{"id":2205,"date":"2019-01-19T08:08:03","date_gmt":"2019-01-19T06:08:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2205"},"modified":"2021-04-23T07:46:12","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:12","slug":"families-en-risc-treball-de-prevencio-per-no-aprofundir-en-lexclusio-social-un-recurs-especific-lespai-dacollida-es-convent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/families-en-risc-treball-de-prevencio-per-no-aprofundir-en-lexclusio-social-un-recurs-especific-lespai-dacollida-es-convent\/","title":{"rendered":"Fam\u00edlies en risc: treball de prevenci\u00f3 per no aprofundir en l\u2019exclusi\u00f3 social. Un recurs espec\u00edfic, l\u2019espai d\u2019acollida Es Convent"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> sensellarisme, atenci\u00f3 integral, hospitalitat, dignitat, apoderament, acompanyament.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

El sensellarisme \u00e9s un fenomen sociol\u00f2gic que no sols afecta persones adultes amb un cert grau de deteriorament de les \u00e0rees vitals. Aquesta terminologia nova permet superar algunes definicions ontol\u00f2giques que descrivien les situacions d\u2019exclusi\u00f3 social com caracter\u00edstiques quasi innates de les persones. Una persona pot estar en situaci\u00f3 de sensellarisme, per\u00f2 no ser un sensellar. En els darrers anys, hem pogut observar com els perfils han anat variant associats als canvis que es donen en el context social (un mercat d\u2019habitatge molt agressiu, un mercat laboral que no dona ingressos suficients per viure, un sistema de protecci\u00f3 feble que no garanteix una llar, etc.). Actualment existeixen tants de perfils de sensellarisme com persones sense llar i aquest \u00e9s un fenomen amb causes estructurals que afecta tot tipus de persones.<\/p>\n

La p\u00e8rdua de la llar o l\u2019extremada inestabilitat i inadequaci\u00f3 de la mateixa \u00e9s una realitat que colpeja virulentament i les expressions del fenomen adopten ara multitud de formes. La vulnerabilitat social s\u2019apropa a persones conegudes, ve\u00efns o, fins i tot, amics. En aquest article, parlarem del sensellarisme vinculat a fam\u00edlies vulnerables amb infants a c\u00e0rrec i d\u2019un estil carism\u00e0tic d\u2019abordatge socioeducatiu com a tasca preventiva per reconduir aquestes fr\u00e0gils situacions des del m\u00e0xim respecte i l\u2019hospitalitat sincera. Volem fer visible tamb\u00e9 una realitat que castiga fam\u00edlies que han de fer exercicis de funambulisme i es deixen acompanyar per no travessar la l\u00ednia vermella de l\u2019exclusi\u00f3 social, i recorren un cam\u00ed incert on s\u2019albira sempre el risc d\u2019ensopegar i caure.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Imma Iglesias Barcel\u00f3<\/strong>
\nDirectora de la FSJD SS Mallorca<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Antecedents<\/h2>\n

En resposta a la voluntat de tenir pres\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit social de les Illes Balears, l\u2019orde hospitalari de Sant Joan de D\u00e9u (OHSJD) va constituir la Fundaci\u00f3 Sant Joan de D\u00e9u Serveis Socials Mallorca (FSJD) l\u2019any 2014 amb la finalitat de promoure l\u2019acci\u00f3 social i, espec\u00edficament, la creaci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019espais d\u2019acollida a favor de persones en risc o situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, per contribuir aix\u00ed a millorar-ne la realitat i procurar-ne la integraci\u00f3 social. La FSJD va n\u00e9ixer amb la missi\u00f3 d\u2019acompanyar persones i fam\u00edlies en risc d\u2019exclusi\u00f3 social, des d\u2019una atenci\u00f3 integral centrada en la persona. L\u2019estil de gesti\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 amb les persones \u00e9s carism\u00e0tic de l\u2019orde i se centra en els valors de l\u2019hospitalitat, el respecte, la responsabilitat, la qualitat i l\u2019espiritualitat.<\/p>\n

Per dur a terme la nostra missi\u00f3, l\u2019OHSJD va aconseguir la cessi\u00f3 del monestir de les dominiques de Palma, que va reformar i va adequar per dur a terme la tasca de la FSJD, dins les instal\u00b7lacions que anomenam espai d\u2019acollida Es Convent. El centre est\u00e0 ubicat a l\u2019antic convent de les germanes dominiques del cam\u00ed Vell de Bunyola de Palma i \u00e9s un servei d\u2019acolliment residencial temporal per a fam\u00edlies amb menors a c\u00e0rrec, en situaci\u00f3 de dificultat social puntual, per manca de recursos econ\u00f2mics, laborals i\/o suport familiar, per\u00f2 que mantenen factors de protecci\u00f3 social.<\/p>\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Des de la creaci\u00f3, la FSJD mant\u00e9 l\u2019esperit d\u2019acompanyar situacions vitals complexes des del respecte i des de la comprensi\u00f3 del temps i dels processos individuals. Des de l\u2019hospitalitat, entesa com a acollida i comprom\u00eds amb els m\u00e9s vulnerables. Des de la compassi\u00f3, viscuda no com un sentiment de ll\u00e0stima o pena per l\u2019altra persona, sin\u00f3 com una energia i vocaci\u00f3 per comprendre els m\u00e9s fr\u00e0gils i col\u00b7laborar amb ells. S\u2019ofereix una atenci\u00f3 integral que dignifiqui al m\u00e0xim la realitat per la qual travessen les persones acollides. Una realitat de risc d\u2019exclusi\u00f3 social que, sense l\u2019abordatge i atenci\u00f3 professional adequada, podria desembocar de manera inexorable en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social severa.<\/p>\n

