{"id":2194,"date":"2019-01-19T08:10:21","date_gmt":"2019-01-19T06:10:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2194"},"modified":"2021-04-23T07:46:10","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:10","slug":"unitat-mobil-demergencia-social-el-carrer-es-el-darrer-lloc-on-arribar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/unitat-mobil-demergencia-social-el-carrer-es-el-darrer-lloc-on-arribar\/","title":{"rendered":"Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social, el carrer \u00e9s el darrer lloc on arribar"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> persones sense llar, sensellarisme,\u00a0Housing First<\/em>, emerg\u00e8ncia social, vincles, proc\u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

El sensellarisme \u00e9s un fenomen provocat per multitud de factors socials i presentat en un col\u00b7lectiu de persones totalment heterogeni. L\u2019element que tenen en com\u00fa les persones que es troben en situaci\u00f3 de carrer \u00e9s la manca d\u2019habitatge i cal tenir en compte que aquesta dificultat es pot presentar en m\u00faltiples perfils socials. Aquest article pret\u00e9n explicar quines s\u00f3n les situacions que defineixen el fenomen del sensellarisme, i quina \u00e9s la resposta que es desplega des de la Unitat M\u00f2bil d'Emerg\u00e8ncia Social.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Margalida Plaza Cabot
\n<\/strong>Coordinadora de la Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

Sovint escolt o em demanen quan explic el meu treball que les persones que viuen al carrer estan en aquesta situaci\u00f3 perqu\u00e8 volen. Els desmunt la idea i els planteig la pregunta a la inversa: dormiries tu a un caixer perqu\u00e8 s\u00ed? Et desfaries de totes les teves pertinences personals i les reduiries a una bossa reutilitzable que transportaries de lloc a lloc? Canviares les portes de ca teva per dues capses de cart\u00f3? Quina seguretat et donaria? Renunciaries a la calor de la teva fam\u00edlia per nits a la intemp\u00e8rie tot sol? Substituiries les comoditats que et dona una casa per llargues coes a un menjador social per un plat calent? Les expressions de la cara canvien i la resposta \u00e9s negativa. Per tant, els desmunt la idea dient que ning\u00fa \u00e9s al carrer per elecci\u00f3 pr\u00f2pia, sin\u00f3 que cada una de les persones que es veuen vivint al carrer han encadenat v\u00e0ries situacions traum\u00e0tiques en un per\u00edode curt de temps, quan la majoria de la poblaci\u00f3 ens hi enfrontam al llarg de tota la nostra vida: p\u00e8rdua d\u2019un familiar, falta de feina, ruptura de parella, manca d\u2019ingressos econ\u00f2mics, p\u00e8rdua de la llar, manca de xarxa social, etc. Aquestes s\u00f3n algunes de les situacions a les quals han de fer front i que poden desembocar en situacions de viure al carrer. A partir de trobar-se desemparats, poden desenvolupar malalties mentals o consumir subst\u00e0ncies, o augmentar patologies que abans ja tenien, fet que provoca un deteriorament de la situaci\u00f3 a passes de gegant.<\/p>\n

Per entendre el fenomen del sensellarisme, hem d\u2019entendre la relaci\u00f3 entre dos elements clau. Per una banda, els elements estructurals (mercat d\u2019habitatges, situaci\u00f3 econ\u00f2mica general, mercat de treball, legislaci\u00f3 social\u2026) i, per l\u2019altra, els elements biogr\u00e0fics (dificultats personals, d\u00e8ficits o h\u00e0ndicaps de qualsevol tipus). El sensellarisme \u00e9s un fenomen provocat per multitud de factors socials i presentat en un col\u00b7lectiu de persones totalment heterogeni. L\u2019element que tenen en com\u00fa les persones que es troben en situaci\u00f3 de carrer \u00e9s la manca d\u2019habitatge i cal tenir en compte que aquesta dificultat es pot presentar en m\u00faltiples perfils socials.<\/p>\n

En el llenguatge de carrer, avui dia, se segueixen referint a les persones sense llar com a vagabunds, marginats\u00a0o indigents<\/em>, i es passen per alt sense cap rubor les caracter\u00edstiques i circumst\u00e0ncies de cadascuna d\u2019aquestes persones. I no deixa de ser curi\u00f3s i est\u00e0 comprovat que la majoria no demana doblers i no solen vagar d\u2019un lloc a un altre, sin\u00f3 que solen romandre en un mateix barri o pla\u00e7a i, fins i tot, a un banc de manera indefinida.<\/p>\n

