{"id":2188,"date":"2019-01-19T08:11:04","date_gmt":"2019-01-19T06:11:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2188"},"modified":"2021-04-23T07:46:09","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:09","slug":"el-centre-casa-de-familia-quan-lexclusio-social-senvelleix-i-els-cossos-i-les-animes-tambe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/el-centre-casa-de-familia-quan-lexclusio-social-senvelleix-i-els-cossos-i-les-animes-tambe\/","title":{"rendered":"El centre Casa de Fam\u00edlia. Quan l\u2019exclusi\u00f3 social s\u2019envelleix i els cossos i les \u00e0nimes tamb\u00e9"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> exclusi\u00f3 social, atenci\u00f3 integral, problemes d'adaptaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

Les persones en situaci\u00f3 o risc d\u2019exclusi\u00f3 social necessiten una xarxa assistencial integral que sols pot \u00e9sser prove\u00efda mitjan\u00e7ant l\u2019actuaci\u00f3 coordinada de diferents agents involucrats en els processos d\u2019inclusi\u00f3, (entitats o institucions p\u00fabliques, serveis socials, organitzacions del tercer sector d\u2019acci\u00f3 social, etc.). La Fundaci\u00f3 Social La Sapi\u00e8ncia ofereix una atenci\u00f3 integral de tipus residencial a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

Els diferents programes que ofereix la Fundaci\u00f3 atenen totes les necessitats de la persona: salut f\u00edsica, intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica, atenci\u00f3 social i educacional. En la fase inicial de la intervenci\u00f3, es formula un diagn\u00f2stic que permet precisar el tipus d\u2019ajuda que necessitar\u00e0 la persona usu\u00e0ria. Des d\u2019una actitud emp\u00e0tica i propera, l\u2019equip motiva i ajuda la persona usu\u00e0ria cap a un objectiu d\u2019inserci\u00f3 social ajustat a les seves necessitats espec\u00edfiques. La Fundaci\u00f3 compta amb un equip de professionals que, des d\u2019una l\u00ednia d\u2019intervenci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria, at\u00e9n cents de persones que passen pels seus serveis.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Ant\u00f2nia Bestard Pareja<\/strong>
\nEducadora social i pedagoga
\nMembre de l\u2019equip de direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Social La Sapi\u00e8ncia \u001ci de l\u2019equip de coordinaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea d\u2019AIS i AR<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3. La Fundaci\u00f3 Social \u001cLa Sapi\u00e8ncia<\/h2>\n

La Fundaci\u00f3 Social La Sapi\u00e8ncia (FSLS) ha estat la primera entitat a les Illes Balears que ha volgut assumir les necessitats de les persones sense llar i, en les diferents d\u00e8cades que fa que treballa amb aquest col\u00b7lectiu, ha estat una entitat pionera a l\u2019hora de crear serveis adaptats a les necessitats noves que l\u2019exclusi\u00f3 social ha tingut.<\/p>\n

Des del moment de la creaci\u00f3 fins avui, la mateixa filosofia d\u2019atendre les persones m\u00e9s necessitades ha estat present, a pesar que jur\u00eddicament hagi canviat de nom.<\/p>\n

Per iniciativa d\u2019un grup de membres de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca, a principi dels anys 70, monsenyor \u00dabeda, bisbe de Mallorca, va autoritzar l\u2019\u00fas de l\u2019antic col\u00b7legi de Nostra Senyora de la Sapi\u00e8ncia, per cobrir la gran demanda de necessitats de la poblaci\u00f3 en risc d\u2019exclusi\u00f3 i sense habitatge. Aix\u00ed va ser com aquesta entitat va iniciar el cam\u00ed que du fins ara.<\/p>\n

L\u2019any 1973, va comen\u00e7ar el recorregut amb l\u2019acolliment de persones que no tenien lloc on estar quan s\u2019acabava la temporada tur\u00edstica. Era l\u2019acolliment La Sapi\u00e8ncia. Durant aquests anys, es va crear la comunitat terap\u00e8utica Can Gaz\u00e0 i el casal del Puig dels Bous. En aquests dos casals, s\u2019atenien totes les persones que no tenien resposta d\u2019altres institucions a causa dels problemes de salut mental, de l\u2019alcoholisme, l\u2019hero\u00efna...<\/p>\n

L\u2019any 1980 es va constituir la Cooperativa Treball-Salut La Sapi\u00e8ncia. Aquest mateix any es va crear el servei de laborter\u00e0pia<\/em> (actualment grups d\u2019inserci\u00f3), per donar suport a les persones sense recursos i, alhora, iniciar un proc\u00e9s terap\u00e8utic. El 1981, es va iniciar l\u2019Hospital de Nit amb la finalitat d\u2019atendre les persones marginades profundes, sense fam\u00edlia, sense feina, sense subsidis ni pensions de cap tipus, sense possibilitat de sortir de Mallorca i sense capacitat de poder defensar-se per ells mateixos.<\/p>\n