Un bon diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3 de la unitat familiar \u00e9s fonamental per dissenyar un pla d\u2019inserci\u00f3 individual que tengui possibilitats d\u2019\u00e8xit, en qu\u00e8 els objectius siguin assolibles, compartits i consensuats entre les parts. Perqu\u00e8 sense una comprensi\u00f3 real de la finalitat de la intervenci\u00f3, l\u2019apoderament de les fam\u00edlies no arriba. Perqu\u00e8 si les fam\u00edlies no entenen que els actors principals del canvi s\u00f3n elles i que el motor de la fam\u00edlia \u00e9s la pe\u00e7a clau per refer un projecte de vida temporalment trencat, els canvis no es mantindran en el temps.<\/p>\n

El servei t\u00e9 com a objectiu general principal substituir la llar habitual de manera temporal per millorar la qualitat de vida de les fam\u00edlies acollides amb un especial inter\u00e8s pel benestar dels infants. El centre ofereix prestacions d\u2019allotjament, alimentaci\u00f3, higiene i tots els mitjans necessaris per normalitzar la conviv\u00e8ncia i procura la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica i socioeducativa necess\u00e0ria per facilitar cada un dels processos d\u2019inserci\u00f3 social.<\/p>\n

Ja s\u00f3n m\u00e9s de cent fam\u00edlies les que, en aquests quasi quatre anys d\u2019hist\u00f2ria, han passat pel centre d\u2019acollida Es Convent. Un centre que acull persones derivades dels equips de valoraci\u00f3 i acollida de l\u2019Ajuntament de Palma i de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials. Perfils molt diversos d\u2019unitats familiars \u00faniques que comparteixen un nexe com\u00fa, que \u00e9s el fet de perdre la seva llar i, amb aquesta, el trencament d\u2019un projecte de vida. Processos que cursen moltes vegades amb sentiments de frustraci\u00f3 i desesperan\u00e7a.<\/p>\n

Per entendre la tasca d\u2019acompanyament socioeducatiu que desenvolupam amb les fam\u00edlies acollides, cal dirigir una mirada humanitzada als casos que ens arriben. \u00c9s important posar nom a les coses per fer-les visibles. Narrar hist\u00f2ries de vida en qu\u00e8 la fam\u00edlia esdev\u00e9 el motor per recuperar l\u2019autonomia ens permet aproximar-nos a una realitat que no ens ha de resultar aliena, perqu\u00e8 cada vegada \u00e9s m\u00e9s real, m\u00e9s propera i m\u00e9s severa. Con\u00e8ixer aquestes realitats en primera persona ens ajudar\u00e0 a rompre estereotips.<\/p>\n

Us presentam, doncs, na Marta i na Iris. Elles s\u00f3n dues mares de fam\u00edlia que comparteixen l\u2019experi\u00e8ncia sobrevinguda de viure en un centre d\u2019acollida per a fam\u00edlies vulnerables. Una experi\u00e8ncia que, en molts casos i malgrat els estigmes associats, pot esdevenir en una viv\u00e8ncia positiva capa\u00e7 de generar oportunitats noves.<\/p>\n

Que les hist\u00f2ries tenguin rostre de dona no \u00e9s banal, perqu\u00e8 encara que h\u00e0gim pogut observar un canvi en els perfils atesos, aquest en continua essent el perfil majoritari. Fam\u00edlies monoparentals femenines en qu\u00e8 la dona \u00e9s l\u2019\u00fanic referent adult. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed per q\u00fcesti\u00f3 de vincles afectius i de g\u00e8nere: les mares s\u00f3n les que quasi sempre romanen amb els infants. Un 82 % de les llars espanyoles monoparentals estan encap\u00e7alades per dones. Aquesta tipologia de fam\u00edlia est\u00e0 m\u00e9s sotmesa a un risc d\u2019exclusi\u00f3 social m\u00e9s alt. La taxa de pobresa dels menors que viuen en aquestes llars \u00e9s del 54 %, segons un informe de Save the Children, que denuncia que les taxes m\u00e9s altes de pobresa infantil es donen en aquest tipus de llar.<\/p>\n

Storytelling de perfils atesos<\/h2>\n

Treballadors pobres o \u00abquan tenir feina no \u00e9s suficient\u00bb.<\/strong> Na Marta \u00e9s espanyola. T\u00e9 quaranta-dos anys. Fa sis anys que treballa de cambrera de pis a un hotel de s\u2019Arenal i en fa dos que \u00e9s indefinida. \u00c9s una dona feinera i valenta que cria sola els seus dos fills. En Javi i na Victoria tenen dotze i set anys. S\u00f3n nins responsables, amorosos i educats. Van a una escola p\u00fablica del centre de Palma i s\u00f3n bons estudiants. La fam\u00edlia feia cinc anys que vivia en un pis petit del centre de Palma. Per\u00f2 fa poc m\u00e9s de tres mesos, la propiet\u00e0ria va avisar-la que no li renovaria el contracte de lloguer. La situaci\u00f3 del mercat de l\u2019habitatge li permetia triplicar els ingressos. Li va demanar a na Marta que ho entengu\u00e9s. \u00abTu faries el mateix. Ja trobar\u00e0s una altra cosa, una altra casa, una altra llar.\u00bb I na Marta ho va voler comprendre, per\u00f2 just amb el seu sou no va trobar qui l\u2019entengu\u00e9s a ella. Va cercar, va remoure cel i terra, per\u00f2 no va trobar ni una altra cosa ni una altra casa i molt menys una altra llar. Varen deixar el pis petit que havia estat ca seva i tots tres varen entrar al centre. No hi havia cap altra opcions. Tenien molta por, per\u00f2 seguien junts i aix\u00f2 era l\u2019\u00fanic que ara importava. \u00abBenvinguts a la que, per un temps, ser\u00e0 ca vostra.\u00bb<\/em><\/p>\n

