{"id":2172,"date":"2019-01-19T08:14:28","date_gmt":"2019-01-19T06:14:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/?p=2172"},"modified":"2021-04-23T07:46:05","modified_gmt":"2021-04-23T06:46:05","slug":"la-importancia-de-la-valoracio-com-a-eix-central-de-la-xarxa-dinclusio-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/la-importancia-de-la-valoracio-com-a-eix-central-de-la-xarxa-dinclusio-social\/","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia de la valoraci\u00f3 com a eix central de la Xarxa d&#8217;Inclusi\u00f3 Social"},"content":{"rendered":"<div id=\"pl-2172\"  class=\"panel-layout\" ><div id=\"pg-2172-0\"  class=\"panel-grid panel-has-style\" ><div class=\"panel-row-style panel-row-style-for-2172-0\" ><div id=\"pgc-2172-0-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-2172-0-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"0\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><strong>Paraules clau:<\/strong> valoraci\u00f3, derivaci\u00f3, persones sense sostre, inclusi\u00f3 social, col\u00b7lectius vulnerables.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-2172-0-0-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-last-child\" data-index=\"1\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2 align=\"LEFT\">Resum<\/h2>\n<p align=\"LEFT\">A m\u00e9s dels diferents centres d\u2019atenci\u00f3 residencial que configuren els recursos de la Xarxa d\u2019inclusi\u00f3 social, cal dir que un aspecte clau per a l'acc\u00e9s a aquests recursos, \u00e9s la import\u00e0ncia de la valoraci\u00f3 de les persones ateses. Un proc\u00e9s que s\u2019esdev\u00e9 com l'eix central de la xarxa i que actua com a mecanisme de resposta i d\u2019atenci\u00f3 a les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de les persones que es troben en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social o que estan en risc de patir- la.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div id=\"pgc-2172-0-1\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-2172-0-1-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child\" data-index=\"2\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<p><strong>Francisca Sim\u00f3 Borr\u00e0s<br \/>\nCarme Estarelles Rullan<\/strong><br \/>\nEquip de Valoraci\u00f3 de la Xarxa d'Inclusi\u00f3 Social (IMAS)<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><div id=\"panel-2172-0-1-1\" class=\"so-panel widget widget_sow-button panel-last-child\" data-index=\"3\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-button so-widget-sow-button-atom-940129a80dd4-2172\"\n\t\t\t\n\t\t><div class=\"ow-button-base ow-button-align-left\">\n\t<a\n\thref=\"http:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Revista-Alimara-60_Article-04.pdf\"\n\t\tclass=\"download ow-icon-placement-left ow-button-hover\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\" \t>\n\t\t<span>\n\t\t\t\n\t\t\tDescarrega't l'article en PDF\t\t<\/span>\n\t<\/a>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"pg-2172-1\"  class=\"panel-grid panel-no-style\" ><div id=\"pgc-2172-1-0\"  class=\"panel-grid-cell\" ><div id=\"panel-2172-1-0-0\" class=\"so-panel widget widget_sow-editor panel-first-child panel-last-child\" data-index=\"4\" ><div\n\t\t\t\n\t\t\tclass=\"so-widget-sow-editor so-widget-sow-editor-base\"\n\t\t\t\n\t\t>\n<div class=\"siteorigin-widget-tinymce textwidget\">\n\t<h2>L\u2019equip de valoraci\u00f3 i derivaci\u00f3<\/h2>\n<p>L\u2019equip de Valoraci\u00f3 i Derivaci\u00f3 (EVD) est\u00e0 format per un grup de professionals de diferents perfils: dues treballadores socials, una psic\u00f2loga i una metgessa psiquiatra, aquesta a temps parcial. La funci\u00f3 principal d\u2019aquest equip \u00e9s atendre a qualsevol persona que estigui en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social o en risc de patir-la.