L\u2019any 1985, la Di\u00f2cesi de Mallorca va deixar d\u2019assumir les responsabilitats jur\u00eddiques i es va dotar La Sapi\u00e8ncia d\u2019un estatut jur\u00eddic propi, que passa a anomenar-se Associaci\u00f3 Marginats La Sapi\u00e8ncia, on a part de l\u2019Hospital de Nit, es treballava en diferents centres com Can Gaz\u00e0, Son Ribes, Can Palerm, Puig des Bous... En aquests centres, es duien a terme diferents programes, com el Programa Reviure (per tractar les persones amb la problem\u00e0tica de l\u2019alcoholisme), el Programa Turmeda (per atendre les persones immigrants), el Centre Can Palerm (resid\u00e8ncia per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social).<\/p>\n

L\u2019any 2001, es va transformar jur\u00eddicament en el que \u00e9s avui (FSLS). I l\u2019any 2003 es va fer el trasllat al centre Casa de Fam\u00edlia<\/strong>, des d\u2019on es varen dur a terme dos programes que, actualment, encara coexisteixen: el programa AIS (acollida i inserci\u00f3 social) i el programa AR (acollida residencial). Per diferents motius, els altres programes que es feien, dependents de la Fundaci\u00f3, s\u00f3n gestionats per altres institucions.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, crec que no \u00e9s cap exageraci\u00f3 dir que a la FSLS hem estat sempre pioners a ajudar les persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social a Mallorca. Hem creat programes per atendre les necessitats que la societat demanava, abans que les institucions p\u00fabliques se\u2019n fessin c\u00e0rrec.<\/p>\n

En aquest moment, el titular del servei \u00e9s l\u2019Institut Mallorqu\u00ed d\u2019Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca i el gestiona la FSLS. Des de la creaci\u00f3 de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 Social l\u2019any 2003, l\u2019IMAS ha volgut donar resposta a les necessitats socials mitjan\u00e7ant l\u2019anomenada Xarxa. La FSLS, amb els programes respectius, va formar part el 2003 de la Xarxa pr\u00f2piament dita.<\/p>\n

El concepte d\u2019exclusi\u00f3 social<\/h2>\n

El concepte d\u2019exclusi\u00f3 social \u00e9s multidimensional i les m\u00faltiples dimensions pertanyen a diverses \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3. La manca d\u2019habitatge i de recursos materials propis, el transe\u00fcntisme, l\u2019atur de llarga durada, la manca d\u2019habilitats socials i relacionals, l\u2019alcoholisme, el consum de drogues, trastorns ps\u00edquics, la immigraci\u00f3, situacions cr\u00f2niques de necessitat, la dificultat d\u2019inserci\u00f3 social, la desestructuraci\u00f3 personal i\/o familiar, la dist\u00f2cia social, la manca de salut, etc., s\u00f3n agents propis de la nostra realitat.<\/p>\n

Des de la FSLS, entenem aquesta realitat des d\u2019una concepci\u00f3 biopsicosocial, diferenciable d\u2019altres grups que poden compartir la mateixa situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social. S\u00f3n les dificultats personals envers una normalitzaci\u00f3 m\u00e9s o manco assolible amb relativa facilitat el que la constitueix com a col\u00b7lectiu diferenciat del funcionament majoritari de l\u2019organitzaci\u00f3 ciutadana. Diverses causes i variables han abocat aquestes persones a formar part d\u2019una minoria, caracteritzada pel funcionament inadaptat segons els par\u00e0metres de la nostra societat, aix\u00ed com una s\u00e8rie de conductes no acceptades socialment que les decanta cap a l\u2019autoexclusi\u00f3. En suma, podem remarcar que l\u2019estigmatitzaci\u00f3 social n\u2019\u00e9s el resultat.<\/p>\n

Un percentatge molt elevat de les persones que atenem demanen ajudes molt concretes i determinades: allotjament, alimentaci\u00f3, higiene... Situacions que molts cops superen i s\u00f3n signes externs d\u2019una problem\u00e0tica molt m\u00e9s complexa i de la qual, normalment, no s\u00f3n conscients.<\/p>\n

Podem extreure que un percentatge important de la poblaci\u00f3 atesa en els darrers anys, pateix una problem\u00e0tica de salut moderada i\/o severa, una problem\u00e0tica de salut mental i, alhora, \u00e9s una poblaci\u00f3 d\u2019edat avan\u00e7ada. El binomi d\u2019ambd\u00f3s provoca una inseribilitat laboral nul\u00b7la.<\/p>\n

Les persones en situaci\u00f3 o risc d\u2019exclusi\u00f3 social necessiten una xarxa assistencial integral que nom\u00e9s pot \u00e9sser coberta mitjan\u00e7ant l\u2019actuaci\u00f3 coordinada de diferents agents involucrats en els processos d\u2019inclusi\u00f3 (entitats o institucions p\u00fabliques, serveis socials, organitzacions del tercer sector d\u2019acci\u00f3 social, etc.).<\/p>\n

La FSLS proporciona una atenci\u00f3 integral de llarga estada a persones \u001cen situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social<\/h2>\n