Car\u00e8ncia d\u2019habilitats maternes o \u00abquan sols voler no \u00e9s poder\u00bb<\/strong>. Na Iris \u00e9s quasi una nina, per\u00f2 ja fa temps que no juga amb pepes. Fa quatre mesos que la jugueta \u00e9s real: la petita \u00cdndia va venir al m\u00f3n despr\u00e9s de molta incertesa i encara massa innoc\u00e8ncia. De cop i volta, el que semblava un joc s\u2019havia convertit en una responsabilitat tan incre\u00efble que se sentia incapa\u00e7 d\u2019assumir tota sola. L\u2019habitaci\u00f3 que, des de feia poc m\u00e9s d\u2019un any tenia llogada, no era un espai prou c\u00e0lid ni segur per al seu beb\u00e8, i ella n\u2019era conscient. Per\u00f2 l\u2019ajuda que li oferien les institucions era viscuda com una amena\u00e7a. Se sentia vigilada i tenia la sensaci\u00f3 que qualsevol decisi\u00f3 equivocada podia provocar la separaci\u00f3 de la seva ja ben estimada filla. Per\u00f2 el que era cert era que tota sola no podia. \u00abIris necessites ajuda per continuar endavant perqu\u00e8 tota sola \u00e9s molt dif\u00edcil. Ets la millor mare que la \u00cdndia pot tenir, per\u00f2 deixa que t\u2019acompanyem i confia.\u00bb<\/em><\/p>\n

Tenia molta por, no confiava. Per\u00f2 el m\u00e9s important era cuidar la nina i ara sabia que faria tot el que calgu\u00e9s per mantenir-la al seu costat. No havia tingut cap refer\u00e8ncia estable, cap model matern afectu\u00f3s i segur a la seva inf\u00e0ncia, per\u00f2 sentia dins el m\u00e9s profund de la seva \u00e0nima que all\u00f2 era el que havia de fer. Va acceptar l\u2019ajuda. \u00abBenvingudes a la que, per un temps, ser\u00e0 ca vostra.\u00bb<\/em><\/p>\n

Intervenci\u00f3 socioeducativa individualitzada: acollim la fragilitat de les fam\u00edlies<\/h2>\n

Des del moment en qu\u00e8 la fam\u00edlia entra al centre i fins que en surt transcorren uns mesos durant els quals el centre passa a ser la llar d\u2019aquestes persones. Diuen que la llar de cada un \u00e9s all\u00e0 on t\u00e9 el cor i on s\u00f3n els \u00e9ssers estimats, per tant, el temps que duri l\u2019acolliment el centre passa a ser la casa d\u2019aquestes fam\u00edlies i aix\u00ed \u00e9s com intentam que arribin a sentir-s\u2019hi.<\/p>\n

En aquest sentit, podem establir tres fases del proc\u00e9s i un mateix estil transversal d\u2019acompanyament:<\/p>\n

    \n
  • Fase 1. Acollida: proc\u00e9s de valoraci\u00f3, acompanyament i adaptaci\u00f3<\/li>\n
  • Fase 2. Estada: atenci\u00f3 integral i seguiment del pla d\u2019inserci\u00f3 individual<\/li>\n
  • Fase 3. Sortida: recuperaci\u00f3 de l\u2019autonomia personal i desvinculaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n

    FASE 1.ENTRADA I ACOLLIDA<\/strong>
    \nObjectiu:<\/strong> acollir amb efici\u00e8ncia, hospitalitat i qualitat les fam\u00edlies amb menors a c\u00e0rrec.<\/p>\n

    Aquesta primera fase s\u2019inicia amb la derivaci\u00f3 del cas per part de l\u2019equip de valoraci\u00f3 i acollida pertinent. Aquests equips vetlen per la gesti\u00f3 efica\u00e7 de les situacions de fam\u00edlies que, per diferents motius, es troben en situacions que comporten risc social, com \u00e9s la p\u00e8rdua de l\u2019habitatge. Aquests equips activen el protocol de derivaci\u00f3 i aporten l\u2019informe de valoraci\u00f3 psicosocial explicatiu del cas. S\u00f3n els que estableixen inicialment les condicions d\u2019ingr\u00e9s.<\/p>\n

    Des de la FSJD, som conscients que els primers dies i, fins i tot, les primeres hores, s\u00f3n fonamentals en el proc\u00e9s d\u2019acollida. \u00c9s per aix\u00f2 que ens jugam gran part de l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3 en aquesta primera fase. Les persones recorden perfectament qui i com les va acompanyar en uns primers moments de tanta incertesa, angoixa i dubtes. \u00c9s per aix\u00f2 que cuidar l\u2019arribada de les fam\u00edlies, que sempre venen acompanyades dels menors, \u00e9s una responsabilitat que s\u2019ha de protegir al m\u00e0xim. No sols des del punt de vista de mantenir i garantir uns espais f\u00edsics adequats i confortables \u2014que tamb\u00e9 \u00e9s absolutament imprescindible per contribuir a dignificar la situaci\u00f3 de p\u00e8rdua d\u2019autonomia\u2014 sin\u00f3 tamb\u00e9, i principalment, les actituds i els detalls que acompanyen les benvingudes.<\/p>\n

