{"id":2185,"date":"2019-01-19T08:12:32","date_gmt":"2019-01-19T06:12:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2185"},"modified":"2021-04-23T07:46:07","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:07","slug":"valors-i-qualitat-en-el-servei-dacollida-i-dinsercio-per-a-persones-en-situacio-dexclusio-i-consum-de-toxics-el-centre-sa-placeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/valors-i-qualitat-en-el-servei-dacollida-i-dinsercio-per-a-persones-en-situacio-dexclusio-i-consum-de-toxics-el-centre-sa-placeta\/","title":{"rendered":"Valors i qualitat en el servei d’acollida i d’inserci\u00f3 per a persones en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 i consum de t\u00f2xics: el centre \u2018Sa Placeta\u2019"},"content":{"rendered":"
\n
\n\t

Paraules clau:<\/strong> exclusi\u00f3 social, sensellarisme, centre de baixa exig\u00e8ncia, reducci\u00f3 de danys, conductes addictives.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n
\n\t

Resum<\/h2>\n

El centre de Sa Placeta \u00e9s l'\u00faltim refugi per a persones que estan en situaci\u00f3 de carrer i mantenen un consum actiu de t\u00f2xics. Pertany als recursos de la Xarxa d'Inserci\u00f3 social de l'IMAS, i \u00e9s gestionat actualment per RAIS. Basant la nostra tasca di\u00e0ria en els valors com la dignitat, els drets humans, la igualtat, la solidaritat i el respecte absolut per la llibertat individual de cada persona, treballem per a una millora de les condicions de vida de les persones que atenem en el dispositiu.
\nDes de la cobertura de les necessitats b\u00e0siques, com l'alimentaci\u00f3, allotjament, higiene i salut, donem el seg\u00fcent pas donant suport i promovent les capacitats de cada persona en la millora de les seves condicions de vida, respectant el moment i les necessitats de cada individu, dins d'un programa d'atenci\u00f3 individualitzat (social, sanitari, psicol\u00f2gic i educacional) que els permeti decidir quin ser\u00e0 el seg\u00fcent pas.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

\n
\n\t

Idoia Marug\u00e1n Flores<\/strong>
\nCoordinadora del Centre \u2018Sa Placeta\u2019 per a persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social \u001ci consum actiu de t\u00f2xics<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div>
\n
\n\t

I<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div>

\n\t\n\t\t\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article versi\u00f3 original\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\n
\n\t

Introducci\u00f3<\/h2>\n

El centre Sa Placeta \u00e9s un recurs integrat dins de la Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social de l'Institut Mallorqu\u00ed d'Afers Socials (IMAS). T\u00e9 com a finalitat l'allotjament i la cobertura de necessitats b\u00e0siques de persones en situaci\u00f3 de sensellarisme i toxicomanies, oferint les millors condicions de vida possibles i minimitzant conductes de risc, amb el suport d'un equip de treball socioeducatiu que treballa la seva inserci\u00f3 social.<\/p>\n

Hi conviuen homes i dones en una proporci\u00f3 clarament desigual (80% homes, 20% dones); persones que amb diferents hist\u00f2ries de vida, sols i soles o en companyia arriben a demanar atenci\u00f3, ajuda i suport a l'\u00fanic servei de la Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social del IMAS que permet el consum actiu de les persones que aqu\u00ed resideixen.<\/p>\n

\u00c9s un centre de baixa exig\u00e8ncia, que proporciona cobertura de les necessitats b\u00e0siques d'allotjament, salut, alimentaci\u00f3, bugaderia, intercanvi de material de consum, els quals queden inclosos i incloses dins d'un itinerari individualitzat d'intervenci\u00f3 (atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, social, psicol\u00f2gica i educacional) que els permet decidir quin ser\u00e0 el seg\u00fcent pas.<\/p>\n

Quan una persona arriba a la nostra porta demana suport, escolta, descans i alimentaci\u00f3, i des d'aqu\u00ed, l'equip de professionals que forma part del centre de sa Placeta, posa en marxa una maquin\u00e0ria per sostenir, acompanyar, reflexionar, confrontar, valorar... de cara a qu\u00e8 la persona prengui les decisions que vulgui i estigui disposada a prendre. Saber esperar els moments, motivar-los \u00e9s un treball fonamental dels i de les professionals, basant la intervenci\u00f3 en all\u00f2 que la persona estigui preparada per fer.<\/p>\n

