2019Habitatge (IBAVI) gestionar\u00e0 un 62 % m\u00e9s de finan\u00e7ament que enguany.<\/p>\n

    L\u2019actuaci\u00f3 en pol\u00edtica d\u2019habitatge se centra en tres pilars: construcci\u00f3 de nous habitatges de protecci\u00f3 oficial (HPO), recuperaci\u00f3 d\u2019habitatges buits dels grans tenidors per posar-los a disposici\u00f3 dels ciutadans i ajudes per a l\u2019acc\u00e9s a l'habitatge.<\/p>\n

    D\u2019altra banda, El Pa\u00eds<\/em> \u2014edici\u00f3 de Catalunya\u2014 del 28 d\u2019octubre recull el preacord sobre els pressuposts del Govern espanyol que varen signar el president Pedro S\u00e1nchez i el l\u00edder de Podemos, Pablo Iglesias, en qu\u00e8 es preveu que els ajuntaments puguin limitar les pujades del preu del lloguer.<\/p>\n

    Segons aquest preacord s\u2019habilitar\u00e0 els ajuntaments i les comunitats aut\u00f2nomes perqu\u00e8 elaborin \u00edndexs de refer\u00e8ncia de preus de lloguer. I \u00e9s aqu\u00ed on Barcelona du avantatge, perqu\u00e8 ja els t\u00e9: la Generalitat els va elaborar a partir de les fiances dipositades a l\u2019Incas\u00f2l. A m\u00e9s, l\u2019Observatori Metropolit\u00e0 de l\u2019Habitatge, impulsat per Ada Colau, est\u00e0 afinant els \u00edndexs perqu\u00e8 reflecteixin amb m\u00e9s fidelitat el mercat. La idea b\u00e0sica \u00e9s que el document de les fiances inclogui caracter\u00edstiques de l\u2019habitatge (si t\u00e9 ascensor, si est\u00e0 reformat, si disposa de terrassa\u2026).<\/p>\n

    El seg\u00fcent pas \u00e9s que els ajuntaments declarin de manera \u00abtemporal i excepcional\u00bb zones de mercat tensat \u00abquan s\u2019hagi produ\u00eft un increment abusiu de les rendes de lloguer d\u2019habitatge habitual que obstaculitzi l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge\u00bb. Aquestes zones es declararan a partir de l\u2019\u00edndex de preus i tamb\u00e9 de dades socioecon\u00f2miques de cada barri: renda, salaris, atur, esfor\u00e7 que les fam\u00edlies fan per a pagar l\u2019habitatge, percentatge de pisos buits, etc.<\/p>\n

    Bur\u00f3n i Montaner expliquen que, en el cas de Barcelona, es podrien fixar l\u00edmits d\u2019augment de les rendes per barris i en percentatges diferents. Els responsables d\u2019habitatge no avancen en quin percentatge m\u00e0xim es permetria augmentar els lloguers. A Par\u00eds, recorden, la limitaci\u00f3 afecta tot el centre i el topall de les pujades \u00e9s del 20 %; a Berl\u00edn, del 10 %.<\/p>\n

    Una altra mesura, proposada per la batlessa Ada Colau, \u00e9s que les noves construccions dediquin un 30 % a habitatges socials, independentment del barri.<\/p>\n

    Fent una reflexi\u00f3 en relaci\u00f3 amb la nostra ciutat podem sintetitzar les dificultats, especialment intenses per a la poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, en els aspectes seg\u00fcents: els darrers anys no s\u2019ha constru\u00eft habitatge p\u00fablic, l\u2019encariment constant dels lloguers fa molt dif\u00edcil l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i l\u2019exig\u00e8ncia de requisits per accedir als habitatges no s\u2019ajusta a les noves realitats del mercat de treball.<\/p>\n

    Aquesta an\u00e0lisi \u00e9s compartida per altres ciutats europees, tal com hem vist en les not\u00edcies de premsa.
    \nAquesta reflexi\u00f3 ha impulsat el desenvolupament legislatiu a la nostra comunitat, basat en la Llei 5\/2018, de 19 de juny, d\u2019habitatge i la regulaci\u00f3 del lloguer tur\u00edstic i zonificaci\u00f3 de Palma emmarcada per la Llei 6\/2017.<\/p>\n

    La Llei d\u2019habitatge situa les persones en el centre de les seves propostes i assegura un sistema d\u2019habitatge p\u00fablic que freni l\u2019especulaci\u00f3. A m\u00e9s, crea un registre de grans tenidors i habitatges buits per garantir el lloguer social, que no pot superar el 30 % dels ingressos familiars. Quan aquestes propietats estiguin buides m\u00e9s de dos anys s\u2019hauran de dedicar al lloguer social. Assegura tamb\u00e9 que no quedi cap fam\u00edlia sense subministrament b\u00e0sic.<\/p>\n

    La regulaci\u00f3 del lloguer tur\u00edstic t\u00e9 com a objectiu permetre l\u2019activitat on pot suposar una oportunitat de negoci i la prohibeix on pot crear problemes de conviv\u00e8ncia. D\u2019altra banda, la zonificaci\u00f3 de la ciutat de Palma es proposa:<\/p>\n

      \n
    1. Garantir l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. Els darrers anys els lloguers a Palma han pujat fins a preus inaccessibles per a moltes fam\u00edlies. Les darreres dades indiquen que les fam\u00edlies destinen quasi un 40 % dels ingressos a pagar el lloguer.<\/li>\n
    2. Combatre l\u2019economia especulativa. El lloguer tur\u00edstic desregulat ha distorsionat el mercat d\u2019habitatge, a m\u00e9s de generar una tensi\u00f3 social innecess\u00e0ria.<\/li>\n
    3. Complir la primera iniciativa popular presentada a l\u2019Ajuntament per la Federaci\u00f3 d\u2019Associacions de Ve\u00efns i altres entitats (juliol de 2017).<\/li>\n
    4. Relacionar les pol\u00edtiques d\u2019habitatge, model de ciutat i turisme.<\/li>\n
    5. Assumir un dels majors reptes actuals: garantir un model de turisme responsable i sostenible tant des del punt de vista social com ambiental.<\/li>\n<\/ol>\n

      Les q\u00fcestions plantejades posen de manifest tant la complexitat perqu\u00e8 part de sectors amplis de poblaci\u00f3 accedeixin a un habitatge digne, com l\u2019esfor\u00e7 de les administracions per adequar els dispositius d\u2019atenci\u00f3 social a les noves realitats i per regular-les normativament, sempre pensant en les persones primer.<\/p>\n

       <\/p>\n

      \n

      (1) \u00a0 Dades del Bolet\u00edn especial de alquiler residencial 2018 del Observatorio de Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Paraules clau: habitatge social, exclusi\u00f3 social, vulnerabilitat social. Resum La problem\u00e0tica de l\u2019habitatge ha passat d\u2019afectar tan sols persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a incidir en un nombre important de persones i fam\u00edlies que actualment es troben en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social, precisament per les dificultats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. Davant aquesta problem\u00e0tica l\u2019Ajuntament de Palma […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2516,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[96,94],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2217"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2217"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2217\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2705,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2217\/revisions\/2705"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2516"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2217"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2217"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}