Quan parlam de persones en situaci\u00f3 de sense llar ens referim a un col\u00b7lectiu de poblaci\u00f3 molt ampli i heterogeni. Segons la FEANTSA, que adopta la definici\u00f3 de l\u2019Observatori Europeu de les Persones Sense Llar, ens referim a:<\/p>\n

\u00abTotes aquelles persones que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situaci\u00f3 personal, permanent, i que proporcioni un marc estable de conviv\u00e8ncia, ja sigui per raons econ\u00f2miques o altres barreres socials, o b\u00e9 perqu\u00e8 presenten dificultats personals per dur una vida aut\u00f2noma.\u00bb(1)<\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social en la qual es troben moltes persones sense llar no \u00e9s una situaci\u00f3 en la qual un es trobi d\u2019un dia a l\u2019altre. El cam\u00ed cap a l\u2019exclusi\u00f3 social \u00e9s progressiu i un ha de travessar diferents fases o per\u00edodes de p\u00e8rdua material i personal. Cadascuna d\u2019aquestes fases t\u00e9 les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies i, per tant, les pr\u00f2pies necessitats. Aquestes intenten ser prove\u00efdes a trav\u00e9s de diferents recursos i estrat\u00e8gies tenint tamb\u00e9 en compte les caracter\u00edstiques de cadascuna de les persones en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia ens diu que tothom pot veure\u2019s implicat en una situaci\u00f3 com la que ens ocupa, malgrat que solem veure-ho com un problema extern que no ens pot afectar mai.
\nSocialment, en la part m\u00e9s profunda d\u2019aquest proc\u00e9s, la situaci\u00f3 ja ha deixat de ser un problema. No es veu o no es vol mirar. La persona que es troba en una situaci\u00f3 de sense llar no existeix per a ning\u00fa, ni per a la comunitat ni per a la societat ni per a si mateixa. S\u2019ha consolidat un proc\u00e9s de desestructuraci\u00f3 personal, de despersonalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Cap persona no triaria viure al carrer, el carrer \u00e9s el darrer lloc on alg\u00fa vol arribar.<\/p>\n

La unitat m\u00f2bil d'emerg\u00e8ncia social<\/h2>\n

Quant al treball integral de persones sense sostre, hi ha el servei de la Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social, d\u2019ara endavant UMES. S\u2019inici\u00e0 el 1999 i actualment la titularitat del servei \u00e9s de l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca. Des de l\u2019inici i fins avui, aquest servei l\u2019ha gestionat la Creu Roja Illes Balears. L\u2019UMES es va crear despr\u00e9s de detectar la necessitat d\u2019engegar un recurs espec\u00edfic d\u2019atenci\u00f3 a persones sense llar que fos de proximitat, que intervingu\u00e9s directament al carrer ja que \u00e9s on roman el col\u00b7lectiu objecte del servei.<\/p>\n

El servei s\u2019adre\u00e7a a les persones sense llar. Persones que viuen al carrer ja sigui en situaci\u00f3 permanent o temporal, proporciona atenci\u00f3 en situacions d\u2019emerg\u00e8ncia social i en fomenta la inclusi\u00f3 social a trav\u00e9s de recursos espec\u00edfics i normalitzats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els objectius generals del servei s\u00f3n dos: (a) atendre necessitats b\u00e0siques i situacions d\u2019emerg\u00e8ncia i, (b) facilitar processos d\u2019inclusi\u00f3 social. D\u2019aquests objectius, se\u2019n deriven els espec\u00edfics. Com proporcionar informaci\u00f3 i acc\u00e9s a recursos socials i sanitaris, motivar a accedir a aquests recursos, fer un seguiment de totes les persones sense llar permanents, establir una bona coordinaci\u00f3 amb centres i institucions que formen el circuit d\u2019acollida.<\/p>\n

La metodologia del servei est\u00e0 clarament diferenciada en dues l\u00ednies. El servei nocturn i el servei di\u00fcrn.
\nEl servei nocturn es dedica, majorit\u00e0riament, a actuacions sanit\u00e0ries i d\u2019emerg\u00e8ncies. Presta servei les 365 nits de l\u2019any i les principals actuacions s\u00f3n ingressos o acompanyaments a centres d\u2019acollida, lliurament de mantes, cobertura de necessitats b\u00e0siques d\u2019alimentaci\u00f3 i acompanyament a serveis sanitaris d\u2019urg\u00e8ncia.<\/p>\n