No hi ha un l\u00edmit administratiu pel que fa a la perman\u00e8ncia en el centre, sin\u00f3 que aquesta limitaci\u00f3 vindr\u00e0 definida per l'itinerari individualitzat d'intervenci\u00f3 concretat pels diferents professionals del centre.<\/p>\n

Objectius del servei<\/h2>\n
    \n
  • Oferir serveis d'ajuda b\u00e0sica com informaci\u00f3 i assessorament i acc\u00e9s a la xarxa de prestacions i recursos socials i assistencials, aix\u00ed com tr\u00e0mits burocr\u00e0tics.<\/li>\n
  • Facilitar un espai d'acollida i cobertura de les necessitats b\u00e0siques.<\/li>\n
  • Realitzar una tasca preventiva que eviti el deteriorament de la persona que acudeix \u001cal centre.<\/li>\n
  • Iniciar una acci\u00f3 educativa i d'orientaci\u00f3 que permeti a la persona con\u00e8ixer i potenciar les seves possibilitats i habilitats i, a l\u2019hora, que vegi la necessitat de fer un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/li>\n
  • Derivar a serveis especialitzats en tractament de drogodepend\u00e8ncies en els casos en qu\u00e8 sigui possible.<\/li>\n<\/ul>\n

    Perfil de les persones ateses \u001ci dades d\u2019atenci\u00f3<\/h2>\n

    Al llarg del darrer any, han estat ateses en el centre de Sa Placeta 208 persones. Aquesta xifra \u00e9s la m\u00e9s alta dels darrers anys, amb una ocupaci\u00f3 que oscil\u00b7la entre el 90% i el 100% de la seva capacitat.<\/p>\n

    D'aquestes persones ateses al servei d'alberg, un 29,8% han estat derivades cap a recursos de tractament o d'allotjament amb m\u00e9s estabilitat i suport, donant continu\u00eftat al proc\u00e9s de canvi personal ja iniciat a Sa Placeta. Les sortides s'han produ\u00eft a recursos de tractament per drogodepend\u00e8ncies com Comunitats Terap\u00e8utiques (Casa Oberta, Programa Base i \u00cdtaca) de Projecte Home Balears, centres de deshabituaci\u00f3 i desintoxicaci\u00f3 (Andana i UPRA), tractaments ambulatoris (Arrels i UCA's), aix\u00ed com a recursos de la Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social, com pugui ser al centre residencial de Casa de Fam\u00edlia.<\/p>\n

    El perfil majoritari d'atenci\u00f3 a Sa Placeta s\u00f3n homes, que representen un 80% del total de persones ateses, en una franja d'edat compresa entre els 40 als 55 anys, solters o separats, per\u00f2 sense un vincle estable amb un entorn familiar o xarxa social de suport. El 44% han tingut contacte amb el m\u00f3n laboral en la seva major part activitats com la construcci\u00f3. El 80% de les persones ateses s\u00f3n de nacionalitat espanyola i amb un temps de resid\u00e8ncia a Mallorca extens.<\/p>\n

    Pel que fa a les dones ateses cal destacar que \u00e9s una poblaci\u00f3 que acudeix menys als recursos, tant d'allotjament com de tractament o de salut. Quan parlem de dones en situaci\u00f3 de sensellarisme parlam d'invisibilitat, d'estigmatitzaci\u00f3 de frac\u00e0s en moltes esferes de la vida, i a aix\u00f2 hi hem d'afegir un consum actiu de drogues, fet que suposa un doble estigma. La posici\u00f3 de desavantatge de les dones en la societat s'extrapola de manera exponencial a la pobresa, exclusi\u00f3 i addicci\u00f3, fora del mercat laboral, que ha empobrit hist\u00f2ricament les dones afavorint la seva exclusi\u00f3 econ\u00f2mica i social. Sens dubte podem parlar de feminitzaci\u00f3 de la pobresa, d'invisibilitat i d'estigma per addicci\u00f3 en el cas d'aquestes dones.<\/p>\n

    M\u00e9s del 50% han exercit la prostituci\u00f3 i el 24% s\u00f3n v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere amb alguna mesura de protecci\u00f3 judicial. Al voltant del 52% de les dones presenten patologia dual.<\/p>\n

    Consideracions claus en la intervenci\u00f3 en el centre de Sa Placeta<\/h2>\n

    Si no aconseguim una bona relaci\u00f3 amb qui acudeix al nostre servei, dif\u00edcilment podrem influir sobre les persones usu\u00e0ries. Generar un clima de confian\u00e7a, de proximitat i de suport, \u00e9s treball clau i fonamental en el dia a dia de Sa Placeta.<\/p>\n