Com ja s\u2019ha dit abans, la FSLS desenvolupa una activitat \u00fanica a les Illes Balears, ja que ofereix un servei ampli a les persones en risc o exclusi\u00f3 social; t\u00e9 una idiosincr\u00e0sia particular que ha aconseguit mantenir-se per sobre de les modes o d\u2019interessos per aconseguir, com a m\u00ednim, millorar la qualitat de vida de les persones que atenem, que al cap i a la fi \u00e9s el sentit de la nostra feina di\u00e0ria.<\/p>\n

La FSLS dona resposta a la necessitat canviant de les persones que atenem, sempre tenint present el suport inestimable dels recursos, tant interns de la mateixa Fundaci\u00f3 com externs.<\/p>\n

L\u2019impacte que aquest servei ha tingut al llarg del temps \u00e9s molt interessant i valu\u00f3s. A curt termini, aconseguim cobrir d\u2019una manera ben digna les necessitats b\u00e0siques de les persones ateses, com alimentaci\u00f3, higiene, descans, atenci\u00f3 sanit\u00e0ria... A mitj\u00e0 termini, malgrat que sovint ens pugui par\u00e8ixer ut\u00f2pic, perseguim la reinserci\u00f3 de la persona, com a m\u00ednim, en el teixit social del seu entorn proper i la reincorporaci\u00f3 sociolaboral en el millor dels casos. Tot emmarcat en el foment del m\u00e0xim nivell d\u2019autonomia personal assolible en funci\u00f3 de les compet\u00e8ncies personals i dels recursos a l\u2019abast en la nostra comunitat.<\/p>\n

La pretensi\u00f3 de la FSLS \u00e9s \u00e9sser un recurs en qu\u00e8 la reflexi\u00f3 i l\u2019abordatge de les necessitats que cada persona presenta siguin tractats de forma temporalitzada i sempre acompanyats, orientats i supervisats en la traject\u00f2ria per diferents professionals que condueixen el Pla d\u2019Intervenci\u00f3 Individual.<\/p>\n

La finalitat que no voldr\u00edem perdre de vista mai \u00e9s que cada persona pugui assolir la seva vida de forma aut\u00f2noma i desinstitucionalitzada, i si no \u00e9s possible, cercar el recurs comunitari adequat a la seva problem\u00e0tica.<\/p>\n

Per poder entendre la complexitat de la nostra Fundaci\u00f3, a continuaci\u00f3 presentam l\u2019organigrama seg\u00fcent:<\/p>\n

Esquema 1. Organigrama de LSLS<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Com hem enunciat abans, al centre Casa de Fam\u00edlia hi ha dos serveis:<\/p>\n

a) AIS (acollida i inserci\u00f3 social)
\nb) AR (acollida residencial)<\/p>\n

Abans els objectius i els perfils de les persones que resideixen a cada servei eren molt diferenciats, per\u00f2 de cada vegada es pot observar menys aquesta difer\u00e8ncia. El programa AIS t\u00e9 actualment moltes persones en situaci\u00f3 d\u2019espera per poder passar al servei d\u2019AR. La gran difer\u00e8ncia que hi ha \u00e9s que les persones del servei d\u2019AIS han de sortir del servei de les 9 del mat\u00ed fins a les 13 h, mentre que les persones del servei AR hi poden estar les 24 hores del dia. M\u00e9s endavant, explicarem les difer\u00e8ncies que hi ha entre els dos serveis. Ara explicarem el que hi en com\u00fa entre AIS i AR.<\/p>\n

L\u2019objectiu general:<\/p>\n

    \n
  • Evitar el retorn al carrer, millorar la qualitat de vida i aconseguir la integraci\u00f3 social.<\/li>\n<\/ul>\n

    Els objectius espec\u00edfics:<\/p>\n

      \n
    • Con\u00e8ixer la problem\u00e0tica f\u00edsica, ps\u00edquica i social de les persones residents en general i de cada persona en particular.<\/li>\n
    • Cobrir-ne les necessitats b\u00e0siques: allotjament, alimentaci\u00f3, higiene\/neteja personal, bugaderia.<\/li>\n
    • Proporcionar ajuda personal: atenci\u00f3 medicosanit\u00e0ria, gestions socials, suport i refor\u00e7 psicoafectiu.<\/li>\n
    • Atendre el problema de l\u2019alcoholisme i les conseq\u00fc\u00e8ncies: desintoxicaci\u00f3 pr\u00e8via a l\u2019ingr\u00e9s (si cal), manteniment i consolidaci\u00f3 de l\u2019abstin\u00e8ncia.<\/li>\n
    • Recuperar les relacions familiars de les persones residents.<\/li>\n
    • Fomentar l\u2019autonomia personal i la recuperaci\u00f3 de les capacitats, quan sigui possible.<\/li>\n
    • Planificar, programar i executar coordinadament els diferents projectes i activitats culturals, ocupacionals i recreatives per d\u2019aconseguir el dinamisme del centre i, amb aix\u00f2, l\u2019atenci\u00f3 integral a la persona.<\/li>\n
    • Establir les vies adequades per aconseguir un ambient familiar en la vida de la Casa de Fam\u00edlia i la participaci\u00f3 activa de tothom.<\/li>\n
    • Donar suport a un proc\u00e9s d\u2019inserci\u00f3 social, estimular-lo i motivar-lo.<\/li>\n
    • Derivar la persona al servei exterior m\u00e9s adient per la seva situaci\u00f3: resid\u00e8ncies de tercera edat, pisos tutelats, centres de dia...<\/li>\n<\/ul>\n