El servei di\u00fcrn es dedica, majorit\u00e0riament, a fer actuacions psicosocials per afavorir els processos d\u2019inclusi\u00f3 social. La majoria d\u2019intervencions que es fan durant el dia s\u00f3n xerrades de companyia, entrevistes i seguiment de les persones usu\u00e0ries, assessorament, derivaci\u00f3 i acompanyament a tot tipus de recursos socials i sanitaris.<\/p>\n

Les dues l\u00ednies de treball (nocturn i di\u00fcrn) estan dissenyades perqu\u00e8 es complementin entre si. Aix\u00ed doncs, l\u2019equip de nit, visita o contacta amb totes aquelles persones usu\u00e0ries que l\u2019endem\u00e0, en horari di\u00fcrn, tenen diferents gestions per fer. Se\u2019ls recorda quin tipus de tr\u00e0mit han de fer, la ubicaci\u00f3, l\u2019hora i es pacta la idone\u00eftat de l\u2019acompanyament per al proc\u00e9s d\u2019inclusi\u00f3.<\/p>\n

L\u2019UMES \u00e9s un servei de proximitat. \u00c9s a dir, \u00e9s l\u2019equip t\u00e8cnic qui s\u2019acosta f\u00edsicament a les persones usu\u00e0ries. No esperam que siguin les persones les que vagin al servei a fer les seves demandes. Som nosaltres els que sortim a cercar-los.<\/p>\n

\u00c9s important destacar una de les eines principals que utilitza el servei a l\u2019hora d\u2019intervenir amb les persones. \u00c9s el vincle, essencial per poder iniciar un proc\u00e9s amb la persona.<\/p>\n

\u00c9s habitual que les persones que romanen al carrer, especialment les que ho fan de manera permanent, hagin passat per un proc\u00e9s dolor\u00f3s de p\u00e8rdua a diferents nivells. P\u00e8rdua de feina, de la llar, de la parella, de familiars o \u00e9ssers estimats, del cercle d\u2019amistats i, finalment, d\u2019algunes capacitats o habilitats, de l\u2019autoestima i, per descomptat, de la salut f\u00edsica i mental.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, \u00e9s important comen\u00e7ar per reconstruir ponts amb la persona, un bon vincle amb la persona es construeix al llarg del temps. Es construeix a mesura que la persona percep que \u00e9s respectada, escoltada i tinguda en compte en el seu proc\u00e9s, que no \u00e9s jutjada ni pressionada per dur a terme cap tipus d\u2019acci\u00f3, que pot expressar els pensaments i sentiments sense por de sofrir repres\u00e0lies i, en definitiva, quan interioritza que el servei de l\u2019UMES \u00e9s un recurs que li pot donar suport en el moment en qu\u00e8 ella decideixi i que \u00e9s la persona la que decideix qu\u00e8 vol fer i com vol fer-ho, dins les possibilitats del recurs i dels recursos disponibles.<\/p>\n

A partir de la construcci\u00f3 d\u2019aquest vincle, el servei ofereix acompanyament durant tot el proc\u00e9s d\u2019inclusi\u00f3. El personal t\u00e8cnic inicia el proc\u00e9s amb un acompanyament de la manera m\u00e9s presencial i intensa. Amb el temps, la persona agafa m\u00e9s protagonisme i autonomia en un proc\u00e9s personal d\u2019apoderament en el qual progressivament recupera capacitats i habilitats. L\u2019objectiu, a llarg termini, \u00e9s que aquest apoderament li permeti prescindir del servei de l\u2019UMES o cercar-hi suport \u00fanicament per a gestions puntuals.<\/p>\n

Aquest vincle s\u2019aconsegueix amb el seguiment constant i proper que t\u00e9 el personal t\u00e8cnic del servei amb les persones que viuen al carrer. Dia rere dia, es preocupen per elles, les visiten al lloc on pernocten, s\u2019hi asseuen devora i parlen. A vegades, parlen simplement del temps que fa, intercanvien converses sobre els darrers partits de futbol o el darrer esdeveniment que ha succe\u00eft al barri. Sembla aix\u00ed que no es fa cap proc\u00e9s amb ells, per\u00f2 tot el contrari: es crea un vincle que permetr\u00e0 l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s d\u2019ajuda.<\/p>\n

Els processos de les persones que viuen al carrer s\u00f3n processos llargs. Com ja hem comentat, les persones que viuen al carrer han patit un proc\u00e9s de despersonalitzaci\u00f3 i tornar a recuperar tot el que han perdut no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de dies. Per aix\u00f2, \u00e9s important fomentar i apoderar cada petita passa, per seguir endavant.<\/p>\n