<\/p>\n<p>La poblaci\u00f3 a qui dona cobertura s\u00f3n persones majors de 18 anys que es troben en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social i que en el moment de la nostra atenci\u00f3 no compleixen el perfil per poder ser ateses per cap altre servei espec\u00edfic, b\u00e9 perqu\u00e8 no tenen els requisits personals per accedir-hi o b\u00e9 perqu\u00e8 encara no tenen la tramitaci\u00f3 administrativa gestionada i no estan en la llista d\u2019espera d\u2019altres recursos socials adaptats a les seves necessitats personals, resid\u00e8ncies per a discapacitats, resid\u00e8ncies de tercera edat, etc...<\/p>\n<p>En resum podem dir que, juntament amb el diferents centres d\u2019atenci\u00f3 residencial que configuren la nostra xarxa d\u2019inserci\u00f3, donam la cobertura i atenci\u00f3 completa a qualsevol persona que presenti una problem\u00e0tica social greu, be per malaltia f\u00edsica o mental o b\u00e9 per manca de recursos personals, familiars o econ\u00f2mics.<\/p>\n<p>L\u2019EVD \u00e9s la porta d\u2019entrada a la xarxa d\u2019inserci\u00f3 social d\u2019aquelles persones que presenten qualsevol necessitat psicosocial i que no poden ser ateses per cap altre tipus de servei espec\u00edfic.<\/p>\n<p>La nostra feina \u00e9s la de valorar la seva situaci\u00f3 personal a trav\u00e9s de l\u2019exploraci\u00f3 social i psicol\u00f2gica de les diferents necessitats que presenta, derivant-la al recurs de la nostra xarxa on poder ser atesa de manera m\u00e9s adequada. Aix\u00f2 no sempre \u00e9s possible ja que en ocasions, les seves necessitats m\u00e8diques, i sobretot les problem\u00e0tiques de salut mental, surten fora de les nostres capacitats d\u2019atenci\u00f3, \u00e9s per aix\u00f2, que encara que estem al seu costat, pensem que existeix una important manca d\u2019atenci\u00f3 residencial dins l\u2019\u00e0rea de salut mental, que millori l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquestes persones que pateixen un estat actiu i cr\u00f2nic de la seva patologia mental.<\/p>\n<p>L\u2019EVD treballa atenent les demandes d\u2019atenci\u00f3 i valoraci\u00f3 de les persones que ens arriben per dues vies d\u2019entrada. La primera s\u00f3n persones derivades directament de diferents recursos socials, centres municipals d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, principalment casos que no tenen habitatge o casos que, at\u00e8s el seu proc\u00e9s de deteriorament personal, presenten dificultats per ser atesos des d\u2019aquests centres. Tamb\u00e9 ens referim a altres centres d\u2019atenci\u00f3 social: unitats b\u00e0siques de salut, unitats de salut mental, unitats de conductes addictives (UCA), o centres hospitalaris de la nostra comunitat.<\/p>\n<p>Totes aquestes persones solen arribar amb un protocol de derivaci\u00f3 que ens explica la feina feta en els esmentats serveis i amb una sol\u00b7licitud d\u2019atenci\u00f3 residencial; alguns d\u2019aquests casos es treballaran conjuntament amb dos equips i altres, la gran majoria, passaran a dependre exclusivament de l\u2019\u00e0rea d\u2019inserci\u00f3 Social de l'IMAS i concretament dels nostres centres d\u2019acollida.