      Els dos programes tenen fixat un espai de reuni\u00f3 setmanal amb la treballadora social de la Unitat de Valoraci\u00f3 de l\u2019IMAS i, si \u00e9s necessari, s\u2019estableixen els contactes telef\u00f2nics que siguin necessaris per explicar els casos valorats i per programar una data d\u2019entrada i el procediment que s\u2019ha de seguir (si \u00e9s el cas), abans d\u2019entrar al servei. Di\u00e0riament es mant\u00e9 el contacte amb la UMES (Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social) perqu\u00e8 ens informin de les persones que no dormen al centre cada vespre i el motiu pel qual no ho fan.<\/p>\n

      Metodologia aplicada<\/h2>\n

      La manca de recursos espec\u00edfics per atendre problemes de salut mental i dem\u00e8ncies, conjugada amb les addiccions i altres problem\u00e0tiques, i un efecte de crida sobre la poblaci\u00f3 itinerant que exerceix el tipus d\u2019activitat econ\u00f2mica que hi ha a Mallorca, fa que coincideixin en el nostre recurs una gran varietat de situacions a les quals no podem atendre sense la implicaci\u00f3 d\u2019altres entitats i serveis tant p\u00fablics com privats.<\/p>\n

      Els equips de la Casa de Fam\u00edlia estan formats i habituats a fer les seves tasques tant de manera interdisciplin\u00e0ria com multidisciplin\u00e0ria, sempre professionalitzats i amb funcions clares per a cada categoria professional. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual la coordinaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres serveis i destaca la capacitat de resposta davant imprevistos i realitats noves. La prioritat sempre posada en la persona usu\u00e0ria i en l\u2019ajuda professional que se li pugui oferir. S\u2019ha de dur una avaluaci\u00f3 cont\u00ednua de les necessitats de cada persona per poder donar resposta individualitzada i adequada al proc\u00e9s de cada individu.<\/p>\n

      L\u2019equip t\u00e8cnic es reuneix amb diferents recursos tant externs com interns per poder fer el Pla d\u2019intervenci\u00f3 individual (PII) de cada persona. Les reunions internes que es fan s\u00f3n les d\u2019equip, les de seguiment, les reunions d\u2019EVD, les de l\u2019equip t\u00e8cnic amb l\u2019equip de GI (grups d\u2019inserci\u00f3) i les reunions del personal t\u00e8cnic del centre Casa de Fam\u00edlia per fer un seguiment dels tallers que es duen a terme.<\/p>\n

      Les reunions externes es fan amb tots els recursos comunitaris amb els quals hi ha coordinaci\u00f3 per atendre aquestes persones en el servei i aix\u00ed poder elaborar el PII conjuntament.<\/p>\n

      A part de l\u2019atenci\u00f3 d\u2019higiene i de salut, un dels objectius principals \u00e9s que la persona pugui desenvolupar petites tasques d\u2019una manera aut\u00f2noma, que entengui la seva situaci\u00f3; refor\u00e7ar la confian\u00e7a en ella mateixa i animar-la perqu\u00e8 comenci un proc\u00e9s per poder millorar la seva realitat.<\/p>\n

      Aquests objectius es poden dur a terme amb entrevistes individuals i de seguiment, tallers d\u2019higiene i salut, tallers d\u2019oci, sortides amb professionals... En aquest sentit, l\u2019acompanyament \u00e9s imprescindible per poder dur a terme un proc\u00e9s de qualitat en l\u2019atenci\u00f3 de la persona.<\/p>\n

      La Fundaci\u00f3 compta amb un col\u00b7lectiu de professionals, formats en els \u00e0mbits de la psicologia, del treball social, de l\u2019educaci\u00f3 social, de l\u2019\u00e0mbit sanitari de rehabilitaci\u00f3 terap\u00e8utica, que des d\u2019una l\u00ednia d\u2019intervenci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria i de metodologia cient\u00edfica basada en l\u2019evid\u00e8ncia, lluita dia a dia per atendre els cents de persones usu\u00e0ries que passen pels serveis de la Fundaci\u00f3.<\/p>\n

      Per materialitzar les diferents intervencions que permetin assolir els objectius acordats amb la persona usu\u00e0ria, necessitam recollir tota la informaci\u00f3 possible sobre la seva situaci\u00f3 i valorar des d\u2019una \u00f2ptica realista quines possibilitats i aptituds hem de tenir en compte. Per aix\u00f2, establim reunions de personal i registres d\u2019informaci\u00f3 general, i de seguiment de l\u2019activitat quotidiana.<\/p>\n

      Totes les categories professionals tenen autonomia d\u2019actuaci\u00f3 en el seu \u00e0mbit i han de transmetre totes les seves observacions a la resta de professionals i deixar la presa de decisions que puguin incidir sobre el proc\u00e9s de la persona per a les reunions de valoraci\u00f3 que es fan amb la resta de personal t\u00e8cnic i de coordinaci\u00f3.<\/p>\n