Dins aquest proc\u00e9s llarg, el servei de l\u2019UMES treballa de manera integral en la situaci\u00f3 de la persona. La problem\u00e0tica de les persones sense sostre \u00e9s multifactorial i, per tant, han de treballar de manera transversal tant la persona com els professionals que l\u2019atenen. L\u2019\u00e0mbit legal, el familiar, el sanitari i el laboral, entre d\u2019altres, s\u2019han d\u2019abordar de forma simult\u00e0nia, ja que \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de garantir un aven\u00e7, per petit que sigui, en el proc\u00e9s d\u2019inclusi\u00f3 de la persona.<\/p>\n

Per fer aquest treball integral, el servei esta format per especialistes en treball social, en educaci\u00f3 social i monitors i monitores amb un coneixement i una experi\u00e8ncia que faciliten el proc\u00e9s d\u2019inclusi\u00f3 social de les persones benefici\u00e0ries del servei.<\/p>\n

Els perfils<\/h2>\n

Com hem comentat amb anterioritat, el sensellarisme \u00e9s un fenomen provocat per multitud de factors socials i present en un col\u00b7lectiu heterogeni de persones. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019heterogene\u00eftat que presenta el col\u00b7lectiu de persones sense sostre, es poden donar multitud de combinacions en els perfils.<\/p>\n

En el nostre servei, els diferenciam en funci\u00f3 del temps d\u2019estada al carrer:<\/p>\n

    \n
  • Persones sense sostre permanent: integren aquest grup les persones que romanen en una situaci\u00f3 de carrer permanent i que, per tant, es troben en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social, i presenten les caracter\u00edstiques seg\u00fcents: pernocten de manera habitual al carrer, les relacions familiars i socials s\u00f3n febles o inexistents; pateixen solitud i a\u00efllament social; de vegades, s\u00f3n consumidores d\u2019alcohol o altres subst\u00e0ncies generadores d\u2019addicci\u00f3; pateixen psicopatologies i malalties org\u00e0niques cr\u00f2niques, abandonament personal; la motivaci\u00f3 pel canvi \u00e9s escassa i la capacitat per sortir-se\u2019n sense suport \u00e9s poca o nul\u00b7la; estan desvinculades del mercat laboral o la vinculaci\u00f3 que hi tenen \u00e9s molt prec\u00e0ria; tenen una autoestima baixa; perceben les experi\u00e8ncies anteriors amb recursos i\/o serveis socials i sanitaris de manera negativa. Aquest grup \u00e9s el col\u00b7lectiu diana del servei, per tant, \u00e9s amb aquest grup amb qu\u00e8 treballam els processos d\u2019inclusi\u00f3 social.<\/li>\n
  • Persones sense sostre temporal: en aquest grup, s\u2019inclouen totes aquelles persones que, per circumst\u00e0ncies personals i\/o socials, es poden trobar de manera puntual al carrer. Aquestes circumst\u00e0ncies personals o socials aix\u00ed com les caracter\u00edstiques de les persones que pertanyen a aquest grup, poden ser diverses. No obstant aix\u00f2 podr\u00edem assenyalar-ne algunes: persones nouvingudes a la ciutat, que desconeixen el circuit d\u2019acollida o els recursos d\u2019allotjament; persones que, per dificultats relacionals amb les persones amb les quals conviuen, abandonen el domicili habitual; persones que s\u2019allotgen a centres d\u2019acollida per\u00f2 que, per diferents motius, l\u2019abandonen volunt\u00e0riament o en s\u00f3n expulsats i es troben de manera intermitent en una situaci\u00f3 de carrer.<\/li>\n<\/ul>\n

    Com a problem\u00e0tiques afegides al fet de viure al carrer, trobam les seg\u00fcents: persones amb problemes de consum d\u2019alcoholisme o altres subst\u00e0ncies, persones amb problemes de salut mental, persones amb diversitat funcional, persones que exerceixen la prostituci\u00f3 i\/o altres tipus d\u2019activitats marginals.<\/p>\n

    Des del servei de l\u2019UMES, tenint en compte l\u2019heterogene\u00eftat de qu\u00e8 parlam, tenim un model de valoraci\u00f3 que ens permet avaluar, en cada un dels casos, tots els problemes que presenta i no nom\u00e9s classificar-lo en una \u00fanica problem\u00e0tica. Aquest model de valoraci\u00f3 ens permet treure conclusions m\u00e9s properes a la realitat de les persones que es troben sense llar i \u00e9s una bona eina per determinar, per exemple, quins s\u00f3n els casos que requereixen una intervenci\u00f3 m\u00e9s hol\u00edstica i priorit\u00e0ria.<\/p>\n