<\/p>\n<p>L\u2019altra via d\u2019entrada arriba directament per part de la persona sol\u00b7licitant i \u00e9s l'atenci\u00f3 residencial, b\u00e9 perqu\u00e8 son nouvinguts que arriben a la nostra illa a cercar feina sense cap tipus d\u2019organitzaci\u00f3 ni previsi\u00f3 per a la seva manutenci\u00f3 o b\u00e9 perqu\u00e8 la seva capacitat econ\u00f2mica no els hi permet seguir pagant-se un lloguer on viure. Si aquestes persones no presenten una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia greu i poden esperar uns dies, \u00e9s l\u2019equip de valoraci\u00f3 qui atendr\u00e0 la demanda, explorant amb atenci\u00f3 la necessitat real de la seva petici\u00f3 i quin es preveu pot ser el seu proc\u00e9s personal dins l\u2019\u00e0rea social, definint aix\u00ed la l\u00ednia d\u2019intervenci\u00f3 i el centre m\u00e9s adequat per atendre la seves necessitats. Si per el contrari \u00e9s un cas que presenta una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia greu que no pot esperar i necessita d\u2019una atenci\u00f3 immediata, s\u2019actua de la seg\u00fcent manera: si aquesta persona \u00e9s contactada en el carrer i no ha estat mai en cap dels recursos socials de la xarxa, l\u2019UMES (Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social) ser\u00e0 l\u2019equip que valorar\u00e0 la seva situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia i li donar\u00e0 entrada temporal en el centre de Primera Acollida. Si \u00e9s una persona coneguda i que ja ha estat valorada en altres ocasions, l\u2019UMES decidir\u00e0 si ha d\u2019entrar en algun altre centre de la xarxa. Tant si \u00e9s un cas com l\u2019altre, al dia seg\u00fcent s\u2019informar\u00e0 a l\u2019equip de valoraci\u00f3 per tal d\u2019iniciar el proc\u00e9s d\u2019atenci\u00f3 m\u00e9s acurat a les seves necessitats psicosocials i es valorar\u00e0 el proc\u00e9s que conv\u00e9 iniciar conjuntament amb l\u2019equip t\u00e8cnic del centre on quedar\u00e0 allotjat.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 es pot contemplar l\u2019opci\u00f3 que l\u2019emerg\u00e8ncia de persones que no han entrat mai a la xarxa arribin directament al centre de Primera Acollida. Si \u00e9s aix\u00ed, actuaran d\u2019igual manera que ho fa l\u2019UMES. Si el cas pot esperar, ser\u00e0 l\u2019equip de valoraci\u00f3 qui acollir\u00e0 la demanda, i si l\u2019emerg\u00e8ncia arriba fora d\u2019horari de l\u2019equip de valoraci\u00f3, ser\u00e0 el servei de Primera Acollida qui realitzar\u00e0 la valoraci\u00f3 d\u2019entrada informant al dia seg\u00fcent a l\u2019equip de valoraci\u00f3 i decidint conjuntament si aquesta persona pot ser atesa per el servei d\u2019aquest centre.<\/p>\n<p>L\u2019equip de valoraci\u00f3 tamb\u00e9 ser\u00e0 el servei que s\u2019encarregar\u00e0 de portar a terme les seg\u00fcents funcions:<\/p>\n<ul>\n<li>Gestionar les llistes d\u2019espera dels centres d\u2019acollida de la Xarxa d\u2019Inserci\u00f3 Social, portant el control de les entrades i sortides dels diferents centres de la xarxa. Respecte a aquest punt, hem d\u2019explicar que tots els casos que surten de la Xarxa rebran l\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica d\u2019una de les treballadores de l\u2019EVD, amb l\u2019objectiu de realitzar les gestions necess\u00e0ries per tal que la persona atesa s\u2019adapti a la seva situaci\u00f3 d\u2019autogesti\u00f3 i autonomia personal. El seguiment del seu cas fora de la xarxa d\u2019inserci\u00f3 es dur\u00e0 a terme durant un temps adaptat a la seva necessitat, per tal d\u2019assegurar, que la seva sortida dels centres de la xarxa sigui fruct\u00edfera, \u00e9s a dir, intentarem aportar-li les eines i l\u2019acompanyament que necessita, perqu\u00e8 la seva situaci\u00f3 d\u2019autonomia se consolidi i pugui viure de manera independent i aut\u00f2noma. Una vegada que aquesta persona ha pogut accedir a un habitatge estable, tamb\u00e9 l\u2019ajudarem a connectar novament amb el centre municipal de serveis socials que li correspongui per zona d\u2019habitatge, per tal que sigui aquest servei qui s\u2019encarregui de realitzar el seguiment del seu proc\u00e9s personal.