      L\u2019equip t\u00e8cnic es coordina peri\u00f2dicament amb totes les institucions p\u00fabliques que participen activament en la millora de qualitat de vida de les nostres persones residents i en el PII: l\u2019IMAS, les unitats de salut mental (USM), els hospitals de la xarxa p\u00fablica, la Unitat Comunit\u00e0ria de Rehabilitaci\u00f3 (UCR) per a persones amb trastorn mental greu (UCR), les unitats de conductes addictives (UCA), la unitat de desintoxicaci\u00f3 alcoh\u00f2lica (UPRA), C\u00e0ritas, Creu Roja, l\u2019Ajuntament, el GREC... Es treballa, doncs, des d\u2019una visi\u00f3 comunit\u00e0ria amb la finalitat que la persona usu\u00e0ria sigui part\u00edcip de la xarxa normalitzada que la societat ofereix.<\/p>\n

      En definitiva, des de la metodologia basada en l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica i el suport hum\u00e0 i professional, la FSLS fa feina dia a dia per integrar les persones sense llar, atenent a les particularitats pr\u00f2pies de cada persona usu\u00e0ria i col\u00b7laborant activament en el proc\u00e9s de la inserci\u00f3 social i la millora de la qualitat de vida de les persones ateses.<\/p>\n

      Tot i l\u2019esfor\u00e7 de tots els serveis involucrats en el proc\u00e9s individual i tot i donar un suport integral a la persona, hi ha una s\u00e8rie de problemes que ens afecten directament \u2014ja sigui per mancan\u00e7a o per deixadesa dels altres i a pesar que s\u00f3n responsabilitat d\u2019altres institucions i no de la FSLS. Tot i que no ens pertoca i com que consideram que les persones que s\u00f3n als nostres serveis no han d\u2019haver de patir les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquestes mancances, hem hagut de \u00abreinventar\u00bb solucions. Podr\u00edem esmentar-les totes, per\u00f2 ens centrarem en les que consideram m\u00e9s importants per la poblaci\u00f3 que atenem:<\/p>\n

      Salut mental<\/h2>\n

      Cal destacar que la Casa de Fam\u00edlia \u00e9s l\u2019\u00fanic recurs de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 que disposa d\u2019\u00e0rea sanit\u00e0ria. Aquest fet afavoreix que moltes de les persones que s\u00f3n ateses per altres centres i que presenten algun problema de salut (f\u00edsica o mental) arribin a ingressar tard o d\u2019hora a alguns dels nostres serveis, quan en principi no en s\u00f3n el perfil. Cal remarcar els casos de persones usu\u00e0ries amb patologies cr\u00f2niques que necessiten una atenci\u00f3 m\u00e9s constant.<\/p>\n

      La patologia psiqui\u00e0trica continua essent la m\u00e9s nombrosa entre les persones usu\u00e0ries de tots els programes, amb tot el que aix\u00f2 suposa: nombre elevat de consultes externes a les USM de refer\u00e8ncia, seguiment molt exhaustiu del seu proc\u00e9s, gran quantitat de medicaci\u00f3 di\u00e0ria, ingressos hospitalaris freq\u00fcents...<\/p>\n

      Tamb\u00e9 \u00e9s destacable el nombre les persones diagnosticades de deteriorament cognitiu que atenem. La causa pot \u00e9sser org\u00e0nica o secund\u00e0ria al consum abusiu d\u2019alcohol durant molts d\u2019anys. Amb tot aix\u00f2, es fa imprescindible una intervenci\u00f3 en xarxa amb altres serveis comunitaris, amb la finalitat de donar un servei integral amb la millor qualitat i que inclogui totes les \u00e0rees d\u2019intervenci\u00f3 (psicol\u00f2giques, m\u00e8diques, socials i laborals) per cobrir i atendre les seves necessitats.<\/p>\n

      No obstant aix\u00f2, hem trobat certes limitacions en alguns casos, en qu\u00e8 la problem\u00e0tica psiqui\u00e0trica supera els nostres recursos, tant personals com materials, i ens fa plantejar la necessitat de disposar d\u2019un altre servei m\u00e9s adient per garantir no tan sols la seva seguretat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de la resta de persones usu\u00e0ries i de personal del centre.<\/p>\n

      Tot i que des de la Casa de Fam\u00edlia feim un esfor\u00e7, any rere any, per adaptar el nostre servei a la poblaci\u00f3 que tenim i a la que ens arriba amb l\u2019objectiu d\u2019estabilitzar la patologia psiqui\u00e0trica i tot i que comptam amb el suport dels recursos comunitaris ja esmentats, com les USM que de manera ambulat\u00f2ria fan el seguiment, nosaltres continuam reclamant m\u00e9s serveis psicol\u00f2gics p\u00fablics i millors per garantir que les persones usu\u00e0ries puguin sortir de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 i siguin atesos per recursos espec\u00edfics de salut mental.<\/p>\n