    Per aix\u00f2 tenim en compte diferents aspectes en la relaci\u00f3 professional.<\/p>\n

      \n
    • Respecte mutu: Basant la relaci\u00f3 client-professional en la confian\u00e7a des d\u2019on ambd\u00f3s poden opinar, aportar i decidir. S'ha d'utilitzar la negociaci\u00f3 i l\u2019acord.<\/li>\n
    • Acceptaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia: dif\u00edcilment tindrem la mateixa perspectiva sobre un problema. Crear un bon clima de treball i col\u00b7laboraci\u00f3. No jutjar i ser emp\u00e0tics.<\/li>\n
    • Acceptaci\u00f3 de l'altre: que la persona sigui capa\u00e7 de percebre que \u00e9s lliure de prendre les seves pr\u00f2pies decisions, de voler canviar la seva vida o no, fet que ens ajudar\u00e0 a connectar millor amb la persona. La decisi\u00f3 \u00e9s seva.<\/li>\n
    • Capacitat d'influ\u00e8ncia limitada: no cal adoptar l'actitud de ser l\u2019\u00fanic servei que el o la pot ajudar, perqu\u00e8 no \u00e9s cert i menys si la persona interessada no ho accepta. Cal cercar col\u00b7laboraci\u00f3 de familiars i persones properes.<\/li>\n
    • Comprensi\u00f3 emp\u00e0tica: entendre les seves emocions, sentiments i conductes. Si la persona percep que l'entenem confiar\u00e0 professionalment amb l\u2019equip.<\/li>\n
    • Autenticitat: Proporcionar claredat i autenticitat a la persona. Donar missatges clars i no contradictoris.<\/li>\n
    • Calidesa i cordialitat: crear un ambient de respecte.<\/li>\n<\/ul>\n

      La forma de treballar i d\u2019intervenir vindr\u00e0 marcada per com veiem la persona i com ens relacionem amb ella, \u00e9s a dir, la concepci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0 amb la qual partim \u00e9s el que dirigir\u00e0 tot el proc\u00e9s d'atenci\u00f3 i ajuda. Entenem la persona com un \u00e9sser ple de possibilitats i potencialitats que no han pogut materialitzar-se o han estat interrompudes per diferents motius a la vida. El marc d'intervenci\u00f3 que partim l'enquadrar\u00edem dins del corrent de pensament o escola de l'humanisme.<\/p>\n

      Des d'aquest punt de partida recollim algunes claus o principis rectors que ens plantejaven Berntein i Nietzel (1980) sobre les quals se sustenta la nostra tasca.<\/p>\n