    Petites accions com adre\u00e7ar-se a les persones pel seu nom, esperar-les a la porta i oferir un somriure, mirar-les als ulls, donar-los espai i temps suficient per acomodar-se, respondre amb paci\u00e8ncia i amabilitat a les preguntes, oferir paraules de consol i mostrar proximitat f\u00edsica a la vegada que es preserva la seva intimitat s\u00f3n exemples que afavoreixen la creaci\u00f3 d\u2019una empremta positiva associada a una experi\u00e8ncia vital potencialment traum\u00e0tica per les connotacions que pot comportar quant a frustraci\u00f3, frac\u00e0s, impot\u00e8ncia i desesperan\u00e7a envers el futur.<\/p>\n

    Vetlar des del principi perqu\u00e8 tamb\u00e9 els nins i les nines que acompanyen els pares i les mares visquin la situaci\u00f3 adaptada al seu nivell de maduresa emocional, implica un treball d\u2019acompanyament a les persones adultes des del vincle afectiu i el m\u00e0xim respecte a la seva motxilla de creences i valors.<\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    Aquesta fase s\u2019estructura en tres processos:<\/p>\n

    \"\"1) Proc\u00e9s de valoraci\u00f3<\/strong>
    \nEl procediment s\u2019inicia en el moment que l\u2019equip de valoraci\u00f3 i acollida fa una proposta d\u2019ingr\u00e9s. Els casos s\u00f3n derivats al servei i entrevistats en primera inst\u00e0ncia per la treballadora social (TS) del centre. Una vegada feta la valoraci\u00f3 i acceptada la derivaci\u00f3, s\u2019obre l\u2019expedient del cas per fer el seguiment del compliment del pla d\u2019inserci\u00f3 individual que ha dibuixat d\u2019inici l\u2019equip derivant i, m\u00e9s tard, revisat i consensuat amb la fam\u00edlia per poder ser avaluat peri\u00f2dicament. La TS del centre assigna referents als casos. S\u00f3n dos per cada unitat familiar: un educador social (ES) i un t\u00e8cnic d\u2019integraci\u00f3 social (TIS).<\/p>\n

    2) Proc\u00e9s d\u2019acompanyament<\/strong>
    \nEl proc\u00e9s s\u2019inicia una vegada que les fam\u00edlies fan efectiu l\u2019ingr\u00e9s al centre. Els professionals de refer\u00e8ncia estableixen un primer contacte amb les fam\u00edlies i les acompanyen en l\u2019acomodaci\u00f3 al centre, els mostren les instal\u00b7lacions i els proporcionant els productes necessaris d\u2019higiene i de neteja. Es mostren propers a la fam\u00edlia, n\u2019observen les din\u00e0miques i actituds, les orienten i resolen les primeres q\u00fcestions relacionades amb les normes b\u00e0siques de conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

    L\u2019estil d\u2019acompanyament ha de ser facilitador d\u2019un clima de confian\u00e7a en qu\u00e8 la fam\u00edlia se senti c\u00f2moda per ser capa\u00e7 de mostrar les necessitats i expectatives. Una escolta activa \u00e9s la base per arribar a crear aquest ambient de confian\u00e7a en qu\u00e8 la comunicaci\u00f3 entre les parts es construeixi des del respecte mutu, l\u2019empatia i la sinceritat. L\u2019expressi\u00f3 de les necessitats afavoreix l\u2019acompanyament a les fam\u00edlies, perqu\u00e8 la fragilitat que no \u00e9s reconeguda ni expressada no pot ser acompanyada.<\/p>\n

    3) Proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3<\/strong>
    \nLes dues primeres setmanes constitueixen el per\u00edode d\u2019observaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 al centre i a la seva din\u00e0mica organitzativa. Les primeres entrevistes amb la TS del servei \u2014aix\u00ed com les observacions quotidianes que la resta dels membres de l\u2019equip aportin\u2014 s\u00f3n clau per ajustar els objectius del pla d\u2019inserci\u00f3 individual i adaptar-lo al m\u00e0xim a la realitat de la fam\u00edlia acollida i a les seves expectatives.<\/p>\n

    Es marquen uns objectius assolibles ajustats a les possibilitats de cada fam\u00edlia, per\u00f2 que, al mateix temps, impulsin una actitud proactiva per sortir-ne endavant. \u00c9s el moment d\u2019engrescar la fam\u00edlia i fer-la protagonista del seu propi proc\u00e9s i defugir de fomentar actituds victimistes que no permeten avan\u00e7ar.<\/p>\n

    Per afavorir una adaptaci\u00f3 \u00f2ptima al recurs, els professionals han de tenir especial cura a l\u2019hora de resoldre dubtes, d\u2019orientar i informar amb paci\u00e8ncia sobre el funcionament i la normativa del servei perqu\u00e8 sabem que conviure amb altres fam\u00edlies no \u00e9s senzill. Cada nucli aporta la seva motxilla de vida, la seva cultura i els seus valors.<\/p>\n

    Haver de respectar i complir unes normes, per molt coherents i necess\u00e0ries que siguin, representa una p\u00e8rdua d\u2019autonomia com a unitat familiar i, per tant, una mena de frac\u00e0s personal, una involuci\u00f3.<\/p>\n

    Tot aix\u00f2 s\u2019ha de comprendre i s\u2019ha de tenir molt present per acompanyar les fam\u00edlies en l\u2019acceptaci\u00f3 i en el respecte, actituds que faciliten una bona conviv\u00e8ncia de grup i que el proc\u00e9s personal tengui sentit per a la seva vida.<\/p>\n