      Per aquesta mancan\u00e7a, a m\u00e9s de treballar amb tots els serveis de salut mental, al nostre recurs hem detectat la necessitat de crear tallers propis i espec\u00edfics per a aquests tipus de persones usu\u00e0ries amb l\u2019objectiu de treballar aspectes propis de la patologia i les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven socialment, fomentar-ne la vinculaci\u00f3 i l\u2019adher\u00e8ncia al centre, millorar-ne les capacitats, fomentar-ne l\u2019autonomia i estabilitzar-ne la simptomatologia psiqui\u00e0trica. Aquests tallers s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

      Taller de creativitat<\/strong>
      \nPoblaci\u00f3 a la qual s\u2019adre\u00e7a: persones del centre que no disposin de recurs extern.<\/p>\n

      Continguts: pintura i manualitats<\/p>\n

      Objectius: explorar les capacitats creatives, de relaxaci\u00f3, ocupar el temps lliure, estructurar el dia, identificar els problemes que despr\u00e9s es poden tractar individualment. Valorar les capacitats.<\/p>\n

      Taller de dones<\/strong>
      \nPoblaci\u00f3 a la qual s\u2019adre\u00e7a: dones del centre<\/p>\n

      Continguts: estiraments, relaxaci\u00f3, exposici\u00f3 de temes relacionats amb la salut, l\u2019autoestima i l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, debat i din\u00e0miques<\/p>\n

      Objectius: donar un espai d\u2019acollida a les dones on puguin parlar del que els preocupa i se sentin escoltades i acompanyades. Fomentar el vincle i l\u2019adher\u00e8ncia al recurs.<\/p>\n

      Seminari d\u2019addiccions<\/strong>
      \nPoblaci\u00f3 a la qual s\u2019adre\u00e7a: persones amb la problem\u00e0tica de consum de t\u00f2xics, com l\u2019alcohol (a conseq\u00fc\u00e8ncia del percentatge tan important que en tenim en la nostra poblaci\u00f3), tamb\u00e9 es pot extrapolar a altres conductes de consum de t\u00f2xics.<\/p>\n

      Continguts: qu\u00e8 \u00e9s l\u2019alcoholisme i\/o el consum de t\u00f2xics i les fases, les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives del consum d\u2019alcohol i altres t\u00f2xics, els factors de riscs, la presa de decisions, les habilitats socials, l\u2019oci i el temps de lleure, etc.<\/p>\n

      Objectius: con\u00e8ixer la malaltia, el manteniment d\u2019abstin\u00e8ncia i la prevenci\u00f3 de recaigudes.<\/p>\n

      TRASTORNS NEUROCOGNITIUS
      \n<\/strong>En la mem\u00f2ria del 2017 consta que el 21% de les persones que empren els nostres serveis tenen el diagn\u00f2stic de trastorn neurocognitiu, i el que predomina \u00e9s el trastorn neurocognitiu major per consum d\u2019alcohol, m\u00e9s conegut com la s\u00edndrome Wernicke-Korsakoff. Aquesta s\u00edndrome es caracteritza per diversos graus d\u2019amn\u00e8sia, en qu\u00e8 experimenten confusi\u00f3 mental caracteritzada per desorientaci\u00f3, falta d\u2019atenci\u00f3 i mala capacitat de resposta.<\/p>\n

      Les persones amb aquesta s\u00edndrome tenen un grau d\u2019afectaci\u00f3 important de la mem\u00f2ria i no s\u00f3n capa\u00e7os de retenir cap informaci\u00f3 nova. A m\u00e9s, presenten confusi\u00f3 mental, fet que fa molt dif\u00edcil garantir-ne la seguretat. A aix\u00f2 s\u2019afegeix que el nostre recurs \u00e9s de r\u00e8gim obert i, per tant, tenen lliure disposici\u00f3 per entrar al centre i per sortir-ne, cosa que els deixa en situaci\u00f3 de vulnerabilitat.<\/p>\n

      Les derivacions d\u2019aquestes persones a centres especialitzats es fa pr\u00e0cticament impossible per la burocratitzaci\u00f3 que suposa aconseguir el grau de depend\u00e8ncia i, una vegada aconseguit, s\u2019entra en unes llistes d\u2019espera que no avancen. Aix\u00f2 implica que hi ha menys rotaci\u00f3 de places i que les persones ateses es converteixen en una poblaci\u00f3 estable en el nostre recurs.<\/p>\n

      Per a aquest perfil, hi ha programada l\u2019activitat seg\u00fcent:<\/p>\n

      Taller d\u2019estimulaci\u00f3 cognitiva<\/strong>
      \nPoblaci\u00f3 a la qual s\u2019adre\u00e7a: persones del centre<\/p>\n

      Continguts: jocs, fitxes i din\u00e0miques<\/p>\n

      Objectius: estimular per frenar el deteriorament i millorar les capacitats cognitives. Detectar problemes ps\u00edquics i\/o neurol\u00f2gics.<\/p>\n

      PERSONES SENSE DOCUMENTACI\u00d3
      \n<\/strong>Des de la FSLS, es continuen atenent aix\u00ed com es pot les persones excloses del sistema nacional de salut. Les persones acollides en situaci\u00f3 irregular o les que no han cotitzat suficient a la Seguretat Social o les que no tenen la documentaci\u00f3 actualitzada, queden autom\u00e0ticament sense assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria (atenci\u00f3 especialitzada, proves complement\u00e0ries, medicaci\u00f3...).<\/p>\n