<\/li>\n<li>Atendre les consultes i demandes d'assessorament d'altres centres i\/o serveis que atenen a persones en situaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 social o potencialment excloses, aix\u00ed com tamb\u00e9, articular la coordinaci\u00f3 necess\u00e0ria per tal de valorar si la persona \u00e9s un perfil que es pot atendre als nostres centres.<\/li>\n<li>Coordinaci\u00f3 i articulaci\u00f3 peri\u00f2dica amb els professionals dels centres d\u2019acollida de la xarxa d\u2019inserci\u00f3 social, per tal d\u2019establir l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 conjunta i valorar l\u2019actuaci\u00f3 a realitzar amb els casos que per algun motiu han estat exclosos dels centres d\u2019acollida.<br \/>\n\u2014Revisi\u00f3 dels Plans Individuals d\u2019intervenci\u00f3 que realitzen els centres d\u2019acollida quan no s\u2019han aconseguit millores en la situaci\u00f3 del cas. Supervisi\u00f3 t\u00e8cnica dels casos que plantegen una major dificultat en el seu proc\u00e9s d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral.<br \/>\n\u2014Suport t\u00e8cnic als equips dels centres de la xarxa d\u2019inclusi\u00f3 social. Intervenci\u00f3 Sanit\u00e0ria a la problem\u00e0tica de salut mental per part de la psiquiatra de l'equip de valoraci\u00f3. La funci\u00f3 d'aquesta professional ser\u00e0 la de atendre a totes aquelles persones d'inserci\u00f3 social, que pateixen una problem\u00e0tica de salut mental i que encara no reben seguiment psiqui\u00e0tric per part de la xarxa sanit\u00e0ria de salut mental. L'objectiu es la detecci\u00f3 del problema mental per tal de derivar a la persona a la xarxa sanit\u00e0ria el mes aviat possible; coordinar-se amb els recursos sanitaris que aix\u00ed ho requereixin per tal de poder dur a terme una millor atenci\u00f3 i cura de les persones que presenten problemes mentals; assessorament als diferents centres d'acollida de la xarxa d'inclusi\u00f3 social sobre l'atenci\u00f3 i intervenci\u00f3 a realitzar amb les persones que pateixen problemes mentals.<br \/>\n\u2014Registrar la informaci\u00f3 en el sistema de registre del servei.<br \/>\n\u2014Informar al cap del departament de les necessitats que es plantegen dins la xarxa aix\u00ed com tamb\u00e9 la fonamentaci\u00f3 i promoci\u00f3 de la creaci\u00f3 de recursos adients a les necessitats detectades.<br \/>\n\u2014Coordinaci\u00f3 amb l'UMES i amb els centres de la Xarxa. Seguiment de les persones que viuen en el carrer juntament amb l\u2019UMES. La psic\u00f2loga de l'equip de valoraci\u00f3 tamb\u00e9 treballar\u00e0 amb les persones, quan es valori necessari, i que estan en els centres d'acollida de Ca l'Ardiaca i al de Primera Acollida. Tamb\u00e9 intervendr\u00e0 amb les persones que viuen en el carrer que necessiten atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, sempre acompanyada de l'equip t\u00e8cnic d'UMES que col\u00b7laborar\u00e0 amb la intervenci\u00f3 que es programi dur a terme.<br \/>\n\u2014Atenci\u00f3 a les fam\u00edlies amb menors a c\u00e0rrec que no estiguin empadronades a cap municipi de Mallorca.