        \n
      1. \u00a0Import\u00e0ncia de la percepci\u00f3 subjectiva de la persona:
        \nCal centrar la intervenci\u00f3 en la persona, en com es veu ella mateixa i com interpreta el m\u00f3n que l\u2019envolta. Treballem amb i per a la persona, amb els seus problemes, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les seves virtuts; atenent la seva demanda, per\u00f2 tamb\u00e9 els sentiments que t\u00e9.<\/li>\n
      2. Tend\u00e8ncia al desenvolupament de les potencialitats.
        \nTota persona presenta de manera innata un potencial de creixement o desenvolupament de si mateix, que l'orienta cap a la consecuci\u00f3 de metes positives, com ara l'equilibri, l'amor o l'autorealitzaci\u00f3. Centrar-nos en la persona i en les seves potencialitats permet enfocar la nostra intervenci\u00f3 en el que aquesta persona \u00e9s i en la relaci\u00f3 amb l\u2019altre, en lloc de quedar-nos en els problemes que presenta. Sense cap mena de dubte, treballam amb els problemes de la persona, ja que, si no fos aix\u00ed, no tindria el lloc que ocupa, per\u00f2 el prisma amb qu\u00e8 es veu \u00e9s diferent: per afrontar les dificultats busquem all\u00e0 on es poden trobar recursos, en la pr\u00f2pia persona.<\/li>\n
      3. Responsabilitat de la persona amb el seu propi proc\u00e9s.
        \nLa persona \u00e9s considerada en si mateixa com independent i plenament responsable dels seus actes, sense plantejar-se causes subjacents.
        \n\u00c9s per aix\u00f2 pel que cal treballar per la promoci\u00f3 de la persona, perqu\u00e8 sigui part\u00edcip de la societat en la que viu. El que \u00e9s important \u00e9s tractar les persones com a ciutadans amb drets i responsabilitats, els quals tenen capacitat d'autodeterminaci\u00f3 (fins al nivell m\u00e0xim que pugui assolir), tal com estableix els postulats del \u00abcounselling\u00bb.<\/li>\n
      4. La import\u00e0ncia de la empatia.
        \nApropar-nos a la comprensi\u00f3 de l'altre situant-nos en el seu lloc. Base essencial per a la intervenci\u00f3 que duem a terme. Una comprensi\u00f3 no nom\u00e9s racional o cognitiva, sin\u00f3 tamb\u00e9 emocional.<\/li>\n
      5. La intervenci\u00f3 centrada en el present.
        \nLa nostra intervenci\u00f3 se centra en el present, en l'experi\u00e8ncia de l'ara, procurant que la intervenci\u00f3 sigui el menys directiva possible. Aquest treballar en el present no vol dir que no s'aborden experi\u00e8ncies anteriors, sin\u00f3 que es porten al present i es \u00abre-signifiquen\u00bb en el moment actual.<\/li>\n
      6. L'apoderament i la participaci\u00f3 com a vehicle de mobilitat social ascendent.
        \nLa participaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s a trav\u00e9s del qual les persones i grups milloren la seva capacitat de:<\/li>\n<\/ol>\n
          \n
        • Estar informats<\/li>\n
        • Elegir qu\u00e8 fer<\/li>\n
        • Transformar les opcions en accions i resultats desitjats<\/li>\n<\/ul>\n

          L'apoderament implica passar d'un enfocament que considera les persones com a receptors de caritat a una altra perspectiva que posa l'accent en els drets i en l'autonomia de les persones com a ciutadans. Aquest nou enfocament t\u00e9 com a objectiu enfortir la capacitat d'una persona per controlar la seva pr\u00f2pia vida de nou i, per tant:<\/p>\n

            \n
          • En la reconstrucci\u00f3 de l\u2019autoconfian\u00e7a<\/li>\n
          • En la presa de consci\u00e8ncia de les seves possibilitats i recursos i ser capa\u00e7 d\u2019utilitzar \u001ci mobilitzar-los.<\/li>\n
          • En ser capa\u00e7 de relacionar-se amb els altres i participar en les xarxes socials.<\/li>\n
          • Per tant, a m\u00e9s del reconeixement del dret de les persones a implicar-se en les decisions que els afecten, la participaci\u00f3 \u00e9s el cam\u00ed perqu\u00e8 les persones desenvolupin les seves habilitats i la confian\u00e7a en si mateixes.<\/li>\n<\/ul>\n

            7.- L\u2019activaci\u00f3 social com a metodologia en la intervenci\u00f3 individual i grupal.<\/p>\n

            Quant als diferents models d'intervenci\u00f3 amb persones sense llar treballem i ens assentem sobre uns valors que guien la tasca del nostre dia a dia.<\/p>\n