      A m\u00e9s, s\u2019ha de tenir en compte que hi ha un nombre elevat de persones que no t\u00e9 recursos econ\u00f2mics per poder assumir el cost de l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria que necessiten i s\u2019han de limitar a intentar no emmalaltir. Voldr\u00edem destacar la bona predisposici\u00f3 dels professionals sanitaris dels diversos hospitals que fan tot el possible per continuar atenent els pacients, sobretot els que tenen patologies m\u00e9s complexes i delicades. Els problemes m\u00e9s importants els trobam a l\u2019hora de fer una primera derivaci\u00f3.<\/p>\n

      Ara, i cada cop m\u00e9s, continuen arribant persones que no tenen dret a les prestacions sanit\u00e0ries. Des de la FSLS, aquestes persones s\u00f3n ateses de la millor manera possible i amb la qualitat assistencial m\u00e0xima. Quan s\u00f3n persones de la Casa de Fam\u00edlia per a nosaltres tothom t\u00e9 els mateixos drets i els intentam oferir una cobertura sanit\u00e0ria de qualitat. Tant el personal m\u00e8dic com el sanitari procura dispensar l\u2019ajuda i l\u2019atenci\u00f3 en tot el que necessiten, tot i que saben que no els podran derivar a serveis externs i que no podran fer diagn\u00f2stics definitius, perqu\u00e8 no es tindran resultats de proves complement\u00e0ries (anal\u00edtiques, RX, ecografies, etc.).<\/p>\n

      Quant a la medicaci\u00f3, la Fundaci\u00f3 assumeix el cost dels f\u00e0rmacs de totes les persones que no tenen ingressos econ\u00f2mics.<\/p>\n

      \u00c0rea de Conviv\u00e8ncia<\/h2>\n

      Un dels punts m\u00e9s importants dels nostres serveis \u00e9s que les persones residents puguin gaudir d\u2019una conviv\u00e8ncia tranquil\u00b7la i alhora que les persones m\u00e9s febles siguin respectades i que no hi hagi abusos de poder d\u2019unes persones envers les altres. Perqu\u00e8 aquesta conviv\u00e8ncia sigui possible, a part de tenir estructurats els serveis amb normatives i horaris, feim seminaris, tallers i activitats grupals.<\/p>\n

      Per l\u2019\u00e8xit, tant de participaci\u00f3 com d\u2019adher\u00e8ncia que han tingut els tallers que feia la psic\u00f2loga (esmentats abans), s\u2019ha decidit que una persona t\u00e8cnica de refer\u00e8ncia amb perfil de monitor terap\u00e8utic o monitora terap\u00e8utica tengui l\u2019\u00fanica funci\u00f3 de dur a terme els diferents tallers i d\u2019organitzar les activitats d\u2019oci i de temps lliure.<\/p>\n

      Aquesta persona es dedica a fer diferents tallers, preparar les sortides d\u2019oci, la preparaci\u00f3 de festes a la casa, etc. per dinamitzar totes les persones usu\u00e0ries que resideixen als nostres serveis.
      \nEs fan tallers d\u2019estiraments, de ruta saludable, de fotografia, de pintura, de relaxaci\u00f3, de jocs... El fet que les sortides siguin setmanals fa que les persones que hi participen es vagin coneixent i que es cre\u00efn vincles entre elles.<\/p>\n

      A m\u00e9s d\u2019aquestes sortides setmanals, tot el centre Casa de Fam\u00edlia feim dues vegades a l\u2019any (primavera i tardor) una paella a Binissalem per a totes les persones de la Casa. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es fan altres sortides generals, com per exemple el Pancaritat per menjar panades, sortides a la platja...<\/p>\n

      Explicarem a continuaci\u00f3 les difer\u00e8ncies (m\u00e9s b\u00e9 f\u00edsiques dels dos serveis que hi ha a la Casa de Fam\u00edlia).<\/p>\n

      EL SERVEI D'ACOLLIDA I INSERCI\u00d3 SOCIAL (AIS)
      \n<\/strong>\u00c9s un servei que t\u00e9 per objectiu la inserci\u00f3 social de les persones usu\u00e0ries. \u00c9s d\u2019acollida temporal, amb manutenci\u00f3 i allotjament per a persones en situaci\u00f3 o risc d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n

      Ocupa tres plantes del centre Casa de Fam\u00edlia (CF), entrant pel carrer de la Pietat, 5, de Palma. Als pisos hi ha les habitacions individuals o compartides, serveis, sales d\u2019estar, despatxos i habitacions dels monitors i monitores, i depend\u00e8ncies per a roba i neteja. A la planta baixa, hi ha la recepci\u00f3, despatxos del personal t\u00e8cnic i de coordinaci\u00f3, i el menjador. La cuina, la sala multiusos i les depend\u00e8ncies de l\u2019\u00e0rea sanit\u00e0ria s\u00f3n comunes a tots els serveis de la Casa de Fam\u00edlia.<\/p>\n