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>L'ATENCI\u00d3 DES DE L'EVD A LES FAM\u00cdLIES AMB MENORS A C\u00c0RREC<br \/>\n<\/strong>La feina que es realitza des de l\u2019equip de valoraci\u00f3 amb les fam\u00edlies nouvingudes a la nostra comunitat amb menors a c\u00e0rrec, que no estan empadronades a cap municipi de Mallorca, i que no tenen cap altra alternativa viable que no sigui quedar a carrer. No poden ser ateses per els Centres Municipals de Serveis Socials de la nostra illa, i \u00e9s per aquest motiu que l\u2019equip de valoraci\u00f3 s'ha dotat d'un protocol d'actuaci\u00f3 per atendre de manera temporal aquestes fam\u00edlies de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n<p>En primer lloc avaluarem el grau d'emerg\u00e8ncia per tal de definir la situaci\u00f3 en la que ens trobam. Si \u00e9s una fam\u00edlia empadronada a Mallorca que es troba en la circumst\u00e0ncia de perdre el seu habitatge, i no t\u00e9 cap altra alternativa viable a la seva situaci\u00f3, la nostra funci\u00f3 ser\u00e0 la d'adre\u00e7ar-la a la xarxa p\u00fablica de serveis socials que li correspongui per municipi, per tal que des d'aquest servei, pugui ser informada de les ajudes disponibles per situacions d'urgent i greu necessitat.<\/p>\n<p>Si per el contrari ens trobam amb una fam\u00edlia nouvinguda a la nostra Illa amb menors a c\u00e0rrec, no empadronada a Mallorca, ser\u00e0 l'equip de valoraci\u00f3 qui, despr\u00e8s de valorar la situaci\u00f3 de la fam\u00edlia decidir\u00e0 si \u00e9s necessari ubicar-la en el centre \u00abEs convent\u00bb de la Fundaci\u00f3 Sant Joan de D\u00e9u Serveis Socials -Mallorca, on l'IMAS t\u00e9 concertades 16 places. La seva estada en aquest centre ser\u00e0 temporal, mentre es continua amb el proc\u00e9s d'atenci\u00f3 i seguiment de la fam\u00edlia des de l'equip de valoraci\u00f3.<\/p>\n<p>No es tracta d'un recurs residencial de llarga estada sin\u00f3 un lloc d'estada temporal per situacions d'emerg\u00e8ncia, mentre s'explora en profunditat altres opcions mes adients que puguin resoldre la seva situaci\u00f3 de manera estable.<\/p>\n<p>El perfil de fam\u00edlies que atenem es pot definir amb les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:<\/p>\n<ul>\n<li>Fam\u00edlies amb menors a c\u00e0rrec que no poden ser ateses per altres serveis<\/li>\n<li>Fam\u00edlies que no tenen cap altra alternativa familiar per l'acolliment del menor (padrins, oncles etc..)<\/li>\n<li>Fam\u00edlies que han rebutjat la guarda dels menors des de SPM<\/li>\n<li>Fam\u00edlies compromeses que col\u00b7laborin amb l'equip de valoraci\u00f3, i que facilitin tota la informaci\u00f3 que se'ls demana.<\/li>\n<li>Fam\u00edlies que no siguin usu\u00e0ries habituals dels serveis socials ni que provinguin del circu\u00eft d'exclusi\u00f3 social. Ja que no es tracta d'atendre una situaci\u00f3 cronificada.<br \/>\n\u2014Els menors en edat escolar han d'estar escolaritzats.<br \/>\n\u2014Amb les fam\u00edlies nouvingudes s'investigar\u00e0 i clarificar\u00e0 de manera oportuna si la fam\u00edlia que atenem defuig de la just\u00edcia o de la intervenci\u00f3 del servei de menors, ja que en tot moment treballarem amb claredat i col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Servei de Protecci\u00f3 al Menor.