              \n
            • Quant a la persona:<\/strong> entendre que cada persona \u00e9s \u00fanica i irrepetible, i mostrar una actitud constant de respecte a la difer\u00e8ncia i a les decisions individuals encara que aquestes no es corresponguin amb la l\u00ednia d'intervenci\u00f3 marcada. Exigir de cada persona atesa el mateix respecte cap als altres i cap a la tasca professional.<\/li>\n
            • Vinculaci\u00f3:<\/strong> afavorir la creaci\u00f3 de vincles que permetin l\u2019apropament i ofereixin confian\u00e7a i seguretat a les persones ateses.<\/li>\n
            • Relaci\u00f3:<\/strong> utilitzar la relaci\u00f3 com una eina fonamental en la intervenci\u00f3 social. Afavorir una relaci\u00f3 professional honesta, flexible i propera, per\u00f2 que inclogui la comprensi\u00f3 dels diferents rols i l\u00edmits clars que permetin con\u00e8ixer la persona a l'abast de la nostra intervenci\u00f3.<\/li>\n
            • Flexibilitat:<\/strong> adaptar les intervencions, els recursos t\u00e8cnics, els espais i els terminis a la situaci\u00f3 individual que cada persona requereixi.<\/li>\n
            • Globalitat i integralitat:<\/strong> recon\u00e8ixer la persona com un \u00e9sser complet i complex que transcendeix \u00e0mpliament els processos d'exclusi\u00f3 que puguin afectar les patologies que puguin patir. Actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia, realitzant an\u00e0lisis que tinguin en compte la globalitat i la complexitat i intervencions consistents a acompanyar les persones i no als seus problemes.<\/li>\n
            • Autonomia:<\/strong> assumir com a objectiu \u00faltim de tota intervenci\u00f3 la consecuci\u00f3 d\u2019uns nivells majors d'autonomia que permetin a les persones ateses prendre decisions sobre el seu proc\u00e9s i emprendre les accions oportunes per avan\u00e7ar-hi.<\/li>\n
            • Empoderament:<\/strong> incloure, com a punt de partida de tota an\u00e0lisi, les capacitats i els recursos personals que cada persona atesa posseeix. Dirigir la intervenci\u00f3 derivada d'aquesta an\u00e0lisi cap al reconeixement i l'activaci\u00f3 d'aquests recursos i aquestes capacitats, independentment del grau de desestructuraci\u00f3.<\/li>\n
            • Baixa exig\u00e8ncia:<\/strong> assumir l'assist\u00e8ncia i la reducci\u00f3 de danys com a objectius de la intervenci\u00f3 per a aquelles persones m\u00e9s greument afectades, sense renunciar per aix\u00f2 a treballar intensament pel reconeixement i l\u2019activaci\u00f3 de les capacitats personals. En algun cas dur a terme accions que contribueixin a negar que existeixin o a substituir-les.<\/li>\n
            • Qualitat:<\/strong> la recerca de la qualitat ha de respondre al comprom\u00eds \u00e8tic amb els ciutadans que estan en pitjor situaci\u00f3, reconeixent aix\u00ed el dret de ser tractats i atesos en les millors condicions possibles. Qualitat orientada a satisfer les necessitats de les persones que han d'atendre, orientada als resultats, orientada a l'excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/li>\n
            • Coordinaci\u00f3 multidisciplinar de caire intersectorial:<\/strong> per a una tasca complexa com \u00e9s la facilitaci\u00f3 de la inserci\u00f3 social i laboral de col\u00b7lectius en situaci\u00f3 de vulnerabilitat o d'exclusi\u00f3 social, hem d'avan\u00e7ar i fer l'esfor\u00e7 per treballar conjuntament tant amb l'administraci\u00f3 com amb totes les entitats que treballen amb aquests col\u00b7lectius, ja que, en clau de complementarietat, cada un podr\u00e0 aportar des de la seva experi\u00e8ncia, compet\u00e8ncies i recursos.<\/li>\n
            • Participaci\u00f3 social:<\/strong> participaci\u00f3 directa, plural i horitzontal com a instrument b\u00e0sic en l\u2019aplicaci\u00f3 de les diferents actuacions per refor\u00e7ar una democr\u00e0cia responsable i plena. Principal via per la recerca i construcci\u00f3 d\u2019una societat m\u00e9s justa.<\/li>\n
            • Efici\u00e8ncia i sostenibilitat:<\/strong> el model ha de garantir la millor utilitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica dels recursos, amb l\u2019articulaci\u00f3 i implementaci\u00f3 de respostes amb garanties de viabilitat i sostenibilitat dels processos.<\/li>\n
            • Creativitat:<\/strong> tenir l'actitud constant de buscar noves i millors formes d'intervenir, arriscar-se a posar en pr\u00e0ctica nous m\u00e8todes, models i activitats.<\/li>\n
            • Transformaci\u00f3 social:<\/strong> entendre la tasca de la intervenci\u00f3 social aqu\u00ed descrita com una aportaci\u00f3 en el context m\u00e9s ampli per contribuir, modesta per\u00f2 significativament, a la consecuci\u00f3 de les transformacions socials necess\u00e0ries per aconseguir una societat sense exclosos, m\u00e9s justa, democr\u00e0tica i participativa.<\/li>\n<\/ul>\n

              Metodologia de la intervenci\u00f3<\/h2>\n

              Aquest servei inclou programes d'intervenci\u00f3 biopsicosocial i de rehabilitaci\u00f3 social, activitats socioeducatives i programes ocupacionals al centre i fora d'aquest, corresponents a les seg\u00fcents \u00e0rees d'intervenci\u00f3 amb els usuaris:<\/p>\n