    Com deia el reconegut psiquiatre Viktor Frankl (2015) en el llibre L\u2019home a la recerca de sentit, si les persones tenen un perqu\u00e8 a la vida poden acceptar qualsevol com. Aquestes fam\u00edlies han de cercar el seu perqu\u00e8 i dotar aquesta experi\u00e8ncia de sentit per apoderar-les i activar-les sense arribar a acomodar-se a una situaci\u00f3 confortable a mitj\u00e0 termini, per\u00f2 que a la llarga podria arribar a fer empitjorar la situaci\u00f3 i a convertir el que sols era un risc en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3.<\/p>\n

    \u00c9s d\u2019aquesta manera com es manifesta tamb\u00e9 el valor de l\u2019espiritualitat en la nostra tasca di\u00e0ria, com una manera de veure m\u00e9s enll\u00e0 de les circumst\u00e0ncies, en les capacitats de donar sentit a la vida i reconciliar-se amb un mateix. Els professionals romanen atents per atendre les necessitats espirituals que puguin expressar les persones durant l\u2019acollida.<\/p>\n

    FASE 2. ESTADA<\/strong>
    \nObjectiu:<\/strong> acompanyar el proc\u00e9s d\u2019apoderament de les fam\u00edlies acollides des d\u2019una atenci\u00f3 integral que doni cobertura a totes les necessitats detectades.<\/p>\n

    L\u2019estada de la fam\u00edlia al recurs estar\u00e0 condicionada \u2014com ja s\u2019ha dit\u2014 al pla d\u2019inserci\u00f3 individual que l\u2019equip t\u00e8cnic de valoraci\u00f3 i acollida ha marcat d\u2019inici i ha ajustat i seguit a posteriori amb la TS del centre. Una coordinaci\u00f3 estreta entre professionals permet l\u2019adaptaci\u00f3 als canvis i el manteniment de la mateixa mirada humanitzada de les situacions s\u00f3n clau per a l\u2019\u00e8xit de la intervenci\u00f3 i l\u2019acompanyament social.<\/p>\n

    Aquest procediment s\u2019inicia un cop la fam\u00edlia supera el per\u00edode d\u2019acomodaci\u00f3 al centre i la l\u00ednia d\u2019intervenci\u00f3 amb les fam\u00edlies es basa en els seg\u00fcents \u00e0mbits, els dos primers dels quals s\u00f3n de caire m\u00e9s general i els altres quatre, de caire m\u00e9s espec\u00edfic:<\/p>\n

    a. Detecci\u00f3 de necessitats: f\u00edsiques, psicoafectives, socials i emocionals. Disseny del pla d\u2019inserci\u00f3 social individual.
    \n<\/em><\/p>\n

    b. Atenci\u00f3 integral de les necessitats detectades i acompanyament en el compliment del pla d\u2019inserci\u00f3 social.<\/em>
    \nEntenem l\u2019acompanyament social com un proc\u00e9s que neix de la responsabilitat de la persona receptora d\u2019atenci\u00f3 d\u2019intentar organitzar els seus objectius i estrat\u00e8gies per fer un \u00fas eficient dels recursos disponibles. L\u2019acompanyament el fan tots els professionals del centre segons les categories i inclou sempre un component d\u2019escolta activa, de contenci\u00f3 emocional i de mediaci\u00f3 social.<\/p>\n

    La persona \u00e9s protagonista del seu propi proc\u00e9s de canvi, s\u2019evita l\u2019agreujament de les situacions de risc d\u2019exclusi\u00f3 social i se\u2019n fomenten les capacitats i responsabilitats. \u00c9s important flexibilitzar la intervenci\u00f3 segons les necessitats de la fam\u00edlia.<\/p>\n

    Tot acompanyament ha d\u2019apropar els professionals a un millor coneixement de la fam\u00edlia i de la seva situaci\u00f3. Tamb\u00e9 ha de dur a les mateixes fam\u00edlies a un millor autoconeixement de les debilitats i fortaleses. Aix\u00ed mateix, cal tractar de descobrir les din\u00e0miques d\u2019organitzaci\u00f3, els rols, els conflictes interns, els punts forts i els febles, els patrons de comportament i les possibles creences err\u00f2nies, amb l\u2019objectiu d\u2019orientar i de promoure canvis en el sistema familiar per millorar-ne el funcionament. Cal descobrir, per tant, quina \u00e9s la clau per dissenyar el cam\u00ed cap on es vol avan\u00e7ar.<\/p>\n

    En alguns casos, l\u2019acompanyant permet que la fam\u00edlia explori i comprengui la situaci\u00f3, que entengui qu\u00e8 ha passat i per qu\u00e8, que assumeixi responsabilitats i descobreixi les motivacions per al canvi. Tot aix\u00f2, partint sempre de valoracions positives dels factors de protecci\u00f3, per despr\u00e9s recon\u00e8ixer i assumir quines debilitats poden mantenir la seva vulnerabilitat. Sols aix\u00ed es pot actuar amb sentit i cap a un objectiu concret. El de millorar la seva situaci\u00f3 personal i familiar per sortir-se\u2019n malgrat els obstacles.<\/p>\n

    En algunes de les fam\u00edlies acollides es fa necessari un acompanyament psicol\u00f2gic i emocional m\u00e9s especialitzat. En aquests casos, el psic\u00f2leg orienta la intervenci\u00f3 i proporciona un seguiment de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019estat emocional i psicol\u00f2gic de la fam\u00edlia lligat a la seva situaci\u00f3.<\/p>\n