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>VALORACI\u00d3 DE LA INTERVENCI\u00d3 AMB LES PERSONES DE LA XARXA D'INSERCI\u00d3 SOCIAL<br \/>\n<\/strong>Quan un acaba vivint al carrer, a Ca l\u2019Ardiaca, a Casa de Fam\u00edlia o a qualsevol altre recurs de la Xarxa d\u2019Exclusi\u00f3 no \u00e9s per haver com\u00e8s un delicte o per ser una \u00abmala persona\u00bb; normalment s\u2019arriba a una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social greu per tot un seguit de factors entre els que, s\u00ed que tamb\u00e9 hi solen ser presents les males decisions (com en la vida de quasi tots nosaltres), per\u00f2 tamb\u00e9 les infanteses complicades, els problemes de salut, les ruptures de parella, etc. Aix\u00ed doncs, un no entra a la Xarxa d\u2019Exclusi\u00f3 per \u00abesmenar\u00bb algun delicte o pena; per\u00f2 tot i aix\u00ed, les persones Sense Llar acudeixen als serveis d\u2019acollida de l\u2019IMAS i a parlar amb els professionals de l\u2019Equip de Valoraci\u00f3, intentant justificar el perqu\u00e8 de la situaci\u00f3 en que es troben, com esperant que se\u2019ls \u00abjutgi\u00bb o avalu\u00ef com a persones, a que se\u2019ls reprengui per les decisions que han pres, o (en el pitjor dels casos) a que ni tan sols se\u2019ls escolti.<\/p>\n<p>Ser una persona usu\u00e0ria dels serveis de la Xarxa o viure al carrer suposa trobar-se al darrer esgla\u00f3 dins del proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 social, per\u00f2 no implica ser la darrera en l\u2019esgla\u00f3 de la societat o la \u00faltima en el mereixement de drets o atenci\u00f3.<\/p>\n<p>La majoria de persones que atenem des de l\u2019Equip de Valoraci\u00f3, venen sentint que han perdut la dignitat com a persones i per tant no es senten tampoc \u00abdignes\u00bb de rebre ni atenci\u00f3, ni escolta real, ni calidesa,... Per tant, rebre a l\u2019altre com es mereix, amb amabilitat, amb temps per escoltar, etc., suposa molt m\u00e9s que una norma b\u00e0sica d\u2019educaci\u00f3: \u00e9s en si mateix una acci\u00f3 reparadora. Si a m\u00e9s som capa\u00e7os d\u2019escoltar de veres, sense jutjar a l\u2019altre (de vegades no ho diem per\u00f2 l\u2019altre sap que l\u2019estam jutjant), sense dir-li el que cr\u00e8iem que ha de fer: l\u2019altre sabr\u00e0 que t\u00e9 un espai en el que pot esser ell de veres i a on es torna a sentir \u00abpersona\u00bb.<\/p>\n<p>Les persones que es troben en un proc\u00e9s d\u2019exclusi\u00f3 no necessiten consell ni que se\u2019ls digui el que han de fer; perqu\u00e8 si ho fem, ho farem des de la \u00abnostra\u00bb posici\u00f3 (com a professionals: psic\u00f2legs o treballadors socials), la \u00abnostra\u00bb hist\u00f2ria vital (probablement molt diferent a la d\u2019ells), les \u00abnostres\u00bb necessitats i expectatives de futur. Nom\u00e9s podem escoltar a l\u2019altre des de la seva hist\u00f2ria i ajudar-lo a ordenar-la; i des d\u2019all\u00e0 acompanyar-lo perqu\u00e8 pugui connectar amb el que realment necessita i \u00e9s capa\u00e7 de fer. A partir del que l\u2019altre vol (no el que nosaltres creiem que necessita) s\u2019intenta trobar el recurs m\u00e9s adient. Malauradament no sempre existeix el recurs adequat o si hi \u00e9s no te places disponibles, i l\u2019\u00fanic que podem fer \u00e9s seguir acompanyant i escoltant a la persona, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s fonamental. Per molt que el cam\u00ed sigui dur, si un el fa sabent que t\u00e9 alg\u00fa al seu costat a qui l\u2019importa el que li passi i com es senti, el cam\u00ed es camina diferent, i un \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aprofitar-lo per con\u00e8ixer-se a si mateix, entendre\u2019s, acceptar-se i si cal tamb\u00e9 perdonar-se.