                \n
              • Activitats de la vida di\u00e0ria (AVD),<\/li>\n
              • promoci\u00f3 personal,<\/li>\n
              • salut f\u00edsica i mental,<\/li>\n
              • drets i prestacions socials,<\/li>\n
              • addiccions,<\/li>\n
              • salut mental i<\/li>\n
              • sensibilitzaci\u00f3 social.<\/li>\n<\/ul>\n

                Aquests serveis partiran de metodologies que desenvoluparan:<\/p>\n

                  \n
                • Dissenys individualitzats d'intervenci\u00f3,<\/li>\n
                • Intervencions grupals, tallers i activitats d'oci saludable, entre d'altres.<\/li>\n<\/ul>\n

                  Tot aix\u00f2 des dels seg\u00fcents criteris d'intervenci\u00f3:<\/p>\n

                    \n
                  • Flexibilitat<\/em>. \u00c9s a dir, el funcionament del centre s'adequar\u00e0 a les caracter\u00edstiques de cada persona.<\/li>\n
                  • Personalitzaci\u00f3<\/em>. Els professionals desenvolupen un tracte individualitzat, fomentant la captaci\u00f3, empatia, la informaci\u00f3 i la creaci\u00f3 de vincles.<\/li>\n
                  • Estabilitzaci\u00f3<\/em>. \u00c9s un centre de refer\u00e8ncia estable, en romandre durant tot l'any obert, duent a terme una tasca de seguiment social i acompanyament per a les persones acollides.<\/li>\n
                  • Coordinaci\u00f3 interna i externa.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

                    La intervenci\u00f3 amb persones sense llar \u00e9s un proc\u00e9s, no un fenomen est\u00e0tic, el que implica que, primer, pot afectar moltes persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat residencial en diferents moments de les seves vides. I, segon, que l'atenci\u00f3 ha d'estar formada per un conjunt de recursos que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la simple assist\u00e8ncia a les situacions de necessitat, per poder induir processos d'estabilitzaci\u00f3, millora i canvi que procurin la integraci\u00f3 social de les persones. Vist des d'un pla superior, les pol\u00edtiques tradicionals d'urg\u00e8ncia i cures assistencials (basades essencialment en albergs de curta estada i menjadors socials) han de donar pas a altres on prevalguin la prevenci\u00f3, l'estabilitzaci\u00f3 i el pas a la vida independent (acc\u00e9s i manteniment l'allotjament de llarga durada). D'aquesta manera, la intervenci\u00f3 amb persones sense llar amb addiccions hauria de donar resposta a tres grans trams o \u00e0rees d'actuaci\u00f3:<\/p>\n

                      \n
                    1. Preventiva.<\/li>\n
                    2. Satisfacci\u00f3 de necessitats b\u00e0siques i<\/li>\n
                    3. Recuperaci\u00f3 i inserci\u00f3 social.<\/li>\n<\/ol>\n

                      El Pla d'intervenci\u00f3 individual<\/em>, tamb\u00e9 anomenat Programa d'intervenci\u00f3 individual, \u00e9s l'eina fonamental de treball amb tots els usuaris de Sa Placeta. La proposta d'objectius a treballar ve marcada pel diagn\u00f2stic fet per l'equip t\u00e8cnic, la proposta dels professionals de refer\u00e8ncia i la demanda del propi usuari. Tot aix\u00f2 quedar\u00e0 reflectit en un pla intervenci\u00f3 individual, en qu\u00e8 cada un dels objectius proposats s'acompanyaran de les actuacions necess\u00e0ries, concretes, mesurables i comprensibles per a la persona usu\u00e0ria, que es duran a terme per aconseguir-ho. Aquestes actuacions seran proposades per l'equip professional i contrastades amb la persona usu\u00e0ria per legitimar aix\u00ed la seva implicaci\u00f3 i protagonisme en l'acompanyament individual. L'acord d'objectius i actuacions ser\u00e0 signat per ambdues parts, aix\u00ed com la data en la qual es revisar\u00e0. En el pla d\u2019intervenci\u00f3 individual es recolliran aquelles actuacions que la persona usu\u00e0ria s'hagi comprom\u00e8s a fer aut\u00f2nomament, aix\u00ed com aquelles en les que ser\u00e0 acompanyat per l'equip.<\/p>\n