    Per ajudar-nos a entendre aquest model de valoraci\u00f3 cal observar el Gr\u00e0fic 1, en qu\u00e8 es reflecteixen les problem\u00e0tiques detectades a les 387 persones en situaci\u00f3 de carrer permanent que v\u00e0rem atendre des de l\u2019UMES el 2017:(2)<\/span><\/p>\n

    Gr\u00e0fic 1. Problem\u00e0tiques principals de les persones que es troben \u001cen situaci\u00f3 de carrer permanent (UMES, 2017)<\/em><\/strong><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    D\u2019aquest gr\u00e0fic, destacam que la majoria de persones sense llar permanent t\u00e9 recursos econ\u00f2mics escassos. La problem\u00e0tica de l\u2019alcoholisme \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s prevalen\u00e7a, ja que \u00e9s present en un 61 % dels casos, seguida dels problemes de salut mental i diversitat funcional.<\/p>\n

    M\u2019agradaria parlar d\u2019una combinaci\u00f3 de problem\u00e0tiques especialment nociva i preocupant per a les persones que es troben sense llar permanentment, i que trobam dia a dia: \u00e9s la de persones amb malalties de salut mental que tamb\u00e9 consumeixen alcohol i presenten altres conductes addictives. Si el fet de patir una malaltia de salut mental i no seguir el tractament correcte ja afecta seriosament la situaci\u00f3 de la persona, el fet d\u2019estar en situaci\u00f3 de carrer i a m\u00e9s consumir diferents subst\u00e0ncies, pot dur aquestes persones a situacions l\u00edmit. Actualment, hi ha dificultats per poder abordar la denominada patologia dual<\/em> d\u2019aquestes persones de manera integral. Hi ha recursos espec\u00edfics per treballar la salut mental i d\u2019altres per fer treballar el consum de subst\u00e0ncies i addiccions, per\u00f2 quan es combinen ambdues problem\u00e0tiques, la situaci\u00f3 tendeix a perllongar-se en el temps i, fins i tot, a cronificar-se, per la manca de recursos espec\u00edfics per tractar ambdues problem\u00e0tiques alhora.<\/p>\n

    L'evoluci\u00f3 de les dades<\/h2>\n

    Per fer-nos una idea de l\u2019evoluci\u00f3 del servei de la UMES, cal observar detingudament els gr\u00e0fics seg\u00fcents:(3)<\/span><\/p>\n

    Gr\u00e0fic 2. Persones ateses pel servei<\/em><\/strong><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

     <\/p>\n

    Gr\u00e0fic 3. Nombre d\u2019intervencions fetes<\/strong><\/em><\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    En els dos gr\u00e0fics, podem observar una tend\u00e8ncia d\u2019augment, tant en el nombre de persones ateses pel servei com en el nombre d\u2019intervencions fetes.<\/p>\n

    El col\u00b7lectiu de persones sense llar permanent ha augmentat significativament. El gran increment del col\u00b7lectiu es va produir durant el 2013, coincidint amb la crisi econ\u00f2mica. En un sol any, va augmentar el col\u00b7lectiu de 280 a 350 persones ateses, la qual cosa va suposar un increment del col\u00b7lectiu en setanta persones. Aquest increment de 2013 va ser hist\u00f2ric, ja que des d\u2019aquell moment fins al 2015 es va mantenir m\u00e9s estable, la qual cosa reafirma la teoria de la cronificaci\u00f3 dels casos en situaci\u00f3 de carrer i als recursos de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social.<\/p>\n

    Les conseq\u00fc\u00e8ncies demolidores per la situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica, la insufici\u00e8ncia de solucions o respostes no adequades a les problem\u00e0tiques no permeten que el col\u00b7lectiu pugui millorar la situaci\u00f3 i es cronifica.<\/p>\n

    Pel que fa a l\u2019augment d\u2019intervencions en relaci\u00f3 amb l\u2019augment de persones ateses, es deu a l\u2019evoluci\u00f3 del servei. La dotaci\u00f3 de m\u00e9s personal, l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019horaris d\u2019atenci\u00f3 han desencadenat que any rere any augmentin les intervencions fetes.<\/p>\n

    Conclusions i reptes de futur<\/h2>\n