<\/p>\n<p><strong>LA METODOLOGIA DE TREBALL AMB LES PERSONES QUE VIUEN EN EL CARRER<br \/>\n<\/strong>A qu\u00e8 ens referim quan parlem de persones sense sostre? segons la FEANTSA (Federaci\u00f3n de Asociaciones Nacionales que trabajan para las Personas Sin Hogar, 1995) s\u00f3n les persones que NO poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat a la seva situaci\u00f3 personal, permanent i que proporcioni un marc estable de conviv\u00e8ncia, ja sigui per barreres econ\u00f2miques o altres barreres socials, o b\u00e9 perqu\u00e8 presentin dificultats personals per dur endavant una vida aut\u00f2noma.<\/p>\n<p>L\u2019estat general de salut de les persones sense sostre \u00e9s pitjor que el de la poblaci\u00f3 domiciliada. Fins i tot, el seu \u00edndex de mortalitat \u00e9s molt m\u00e9s elevat. Les seves condicions de vida i h\u00e0bits de salut s\u00f3n molt durs (males condicions per dormir, menjar, higiene\u2026). I alhora, dif\u00edcilment s\u2019apropen als serveis m\u00e8dics, i si ho fan es complica molt la presa de medicaci\u00f3, la confian\u00e7a, col\u00b7laboraci\u00f3 i seguiments m\u00e8dics.<\/p>\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que, seguint el model de la majoria de ciutats europees, l\u2019EVD de l\u2019IMAS, conjuntament amb la UMES (Unitat M\u00f2bil d\u2019Emerg\u00e8ncia Social) col\u00b7labora estretament amb un equip multi disciplinar ('ESAC', Equip de Seguiment Assertiu Comunitari), compost per un professional en psiquiatria, un altra en infermeria i per \u00faltim, un altre en treball social. L\u2019element b\u00e0sic d\u2019aquest tipus de feina psiqui\u00e0trica i social \u00e9s el contacte i la relaci\u00f3 interpersonal entre el pacient i el treballador comunitari, ja sigui un professional social o de la medicina.<\/p>\n<p>La intervenci\u00f3 amb les persones que viuen al carrer ha de ser flexible, adaptada a les necessitats dels usuaris, garantint el seguiment individualitzat de cada un d\u2019ells. Se\u2019ls ofereix la possibilitat d\u2019accedir als recursos de la Xarxa d\u2019Inclusi\u00f3 de l\u2019IMAS. Es fa un seguiment i acompanyament m\u00e8dic, i una valoraci\u00f3 de possibles trastorns mentals. Tot i que la duresa de viure al carrer \u00e9s extrema (condicions meteorol\u00f2giques, inseguretat,...), molts d\u2019ells no volen accedir als centres de la Xarxa, i sol ser per dos motius. D\u2019una banda, els costa conviure amb altres persones, persones a les que no han triat i que tenen problemes i hist\u00f2ries complicades (com ells mateixos), i en molts casos tamb\u00e9 tenen addiccions o trastorns mentals. I d\u2019altra banda, haver d\u2019acceptar normes (per poques que siguin), adaptar-se a horaris, i en general: que alg\u00fa els digui el que han de fer. Les persones que fa molt temps que viuen al carrer, s\u2019acostumen a estar soles, a fer el que volen i com volen, i es tornen m\u00e9s intolerants amb els comportaments dels altres.<\/p>\n<p>Per tant, la nostra intervenci\u00f3 no pot anar dirigida a \u00abconv\u00e8ncer-los\u00bb d\u2019anar a un centre, sin\u00f3 que haurem d\u2019escoltar qu\u00e8 volen i qu\u00e8 necessiten; ells s\u00f3n els protagonistes del seu propi proc\u00e9s, i per tant han de decidir. Si no es t\u00e9 clar aquest principi un es pot sentir frustrat en la intervenci\u00f3, i sentir que no est\u00e0 ajudant a l\u2019altre, perqu\u00e8 ha triat viure al carrer en lloc de viure a un Centre. Aix\u00f2 no vol dir que es trobin b\u00e9 vivint al carrer (tot i que molts d\u2019ells diuen que s\u00ed), sin\u00f3 que l\u2019alternativa, ara mateix, els agrada menys.