                      En l'elaboraci\u00f3 del Pla individualitzat d'intervenci\u00f3<\/em> es parteix de la metodologia i criteris d'intervenci\u00f3 ja exposats. No nom\u00e9s donem suport la nostra intervenci\u00f3 en el treball individual, sin\u00f3 que generam diferents espais de treball grupal, on la participaci\u00f3 de les persones ateses \u00e9s fonamental, i ens permet abordar aspectes sociorelacionals, de comunicaci\u00f3, d\u2019entrenament d'habilitats socials, de gesti\u00f3 de conflictes i de participaci\u00f3 en el centre. La participaci\u00f3 en les activitats grupals refor\u00e7a el sentiment de pertinen\u00e7a, de cohesi\u00f3 i de coneixement, genera sinergies que van m\u00e9s enll\u00e0 de la mera activitat. Igual que els espais m\u00e9s informals de treball, la conviv\u00e8ncia, les activitats de la vida di\u00e0ria i totes aquelles possibilitats que sorgeixen de manera natural des de la conviv\u00e8ncia i l'estada en un espai de refer\u00e8ncia per a moltes persones en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3, sense m\u00e9s vincle social que el de Sa Placeta. El treball grupal ens permet que la persona:<\/p>\n

                        \n
                      1. Es retrobi a ella mateixa.<\/li>\n
                      2. Es retrobi amb el centre (amb altres persones usu\u00e0ries, persones volunt\u00e0ries, professionals) a trav\u00e9s dels espais grupals.<\/li>\n
                      3. Es retrobi amb l\u2019entorn comunitari (amb l'entorn ve\u00efnal, amb la ciutadania, amb les empreses).<\/li>\n<\/ol>\n

                        Entre els tallers i grups programats hi formen part:<\/p>\n

                          \n
                        • \u00c0rea de salut: consum de menys risc, sexe segur i prevenci\u00f3 de malalties de transmissi\u00f3 sexual, higiene i h\u00e0bits saludables i taller de meditaci\u00f3 i relaxaci\u00f3.<\/li>\n
                        • \u00c0rea de conviv\u00e8ncia i social: assemblees, grups per habitacions de manera setmanal i taller d'habilitats socials i relaci\u00f3 pr\u00e0ctica amb l'entorn.<\/li>\n
                        • \u00c0rea d'oci i temps lliure: sortides culturals i d'oci (esdeveniments, exposicions...), excursions, taller de lectura, compartint cultures, taller cuina i taller d'hort<\/li>\n
                        • \u00c0rea psicol\u00f2gica: estimulaci\u00f3 cognitiva i neurocognitiva.<\/li>\n
                        • \u00c0rea educativa: taller de autodepend\u00e8ncia, taller d'igualtat de g\u00e8nere, sessions \"entre nosaltres\".<\/li>\n<\/ul>\n

                          Els tallers s'imparteixen setmanalment pels diferents professionals del centre en funci\u00f3 de l'\u00e0rea i contingut. La participaci\u00f3 en aquests tallers \u00e9s de car\u00e0cter voluntari, per\u00f2 s\u2019intenta promoure la participaci\u00f3 activa, aix\u00ed com la vinculaci\u00f3 de la participaci\u00f3 en les diferents activitats, a la consecuci\u00f3 dels objectius plantejats amb cada persona dins del seu pla individual d'intervenci\u00f3.<\/p>\n

                          Reptes de futur<\/h2>\n

                          L\u2019abordatge del centre Sa Placeta suposa una resposta residencial d'atenci\u00f3 d'emerg\u00e8ncia a persones en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 amb consum actiu de subst\u00e0ncies amb reptes de futur importants, que se centra en:<\/p>\n

                          a) La millora de la qualitat del servei mitjan\u00e7ant:<\/p>\n

                            \n
                          • La millora de l'estat de les instal\u00b7lacions<\/li>\n
                          • La reducci\u00f3 del nombre de places per tal de garantir la dignificaci\u00f3 del servei i evitar l'amuntegament dels espais de pernocta.<\/li>\n<\/ul>\n