    L\u2019atenci\u00f3 i el suport psicol\u00f2gic se centra en els \u00e0mbits seg\u00fcents: 1) comprensi\u00f3, acceptaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 a la situaci\u00f3; 2) les relacions amb l\u2019entorn; 3) les habilitats per a la cura dels infants; 4) el suport a les habilitats personals; i 5) l\u2019afrontament i apoderament del projecte personal i familiar de futur.<\/p>\n

    c. Orientaci\u00f3 i seguiment de les fam\u00edlies en el seu proc\u00e9s d\u2019inserci\u00f3 laboral.<\/em> Acompanyament, si cal, en el proc\u00e9s concret de recerca de feina per orientar les persones adultes ateses cap a una implicaci\u00f3 activa segons la seva capacitaci\u00f3 i formaci\u00f3 laboral. \u00c9s indiscutible que tenir feina esdev\u00e9 un dels factors principals que facilita la inserci\u00f3 social del grup familiar. Les persones en risc d\u2019exclusi\u00f3 social pateixen m\u00e9s dificultats a l\u2019hora de trobar feina, ja que les compet\u00e8ncies necess\u00e0ries per accedir al mercat laboral presenten sovint algunes mancances que cal acompanyar i orientar. Principalment durant el darrer any hem observat el fenomen dels treballadors pobres. M\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 de les fam\u00edlies acollides disposen d\u2019ingressos m\u00e9s o menys estables, per\u00f2 clarament insuficients per fer front a les despeses d\u2019una vida aut\u00f2noma. En aquests casos, el que importa \u00e9s mantenir la feina i garantir un estalvi econ\u00f2mic que en permeti la sortida.<\/p>\n

    d. Suport i seguiment escolar dels menors acollits i de les seves necessitats emocionals<\/em>. Des del centre vetlam per l\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria dels infants i adolescents acollits i en feim un seguiment escolar, en la qual procuram la implicaci\u00f3 m\u00e0xima dels progenitors. Oferim eines i estrat\u00e8gies a pares i mares perqu\u00e8 puguin acompanyar els infants en el moment de fer les tasques escolars i intentam crear h\u00e0bits d\u2019estudi per prevenir el frac\u00e0s escolar.<\/p>\n

    Per atendre i acompanyar les necessitats emocionals dels infants, hem dissenyat un programa pilot que fomenta l\u2019educaci\u00f3 emocional i la participaci\u00f3 dels menors acollits al centre. L\u2019Espai Amic neix de la premissa que una atenci\u00f3 i un acompanyament adequats pot prevenir i\/o reduir l\u2019impacte emocional de la p\u00e8rdua de la llar habitual i contribuir al desenvolupament psicoafectiu \u00f2ptim dels m\u00e9s petits. Es tracta de sessions grupals quinzenals d\u2019una hora i mitja liderades pel professional de l\u2019\u00e0mbit de la psicologia amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019educador social. Els menors aprenen a recon\u00e8ixer i expressar sentiments a la vegada que s\u2019implica els progenitors en aquesta gesti\u00f3 emocional. Aquest tipus d\u2019atenci\u00f3 permet detectar possibles problem\u00e0tiques psicoafectives i\/o l\u2019exist\u00e8ncia de din\u00e0miques familiars disfuncionals susceptibles d\u2019una intervenci\u00f3 m\u00e9s especialitzada.<\/p>\n

    L\u2019espai possibilita inculcar valors com la toler\u00e0ncia, l\u2019amistat, la paci\u00e8ncia i la solidaritat per facilitar la conviv\u00e8ncia al centre i afavorir el desenvolupament d\u2019una bona autoestima.<\/p>\n

    Els menors i garantir-ne la qualitat de vida s\u00f3n una prioritat en la nostra intervenci\u00f3 psicoeducativa i \u00e9s per aix\u00f2 que sorgeix aquest espai promotor de la protecci\u00f3 infantil que dona veu i visibilitat als m\u00e9s joves, que tamb\u00e9 s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

    e. Foment d\u2019activitats d\u2019oci i lleure positiu.<\/em> Per contribuir a generar i\/o a mantenir lligams sociocomunitaris, orientam les fam\u00edlies cap a una varietat de recursos externs \u00e0mplia on puguin compartir temps lliure en fam\u00edlia i activitats d\u2019oci amb l\u2019objectiu de mantenir i promoure vincles positius intrafamiliars. En aquesta l\u00ednia, organitzam activitats al mateix centre per fomentar tamb\u00e9 din\u00e0miques positives entre les persones residents. Aix\u00ed, i des de fa m\u00e9s dos anys, treballam un programa espec\u00edfic, l\u2019Espai Fam\u00edlies, orientat a promoure activitats al servei adre\u00e7ades a fam\u00edlies usu\u00e0ries del centre i a fam\u00edlies no residents. L\u2019objectiu general \u00e9s ampliar la xarxa social de suport entre fam\u00edlies al voltant d\u2019activitats educatives i l\u00fadiques que promoguin la crian\u00e7a respectuosa i els bons tractes a la inf\u00e0ncia. Aquesta coexist\u00e8ncia natural entre fam\u00edlies en risc d\u2019exclusi\u00f3 i d\u2019altres socialment inserides permet promoure actituds emp\u00e0tiques que contribueixen a reduir certs estigmes socials vinculats a la pobresa i al sensellarisme.<\/p>\n