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, en alguns casos nom\u00e9s podrem \u00abacompanyar i escoltar\u00bb, en altres potser s\u00ed que podrem treballar sobre la seva salut (f\u00edsica i\/o ps\u00edquica), o sobre alguna addicci\u00f3, o fins i tot sobre la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria vital.<\/p>\n<h2>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/h2>\n<p style=\"padding-left: 60px;\">Aparicio Basauri, V., Tronchoni Ramos, M. (2003). Salud Mental y Poblaci\u00f3n sin Hogar. <em>Cuadernos de Psiquiatr\u00eda Comunitaria<\/em> Vol.3 n\u00famero 2.<br \/>\nConsulta: <a href=\"http:\/\/aen.es\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/Cuadernos3.2.pdf\">http:\/\/aen.es\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/Cuadernos3.2.pdf<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 60px;\">Hern\u00e1ndez Esteban, Rocio (2015). Resiliencia y bienestar psicol\u00f3gico de un grupo de adolescentes en riesgo de exclusi\u00f3n social. Facultad de Psicologia, Universidad de Salamanca. Trabajo de Fin de Grado.<br \/>\nConsulta: <a href=\"https:\/\/gredos.usal.es\/jspui\/bitstream\/10366\/126752\/1\/TFG_HernandezEstebanR_Resilienciaybienestar.pdf\">https:\/\/gredos.usal.es\/jspui\/bitstream\/10366\/126752<\/a><a href=\"https:\/\/gredos.usal.es\/jspui\/bitstream\/10366\/126752\/1\/TFG_HernandezEstebanR_Resilienciaybienestar.pdf\">\/1\/TFG_HernandezEstebanR_Resilienciaybienestar.pdf<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 60px;\">Navarro Fern\u00e1ndez, M., Darder Mayer, M\u00aa Jos\u00e9 (2010). Trabajo Social en la calle con personas sin hogar con enfermedad mental. Cuadernos de Trabajo Social. Vol. 23, p\u00e0gs. 381-401.<br \/>\nConsulta:<a href=\"http:\/\/revistas.ucm.es\/index.php\/CUTS\/article\/view\/CUTS1010110381A\/7492\"> http:\/\/revistas.ucm.es\/index.php\/CUTS\/article\/view\/CUTS1010110381A\/7492<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 60px;\">Novas Mart\u00ednez, M. (2016) Bienestar subjetivo. <em>Resiliencia en adolescentes pertenecientes a grupos de exclusi\u00f3n social<\/em>. Trabajo de Fin de Grado. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educaci\u00f3n. Universidad de Jaen.<br \/>\nConsulta a <a href=\"http:\/\/tauja.ujaen.es\/bitstream\/10953.1\/4023\/1\/NOVAS_MARTNEZ_MANUEL_TFG_PSICOLOGA.pdf\">http:\/\/tauja.ujaen.es\/bitstream\/10953.1\/4023\/1\/NOVAS_MARTNEZ_MANUEL_TFG_PSICOLOGA.pdf<\/a><\/p>\n<p style=\"padding-left: 60px;\">Varis autors (2004). Intervenciones ante la exclusi\u00f3n social. <em>Revista de Estudios Sociales y de Sociolog\u00eda Aplicada<\/em>. Documentaci\u00f3n Social. Octubre-diciembre. N\u00famero 135.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paraules clau: valoraci\u00f3, derivaci\u00f3, persones sense sostre, inclusi\u00f3 social, col\u00b7lectius vulnerables. Resum A m\u00e9s dels diferents centres d\u2019atenci\u00f3 residencial que configuren els recursos de la Xarxa d\u2019inclusi\u00f3 social, cal dir que un aspecte clau per a l&#8217;acc\u00e9s a aquests recursos, \u00e9s la import\u00e0ncia de la valoraci\u00f3 de les persones ateses. Un proc\u00e9s que s\u2019esdev\u00e9 com [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2482,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[88,95,89],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2172"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2172"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2175,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2172\/revisions\/2175"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2482"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.revistaalimara.net\/revista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}