      Les persones destinat\u00e0ries s\u00f3n homes i dones majors de devuit anys, en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i que tenen problem\u00e0tiques socials diverses: manca d\u2019allotjament o de medi familiar adequat, manca de mitjans de subsist\u00e8ncia, deteriorament de salut, alcoholisme, desarrelament, manca de recursos personals suficients, dificultats laborals...<\/p>\n

      La capacitat \u00e9s de vuitanta-quatre places, actualment seixanta-set per a homes i desset per a dones. En aquest servei no hi ha ascensor, la qual cosa dificulta l\u2019ingr\u00e9s de qualsevol persona que no pugui tenir un nivell d\u2019autonomia per pujar escales. \u00c9s impossible ingressar-hi persones amb cadires de rodes per les barreres arquitect\u00f2niques que hi ha a l\u2019edifici.<\/p>\n

      El temps d\u2019estada no es pot determinar, ja que normalment s\u2019estableix un temps inicial per contrastar i confirmar tota la informaci\u00f3 que s\u2019ha presentat i la situaci\u00f3 actual de la persona, sempre prorrogable per decisi\u00f3 de l\u2019equip, segons les necessitats i l\u2019evoluci\u00f3 de cada cas. Igualment, el temps el pot marcar el Pla d\u2019Intervenci\u00f3 Individual.<\/p>\n

      Els recursos humans que t\u00e9 aquest servei s\u00f3n el que es desglossen en la taula seg\u00fcent:<\/p>\n

      Taula 1. Graella del personal del servei d\u2019AIS<\/em><\/strong><\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n

      EL SERVEI D'ACOLLIDA RESIDENCIAL (AR)<\/strong>
      \n\u00c9s un servei que acull homes i dones amb problem\u00e0tiques personals i socials diverses, amb una incid\u00e8ncia especial en les derivades de l\u2019alcoholisme, o amb patologies f\u00edsiques i\/o ps\u00edquiques.<\/p>\n

      L\u2019entrada \u00e9s pel carrer de Salelles, 1, de Palma. T\u00e9 habitacions individuals o compartides, serveis higi\u00e8nics, sales d\u2019estar, menjador i espai per a l\u2019equip terap\u00e8utic (atenci\u00f3, documentaci\u00f3 pr\u00f2pia, descans i serveis). A la planta baixa, hi ha els despatxos del personal t\u00e8cnic i de coordinaci\u00f3.<\/p>\n

      Les persones destinat\u00e0ries d\u2019aquest servei s\u00f3n homes i dones, a partir de quaranta-cinc anys (a excepci\u00f3 d\u2019alguns casos), que corresponguin al perfil seg\u00fcent:<\/p>\n

        \n
      • Persones sense llar o resid\u00e8ncia fixa.<\/li>\n
      • Persones amb un problema d\u2019alcoholisme actualment abstinents.<\/li>\n
      • Problem\u00e0tiques diverses (desarrelament, manca de recursos econ\u00f2mics, malalties f\u00edsiques i\/o ps\u00edquiques) amb un grau acceptable de validesa f\u00edsica i ps\u00edquica (sense necessitat d\u2019assist\u00e8ncia per fer les tasques de la vida quotidiana).<\/li>\n<\/ul>\n

        T\u00e9 capacitat per a setanta-quatre persones. La majoria estan en habitacions individuals, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha en habitacions compartides.<\/p>\n

        Cal destacar que, en aquest servei, s\u00ed que hi ha ascensor, cosa que ajuda a la vida di\u00e0ria de les persones que poden tenir qualque problema f\u00edsic.<\/p>\n

        No hi ha l\u00edmit en el temps d\u2019estada. Dep\u00e8n de les necessitats i del proc\u00e9s de cada cas. A les persones a les quals se\u2019ls ha reconegut un grau de depend\u00e8ncia, se\u2019ls sol\u00b7licita pla\u00e7a a resid\u00e8ncies p\u00fabliques.<\/p>\n

        Els recursos humans d\u2019aquest servei s\u00f3n:<\/p>\n

        Taula 2. Graella del personal del servei d\u2019AR<\/strong><\/p>\n

         <\/p>\n

         <\/p>\n

        Cal anotar que tant el servei d\u2019AIS com el d\u2019AR es complementen de manera conjunta amb un equip directiu, tres infermers (un a mitja jornada), un metge (a mitja jornada), un monitor de manteniment, el personal de cuina i de neteja, el departament de documentaci\u00f3, recursos humans i un dinamitzador sociocultural.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Paraules clau: exclusi\u00f3 social, atenci\u00f3 integral, problemes d’adaptaci\u00f3. Resum Les persones en situaci\u00f3 o risc d\u2019exclusi\u00f3 social necessiten una xarxa assistencial integral que sols pot \u00e9sser prove\u00efda mitjan\u00e7ant l\u2019actuaci\u00f3 coordinada de diferents agents involucrats en els processos d\u2019inclusi\u00f3, (entitats o institucions p\u00fabliques, serveis socials, organitzacions del tercer sector d\u2019acci\u00f3 social, etc.). La Fundaci\u00f3 Social La […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2485,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[80,88,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2188"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2188"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2699,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2188\/revisions\/2699"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}