                            b) La millora dels processos d'intervenci\u00f3 mitjan\u00e7ant:<\/p>\n

                              \n
                            • L\u2019augment dels dispositius de la xarxa d'atenci\u00f3 que permeti l'exist\u00e8ncia d'una sortida alternativa a Sa Placeta.<\/li>\n
                            • La creaci\u00f3 de dispositius sociosanitaris que donin resposta a les necessitats de salut dels\/de les usuaris\/\u00e0ries amb major deteriorament, malalties cr\u00f2niques o pal\u00b7liatives. Aix\u00f2 garantiria processos de convalesc\u00e8ncia i curaci\u00f3 dignes i complets.<\/li>\n
                            • La possibilitat d'incorporaci\u00f3 a altres recursos de major exig\u00e8ncia, no condicionat a l'abstin\u00e8ncia.<\/li>\n
                            • La incorporaci\u00f3 real i efectiva de la perspectiva de g\u00e8nere en el centre, que garanteixi la intimitat, la igualtat i la no discriminaci\u00f3, aix\u00ed com la prevenci\u00f3 i\/o tractament de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/li>\n
                            • Transformar el paradigma tradicional assistencial del centre de Sa Placeta cap a un model basat en l'habitatge com a dret irrenunciable.<\/li>\n<\/ul>\n

                              I, abans de tot, treballar per la dignitat de les persones que atenem.<\/p>\n

                              Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n

                              Bernstein, D.A. y Nietzel, M.T. (1988). Introducci\u00f3n a la psicolog\u00eda cl\u00ednica<\/em>. M\u00e9xico: McGraw-Hill. (Original de 1980).<\/p>\n

                              Cabrera, P. (2000). Mujeres sin hogar en Espa\u00f1a.<\/em> Informe Nacional para FEANTSA.<\/p>\n

                              Caton, C., Dominguez, C., Schanzer, B., Hasin, D.S. (2005). Risk factors for long-term homelessness: findings from a longitudinal study of first-time homeless single adults<\/em>. American Journal of Public Health, 95, 10.<\/p>\n

                              Damonti, P. (2014). Una mirada de g\u00e9nero a la exclusi\u00f3n social.<\/em> VII Informe sobre sobre exclusi\u00f3n y desarrollo social en Espa\u00f1a. Fundaci\u00f3n FOESSA.<\/p>\n

                              Farapi Antropolog\u00eda Aplikatua (2007). ESTUDIO documental sobre drogas y violencia de g\u00e9nero.<\/em> 1\u00aa edici\u00f3n. Vitoria Gasteiz. Servicio central de publicaciones del Gobierno Vasco.<\/p>\n

                              Llopis, Juan Jos\u00e9; Castillo, Agurtzane; Rebollida, Monste; Stocco, Paolo. (2005). Uso de drogas y violencia de g\u00e9nero en mujeres adictas en Europa. Claves para su comprensi\u00f3n e intervenci\u00f3n.<\/em> Salud y drogas. Instituto de Investigaci\u00f3n de Drogodependencias.<\/p>\n

                              Panadero Herrero, S., Mu\u00f1oz L\u00f3pez, M. (2014). Salud, calidad de vida y consumo de sustancias en funci\u00f3n del tiempo en situaci\u00f3n sin hogar.<\/em> Anales de psicolog\u00eda, vol 30 n\u00ba 1 (enero), 70-77.<\/p>\n

                              Rodriguez, G. (1995). Treatment modality for the chronic homeless.<\/em> A case study. Doctoral dissertation.<\/p>\n

                              Romo Avil\u00e9s, Nuria (2006). G\u00e9nero y uso de drogas: La invisibilidad de las mujeres. En Monograf\u00eda Humanitas<\/em>, Fundaci\u00f3n Medicina y Humanidades M\u00e9dicas, Barcelona, volumen 5 Pp. 69-83.<\/p>\n

                              S\u00e1nchez Pardo, Lorenzo. (2015). Prevenci\u00f3n del consumo de drogas con perspectiva de g\u00e9nero, recomendaciones con base en la evidencia<\/em>. Diputaci\u00f3n de Alicante. \u00c1rea de prevenci\u00f3n y juventud.<\/p>\n

                              Tyler, K y Johnson, K. (2006). Pathways in and out of substance use amonng homeless-emerging adults. Journal of Adolescent Research<\/em>, 21 (2), 133-157.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                              Paraules clau: exclusi\u00f3 social, sensellarisme, centre de baixa exig\u00e8ncia, reducci\u00f3 de danys, conductes addictives. Resum El centre de Sa Placeta \u00e9s l’\u00faltim refugi per a persones que estan en situaci\u00f3 de carrer i mantenen un consum actiu de t\u00f2xics. Pertany als recursos de la Xarxa d’Inserci\u00f3 social de l’IMAS, i \u00e9s gestionat actualment per RAIS. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2484,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[78,88,95],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2185"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2185"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2682,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2185\/revisions\/2682"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2484"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}