    La implicaci\u00f3 de persones volunt\u00e0ries \u00e9s un valor afegit que des de la FSJD tenim molt present. \u00c9s per aix\u00f2 que potenciam al m\u00e0xim aquest valor i fomentam la implicaci\u00f3 altruista i la participaci\u00f3 solid\u00e0ria, principalment dins aquest \u00e0mbit d\u2019intervenci\u00f3 i l\u2019anterior. La persona volunt\u00e0ria pot arribar aix\u00ed a establir una relaci\u00f3 m\u00e9s estreta amb les persones acollides i el professional hi ha d\u2019estar atent per acompanyar aquest vincle enriquidor que es genera.<\/p>\n

    f. Promocionar la conviv\u00e8ncia familiar segons els principis de crian\u00e7a positiva. El temps compartit amb les fam\u00edlies ens permet observar certes din\u00e0miques intrafamilars. Algunes poden presentar car\u00e8ncies susceptibles de millora, com en el cas de na Iris. L\u2019equip psicoeducatiu tracta d\u2019oferir estrat\u00e8gies per reduir aquestes car\u00e8ncies i dur a terme aix\u00ed una tasca preventiva i d\u2019acompanyament que permeti millorar i\/o adquirir habilitats i compet\u00e8ncies parentals.<\/p>\n

    L\u2019objectiu d\u2019aquest \u00e0mbit d\u2019intervenci\u00f3 \u00e9s potenciar el desenvolupament de les capacitats dels progenitors per a la cura i per a l\u2019educaci\u00f3 dels fills i filles, acompanyar-los en aquesta tasca i oferir-los col\u00b7laboraci\u00f3 i consell. La finalitat \u00e9s contribuir al benestar familiar a trav\u00e9s de l\u2019afecte, la comunicaci\u00f3 i el bon tracte. Tamb\u00e9 generam espais on convidam a les fam\u00edlies a reflexionar sobre les seves necessitats i conductes, i a contribuir al seu desenvolupament des del punt de partida de cada fam\u00edlia, com a nucli b\u00e0sic que els permetr\u00e0 consolidar el seu propi proc\u00e9s de creixement. Aquest cicle de tallers peri\u00f2dics gira entorn de la crian\u00e7a respectuosa dels infants.<\/p>\n

    Treballam doncs per oferir suport als progenitors per promoure una crian\u00e7a positiva que permeti:<\/p>\n

      \n
    1. Promoure vincles familiars estables i segurs perqu\u00e8 els menors desenvolupin una autonomia sana en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques i necessitats evolutives pr\u00f2pies de cada etapa de la vida.<\/li>\n
    2. Potenciar el paper de la fam\u00edlia en la transmissi\u00f3 de normes i valors, aix\u00ed com promoure la idea de la responsabilitat compartida i el comprom\u00eds negociat entre pares i mares, i fills i filles.<\/li>\n
    3. Contribuir a millorar l\u2019organitzaci\u00f3 familiar, el repartiment de tasques i afavorir el comprom\u00eds i suport de pares i mares en les tasques dels infants i l\u2019adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn escolar.<\/li>\n
    4. Fomentar l\u2019autoefic\u00e0cia en els progenitors i en els infants en l\u2019\u00fas d\u2019estrat\u00e8gies adequades per gestionar l\u2019estr\u00e8s parental i familiar associat al desenvolupament dels infants i de les tasques familiars amb la finalitat de proporcionar una percepci\u00f3 optimista i satisfact\u00f2ria de la vida en fam\u00edlia.<\/li>\n
    5. Crear i enfortir h\u00e0bits saludables, activitats d\u2019oci constructiu amb els iguals i usar recursos en l\u2019entorn comunitari que permetin consolidar estils de vida positius.<\/li>\n<\/ol>\n

      Per tant, els objectius que ens plantejam en cada fam\u00edlia responen a una visi\u00f3 hol\u00edstica d\u2019un proc\u00e9s de desenvolupament de la conviv\u00e8ncia familiar des d\u2019una dimensi\u00f3 triple:<\/p>\n

        \n
      1. Dimensi\u00f3 emocional, que pret\u00e9n ajudar a regular les emocions.<\/li>\n
      2. Dimensi\u00f3 comportamental, per mitj\u00e0 del desenvolupament d\u2019habilitats que permeten afrontar de manera competent les situacions.<\/li>\n
      3. Dimensi\u00f3 cognitiva, que faciliti una major comprensi\u00f3 del proc\u00e9s de conviv\u00e8ncia familiar.<\/li>\n<\/ol>\n

        FASE 3. DESVICULACI\u00d3 I SORTIDA<\/strong>
        \nObjectiu:<\/strong> aconseguir l\u2019apoderament de les fam\u00edlies per emprendre el seu cam\u00ed de manera estable i aut\u00f2noma i afavorir una desvinculaci\u00f3 progressiva del servei en el menor temps possible.<\/p>\n

        Quan una fam\u00edlia entra al centre, coneix d\u2019inici el temps del qual disposa per recuperar la independ\u00e8ncia. Aquest temps no es marca de manera arbitr\u00e0ria, per\u00f2 es procura que en cap cas no superi els sis mesos. La detecci\u00f3 de les necessitats de la fam\u00edlia, dels factors de protecci\u00f3 i de risc que duen associats i un bon diagn\u00f2stic del pla del cas permeten marcar i ajustar el temps amb coher\u00e8ncia. Aquest temps se supervisa i es revisa, si cal, en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies personals i contextuals. L\u2019angoixa que aquesta situaci\u00f3 pot generar no ha de tenir una intensitat capa\u00e7 de bloquejar i paralitzar les persones, per\u00f2 s\u00ed que ha d\u2019esdevenir un impuls i motor d\u2019activaci\u00f3 per aconseguir els objectius pactats que comportaran els resultats esperats. Aquests s\u00f3n recuperar l\u2019autonomia perduda en el temps previst i refer un projecte de vida temporalment trencat.<\/p>\n

        Moltes vegades les desvinculacions s\u00f3n complicades i els comiats plens de sentiments no reconeguts. Sovint l\u2019alegria i la satisfacci\u00f3 d\u2019haver aconseguit els objectius es desdibuixen amb la por i la incertesa de poder mantenir-se en el futur de manera aut\u00f2noma.<\/p>\n

        De fet, en el darrer temps, observam com les sortides s\u00f3n cada vegada m\u00e9s prec\u00e0ries perqu\u00e8 van lligades a un context social fragmentat per la p\u00e8rdua dels drets m\u00e9s b\u00e0sics, com \u00e9s el de l\u2019habitatge digne. La majoria de fam\u00edlies \u2014un 74 %\u2014 que ha sortit del centre durant el 2018 no troba un habitatge individual que puguin pagar i \u00e9s per aix\u00f2 que han de compartir pis, per poder fer front a les despeses elevades de lloguer. El cohabitatge \u00e9s l\u2019\u00fanica opci\u00f3, per\u00f2 no la m\u00e9s desitjable, per la p\u00e8rdua d\u2019intimitat i autonomia familiar que pot implicar.<\/p>\n

        La inestabilitat continua per a aquestes fam\u00edlies, per\u00f2 es presenta ara una oportunitat nova per caminar sols, amb un aprenentatge adquirit i la voluntat ferma de no tornar a ensopegar.<\/p>\n

        Conclusions<\/h2>\n

        El cam\u00ed recorregut d\u2019en\u00e7\u00e0 que l\u2019espai d\u2019acollida Es Convent va obrir la porta per donar acollida temporal a les primeres fam\u00edlies en risc d\u2019exclusi\u00f3 social ha esdevingut un degoteig constant de nuclis familiars que han fet palesa la situaci\u00f3 contextual complicada que ens envolta. Situaci\u00f3 que, lluny de millorar, segueix una l\u00ednia ascendent en qu\u00e8 la greu problem\u00e0tica actual d\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge no deixa de castigar els col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables. Aquesta situaci\u00f3 contribueix a fer que recursos p\u00fablics com l\u2019espai d\u2019acollida Es Convent siguin necessaris per fer surar situacions vitals que \u2014sense una intervenci\u00f3 sostenidora i proactiva a parts iguals\u2014 podrien acabar enfonsant-se.<\/p>\n

        Aquest cam\u00ed recorregut ens situa com a testimonis fidels de la vulneraci\u00f3 insidiosa del dret a l\u2019habitatge, per\u00f2 continuam sense trobar solucions eficaces que entenem que han d\u2019arribar amb unes pol\u00edtiques socials i econ\u00f2miques noves. Observam aquestes realitats amb certa resignaci\u00f3, per\u00f2 som ben conscients de la corresponsabilitat de tots i totes per contribuir a reduir situacions d\u2019injust\u00edcia social i fer que el m\u00f3n sigui un lloc un poc m\u00e9s amable i equitatiu.<\/p>\n

        L\u2019article ha tractat de dibuixar les pinzellades d\u2019un estil d\u2019acompanyament propi a l\u2019hora d\u2019abordar un perfil concret de fragilitat i vulnerabilitat, en qu\u00e8 posam \u00e8mfasi en la necessitat de protegir al m\u00e0xim la dignitat de les fam\u00edlies acollides. Dignitat que es preserva des de la cura dels espais f\u00edsics, des del respecte i la comprensi\u00f3 pel temps i pels processos personals i tamb\u00e9 a l\u2019hora de transmetre la confian\u00e7a suficient per acompanyar l\u2019apoderament de les persones per millorar la seva situaci\u00f3 i recuperar l\u2019autonomia.<\/p>\n

        En el futur continuarem treballant perqu\u00e8 l\u2019allotjament temporal que oferim sigui el m\u00e9s semblant a la llar que tots i totes mereixem i a la qual tothom hauria de tenir dret.
        \n\u001b<\/p>\n

        Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

        Barudy, J.; Dantagnan, M. (2015). Los buenos tratos en la infancia. Parentalidad, Apego y Resilencia<\/em>. Barcelona: Gedisa.<\/p>\n

        Barudy, J.; Dantagnan, M.; Comas, E.; Vergara, M. (2014). La inteligencia maternal.<\/em> Barcelona: Gedisa.<\/p>\n

        Dom\u00ednguez Prieto, X. M. (2017). El arte de acompa\u00f1ar.<\/em> Madrid: Editorial PPC.<\/p>\n

        Frankl, V. (2015). El hombre en busca de sentido<\/em>. 3a ed. Barcelona: Herder Editorial.<\/p>\n

        Hellinger, B. (2012). Los \u00f3rdenes de la ayuda.<\/em> 3a ed. Buenos Aires: Alma Lepik.<\/p>\n

        Hermanos de San Juan de Dios. (2018). Acompa\u00f1ar a la familia en la enfermedad. Labor hospitalaria<\/em>. Recuperat de Labor hospitalaria: organizaci\u00f3n y pastoral de la salud<\/em>, n\u00fam. 320.<\/p>\n

        Horno, P.; Echevarrua, A.: Juanas, A. (2018). La mirada consciente en los centros de protecci\u00f3n.<\/em> Barcelona: Editorial CCS.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Paraules clau: sensellarisme, atenci\u00f3 integral, hospitalitat, dignitat, apoderament, acompanyament. Resum El sensellarisme \u00e9s un fenomen sociol\u00f2gic que no sols afecta persones adultes amb un cert grau de deteriorament de les \u00e0rees vitals. Aquesta terminologia nova permet superar algunes definicions ontol\u00f2giques que descrivien les situacions d\u2019exclusi\u00f3 social com caracter\u00edstiques quasi innates de les persones. Una persona […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2487,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[79,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2205"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2205"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2509,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2205\/revisions\/2509"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2487"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}